

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc


X.
XAPURCAR.
a. Revolver el agua u otro líquido: dícese más bien chapurcar.
(chapotear)
XARRO. a. Véase jarro.
XÍA. a. Chía, insignia de la magistratura: ant.
XINGLAR. a. Gritar con regocijo.
Y.
YAYA. n. Abuela: también es muy frecuente, sobre todo entre los niños, designarla con el nombre de lola que no incluimos.
YERBA. n. Alfalfa: se toma el género por la especie.
YERBA DEL PICO. n. Planta.
YERBA
DE PORDIOSEROS. n. Planta.
YESO. a Úsase la expresión lavar de yeso, y significa cubrir de yeso una pared bruñiéndola con la paleta. (enyesar; ges, alchés, alchez; gessaire : yesero)
YUNTA. p. Yugada. (jou, jau : yugo; juñí; ayuntar, ajuntar, ayuntamiento, ajuntamiento);
Z.
ZABACEQUIAS. d. El que cuida de los turnos en el riego y de multar a los que contravienen a los estatutos u ordenanzas.
ZABALMEDINA. n. Zalmedina: lo hemos visto escrito de esa manera en algunos documentos mss., y Ducange habla de él usando además los nombres de zahalmedina, salmedina y cephalmedina: en un privilegio de Pedro II en favor de los Jurados de Zaragoza se lee cazalmedina. (GLOS: Catalmidina. De çáhib almedina, (çalmedina) "gobernador o prefecto de la ciudad." ".... et pro nulla exquisitione non perdant, inde quicquam, nec pro nullo rege subsequente, sive Catalmidina, etc." Confirmación de los Fueros de Toledo por D. Alf. VII en 1155, ap. Muñoz, Colec. de Fueros municip., p. 377. Zafalmedinus b. lat. V. zalmedina. ",.. neque pro nullo rege subsequente, sive zafalmedino, aut comite, etc." Privilegio otorgado por D. Alfonso VI a los mozárabes de Toledo, ap. Muñoz, Colec. de fueros, p. 361. Exortivo. Lo mismo que eixortins. "Et qui dictus zalmedina exortivos quoscumque ponere voluerit ad iustitiam exercendam." Privilegio otorgado por el rey D. Jaime I a los pobladores sarracenos de Játiva, ap. Salvá y Sáinz de Baranda, Colec. de doc. inéd., XVIII, p. 62-68. Zahalmedina b. lat. V. zalmedina. "... et quod nullus zahalmedina, neque alius homo, etc." Privilegio otorgado a los clérigos de Toledo por D. Alfonso VII en 1136, ap. Muñoz, Colec. de fueros, p. 373.)
ZABORRA. d. Piedra pequeña: tiene alguna conexión con el saburra latino y sorra español, (lo dicen los catalanes por no decir arena) que significan la arena gruesa con que se lastraban las embarcaciones.
ZABORRERO. d. Albañil que trabaja con zaborras. - d. Poco diestro en algún oficio.
ZABORRO.
n. aljezón.
ZABURRERO. d. Zaborrero.
ZAFARECHE. a. Estanque. (GLOS: Zafareche, zafareig, zafariche cast. safareig, safreig cat., chafariz port. De çahrich, "estanque, piscina." Casiri, Marino. (safarech)
ZAFARICHE.
a. Cantarera o sitio donde se ponen los cántaros.
ZAFORAS.
ZAFOROSO. n. Persona desmañada, sucia o torpe.
ZAFRÁN. n. Azafrán: así se lee en nuestros fueros, pero en castellano sólo se usa como licencia poética. (GLOS: Zafrán (en López de Ayala, Lib. de la Caza de las aves) cast. y mall., çafrá val. azafrán. (safrá))
ZAGUERAMENTE.
n. Últimamente: también se dice la zaguera vez, cuya significación
es aproximada a la de la Academia. (GLOS: Zaga cast., cat. y port.,
çaga cast., port. y val., saga cat. atzaga basc. De sáca, "ultimus"
en R. Martín, "postrema pars exercitus" en Freytag,
"retaguardia, cavalgada, cortejo de un príncipe" en Kaz.
En la época de los Almohades y Zenetas formaban la zaga los
abanderados y tambores que iban detrás del Sultán en sus
expediciones. Durante el reinado del Sultán Abulhasan se componía
de cien tambores, y, entre grandes y pequeñas, de otras tantas
banderas de seda de diversos colores tejidas de oro. V. Aben Jaldún,
Proleg., II, 52. La forma primitiva de esta voz fue çaga, que se lee
en el Poema del Cid, ed. de Riv., p. 7, col. I:
E yo con los C
aquí fincaré en la çaga.
Y más adelante:
Non osa ninguno
dar salto á la çaga.
En sentido de fin, remate, se halla la
misma forma en los siguientes versos del Libro de Alexandre, copla
952:
Nunca omne deuia en este mundo fiar,
Que sabe á sus
cosas tan mala çaga dar. (La zaguera carrera a la zurda, La
Codoñera: lo radé carré a la esquerra : la última calle a la
izquierda;
Zaga, çaga. A la zaga. Atrás o detrás. A la cola.
Montar a la zaga. De za´aca (* zaca en Marcel), "cola de los
cuadrúpedos" en Kaz., "cola" en Bocthor, Hélot y
Lerchundi, "derriere, cul" en Cherbonneau.
Señora,
quien m.... ó c... (mea o caga)
Non se debe espantar
Aunque
se ssyenta apalpar
Por delante o por la çaga.
Cancionero de Baena, p. 104. )
ZALEAR. d. Manosear o deslustrar alguna cosa.
ZALMEDINA. (ver ZABALMEDINA) a. En lo antiguo alcalde o magistrado con jurisdicción civil y criminal; era Juez ordinario de Zaragoza y para el desempeño de su oficio, que era anual, tenía un Asesor: algunos equiparan este cargo al de Censor en Roma. - d. Era en lo antiguo el alcaide de las cárceles, y hoy aquel preso que por sus circunstancias es nombrado para cuidar del orden interior en cada estancia.
ZALMEDINADO. n. Dignidad y oficio del zalmedina en su primera acepción.
ZAMARRAZO. n. Golpe con palo, correa etc. - n. Desgracia que uno sufre en su salud, su carrera o su fortuna, y así se dice de uno que ha quedado cesante "hoy le ha llegado el zamarrazo o ramalazo": también vemos usada esa palabra en unas quintillas escritas con motivo de las oposiciones verificadas en Zaragoza para llenar la vacante del catedrático P. Raulín.
ZAMUECO. n. Mostrenco, majadero, drope (dropo).
ZANCOCHAR, d. Guisar con poca limpieza: en Castilla salcochar. - d. Revolver, desgobernar.
ZANCOCHO. d. EMPANDULLO.
ZANGUILÓN. n. Muchacho desproporcionadamente alto. - n. Joven inútil y ocioso.
ZANQUIL Y MANQUIL. n. Zurriburri.
ZAPATERO. n. En algunos juegos el que no hace tanto o baza.
ZAPO.
n. Sapo. - n. Persona desmedrada, torpe o desmañada. - Rosal dice
que los antiguos llamaban zapo al sapo y zapico al hombre chico.
ZAPOTAZO. d. Trompazo, talegazo.
ZAQUE. n. Cuero en que se saca agua de los pozos, según el autor del Diálogo de las lenguas, quien cita esa palabra como aragonesa, diferenciando su significación de la de Castilla, en donde vale tanto como cuero de vino.
ZARANGA.
d. Fritada.
ZARCILLO. a. Arco de cuba.
ZARFE. n. Criado que se toma en común por personas que viajan o pasan algún tiempo fuera de su casa.
ZARPA. n. Se usa en la frase andar a zarpa la greña en significación de andar a la greña.
ZARPEAR. n. Equivale aproximadamente a manotear y manosear. - n Echar la zarpa.
ZARRABULLO.
n. Revoltijo, conjunto desordenado de cosas y aun de ideas o
palabras: úsase también en el mismo sentido el verbo zarrabullar.
ZARRAPASTRO. n. Zarrapastroso, zarrapastrón.
ZERIGALLO. d. Pingajo. - d. Joven indiscreto que presume y se entremete más de lo que debe.
ZOCA d. Choca.
ZOFRA. n. Tributo que se imponía antiguamente en el reino de Aragón. - n. hacer zofra, trabajar para el común o a vecinal en obras de construcción. (GLOS: Zofra cast., çofra cat. Lo mismo que azofora. "Item por zofra cuatro sueldos por casa." V. Salvá y Sáinz de Baranda, Colec. de doc. inéd., XVIII 69-74. La forma çofra se encuentra en el siguiente pasaje de la Carta puebla otorgada por D. Jaime I a los moros del valle de Uxó (ap. Salvá, Colec. de doc. inéd., XVIII, 42-50): "E que no sien tenguts de pagar dret dels ous, ne fer çofra de lurs persones, ne de lurs besties.")
ZOQUE.
d. Tarugo o tronco de árbol sobre el cual se cortan las carnes:
tajo, tajador.
(la soca, de un olivé, de un amelé, soc, etc.)
ZORRA. d. zorra de carne, piltrafa.
ZORRIAR. n. El supuesto Avellaneda, autor aragonés según la opinión común, usa de este verbo en varios lugares de su Don Quijote, pero siempre en boca de Sancho: una vez dice “porque a fé que me zorrían ya las tripas de pura hambre" (P. V. cap. IV); y otra "había puesto la escudilla sobre las brasas, de manera que me iba zorriando por el estómago abajo."
(cap. X). Ambas frases se compadecen bastante con las definiciones de zurriar y zurrir, sonar o resonar bronca y desapaciblemente alguna cosa. (rugir las tripas)
ZOTE. c. Ignorante, lerdo.
ZUCRERÍA.
d. Confitería: se halla excluida de la última edición de la
Academia, sin la justa causa con que se ha omitido zudería,
que estaba en la penúltima indudablemente por error tipográfico.
(zucre, sucre, azúcar, açucar, saccharum, sájer, Zucker, sugar,
etc.) (GLOS: AZUCAR (azúcar) cast., açucar cast., port. y val.,
azucrea, basc. De
as-súccar, "zucarum" en R.
Martín, del persa xucar (como el río Xúcar, Júcar),
sanscr. sukla, gr. *, lat. saccharum. V. Vullers, Lex.
Pers. Lat. Etym., Wilson Sanscr. Dict. y Alix, Glos. Trae la
etimología Rosal.
Sabed, que de todo azucar allí anda
volando,
Polvo, terron, e candi, e mucho de rosado,
Azucar
de confites, e azucar violado,
Et de muchas otras guisas que yo
he olvidado.
Arcipreste de Hita, Cantares, copl. 1311.
Azucarí.
Prov. de Málaga y Granada. Nombre dado a cierta clase de uvas y
albaricoques. De as-sucarí, "azucarado," adj. pos. formado
de as-succar, azúcar.)
ZUCRERO. n. Confitero.
ZUDA. n. Castillo, según Ducange. (Leemos anteriormente: … palacio real de los árabes con el nombre de azuda, (la Zuda) sirvió de hospedaje a Alfonso I cuando reconquistó la ciudad en 18 de Diciembre de 1118)
ZUNCE. n. Plegado en la tela.
ZUNCIR. n. Fruncir, plegar o recoger el borde de cualquiera tela.
ZURIZA. n. Persona chismosa y mal intencionada que indispone a unos con otros: tiene también, pero un poco ampliada, la significación de la Academia.
ZURO. d. Corcho. (suro; verbo surá, flotá)
ZURRACO. d. Bolsón de dinero, y en general dinero muy escondido.
Reire, Reyre, adv., lat. retro, arrière, postérieurement, de nouveau.
Non deu reyre maldire. Regla de S. Benezeg, fol. 18.
Ne doit pas arrière médire.
Las attestations presas... non si podon recensar, ni reire auzir.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.
Les attestations prises... ils ne peuvent être recensés, ni être entendus de nouveau.
Reine ausir... reire examinar. Statuts de Provence. BOMY, p. 201.
Ouïr postérieurement... examiner postérieurement.
Adv. comp. Noble Arnal Baras, senher de Reduer, filhs en reire del noble, etc.
Charte de Gréalou, p. 60.
Noble Arnal Barras, seigneur de Beduer, arrière-fils du noble, etc.
Que avia sa en reire.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Qu'il avait çà en arrière.
Tota obligansa sai en reire facha. Tit. de 1270 de la famille Gasc.
Toute obligation çà en arrière faite.
Que sia estat negligens de sa en reyres. Leys d'amors, fol. 88.
Qui soit été négligent de çà en arrière.
Coma es acostumad d' aissi en reire.
Tit. du XIIIe siècle, Arch. du Roy., J, 310.
Comme il est accoutumé d'ici en arrière.
Prép. Pueys l' estaquetz, quan l' aguetz reire vos.
Passio de Maria.
Puis vous l'attachâtes, quand vous l'eûtes derrière vous.
Buou... geta reyre si, quatre passes, sa egestios. Eluc. de las propr., fol. 240.
Boeuf... jette derrière soi, quatre pas, sa déjection.
Voyez Garar, v°. Garda; Rendre, v°. Renda.
(chap. Detrás, detrás de, cap atrás, etc.)
![]() |
2. Redier, adj., dernier.
En lo redier tractat. V. de S. Honorat.
Dans le dernier traité.
(chap. Vésten a la part d'atrás, de detrás.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 37.
Va-t'en à la partie dernière.
(chap. Radé, radés, radera, raderes; zagué, zagués, zaguera, zagueres a La Codoñera. Vore lo pun 7.)
3. Reiratge, Reyratge, s. m., arrérage.
Li dreytz, o reyratges.
Autres reiratges, o dreytz.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13 et 14.
Les droits, ou arrérages.
Autres arrérages, ou droits.
4. Areire, Arreire, Areyre, Areires, adv., arrière, en arrière.
Arreire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Arrière se retire pour mieux sauter en avant.
Mes li la corona en la testa e trames lo areyre que fezes complir lo peccat.
V. et Vert., fol. 98.
Lui mit la couronne sur la tête et le transmit en arrière pour qu'il fit accomplir le péché.
Ilh tornero areires, e repauzero se V dias. Liv. de Sydrac, fol. 4.
(chap. Ells van torná cap atrás, y van reposá sing (5) díes.)
Ils retournèrent en arrière, et se reposèrent cinq jours.
Prov. Qui avan no garda, areyre cay. Leys d'amors, fol. 138.
Qui en avant ne regarde, en arrière tombe.
ANC. FR. Une heure avant, une heure arrières.
G. Guiart, t. II, p. 169.
CAT. Arrera. (chap. Atrás, cap atrás.)
5. Areyrage, Arreyrage, s. m., arrérage.
Rendas e reyrerendas,... e areyrages.
Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 187.
Rentes et arrière-rentes,... et arrérages.
