Ulular, Ullular, Udolar, Udolament, Uns, Us, Un, Unitat, Unament, Unadamen - Upel

Ulular, Ullular, v, lat. ululare, hurler.

Trop soven ulula o crida. Eluc. de las propr., fol. 143.

(chap. Mol assobín ulule o cride - quirde.)

Trop souvent hurle ou crie.

Los autres ullulavan. Libre de Tindal.

(chap. Los atres ululaben.)

Les autres hurlaient.

ANC. FR. Les chiens huller en nocturnes abbois.

Œuvres de Du Bellay, fol. 280.

ESP. PORT. Ulular. IT. Ululare, ulolare, urlar. (chap. Ululá; udolá; soroll del llop; los del gos són lladrits, clapits, lladrá, clapí. ESP. Aullar.)

2. Udolar, v., hurler.

Cridar, udolar e fremir. Contricio e Penas infernals.

Crier, hurler et frémir.

Ill udolet aixi com can. Trad. d'un Évang. apocr.

Elle hurla ainsi comme chien.

Part. prés. Vi una anima entre VII diables ploran et udolan.

Revelatio de las Penas dels yferns.

Vit une âme entre sept diables pleurant et hurlant.

CAT. Udolar. (chap. Udolá: udolo, udoles, udole, udolem o udolam, udoléu o udoláu, udolen; udolat, udolats, udolada, udolades; udolaré; udolaría; si yo udolara siría un llop, o un home llop, com lo del llibre Licantropía, de Carlitos Terés Bellés. ESP. Aullar. Chap. Aullá.)

3. Udolament, s. m., hurlement.

Udolament designa adversitat. Eluc. de las propr., fol. 149.

Hurlement désigne adversité.

ANC. CAT. Udolament. (chap. Udol, udols; aullit, aullits; udolamén, udolamens. ESP. Aullido, aullidos.)

Uns, Us, suj. sing.; Un, U, rég. sing., adj. num., lat. unus, un, unique, seul.

Una, suj. et rég. sing., une, unique, seule.

Lo coms de Peitieus si fo uns dels maiors del mon.

V. du comte de Poitiers.

Le comte de Poitiers se fut un des plus grands du monde.

Cercamons,... uns joglars de Gascoingna,... trobet vers e pastoretas.

V. de Cercamons.

Cercamons,... un jongleur de Gascogne,... trouva vers et pastorelles.

Pair', en tres personas us.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Père, en trois personnes un.

Us cavaliers se jazia

Ab la res que plus volia.

Bertrand d'Allamanon: Us cavaliers.

Un cavalier se gisait (était couché) avec l'objet que plus il voulait.

Un sirventes fatz dels malvatz barons.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Un sirvente je fais des mauvais barons.

Un decret fauc drechurier.

P. Cardinal: Un decret.

Un décret je fais droiturier.

Eras es una sazos

Que hom ren mal guazardos.

Hugues de Saint-Cyr: Nulha res que.

Maintenant est une saison qu'on rend mal récompense.

Una domna de gran valor...

Qu' anc non amet.

T. de H. de la Bachelerie et de B. de Saint-Félix: Diguatz.

Une dame de grand mérite... qui oncques n'aima.

Una sirventesca,

En Raynier, tota fresca

Vos metrai en cabal.

Bernard de Rovenac: Una sirventesca.

Un sirvente, seigneur Reynier, tout frais je vous mettrai à chetel. 

Pres per molher una soudadeira. V. de G. Faidit.

Il prit pour femme une soudadière.

Subst. Ses la decima, no n' es

Us tant caut que n' armes un lenh.

Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.

Sans la décime, il n'en est pas un si chaud qui en armât un navire.

Anc non vist u que tan en retegues. Poëme sur Boèce.

Oncques tu ne vis un qui tant en retint.

Una 'n sai qu' es de las melhors

La meiller.

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Une j'en sais qui est des meilleures la meilleure.

Employé corrélativement à Altre.

