Uc Faidit, grammaire provençale, Donatus provincialis. Las oit partz que om troba en gramatica

Uc Faidit, grammaire provençale. (Uc de Saint Circ)

Ms. de la Laurentienne 187 f. Santa Maria del fiore. Die beiden ältesten provenzalischen Grammatiken herausgegeben von E. Stengel, Marburg 1878, p. 1-5; cf. Biadene, Studj di filologia romanza I (1855), p. 345 et p. 370 ss. - Grdr. § 41, p. 65. St. p. 67.

Incipit Donatus provincialis.

Las oit partz que om troba en gramatica, troba om en vulgar provenchal, zo es: nome, pronome, verbe, adverbe, particip, conjunctios, prepositios, interjectios.

Nom es apelatz per ço que significa substantia ab propria qualitat o ab comuna; e largamen totas las causas a las quals Adams pauset noms poden esser noms apelladas. En nom a cinq causas:

species, genus, numbre, figura, cas.

Species o es primitiva o es derivativa: primitius es apelatz lo nom que es per se, e no es venguz d'alqu nome ni d'alqu verbe, si cum es 'bontaz'. Derivatius nom es aquel que ven d'altre loc, si cum 'bos' que ven de 'bontat,' que 'bos' non pot om esser ses 'bontat'.

Genus es de cinq maneras: masculis, feminis, neutris, comus, omnis. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen, si cum 'bos, mals, fals'. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen, si cum 'bona, bela, mala' e 'falsa'. Neutris es aquel que no perte a l'un ni a l'autre, si cum 'gauç' e 'bes'. Mas aici no sec lo vulgars la gramatica els neutris substantius, ans se diçen aici cum se fossen masculi, si cum aici: 

'grans es lo bes que aquest m'a fait', e 'grans es lo mals que m'es vengutz de lui'. Comus es aquelh que perten al mascle e al feme ensems, si cum sun li particip que fenissen in 'ans' vel in 'ens'; qu'eu posc dire 'aquest chavaliers es presans, aquesta domna es presans, aquestz cavaliers es avinens, aquesta domna es avinens'. Mas el nominatiu plural se camja d'aitan que conven a dire 'aquelh chavalier son avinen, aquelas domnas son avinens'. Omnis es aquel que perte al mascle e al feme e al neutri ensems; q'eu posc dire 'aquest cavaliers es plasens, aquesta domna es placens,' e 'aquest bes m'es plazens.'

Numbres es singulars o plurals: singulars, quan parla d'una causa solamen; plurals, quan parla de doas o de plusors. 

Figura o es simpla o conposta: simpla, si cum 'coms'; composta, si cum 

'vescoms', qu'es partz composta, so es apostiza de 'ves' e de 'coms'.

Li cas sun seis: nominatius, genitius, datius, acusatius, vocatius, ablatius. Lo nominatius se conois per 'lo', si cum 'lo reis es vengutz;' genitius per 'de', si cum 'aquest destriers es del rei;' datius per 'a', si cum 'mena lo destrier al rei;' accusatius per 'lo', si cum 'eu vei lo rei armat'. E no se pot conoisser ni triar l'acusatius del nominatiu, si no per zo que l nominatius singulars, quan es masculis, vol 's' en la fi, e li autre cas no l volen; e l nominatiu plural no l vol, e tuit li altre cas volen lo enl plural. Pero lo vocatius deu semblar lo nominatiu en totas las ditios que fenissen in 'ors' et en las autras ditions que us dirai aici:

'deus, reis, francs, pros, bos, cavaliers, canços'. Et els altres locs on lo vocatius non a 's' en la fi, si es el semblans al nominatiu, al menhz en silabas et en letras, que deu aver aitals e tantas cum lo nominatius, trait sol 's' en la fi.

Pero de la regla on fo dit desus que l nominatius cas no vol 's' en la fi quan es pluralis numeri, voilh traire fors totz los feminis, que non es dit mas solamen dels masculis e dels neutris, que sun semblan el plural per totz locs, si tot s'es contra gramatica. E lai on fo dit del nominatiu singular que vol 's' pertot a la fi, voilh traire fors totz aquels que fenissen en 'aire', si cum 'enperaire, amaire', et en 'eire,' si cum 'Peire, beveire, radeire, tondeire, pencheire, fencheire, bateire, foteire, prendreire, teneire,' et en 'ire', si cum 'traire, consentire, escarnire, escremire, ferire, gronire'; mas 'albires' vol 's' e 'conssires' es 'desires'.

E devetz saber que tut aquelh que us ai dit, don lo nominatius singulars fenis en 'aire' et en 'eire,' fenissen totz lor cas singulars en 'dor,' trait lo vocatius qe sembla lo nominatiu, si cum es dit desus.

