Mostrando las entradas para la consulta sifó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sifó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 5 de febrero de 2024

Diable, Diabol - Diptamni

Diable, Diabol, s. m., lat. diabolus, diable. 

Ven lo diables que guarda 'l baratro. 

Poëme sur Boèce. 

Vient le diable qui garde l'enfer. 

Per destruir enfern qu'el diables tenia.

Folquet de Marseille: Vers Dieus. 

Pour détruire l'enfer que le diable tenait. 

Loc. Aunit marques, al diabol vos ren.

Lanfranc Cigala: Estiers mon grat. 

Marquis honni, je vous rends au diable. 

Aisso es lo peccat que fai hom filh de diable.

V. et Vert., fol. 10. 

C'est le péché que fait l'homme fils du diable.

A lo dyable el cor 

Que tan for la tormenta.

V. de S. Honorat. 

Elle a le diable au corps qui si fort la tourmente.

ANC. FR. Entre les autres i avoit un hors du sens qui avoit le diable ou cors. Joinville, p. 125.

Il avoit le déable ou cors qui ce li faisoit dire.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 245.

Ha, mon ami, baille de ce cochon; diavol! 

Rabelais, liv. I, ch. 39. 

ANC. IT. En laccio del diaule.

Guittone d'Arezzo, let. III.

CAT. Diable. ESP. Diablo. PORT. Diabo. IT. MOD. Diavolo. (chap. Diable, diables, dimoni, dimonis, demoni, demonis.)

demoni, dimoni, infern, diable

2. Diable, adj., diable, diabolique.

Vi un flum mot espaventable, el cal a motas bestias diablessas.

Revelatio de las Penas dels inferns.

Je vis un fleuve moult épouvantable, dans lequel a beaucoup de bêtes diablesses.

ESP. Diablo (diablesa). IT. Diavolo.

3. Diablia, s. f., diablerie, enfer.

Fai diablia 

Peior que negun raubaire.

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Fait diablerie pire qu'aucun voleur. 

Si 'l me vol metre en la diablia,

Ieu li dirai: Senher, merce, no sia; 

Qu'el mal segle trebaliey totz mos ans. 

P. Cardinal: Un sirventes. 

S'il me veut mettre en enfer, je lui dirai: Seigneur, merci, que ce ne soit pas; vu que je me tourmentai dans le méchant siècle toute ma vie. 

ANC. FR. Mais ançois fist grant deablie.

Roman du Renart, t. IV, p. 291. 

Dunc par les regnes en i ot tanz 

Que trop en sordeit diablies. 

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 80. 

ESP. Diablura. PORT. Diabrura. IT. Diavoleria. (chap. diablura, diablures.)

4. Diabolic, adj., lat. diabolicus, diabolique.

Per movament diabolic. Doctrine des Vaudois. 

Par mouvement diabolique. 

CAT. Diabolic. ESP. (diabólico) PORT. IT. Diabolico. (chap. diabólic.)

5. Diablal, adj., diabolique.

Mas es terrenals e bestials e diablals.

Trad. de l'Épître de S. Jacques.

Mais est terrestre et bestial et diabolique.

6. Diabolical, adj., diabolique.

Unas gens diabolicals, so es semblans a diable.

Leys d'amors, fol. 142. 

Unes gens diaboliques, c'est-à-dire semblables au diable.

7. Endiablar, v., endiabler.

Part. pas. Cant es tan grands malignes e tan endiablatz que non tem a far gran malignitat... Aytals gens endiabladas fan trop de mal.

V. et Vert., fol. 16 et 14.

Quand il est tellement grand méchant et tellement endiablé qu'il ne craint pas de faire grande méchanceté... 

Telles gens endiablées font beaucoup de mal.

CAT. ANC. ESP. Endiablar. PORT. Endiabrar. IT. Indiavolare. (chap. endiablá; endiablat, endiablats (com los de La Portellada), endiablada, endiablades; endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades.)

8. Diantre, s. m., diantre, diable. 

Deu hom dire yssamen diables, dyantres en tres sillabas.

Leys d'amors, fol. 6. 

On doit dire également diable, diantre en trois syllabes. 

CAT. ESP. Diantre.

 

Diacre, Diague, s. m., lat. diaconus, diacre. 

Diacre et subdiacre.

(chap. ESP. Diácono y subdiácono.)

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 210. 

Diacre et sous-diacre. 

Per me o pel diague que m'estara de latz.

Izarn: Diguas me tu. 

Par moi ou par le diacre qui me sera à côté. 

CAT. Diaca. ESP. (chap. diácono) PORT. IT. Diacono.

2. Archidiaque, Arquidiaque, Ardiaque, s. m., lat. archidiaconus, archidiacre.

So testimones... P. de Tribas, archidiaques de Rodes.

(chap. Són testimonis... P. de Tribas, archidiácono de Rodes.)

Tit. de 1208, Hist. de Languedoc, t. III, pr., col. 210. 

Sont témoins... P. de Tribas, archidiacre de Rodès. 

Demandet a son arquidiaque.

V. et Vert., fol. 75. 

Demanda à son archidiacre.

Almornier, archipreire, 

Ardiaque, presbot. (presbot : prebost)

G. Riquier: Pus Dieu.

Aumôniers, archiprêtres, archidiacres, prévôts.

CAT. Ardiaca. ESP. Arcediano. PORT. Arcediago. IT. Arcidiacono. (chap.  archidiácono.)

3. Arquediaguenat, s. m., lat. archidiaconatus, archidiaconat.

La honor del arquediaguenat.

Tit. de 1206. DOAT, t. CV, fol. 163. 

L'honneur de l' archidiaconat. 

CAT. Ardiaconat. ESP. Arcedianato. PORT. Arcediagado. IT. Arcidiaconato. (chap. archidiaconat.)

4. Subdiacre, Sobdiague, s. m., sous-diacre.

Diacre e subdiacre.