L' us en l' autre no s puesca fizar.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.

Que l'un à l'autre ne se puisse fier.

Loc. Un a un los avia pres.

De totz aicels de Montbrun

Feratz altretal un e un.

Roman de Jaufre, fol. 23 et 83.

Un à un les avait pris.

De tous ceux de Montbrun vous feriez également un à un.

Home ric e paubre... a la mort son tot un. Liv. de Sydrac, fol. 25.

Homme riche et pauvre... à la mort sont tout un.

- Même, égal.

Son amdui d' un pretz e d' un paratge.

Rambaud de Vaqueiras: Senher Coines.

Sont tous deux de même mérite et de même parage.

E 'ls motz d' amdos d' un gran e 'l chan d' un to.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.

Et les mots de tous deux de même grain et le chant de même ton.

Doas cartas d' una tenor. Tit. de 1413, de Ste. Eulalie de Bordeaux.

Deux chartes de même teneur.

Adv. comp. Us tans 

Torna en amaror

Sens de bona sabor.

Nat de Mons: Sitot non.

Une (fois) autant sens de bonne saveur tourne en amertume.

Misericordia queron trastut a una voutz. V. de S. Honorat.

Miséricorde ils requièrent tous (tout) d'une voix.

El mielhs del mon s' es perdut en un lans.

Aimeri de Peguilain: S' ieu anc *chanticz.

Le meilleur du monde s'est perdu d'un (seul) élan.

Ieu dic qu' el bes amoros

Es maier qu' els mals per un dos.

T. d'Albert (,) Marquis (,) et de G. Faidit: Gaucelm.

Je dis que le bien amoureux est plus grand que les maux deux (fois) pour une.

Fairetz,

Mais qu' ieu dir non poiria,

De mal per un detz.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Vous ferez, plus que je ne pourrais dire, de mal dix (fois) pour une.

Vos am per un cen. 

Folquet de Marseille: Tan m' abellis.

Je vous aime cent (fois) pour une.

CAT. Un. ESP. Un, uno. PORT. Um, hum. IT. Uno. (chap. Un, uns; una, unes.)

2. Un, U, suj. pl.; Uns, Us, rég. pl. adj. num., uns, uniques, seuls.

Unas, suj. et rég. pl., unes, uniques, seules.

C'était par idiotisme, et d'une manière absolue, que cet adjectif numéral était employé au pluriel, encore semble-t-il qu'on ne faisait usage que du féminin, car on ne trouve que des exemples de ce genre dans lesquels le mot Unas a l'acception de la particule française Des.

Unas novas vos vuelh contar.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Unes (des) nouvelles je veux vous conter.

Manda lui unas letras de part lui. Liv. de Sydrac, fol. 2.

Lui envoie unes (des) lettres de part lui.

Ieu veg unas forcas en cel tertre fermar. Roman de Fierabras, v. 3085.

Je vois unes (des) fourches sur ce tertre fixer.

L'ancien français faisait usage de cette forme:

En unes isles de mer qui sont apelées les isles Baléaires.

Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 247.

Unes joues rondes et vermeilles. Coquillart, p. 28.

Uns espourons à or li cauche. Roman de la Violette, p. 88.

Luy présenta unes lettres apostolicques.

Monstrelet, t. 1, fol. 49.

Cette forme fut aussi employée en espagnol et en portugais.

ANC. ESP.

Mandó facer unas letras que avien tal tenor. Poema de Alexandro, cop. 735.

ANC. PORT.

Tem m' amor preso en huãs redas d' ouro. 

A. Ferreira, son. XL, 63.

- Subst. Par corrélation à Altre.

Li cavalier an pretz,

Si cum auzir podetz:

Li un son bon guerrier,

L' autre bon conduchier;

L' un an pretz de servir,

L' autre de gen garnir...