E de la regla del nominatiu singular, que vol 's' a la fi, voilh ancar traire fors 'maestre, prestre, pastre, sener, melher, peier, sordeier, maier, menre, sor, bar, gençer, leuger, greuger,' et totz los ajectius neutris, quan sun pausat senes sustantiu, si cum 'mal m'es, greu m'es, fer m'es, esquiu m'es, estranh m'es qu'el aia dit mal de me.' E voilh en traire fors encar dels pronoms alcus, si cum 'eu, tu, el, qui, aquel, ilh, cel, aicel, aquest, nostre, vostre,' que no volon 's' en la fi, e sun del nominatiu singular.

Izarn (anónimo), las novas de l'heretge. Di me, de cal escola as tu aisso avut

Izarn, las novas de l'heretge. 

P. Meyer, Annuaire - Bulletin de la Société de l'Histoire de France 1879, p. 233 ss. (Me.). Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 153 ss. (Ap.). - Grdr. § 16, p. 160. St. p. 50.

"Di me, de cal escola as tu aisso avut

que l'esperitz de l'home, cant a lo cors perdut,

se met' en bou o'n aze o en mouto cornut,

en porc o en galina, el premier c'a vezut,

e va de l'un en l'autre, tro que i a cors nascut

o d'ome o de femna? Aqui a loc sauput,

aqui fai penedensa et a lonc temps tengut

e tostems o tenra, tro sia endevengut

lo dia del juzizi, que deu cobrar salut

e tornar en la gloria el loc que a perdut.

Aisso fas tu conoisser a l'home deceuput

c'as donat al diable e l'as de Deu mogut,

que va de l'un en l'autre et espera salut

e cuia recobrar aco que a perdut.

Tot loc e tota terra que t'a ja sostengut

degra perir e fondre, que tan mal as tescut,

ordit e semenat lai on hom t'a crezut.

Si aguesses la fe d'en Bernart Montagut

o d'en Raimon Vilar o d'en Bernart Pagut,

be t foras cofessatz.

Oimai d'aissi avan non seras esperatz:

si aras no t cofessas, lo focs es alucatz,

e l corns va per la vila l pobles es amassatz

per vezer la justizia, c'ades seras crematz."

"Izarn," so ditz l'eretje, “si vos m'asseguratz 

ni m faitz assegurar que no sia crematz,

emuratz ni destrugz, be sofrirai en patz

totz los autres tormens, si d'aquestz me gardatz; 

e s'eu posc esser fis que de vos no m partatz

e que m tenguatz onrat, que no sia forsatz,

tant auziretz de mi dels nostres enbaissatz,

que per ver dic a vos que m n'aian lauzenjatz. 

Beritz e Peir Razols non sabon ab us datz

segon qu'eu vos dirai de tot can demandatz

de crezens ni d'eretjes; mas volh n'esser celatz,

que s'eu s dic mos secretz ni m'en descobriatz

e ma cofessio e no m recebiatz 

vos ni ls prezicadors, seria i gualiatz.

E dirai vos per que, be volh que o sapchatz:

qu'eu ai be cinc cens homs d'aquestas mas salvatz

e mes en paradis, mai fui bisbes levatz

si m sui partitz de lor e ls ai desamparatz;

trastotz aquels cinc cens auria dessalvatz

e liuratz als diables per far lor voluntatz,

en las penas d'ifern cazutz e condampnatz,

que ja mai us d'aquels non seria salvatz.

E que faria eu, si pois er' encontratz

per los amics d'aquels e no m recebiatz

et er' en vostra cort escarnitz e janglatz,

e perdia l loc de So, en que eu sui pauzatz,

e caber no i podia? Seria grans foldatz.

E par aco volria que i fos la fermetatz

del laissar o del penre, mai vengutz sui guizatz.

Mai tot en primaria volh be que o sapjatz

qu'eu per fam ni per set no mi sui prezentatz,

ni per nulha paubreira, que be vos o sapjatz.

Vers es que totz nos autres a hom entrecelatz,

que ns gardem de l'esclau d'aquels c'om a citatz,

que non trobon adop que lor sia onratz

ni nulh plaideiamen senes covens fermatz;

que qui pren un heretje, on que sia trobatz,

lo deu redr' a la cort, si vol estr' escapatz.

Aisso so meravilhas maiors que no us pensatz,

que li plus car amic e ls plus endomergatz

que nos autri acsem, nos n'an dezamparatz

e so fach adversari et enemic tornatz,

que ns prendo e ns estaco cant nos an saludatz,

per so qu'els sian quiti e nos autres damnatz.