Que aquels dits deutors non sian tenguts de pagar los dits arreyrages.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426.
Que ces dits débiteurs ne soient tenus de payer lesdits arrérages.
(chap. Atrás, atrasos; llogué atrasat, interesos atrasats, renta atrasada, rentes atrasades.)
6. Dereire, Dareyre, prép., derrière, en arrière, par derrière.
Qui dereir' autrui
Cavalgua, non baiza qui vol.
(chap. Qui detrás de un atre cavalgue, no bese a qui vol.)
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Qui derrière autrui chevauche, ne baise pas qui il veut.
Met si dareyre algu fort aybre. Eluc. de las propr., fol. 240.
(chap. Se fique detrás de algún fort abre, albre, arbre.)
Se met derrière aucun fort arbre.
Cat. Derrèra, darrera. (chap. Detrás (de))
7. Derrier, Derrer, Derier, Derer, Darrier, adj., dernier.
Quan venra al derrier badaill.
(chap. Cuan vindrá al radé badall : cuan estirará la garra.)
Marcabrus: Emperaire.
Quand il viendra au dernier bâillement.
Auiatz la derreira chanso
Que jamais auziretz de me.
(chap. Escoltéu la radera cansó que may mes escoltaréu de mí.)
Giraud le Roux: Auiatz la.
Écoutez la dernière chanson que jamais vous ouïrez de moi.
Subst. An ne mais li derrier
Qu' ieu que n' ai fag lonc badatge.
B. de Ventadour: La doussa.
En ont davantage les derniers que moi qui en ai fait longue attente.
Adv. El cap derrier e 'l pes avan,
Lor coven dels palaiz issir.
Marcabrus: Emperaire.
La tête derrière et les pieds avant, il leur convient de sortir des palais.
Di 'l que, d' anz e deriers,
Tal amor ai clausa e centa.
B. Zorgi: Entro.
Dis-lui que, de devant et (de) derrière, tel amour j'ai clos et ceint.
An mes derer so qu' anava denan.
(chap. Han ficat detrás lo que anabe dabán.)
H. Brunet: Pois lo dreich.
Ils ont mis derrière ce qui allait devant.
Adv. comp. En derreir, perseveransa de totz be. Trad. de Bède, fol. 16.
En dernier, persévérance de tous biens.
En darrier fo fahtz papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
(chap. Al final va sé fet Papa; pera postre. Lo cardenal que parle chapurriau, Omella de Queretes, no ha sigut elegit Papa al radé cónclave.)
En dernier il fut fait pape.
Subst. No s' en gauzish al en derrier. Leys d'amors, fol. 65.
Ne s'en réjouit pas à la fin.
ANC. FR. Ilz trouvèrent ledit Loiz de Bueil qui, par cas d'aventure, estoit demouré plus derrier. Œuvres d'Alain Chartier, p. 152.
CAT. Derrer, darrer. (chap. Radé, radés, radera, raderes.)
8. Derreiramen, adv., par derrière, dernièrement, en dernier.
Ab que m fier derreiramen.
Lanfranc Cigala: Un avinen.
Avec quoi elle me frappe par derrière.
Aquel a cui es la causa messa en penhora derreiramen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 88.
Celui à qui la chose est mise en gage dernièrement.
(chap. Raderamen; per detrás. A Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat los agrade mol esta paraula.)
9. Deren, adj., dernier.
Adv. comp. Pueis en deren, levet las mas. Passio de Maria.
Puis en dernier, leva les mains.
10. Derrairia, s. f., fin, achèvement.
Adv. comp. Lur dis a la derrairia. Brev. d'amor, fol. 177.
Leur dit à la fin.
(chap. A les raderíes, al fin o final, al cap del tems.)
11. Dereiran, Darrairan, (Darreiran) adj., dernier.
La darreirana volontat del testator. Cout. de Gourdon, de 1244.
(chap. La radera voluntat del testadó : qui fa lo testamén; últim, últims, última, últimes.)
La dernière volonté du testateur.
Si... alcuna derairana dispozition fara.
(chap. Si... alguna radera disposissió fará - o faiguere.)
Statuts de Montpellier, de 1258.
Si... aucune dernière disposition il fera.
12. Aderairar, Aderrairar, v., arriérer.
Non... aderairaray las fazendas del cossalat (cossolat) per las mieuas.
(chap. No... retrasaré o atrasaré les faenes del consulat per les meues.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 83.
Non... arriérerai les affaires du consulat pour les miennes.
- Rétrograder, reculer.
Quar paratges
Si vai aderrairan.
B. Sicard de Marjevols: Ab greu.
Parce que parage se va rétrogradant.
13. Reiropios, adj., rétif.
Bestia espaventosa o reiropia.
Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Bête peureuse ou rétive.
14. Retroencha, s. f., retroence, sorte de poésie.
La prima retroencha d' En Giraud Riquier.
Titre de la pièce de Giraud Riquier: Pus astres.
La première retroence du seigneur Giraud Riquier.
Aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas e de retroenchas.
V. de G. Riquier.
Ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles et de retroences.
Voyez Gra.
15. Atras, adv., du lat. a retro, arrière, en arrière, à la renverse.
Torn atras quan cug anar enan.
(chap. Torno cap atrás cuan crec aná cap abán.)
G. Faidit: Mantas sazos.
Je retourne en arrière quand je crois aller en avant.
Si per so vauc atras o avan,
No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh.
P. Cardinal: Totz temps.
Si pour cela je vais arrière ou avant, je ne m'en chagrine, au contraire tout m'est bel et bon.
CAT. ESP. (atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás; cap atrás. Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.)
16. Detras, adv., derrière.
D' autres an 1 huelh davant, d' autres detras.
(chap. Datres (uns) tenen un ull dabán, datres (los atres) detrás.)
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.
D'autres ont un oeil devant, d'autres derrière.
Adv. comp. Quant er so denan detras,
L' avol bo, e bo malvatz.
Garins d'Apchier: Cominal vielh.
Quand elle sera c'en devant derrière, les méchants bons, et les bons méchants.
CAT. ESP. Detras (detrás). PORT. Detraz. (chap. Detrás - de; a detrás ting la franja, entre les molles del cul.)
| whisky, güisky, güiski | whisky |
| wuesque, wesque, crit a les caballeríes, Als animals los cridaen wesque cuan volíem que anaren cap a la isquiarra y passallá cuan volíem que anaren a la dreta. | gritos a los equinos, wesque izquierda, pasa allá derecha |
x al escomensamén de paraula no ne ña en chapurriau |
x al principio no hay |
ya |
ya |
| yate, yates | yate, yates |
| yayo, yaya, agüelo, agüela, yayos, yayes, agüelos, agüeles | abuelo, abuela, abuelos, abuelas |
| yayo, yayos | abuelo, abuelos |
| yema, yemes, rovell del ou, turró o tarró de yema de casa Foz a Beseit | yema, yemas |
| yessaire, gessaire | albañil que aplica el yeso – yesaire en aragonés |
| yo, tú, ell, ella, natros, natres, vatros, vatres, ells, elles / valensiá : mosatros, mosaltros / catalá : nosaltros, nosaltres | pronombres personales |
| yodo | yodo |
zaboc, saboc, zaboca, saboca = tonto, tonta – a Cataluña siboc , saboc, xiboc, bocatxo, escloper es un muixó, dels caprimúlgids, caprimulgus ruficollis, y restaurán saboc ![]() |
tonto, tonta |
| zagala, sagala, mossa | zagala, moza, chavala |
| zagalet, sagalet, zagal, sagal, mosset | zagal, muchacho, mocete |
| zagaleta, sagaleta, mosseta | zagalica, muchachica, mocica |
| zaguero, zaguera, radé, radera (saguero, saguera), que va a la zaga | último, última, que va a la zaga |
| zanja, sanja | zanja |
| zapo, sapo , son pare dels cullerots jun en la rana | sapo |
| zarandeá, zarandejá - sacsá, ajetrejá, menejá, moure, traquetejá | zarandear, agitar, sacudir, ajetrear, menear, zamarrear, mover, traquetear |
| zarrio, sárrio, traste | zarrio, zaleo, cachibache, trasto |
| zigzag, zigzags | zigzag, zigzags |
| zipizape, chipi-chape | chipi-chape, zipizape, golpe, encuentro violento de dos cuerpos. Riña ruidosa o con golpes. |
| zolle, zolles, soll, solls del gorrino - latín SUILE, relativo a <SUS, «gorrino») “sus strofa” es lo jabalí | pocilga |
zoo, zoos |
zoo, zoos |
| zoquet a Torrevelilla, soca, soquet, soquete - tarugo, taco, soca, calse, mendrugo, corrusco, cuscurro, churrusco, bruto, ignorán, torpe, mentecato, zote, sot, tonto, imbéssil, baubo, idiota, memo |
zoquete, tarugo, taco, leño, calce, mendrugo, corrusco, cuscurro, cantero, churrusco. bruto, ignorante, torpe, mentecato, zote, tonto, imbécil, bobo, idiota, memo |
| zoqueta, soqueta, de fusta, protecsió dels dits cuan se talle en corbella, fals, falseta |
zoqueta, protección de madera para cortar con hoz |
| zote, zotes – vore zoquet | zote, zotes – ver zoquete |
| zurda, zurdo – zurda = esquerra a La Codoñera, Mezquín | zurda, zurdo |
| zurdo, que fa aná la part esquerra, má, peu | zurdo, que usa la parte izquierda, mano, pie |
| zurriaca, suriaca, surriaca - correrá la suriaca - suriaco es lo mote de Roda de Valderrobres. Es un látigo o fuét per a pegá al bestiá, té una vara de fusta y una correcha lligada a la punta. | zurriaga – Tipo de látigo para azotar el ganado, que incluye una vara de madera y una correa sujeta a uno de sus extremos. |
s'agüela |
su abuela |
| s'agüelo | su abuelo |
| s'alimentaben, se alimentaben | se alimentaban |
| s'aprofiten, se aprofiten | se aprovechan |
| sa mare | su madre |
| saba, savia de un ábre | savia de un árbol |
| sabata, sabates | zapato, zapatos |
| sabaté, sabatés, com Sorolla y Cuca de Valderrobres | zapatero, zapateros |
| sabatera, sabateres | zapatera, zapateras |
| sabatería, sabateríes | zapatería, zapaterías |
| sabates | zapatos |
| sabé, sábre - sé, saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda | saber |
| sabém | sabemos |
| saben | saben |
| sabén (g) | sabiendo |
| sabén, sabenta – oli sabén, que s´ha fet vell y está fet malbé | aceite viejo que se ha estropeado |
| sabénu | sabiéndolo |
| Sabéu | sabéis |
| sabéu | Sabéis – saberlo |
| sabía | sabía |
| sabia, que sap – savia, sava, saba de un ábre | sabia, que sabe – savia |
| sabiamen, en sabiduría | sabiamente |
| sabiduría | sabiduría |
| sabíe | sabía |
| sabíem | sabíamos |
| sabíen – s´avíen | sabían – se avían, se tiran |
| sabíes | sabías |
| sabíeu | sabíais |
| sábiga, sápiga, sábia | sepa |
| sabigám, sapigám | sepamos |
| sábigue (ell) sábigue | sepa |
| sábiguen, sápiguen | sepan |
| sabiguérem | supiéramos |
| sabiguéren | supieran |
| sabiguéres | supieras |
| sábigues | sepas |
| sabiguéu | sepáis |
| sabina, Juniperus sabina, - vore ginebre | sabina, arbusto |
| sabines | sabinas |
| sabionda, sabiondes | sabionda, sabiondas |
| sabiondo, sabiondos | sabiondo, sabiondos |
| sabó, sabóns | jabón, jabones |
| saboc (insulto), sabocs, sabóca, sabóques | imbécil, tonto, etc |
| sabonera, aon se coloque lo sabó de pastilla | donde se coloca el jabón de pastilla |
| sabonet, sabonets | jaboncito, jaboncitos |
| saborechá | saborear |
| saborege | saborea |
| saborejá | saborear |
| saboreján | saboreando |
| sabotejá, sabotechá | sabotear |
| sabotejat, sabotechat | saboteado |
| sabrá | sabrá |
| sabrán | sabrán |
| sabré | sabré |
| sabrém | sabremos |
| sabréu | sabréis |
| sabría | sabría |
| sabríe (ell) | sabría |
| sabríem | sabríamos |
| sabríen | sabrían |
| sabríeu | sabríais |
| sabrós, gustós, sabrosos, gustosos | sabroso, gustoso, sabrosos, gustosos |
| sabrosa, gustosa | sabrosa, gustosa |
| sabroses, gustoses | sabrosas |
| sabrossíssim, gustossíssim | sabrosísimo |
| sabrossíssims, gustossíssims | sabrosísimos |
| sabuda, que sap | sabida |
| sabudes, que saben | sabidas |
| Sabut – Pedro Saputo, Pedro lo sabut, que sap | sabido, que sabe |
| sabut, que sap mol, com Pedro Saputo | sabio, que sabe mucho |
| sabuts, que saben | sabidos, sabios |
| sac, sacs | saco, sacos |
| sacá (Litera), traure | sacar |
| saca, saques, sac gran, les de arena ya se diuen “big bag” | saca, saco grande, sacas |
| Sacabe – traíe – s´acabe | Sacaba – se acaba |
| sacacorchos, no se diu estirassuros, ni sacassuros, pero servíx per a estirá y tráure lo suro de una botella | sacacorchos |
| sacramén | sacramento |
| sacraméns | sacramentos |
| sacratíssima, sagradíssima, mol sagrada | muy sagrada, sagradísima |
| sacrificada, sacrificades | sacrificada, sacrificadas |
| sacrificán | sacrificando |
| sacrificat, sacrificats | sacrificado, sacrificados |
| sacrifissi, sacrifissis | sacrificio, sacrificios |
| sacristán, sacristáns | sacristán, sacristanes |
| sacs | sacos |
| sacsá, saxá - sacso, sacses, sacse, sacsém o sacsám, sacséu o sacsáu, sácsen – saxo, saxes, saxe, saxém o saxám, saxéu o saxáu, sáxen | agitar, mover, zarandear |
| sacsada, sacsades – sacsada : trompada, cop | Agitada – trompazo, golpe |
| sacsáe, sacsabe, saxá | agitaba, movía |
| sacsán | agitando, moviendo |
| sacsejá, saxejá, vore sacsá | agitar, zarandear |
| saduricha, planta que se trobe per les gleres del riu, a roques, per a ficála en olives verdes (chafades o no) | ajedrea, planta que se encuentra en los cauces secos del río, en rocas, para poner en las olivas verdes |
| saeta, saetes, flecha, fleches | flecha, saeta, venablo, sagita, dardo, rehilete, ballesta, manecilla, aguja, varilla, saetilla, minutero |
| safandória, safandóries, safranória, safranóries (del coló del safrá, taronja) | zanahoria, zanahorias |
| safarech, depósit, rentadó, llavadó, pica, bassa | lavadero, pica, balsa |
| safarrancho, safarranchos | zafarrancho, zafarranchos |
| safrá (capsot), alguns diuen "pebre roch, capsot", | azafrán , capsot en castellá cabeza + zote |
| safranória, safranóries | zanahoria, zanahorias |
