Mostrando entradas con la etiqueta Saint Circ. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Saint Circ. Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Uc Faidit, grammaire provençale, Donatus provincialis. Las oit partz que om troba en gramatica

Uc Faidit, grammaire provençale. (Uc de Saint Circ)

Hugues de Saint-Cyr. Uc de Saint-Circ, fl. 1213 – 1257


Ms. de la Laurentienne 187 f. Santa Maria del fiore. Die beiden ältesten provenzalischen Grammatiken herausgegeben von E. Stengel, Marburg 1878, p. 1-5; cf. Biadene, Studj di filologia romanza I (1855), p. 345 et p. 370 ss. - Grdr. § 41, p. 65. St. p. 67.


Las oit partz que om troba en gramatica, troba om en vulgar provenchal, zo es: nome, pronome, verbe, adverbe, particip, conjunctios, prepositios, interjectios.
Nom es apelatz per ço que significa substantia ab propria qualitat o ab comuna; e largamen totas las causas a las quals Adams pauset noms poden esser noms apelladas. En nom a cinq causas:
species, genus, numbre, figura, cas.
Species o es primitiva o es derivativa: primitius es apelatz lo nom que es per se, e no es venguz d'alqu nome ni d'alqu verbe, si cum es 'bontaz'. Derivatius nom es aquel que ven d'altre loc, si cum 'bos' que ven de 'bontat,' que 'bos' non pot om esser ses 'bontat'.
Genus es de cinq maneras: masculis, feminis, neutris, comus, omnis. Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen, si cum 'bos, mals, fals'. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen, si cum 'bona, bela, mala' e 'falsa'. Neutris es aquel que no perte a l'un ni a l'autre, si cum 'gauç' e 'bes'. Mas aici no sec lo vulgars la gramatica els neutris substantius, ans se diçen aici cum se fossen masculi, si cum aici: 
'grans es lo bes que aquest m'a fait', e 'grans es lo mals que m'es vengutz de lui'. Comus es aquelh que perten al mascle e al feme ensems, si cum sun li particip que fenissen in 'ans' vel in 'ens'; qu'eu posc dire 'aquest chavaliers es presans, aquesta domna es presans, aquestz cavaliers es avinens, aquesta domna es avinens'. Mas el nominatiu plural se camja d'aitan que conven a dire 'aquelh chavalier son avinen, aquelas domnas son avinens'. Omnis es aquel que perte al mascle e al feme e al neutri ensems; q'eu posc dire 'aquest cavaliers es plasens, aquesta domna es placens,' e 'aquest bes m'es plazens.'
Numbres es singulars o plurals: singulars, quan parla d'una causa solamen; plurals, quan parla de doas o de plusors. 
Figura o es simpla o conposta: simpla, si cum 'coms'; composta, si cum 
'vescoms', qu'es partz composta, so es apostiza de 'ves' e de 'coms'.
Li cas sun seis: nominatius, genitius, datius, acusatius, vocatius, ablatius. Lo nominatius se conois per 'lo', si cum 'lo reis es vengutz;' genitius per 'de', si cum 'aquest destriers es del rei;' datius per 'a', si cum 'mena lo destrier al rei;' accusatius per 'lo', si cum 'eu vei lo rei armat'. E no se pot conoisser ni triar l'acusatius del nominatiu, si no per zo que l nominatius singulars, quan es masculis, vol 's' en la fi, e li autre cas no l volen; e l nominatiu plural no l vol, e tuit li altre cas volen lo enl plural. Pero lo vocatius deu semblar lo nominatiu en totas las ditios que fenissen in 'ors' et en las autras ditions que us dirai aici:
'deus, reis, francs, pros, bos, cavaliers, canços'. Et els altres locs on lo vocatius non a 's' en la fi, si es el semblans al nominatiu, al menhz en silabas et en letras, que deu aver aitals e tantas cum lo nominatius, trait sol 's' en la fi.
Pero de la regla on fo dit desus que l nominatius cas no vol 's' en la fi quan es pluralis numeri, voilh traire fors totz los feminis, que non es dit mas solamen dels masculis e dels neutris, que sun semblan el plural per totz locs, si tot s'es contra gramatica. E lai on fo dit del nominatiu singular que vol 's' pertot a la fi, voilh traire fors totz aquels que fenissen en 'aire', si cum 'enperaire, amaire', et en 'eire,' si cum 'Peire, beveire, radeire, tondeire, pencheire, fencheire, bateire, foteire, prendreire, teneire,' et en 'ire', si cum 'traire, consentire, escarnire, escremire, ferire, gronire'; mas 'albires' vol 's' e 'conssires' es 'desires'.
E devetz saber que tut aquelh que us ai dit, don lo nominatius singulars fenis en 'aire' et en 'eire,' fenissen totz lor cas singulars en 'dor,' trait lo vocatius qe sembla lo nominatiu, si cum es dit desus.
E de la regla del nominatiu singular, que vol 's' a la fi, voilh ancar traire fors 'maestre, prestre, pastre, sener, melher, peier, sordeier, maier, menre, sor, bar, gençer, leuger, greuger,' et totz los ajectius neutris, quan sun pausat senes sustantiu, si cum 'mal m'es, greu m'es, fer m'es, esquiu m'es, estranh m'es qu'el aia dit mal de me.' E voilh en traire fors encar dels pronoms alcus, si cum 'eu, tu, el, qui, aquel, ilh, cel, aicel, aquest, nostre, vostre,' que no volon 's' en la fi, e sun del nominatiu singular.