Las donas eissamens

An pretz diversamens:

Las unas de belleza,

Las autras de proeza;

Las unas son plazens,

Las autras conoissens.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Les cavaliers ont mérite, ainsi comme ouïr vous pouvez: Les uns sont bons guerriers, les autres bons hôtes; les uns ont mérite de servir, les autres de 

bien s'équiper.

Les dames également ont mérite diversement: Les unes de beauté, les autres de prouesse; les unes sont agréables, les autres connaissantes.

Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir. Liv. de Sydrac, fol. 17.

(chap. Los uns fa rostí, y los atres fa bullí.)

Les uns il fait rôtir, et les autres il fait bouillir.

3. Unitat, s. f., unitatem, unité.

Lo rey de terr' e del cel

Qu' es trinus et unitatz.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.

Le roi de la terre et du ciel qui est triple et unité.

Es en substancia unitatz. Brev. d'amor, fol. 1.

Est en substance unité.

ANC. FR. E la unitet en la trinitet et la trinitet en unitet seit à onorer.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, Symb. de S. Athanase.

CAT. Unitat. ESP. Unidad. PORT. Unidade. IT. Unità, unitate, unitade.

(chap. Unidat, unidats.)

4. Unament, adv., uniquement, isolément.

Solelh... si mov unament et drech el cercle zodiac.

Eluc. de las propr., fol. 113.

Le soleil... se meut uniquement et droit au cercle zodiaque.

(chap. únicamen.)

5. Unadamen, adv., uniquement.

Tan ames unadamen.

Aimeri de Peguilain: Per solatz.

Qu'il aimât si uniquement.

6. Unanimitat, s. f., lat. unanimitatem, unanimité. 

Angel... ha en si tota puritat... unanimitat... et tranquillitat.

Eluc. de las propr., fol. 9.

Ange... a en soi toute pureté... unanimité... et tranquillité.

CAT. Unanimitat. ESP. Unanimidad. PORT. Unanimidade. (chap. Unanimidat, unanimidats.)

7. Universitat, Universitad, s. f., lat. universitatem, universalité, ensemble de tous les citoyens d'une commune.

Avem mandat et autreiad a la universitad d' Agen.

(chap. Habem manat y otorgat a la universidat de Agen : tot lo poble.)

Tit. de 1221. Hist. de Languedoc, t. III, col. 271.

Nous avons mandé et octroyé à l'universalité d'Agen.

La dicha universitat de la dicha vila de Grialon. Charte de Gréalou, p. 62.

Ladite universalité de ladite ville de Gréalou.

CAT. Universitat. ESP. Universidad. PORT. Universidade. IT. Università, universitate, universitade. (chap. Universidat, universidats : conjún de tot lo poble, la poblassió. Después van passá a dís aixina los estudis, com lo de Lerida, Leyda, Lleida, al 1300, Jaime II de Aragó.)

8. Universal, adj., lat. universalis, universel.

Del papa qu' es aissi present,

Que te lo loc universal.

V. de S. Alexis.

Du pape qui est ici présent, qui tient la place universelle.

Mon paire, del qual so heritiers universals.

(chap. Mon pare, del cual soc hereu universal.)

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876.

Mon père, duquel je suis héritier universel.

ANC. FR. Dont la renommée fut si grande et glorieuse par le monde universal.

Ord. des R. de Fr., 1417, t. X, p. 437.

CAT. ESP. PORT. Universal. IT. Universale. (chap. Universal, universals.)

9. Universalment, Universalmen, adv., universellement.

Universalmen per totz devem Dieu pregar. V. et Vert., fol. 88.

(chap. Universalmen per tots debem a Deu resá.)

Universellement pour tous nous devons Dieu prier.

Aquel hom te la heretat universalment, que te las causas de la heretat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 17.

Cet homme tient l'héritage universellement, qui tient les choses de l'héritage.

CAT. Universalment. ESP. PORT. IT. Universalmente.
(chap. Universalmen.)

10. Unio, Union, s. f., lat. unionem, union.

Las partidas del mon han ta granda connexio, unio et conveniencia que la una 

ajuda a mantener l' autra. Eluc. de las propr., fol. 2.