| safraña, part de detrás del ginoll o genoll (latín suffragine) | parte de atrás de la rodilla, hueco poplíteo, corva |
| Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera, zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta | chico, chiquillo, chicos, chiquillos |
| sagal, (zagal al mezquín, zagala), sagals, sagala, sagales // chiquet, mosset | zagal, chico, niño, mozo, chaval |
| sagala, zagala | zagala, moza, chavala |
| sagalada | zagalada, cosas de zagales, mozos, chavales |
| sagales | zagalas, mozas, chavalas |
| sagalet, sagalets | muchachito, muchachitos, zagalico, zagalicos |
| sagaleta, sagaletes | muchachita, muchachitas |
| sagalets | muchachitos, zagalicos |
| sagassidat, perspicássia, agudesa, astússia, inteligénsia, cautela, dissimulo, olfato (flat), clarividénsia, imaginassió | sagacidad, perspicacia, agudeza, astucia, inteligencia, cautela, disimulo, olfato, clarividencia, imaginación |
| sagí, manteca, ensanginada, ensaginada : com un mantecat fet en sagí y aníssos (com los del fonoll) | grasa de cerdo, pasta como un mantecado con anises |
| sagrá : cagás en algún san, di – sagrada | exclamar contra los santos |
| sagrada, sagrades | sagrada, sagradas |
| sagradíssim, sagradíssims | sacratísimo, sacratísimos |
| sagrat, sagrats | sagrado, sagrados |
| sal, salmuera (com los productes de salazonera aragonesa) | sal, salmuera |
| sala, sales | sala, salas |
| salada salat, salats - artícul salat del mallorquí : sa casa, sa calobra que tamé se trobe al ocsitá, com sa gramatica occitana segons los parlars lengadocians |
salada, saladas salado, salados |
| salamandra, salamandres salamanquesa : dragó, dragonet, tipo de fardacho, tarentola mauritánica, de la família gekkonidae |
salamandra salamandra, anfibio urodelo, salamandras salamanquesa, dragón, dragoncillo, tipo de lagarto |
| salari, jornal, nómina, salaris, jornals, nómines | salario |
| salari, salaris | salario, salarios |
| salat, salats | salado, salados |
| salchichó, salchichóns | salchichón, salchichones |
| saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada | saldar |
| saldo, saldos | saldo, saldos |
| salé, salés, salero, saleros | salero, saleros |
| salero - simpatía, sal, grássia com la de Gracia Zapater, agudesa, donaire, garbo, chispa– olé qué salero ! | salero |
| salerós, que té salero, salerosos | saleroso, salerosos |
| salerosa, saleroses | salerosa, salerosas |
| Sales | salas |
| saleta, saletes | salita, salitas |
| saliba : saliva, baba, salives, babes | saliva, baba, espumarajo |
| saliva | saliva |
| salmó o salmón, salmóns | salmón, salmones |
| salmo, salmos (missa) | salmo, salmos (misa) |
| salón, salóns | salón, salones |
| salpicón de marisc | salpicón de marisco |
| salsa, salses | salsa, salsas |
| salt, salts – lo salt de La Portellada http://matarranaports.blogspot.com/2011/04/al-salt-de-la-portellada.html |
salto, saltos |
| saltá, salto, saltes, salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada | saltar |
| saltabe | saltaba |
| saltada, saltades | saltada, saltadas |
| saltadó, saltadós (de aigua) - vore ullals com los de la Fenellassa al Parrissal de Beseit |
saltador (de agua) |
| saltáe, saltabe | saltaba |
| saltála | saltarla |
| saltamontes : llangosto, llangostos | saltamontes |
| saltán | saltando |
| saltánla | saltándola |
| saltánli | saltándole |
| saltaríe | saltaría |
| saltaríen | saltarían |
| saltás | saltarse |
| saltássela | saltársela |
| saltat, saltats | saltado, saltados |
| salte | salta |
| salten | saltan |
| saltóns | saltones |
| salts | saltos |
| saludá | saludar |
| saludabe, saludáe | saludaba |
| saludaben, saludáen | saludaban |
| saludable, saludables, que es bo per a la salut | saludable, saludables |
| saludál | saludarle, saludarlo |
| saludáls | saludarles |
| saludán | saludando |
| saludánlos | saludándoles |
| saludat, saludats | saludado, saludados |
| salude | saluda |
| saluden | saludan |
| saludo, saludos | saludo, saludos |
| salut | salud |
| salvá | salvar |
| salvaben | salvaban |
| salvache, salvaches : cabres montesses – (animal) salvache | Cabra montés, íbex, capra hispánica – (animal) salvaje |
| salvadó | salvador |
| salváen, salvaben | salvaban |
| salvaguardá, auxiliá, salvá, deféndre, sostíndre, protegí, ampará | salvaguardar, auxiliar, salvar, defender, sostener, guarecer, guarnecer, proteger, amparar |
| salvaguardán | salvaguardando |
| salvál | salvarlo |
| salváls | salvarlos |
| salvám | salvarme |
| salvánse | salvándose |
| salvarém | salvaremos |
| salvás | salvarse |
| salvassió | salvación |
| salvat, estém o estám salvats | salvado, estamos salvados |
| salvedat, adverténsia, excusa, aclarassió, explicassió, exepsió, limitassió, observassió | salvedad, advertencia, cortapisa, excusa, aclaración, explicación, excepción, limitación, observación |
| salvo | salvo |
| salvon | salven |
| samarra, samarres – NO crec que sigue una paraula del vasco, ya que existíx “samar” al búlgaro y a datres idiomes de Asia. Vore lo enllás a la web https://chapurriau.blogspot.com/2018/02/samarra.html | zamarra, zamarras |
| samarreta, samarretes (de samarra) | camiseta, camisetas, ver samarra (zamarra) |
| samfaina, chamfaina – vore chirigol | plato de vegetales |
| sampá, minjá, engullí, tragá, devorá, atiborrás, embuchá, jalá | zampar, engullir, tragar, devorar, atiborrarse, embuchar, jalar |
| samsa, sansa, pasta de la oliva después de móldre y traure l´oli, oliassa | orujo, pasta de la oliva después de moler y sacar el aceite. http://lacuentaporfavor.blogspot.com/2006/02/olio-di-sansa-di-oliva-estafa-en-los.html |
| San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut http://turismosomontano.es/es/que-ver-que-hacer/pueblos/barbastro/barbastro-que-hacer-que-ver/230-leyenda-de-san-balandran-barbastro |
San Balandrán, desgarbado |
| san, San Jorge | San Jorge, santo |
| sana, sanes | sana, sanas |
| sancada, sancades, passes llargues, galarchada, galarchades | zancada, zancadas |
| sandália, sandálies – vore abarca | sandalia, sandalias |
| sandía, síndria (del árabe o persa sindíyya) http://etimologias.dechile.net/?sandi.a - sandíes, síndries | sandía |
| sanfaina, chanfaina - vore chirigol | plato de vegetales |
| Sanfermíns (los), San Fermín | Sanfermines, San Fermín |
| sang | sangre |
| sangós – m´hay tallat al dit y lo porto sangós, ensangrentat | que saca sangre, ensangrentado |
| sangosa (carn) | carne que aún saca sangre, poco hecha, nada hecha, cruda |
| sangosa, carn que encara trau sang, poc feta, gens feta, crúa o cruga | ensangrentada |
| sangrá | sangrar |
| sangrán / sangueján | sangrando |
| sangre | sangra |
| sangrém, sangrám | sangramos |
| sángren | sangran |
| sangres | sangras |
| sangréu, sangráu | sangráis |
| sangría, sangríes | sangría, sangrías |
| sangrienta | sangrienta |
| sangriento | sangriento, cruento, sanguinario, brutal, inhumano, bestial, feroz, encarnizado, sanguinolento, sangrante, empapado, ensangrentado, teñido, injurioso, insultante, ofensivo, humillante, ultrajante |
| sangro | sangro |
| sangs (una mescla de) | sangres (una mezcla de) |
| sanguango, singuango, sanguangos, singuangos, sanguanga, singuanga, sanguangues, singuangues, zanguango, zanguanga (Mezquín) | zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango |
| sanguangada, sanguangades | acción de un zanguango |
| sanguango, singuango, sanguangos, singuangos | zanguango, indolente, vago, perezoso, gandul, holgazán, embrutecido, necio |
| sangueján, sangrán, sanguejáns, sangráns | sangrando, que saca sangre, ensangrentado |
| sangueta | sangrecita |
| sanidat | sanidad |
| saníssim | sanísimo |
| saníssima, saníssimes | sanísima, sanísimas |
| saníssims | sanísimos |
| sanja, zanja | zanja |
| sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influénsia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál | hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico. |
| sano, sanos | sano, sanos |
| Sans – sanos | Santos – sanos |
| sansé | entero, completo |
| sansera, sanseres | entera, enteras, completa, completas |
| sansés | enteros, completos |
| Sant, Santantoni a Valjunquera, San Antoni a Beseit | San, San Antonio en Valjunquera |
| Santa | Santa |
| santes | santas |
| santiamén | santiamén |
| santidat | santidad |
| santíssim | santísimo |
| santíssima | santísima |
| santuari | santuario |
| santuaris | santuarios |
| santurrón, beato, mojigato, pixapiles | santurrón, beato, mojigato, meapilas, gazmoño |
| santurronería | santurronería, beatería, gazmoñería, mojigatería, fariseísmo, hipocresía |
| saó | sazón, tempero |
| sap | sabe |
| Sapí, tipo de pi, a Beseit no crec que se li digue al abeto; sapí de les Marrades ? – abies latín, fransés sapin, italiá abete; abeto, catalá abét | tipo de pino, abeto |
| sápia, sápiga, sábiga (que yo) - homo sapiens | sepa (que yo) |
| sápien, sápiguen, sábiguen | sepan |
| sapientíssim | sapientísimo |
| sapientíssimes | sapientísimas |
| sapiere, sabiguére, sapiguére | supiera, supiese |
| sapieren, sabiguéren, sapiguéren | supieran, supiesen |
| sápies, sábigues, sápigues | sepas |
| sapigám, sabigám | sepamos |
| sapigáu, sapiguéu, sabigáu, sabiguéu | sepáis |
| sápigue, sábigue | sepa |
| sápiguen, sábiguen | sepan |
| sapiguére, sabiguére | supiera, supiese |
| sapiguéren | supieran, supiesen |
| sapiguéres | supieras, supieses |
| sapigut, sabut (u hay) | sabido (lo he) |
| sapos | sapos |
| saps | sabes |
| Saputo, sabut, que sap, Pedro Saputo, novela de Braulio Foz, de Fórnols | Saputo, que sabe, Pedro Saputo |
| saquet | saquito |
| saquets | saquitos |
| sarabastall, jaleo, soroll, sorollina | jaleo, ruido |
| Saragossa, Zaragoza | Zaragoza |
| saragossana, maña | zaragozana |
| Sarapio, mote de Beseit | Sarapio, mote de Beceite |
| sarcásticamen | sarcásticamente |
| sardina | sardina |
| sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada | sardinas - arenques salados (guardiaciviles) |
| sargantana | lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija. |
| sargantanes | lagartijas |
| sargantaña, sargantana, sargantañes, sargantanes | lagartija, lagartijas |
| sargento, sargentos | sargento, sargentos |
| sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles. | mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles. |
| sária, sáries, sárria, sárries, sarrió | apero para los equinos, para transportar |
| sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven | sarmiento, sarmientos |
| sarmentós, que pareix un sarmén | sarmentoso |
| sarmentosa, sarmentoses (máns) | sarmentosa, sarmentosas (manos) |
| sarpada, de sarpa | zarpazo, de zarpa |
| sarpades | zarpazos |
| sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera | coger a alguien con un brazo apoyado en la cadera |
| sarrampió | sarrampión |
| sarrapastrós, sarrapastrosa, sarrapastrosos, sarrapastroses | zarrapastroso, zarrapastrosa, zarrapastrosos, zarrapastrosas sabes (tú) |
| sas, saps (tú) - Ñabíe un home a La Fresneda que díe : sas, a Santa Bárbara ñan leóns. |
| sastre, sastres – los de casa lo sastre de Beseit, apartaméns rurals, me van di al seu fb que lo chapurriau no existíx :) igual se creuen que los paísos cagaláns sí. - Si es una dona : cusidora, sastra se diu menos. |
sastre |
|||
sastret, sastrets |
sastrecito, sastrecitos |
||
| sat, set, siat | 7 | ||
| satíric | satírico | ||
| satírica, satíriques | satírica, satíricas | ||
| satírics | satíricos | ||
| satisfá | satisface | ||
| satisfacsió | satisfacción | ||
| satisfacsións | satisfacciones | ||
| satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán – si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré |
satisfacer – satisfecho, satisfecha | ||
| satisfée | satisfacía | ||
| satisfél | satisfacerle | ||
| satisfémos | satisfacernos | ||
| satisfén | satisfaciendo | ||
| satisfet, satisfets | satisfecho, satisfechos | ||
| Satisfeta, satisfetes | satisfecha, satisfechas | ||
| satséns duros | 700 | ||
| satséntes pessetes | 700 | ||
| saúc | sauce | ||
| Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials | tipo de arena | ||
| sauna, saunes | sauna, saunas | ||
| saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho, | zahorí, del árabe zahuri ("geomante"). | ||
| sauvia, salvia (sabaudum) | salvia | ||
| sava, saba (de un ábre) | savia de un árbol | ||
| savia, saba de un ábre | savia de un árbol | ||
| saxabe, saxáe – saxá be | Agitaba – agitar bien | ||
| saxada | agitada | ||
| saxán | agitando | ||
| saxofón, saxo | saxofón, saxo | ||
| saya, sayes | saya, sayas | ||
| scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo | scanner | ||
| sé (sabé, sábre) | sé (saber) | ||
| se diu | se dice | ||
| se done | se da | ||
| se han fet | se han hecho | ||
| se van acabá | se acabaron | ||
| se'n van, sen van, sen enfoten | se van, se ríen | ||
| sebá | cebar | ||
| seba, sebes - sebollot, sebollota, mote de Penarroija de Tastavins – agüelo sebeta, sebetes, sebota, sebotes | cebolla, cebollas – cebollita, cebolleta | ||
| sebada (sebá) | cebada (cebo) | ||
| sebo per a la caña de peixcá | cebo para la caña de pescar | ||