Aissi cuion ab nos rezemer lor peccatz.

Mai ans que cocha m fassa, m'en sui aconselhatz,

que sui vengutz en cort de grat e non forsatz,

e fag vos ai amor maior que no us pensatz,

qui sap la benanansa en la cal sui pauzatz.

E dir vos ai un pauc si no vo n enoiatz:

Eu ai ganre d'amics, manens et assazatz,

e no n i a negu que s tengua per paguatz,

s'a deniers o argen, tro que ls m'a comandatz.

D'avers e de comandas sui be atessaratz,

que totz nostres crezens ne tenc acabalatz;

que pauc n'i trobaretz paupres ni estiratz.

De vestirs a dobliers sui be apparelhatz,

de camizas, de braguas, de lansols bugadatz,

de cobertors, de vanoas a mos amics privatz,

que ls en posc ben servir, can los ai covidatz.

Si m dejuni soven, ja d'aco no m planguatz,

que be mangi soven de fort bos cozinatz,

de salsas de girofle e de bos empastatz.

Be val peis avol carn, e bos vis giroflatz

val be vi de tonela, e pas barutelatz

val be michas de claustra; et eissutz que molhatz

val mais a las vegadas, que, can vos trasnuchatz

al ven o a la ploia ni venetz tantolhatz, 

eu m'estau dins cobert belamen et en patz

ab los nostres cofraires, que son appariatz,

que m'espulgo e m grato can m'en ven volontatz.

E ben a las veguadas, can m'en ven volontatz,

si es cozis o cozina, no costa re l peccatz,

qu'eu meteis m'en absolvi, can ne so devalatz.

Non i a descrezensa ni tan mortals peccatz,

qui que ls digua ni ls fassa, que no sia salvatz,

s'a nos autres s'en ve, aissi o entendatz,

per me o pel diague que m'estara de latz.

Vecvos la benanansa en que eu sui pauzatz!

E s'eu la volh giquir, car conosc qu'es peccatz,

e prenc la fe de Roma, volh que m'o graziscatz

e que sia receuputz coma us homs onratz.

Ermengautz de Figueiras fo mos pair' apelatz,

cavaliers pogr' eu esser si astres m'en fos datz;

e s'eu no sui el segle garnitz ni espazatz,

volh o esser de Deu, mas vos m'o conselhatz.

A vos o dic, n'Izarn, car es enrazonatz

de rimas de romans, et es endoctrinatz,

que nulhs homs de las terras en es mielhs assaiatz. 

De nove questios que denan me pauzatz

e m prezicatz tot jorn, me sui aconselhatz,

que totas las creirai, e mai, si m'en mostratz,

per los bos testimonis que vos me amenatz

e per las guerentias que denan me pauzatz.

Per las vostras paraulas volh esser bateiatz

e tornatz a la fe que vos me sermonatz,

vos e fraire Ferriers, a qui poders es datz

de liar e de solvre, cals que sia l peccatz,

d'eretj' o de Baudes o dels Essabatatz.

E qui de mi us demanda, qui es lo coffessatz,

vos lor o podetz dire, car sera veritatz,

qu'es Sicartz de Figueiras, lo cals es cambiatz

de trastotz sos mestiers.

C'aissi coma sol esser enemics e guerriers

de la gleiza de Roma, oimai irai estiers,

qu'encaussarai heretjes, crezens e lauzengiers,

que ja amor ni tregua, que valhan dos deniers,

non trobaran ab mi: e s'anc fui plazentiers

a Peire Capella, ni a sos captaliers,

ni a Joan del Colet amics ni parceriers,

oimai d'aissi enan lor serai aversiers.

Si covertir no s volon, ans que venga febriers,

trastotz los farai penre a nostres escudiers.

Beritz e Peir Razols e Ricartz lo portiers

sabran be las estradas e ls camis traversiers,

los cluzels e las balmas e ls passes e ls sendiers

e ben las cavarotas on rescondo ls deniers.

E no m podon guerir qu'eu no ls tenga premiers.

Ja no us i calra esser, vos ni fraire Ferriers,

si covertir no s volo, vistz nostres messatgiers.”

"Sicart, ben aias tu: aquel Deus drechuriers

que formet cel e terra, las aiguas e ls tempiers

e l solelh e la luna, ses autres parsoniers,

te done que tu sias d'aquels leials obriers

que Deus mes en la vinha, c'aitan det als derriers,

can los ac alogatz, coma fetz als premiers.

Tu seras us d'aquels, si vols esser entiers,

c'aissi com as estat pervers e messorguiers,

que sias vas la fe leials e vertadiers.”