Uc Faidit, grammaire provençale. (Uc de Saint Circ)
Ms. de la Laurentienne 187 f. Santa Maria del fiore. Die beiden ältesten provenzalischen Grammatiken herausgegeben von E. Stengel, Marburg 1878, p. 1-5; cf. Biadene, Studj di filologia romanza I (1855), p. 345 et p. 370 ss. - Grdr. § 41, p. 65. St. p. 67.
Incipit Donatus provincialis.
Las oit partz que om troba en gramatica, troba om en vulgar provenchal, zo es: nome, pronome, verbe, adverbe, particip, conjunctios, prepositios, interjectios.
Nom es apelatz per ço que significa substantia ab propria qualitat o ab comuna; e largamen totas las causas a las quals Adams pauset noms poden esser noms apelladas. En nom a cinq causas:
species, genus, numbre, figura, cas.
Species o es primitiva o es derivativa: primitius es apelatz lo nom que es per se, e no es venguz d'alqu nome ni d'alqu verbe, si cum es 'bontaz'. Derivatius nom es aquel que ven d'altre loc, si cum 'bos' que ven de 'bontat,' que 'bos' non pot om esser ses 'bontat'.
Genus es de cinq maneras: masculis, feminis, neutris, comus, omnis. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen, si cum 'bos, mals, fals'. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen, si cum 'bona, bela, mala' e 'falsa'. Neutris es aquel que no perte a l'un ni a l'autre, si cum 'gauç' e 'bes'. Mas aici no sec lo vulgars la gramatica els neutris substantius, ans se diçen aici cum se fossen masculi, si cum aici:
'grans es lo bes que aquest m'a fait', e 'grans es lo mals que m'es vengutz de lui'. Comus es aquelh que perten al mascle e al feme ensems, si cum sun li particip que fenissen in 'ans' vel in 'ens'; qu'eu posc dire 'aquest chavaliers es presans, aquesta domna es presans, aquestz cavaliers es avinens, aquesta domna es avinens'. Mas el nominatiu plural se camja d'aitan que conven a dire 'aquelh chavalier son avinen, aquelas domnas son avinens'. Omnis es aquel que perte al mascle e al feme e al neutri ensems; q'eu posc dire 'aquest cavaliers es plasens, aquesta domna es placens,' e 'aquest bes m'es plazens.'
Numbres es singulars o plurals: singulars, quan parla d'una causa solamen; plurals, quan parla de doas o de plusors.
Figura o es simpla o conposta: simpla, si cum 'coms'; composta, si cum
'vescoms', qu'es partz composta, so es apostiza de 'ves' e de 'coms'.
Li cas sun seis: nominatius, genitius, datius, acusatius, vocatius, ablatius. Lo nominatius se conois per 'lo', si cum 'lo reis es vengutz;' genitius per 'de', si cum 'aquest destriers es del rei;' datius per 'a', si cum 'mena lo destrier al rei;' accusatius per 'lo', si cum 'eu vei lo rei armat'. E no se pot conoisser ni triar l'acusatius del nominatiu, si no per zo que l nominatius singulars, quan es masculis, vol 's' en la fi, e li autre cas no l volen; e l nominatiu plural no l vol, e tuit li altre cas volen lo enl plural. Pero lo vocatius deu semblar lo nominatiu en totas las ditios que fenissen in 'ors' et en las autras ditions que us dirai aici:
'deus, reis, francs, pros, bos, cavaliers, canços'. Et els altres locs on lo vocatius non a 's' en la fi, si es el semblans al nominatiu, al menhz en silabas et en letras, que deu aver aitals e tantas cum lo nominatius, trait sol 's' en la fi.
Pero de la regla on fo dit desus que l nominatius cas no vol 's' en la fi quan es pluralis numeri, voilh traire fors totz los feminis, que non es dit mas solamen dels masculis e dels neutris, que sun semblan el plural per totz locs, si tot s'es contra gramatica. E lai on fo dit del nominatiu singular que vol 's' pertot a la fi, voilh traire fors totz aquels que fenissen en 'aire', si cum 'enperaire, amaire', et en 'eire,' si cum 'Peire, beveire, radeire, tondeire, pencheire, fencheire, bateire, foteire, prendreire, teneire,' et en 'ire', si cum 'traire, consentire, escarnire, escremire, ferire, gronire'; mas 'albires' vol 's' e 'conssires' es 'desires'.
E devetz saber que tut aquelh que us ai dit, don lo nominatius singulars fenis en 'aire' et en 'eire,' fenissen totz lor cas singulars en 'dor,' trait lo vocatius qe sembla lo nominatiu, si cum es dit desus.
E de la regla del nominatiu singular, que vol 's' a la fi, voilh ancar traire fors 'maestre, prestre, pastre, sener, melher, peier, sordeier, maier, menre, sor, bar, gençer, leuger, greuger,' et totz los ajectius neutris, quan sun pausat senes sustantiu, si cum 'mal m'es, greu m'es, fer m'es, esquiu m'es, estranh m'es qu'el aia dit mal de me.' E voilh en traire fors encar dels pronoms alcus, si cum 'eu, tu, el, qui, aquel, ilh, cel, aicel, aquest, nostre, vostre,' que no volon 's' en la fi, e sun del nominatiu singular.