Tit. de 1535. DOAT, t. XC, fol. 210. 

Diacre et sous-diacre.

Lo VI estamen hont hom deu gardar castetat es de clergues adordenatz, sobdyagues, dyagues e capellas e prelatz... sobdiague, diague e capella.

V. et Vert., fol. 96 et 5. 

Le sixième état où on doit garder chasteté est de clercs ordonnés, sous-diacres, diacres et prêtres et prélats... Sous-diacre, diacre et prêtre. 

CAT. Subdiaca. ESP. Subdiácono. PORT. Suddiacono. IT. Soddiacono, suddiacono.

 

Diadema, Dyadema, s. f., lat. diadema, diadème. 

Li donec sa corona, que s'apelava diadema.

(chap. Li va doná sa corona, que se díe diadema.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 11. 

Lui donna sa couronne, qui s'appelait diadème.

Meiro una dyadema a son cap. Cat. dels apost. de Roma, fol. 113.

Mirent un diadème à sa tête.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Diadema.

 

Diafan, adj., du gr. *, diaphane. 

I lampea... diafana. Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 44.

Une lampe... diaphane.

CAT. ESP. (diáfano) PORT. IT. Diafano.

Dialectica, s. f., lat. dialectica, dialectique. 

Per dialectica sai molt razonablamens

Apauzar e respondre.

P. de Corbiac: El nom de.

Par dialectique je sais moult raisonnablement apposer et répondre. 

CAT. ESP. (chap. dialéctica) PORT. Dialectica. IT. Dialettica.

 

Diarria, Dyarria, s. f., lat. diarrhoea, diarrhée.

Dyarria es simple cors de ventre... Greviat... per... diarria.

Eluc. de las propr., fol. 94 et 54.

Diarrhée est simple cours de ventre... Affecté... par... diarrhée.

CAT. ESP. PORT. IT. Diarrea. (chap. diarrea, diarrees; cagarrina, cagarrines, está escargarsat, escargarsats, escagarsada, escargarsades.)

2. Dyasretic, adj., diarrhétique.

Tremor dita cardiaca... ha doas especias: una es dita dyasretica, so es a dire aperitiva, quar totz temps es ab apericio dels pors. 

Eluc. de las propr., fol. 87. 

Le tremblement dit cardiaque... a deux espèces: une est dite diarrhétique, c'est-à-dire apéritive, car toujours elle est avec ouverture des pores.

 

Diaspe, Diaspre, s. m., diaspre, sorte d'étoffe précieuse. 

Dans la basse latinité, diasprus a indiqué panni pretiosioris speciem; on trouve aussi diaspra. 

Tunica de diaspra alba.

Tit. de 1218. Du Cange, t. II, col. 1470. 

Tug harsso foro de jaspe 

E la sotz cela d'un diaspe.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Tous arçons furent de jaspe et la housse de diaspre. 

Un diaspre vestic que lutz e flameya.

Roman de Fierabras, v. 4355. 

Il revêtit un diaspre qui luit et flamboie. 

ANC. FR. D'un bon diaspre frésé menuement 

Estoit couvers. Roman de Gaydon. Du Cange, t. II, col. 1470.

 

Dic, s. m., digue, rempart. 

Tan que si no fos N Albricx 

El marques, que es tos dicx, 

Nulhs hom no t' alberguaria.

Hugues de Saint-Cyr: Messonget. 

Tellement que si ne fut le seigneur Albéric le marquis, qui est ton rempart, personne ne t'hébergerait. 

ESP. PORT. Dique. IT. Diga. (chap. dique, muro de pantano.)  

 

Dictar, Ditar, v., lat. dictare, dicter, enseigner, composer.

Dans le prologue de la loi salique, on lit:

“Dictaverunt salicam legem proceres ipsius gentis qui tunc temporis apud eamdem erant rectores.”

Eccard, dans son commentaire, s'explique en ces termes:

“Verbum vero dictare hic adhibetur, pro componere et in scripto referre.”

Marculfe, dans la préface de ses Formules, dit:

“Viros eloquentissimos ac rhetores et ad dictandum peritos.”

L'allemand a conservé dichten, faire des vers, etc. (N. E. Dichter : poeta.)

El dicta et jutja si que tug l'an entes.

Guillaume de Tudela.

Il dicte et décide tellement que tous l'ont entendu.

VII notaris, liqual lhi ajudavo a escrire quant el dictava.

(N. E. Esta frase la tendría que comparar un aragonés catalanista alucinado - Javiercico Giralt Latorre, profesor de la universidad de Zaragoza, nido de ratas catalanistas con muy poquica letra, - con los textos notariales que ha seleccionado de archivos del Matarraña, por ejemplo Fuentespalda.

En chapurriau se escriu: Set notaris, los cuals li ajudaben a escriure cuan ell dictabe.)

Javier Giralt Latorre; Albelda; Litera, Llitera; Enfollir

Cat. dels apost. de Roma, fol. 23. 

Sept notaires, lesquels lui aidaient à écrire quand il dictait.

Giraud de Calanso

Que dictet la chanso.

G. Riquier: Als subtils.

Giraud de Calanson qui composa la chanson.

Substantiv. Non es maistres bos

Per sol dictar apellatz, 

Si 'ls faitz no fai cabalos.

G. Riquier: Cristian. 

Il n'est pas appelé bon maître à cause du seul enseigner, s'il ne fait pas des actions distinguées.

Part. prés. De sapiencia anava en ditan. Poëme sur Boèce.

J'allais composant sur la sagesse.

- Ordonner.

Segon que dicto et mando. Eluc. de las propr., fol. 9.

(chap. Segons lo que dicten y manen.)

Selon ce qu'ils ordonnent et commandent.

ANC. FR. M'aviez fait entendre que si j'entreprenois dicter en vers françois la vie de la glorieuse vierge sainte Catherine, vous y prendriez bien plaisir. F. P. Crespet, Vie de sainte Catherine.