Les parties du monde ont si grande connexion, union et convenance que l'une aide à maintenir l'autre.

D' aquesta vera unio. Brev. d'amor, fol. 8.

De cette vraie union.

Per la union de sancta Gleyza.

(chap. Per la unió de la santa Iglesia.)

Mandement de 1394. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 126.

Par l'union de sainte Église.

Unio de diverses pobles. Eluc. de las propr., fol. 152.

Union de divers peuples.

CAT. Unió. ESP. Unión. PORT. União. IT. Unione. (chap. Unió, unions.)

- Perle en forme de poire.

Perlas mot grossas, ditas unios. Eluc. de las propr., fol. 171.

(chap. Perles mol grosses, dites unions. Com la perla del llibre de John Steinbeck que vach traduí al chapurriau.)

Perles moult grosses, dites unions.

11. Unial, adj., unique, intime.

Auras unial amistat. Trad. de Bède, fol. 75.

(chap. (Haurás) tindrás única (íntima) amistat.)

Tu auras unique amitié.

Subst. En Jhesu Crist, filh del Unial nostre Senhor.

Cartulaire de Montpellier, fol. 171.

En Jésus-Christ, fils de l'Unique notre Seigneur.

12. Unitiu, adj., unitif, propre à unir, à rendre un, homogène.

Solelh... ha unitat et simplicitat, aysshi ha virtut unitiva.

Eluc. de las propr., fol. 115.

Le soleil... a unité et simplicité, ainsi il a vertu unitive.

CAT. Unitiu. ESP. PORT. IT. Unitivo. (chap. Unitiu, unitius, virtut unitiva, unitives; unidó, unidós, unidora, unidores.)

13. Unible, adj., unible, propre à être uni, joint.

Totz nombres ab autre nombre, segon natural dispozicio, ses meia, unibles. 

Eluc. de las propr., fol. 280.

Tous nombres avec autre nombre, selon naturelle disposition, sans milieu, unible.

ESP. Unible. IT. Unibile. (chap. Unible, unibles; ajuntable, ajuntables, com dos bueys o bous al jou; com Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat.)

14. Unir, v., lat. unire, unir, joindre.

Part. pas. XV es la meytat de XIIII et de XVI ab si unitz.

Eluc. de las propr., fol. 280.

Quinze est la moitié de quatorze et de seize avec soi joints.

CAT. ESP. PORT. Unir. IT. Unire. (chap. Uní, unís; ajuntá, ajuntás.)

15. Unenc, adj., uni, joint.

Vaca,... camel han dens egals, continuadas et quaysh unencas per mielh talhar herba pres de terra. Eluc. de las propr., fol. 230.

Vache,... chameau ont dents égales, continuées et quasi jointes pour mieux tailler herbe près de terre.

16. Aunar, v., lat. adunare, réunir, rassembler.

E 'l reis frances aunet sa gran ost. V. de Richard-Coeur-de-Lion.

Et le roi français rassembla sa grande armée.

ANC. FR. A un vilain m'ont doné mi parent

Qui ne fet fors aüner or et argent.

Richard de Semilli. Essai sur la Musique, t. II, p. 216.

Qui ot les nonnains aünées.

Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 323.

ANC. CAT. Aunar. ANC. ESP. Adunar. ESP. MOD. Aunar. IT. Adunare, aunare.

(chap. Auná, unificá, reuní, ajuntá.)

17. Auneza, s. f., réunion, assemblage.

Reumus,... si es provenient per liquiditat et l' auneza d' humors, superfluitat geyssh per la boca et pel nas. Eluc. de las propr., fol. 80. 

Rhume,... s'il est provenant par liquidité et la réunion d'humeurs, superfluité sort par la bouche et par le nez.

18. Adunatiu, adj., unitif, propre à réunir, à rassembler.

Negror,... qualitat de la vista confortativa et adunativa.

Eluc. de las propr., fol. 37.