| sebollot, sebollota, sebollots, sebollotes : mote de Peñarroija de Tastavins | cebolla grande, mote de Peñarroya de Tastavins (catavinos) | ||
| sebós, sebosos - gort, ple de sagí, majetón, de bon añ | seboso, sebosos | ||
| sebosa, seboses | sebosa, sebosas | ||
| sec - prim, arguellat : mes sec que un gambo, que un gamo a Maella - Un gambo es un de Gambia, África | seco, delgado, enfermizo | ||
| sec, secs | seco, secos | ||
| secá | secar | ||
| seca, seques | seca, secas | ||
| secabe – sone com s´acabe - secáe | secaba – suena como "se acaba" | ||
| secaben | secaban | ||
| secadó | secador | ||
| secáe, secabe | secaba | ||
| secán | secando | ||
| secánse – se canse | secándose – se cansa | ||
| secante (geometría) | secante (geometría) | ||
| secat, secats – cuixot secat a la esgorfa o perchi | secado, secados – jamón secado en el desván | ||
| secressió, exudassió, evacuassió, excressió, segregassió, humor, suó, llágrima, bilis, transpirassió | secreción, exudación, evacuación, excreción, segregación, humor, sudor, lágrima, bilis, transpiración | ||
| secressións | secreciones | ||
| secret, secrets | secreto, secretos | ||
| secreta | secreta | ||
| secreta, secretes – sé de Queretes, com Juan Luis Camps Juan (Chimo) o lo Mas de Torubio | secreta, secretas – ser de Cretas | ||
| secretamen | secretamente | ||
| secretari, secretaris, secretaria, secretaries | secretario, secretarios, secretaria, secretarias | ||
| secretíssim, secretíssims | secretísimo, secretísimos | ||
| secretíssima, secretíssimes | secretísima, secretísimas | ||
| secretíssimamen | secretísimamente | ||
| secreto del gorrino, carn, se li pot di secret pero se sol di secreto | secreto del cerdo, carne | ||
| secrets a brams | secretos a voces, bramidos | ||
| secs | secos | ||
| secsió, secsións | sección, secciones | ||
| secsioná, tallá, partí, dividí, essindí, fracsioná, extirpá, mutilá, amputá, segá, sersená | seccionar, cortar, partir, hender, dividir, escindir, fraccionar, extirpar, mutilar, sajar, amputar, cercenar | ||
| secsionada | seccionada | ||
| secsionades | seccionadas | ||
| sectó, sector, sectós, sectors | sector, sectores | ||
| seda | seda | ||
| sedada, sedades | sedada, sedadas | ||
| sedal para pescar | sedal | ||
| sedás, aré, criba, sedássos, arés, cribes | cedazo, cedazos, criba, cribas | ||
| sedat, sedats | sedado, sedados | ||
| sede, sedes | sede, sedes | ||
| sede, sedes | sede, sedes | ||
| sedí | ceder | ||
| sedíxco | cedo | ||
| seductó, seductós | seductor, seductores | ||
| seduí | Seducir - atraer, cautivar, embobar, enamorar, encandilar, galantear, fascinar, encantar, ilusionar, prendar, conquistar, entusiasmar, persuadir, hechizar, halagar | ||
| seduída, seduídes | seducida, seducidas | ||
| seduíl | seducirlo | ||
| seduít, seduíts | seducido, seducidos | ||
| seduíxen | seducen | ||
| sédula | cédula | ||
| sega | sega | ||
| segá | segar | ||
| segabe | segaba | ||
| segaben | segaban | ||
| segada, segades | segada, segadas | ||
| segades | segadas | ||
| segadora, segadores | segadora, segadores | ||
| segáe, segabe | segaba | ||
| segalla, segalles, segall, segalls (cabrit) | cabritilla, cabritillas, cabritillo, cabritillos | ||
| segán | segando | ||
| segat, segats | segado, segados | ||
| seglá, seglás | seglar, seglares | ||
| sego – sego, que no veu, ciego | siego – ciego | ||
| segón – hay arribat lo segón | segundo | ||
| segón, segundo | segundo | ||
| segona, segunda | segunda | ||
| segóns – ham arribat los segóns – segóns com arribém | Segundos - hemos llegado los segundos – según como lleguemos | ||
| segos (segá) – segos que no veuen | siegues – ciegos | ||
| segregá | segregar | ||
| segú, segur (Valjunquera) | seguro | ||
| segú, segús | seguro, seguros | ||
| segua, seua | suya | ||
| seguedat, seguera | ceguera | ||
| seguera | ceguera | ||
| ségues (de segá) - segues | siegas - ciegas | ||
| segües, seues | suyas | ||
| seguí | seguir | ||
| Seguí – acassá | seguir | ||
| Seguí, perseguí – seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguiría – seguiré – siguera | seguir, perseguir | ||
| seguía | seguía | ||
| seguida – de una seguida, de una tongada - enseguida, desseguida, de seguida | seguida – de contínuo, de una vez - enseguida | ||
| seguidamen, enseguida, desseguida | enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto | ||
| seguides | seguidas | ||
| seguíe | seguía | ||
| seguíen | seguían | ||
| seguíes | seguías | ||
| seguíl | seguirlo | ||
| seguíla, seguíles | seguirla, seguirlas | ||
| seguíles | seguirlas | ||
| seguíls | seguirlos | ||
| seguím | seguimos | ||
| seguín | siguiendo | ||
| seguínles | siguiéndolas | ||
| seguínlo | siguiéndole | ||
| seguínlos | siguiéndoles | ||
| seguirán | seguirán | ||
| seguire | siguiera, siguiese | ||
| seguirém | seguiremos | ||
| seguíren | siguieran, siguiesen | ||
| seguiréu | seguiréis | ||
| seguiría | seguiría | ||
| seguiríe (ell) | seguiría | ||
| seguiríen | seguirían | ||
| seguís, seguíx | sigue | ||
| seguísco, seguíxco | sigo | ||
| seguísque, seguíxque | siga | ||
| seguísquen, seguíxquen | sigan | ||
| seguíssen, seguíxen | siguen | ||
| seguísses, seguíxes | sigues | ||
| seguit – continuamen | seguido – continuamente | ||
| seguíu | seguís | ||
| seguíume | seguidme | ||
| seguíx | sigue | ||
| seguíx | sigue | ||
| seguixca | siga | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxen | siguen | ||
| seguíxque | siga | ||
| seguíxquen | sigan | ||
| según, segóns | según | ||
| segunda, segona | segunda | ||
| segundes, segones | segundas | ||
| segundo, segón | segundo | ||
| segur, segú | seguro | ||
| segura, segures – tamé apellit Segura, com mon cuñat Luis de mostillé | segura, seguras | ||
| seguramen | seguramente | ||
| segures | seguras | ||
| seguridat | seguridad | ||
| seguríssim | segurísimo | ||
| seguríssima | segurísima | ||
| seguríssimamen | segurísimamente | ||
| seguríssims | segurísismos | ||
| seguro de vida, de una escopeta | seguro de vida, de una escopeta | ||
| segús (ells están) - segures | seguros (ellos están) - seguras | ||
| segut, sigut | sido | ||
| seísmo, seísmos, tremoló de terra, terremoto | seísmo, seísmos, temblor de tierra, terremoto | ||
| Sel – lo sel blau – lo blau está en sel | El cielo azul – el azul está en celo | ||
| selá, cuidá, velá, vigilá, espiá, dissimulá, encubrí, amagá, ocultá, disfrassá, tapá | celar, cuidar, velar, vigilar, espiar, disimular, encubrir, ocultar, disfrazar, tapar | ||
| seladó, seladós del hospital de Alcañís | celador, celadores | ||
| selán | celando | ||
| selebérrim, mol sélebre, conegut, famós | celebérrimo | ||
| selebérrima, mol sélebre, coneguda, famosa | celebérrima | ||
| selebrá | celebrar | ||
| selebrabe, selebráe | celebraba | ||
| selebrábeu | celebrabais | ||
| selebrada | celebrada | ||
| selebrades, selebráes | celebradas | ||
| selebráen, selebraben | celebraban | ||
| selebráes (tú) selebrabes | celebrabas | ||
| selebrán | celebrando | ||
| selebrará | celebrará | ||
| selebrare | celebrara | ||
| selebrarém | celebraremos | ||
| selebrárem | celebráramos | ||
| selebrasió, selebrassió, selebrasións, selebrassións | celebración, celebraciones | ||
| selebrat | celebrado | ||
| selebre | celebra | ||
| sélebre, famós, conegut | célebre, famoso, conocido | ||
| selébren | celebran | ||
| sélebres, famosos, coneguts | célebres, famosos, conocidos | ||
| selecsió, selecsións | selección, selecciones | ||
| selecsioná | seleccionar | ||
| selecsionat, selecsionats | seleccionado, seleccionados | ||
| selecte, selectes | selecto, selectos | ||
| seledónia, selidónia, selidónies, seledónies, madalena, madalenes, este se trau los cansonsillos com lo papé de les madalenes | madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado | ||
| selestial | celestial | ||
| selestials | celestiales | ||
| selet | celito | ||
| selets | celitos | ||
| séli | serle | ||
| selibat | celibato | ||
| selidónia, seledónia | magdalena | ||
| selidónies, seledónies | magdalenas | ||
| sella, selles | ceja, cejas | ||
| sello, sellos | sello, sellos | ||
| sello, sellos | sello, sellos | ||
| selós | celoso | ||
| selosa, seloses | celosa, celosas | ||
| selosos | celosos | ||
| sels | celos – cielos | ||
| sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola | se les ha hecho un nudo en la garganta | ||
| seltzer, aigua en gas, sifó | seltzer, agua con gas, sifón | ||
| sélula, sélules | célula, células | ||
| sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo | |||
| semada, semades (carbasses) | que se ha secado y ha perdido el color y sabor | ||
| semáforo, semáforos | semáforo, semáforos | ||
| semana, semanes | semana, semanas | ||
| semanada | paga de la semana | ||
| semanes | semanas | ||
| semaneta, semanetes | semanita, semanitas | ||
| semántica | semántica | ||
| semánticamen | semánticamente | ||
| semás | secarse y perder color y sabor | ||
| semat, semats (carbassó) | que se ha secado y ha perdido el color y sabor | ||
| semblán | semblante | ||
| semblansa, biografía, ensayo, resseña, descripsió, panegíric, bosquejo, apunte | semblanza, biografía, ensayo, reseña, descripción, panegírico, bosquejo, apunte | ||
| sembra | siembra | ||
| sembrá - sembro, sembres, sembre, sembrém o sembrám, sembréu o sembráu, sémbren – sembraría – sembrára – sembraré | sembrar | ||
| sembraben, sembráen | sembraban | ||
| sembrada, sembrades | sembrada, sembradas | ||
| sembrán | sembrando | ||
| sembrat, sembrats | sembrado, sembrados | ||
| semellansa, paregut | parecido, semejanza | ||
| semellás, paréixes | semejarse, parecerse | ||
| sementeri, fossá | cementerio | ||
| sementeris, fossás | cementerios | ||
| semidura, mich dura | semidura | ||
| semifinal | semifinal | ||
| seminari, seminaris | seminario, seminarios | ||
| seminariste, seminaristes | seminarista, seminaristas | ||
| semirrassional, semirrassionals | semirracional, semirracionales | ||
| semitransparén, semitransparéns | semitransparente, semitransparentes | ||
| Semontano, Somontano | Somontano | ||
| sempre (latín semper) | siempre | ||
| sen | 100 | ||
| sen, sens, sentená, sentenás | 100 | ||
| sena, sopá | cena | ||
| sená, sopá | cenar | ||
| senaben | cenaban | ||
| senán (g) | cenando | ||
| senáren | cenaran, cenasen | ||
| senat – de sená, sopá – aon están los senadós, a Madrit | Cenado – senado | ||
| senda, sendera, sendes, senderes – senderes de gebra es un llibre de la Susana Antolí Tello de Beseit - senda es una empresa dels germáns Moragrega Julián, pascualets, de Beseit | senda, sendas | ||
| senderet, sendeta | senderillo | ||
| sendes | sendas | ||
| sendeta, sendetas | sendita, senditas | ||
| sendra, sendres | ceniza, cenizas | ||
| sendré, cenicero per a la sendra | cenicero | ||
| sendres | cenizas | ||
| sénli | siéndole | ||
| sénne tres li guañarém, o qué? | siendo tres le ganaremos, o qué? | ||
| senon, sopon | cenen | ||
| sens, séns | sientes, oyes | ||
| sensassió, sensassións | sensación, sensaciones | ||
| Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball | sin | ||
| sensibilidat | sensibilidad | ||
| sensibilíssimes | sensibilísimas | ||
| sensible, sensibles | sensible, sensibles | ||
| sensiblemen | sensiblemente | ||
| sensill, sensills | sencillo, sencillos | ||
| sensilla, sensilles | sencilla, sencillas | ||
| sensillamen | sencillamente | ||
| sensilles | sencillas | ||
| sensillés | sencillez | ||
| sensillet, sensillets | sencillito, sencillitos | ||
| sensills | sencillos | ||
| sensó, sensós | sensor, sensores | ||
| sensorial | sensorial | ||
| sensorial, dels sentits | sensorial | ||
| sensorials | sensoriales | ||
| sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta | sentar, sentarse | ||
| sentabe | sentaba | ||
| sentada, assentada | sentada | ||
| sentades | sentadas | ||
| sentáe, sentabe | sentaba | ||
| sentáen, sentaben | sentaban | ||
| sentáes, sentades, assentades | sentadas | ||
| sentaéta, sentadeta, assentadeta | sentadita | ||
| sentála | sentarla | ||
| sentám | sentarme | ||
| sentánse | sentándose | ||
| sentánsia, senténsia | sentencia | ||
| sentará | sentará | ||
| sentaríe | sentaría | ||
| sentás | sentarse | ||
| sentat | sentado | ||
| sentat, assentat | sentado | ||
| sentats, assentats | sentados | ||
| sente – se sente, s´assente | se sienta | ||
| sentella, sentelles - apellit Centelles a Beseit | centella, centellas | ||
| sentelleán, sentelleáns | centelleante, centelleantes | ||
| sentelléo, sentelléos | centelleo, centelleos | ||
| sentená | centenar | ||
| sentenás | centenares | ||
| senteno | centeno | ||
| senténsia, senténsies | sentencia, sentencias | ||
| sentensiat, sentensiats | sentenciado, sentenciados | ||
| senténsies | sentencias | ||
| sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida | sentir, oír | ||
| sentía | sentía | ||
| sentiba | sentía | ||
| sentides | sentidas | ||
| sentíe | sentía | ||
| sentíen | sentían | ||
| sentíen | sentían | ||
| sentíes | sentías | ||
| séntigo | siento, oigo | ||
| sentígrados | centígrados | ||