Il vaut trop mieux en un lieu solitaire, 

En champs, en bois pleins d'arbres et de fleurs, 

Aller dicter les plaisirs ou les pleurs

Que l'on reçoit de sa dame chérie.

C. Marot, t. 1, p. 328.

L'art de dictier et de fère chansons, balades, etc.

Eustache Deschamps, p. 261.

CAT. ESP. PORT. Dictar. IT. Dittare. (chap. dictá: dicto, dictes, dicte, dictem o dictam, dictéu o dictáu, dicten; dictat, dictats, dictada, dictades. Cuan lo mestre dicte y tú has de escriure, diém lo dictado.)

2. Dictat, s. m., composition, oeuvre d'imagination.

En autres dictatz 

Qu'avem desus nomnatz.

G. Riquier: Sitot s' es.

En d'autres compositions que nous avons dessus nommées.

Calque bel dictat

Gent e be maistrat.

G. Riquier: Si m fos. 

Quelque belle composition agréable et bien arrangée.

Car greu pot hom de bas loc belhs dictatz 

Far, per que m suy tant aut enamoratz. 

Izarn Marquis: S'ieu fos. 

Car difficilement on peut faire belles compositions de bas lieu, c'est pourquoi je me suis épris si haut.

- Jugement, décision.

Per cuy nostre dictatz

Er vist et entendutz.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Par qui notre jugement sera vu et entendu. 

Falsat non ay lo dictat.

T. de G. Riquier, de Caudelet et de Michel: A 'N Miquel. 

Je n'ai pas faussé le jugement. 

A ditz als autres: Entendetz est dictat. Guillaume de Tudela. 

Il a dit aux autres: Entendez cette décision.

ANC. FR. Dist assés bien, en son ditié,

Que veut amis, ce veut l'amie... 

Rimez en ai, é fait ditié.

Marie de France, t. 1, p. 492 et 44. 

J'ay escouté

Et bien noté 

Vostre musique, 

Dont le dicté 

N'a pas esté 

Fort autentique. 

Blason des faulces amours, p. 221. 

PORT. (ESP.) Dictado. IT. Dittato.

3. Dictamen, s. m., jugement, opinion.

Anc tant durs sofismes ni tan clus dictamens

No foron ditz ni fait, ni tant grans sobresens. 

Guillaume de Tudela. 

Jamais si durs sophismes, ni si aveugles jugements, ni si grands contresens ne furent dits ni faits.

- Ordre, commandement.

Per lor emperi e dictamen... No fan lors operacios per emperi de voluntat ni segon dictamen de razo. Eluc. de las propr., fol. 9 et 23. 

Par leur puissance et commandement... Ne font leurs opérations par empire de volonté ni selon l'ordre de raison.

CAT. ESP. Dictamen. PORT. Dictame. IT. Dettamento.

4. Dictayre, Dictador, s. m., auteur, compositeur.

L'entendemen del dictayre. Leys d'amors, fol. 21. 

L'entendement de l'auteur.

Li subtil dictador e trobador.

Leys d'amors, La Loubère, p. 13. 

Les subtils auteurs et troubadours.

- Prôneur.

De far l'obra son trop li dictador

De drechura, e pauc li fazedor.

G. Riquier: Jamais non er. 

Les prôneurs de faire l'oeuvre de droiture sont nombreux, et peu les faiseurs.

IT. Dettatore. (ESP. Dictador, autor de edictos, dictámenes.) (chap. dictadó, com Luisico el malas compañías, Companys, o lo seu amiguet Francisco Franco Bahamonde, caudillo de España per la grassia de Deu, en lo que passejabe assobín. A Monte Judaico va passejá sol lo assessino de catalans y catalanes de Esquerra Republicana de Cataluña, ERC.)

Companys, Lluís, Luis, Luís, Loís, Luisico, el malas compañías, ERC, asesino de catalanes

5. Dechar, v., composer, enseigner, débiter.

De ren no y doptava

L'aigua non se trobes aqui on ell dechava. 

V. de S. Honorat.

Ne doutait en rien que l'eau ne se trouvât là où il enseignait. 

Aquest gautz dechet mo senher Gui Folqueys. V. de Gui Folquet.

(chap. Este goch va dictá mon siñó Gui Folqueys.) 

Monseigneur Gui Folquet composa ce chant de joie.

Fig. So que miels ma conscientia me dechara.

(chap. literal: Lo que milló ma consiensia me dictará.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 125. 

Ce que ma conscience me dictera de mieux. 

Part. pas. Ara o pauzem aichi com tu o as dechat.

Izarn: Diguas me tu. 

Maintenant posons cela ainsi que tu l'as débité. 

IT. Dettare.

6. Dechat, s. m., dit, ditié, sorte de poésie.

Quascus homs vol de Dieu far sa cobla

E sos esquerns e sos malvays dechatz.

R. Gaucelm de Beziers: Dieus m'a.

Chaque homme veut faire sur Dieu son couplet et ses farces et ses mauvais ditiés.

Li sieu dechat ben faitz maistralmen.

Bertrand Carbonel: S'ieu anc. 

Les siens ditiés bien faits en maître.

IT. Dettato.

(chap. Les dites del Bicho de Valdarrores.
ESP. Los dichos del Bicho de Valderrobres.)

7. Dechament, s. m., récit.

Vuel comensar, si li platz, un novel dechament.

V. de sainte Magdelaine.

Je veux commencer, s'il lui plaît, un nouveau récit.

 

Dieta, s. f., lat. diaeta, abstinence, diète.

Ausel que volentiers se gieta

En aiga, tenetz en dieta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Tenez à la diète l'oiseau qui se jette volontiers en l'eau.

La noyrissa deu tener dieta convenient. Eluc. de las propr., fol. 68.

