Mostrando las entradas para la consulta unitat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta unitat ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Traduction du Liber Scintillarum de Bède. Fugez los deleiz del mont (fragment)


Traduction du Liber Scintillarum de Bède (occitan)



Ms. de Paris, fr. 1747 (anc. 7694), fol. 19c. - Grdr. § 38, p. 59. St. p. 61. 

Fugez los deleiz del mont, que negus deleiz non es ses pena. A altre perdona, mas te non perdonar ja, quant faras que fols. L'oil no forfant re celui que a son coratge em poder. Deus di a home: "Chastia te"; mas no li promet ges l'endema. A toz homes sias profeitos e a petiz privaz. 
Li tres primier pechat dels set principals, so es ergoils, eveia e ira, sunt apellat esperital, quar movunt d'esperit d'ome o de diable. Altre dui apres, tristicia et avaricia, movunt del mont. Li altre dui, gola e luxuria, movent de la charn.
De charitat prima. Nostre Segner dis en l'evangeli: "Negus hom non a maior charitat que aquel que met s'arma per sos amics." Peire l'apostols dis: “Aiaz continuosa charitat en vos davan totas chausas, car charitaz cobre la grandesa dels pechaz.” Pauls l'apostols dis: "Charitaz es paciens e benigna," e "Amat ades la charitat de fraternitat." Johans l'apostols dis: "Deus es charitatz," e "Qui istai en charitat estai en Deu e Deus en lui." "En aisso apparec li charitaz de Deu e nos, car el liuret s'arma per nos, e nos devem atressi nostras armas liurar per nostres fraires."
Salamos dis: "Odis mou tenso, e charitaz cobre trastoz deleiz". 
Augustis dis: "Si volem anar per la via de charitat, nos podem venir a la durabla vida, e tot aquo que nos fam ses charitat no nos profeita, e laboram vanament si non avem charitat, li quals es Deus; car li charnals cobeeza regna aqui ont non es li charitaz de Deu. Adonc es hom perfeiz, cant es ples de charitat; e ja sia so que chascus hom crea be, non pot pas pervenir a bonauretat ses l'amor de charitat; car tan grans es li virtuz de charitat que ses leis non es tengut a re profecia ni martiris, e si li virtuz de charitat defail, las altras virtuz sont vanas, e s'il i es, las altras sunt bonas. E aquel que ten charitat en sas cosdumnas sap tot aquo que es escur ni es apert en las divinas paraulas. Seguet donc charitat, li quals es dolsa vianda e saludables dos, ses la qual lo ricx es 
paubres e l paubres ricx. Aquil que clauzont lor oils contra charitat dormont en lor cobeezas e el deleit de lor charn. Estendet charitat per tot lo mont, si volez Deu amar, car li membre de Deu jazunt per lo mont. Car enaissi cum lo cors de l'home es morz, cant es ses esperit, enaissi es morta li arma, cant es ses charitat, e aquil que sunt ses charitat non podunt pas istar essems ni permaner en Deu, mas solament aquil podunt istar essems e permaner en Deu, que ant charitat. Ara sia so que aquil que non ant perfeita charitat estegont essems, il sunt ades murmuros e moleste e turbolent e plen d'aissa." Ambrosius dis: "Si cum hom non pot pervenir lai unt vai ses via, atressi non pot anar ses charitat, mas marrir; et aquels que li charitaz de Deu dona forsa per sufrir las grans passios, non pot corrumpre negus deleiz de charn ni nenguna mala volontaz." Gregorius dis: "Una sobeirana proansa es de charitat, cant es amaz aquel que fai mal: car sos proimes deu hom amar, e deu hom aver charitat ab toz homes, ab los estrains e ab los privaz. Nequedonc per aquela charitat no si deu hom pas flechezir de l'amor de Deu; car atressi co molt ram eissunt de la raiz d'un arbre, enaissi charitaz engenra las altras virtuz, ni l rams del bon arbre non a ges de verdura, si non istai en la raiz de charitat. Aquel a veraia charitat que ama son amic en Deu e ama son enemic per Deu. Re non quer per son enemic qui de charitat non preia per lui. Charitaz d'unitat es li leis Deu. Totas nostras obras no  
sunt res, si non avem charitat, li cals ten l'auteza dels comandamens de Deu." En altre loc di que "charitaz es li amors de Deu e del prosme de tot lo cor e de tota la pessa," e "que nos fassam a toz homes aquo que volriam que il feessunt a nos; car aisso es lo comandamens de la lei e de las prophetas." E apres di que "a tot home que a charitat es plus donat; car aquel que a charitat, a totas altras virtuz; e cel que non a charitat, si el a alcuna altra bona vertut, el la perdra. Grant mesteir nos a donc que velliem vers lo liam de charitat; car un plus tost lo cors del pechador leva per l'entalantament de charitat, tant es plus tost gastaz lo ruils del pechat. Cant hom s'umilia e a charitat vas son prosme, adonc se esalsa 
vers Deu. Li virtuz de vera orazo es li alteza de charitat. Lada es li charitaz que prent l'amor dels enemix. Li fraternals charitaz sofre los mals lonjament; car vera charitaz es amar son amic en Deu e son enemic per amor de Deu. Qui non a charitat pert tot lo ben que a. Charitaz aministra lo be que non poders tol. Charitaz es a la veiada d'alcunas ocupacios empaitada, e ja sia so que non poscha esser mostrada per obra, il a bona odor el coratge. E si co lo soleils que luz ades non pot luzir sobre terra, cant li nubles lo cobre, atressi charitaz non pert pas sa vertut, cant es occupada de non poder, e a bon coratge, si tot non o pot mostrar per obra. Anquara es charitaz maistra de toz bes e no sap neguna maleza ni alcuna mala aspredat ni alcuna confusio.
E qui se planta en la raiz de charitat, non perdra ja sa verdura ni non er ses frut; car ila proz non pot perdre l'obra de plantat." 
Ieronimus: "Li longesa de la terra non part pas aquels que charitaz ajostet." Isidorus: “Ja sia so que alcun home siunt vegut partendeir de la fe e de las obras dels sains, car il non ant la charitat de la fraternal amor, non ant negun creissement de vertut, car non aesmunt la virtut de charitat; car charitaz a la segnoria de totas altras virtuz." De rechap dis: 
"Tuit home devunt cuminalment tener charitat, e tant cum chascus se sostra del mont li a mesteir que s'ajoste ab la compania dels bos. Charitaz es perfeita amors en Deu e al prosme. Aquel guarda l'amor de Deu que a charitat vers son prosme. Qui se depart de fraternal compania es partiz de la compania de Deu. Aquel se part del regne de Deu que si depart de charitat. Charitaz es li amors de Deu e del prosme; car tota bontaz mou de charitat e d'umilitat." Ciprianus: "Cel que conois et ama lo liam de charitat deu chaptener sa lengua de mal dire." Basilius: "Cel que es ples de charitat vai am pazible coratge e ab alegra faz, e homs que es ples d'ira vai felonessament." Cesarius: "Aiam vera charitat e 
obediensa e esperansa en la misericordia de Deu, non pas e nostras forsas. Aitals es dejuns ses charitat cals es lampeza ses oli. Si non avem charitat, re no ns profeita lo trabails de veliar ni de laborar. Re no val, cant hom trabalia son cors, cant non a charitat e son cor. Si non avem veraia charitat, re no ns profeita l'abites de religio.” Effrem: “Charitaz es columna e fortaleza en la sainta arma.” E per aisso seguet e amat charitat! 