| séntigue | sienta, oiga | ||
| séntiguen | sientan, oigan | ||
| sentiguera | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentiguere (ell) | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentigueres | sintieras, sintieses, oyeras, oyeses | ||
| sentíl | sentirlo, oírlo | ||
| sentíla | sentirla, oírla | ||
| sentílay di | oir algo de su boca, oírselo decir | ||
| sentíles | oírlas, sentirlas | ||
| sentíls | sentirlos, oírlos | ||
| sentíls | oírles, sentirles | ||
| sentím | sentirme, oírme | ||
| séntim, séntims | céntimo, céntimos | ||
| sentimén | sentimiento | ||
| sentimens | sentimientos | ||
| sentímetro, sentímetros | centímetro, centímetros | ||
| séntims | céntimos | ||
| sentín | oyendo, sintiendo | ||
| sentinela, sentineles | centinela, centinelas | ||
| sentínlo | sintiéndolo, oyéndolo | ||
| sentínlos | sintiéndolos, oyéndolos | ||
| sentínse | sintiéndose, oyéndose | ||
| sentire, sentiguére | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentiren, sentiguéren | sintieran, sintiesen, oyeran, oyesen | ||
| sentiréu | sentiréis, oiréis | ||
| sentiríe | sentiría | ||
| sentiríem | sentiríamos | ||
| sentiríen | sentirían | ||
| sentiríeu | sentiríais, oiríais | ||
| sentís, sen | siente, oye | ||
| sentísco, sentíxco, séntigo | siento | ||
| sentisque, sentixque | sienta, oiga | ||
| sentíssen, sentíxen, sénten | sienten | ||
| sentísses, sens, sentíxes | oyes, sientes | ||
| sentit | Sentido – oído | ||
| sentit | sentido, oído | ||
| sentítos | oíros | ||
| sentits | sentidos | ||
| sentits | sentidos, oídos | ||
| sentíu | sentís, oís, sentirlo, oírlo | ||
| sentíx, sen | siente, oye | ||
| sento, assento (de sentá, assentá) – séntigo de sentí | siento (sentar) – siento de sentir | ||
| sénton | sienten | ||
| sentrá, sentrás | centrar, centrarse | ||
| sentraben | centraban | ||
| sentral | central | ||
| sentrals | centrales | ||
| séntrica | céntrica | ||
| séntrics | céntricos | ||
| sentro, sentros – Lo sentro a Beseit estabe al carré General Franco, después Palacio, ere lo sentro = sindicat, per a reunións. | centro, centros - Casa el centro, Beceite, turismo rural | ||
| sentroeuropees | centroeuropeas | ||
| sénu | siéndolo | ||
| señ, coneiximén | conocimiento, juicio | ||
| seña, señes | seña, señas | ||
| señal, siñal, señals, siñals | señal, señales | ||
| señalá, siñalá | señalar | ||
| señalada, siñalada, señalades, siñalades | señalada, señaladas | ||
| señalám | señalarme | ||
| señalat, señalats | señalado, señalados | ||
| señale, siñale | señala | ||
| señaleta, siñaleta | señalecita | ||
| señals, siñals | señales | ||
| señes | señas | ||
| señí | ceñir | ||
| señida, señides | ceñida, ceñidas | ||
| señit, señits, apretat, apretats | ceñido, ceñidos | ||
| señorial, siñorial, señorials, siñorials | señorial, señoriales | ||
| señorialmen | señorialmente | ||
| señoril, señorial, señorils, señorials | señoril, señorial | ||
| señorilmen | señorilmente | ||
| señoríssim | señorísimo | ||
| señoríssima | señorísima | ||
| señorita, siñorita, señoreta, siñoreta | señorita | ||
| señorites, siñorites, señoretes, siñoretes – putes | Señoritas – putas | ||
| Sep – a Cataluña tamé es un tipo de bolet, classe boletus | cepa de viña | ||
| sep, seps de viña, latín cĭppus | cepa, cepas | ||
| separá, separás – separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió | separar, separarse | ||
| separabe (separáe)– se parabe | Separaba – se paraba | ||
| separaben, separáen | separaban | ||
| separada | separada | ||
| separadamen | separadamente | ||
| separades, separáes | separadas | ||
| separál | separarlo | ||
| sepáral | sepáralo | ||
| separáls | separarlos | ||
| separám | separarme | ||
| separámos | separarnos | ||
| separán (g) | separando | ||
| separánse | separándose | ||
| separaríe | separaría | ||
| separaríen | separarían | ||
| separassió | separación | ||
| separat, separats | separado, separados | ||
| separos | separes | ||
| sepillada | cepillada | ||
| sepillat | cepillado | ||
| seps | cepas de viña | ||
| septembre, setembre | septiembre | ||
| séptim, séptims | séptimo, séptimos | ||
| sepulcre, sepulcro – sepulcrum latín - los catalanistes són com sepulcres blanquejats, mol majos per fora pero per dins ... farisseos | sepulcro, sepulcros blanqueados | ||
| sepultá, enterrá | sepultar, enterrar | ||
| sepultabe | sepultaba | ||
| sepultaben | sepultaban | ||
| sepultat, sepultats | sepultado, sepultados | ||
| Sepultura, sepultures – genio y figura hasta la sepultura. | Sepultura, sepulturas | ||
| sequedat, sequera, sequía | sequedad, sequía | ||
| seques – dimecres, fabes seques | Secas – miércoles, habas secas | ||
| Sequestrene, grup de música de Beseit, pren lo nom de un fertilisán. | Sequestrene, grupo de música de Beceite, toma el nombre de un fertilizante. | ||
| sequet, sequets | sequito, sequitos | ||
| sequeta, sequetes | sequita, sequitas | ||
| sequía , falta de aigua, sequera, sequíes, sequeres | sequía , falta de agua | ||
| séquia, séquies, del árabe sāqiya, se pronúnsie casi igual que séquia, lay hay sentit a un de Marruecos | acequia, acequias | ||
| sequieta, sequietes | acequia pequeña | ||
| ser (un) animal, planta, ser viu | ser, animal, planta, ser vivo | ||
| ser (verbo sé) | ser | ||
| sera, seres | cera, ceras | ||
| serafín, querubín, ángel, arcángel, hermós, pressiós, grassiós | serafín, querubín, ángel, arcángel, bello, hermoso, precioso, gracioso | ||
| serámica, serámiques – terra refractária de Beseit per a fé serámica | cerámica, cerámicas – tierra refractaria de Beceite para hacer cerámica | ||
| serás, sirás | serás | ||
| serbatana, del árabe sarbatana – sarabatana – vore canut | cerbatana – canuto | ||
| sereal, sereals | cereal, cereales | ||
| serém, sirém | seremos | ||
| seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa. | ceremonia, ceremonias | ||
| serená, asserená, serenás, asserenás | serenar, serenarse - tranquilizar, sosegar, calmar, moderar, refrenar, aplacar, apaciguar, acallar, suavizar, sedar, silenciar, apagar, enfriar, alentar, aliviar, reanimar, consolar | ||
| serenán (g) | serenando | ||
| serénat ! | Serénate ! | ||
| serenáutos, serenéutos | Serenaos ! | ||
| serenidat | serenidad | ||
| sereníssim | serenísimo | ||
| sereníssimes | serenísimas | ||
| sereno |
sereno |
||
| seria, series | seria, serias | ||
| seriamen | seriamente | ||
| serie, series | serie, series | ||
| seríe, siríe | sería | ||
| seriedat | seriedad | ||
| seríen | serían | ||
| seríeu | seríais | ||
| serio, serios | serio, serios | ||
| sermó, sermóns | sermón, sermones | ||
| serp, serps | serpiente | ||
| serpentejabe | serpenteaba | ||
| serpentejaben | serpenteaban | ||
| serpenteján (g) – serpentejáns | serpenteando – serpenteante, serpenteantes | ||
| serpentí, serpentíns : tubo en espiral del alambique | serpentín, serpentines - tubo, conducto, alambique, espiral, caño | ||
| serpentina, serpentines, tira, sinta, papé | serpentina, serpentinas | ||
| serpota, serpotes | serpiente (despectivo) | ||
| serps | serpientes | ||
| serrá | serrar, aserrar | ||
| serra, serres (de serrá) | sierra, sierras (serrar) | ||
| serrála | serrarla | ||
| serralla, serralles | cerrojo, cerrojos, cerradura, cerraduras | ||
| serrallé | cerrajero | ||
| serralles | cerrojos | ||
| serrano, de la serra – Serrano apellit, com los de Beseit, la costa del Serrano. |
serrano, serranos | ||
| serranos | serranos | ||
| serrería, serreríes | serrería, serrerías | ||
| serres | sierras | ||
| serreta, serrafrén, freno per al caball (a les dens) | freno para el caballo (está en los dientes) | ||
| serrucho, serruchos | serrucho, serruchos | ||
| sers vius | seres vivos | ||
| sers, siars | cierzo, viento | ||
| sersiorás | cerciorarse, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
| sersiorat | cerciorado | ||
| sert, serts | cierto, ciertos | ||
| serta, sertes | cierta, ciertas | ||
| sertamen | ciertamente | ||
| sertámen, sertámens | certamen, certámenes | ||
| sertes | ciertas | ||
| sertesa | certeza | ||
| sertificá | certificar | ||
| sertificare | certificara | ||
| sertificat, sertificats | certificado, certificados | ||
| sertifico | certifico | ||
| sertíssima | ciertísima | ||
| serts | ciertos | ||
| serva, serba, serves, serbes - mes áspre que una serva verda (áspre tamé es astringén) | azarolla, azarollas , sorbus aucuparia | ||
| serval, gat serval o silvestre - serva, serba, serbal : Sorbus aucuparia | gato serval – azarollo | ||
| servell, servells | cerebro, cerebros | ||
| servellistes, neurólogos | neurólogos | ||
| servera, serbera, ábre que fa la serva, serba, serveres, serberes | azarollo, azarollos | ||
| servesa, serveses, serveseta, servesetes, caña, cañetes, quinto (0,2), mijana (0,33), tanque (0,5) | cerveza | ||
| serveses | cervezas | ||
| serveseta, servesetes | cervecita, cervecitas | ||
| serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi | servir | ||
| servidó, criat | servidor | ||
| servidós, criats | servidores | ||
| servíe | servía | ||
| servíen | servían | ||
| serviguére | sirviera, sirviese | ||
| serviguéren | sirvieran, sirviesen | ||
| servíl | servirle | ||
| servil, rastrero, esclau, reptil, pilota, llepaculs, aduladó, apocat, sumisso | servil, rastrero, esclavo, reptil, pelota, lameculos, adulador, apocado, sumiso | ||
| servíla | servirla | ||
| servílay | servírselo | ||
| servíli | servirle | ||
| servilleta | servilleta, en Alustante se llama rodilla | ||
| servilletes | servilletas | ||
| servíls | servirles | ||
| servím | servirme, servimos | ||
| servímos | servirnos | ||
| servín (g) | sirviendo | ||
| servínla | sirviéndole a ella, sirviéndola | ||
| servínli | sirviéndole | ||
| servirá | servirá | ||
| serviren, serviguéren | sirvieran, sirviesen | ||
| serviríe | serviría | ||
| serviríen | servirían | ||
| servisco | sirvo | ||
| servísque | sirva | ||
| servissen | sirven | ||
| servíssen | sirven | ||
| servissi | servicio | ||
| servissial | servicial | ||
| servissial | servicial | ||
| servissis | servicios | ||
| servíssis | servicios | ||
| servit, servits | servido, servidos | ||
| servítos | serviros | ||
| servits | servidos | ||
| servíu | servís, servirlo | ||
| Servíx | sirve | ||
| Servíx | sirve | ||
| servíx | sirve | ||
| servíxco | sirvo | ||
| servíxen | sirven | ||
| servíxes | sirves | ||
| servís, clatell, nuca | cerviz, nuca, cogote, colodrillo, degolladero, morrillo | ||
| séssamo | sésamo | ||
| sessanta | 60 | ||
| sessió, sessións | sesión, sesiones | ||
| Set 7 sat | 7 siete | ||
| setanta | 70 | ||
| setembre | septiembre | ||
| seto, setos, abrets, valla, tancat, tápia, tapieta, empalissada, verja, matorral, romigueral, mota | seto, setos, valla, cercado, cerca, cerco, tapia, empalizada, verja, matorral, zarzal, mata, arbusto | ||
| setrería | cetrería | ||
| setse | 16 | ||
| Seu - sede | suyo | ||
| Séu – has de sé bon chiquet – no vull séu ! | Serlo – tienes que ser buen chiquillo – no quiero serlo ! | ||
| seua | suya | ||
| seues | suyas | ||
| Seuma, apellit Celma ? - A Beseit, coll d´en Seuma | apellido Celma ? | ||
| séume | sedme | ||
| seus | suyos | ||
| severamen | severamente | ||
| severidat | severidad | ||
| severíssim, severíssims | severísimo, severísimos | ||
| severíssima, severíssimes | severísima, severísimas | ||
| severo – mote de Beseit, l´alcalde Juan Enrique Celma Guimerá es severo per part de pare y rufo per part de mare | Severo – mote de Beceite | ||
| sevillanes | sevillanas | ||
| sexe, sexo | sexo | ||
| sexes, sexos | sexos | ||
| sexo | sexo | ||
| sexos | sexos | ||
| sexta | sexta | ||
| sexto | sexto | ||
| SÍ | sí | ||
| si no fas los debers no tindrás postre | si no haces los deberes no tendrás postre | ||
| si te faiguera cas | si te hiciese caso | ||
| sial, sel | Cielo – celo | ||
| sials, sels | Cielos – celos | ||
| siandra, sendra | ceniza | ||
| siandres, sendres | cenizas | ||
| siántim, siántims | céntimos | ||
| siarra, serra | sierra | ||
| siars, sers | cierzo, viento | ||
| siart, sert | cierto | ||
| siarta, serta | cierta | ||
| siartes, sertes | ciertas | ||
| siat | 7 siete | ||
| siats | sietes | ||
| sibá, sibada | cebada | ||
| sibada | cebada | ||
| sibades | cebadas | ||
| sic, yo (a la Llitera) | soy (en La Litera, Huesca) | ||
| sicatrís, sicatríses | cicatriz, cicatrices | ||
| sicatrísen | cicatrizan | ||
| sicatriu, sicatrius | cicatriz, cicatrices | ||
| sida | sida | ||
| siego, sego - Quico lo cèlio a Tortosa |
ciego | ||
| siegos, segos | ciegos | ||
| siénsia | ciencia | ||
| siénsies | ciencias | ||
| sientífic, sientífics | científico, científicos | ||
| sientífica | científica | ||
| sientífiques | científicas | ||
| siesta, michdiada | siesta | ||
| sifó – tubería en forma de U – sifó : aigua en gas | sifón – tubería con forma de U – agua con gas | ||
| sifóns , com los que umplíe Fidel, Arsenio a Beseit, y a Valderrobres Arrufat, copet | sifones, agua con gas | ||
| sifra, sifres | cifra, cifras | ||
| sifrada, sifrades | cifrada, cifradas | ||