La nourrice doit tenir diète convenable. 

Fig. Mas d'una ren vau trop doptan, 

Si m fai trop dieta tenir... 

... Paor ai l'arma s'en an. 

P. Raimond de Toulouse: Enquera m vau. 

Mais je vais redoutant beaucoup une chose, si elle me fait beaucoup tenir la diète... J'ai peur que l'âme ne s'en aille. 

CAT. ESP. PORT. IT. Dieta. (chap. Juaquinico Monclús fa dieta desde fa mols añs, ha escomensat moltes dietes.)

Juaquinico Monclús fa dieta desde fa mols añs, ha escomensat moltes dietes

 

Digerir, Degerir, v., digerere, digérer. 

So plus... durs per digerir... Manja fer e 'l digerish.

(chap. Són mes... dus per a digerí... Minge ferro y lo digerix o paíx. Com veéu, la provensal fée aná sh : x : digerish, convertish, y tamé digeris : que se escriuríe en chapurriau digerís : digerix.)

Fig. La calor del solelh... digeris la humor et convertish la en dossor.

Eluc. de las propr., fol. 277, 148 et 129. 

Sont plus... durs pour digérer... Elle mange le fer et le digère. 

Fig. La chaleur du soleil... digère l'humeur et la convertit en douceur. Part. pas. Que la vianda sia degerida en l'estomac.

Trad. d'Albucasis, fol. 23.

(chap. Que lo minjá sigue digerit al estómec. Vianda significabe minjá en general, nutriens, nourriture, después en fransés signifique carn.)

Que la nourriture soit digérée dans l'estomac.

CAT. ESP. PORT. Digerir. IT. Digerire. (chap. digerí: digerixco o digerixgo, digerixes, digerix, digerim, digeriu, digerixen; digerit, digerits, digerida, digerides.)

2. Digest, adj., lat. digestus, digéré, rangé par ordre.

Uous d'estruci, d'anet e de pau no so de ta bo noyriment; mas digestz, plus tard se dissolvo; be digestz, mot coforto.

(chap. literal: Ous de avestrús, de pato (ánec, anátida, anátides) y de pavo (pau o pago) no són de tan bon nutrimén; pero digerits, mes tard se desfán; ben digerits, mol conforten.)

Eluc. de las propr., fol. 277.

Oeufs d'autruche, de canard et de paon ne sont d'aussi bonne nourriture; mais digérés, plus tard ils se dissolvent; bien digérés, ils confortent beaucoup. 

Fig. Per so proar, ystorias so prestas

Trop may de mil, veras et be digestas. 

Palaytz de Savieza.

Pour prouver cela, beaucoup plus de mille histoires sont prêtes, vraies et bien digérées.

ESP. PORT. IT. Digesto. (chap. digerit, digerits, digerida, digerides. v. digerí o paí.)

3. Digestiu, adj., lat. digestivus, digestif.

Maior es l'appetiment que virtuz digestiva... E de frugz plus sopte digestiva. Eluc. de las propr., fol. 74 et 24.

L'appétit est plus grand que la vertu digestive... Et plus rapidement digestive de fruits.

CAT. Digestiu. ESP. PORT. IT. Digestivo. (chap. digestiu, digestius, digestiva, digestives; una copeta d' aiguardén de herbes de Herbés después de minjá es digestiva. Un vermut de Crial de Lledó en sifó de Copet de Valderrobres – Arrufat - antes o abans de diná es digestiu.

sifó de Copet de Valderrobres – Arrufat

 

Lo fonoll escaldat en un rach de oli es digestiu. Les sopes de timó són digestives. Los pixapins del área metropolitana de Barselona li diuen farigola, y los de Lleida los diuen farigoleros per naixó, perque arrepleguen timó per les cunetes.)

4. Digestible, adj., lat. digestibilem, digestible, facile à digérer. 

Uous... lo blanc es plus freg qu'el muiol et mens digestible... Sos poletz so mal digestibles. Eluc. de las propr., fol. 277 et 149. 

Oeufs... le blanc est plus froid que le jaune et moins digestible... Ses petits sont mal digestibles.

ESP. Digestible. IT. Digestibile.

5. Digestio, s. f., lat. digestio, digestion.

Per confortar la digestio. Eluc. de las propr., fol. 54.

(chap. Per a confortá la digestió.)

Pour conforter la digestion. 

CAT. Digestió. ESP. Digestión. PORT. Digestão. IT. Digestione.

6. Digestibilitat, s. f., digestibilité.

Lur cara de maior digestibilitat.

Eluc. de las propr., fol. 140.

Leur chair de plus grande digestibilité.

7. Indigest, adj., lat. indigestus, indigeste, non digéré.

Vianda alcuna indigesta. Trad. d'Albucasis, fol. 49.

Aucune nourriture indigeste.

Be digestz mot coforto et indigestz grevio l'estomach.

Eluc. de las propr., fol. 277.

Bien digérés confortent beaucoup, et non digérés ils chargent l'estomac. CAT. Indigest. ESP. PORT. IT. Indigesto. (chap. no paít, que no u pots paí o digerí.)

8. Indigestio, Endegestio, s. f., lat. indigestio, indigestion.

Per indigestio sobrevenent. Eluc. de las propr., fol. 94.

Par indigestion survenant.

Que endegestios non puescha aver loc.

Regla de S. Benezeg, fol. 50.

Qu'indigestion ne puisse avoir lieu.

CAT. Indigestió. ESP. Indigestión. PORT. Indigestão. IT. Indigestione.

9. Indigestibilitat, s. f., du lat. indigestibilis (indigestibilitatem), indigestibilité.

Ayga... cum sia subtil, appar que non ha indigestibilitat.

Eluc. de las propr., fol. 74.

L'eau... quoique elle soit légère, il paraît qu'elle n'a pas indigestibilité. 

IT. Indigestibilità. (ESP. Indigestibilidad.)