jueves, 1 de octubre de 2026

6. Alfonso X di Castiglia. Declaratio, Anfos de Castela, Girautz Riquier

6. Alfonso X di Castiglia.

Declaratio quel senher rei
fe per la suplicatio que Gr. Riquier fe - Girautz, Giraud
per lo nom de joglar l'an MCCLXXV. (1275)

Secondo la edizione del Pfaff (in Mahn, Werke der Troubadours, IV, 182-91).   
Declaratio quel senher rei N' Anfos de Castela fe per la suplicatio que Gr. Riquier fe	- Girautz, Giraud per lo nom de joglar l'an MCCLXXV. (1275)



Sitot s' es grans afans als homes malanans
d' autrus afars parlar, qui honor ten en car
et a sen e saber, ab esforsat poder
deu los seus enantir es deu penre albir
dels autrus per sazos e mielhs dels pus curos.
… e nos a qui pesars
de motz afars es datz, avem voler assatz,
que al nostre dever fassam nostre poder.   

La major razo.

El nom del ver dieu paire, e del fil, que de maire
verge nasc ses oblit, e del sant esperit,
qu'es vers en unitat: l'an la nativitat
de Crist .M. e .CC. .LXXV. corren,
el mes de junh issen, per bon entendemen,
car non forsa razos, requist dizem: Amfos
per gracia de Dieu e per lo plazer sieu
reys regnans de Castela e reys per ques capdela
Toleta e Leos, Gallicia el bos
regne de Cibilia, de Cordoa, de Murcia,
d' Algarbi, de Geyan; per so que soplecan (Jaén)
nos mes denan l'autr'ier temens Gr. Riquier
per lo noms de joglars, proan per mot afars
ben son entendemen contral defalhimen
dels noms especials; …
… e nos, sitot rependre
crezem que non volran mot que saber non an,
per lonhar bes de mals, et avem afars als,
de quem deu mais caler, segon nostre saber
volem n'azordenar d'alcus; car a nos par
pro razos ab vertatz. Gr. nos a mostratz
d'aiso l'entendemen pro breu e clarmen,
e proat, don mais val, per tot lo general
dels crestias del mon VI manieiras ne son:
clergue e cavayer, borzes e mercadier,
menestral e pages. de cascun d'aquetz es
part generalitat per cognoms declarat
tot aisi cos cove; et als joglars tanh be
calsque declaramens. car pus qu'entr' autras gens
truep entr' els de manieiras, et a n' i de leugieiras,
que hom non deu nomnar per lo nom de joglar;
car mot vivon vilmen. et a n' i issamen
que devon per saber honrat que an, aver
autre nom part joglars...
… e si trobam que fo
autra vetz declarat, segon proprietat
de lati, qui l'enten, car tug li esturmen
instrumenta dig so, e donc quil nom espo
de joglars d'esturmens, d'aqui es dissendens,
e son istriones; e son inventores
dig tug li trobador; e tug li tumbador
en las cordas tirans o en peiras sautans
son ioculatores. d'aquest nom es l'engres
noms vengutz de joglars a sels cui plai anars
per cortz e per lo mon. mas aitan ben ne son
l'un com l'autre nomnat, et es mal costumat,
qui la vertat enten. d'autres noms a prezen
n' i a segon romans, quels homes paux o grans
los sabon dreg nomnar; ab tot son dig joglar:
so son tragitador e contrafazedor,
e d'autres atressi. e car o an aisi
las gens uzat de dir, segon de nostr' a**,
er mot greu revocar; pero adhordenat
es pro ben en Espanha, e no volem ques franha;
mas digas com se ditz, c'assatz es ben partitz
per cognoms lurs afars. hom apela joglars
totz cels dels esturmens; et als contrafazens
ditz hom remendadors; e ditz als trobadors
segriers per totas cortz; et homes secx e sortz
endreg de captenh bo, que dizon ses razo
o fan lur vil saber vilmen ses tot dever
per vias e per plassas, e que menon vils rassas
a deshonor viven, ditz hom per vilzimen