| sifrat, sifrats | cifrado, cifrados | ||
| sifres | cifras | ||
| sigala – de la mar – en fransés “de la mer”, de llepá | cigala de la mar – cigala de lamer, la cigala de un hombre | ||
| sigaleta | cigala pequeña | ||
| sigám, siguém | seamos | ||
| sigarra, chicharra | cigarra | ||
| sigarré, sigarrés | cigarrero | ||
| sigarres, chicharres | cigarras | ||
| sigarret, sigarrets - sigarret de la rissa, porro | cigarrito – cigarrillo de la risa, porro | ||
| sigarro, fumarro, piparro | cigarro | ||
| sigarros | cigarros | ||
| sigarros | cigarros | ||
| sigáu, siguéu | seáis | ||
| sigilo, secret, resserva, discressió, cautela, dissimul, silénsio, prudénsia | sigilo, secreto, reserva, discreción, cautela, disimulo, silencio, prudencia | ||
| sigle, siglo, sigles, siglos | siglo, siglos | ||
| siglo | siglo | ||
| significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique | significar | ||
| significabe, significáe | significaba | ||
| significáen, significaben | significaban | ||
| significán | significando, significante | ||
| significánli | significándole | ||
| significat, significats | significado, significados | ||
| significatiu | significativo | ||
| significatius | significativos | ||
| significativa, significatives | significativa, significativas | ||
| signifique | significa | ||
| signo | signo, marca, trazo, carácter, símbolo, rasgo, letra, número, sigla, abreviatura, nota, cifra, insignia, atributo, imagen, síntoma, señal, indicio, pista, huella, dato, detalle, seña, ademán, gesto, hado, destino, sino | ||
| sigró, sigróns | garbanzo, garbanzos | ||
| sigue | sea | ||
| sigue com sigue | sea como sea | ||
| síguen | sean | ||
| sigüeña, sigüeñes | cigüeña, cigüeñas | ||
| sigüeñal | cigüeñal | ||
| siguere | fuera, fuese | ||
| siguérem | fuéramos, fuésemos | ||
| siguéren | fueran, fuesen | ||
| sígues | seas | ||
| siguéu, sigáu | seáis | ||
| siguién, siguiéns | siguiente, siguientes | ||
| siguienta, siguientes | siguiente (ella) | ||
| sigut, segut | sido | ||
| Sil – sil pessiguen, si lo pessiguen, si´l pessiguen | si lo | ||
| sílaba, sílabes | sílaba, sílabas | ||
| silénsio | silencio | ||
| silensiós, silensiosos | silencioso | ||
| silensiosa, silensioses | silenciosa, silenciosas | ||
| silensiosamen | silenciosamente | ||
| silensioses | silenciosas | ||
| silensiosos | silenciosos | ||
| silicossis, enfermedat als pulmóns (lleus) | silicosis | ||
| silindro, silindros | cilindro, cilindros | ||
| silla, cadira – vore cadiera | silla | ||
| sillón | sillón | ||
| sillóns | sillones | ||
| sils, si´ls, si los pessíguen | si los | ||
| silueta, perfil, vora, contorn, dibuix, esbós, forma, sombra, tipo, figura | silueta, perfil, contorno, trazo, dibujo, esbozo, borde, forma, sombra, tipo, figura | ||
| siluetes | siluetas | ||
| silvestre, silvestres | silvestre, silvestres | ||
| sima, com la de Oliete |
sima, agujero profundo | ||
| simal, simals, rames grosses, branca, branques, cada una de les branques de l'ábre que náixen del trong, verdang | rama, ramas gordas | ||
| símbol, símbolo, símbols, símbolos | símbolo, símbolos | ||
| simbolón, se li díe a un home de Valderrobres que no estabe be, suposo que res a vore en lo tarot | Simbolón : Es un tarot en el que hay una carta maestra para cada uno de los 12 signos del zodiaco | ||
| simén | cemento | ||
| simes | simas | ||
| simpatía, simpatíes | simpatía, simpatías | ||
| simpátic, simpátics | simpático, simpáticos | ||
| simpática, simpátiques | simpática, simpáticas | ||
| Simple – fássil – home curtet de coneiximén | Simple – fácil – simple : corto, cortito | ||
| simplemen | simplemente | ||
| simples | simples | ||
| simplet, simplets | simple, simples | ||
| simpleta, simpletes | simple, simples (ella, ellas) | ||
| simplificá | simplificar | ||
| simplissidat, simplisidat – sensillés, fassilidat | simplicidad – facilidad | ||
| simposio, congrés, reunió, convensió, assamblea | simposio, congreso, reunión, convención, asamblea | ||
| simulá | simular, fingir, disimular, encubrir, reproducir, representar, falsear, engañar, disfrazarse, desfigurar, aparentar, ilusionar, imaginar, idear, practicar, imitar, copiar | ||
| simultanejá, fé dos coses a la vegada | simultanear | ||
| simultanejo | simultaneo | ||
| simultáneo, simultáneos, simultánea, simultánees | simultaneo, coincidente, coexistente, coetáneo, paralelo, compatible, concurrente, sincrónico | ||
| sin embargo | sin embargo | ||
| sinc, sing | 5 | ||
| sincséns, singséns | 500 | ||
| sincuanta, singcuanta, 50 | 50 | ||
| sincuantadós | 52 | ||
| síndic | síndico | ||
| sindicaliste, sindicalistes | sindicalista, sindicalistas | ||
| sindicat | sindicato | ||
| síndria , sandía (del persa sindiya), síndries, sandíes, meló de aigua | sandía, sandías, melón de agua | ||
| sine | cine | ||
| sines | cines | ||
| sinfonía, sinfoníes | sinfonía, sinfonías | ||
| Sinforoso, nom, Sinforosa | Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”. | ||
| single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom |
vericueto, risco, cortado en una montaña | ||
| singlot, singlots | hipo | ||
| singséns , 500, singséntes | 500 | ||
| singulá, singulás | singular, singulares | ||
| siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister) | Siniestro – zurdo – que da miedo | ||
| sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás | sino | ||
| sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat | sincera, sincero, sinceros, sinceras | ||
| sinta, sintes | cinta, cintas | ||
| sinto, correcha | correa, cinto, cinturón, ceñidor | ||
| síntoma, síntomes | síntoma, síntomas | ||
| sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat | sintonizar | ||
| sintos, correches | correas, cintos | ||
| sintura, sintures | cintura, cinturas | ||
| sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides | cinturón, cinto, correa (Gürtel alemán) | ||
| sinussitis (enfermedat) | sinusitis | ||
| siñal, señal – per la siñal de la canal mon pare me pegue y no me fa mal | señal | ||
| siñalá | señalar | ||
| siñalabe | señalaba | ||
| siñalades | señaladas | ||
| siñalán | señalando | ||
| siñalat | señalado | ||
| siñalats | señalados | ||
| siñale | señala | ||
| siñalém | señalamos | ||
| siñals | señales | ||
| siñó, señó, siñós, señós | señor | ||
| siñora, señora, siñores, señores | señora, señoras | ||
| siñoreta, señoreta | señorita | ||
| siñoría, señoría, jues, juez | señoría, juez | ||
| siñoríssima | señorísima | ||
| siñós | señores | ||
| siñós | señores | ||
| siprés, sipresos, aná cap als sipresos, aná als atres, diñála, guiñála, morís, passá al atre barri, etc – la sombra del siprés es allargada es un llibre de Miguel Delibes |
ciprés | ||
| sirá, será | será | ||
| sirán (sé) | serán | ||
| sirás (sé) | serás | ||
| sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit |
circuito, circuitos | ||
| sírcul, sírculs | círculo, círculos | ||
| sirculá – sirculo, sircules, sircule, sirculém o sirculám, sirculéu o sirculáu, sircúlen – sircúla ! - sirculára – sircularé – sircularía – sirculán (g) | circular | ||
| sirculasió, sirculasións – los de Mas de Barberáns fiquen sebes a les rotondes perque són bones per a la sirculasió | circulación, circulaciones | ||
| sirculatori, sirculatoris | circulatorio, circulatorios | ||
| sircunferénsia, sircunferénsies | circunferencia, circunferencias | ||
| sircunspecsió, prudénsia, cordura, medida, miramén, sensatés, juissi, cautela, compostura, discressió | circunspección, prudencia, cordura, medida, mesura, miramiento, sensatez, juicio, cautela, compostura, discreción | ||
| sircunstánsia, sircunstánsies | circunstancia, circunstancias | ||
| siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré |
cerezo | ||
| siré (sé), seré | seré | ||
| sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies | sirena, sirenas | ||
| sirera, sireres, sirereta, sireretes, siré – garrofal, garrofals, primerenques, de alba, bordes, etc | cereza, cerezas | ||
| sireré, sirerés, siré, sirés | cerezo, cerezos | ||
| siréu (sé) | seréis | ||
| sirga, sirgues, corda llarga (maroma) en la que se estire una embarcassió (com un llaút) per a féla aná de una vora a l'atra de un riu, per a féla aná contra corrén – sirga de ferro - camí de sirga de Jesús Moncada, Mequinensa | sirga, sirgas - camino de sirga | ||
| siri (pascual), siris, sirio, sirios (de missa), veles grans | cirio | ||
| siría (yo) | sería | ||
| siríe | sería | ||
| siríen | serían | ||
| siríes | serías | ||
| siríeu | seríais | ||
| sírio, siri - sírio o sirio de Siria | cirio - sirio, de Siria | ||
| sirvién, criat | sirviente, criado | ||
| sirviéns | sirvientes, criados | ||
| sirvienta, criada | sirvienta, criada | ||
| sis 6, sisos (plural) | 6 | ||
| sisquera ploguére | siquiera - ojalá lloviese | ||
| sisquera, siquiera – ojalá | siquiera, ojalá | ||
| sissalla, sissalles | cizalla, cizallas | ||
| sissaña (planta), sembrá sissaña, plantá sissaña – es pareguda a la cañota | cizaña | ||
| sissañadós | cizañadores | ||
| sisséns, 600, – SEAT 600 – sisséntes | 600 | ||
| sissí, per a esténdre la roba – La Sissí emperatrís | sisí | ||
| sistell, sistells, sistella, sistelles | cesta, cesto, cestas, cestos | ||
| sistellé , sistellera , lo que fa sistelles en vime, la dona que fa un sistella, pero tamé atres coses de vime | cestero, que hace cestas de mimbre | ||
| sistelleta, sistella, sistelletes | cestita, cestitas | ||
| sistema, sistemes | sistema, sistemas | ||
| sistemática, sistemátic, sistemátiques, sistemátics | sistemática, sistemático, sistemáticas, sistemáticos | ||
| sistemáticamen | sistemáticamente | ||
| sisterna, sisternes, per a arreplegá aigua. Men enrecordo del gust del aigua de sisterna, un aigua blana. - sistiarna, sistiarnes | cisterna | ||
| sitá, sitás – yo me sito, sites, site, sitém o sitám, sitéu o sitáu, (se) síten – si yo me sitára – sitaré – sitaría – sitán (g) | citar | ||
| sita, sites, quedá en algú an algún puesto, per a festejá o firmá al notari | cita | ||
| sitará (sitá) | citará | ||
| sitat, sitada (sitá) | citado | ||
| sitiat, sitiá, voltat sense pódre ixí, a una guerra, com los sitios de Saragossa. | sitiado | ||
| situ (in) – al puesto (latín) | in situ, en el sitio | ||
| situá, situás – yo me sitúo, sitúes, sitúe, situém o situám, situéu o situáu, sitúen – situára – situaría – situaré – situán (g) | situar | ||
| situada, situat, situades, situats – sito a Beseit | situada | ||
| situasió, situassió – situassións, situasións | situación, situaciones | ||
| situats | situados | ||
| siudadá, siudadáns, habitáns de una siudat | ciudadano, ciudadanos | ||
| siudadana | ciudadana, ciudadanas | ||
| siudat, siudats – história de dos siudats – la siudat no es per a mí (Paco Martínez Soria) | ciudad, ciudades | ||
| siudats | ciudades | ||
| sivada, sibada, sivá, sibá, sereal | cebada | ||
| sivil, sivils – guardia sivil, un guardiassivil es un arenque, sardina salada de cubo | civil, civiles | ||
| sivilisá | civilizar | ||
| sivilisat, sivilissat, sivilissada, sivilisada | civilizado, civilizada | ||
| sivils | civiles | ||
| Sixanta, 60, sissanta | Sesenta 60 | ||
| sixantía, cumplí los 60, abáns jubilás | jubilación | ||
| so, só, sonido, sóns, sonidos | sonido, sonidos | ||
| sobín, assobín, a sobín | a menudo | ||
| sobrá – sobro, sobres, sobre, sobrém o sobrám, sobréu o sobráu, sóbren – sobraría – sobrára – sobrará minjá – sobrat – sobrán (g) | sobrar | ||
| sobra, les sobres (les obres es un atra cosa) – remostróns, rechauche | sobra, sobras | ||
| sobrabe, sobráe | sobraba | ||
| sobraben, sobráen | sobraban | ||
| sobradero, a un pantano per aon sen va l´aigua cuan está ple | sobradero | ||
| sobrarán | sobrarán | ||
| Sobrarbe, comarca de Huesca | Sobrarbe | ||
| sobrat, sobrada, sobrats, sobrades | sobrado, sobrada, sobrados, sobradas | ||
| sobre | Sobre – sobra | ||
| sobre - cóntam algo sobre lo teu viache a Italia | cuéntame algo sobre tu viaje a Italia | ||
| sobre, sobres, per a una carta, cartes | sobre, sobres | ||
| sobrenóm, mote, apodo | sobrenombre, apodo, mote | ||
| sobrepassá | sobrepasar | ||
| sobrepassabe | sobrepasaba | ||
| sobrepassán | sobrepasando | ||
| sobrepasse | sobrepasa | ||
| sobrepássen | sobrepasan | ||
| sobreportabe, sobreportá, com soportá | soportar | ||
| sobressaltat, sobressaltada, assustat, assustada | sobresaltado, sobresaltada | ||
| sobrestán, capatás majó de una obra de construcsió – mote de Valderrobres, Ber (Ber + Segura, abáns Casa Falgás) |
sobrestante, capataz mayor de una obra de construcción. | ||
| sobret, sobrets de sucre, sobre minut | sobrecito, sobrecitos | ||
| sobretot, sobre tot, sobre totes les coses | sobre todo, todas | ||
| sobrevíndre | sobrevenir | ||
| sobrevíndreli | sobrevenirle | ||
| sobrevíndretos | sobreveniros | ||
| sobrevingut, sobrevinguts | sobrevenido, sobrevenidos | ||
| sobreviure , sobrevic, sobrevíus, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevíuen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda | sobrevivir | ||
| sobreviuríe | sobreviviría | ||