 

Digne, adj., lat. dignus, digne. 

Car anc nul hom dignes de merceyar, 

Si la us preyet, no i laissetz fadiar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Car jamais homme digne d'obtenir merci, s'il vous la demanda, vous n'y laissâtes manquer. 

Qu'el sagramen nos fassa dignes e precios. 

Izarn: Diguas me tu.

Que le sacrement nous fasse dignes et méritants. 

A la Verge, digna maire d'amor.

G. Riquier: Cristian son. 

A la Vierge, digne mère d'amour. 

Tro que venga qui dignes er.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Jusqu'à ce que vienne qui sera digne. 

CAT. Digne. ESP. PORT. Digno. IT. Degno. (chap. digne, dignes, digna, dignes.)

2. Dignamen, adv., dignement.

Qui dignamen lo recep e be 'l cre.

Matfre Ermengaud: Ép. à sa soeur. 

Qui dignement le reçoit et le croit bien. 

CAT. Dignement. ESP. PORT. Dignamente. IT. Degnamente. (chap. dignamen, en dignidat.)

3. Deing, adj., digne.

Deing serion d'aprendre.

B. Zorgi: S'ieu trobes. 

Ils seraient dignes d'apprendre.

4. Dignitat, Dignetat, s. f., lat. dignitatem, dignité, mérite.

Si diable l'a facha, puesc' aver dignitat. 

Izarn: Diguas me tu. 

Si diable l'a faite, qu'elle puisse avoir dignité.

Dona de dignitatz, 

Vos m'en faitz guerentia. 

Le frère mineur, moine de Foissan: Cor ai.

Dame de mérites, vous m'en faites assurance.

Poiar en dignitat. .. Son pozatz en calque dignitat.

(chap. Pujá en dignidat... Són posats a consevol dignidat.)

V. et Vert., fol. 8 et 10.

Monter en dignité... Sont placés en quelque dignité.

- Office ecclésiastique.

Dignitatz en la sancta Gleysa. L'Arbre de Batalhas, fol. 12. 

Dignité en la sainte Église.

Que non y a dignetat ni prebenda, 

Si non lur fai soven donar socors.

P. Cardinal: Un sirventes vuelh. 

Qu'il n'y a dignité ni prebende, s'il ne leur fait souvent donner secours. 

ANC. FR. Et dignitat lui doins et honur.

Frag. du Myst. de la Rés. de J.-C. 

CAT. Dignitat. ESP. Dignidad. PORT. Dignidade. IT. Dignità, degnità. (chap. dignidat, dignidats.)

5. Dignatio, s. f., lat. dignatio, consécration.

Cant comensa la sagra ni la dignatios.

Izarn: Diguas me tu.

Quand commence la secrète et la consécration.

6. Denhar, Deingnar, Deinar, v., lat. dignari, daigner, accueillir, approuver. Si us plagues que m denhessetz grazir.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz. 

S'il vous plaisait que vous me daignassiez agréer. 

Can vi Jaufre, sol no s deina 

Movre.

Roman de Jaufre, fol. 56.

(chap. Cuan va vore a Jaufre, no se va digná a moure.)

Quand elle vit Jaufre, seulement elle ne se daigne pas mouvoir.

Per autra que t deing ni te voilla.

A. Daniel: Ans qu'els sims. Var.

Pour autre qui t'accueille et te vueille.

M'a faig dire fols motz qu'ieu non deing.

Rambaud d'Orange: Braitz, chans, quils. 

M'a fait dire mots fous que je n'approuve pas.

CAT. ESP. PORT. Dignar. IT. Degnare. (chap. digná, dignás: yo me digno, dignes, digne, dignem o dignam, dignéu o dignáu, dignen. Dignat, dignats, dignada, dignades. No se va digná a diná en mí.)

7. Dignificar, v., remplir de dignité, honorer, dignifier. 

Part. pas. Trinitat es nombre plus dignificat, nobilitat, magnificat et a Dieus apropriat. Eluc. de las propr., fol. 3.

Trinité est nombre plus dignifié, ennobli, magnifié et approprié à Dieu. ESP. Dignificar. IT. Degnificare. (chap. dignificá: dignifico, dignifiques, dignifique, dignifiquem o dignificam, dignifiquéu o dignificáu, dignifiquen. Dignificat, dignificats, dignificada, dignificades.)

8. Desdenhos, adj., dédaigneux.

Ome que s fai desdenhos

Lai on non es locs ni sazos. 

Le Moine de Montaudon: Amicx Robert. 

Homme qui se fait dédaigneux là où il n'y a lieu ni temps.

ESP. Desdeñoso. PORT. Desdenhoso. IT. Disdegnoso. (chap. desdeñós,  desdeñosos, desdeñosa, desdeñoses.)

9. Desdeing, Desdenh, s. m., dédain, mépris.

Pel desdeing qu'el avia dels baros e del segle, no fo tant grazitz com la soa obra valia. V. d'Elias Cairels.

Par le dédain qu'il avait des barons et du siècle, il ne fut tant prisé comme son oeuvre valait.

Loc. Cella que m'a en desdeing.

Rambaud d'Orange: Braitz, chans, quils.

Celle qui m'a en dédain.

(chap. La que me té en desdén: no me fa cas, passe de mí, m'ignore, se pense que soc poqueta cosa per an ella, etc.)

Zo qu'eu faz no dei metr' en desdeing. 

Pierre d'Auvergne: Pois entremis.

Elle ne doit pas mettre en dédain ce que je fais.

Qui s vuelha m torn' en desdenh.

Arnaud Catalan: Amors. 

Qui se vueille me tourne en dédain.

CAT. Desdeny. ESP. Desdeño (chap. desdén). PORT. Desdem. IT. Disdegno.

10. Esdenh, Endenh, s. m., dédain.

Leu e gen e pla,

Nueg e jorn ses esdenh.