Noirceur,... qualité confortative et unitive de la vue.

19. Adunacio, s. f., lat. adunatio, réunion, assemblage.

Dona agregacio et adunacio.

Pols fort et sopte per adunacio de natural calor.

Eluc. de las propr., fol. 32 et 22.

Donne agrégation et réunion.

Pouls fort et prompt par réunion de naturelle chaleur.

ANC. ESP. Adunación. IT. Adunazione.

20. Desuneiar, v., désunir, séparer.

Fort ven

Las nieus cargadas combaten

Que las romp e las desuneia,

E aissi fai se la plueia.

Brev. d'amor, fol. 42.

Fort vent combattant les nues chargées qui les rompt et les désunit, et ainsi se fait la pluie.

21. Negus, Nengus, Nesus, Neus, pron. indéf., lat. nec unus, non-aucun, nul.

Subst. suj. Nengus non es bons, mas sol Deus.

Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 10.

Nul n'est bon, excepté seulement Dieu.

Car neguna a lei no s' apareilla.

P. Vidal: S' ieu fos.

Car nulle à elle ne se compare.

Rég. Non las auzava dir a ela ni a negun.

V. d'Arnaud de Marueil.

Il ne les osait dire à elle ni à nul.

Ilh val mais que neguna del mon.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum es.

Elle vaut davantage que nulle du monde.

Adjectiv. suj.

Negus vezers mon bel pensar no m val.

B. de Ventadour: Quan par la.

Nul voir mon beau penser ne me vaut.

Negus om no pot desfar neienz. Poëme sur Boèce.

Nul homme ne peut rien défaire.

Neguna cauza del mon no la pot comprar. Liv. de Sydrac, fol. 86.

Nulle chose du monde ne la peut acheter.

Rég. Reprendre

Nesun om de sun trobar.

Hugues ne Saint-Cyr: Canson.

Reprendre nul homme de son trouver.

Non i trobet nenguna cauza. Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 11.

Il n'y trouva nulle chose.

Mortz de negun peccador.

Folquet de Marseille: Si cum selh.

Mort de nul pécheur.

A neuna femina... non i donera ni non i vendra. Titre vers 960.

A nulle femme... n'y donnera ni n'y vendra.

ANC. FR. C'onques ne l sot beste nesune.

Roman du Renart, t. III, p. 374.

Oncques d'Euriaut n'ot eu

A nesun jour carnelment part.

Roman de la Violette, p. 288.

ANC. ESP. Que non dé diezmo de vino a ningunt. Fuero de Molina, adic. 4.

Ningun vicino. Fuero de Llanes.

ANC. IT. Nessun maggior dolore. Dante, Inf., c. V.

ANC. CAT. Negú. CAT. MOD. Ningú. ESP. MOD. Ninguno. PORT. Nenhum. 

IT. MOD. Nessuno. (chap. ningú; no cap = 0.)

22. Degus, Deguns, pron. indéf., nul, aucun.

Substantiv.

Deguns no s' en corrosa, tant lo fay humilmen. V. de S. Honorat.

Nul ne s'en courrouce, tant il le fait humblement.

Degunas de las armas no metatz en omblit. 

Si degus m' es laupart, ieu li serai leos. Guillaume de Tudela.

Nulles des âmes ne mettiez en oubli.

Si aucun m'est léopard, je lui serai lion.

Adj. No m membra degun mal pessamen.

T. de G. Riquier et de Raynier: Raynier.

Je ne me rappelle nul mauvais penser.

Per deguna maneira vos esmanentiretz. Guillaume de Tudela.

Par aucune manière vous (ne) vous enrichirez.

ANC. CAT. Degú. (chap. Dingú.)

Upa, Upupa, Upega, s. f., upupa, puput, huppe.

Quan la upa es mal enpenada, jamay no s mudara, co fay autr' auzel.

Naturas d' alcus auzels.

Quand la huppe est mal empennée, jamais elle ne se muera, comme fait autre oiseau.