martes, 6 de octubre de 2026

37. Ugo di Saint Circ. Un sirventes vueill faire en aquest son d'en Gui,

37. Ugo di Saint Circ. * 

Secondo il testo edito dallo Zingarelli (Miscellanea di filologia e linguistica in mem. Caix-Canello, Firenze, 1886, p. 250).

Hugues de Saint-Cyr. Uc de Saint-Circ

Un sirventes vueill faire en aquest son d'en Gui, 
que farai a Faiensa mandar a 'n Guillelmi 
et al compte Gui Guerra e 'n Miquel Moresi 
et a 'n Bernart de Fosc et a sier Ugoli,
et als autres que son lains de lor vesi;
e sapchan, com c'a lor de laintre esti, 
quel sens el noms el pretz el laus c'om de lor di, 
los coronan d'onor, sol fassan bona fi.
Bona fin deu ben far, e Dieus li deu far be, 
qui franquez' e dreitura e la gleisa mante
contra cel que non a en Dieu ni en leis fe, 
ni vida apres mort ni paradis non cre;
e dis c'om es nienz despueis que pert l'ale, 
e crueltaz l'a tolta pietat e merce,
ni tem laida failhida faire de nuilla re, 
e totz bos faitz deshonra e bais' e deschapte.
Sil chaptel coms Reimons gart qu'en fassa son pron
qu' eu vi quel papa tolc Argens' e Avignon,
e Nemz' e Carpentras, Vennasqu' e Cavailhon, 
Uzetge e Melguer, Rodes e Boazon, 
Tolzan et Agenes e Caortz e Gordon, 
e 'n mori sos coingnatz lo bons reis d'Arragon;
e s' el torn' a la preza per aital ocaizon, 
encar l' er a portar el man l'autrui falcon. 
Lo falcons, fils de l'aigla, quez es reis dels Franses,
sapcha que Frederics a promes als Engles, 
qu' el lor rendra Bretaingna, Anjou e Toarces 
e Peytau e Saintonje, Limotge et Engolmes, 
Toroinn' e Normandia e Guien' el Paes, 
e venjara Tolsan, Bezers e Carcasses;
doncs besoingna que Fransa manteingna Milanes
e n'Albaric que tolc que lai passatz non es. 
Passatz lai fora ben, s'el n'agues lo poder, 
que de ren als non a desirier ni voler,
mas com Frans' e la gleisa el pognes decazer, (pogues)
e la soa crezensa e sa lei far tener. 
doncs la gleisa el reis i devon pervezer
quens manden la crozada ens veingnan mantener; 
et anem, lai en Poilla, lo regne conquerer, 
quar cel qu'en Dieu non cre non deu terra tener. 
Ges Flandres ni Savoia nol devon mantener, 
tant lor deu de l'eleg de Valensa doler.

* Dalla Biografia edita dallo Chabaneau (op. cit. p. 51):
N'Uc de Saint Circ si fo de Caersi, d'un borc que a nom Tegra. fils fo d'un paubre vavassor;... si ac gran ren de fraires majors
de se, e volgron lo far clerc e manderon lo a scola a Monpeslier. e quant ill cuideron que ampares letras, el amparet cansos e vers & sirventes e tensos e coblas, els fach els dich dels valens homes e de la (las) valens domnas que eron el mon ni eron estat, e com aquel saber s'ajoglari... et estet lonc temps en Gascoingna paubres... e pois en Proensa com totz los barons, pois en Lombardia & en la Marcha Trevisana; e tolc moiller en Trevisana...