Amanieu des Escas: El temps de.

Légèrement et gentiment et poliment, nuit et jour sans dédain.

Si m valgues ab mi dons temers 

Ni precx humils ses tot endenh.

G. Riquier: Amors pus. 

Si avec ma dame craindre ainsi que prière humble me valait sans aucun dédain.

CAT. Endeny.

11. Desdegnar, v., lat. dedignari, dédaigner, mépriser.

Ab sol aitan for' ieu guays e cortes

Que mi donz amar mi non desdegnes,

Q'el sobreplus al sieu belh plazer fos.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum selh.

Je serais gai et galant pourvu seulement que ma dame ne dédaignât point de m'aimer, que le surplus fût à son beau plaisir.

CAT. Desdenyar. ESP. Desdeñar. PORT. Desdenhar. IT. Disdegnare. 

(chap. desdeñá: desdeño, desdeñes, desdeñe, desdeñem o desdeñam, desdeñéu o desdeñáu, desdeñen; desdeñat, desdeñats, desdeñada, desdeñades.)

12. Endignamen, s. m., indignation.

Fon endignamens en alcuns.

Trad. du N.-Test., S. Marc, chap. 14.

L'indignation fut en quelques uns.

IT. Indegnamento.

13. Indignacio, Endignacio, s. f., lat. indignatio, indignation, irritation. Denoto indignacio de coragge et ferocitat.

Eluc. de las propr., fol. 40. 

Dénotent irritation de coeur et férocité.

Ira començans es forcenaria, e bulissens endignacios coratge.

Trad. de Bède, fol. 38. 

Colère commençant est forcennerie, et bouillante indignation du coeur.

CAT. Indignació. ESP. Indignación. PORT. Indignação. IT. Indignazione, indegnazione.

14. Indignar, Endignar, v., lat. indignari, indigner. 

Part. pas. Eran els grandamen corrossatz et indignatz.

Chronique des Albigeois, col. 57. 

Ils étaient grandement courroucés et indignés. 

L'enperador fo endignatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 40. 

L'empereur fut indigné.

Fo endignat e dis lor.

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 10. 

Il fut indigné et leur dit.

CAT. ESP. PORT. Indignar. IT. Indignare, indegnare. (chap. indigná, indignás: yo me indigno, indignes, indigne, indignem o indignam, indignéu o indignáu, indignen; indignat, indignats, indignada, indignades.)

15. Prodeingnar, v., secourir, défendre.

Obs es que sai vostra valors prodeingna

A la Gleiza d'aitals guerreiadors.

Lanfranc Cigala: Si mos chans.

Il est besoin qu'ici votre valeur défende l'Église de tels ennemis.

 

Dilaniar, v., lat. dilaniare, lacérer, mettre en pièces.

Aucizo 'l et dilanian ab las unglas, e 'l devoro. Eluc. de las propr., fol. 35.

(chap. Lo maten y lo desfán en les ungles, y lo devoren; se 'l foten.)

Le tuent et mettent en pièces avec les ongles, et le dévorent. 

IT. Dilaniare.

 

Dilection, s. f., lat. dilectionem, dilection.

Per so que dilection, cant a proisme, sia coservada.

Cartulaire de Montpellier, fol. 128.

Afin que la dilection, quant au prochain, soit conservée.

Amor et dilection entre lor.

Tit. de 1403. DOAT, t. XCV, fol. 180. 

Amour et dilection entre eux.

A totz aquels qui las presens lettras veyran, salut et dilection.

(chap. A tots aquells que les presens lletres – cartes – vorán, salut y dilecsió.)

Tit. de 1441, Toulouse, bibl. Monteil.

A tous ceux qui les présentes lettres verront, salut et dilection.

CAT. Dilecció. ESP. Dilección. PORT. Dilecção. IT. Dilezione.

 

Diligent, adj., lat. diligentem, diligent, soigneux.

Que sian tan diligens cant deurian. 

V. et Vert., fol. 12.

(chap. Que siguen tan diligens com deuríen.)

Qui soient aussi diligents qu'ils devraient.

Avut diligent consel.

(chap. Hagut diligén consell. Hagut, habut, tingut.)

Statuts de Montpellier de 1258.

Eu diligent conseil.

CAT. Diligent. ESP. PORT. IT. Diligente. (chap. diligén, diligens, diligenta, diligentes.)

2. Diligentment, Diligenmen, adv., du lat. diligentimente, avec soin, diligemment.

Diligentment los endreyssan a cassar. 

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 7. 

Les dressent avec soin à chasser.

Ieu la ensercava e la enqueria diligenmen.

V. et Vert., fol. 79.

Je la cherchais et l'enquérais diligemment.

CAT. Diligentment. ESP. PORT. IT. Diligentemente. (chap. diligenmen.)

3. Diligencia, Diligensia, s. f., lat. diligentia, soin, diligence.

Bona diligensia e bon cosselh. L'Arbre de Batalhas, fol. 144.

(chap. Bona diligensia y bon consell.)

Bonne diligence et bon conseil.

Ab tota diligencia e cautela. Cartulaire de Montpellier, fol. 39.

Avec toute diligence et précaution.

CAT. ESP. PORT. Diligencia. IT. Diligenzia. (chap. diligensia; les diligensies del oeste o ponén són un atra cosa.)

4. Diligensa, s. f., diligence, soin.

Non a facha tal diligensa.

Ord. des Rois de Fr., t. XVI, p. 135.

N'a pas fait telle diligence. 

IT. Diligenza. (chap. diligensa)

5. Negligent, adj., lat. negligentem, négligent, paresseux.

Negligent de se convertir. V. et Vert., fol. 69.

(chap. Negligén de convertís.)

Négligent de se convertir.

Onors e pretz sofranh

A senhors negligens.

Serveri de Gironne: Cavayers. 

Honneur et mérite manque à seigneurs paresseux. 