| sobria, sobries, que no ha begut, serena | Sobria, sobrias | ||
| sobriamen | sobriamente | ||
| sobriedat | sobriedad | ||
| sobrio, sobrios, que no han begut, sereno | sobrio, sobrios | ||
| soc (dormí com un), soca de lleña | dormir como un leño | ||
| soc (yo) | yo soy | ||
| soc de fusta, socs | zueco, zuecos | ||
| soca (fes lo) | hacerse el tonto, http://dle.rae.es/srv/fetch?id=YB9udMs | ||
| soca de un ábre – zoquet | leño de un árbol – zoquete | ||
| soca, soques | raíz y parte de tronco de un árbol | ||
| soca, soques – rabassa | leño, leños | ||
| socarrat, sucarrat, socarrada, sucarrada – que s´ha fet massa al foc, s´ha quedat negre, socarraét a Valénsia - cremat, torrat, recremat | socarrar, quemar, tostar, requemar | ||
| socarrón, socarrona - burlón, guassón, irónic, picardíes, somarda | socarrón, socarrona, burlón, guasón, irónico, pícaro, solapado, astuto, ladino, taimado | ||
| socórre, ajudá an algú (que demane socorro o no) | socorrer | ||
| socorréulos | socorredlos | ||
| socorríe | socorría | ||
| socorro, socorros | socorro, socorros | ||
| sodomía, fótres pel cul, donás pel cul, ve de Sodoma y Gomorra (encara que entonses no féen aná cap gomorra) de la Biblia | sodomía | ||
| sofá, sofás | sofá, sofás | ||
| sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré | sofocar | ||
| sofocada, sofocades | sofocada, sofocadas | ||
| sofocat, sofocats | sofocado, sofocados | ||
| sofoco, sofocos – yo me sofoco | Sofoco, sofocos – yo me sofoco | ||
| sofoque | sofoca | ||
| sofóquen, sofoquen | sofocan | ||
| sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé) | azufre | ||
| sofrira, sufriguera | sufriese, sufriera | ||
| sogra, sogres – matassogres | suegra, suegras | ||
| sogre, sogres | suegro, suegros | ||
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes
|
soguita, cuerdecita | ||
| soja | soja | ||
| sol, sols – sola, soles – a soles | solo, solos, sola, solas – a solas | ||
| sola | sola | ||
| solá | solar | ||
| sola, soles – de la sabata, abarca | suela, suelas | ||
| solada, solades – la solada del vi, del oli – solades (olives, ameles) an terra | precipitado del vino – muchas olivas en el suelo | ||
| solamén, solaméns de una casa, paret – per a fels, cridéu a Tomás y Ángel Guimerá Lorente, excavassións Matarraña y com diu Alberto Tejedor Tello del bar de les eres de Beseit, Tomás esgarrapaciones | cimiento, cimientos | ||
| solar (placa) | placa solar | ||
| solás | solares | ||
| solc, solcs fets en un aladre – cavallóns, caballóns | surco, surcos hechos por un arado | ||
| solcs | surcos | ||
| soldá – soldo, soldes, solde, soldém o soldám, soldéu o soldáu, sólden – soldaría – soldára – soldaré | soldar | ||
| soldat, soldats – del ejérsit – de soldá – mal soldat : cuan algú está de peu, per detrás li fas avansá los ginolls cap a dabán | soldado, soldados – del ejército – de soldar – mal soldado | ||
| soldats | soldados | ||
| sóldre – solgo, sols, sol, solém, soléu, sólen (víndre) | Soler – suelo venir | ||
| soledat | soledad | ||
| soledats | soledades | ||
| solém | solemos | ||
| solemne | solemne | ||
| solemnemen | solemnemente | ||
| solemnidat | solemnidad | ||
| solen | suelen | ||
| soles | solas | ||
| soles | solas | ||
| soles – a soles (sol, sola) | Suelas – a solas | ||
| solet | solito | ||
| soleta | solita | ||
| solgo | suelo | ||
| solidaridat | solidaridad | ||
| solíe | solía | ||
| solíen | solían | ||
| solisitá, solissitá | solicitar | ||
| solisitada | solicitada | ||
| solisitades, solisitáes | solicitabas, solicitadas | ||
| solisitut | solicitud | ||
| solíssita | solícita | ||
| solissitabe | solicitaba | ||
| solissitaben | solicitaban | ||
| solissitadó, solissitadós | solicitador, solicitadores | ||
| solissitál | solicitarlo | ||
| solissitánla | solicitándola | ||
| solissitut | solicitud | ||
| sólit, sólits | sólido, sólidos | ||
| solitári, solitáris | solitario, solitarios | ||
| solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells | solitaria, solitarias – parásito del intestino | ||
| soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia) | pocilga | ||
| sols | solos | ||
| solsida | enrunada, caída | ||
| solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra) | enrunadas, arruinadas, que han caído | ||
| solt, solts | suelto, sueltos | ||
| soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles | soltar, aflojar – sacar las ovejas | ||
| solta, soltes | suelta, sueltas | ||
| soltabe, soltáe | soltaba | ||
| soltaben, soltáen | soltaban | ||
| soltán | soltando | ||
| soltare | soltara, soltase | ||
| soltat (ham) | soltado | ||
| soltáu | soltáis | ||
| solte | suelta | ||
| solté, soltés – mosso vell | soltero, solteros – mozo viejo | ||
| solten, sólten | sueltan | ||
| soltera, solteres | soltera, solteras | ||
| soltero, solté, solteros, soltés – mosso vell, mossos vells | soltero, solteros – mozo viejo | ||
| soltes | sueltas | ||
| soltéu | soltáis | ||
| solto | suelto | ||
| solton | suelten | ||
| solts | sueltos | ||
| solusió, solusións – ficá una cosa en ássit sulfúric es una dissolusió; dissóldre a tots los catanazis en ássit es la solusió | solución, soluciones | ||
| solusioná, solussioná | solucionar | ||
| solusionada, solusionades | solucionada, solucionadas | ||
| solusionat, solusionats | solucionado, solucionados | ||
| solvén, acreditat, acomodat, adinerat, responsable, serio, cumplidó, pagadó | solvente, acreditado, acomodado, pudiente, adinerado, responsable, serio, cumplidor, pagador | ||
| solventa (ella es) | solvente (ella es) | ||
| som – en mallorquí, jo som es yo soc | Somos – en mallorquín, jo som es yo soy | ||
| somarda : una persona que te la fot en clave de humor, sabén be lo que diu. - que té sorna, irónic, sarcástic, NO es un grassiós com Josep Miquel Gracia Zapater de La Codoñera | persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo | ||
| sombra, sombres – vore umbría, ombría | sombra, sombras | ||
| sombrejades, sombrejada | sombreadas, sombreada | ||
| sombrejat, sombrejats | sombreado, sombreados | ||
| sombrero, sombreros – de palla, mejicano | sombrero, sombreros | ||
| sombres | sombras | ||
| sombreta | sombreta | ||
| sombreta, sombretes | sombrita, sombritas | ||
| sombrío, se diu ombriós, umbriós | sombrío | ||
| somera, ligera, breve, insustansial, resumida, ligera, superfissial – a Cataluña, la burra y bruta de Ana Gabriel per ejemple | somera, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial | ||
| somero, ligero, breve, insustansial, resumit, leve, superfissial | somero, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial | ||
| sometím, sométrem | someterme | ||
| sometixgo | someto | ||
| sométre | Someter - imponer, dominar, sujetar, sojuzgar, subyugar, reducir, reprimir, contener, vencer, supeditar, oprimir, domar, conquistar, mostrar, ofrecer, exponer, proponer, sugerir, plantear, expresar, presentar, formular, brindar, encomendar, delegar, doblegarse, entregarse, capitular, rendirse, claudicar, humillarse, obedecer | ||
| sométremos | someternos | ||
| sométres | someterse | ||
| sometuda, sometudes | sometida, sometidas | ||
| sometut, sometuts | sometido, sometidos | ||
| somni, somnis (ensomiá) – ting son | sueño, sueños – tengo sueño | ||
| sompa, sompes, zompa, zompes | torpe, tonta | ||
| sompo, sompos, zompo, zompos | torpe, tonto, http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=zompo | ||
| son (ting), sons | tengo sueño | ||
| són cares | son caras | ||
| son pare, sons pares | su padre, sus padres | ||
| soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat | sonar | ||
| sona, zona, sones, zones | zona, zonas | ||
| sonabe, sonáe | sonaba | ||
| sonada, sonades | sonada, sonadas – loca, locas | ||
| sonáen o sonaben | sonaban | ||
| sonán | sonando | ||
| sonánse | sonándose | ||
| sonás los mocs | sonarse los mocos | ||
| sonat, sonats | Sonado – loco | ||
| sonata, sonates | sonata, sonatas | ||
| sonda, sondes | sonda, sondas | ||
| sondeo, sondeos | sondeo, sondeos | ||
| sondormit , adormit, sondormida, adormida | adormilado, adormilada, dormido, dormida | ||
| sone | suena | ||
| sonen | suenan | ||
| sones | suenas | ||
| sonido (so), sonidos | sonido, sonidos | ||
| sónon | suenen | ||
| sonorissassió | sonorización | ||
| sonreíe | sonreía | ||
| sonrién | sonriente | ||
| sonriénli | sonriéndole | ||
| sonriéns | sonrientes | ||
| sonriénse | sonriéndose | ||
| sonrisa, sonrissa | sonrisa | ||
| sonrisses | sonrisas | ||
| sonríu | sonríe | ||
| sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía | sonreir | ||
| sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero | vago, perezoso | ||
| sonrosa, mandrosa, vaga, que té gossina o dropina | vaga, perezosa | ||
| sonsacá | sonsacar | ||
| sopá, sená | cenar | ||
| sopa, sopes | sopa, sopas | ||
| sopabe | cenaba | ||
| sopán (g), senán | cenando | ||
| soparán | cenarán | ||
| soparém | cenaremos | ||
| soparet, soparets – Opa quin soparet ! | cenita, cenitas – Vaya qué cenica ! | ||
| soparíen | cenarían | ||
| sopat – Ahí de nit per a sopá vam sopá sopes de timó | cenado – Ayer noche para cenar cenamos sopas de tomillo | ||
| sope | cena | ||
| sopen | cenan | ||
| Sopes – A Beseit, mote, los germáns Sopes | cenas | ||
| sopesá | sopesar, calcular, considerar, ponderar, valorar, apreciar, tantear | ||
| sopesabe, sopesáe | sopesaba | ||
| sopesán | sopesando | ||
| soplete, sopletes | soplete, sopletes | ||
| sopo | ceno | ||
| sopónsio, ataque, desmay, desvanessimén, marech, patatús, síncope, telele, mal de esfelísia (apoplejía, embolia, ictus) | soponcio, ataque, desmayo, desvanecimiento, mareo, patatús, síncope, telele, apoplejía, pataleta | ||
| soport (aon se apoye algo), soports | soporte, soportes, apoyo, apoyos | ||
| soportá, soportás – soporto, soportes, soporte, soportém o soportám, soportéu o soportáu, sopórten – soportaría – soportára – soportaré | soportar, aguantar | ||
| soportabe, soportáe | soportaba | ||
| soportaben, soportáen | soportaban | ||
| soportable, soportables | soportable, soportables | ||
| soportál, soportála | soportarlo, soportarla | ||
| soportáles, soportáls | soportarlas | ||
| soportán(g) | soportando | ||
| soportará | soportará | ||
| soportaríeu | soportaríais | ||
| soportat, soportats | soportado, soportados | ||
| soportáu | soportáis, soportarlo | ||
| soportáu, soportéu | soportáis | ||
| soporten | soportan | ||
| sopte (de), de repén | de repente | ||
| soqueta, zoqueta : com un guan de fusta per a segá en la fals, falz, es com un soc | guante de madera, zueco, para segar con la hoz | ||
soquete, zoquete, tarugo, taco, soca, mendrugo, corrusco, cuscurro, churrusco, bruto, ignorán, torpe, mentecato, soc, zote, tonto, encantat, imbéssil, bobo, idiota, memo
|
zoquete, tarugo, taco, leño, calce, mendrugo, corrusco, cuscurro, cantero, churrusco, bruto, ignorante, torpe, mentecato, zote, tonto, imbécil, bobo, idiota, memo | ||
| Sordera – Siñora, está vosté mol gorda ! Sí, com una tápia. | sordera | ||
| sordet, sordeta, sordera | sordito, sordita, sordera | ||
| sorna – vore somarda | sorna, ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo | ||
| soroll, sorolls | ruido, ruidos | ||
| sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) | mover | ||
| sorolláe o sorollabe (se) | movía | ||
| soróllamela (Ignacio) | muévemela (Ignacio) | ||
| sorollás | moverse | ||
| soróllatela sorollátela |
muévetela movértela |
||
| sorollet, sorollets | ruidito, ruiditos | ||
| sorollina, sorollines | mucho ruido | ||
| sorolls | ruidos | ||
| sorprén | sorprende | ||
| sorprendén, sorprendéns | sorprendente, sorprendentes | ||
| sorpréndrels | sorprenderles | ||
| sorprengue | sorprenda | ||
| sorprengut, sorprenguts, sorprés, sorpresos | sorprendido, sorprendidos | ||
| sorprés, sorprengut, sorpresos, sorprenguts | sorprendido, sorprendidos | ||
| sorpresa, sorpressa, sorpreses, sorpresses - si a una monja la detenen, es una sor presa ? | sorpresa, sorpresas – si a una monja la detienen, es una sor presa ? | ||
| sorpreses | sorpresas | ||
| sorsida (una paret) | Pared que se ha caído | ||
| sorsit (un maset) | Masía que se ha caído | ||
| Sort (la) : un tros de horta a Beseit, a ma dreta baixán desde San Gregori a la fon del pas. | trozo de huerta en Beceite | ||
| sort, a sorts | suerte, a suertes | ||
| sort, sord, sorda, sorts, sords, sordes | sordo, sorda, sordos, sordas | ||
| sortejá | sortear | ||
| sorteo, sorteos, sortech, sortechos | sorteo, sorteos | ||
| sortija, joya, anell, aro, etc | sortija, anillo, aro, etc | ||
| sorts (a) | suertes | ||
| sospecha, sospeches | sospecha, sospechas | ||
| sospechabe, sospecháe | sospechaba | ||
| sospechán | sospechando | ||
| sospechánu | sospechándolo | ||
| sospecháreu | sospecharais | ||
| sospechat | sospechado | ||
| sospeches | sospechas | ||
| sospeches (tú) | sospechas | ||
| sospechós, sospechosos | sospechoso, sospechosos | ||
| sospechoses | sospechosas | ||
| sospesá (pes) | levantar un peso, pesar | ||
| sospesáe, sospesabe (pes) | aguantaba un peso | ||