cazuros ab vertat. aisi es acorsat
per Espanha de dir; per que pot hom chauzir
als noms que sabon far. pero tug son ioglar
apelat en Proensa, e sembla nos falhensa
grans de tot lo lenguatje, don mais son d'agradatje
chansos ab bos trobars. mot es gran malestars,
car vils gens de vil vida non es del mon partida
per c'om apelals bos. perque cocelham nos
e dizem per razon, que tug, sabent o non
aunit, vilmen viven, qu'en lunha cort valen
nos devon prezentar, co sels que fan sautar
simis o bocx o cas, o que fan lurs jocx vas,
si com de bavastels, o contrafan aucels,
o tocan esturmens, o cantan entre gens
bassas per pauc d'aver, que non devon caber
el nom de joglaria; ni cels que de folia
fan cortz seguen semblan, que vergonha non an
lunhs faitz plazens ni bos, hom los apel bufos,
co fa en Lombardia. e sil c'ab cortesia
et ab azaut saber se sabon captener
entre las ricas gens per tocar esturmens
o per novas contar d'autrui o per cantar
autrus vers e cansos, o per d'autrus faitz bos
e plazens per auzir, podon ben possezir
aquel nom de joglar. atressi pot nomnar
quis vol, cascus per si; mas car es en aisi
de dir acostumat, sian joglar nomnat
aquist; car per dever devon en cort caber
et esser benanan; car mot gran mestier an
en las cortz aitals jens, car motz recreamens
aportan e plazers. e sels on es sabers
de trobar motz e sos, d'aquels mostra razos
com los deu hom nomnar. car qui sap dansas far
e coblas e baladas d'azaut maistrejadas,
albas e sirventes, gen e be razos es,
c'om l'apel trobador. e deu aver honor
per dreg mais de joglar, c'us autres se pot far
joglars ab so saber. atressi per dever
devon aver honor per trobar li melhor,
qui razo vol gardar. car qui sap cansos far
e vers d'aucturitat e novas de bon grat
e bels essenhamens, mostran temporalmens
o esperitual per c'om pot ben de mal,
sol se vol, elegir, honor deu possezir
el mon, car Dieus lai fa. si aital captenh a
co s'atanh al saber, segon lo sieu poder
pus autre trobador, car la via d'onor
de grat e de dever mostra per bel saber
gen l'escur declaran, e faria son dan
tart qui tot o crezia, donc silh c'an maistria
del sobiran trobar, sembla saubesso far
tot cant trobador fan; e can bon captenh an,
par que son acabat al fach a que son dat,
cant volon cortz seguir, donc, segon nostr' albir
noi uzem lunh empag que de nom e de fag
non lur tanha onors. e dizem, quels melhors
que sabon essenhar com se deu capdelar
cortz e faitz cabalos en vers et en cansos
et en autres dictatz c'avem de sus nomnatz,
deu hom per dreg dever nomnar e per saber
don doctor de trobar. doctors; car doctrinar
sabon ben, quils enten, los trobadors ab sen
per aver captenh bon; et aisi per razon
poirian los apelar cilh c'o volran servar;
e crezem c'o faran li cert que saber an
o lur es d'agradatje, al mens per lo lengatje
que val mais a trobar...

domingo, 23 de agosto de 2026

Ulular, Ullular, Udolar, Udolament, Uns, Us, Un, Unitat, Unament, Unadamen - Upel

Ulular, Ullular, v, lat. ululare, hurler.
Trop soven ulula o crida. Eluc. de las propr., fol. 143.
(chap. Mol assobín ulule o cride - quirde.)
Trop souvent hurle ou crie.
Los autres ullulavan. Libre de Tindal.
(chap. Los atres ululaben.)
Les autres hurlaient.
ANC. FR. Les chiens huller en nocturnes abbois.
Œuvres de Du Bellay, fol. 280.
ESP. PORT. Ulular. IT. Ululare, ulolare, urlar. (chap. Ululá; udolá; soroll del llop; los del gos són lladrits, clapits, lladrá, clapí. ESP. Aullar.)