CAT. Negligent. ESP. PORT. IT. Negligente. (chap. Negligén, negligens, negligenta, negligentes.)

6. Neclechos, Negligos, adj., lat. neglectus, négligent, paresseux.

Cal que sia 'l preveire forfag o neclechos.

Izarn: Diguas me tu.

Quel que soit le prêtre coupable ou négligent.

Mas ades hom n'es negligos

Vas selh que conoys aziros.

Raimond de Miraval: Delz quatre.

Mais on en est toujours négligent envers celui qu'on connaît colérique.

7. Negligentia, Negligencia, s. f., lat. negligentia, négligence, paresse.

Per la soa negligencia, so es que el non ag tal cura en l' aministrar cum el deg.

Trad. du Code de Justinien, fol. 7. 

Par sa négligence, c'est-à-dire qu'il n'eut pas en l'administrer tel soin qu'il devait.

Per emendar las negligentias que hom fa.

V. et Vert., fol. 89.

Pour réparer les négligences qu'on fait.

CAT. ESP. PORT. Negligencia. IT. Negligenzia. (chap. negligensia, negligensies.)

8. Negligensa, s. f., négligence.

Esmende totas las negligensas e los mescapz del autre temps.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 25. 

Qu'il corrige toutes les négligences et les méchefs de l'autre temps.

IT. Negligenza. (chap. negligensa, negligenses. Si no coneixéu estes paraules es perque ha ñagut molta negligensa o negligensia en lo estudi del chapurriau; pero la cosa está cambián.)

 

Diluvi, Dulivi, s. m., lat. diluvium, déluge, inondation.

En autompne seran grans diluvis. Calendrier provençal.

(chap. Al otoño ñaurán grans diluvios: grans plogudes, inundassions, creixcudes de aigües. A Beseit només cal vore les riades del octubre.)

En automne seront grandes inondations. 

El temps del diluvi... lo dulivi duret sobre la terra XL dias et el carantem dia comtat. Liv. de Sydrac, fol. 3 et 48.

(chap. Lo tems del diluvio (universal)... lo diluvio va durá sobre la terra coranta díes y lo coranta día contat. Carantem (caranten) siríe en chapurriau antic “coranté”; después va aná a regá Carlos Rallo Badet, y va pedre una chapa per a que no li prengueren l'aigua.)

Au temps du déluge... Le déluge dura sur la terre quarante jours et le quarantième jour compté.

ANC. FR. Tout le mont par aighe noia,

Quant le grant deluve envoia.

(N. E. ¿Alguien conoce el río Noia, Anoia? San Saturnino, Sant Sadurní. En francés, noyer es ahogar, inundar.)

Roman de Mahomet, v. 682.

CAT. Diluvi. ESP. PORT. IT. (chap.) Diluvio.

2. Esdilovi, Esdoluvi, s. m., déluge, inondation. 

Motz grans plueias et seran esdiluvis. Calendrier provençal. 

Moult grandes pluies et seront des inondations. 

Noe apres l'esdoluvi. Declaramens de motas demandas. 

(chap. Noé después del diluvio (universal). Declaramens de moltes preguntes.)

Noé après le déluge.

 

Dinar, Dinnar, Disnar, Dirnar, v., dîner, rassasier.

Vuelh que ns anem ades dinar.

P. Vidal: Abril issic. 

Je veux que nous allions d'abord dîner.

Ges de disnar no for' oimais maitis 

Qui agues fort bon ostau.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Qui aurait une fort bonne maison il ne serait jamais matin pour dîner.

- Repaître.

D'aco vostr' auzel dirnatz... 

Pueis l'un e l'autre manjara

Ab la carn can se dirnara.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Repaissez votre oiseau de cela... 

Puis il mangera l'un et l'autre avec la chair quand il se repaîtra.

Substantiv. A son disnar los aucis ambedos. 

P. Cardinal: Un sirventes ai. 

A son dîner il les occit tous deux. 

Per anar al dinnar es us grayle sonatz. 

Roman de Fierabras, v. 593. 

Une trompette est sonnée pour aller au dîner. 

Part. pas. Can cascus er dinnatz.

(chap. Cuan cadaú haurá dinat.)

Roman de Fierabras, v. 595. 

Quand chacun sera repu. 

Fig. Que no n'es deguna

Disnada d'amor ni dejuna

Que tan valha.

Raimond de Miraval: Dona la. 

Qu'il n'en est aucune repue ni à jeun d'amour qui vaille tant.

ANC. FR. Hé Diex! dist Audigier, com sui disnez. 

Fables et cont. anc., t. IV, p. 232.

Et moi lavé, oinct et bien disné.

Amyot. Trad. de Plutarque, Mor., t. III, p. 324.

ANC. CAT. Disnar. CAT. MOD. Dinar. IT. Desinare.

2. Dinnea, s. f., dînée.

A Moncug repaireron mati a la dinnea. Guillaume de Tudela.

Ils se retirèrent à Moncug le matin à la dînée. 

IT. Desinea.

3. Dinada, Dinnada, s. f., dînée, dîner. 

Ieu vos rendray En Gui ans dema, la dinnada.

Roman de Fierabras, v. 3005. 

Je vous rendrai le seigneur Gui avant demain, à la dînée.

Per lur dinadas et sopadas... II dinadas e II sopadas.

Tit. de 1428, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.

Pour leurs dîners et soupers... Deux dîners et deux soupers. 

IT. Desinata. (chap. diná, dinada; sopá, sopada.)

 

Diocezi, s. m. et f., lat. dioecesis, diocèse.

El diocezi de Lemotjas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 68. 

Au diocèse de Limoges.

CAT. ESP. (diócesis) Diocesis. PORT. Diocese. IT. Diocesi.

2. Diocesa, s. f., diocèse.

De la diocesa d'Agenes.

Tit. de 1270. DOAT, t. XCI, fol. 85.