| sospesál, sospesáls | levantarlo para ver el peso | ||
| sossa, sosses – adj – sosa cáustica per a fé sabó “de Marsella” natural, en oli o greix, grassa, sagí | sosa, sosas | ||
| sossegá, sossegás - tranquilisás, apassiguás, serenás, aplacás, relajás, calmás, amansás, moderás | sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar | ||
| sossegada, sossegades, assossegada, assossegades | sosegada, sosegadas | ||
| sosségat, assosségat | sosiégate, tranquilízate | ||
| sossegat, assossegat, passífic, reposat, tranquil, apassible, serio, de bon juissi, imperturbable, silensiós | sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso | ||
| sossegat, sossegats, asossegat, asossegats | sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso | ||
| sossial, sossials | social, sociales | ||
| Sossialisme – NAZI ve de la paraula NAtionalsoZIalismus, sossialisme nassional, y lo fascisme de Mussolini tamé ere un movimén sossial | Socialismo – nazi, nazismo, fascismo | ||
| sossials | sociales | ||
| Sossiedat – bar de la sossiedat, a Valjunquera y datres pobles | sociedad | ||
| sóssio | socio | ||
| sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins |
sociolingüística | ||
| sossiopolítica | sociopolítica | ||
| sosso, sossos | soso, sosos | ||
| sosté | sostiene | ||
| sostén, sosténs per a les mamelles, pits, cantrelles | sostén, sostenes | ||
| sostenínli | sosteniéndole | ||
| Sostíndre – sosting, sosténs, sosté, sosteném, sostenéu, sosténen – sostindría – sostinguéra – sostindré | sostener | ||
| sosting | sostengo | ||
| sostobá - sostobo, sostobes, sostobe, sostobém o sostobám, sostobéu o sostobáu, sostóben – sostobára – sostobaré – sostobaría – fé algo TOU | mover algo, ahuecar | ||
| sostobat, sostobada | movido, ahuecado | ||
| sotana, sotanes del retó, móssen | sotana, sotanas | ||
| sótano, pis daball terra, cova, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba | sótano, cueva, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba | ||
| sou (vatros, vatres) | sois | ||
| souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache | souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere. | ||
| sovín, sobín, assobín, a sovín | a menudo | ||
| suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada | sudar | ||
| suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría | sudar | ||
| suába | sudaba | ||
| suábe | sudaba | ||
| suábes, suáes | sudabas | ||
| suáda, suádes | sudada, sudadas | ||
| suán | sudando | ||
| suát, suáts | sudado, sudados | ||
| suaumen | suavemente | ||
| suave, suau, suaves, suaus | suave, suaves | ||
| suavemen | suavemente | ||
| Suaves – suábes, suáes | Suaves – sudabas | ||
| suavet | suavecito | ||
| suaveta, suavetes | suavecita, suavecitas | ||
| suavets | suavecitos | ||
| suavidat | suavidad | ||
| suavisá | suavizar | ||
| suavisán, suavissán | suavizante | ||
| subastá | subastar | ||
| subasta, subastes | subasta, subastas | ||
| subastat | subastado | ||
| subconsién | subconsciente | ||
| subcontrata, subcontrates | subcontrata, subcontratas | ||
| subcontratada, subcontratades | subcontratada, subcontratadas | ||
| súbdit, súbdits - subordinat, dependén, vassallo, feudatari, siervo, tributari | súbdito, súbditos, subordinado, dependiente, vasallo, feudatario, siervo, tributario | ||
| subdividí | subdividir | ||
| subdividix | subdivide | ||
| subín, a subín, assubín, sovín, a sovín, assovín | a menudo | ||
| súbita (de repén) | súbita | ||
| súbitamen | súbitamente | ||
| subliminal, mensaje amagat | subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso | ||
| submarines | submarinas | ||
| submarino, submarinos, submarina, submarines | submarino, submarinos, submarina, submarinas | ||
| submaríns, submarinos | submarinos | ||
| subordiná | subordinar | ||
| subordinada, subordinades | subordinada, subordinadas | ||
| subrallat, subrallats, subrallada, subrallades | subrallado, subrallados, subrallada, subralladas | ||
| substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona | sustantivo, sustantivos | ||
| substrate, sustrate | substrato | ||
| subterránea, subterránees | subterránea, subterráneas | ||
| subterráneo, subterráneos | subterráneo, subterráneos | ||
| suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc | jugo, jugos, zumo, zumos | ||
| sucá (pa), de suc | mojar (pan), de jugo, zumo | ||
| sucaina (suc), de pataques podrides | zumo de alguna cosa podrida | ||
| sucarrá | socarrar, quemar, tostar | ||
| sucarrat, socarrat - mote de Monroch, sucarrats, socarrats, sucarrada, sucarrades, socarrada, socarrades | socarrado, quemado, tostado | ||
| sucessivamen | sucesivamente | ||
| sucesso, sucessos, cas, lo que ha passat | suceso, caso, lo que ha pasado | ||
| sucre | azúcar | ||
| sucrera (la), sucreres (les) | azucarero, azucareros | ||
| sucsió | succión | ||
| sucsioná, chuplá, chupá | succionar | ||
| sucsionán | succionando | ||
| suculén, suculéns, suculento, suculentos, suculenta, suculentes - sabrós, sucós, nutritiu, sustansiós, bo, apetitós | suculenta, suculentas, sabroso, jugoso, nutritivo, sustancioso, rico, apetitoso, sazonado | ||
| sucursal, sucursals | sucursal, sucursales | ||
| sudeste, sureste | sudeste | ||
| sudoeste, suroeste | sudoeste | ||
| sudorífic, sudorífics, medissines per a fé suá | sudorífico, sudoríficos | ||
| sueldo, sueldos, nómina, nómines, jornal, jornals | sueldo, sueldos | ||
| sufijo de una paraula | sufijo | ||
| Sufissién : prou – ya ne ting prou – sufissién a les notes de allacuanta | Suficiente – ya tengo suficiente o bastante – suficiente en las notas de hace muchos años | ||
| sufissienmen | suficientemente | ||
| sufissiéns | suficientes | ||
| sufragá, pagá, subvensioná | sufragar, subvencionar, subvenir, costear | ||
| sufrida (vore patida, patí) – esta roba es mol sufrida : que aguante be les taques y lo tráfec. | Sufrida - resignado, paciente, tolerante, conforme, estoico, flemático, resistente, duro | ||
| sufríe, patíe | sufría | ||
| sufrimén, patimén | sufrimiento | ||
| sufrínlo, patínlo | sufriéndolo | ||
| sufríssen, patíxen | sufren | ||
| sufríu, patíu | sufrís, sufrirlo | ||
| sugat, suát | sudado | ||
| sugats, suáts | sudados | ||
| sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida | sugerir, proponer, insinuar, invitar, inspirar, recomendar, mencionar, aludir, evocar, recordar, parecer, semejar | ||
| sugerit | sugerido | ||
| sugeríxque, sugeríxgue | sugiera | ||
| suisa, suiza, suises | suizas | ||
| suissidás | suicidarse | ||
| suissidi, suissidis | suicidio, suicidios | ||
| Suiza, Suisa, Suissa | Suiza | ||
| suizo | suizo | ||
| suizos, suisos | suizos | ||
| sujessió | sujeción, retención, fijación, atadura, inmovilización, constreñimiento, estancamiento, ligamento, unión, trabazón, sostenimiento | ||
| sujetánli, aguantánli | sujetándole | ||
| sujeto, aguanto – sujeto y predicado | sujeto | ||
| sulfhídric (ássit) | sulfhídrico (ácido) | ||
| sulfúric (sulphur) | sulfúrico | ||
| sultán, sultáns | sultán, sultanes | ||
| sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma | sumar | ||
| sumamen complicat | sumamente complicado | ||
| sumats | sumados | ||
| sumergí – sumergit, sumergida – afonat, afonada | sumergir | ||
| sumergible, sumergibles, que se pot sumergí, afoná daball del aigua | sumergible, sumergibles | ||
| sumergit, sumergits | sumergido, sumergidos | ||
| sumicá : plorá, ploriquejá caén los mocs y aná absorbínlos, sense fé aná lo mocadó (sonás). | lloriquear, llorar absorbiendo los mocos | ||
| suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada | suministrar | ||
| sumissa, sumisses | sumisa, sumisas | ||
| sumisso, sumissos, dóssil, manejable, obedién, humilde, subyugat, vassallo, esclau | sumiso, sumisos, dócil, manejable, obediente, humilde, subyugado, vasallo, esclavo | ||
| suncha, oli de la llana que la fa impermeable y protegíx de parássits | lanolina | ||
| suns, sons pares | sus padres | ||
| suntuós | suntuoso, espléndido, magnífico, lujoso, opulento, ostentoso, rico, soberbio, solemne, grandioso, excesivo, recargado | ||
| suñé, somier del llit | somier de la cama | ||
| suó, suós | sudor, sudores | ||
| suoráns (medissines per a fé suá) | sudorantes | ||
| suós | sudores | ||
| superá | superar | ||
| superabe, superáe | superaba | ||
| superaben, superáe | superaban | ||
| superará | superará | ||
| superat, superats | superado, superados | ||
| superestrato (llengua) | superestrato | ||
| superfíssie, superfíssies | superficie, superficies | ||
| superió | superior | ||
| superioridat | superioridad | ||
| superiós | superiores | ||
| superlatiu, lo mes amún, lo mes gran | superlativo | ||
| supermercat, supermercats | supermercado, supermercados | ||
| superstissió | superstición | ||
| superstissións | supersticiones | ||
| superstissiós, superstissiosos, superstissiosa, superstissioses | supersticioso, supersticiosos, supersticiosa, supersticiosas | ||
| supervisá | supervisar | ||
| supervisáu | supervisarlo | ||
| supervivénsia | supervivencia | ||
| suplemén, supleméns | suplemento, suplementos | ||
| supletori, supletoris, supletoria, supletories | supletorio, supletorios, supletoria, supletorias | ||
| suplí, reemplassá, sustituí, relevá, sussedí | suplir, reemplazar, sustituir, relevar, suceder | ||
| suplicá | suplicar | ||
| súplica, súpliques | súplica, súplicas | ||
| suplicabe | suplicaba | ||
| suplicáli | suplicarle | ||
| suplicáls | suplicarles | ||
| suplicánli | suplicándole | ||
| suplicánlos | suplicándoles, suplicándolos | ||
| suplíe | suplía | ||
| suplíen | suplían | ||
| supliques, suplíques (tú) | suplicas (tú) | ||
| supondre, suposá | suponer | ||
| supondríe | supondría | ||
| supongám, suposém | supongamos | ||
| suponíe, suposabe – su posabe | Suponía – se lo ponía | ||
| suposá, supóndre - suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen | suponer | ||
| suposaba (yo), suponía | suponía | ||
| suposáen o suposaben | suponían | ||
| suposat, suposats | supuesto, supuestos | ||
| supose | supone | ||
| suposém | suponemos | ||
| supositori, supositoris es una cosa que te la pots fótre pel cul pel teu be | supositorio, supositorios | ||
| suposo | supongo | ||
| supost, suposta, suposat, suposada | supuesto, supuesta | ||
| supra | supra | ||
| supralabial, damún del labio | supralabial | ||
| suprem, supremo (tribunal) | supremo | ||
| suprema | suprema | ||
| suquet, suquets | zumito, juguito | ||
| sur | sur | ||
| surá (v) = flotá com un suro | flotar como un corcho | ||
| surf | surf | ||
| surgén, surgéns, de surgí : brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí | surgente, surgentes, de surgir : brotar, manar, salir, manifestarse, aparecer, asomar, alzarse, florecer | ||
| Surgí - brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí | surgir | ||
| suro – cap de suro | corcho – cabeza de corcho | ||
| surra, surres | zurra, zurras | ||
| surrac, surracs, serrucho, serruchos, serra, serres - vore tronsadó per a dos persones | sierra, serrucho – ver tronzador | ||
| surriaca, surriaques | zurriaga, zurriagas | ||
| sursí, cusí | zurcir, coser | ||
| sus! crit per a esbarrá als gossos – passa a fora ! | Sus ! Grito para ahuyentar a los perros – pasa afuera ! | ||
| suspéndre | suspender | ||
| suspenguen | suspendan | ||
| suspensió, suspensións | suspensión, suspensiones | ||
| suspirá | suspirar | ||
| suspiraben, suspiráen | suspiraban | ||
| suspiráe o suspirabe | suspiraba | ||
| suspirán | suspirando | ||
| suspiret, suspirets | suspirillo, suspirillos | ||
| suspiro, suspiros | suspiro, suspiros | ||
| sussessió, sussesió (guerra de) | sucesión (guerra de) | ||
| sussessivamén | sucesivamente | ||
| sussessó, sussessós, sussessora, sussessores | sucesor, sucesores, sucesora, sucesoras | ||
| sussodit | susodicho | ||
| sussurrá – parlá baixet, mussitá, bisbisejá, cuchichejá, murmurá, runrunejá - divulgás, rumorejás, trassendí | susurrar, musitar, bisbisear, cuchichear, murmurar, runrunear, divulgarse, rumorearse, trascender | ||
| sussurrabe o sussuráe – lo home que sussurabe als caballs | Susurraba – el hombre que susurraba a los caballos | ||
| sussurro, sussurros | susurro, susurros | ||
| sustánsia, sustánsies | sustancia, sustancias | ||
| sustituída | sustituída | ||
| sustituídes | sustituídas | ||
| sustituiríe | sustituiría | ||
| sustituiríen | sustituirían | ||
| sustituít, sustituíts | sustituído, sustituídos | ||
| sustituíx | sustituye | ||
| sustitusió, sustitussió, sustitussións, sustitusións | sustitución, sustituciones | ||
| sustituto, sustitut, sustitutos, sustituts, sustituta, sustitutes | sustituto, sustitutos, sustituta, sustitutas | ||
| susto | susto | ||
| sustos | sustos | ||
| sustrate | sustrato | ||
| sut (la), l´assut (árabe) | azud (el) | ||
| sutil, leve, delicat, frágil, tenue, suave, vaporós, ingeniós, perspicás, agut, inteligén | sutil, leve, delicado, frágil, tenue, suave, vaporoso, ingenioso, perspicaz, agudo, inteligente | ||
| sutilíssimes | sutilísimas | ||
| sutilíssim | sutilísimo |