Creu del llop, cruz del lobo, Peñarroya, Tastavins, Pena-Roja

2. Udolar, v., hurler.
Cridar, udolar e fremir. Contricio e Penas infernals.
Crier, hurler et frémir.
Ill udolet aixi com can. Trad. d'un Évang. apocr.
Elle hurla ainsi comme chien.
Part. prés. Vi una anima entre VII diables ploran et udolan.
Revelatio de las Penas dels yferns.
Vit une âme entre sept diables pleurant et hurlant.
CAT. Udolar. (chap. Udolá: udolo, udoles, udole, udolem o udolam, udoléu o udoláu, udolen; udolat, udolats, udolada, udolades; udolaré; udolaría; si yo udolara siría un llop, o un home llop, com lo del llibre Licantropía, de Carlitos Terés Bellés. ESP. Aullar. Chap. Aullá.)

Carles Terés Bellés, licantropia

3. Udolament, s. m., hurlement.
Udolament designa adversitat. Eluc. de las propr., fol. 149.
Hurlement désigne adversité.
ANC. CAT. Udolament. (chap. Udol, udols; aullit, aullits; udolamén, udolamens. ESP. Aullido, aullidos.)

Víctor Hugo; el hombre que ríe, doctor universitario, tonto, lobo, aullido

Uns, Us, suj. sing.; Un, U, rég. sing., adj. num., lat. unus, un, unique, seul.
Una, suj. et rég. sing., une, unique, seule.
Lo coms de Peitieus si fo uns dels maiors del mon.
V. du comte de Poitiers.
Le comte de Poitiers se fut un des plus grands du monde.
Cercamons,... uns joglars de Gascoingna,... trobet vers e pastoretas.
V. de Cercamons.
Cercamons,... un jongleur de Gascogne,... trouva vers et pastorelles.
Pair', en tres personas us.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Père, en trois personnes un.
Us cavaliers se jazia
Ab la res que plus volia.
Bertrand d'Allamanon: Us cavaliers.
Un cavalier se gisait (était couché) avec l'objet que plus il voulait.
Un sirventes fatz dels malvatz barons.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Un sirvente je fais des mauvais barons.
Un decret fauc drechurier.
P. Cardinal: Un decret.
Un décret je fais droiturier.
Eras es una sazos
Que hom ren mal guazardos.
Hugues de Saint-Cyr: Nulha res que.
Maintenant est une saison qu'on rend mal récompense.
Una domna de gran valor...
Qu' anc non amet.
T. de H. de la Bachelerie et de B. de Saint-Félix: Diguatz.
Une dame de grand mérite... qui oncques n'aima.
Una sirventesca,
En Raynier, tota fresca
Vos metrai en cabal.
Bernard de Rovenac: Una sirventesca.
Un sirvente, seigneur Reynier, tout frais je vous mettrai à chetel. 
Pres per molher una soudadeira. V. de G. Faidit.
Il prit pour femme une soudadière.
Subst. Ses la decima, no n' es
Us tant caut que n' armes un lenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Sans la décime, il n'en est pas un si chaud qui en armât un navire.
Anc non vist u que tan en retegues. Poëme sur Boèce.
Oncques tu ne vis un qui tant en retint.
Una 'n sai qu' es de las melhors
La meiller.
B. de Ventadour: Ja mos chantars.
Une j'en sais qui est des meilleures la meilleure.
Employé corrélativement à Altre.
L' us en l' autre no s puesca fizar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Que l'un à l'autre ne se puisse fier.
Loc. Un a un los avia pres.
De totz aicels de Montbrun
Feratz altretal un e un.
Roman de Jaufre, fol. 23 et 83.
Un à un les avait pris.
De tous ceux de Montbrun vous feriez également un à un.
Home ric e paubre... a la mort son tot un. Liv. de Sydrac, fol. 25.
Homme riche et pauvre... à la mort sont tout un.
- Même, égal.
Son amdui d' un pretz e d' un paratge.
Rambaud de Vaqueiras: Senher Coines.
Sont tous deux de même mérite et de même parage.
E 'ls motz d' amdos d' un gran e 'l chan d' un to.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
Et les mots de tous deux de même grain et le chant de même ton.
Doas cartas d' una tenor. Tit. de 1413, de Ste. Eulalie de Bordeaux.
Deux chartes de même teneur.
Adv. comp. Us tans 
Torna en amaror
Sens de bona sabor.
Nat de Mons: Sitot non.
Une (fois) autant sens de bonne saveur tourne en amertume.
Misericordia queron trastut a una voutz. V. de S. Honorat.
Miséricorde ils requièrent tous (tout) d'une voix.
El mielhs del mon s' es perdut en un lans.
Aimeri de Peguilain: S' ieu anc *chanticz.
Le meilleur du monde s'est perdu d'un (seul) élan.
Ieu dic qu' el bes amoros
Es maier qu' els mals per un dos.
T. d'Albert (,) Marquis (,) et de G. Faidit: Gaucelm.
Je dis que le bien amoureux est plus grand que les maux deux (fois) pour une.
Fairetz,
Mais qu' ieu dir non poiria,
De mal per un detz.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vous ferez, plus que je ne pourrais dire, de mal dix (fois) pour une.
Vos am per un cen. 
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
Je vous aime cent (fois) pour une.
CAT. Un. ESP. Un, uno. PORT. Um, hum. IT. Uno. (chap. Un, uns; una, unes.)