Upupa, o upega... ha cresta;... tos temps habita en sepulcres.

Eluc. de las propr., fol. 149.

Puput, ou huppe... a crête;... (en) tous temps elle habite dans les sépulcres.

IT. Upupa. (chap. Puput, la putput fa pudó o pudina : put, poput. 

ESP. Abubilla.)

2. Upel, s. m. dim., huppeau, petit de la huppe.

Venon los upels, et arabon li las vielhas plumas. Naturas d' alcus auzels.

Viennent les huppeaux, et lui arrachent les vieilles plumes.

(chap. Puputet, puputets, puputeta, puputetes; putputet, putputets, putputeta, putputetes.)

Set, 7

Set, n. de nombre, lat. septem, sept.

Set ans a e mais.

Peyrols: La gran.

Sept ans il y a et plus.

En totas las set artz sui assatz conoissens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Dans tous les sept arts je suis assez instruit.

ANC. FR. Dunc nus respit set jurs.

Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 13.

CAT. Set. ESP. Siete. PORT. Sete. IT. Sette. (chap. Set, sets, sat, sats, 7; siat, siats a Vallchunquera.)

2. Seten, Cetan, adj. num., lat. septimus, septième.

A complit lo seten an. V. de S. Honorat.

Il a accompli le septième an.

Entre la cetana ora e la nona. Regla de S. Benezeg, fol. 57.

Entre la septième heure et la neuvième.

Subst. Lo setz apella hom britan.

Deudes de Prades, Auz. cass.

On appelle le septième britan.

La setena, es fola paor e fada vergonha. V. et Vert., fol. 1.

La septième, c'est la folle peur et sotte honte.

ANC. CAT. Seten. CAT. MOD. Sete (sic), septem. ESP. Seteno, séptimo.

PORT. Setimo. IT. Settimo. (chap. Séptim, septims, séptima, séptimes.)

3. Setena, s. f., septaine.

Poyria hom dire seizenas, setenas. Leys d'amors, fol. 33.

(chap. Se podríe di sisenes, setenes.)

On pourrait dire sixaines, septaines.

- Strophe de sept vers.

Los quals so divisitz per setenas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.

Lesquels sont divisés par septaines.

4. Setems, s. m., septième, sorte de droit.

Quartz, quints,… setems. Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.

Quart, quint,... septième.

5. Setenament, adv., septièmement. 

Setenament requier. Eluc. de las propr., fol. 15.

Septièmement requiert.

6. Septimament, adv., septièmement.

Septimament, per l' administration. Doctrine des Vaudois.

Septièmement, par l'administration.

(chap. Séptimamen, 7 vegades, la séptima vegada o volta.)

7. Setenari, Septenari, adj., lat. septenarius, septenaire.

De a havem adversaris... de s, setenaris. 

Leys d'amors, fol. 150-151.

De A nous avons adversaire... de S, septenaire.

Per ajustament de unitat a VI s' engendra septenari.

Eluc. de las propr., fol. 279.

Par ajustement d'unité à six s'engendre septenaire.

CAT. Setenari, septenari. ESP. Setenario. PORT. Septenario. IT. Settenario.

(chap. Setenari, setenaris, setenaria, setenaries, per ejemple un cadáver que ya fa set díes que está enterrat. A la Biblia ix cuatrenari o cuaternari referínse a Lázaro.)

8. Setenta, n. de nombre, lat. septuaginta, septante.

Setenta hermitans que fasien penedensa. V. de S. Honorat.

(chap. Setanta ermitans que féen (faien) penitensia.)

Septante ermites qui faisaient pénitence.

CAT. Setanta. ESP. PORT. Setenta. IT. Settanta. (chap. Setanta, 70.)

9. Septuagesima, Septuagezima, s. f., lat. septuagesima, septuagésime.

De la dominica de septuagesima. La Confessio.

(chap. De lo domenge de septuagéssima.)

Du dimanche de septuagésime.