2. Un, U, suj. pl.; Uns, Us, rég. pl. adj. num., uns, uniques, seuls.
Unas, suj. et rég. pl., unes, uniques, seules.
C'était par idiotisme, et d'une manière absolue, que cet adjectif numéral était employé au pluriel, encore semble-t-il qu'on ne faisait usage que du féminin, car on ne trouve que des exemples de ce genre dans lesquels le mot Unas a l'acception de la particule française Des.
Unas novas vos vuelh contar.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Unes (des) nouvelles je veux vous conter.
Manda lui unas letras de part lui. Liv. de Sydrac, fol. 2.
Lui envoie unes (des) lettres de part lui.
Ieu veg unas forcas en cel tertre fermar. Roman de Fierabras, v. 3085.
Je vois unes (des) fourches sur ce tertre fixer.
L'ancien français faisait usage de cette forme:
En unes isles de mer qui sont apelées les isles Baléaires.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 247.
Unes joues rondes et vermeilles. Coquillart, p. 28.
Uns espourons à or li cauche. Roman de la Violette, p. 88.
Luy présenta unes lettres apostolicques.
Monstrelet, t. 1, fol. 49.
Cette forme fut aussi employée en espagnol et en portugais.
ANC. ESP.
Mandó facer unas letras que avien tal tenor. Poema de Alexandro, cop. 735.
ANC. PORT.
Tem m' amor preso en huãs redas d' ouro. 
A. Ferreira, son. XL, 63.
- Subst. Par corrélation à Altre.
Li cavalier an pretz,
Si cum auzir podetz:
Li un son bon guerrier,
L' autre bon conduchier;
L' un an pretz de servir,
L' autre de gen garnir...
Las donas eissamens
An pretz diversamens:
Las unas de belleza,
Las autras de proeza;
Las unas son plazens,
Las autras conoissens.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les cavaliers ont mérite, ainsi comme ouïr vous pouvez: Les uns sont bons guerriers, les autres bons hôtes; les uns ont mérite de servir, les autres de 
bien s'équiper.
Les dames également ont mérite diversement: Les unes de beauté, les autres de prouesse; les unes sont agréables, les autres connaissantes.
Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir. Liv. de Sydrac, fol. 17.
(chap. Los uns fa rostí, y los atres fa bullí.)
Les uns il fait rôtir, et les autres il fait bouillir.

3. Unitat, s. f., unitatem, unité.
Lo rey de terr' e del cel
Qu' es trinus et unitatz.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Le roi de la terre et du ciel qui est triple et unité.
Es en substancia unitatz. Brev. d'amor, fol. 1.
Est en substance unité.
ANC. FR. E la unitet en la trinitet et la trinitet en unitet seit à onorer.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, Symb. de S. Athanase.
CAT. Unitat. ESP. Unidad. PORT. Unidade. IT. Unità, unitate, unitade.
(chap. Unidat, unidats.)

4. Unament, adv., uniquement, isolément.
Solelh... si mov unament et drech el cercle zodiac.
Eluc. de las propr., fol. 113.
Le soleil... se meut uniquement et droit au cercle zodiaque.
(chap. únicamen.)

5. Unadamen, adv., uniquement.
Tan ames unadamen.
Aimeri de Peguilain: Per solatz.
Qu'il aimât si uniquement.
6. Unanimitat, s. f., lat. unanimitatem, unanimité. 
Angel... ha en si tota puritat... unanimitat... et tranquillitat.
Eluc. de las propr., fol. 9.
Ange... a en soi toute pureté... unanimité... et tranquillité.
CAT. Unanimitat. ESP. Unanimidad. PORT. Unanimidade. (chap. Unanimidat, unanimidats.)

7. Universitat, Universitad, s. f., lat. universitatem, universalité, ensemble de tous les citoyens d'une commune.
Avem mandat et autreiad a la universitad d' Agen.
(chap. Habem manat y otorgat a la universidat de Agen : tot lo poble.)
Tit. de 1221. Hist. de Languedoc, t. III, col. 271.
Nous avons mandé et octroyé à l'universalité d'Agen.
La dicha universitat de la dicha vila de Grialon. Charte de Gréalou, p. 62.
Ladite universalité de ladite ville de Gréalou.
CAT. Universitat. ESP. Universidad. PORT. Universidade. IT. Università, universitate, universitade. (chap. Universidat, universidats : conjún de tot lo poble, la poblassió. Después van passá a dís aixina los estudis, com lo de Lerida, Leyda, Lleida, al 1300, Jaime II de Aragó.)

Jaime II de Aragón, el Justo, reg. 197, fol 180, 5 septiembre 1300

8. Universal, adj., lat. universalis, universel.
Del papa qu' es aissi present,
Que te lo loc universal.
V. de S. Alexis.
Du pape qui est ici présent, qui tient la place universelle.
Mon paire, del qual so heritiers universals.
(chap. Mon pare, del cual soc hereu universal.)
Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876.
Mon père, duquel je suis héritier universel.
ANC. FR. Dont la renommée fut si grande et glorieuse par le monde universal.
Ord. des R. de Fr., 1417, t. X, p. 437.
CAT. ESP. PORT. Universal. IT. Universale. (chap. Universal, universals.)

9. Universalment, Universalmen, adv., universellement.
Universalmen per totz devem Dieu pregar. V. et Vert., fol. 88.
(chap. Universalmen per tots debem a Deu resá.)
Universellement pour tous nous devons Dieu prier.
Aquel hom te la heretat universalment, que te las causas de la heretat.
Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Cet homme tient l'héritage universellement, qui tient les choses de l'héritage.
CAT. Universalment. ESP. PORT. IT. Universalmente.
(chap. Universalmen.)

10. Unio, Union, s. f., lat. unionem, union.
Las partidas del mon han ta granda connexio, unio et conveniencia que la una 
ajuda a mantener l' autra. Eluc. de las propr., fol. 2.
Les parties du monde ont si grande connexion, union et convenance que l'une aide à maintenir l'autre.
D' aquesta vera unio. Brev. d'amor, fol. 8.
De cette vraie union.
Per la union de sancta Gleyza.
(chap. Per la unió de la santa Iglesia.)
Mandement de 1394. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 126.
Par l'union de sainte Église.
Unio de diverses pobles. Eluc. de las propr., fol. 152.
Union de divers peuples.
CAT. Unió. ESP. Unión. PORT. União. IT. Unione. (chap. Unió, unions.)
- Perle en forme de poire.
Perlas mot grossas, ditas unios. Eluc. de las propr., fol. 171.
(chap. Perles mol grosses, dites unions. Com la perla del llibre de John Steinbeck que vach traduí al chapurriau.)
Perles moult grosses, dites unions.

Juan Segura, de Torrevelilla. L' ASSOSSIASSIÓ DE LA UNIÓ.

11. Unial, adj., unique, intime.
Auras unial amistat. Trad. de Bède, fol. 75.
(chap. (Haurás) tindrás única (íntima) amistat.)
Tu auras unique amitié.
Subst. En Jhesu Crist, filh del Unial nostre Senhor.
Cartulaire de Montpellier, fol. 171.
En Jésus-Christ, fils de l'Unique notre Seigneur.

12. Unitiu, adj., unitif, propre à unir, à rendre un, homogène.
Solelh... ha unitat et simplicitat, aysshi ha virtut unitiva.
Eluc. de las propr., fol. 115.
Le soleil... a unité et simplicité, ainsi il a vertu unitive.
CAT. Unitiu. ESP. PORT. IT. Unitivo. (chap. Unitiu, unitius, virtut unitiva, unitives; unidó, unidós, unidora, unidores.)

13. Unible, adj., unible, propre à être uni, joint.
Totz nombres ab autre nombre, segon natural dispozicio, ses meia, unibles. 
Eluc. de las propr., fol. 280.
Tous nombres avec autre nombre, selon naturelle disposition, sans milieu, unible.
ESP. Unible. IT. Unibile. (chap. Unible, unibles; ajuntable, ajuntables, com dos bueys o bous al jou; com Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat.)

14. Unir, v., lat. unire, unir, joindre.
Part. pas. XV es la meytat de XIIII et de XVI ab si unitz.
Eluc. de las propr., fol. 280.
Quinze est la moitié de quatorze et de seize avec soi joints.
CAT. ESP. PORT. Unir. IT. Unire. (chap. Uní, unís; ajuntá, ajuntás.)

15. Unenc, adj., uni, joint.
Vaca,... camel han dens egals, continuadas et quaysh unencas per mielh talhar herba pres de terra. Eluc. de las propr., fol. 230.
Vache,... chameau ont dents égales, continuées et quasi jointes pour mieux tailler herbe près de terre.

16. Aunar, v., lat. adunare, réunir, rassembler.
E 'l reis frances aunet sa gran ost. V. de Richard-Coeur-de-Lion.
Et le roi français rassembla sa grande armée.
ANC. FR. A un vilain m'ont doné mi parent
Qui ne fet fors aüner or et argent.
Richard de Semilli. Essai sur la Musique, t. II, p. 216.
Qui ot les nonnains aünées.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 323.
ANC. CAT. Aunar. ANC. ESP. Adunar. ESP. MOD. Aunar. IT. Adunare, aunare.
(chap. Auná, unificá, reuní, ajuntá.)

17. Auneza, s. f., réunion, assemblage.
Reumus,... si es provenient per liquiditat et l' auneza d' humors, superfluitat geyssh per la boca et pel nas. Eluc. de las propr., fol. 80. 
Rhume,... s'il est provenant par liquidité et la réunion d'humeurs, superfluité sort par la bouche et par le nez.

18. Adunatiu, adj., unitif, propre à réunir, à rassembler.
Negror,... qualitat de la vista confortativa et adunativa.
Eluc. de las propr., fol. 37.
Noirceur,... qualité confortative et unitive de la vue.

19. Adunacio, s. f., lat. adunatio, réunion, assemblage.
Dona agregacio et adunacio.
Pols fort et sopte per adunacio de natural calor.
Eluc. de las propr., fol. 32 et 22.
Donne agrégation et réunion.
Pouls fort et prompt par réunion de naturelle chaleur.
ANC. ESP. Adunación. IT. Adunazione.

20. Desuneiar, v., désunir, séparer.
Fort ven
Las nieus cargadas combaten
Que las romp e las desuneia,
E aissi fai se la plueia.
Brev. d'amor, fol. 42.
Fort vent combattant les nues chargées qui les rompt et les désunit, et ainsi se fait la pluie.