Dominica de la septuagezima. Eluc. de las propr., fol. 128.

Dimanche de la septuagésime.

CAT. Septuagesima. ESP. Setuagesima (septuagésima). PORT. Septuagesima. IT. Settuagesima. (chap. Septuagéssima, septuagéssimes.)

10. Setmana, Septmana, Semaina, Semmana, s .f., lat. septimana, semaine.

Lo plus rics jorns es oi de la setmana.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

Le plus noble jour de la semaine c'est aujourd'hui.

Horas e jorns e semainas e mes.

Pierre d'Auvergne: D' un bon vers.

Heures et jours et semaines et mois.

III semmanas ha que nos em aissi. Philomena.

Trois semaines il y a que nous sommes ici.

Chascun dels jorns de la septmana. Regla de S. Benezeg, fol. 34.

(chap. Cada un dels díes de la semana.)

Chacun des jours de la semaine.

ANC. FR. Mais portois avec moi du pain

Qu'avois gardé une sepmaine.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 246.

Deux ou trois fois chacune sepmaine.

Monstrelet, t. 1, fol. 239.

CAT. Setmana, semmana. ESP. PORT. Semana. IT. Semmana, settimana.

(chap. Semana, semanes; de set o sat, 7, septem : hepta: hebdómada.)

11. Setmanier, s. m., semainier.

Li setmanier avans l' ora de disnar. Regla de S. Benezeg., fol. 47.

Les semainiers avant l'heure de dîner.

CAT. Semmaner. ESP. Semanero. (chap. Semané, semanés, un dels chupons de la iglesia. Ara tenim chupons o mamons com los de la Ascuma.)

12. Septembre, Setembre, s. m., lat. septembrem, septembre.

Lo noves mes, Septembres es. Brev. d'amor, fol. 47.

(chap. Lo noveno mes, Septembre es. Allacuanta ere lo séptim, pero se van afegí o intercalá Juliol y Agost, Julio César, Augusto.)

Le neuvième mois, c'est septembre.

En Setembre vos falh lo grans.

(chap. Al Setembre vos falle (falte) lo gra.)

Marcabrus: Senher N Audric.

En septembre vous manque le grain.

CAT. Setembre. ESP. Setiembre, septiembre. PORT. Setembro. IT. Settembre. 

(chap. Septembre, Setembre. Los de Vallchunquera li podríen di Siatembre tranquílamen.)

13. Septentrio, Setemptrio, s. m., lat. septentrio, septentrion, nord.

De septentrio vas l' orient. Liv. de Sydrac, fol. 134.

De septentrion vers l'orient.

El mech de setemptrio. Eluc. de las propr., fol. 124.

Au milieu du septentrion.

CAT. Septentrió. ESP. Setentrión, septentrión. PORT. Setentrião, septentrião. 

IT. Settentrione. (chap. Septentrió, septentrions : nord, nords; nort, norts.)

14. Septentrional, adj., lat. septentrionalis, septentrional, du nord.

Aigua de fontana septentrional. Eluc. de las propr., fol. 74.

(chap. Aigua de fon septentrional : del nort o nord.)

Eau de fontaine septentrionale.

Els son apelatz Normans, e foro homes septentrionals.

(chap. Ells són nomenats Normans, y van sé homens septentrionals : del nord o nort.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 116.

Ils sont appelés Normands, et furent hommes du nord.

CAT. Septentrional. ESP. (septentrional) PORT. Setentrional, septentrional.

IT. Settentrionale. (chap. septentrional, septentrionals : del nord o nort, del septentrió.)

Boecio, códice, monasterio de Ripoll

BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141. La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi. Lo II capitol. - Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui he tresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant en benanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. - E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -  

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra.

Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeament ab ella. E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la I^a I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada. Lo V^e capitol. En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlos. Axi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirents. E apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix - o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VI^e capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. - Lo VII^e capitol. E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de raho. Exoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat. Lo VllI^e capitol. E qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis naturals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....