21. Negus, Nengus, Nesus, Neus, pron. indéf., lat. nec unus, non-aucun, nul.
Subst. suj. Nengus non es bons, mas sol Deus.
Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 10.
Nul n'est bon, excepté seulement Dieu.
Car neguna a lei no s' apareilla.
P. Vidal: S' ieu fos.
Car nulle à elle ne se compare.
Rég. Non las auzava dir a ela ni a negun.
V. d'Arnaud de Marueil.
Il ne les osait dire à elle ni à nul.
Ilh val mais que neguna del mon.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum es.
Elle vaut davantage que nulle du monde.
Adjectiv. suj.
Negus vezers mon bel pensar no m val.
B. de Ventadour: Quan par la.
Nul voir mon beau penser ne me vaut.
Negus om no pot desfar neienz. Poëme sur Boèce.
Nul homme ne peut rien défaire.
Neguna cauza del mon no la pot comprar. Liv. de Sydrac, fol. 86.
Nulle chose du monde ne la peut acheter.
Rég. Reprendre
Nesun om de sun trobar.
Hugues ne Saint-Cyr: Canson.
Reprendre nul homme de son trouver.
Non i trobet nenguna cauza. Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 11.
Il n'y trouva nulle chose.
Mortz de negun peccador.
Folquet de Marseille: Si cum selh.
Mort de nul pécheur.
A nulle femme... n'y donnera ni n'y vendra.
ANC. FR. C'onques ne l sot beste nesune.
Roman du Renart, t. III, p. 374.
Oncques d'Euriaut n'ot eu
A nesun jour carnelment part.
Roman de la Violette, p. 288.
ANC. ESP. Que non dé diezmo de vino a ningunt. Fuero de Molina, adic. 4.
Ningun vicino. Fuero de Llanes.
ANC. IT. Nessun maggior dolore. Dante, Inf., c. V.
ANC. CAT. Negú. CAT. MOD. Ningú. ESP. MOD. Ninguno. PORT. Nenhum. 
IT. MOD. Nessuno. (chap. ningú; no cap = 0.)

22. Degus, Deguns, pron. indéf., nul, aucun.
Substantiv.
Deguns no s' en corrosa, tant lo fay humilmen. V. de S. Honorat.
Nul ne s'en courrouce, tant il le fait humblement.
Degunas de las armas no metatz en omblit. 
Si degus m' es laupart, ieu li serai leos. Guillaume de Tudela.
Nulles des âmes ne mettiez en oubli.
Si aucun m'est léopard, je lui serai lion.
Adj. No m membra degun mal pessamen.
T. de G. Riquier et de Raynier: Raynier.
Je ne me rappelle nul mauvais penser.
Per deguna maneira vos esmanentiretz. Guillaume de Tudela.
Par aucune manière vous (ne) vous enrichirez.
ANC. CAT. Degú. (chap. Dingú.)

Upa, Upupa, Upega, s. f., upupa, puput, huppe.
Quan la upa es mal enpenada, jamay no s mudara, co fay autr' auzel.
Naturas d' alcus auzels.
Quand la huppe est mal empennée, jamais elle ne se muera, comme fait autre oiseau.
Upupa, o upega... ha cresta;... tos temps habita en sepulcres.
Eluc. de las propr., fol. 149.
Puput, ou huppe... a crête;... (en) tous temps elle habite dans les sépulcres.
IT. Upupa. (chap. Puput, la putput fa pudó o pudina : put, poput. 
ESP. Abubilla.)

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut

2. Upel, s. m. dim., huppeau, petit de la huppe.
Venon los upels, et arabon li las vielhas plumas. Naturas d' alcus auzels.
Viennent les huppeaux, et lui arrachent les vieilles plumes.
(chap. Puputet, puputets, puputeta, puputetes; putputet, putputets, putputeta, putputetes.)

viernes, 22 de mayo de 2026

Set, 7

Set, n. de nombre, lat. septem, sept.
Set ans a e mais.
Peyrols: La gran.
Sept ans il y a et plus.
En totas las set artz sui assatz conoissens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dans tous les sept arts je suis assez instruit.
ANC. FR. Dunc nus respit set jurs.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 13.
CAT. Set. ESP. Siete. PORT. Sete. IT. Sette. (chap. Set, sets, sat, sats, 7; siat, siats a Vallchunquera.)

Set, n. de nombre, lat. septem, sept; Windows 7 en Sietes, Asturias, Asturies



2. Seten, Cetan, adj. num., lat. septimus, septième.
A complit lo seten an. V. de S. Honorat.
Il a accompli le septième an.
Entre la cetana ora e la nona. Regla de S. Benezeg, fol. 57.
Entre la septième heure et la neuvième.
Subst. Lo setz apella hom britan.
Deudes de Prades, Auz. cass.
On appelle le septième britan.
La setena, es fola paor e fada vergonha. V. et Vert., fol. 1.
La septième, c'est la folle peur et sotte honte.
ANC. CAT. Seten. CAT. MOD. Sete (sic), septem. ESP. Seteno, séptimo.
PORT. Setimo. IT. Settimo. (chap. Séptim, septims, séptima, séptimes.)

3. Setena, s. f., septaine.
Poyria hom dire seizenas, setenas. Leys d'amors, fol. 33.
(chap. Se podríe di sisenes, setenes.)
On pourrait dire sixaines, septaines.
- Strophe de sept vers.
Los quals so divisitz per setenas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Lesquels sont divisés par septaines.

4. Setems, s. m., septième, sorte de droit.
Quartz, quints,… setems. Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.
Quart, quint,... septième.

5. Setenament, adv., septièmement. 
Setenament requier. Eluc. de las propr., fol. 15.
Septièmement requiert.

6. Septimament, adv., septièmement.
Septimament, per l' administration. Doctrine des Vaudois.
Septièmement, par l'administration.
(chap. Séptimamen, 7 vegades, la séptima vegada o volta.)

7. Setenari, Septenari, adj., lat. septenarius, septenaire.
De a havem adversaris... de s, setenaris. 
Leys d'amors, fol. 150-151.
De A nous avons adversaire... de S, septenaire.
Per ajustament de unitat a VI s' engendra septenari.
Eluc. de las propr., fol. 279.
Par ajustement d'unité à six s'engendre septenaire.
CAT. Setenari, septenari. ESP. Setenario. PORT. Septenario. IT. Settenario.
(chap. Setenari, setenaris, setenaria, setenaries, per ejemple un cadáver que ya fa set díes que está enterrat. A la Biblia ix cuatrenari o cuaternari referínse a Lázaro.)

8. Setenta, n. de nombre, lat. septuaginta, septante.
Setenta hermitans que fasien penedensa. V. de S. Honorat.
(chap. Setanta ermitans que féen (faien) penitensia.)
Septante ermites qui faisaient pénitence.
CAT. Setanta. ESP. PORT. Setenta. IT. Settanta. (chap. Setanta, 70.)

9. Septuagesima, Septuagezima, s. f., lat. septuagesima, septuagésime.
De la dominica de septuagesima. La Confessio.
(chap. De lo domenge de septuagéssima.)
Du dimanche de septuagésime.
Dominica de la septuagezima. Eluc. de las propr., fol. 128.
Dimanche de la septuagésime.
CAT. Septuagesima. ESP. Setuagesima (septuagésima). PORT. Septuagesima. IT. Settuagesima. (chap. Septuagéssima, septuagéssimes.)

10. Setmana, Septmana, Semaina, Semmana, s .f., lat. septimana, semaine.
Lo plus rics jorns es oi de la setmana.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Le plus noble jour de la semaine c'est aujourd'hui.
Horas e jorns e semainas e mes.
Pierre d'Auvergne: D' un bon vers.
Heures et jours et semaines et mois.
III semmanas ha que nos em aissi. Philomena.
Trois semaines il y a que nous sommes ici.
Chascun dels jorns de la septmana. Regla de S. Benezeg, fol. 34.
(chap. Cada un dels díes de la semana.)
Chacun des jours de la semaine.
ANC. FR. Mais portois avec moi du pain
Qu'avois gardé une sepmaine.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 246.
Deux ou trois fois chacune sepmaine.
Monstrelet, t. 1, fol. 239.
CAT. Setmana, semmana. ESP. PORT. Semana. IT. Semmana, settimana.
(chap. Semana, semanes; de set o sat, 7, septem : hepta: hebdómada.)

Joaquín Monclús

11. Setmanier, s. m., semainier.
Li setmanier avans l' ora de disnar. Regla de S. Benezeg., fol. 47.
Les semainiers avant l'heure de dîner.
CAT. Semmaner. ESP. Semanero. (chap. Semané, semanés, un dels chupons de la iglesia. Ara tenim chupons o mamons com los de la Ascuma.)

Semané, semanés, un dels chupons de la iglesia. Ara tenim chupons o mamons com los de la Ascuma.

12. Septembre, Setembre, s. m., lat. septembrem, septembre.
Lo noves mes, Septembres es. Brev. d'amor, fol. 47.
(chap. Lo noveno mes, Septembre es. Allacuanta ere lo séptim, pero se van afegí o intercalá Juliol y Agost, Julio César, Augusto.)
Le neuvième mois, c'est septembre.
En Setembre vos falh lo grans.
(chap. Al Setembre vos falle (falte) lo gra.)
Marcabrus: Senher N Audric.
En septembre vous manque le grain.
CAT. Setembre. ESP. Setiembre, septiembre. PORT. Setembro. IT. Settembre. 
(chap. Septembre, Setembre. Los de Vallchunquera li podríen di Siatembre tranquílamen.)

13. Septentrio, Setemptrio, s. m., lat. septentrio, septentrion, nord.
De septentrio vas l' orient. Liv. de Sydrac, fol. 134.
De septentrion vers l'orient.
El mech de setemptrio. Eluc. de las propr., fol. 124.
Au milieu du septentrion.
CAT. Septentrió. ESP. Setentrión, septentrión. PORT. Setentrião, septentrião. 
IT. Settentrione. (chap. Septentrió, septentrions : nord, nords; nort, norts.)

14. Septentrional, adj., lat. septentrionalis, septentrional, du nord.
Aigua de fontana septentrional. Eluc. de las propr., fol. 74.
(chap. Aigua de fon septentrional : del nort o nord.)
Eau de fontaine septentrionale.
Els son apelatz Normans, e foro homes septentrionals.
(chap. Ells són nomenats Normans, y van sé homens septentrionals : del nord o nort.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 116.
Ils sont appelés Normands, et furent hommes du nord.
CAT. Septentrional. ESP. (septentrional) PORT. Setentrional, septentrional.
IT. Settentrionale. (chap. septentrional, septentrionals : del nord o nort, del septentrió.)