Du diocèse d'Agénois.

Lo avesque es aquel en la diocesa del qual, etc.

Perilhos, Voy. au purg. de S. Patrice.

L'évêque est celui dans le diocèse duquel, etc.

3. Diocezal, adj., diocésain.

Del prelat diocezal.

Tit. de 1333. DOAT, t. XLIII, fol. 34. 

Du prélat diocésain.

ANC. ESP. Diecesal.

 

Dipsas, Dipsades, s. f., lat. dipsas, dipse, sorte de vipère.

Dipsas o dipsades es un linhagge de serpent, autrament dita situla, car le mors per ela mor de set... es especia de aspis.

Eluc. de las propr., fol. 248.

La dipse ou dipsades est une sorte de serpent, autrement dite situle, parce que le mordu par elle meurt de soif... c'est une espèce d'aspic

IT. Dipsa.

 

Diptamni, s. m., lat. dictamnum, dictame.

Diptamni es herba que ha razitz medicinal...

Diptamni si nomma pel mont Dyptamni, on si troba mot bona.

Eluc. de las propr., fol. 206.

Diptamni si nomma pel mont Dyptamni, on si troba mot bona.

 

Le dictame est herbe qui a racine médicinale...

Dictamnus albus, fanerógamas, Rutaceae, gitam, herba gitanera

 

Elle se nomme dictame du mont Dyptame, où elle se trouve très bonne.

CAT. ESP. (díctamo) PORT. Dictamo. IT. Dittamo. (chap. gitam, dictamnus albus.
Si me fótego dos tasses de aiguardén de gitam, gítam.)

jueves, 6 de diciembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, S


s'agüela su abuela
s'agüelo su abuelo
s'alimentaben, se alimentaben se alimentaban
s'aprofiten, se aprofiten se aprovechan
sa mare su madre
saba, savia de un ábre savia de un árbol
sabata, sabates zapato, zapatos
sabaté, sabatés, com Sorolla y Cuca de Valderrobres zapatero, zapateros
sabatera, sabateres zapatera, zapateras
sabatería, sabateríes zapatería, zapaterías
sabates zapatos
sabé, sábre - sé, saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda saber
sabém sabemos
saben saben
sabén (g) sabiendo
sabén, sabenta – oli sabén, que s´ha fet vell y está fet malbé aceite viejo que se ha estropeado
sabénu sabiéndolo
Sabéu sabéis
sabéu Sabéis – saberlo
sabía sabía
sabia, que sap – savia, sava, saba de un ábre sabia, que sabe – savia
sabiamen, en sabiduría sabiamente
sabiduría sabiduría
sabíe sabía
sabíem sabíamos
sabíen – s´avíen sabían – se avían, se tiran
sabíes sabías
sabíeu sabíais
sábiga, sápiga, sábia sepa
sabigám, sapigám sepamos
sábigue (ell) sábigue sepa
sábiguen, sápiguen sepan
sabiguérem supiéramos
sabiguéren supieran
sabiguéres supieras
sábigues sepas
sabiguéu sepáis
sabina, Juniperus sabina, - vore ginebre sabina, arbusto
sabines sabinas
sabionda, sabiondes sabionda, sabiondas
sabiondo, sabiondos sabiondo, sabiondos
sabó, sabóns jabón, jabones
saboc (insulto), sabocs, sabóca, sabóques imbécil, tonto, etc
sabonera, aon se coloque lo sabó de pastilla donde se coloca el jabón de pastilla
sabonet, sabonets jaboncito, jaboncitos
saborechá saborear
saborege saborea
saborejá saborear
saboreján saboreando
sabotejá, sabotechá sabotear
sabotejat, sabotechat saboteado
sabrá sabrá
sabrán sabrán
sabré sabré
sabrém sabremos
sabréu sabréis
sabría sabría
sabríe (ell) sabría
sabríem sabríamos
sabríen sabrían
sabríeu sabríais
sabrós, gustós, sabrosos, gustosos sabroso, gustoso, sabrosos, gustosos
sabrosa, gustosa sabrosa, gustosa
sabroses, gustoses sabrosas
sabrossíssim, gustossíssim sabrosísimo
sabrossíssims, gustossíssims sabrosísimos
sabuda, que sap sabida
sabudes, que saben sabidas
SabutPedro Saputo, Pedro lo sabut, que sap sabido, que sabe
sabut, que sap mol, com Pedro Saputo sabio, que sabe mucho
sabuts, que saben sabidos, sabios
sac, sacs saco, sacos
sacá (Litera), traure sacar
saca, saques, sac gran, les de arena ya se diuen “big bag” saca, saco grande, sacas
Sacabe – traíe – s´acabe Sacaba – se acaba
sacacorchos, no se diu estirassuros, ni sacassuros, pero servíx per a estirá y tráure lo suro de una botella sacacorchos
sacramén sacramento
sacraméns sacramentos
sacratíssima, sagradíssima, mol sagrada muy sagrada, sagradísima
sacrificada, sacrificades sacrificada, sacrificadas
sacrificán sacrificando
sacrificat, sacrificats sacrificado, sacrificados
sacrifissi, sacrifissis sacrificio, sacrificios
sacristán, sacristáns sacristán, sacristanes
sacs sacos
sacsá, saxá - sacso, sacses, sacse, sacsém o sacsám, sacséu o sacsáu, sácsen – saxo, saxes, saxe, saxém o saxám, saxéu o saxáu, sáxen agitar, mover, zarandear
sacsada, sacsades – sacsada : trompada, cop Agitada – trompazo, golpe
sacsáe, sacsabe, saxá agitaba, movía
sacsán agitando, moviendo
sacsejá, saxejá, vore sacsá agitar, zarandear
saduricha, planta que se trobe per les gleres del riu, a roques, per a ficála en olives verdes (chafades o no) ajedrea, planta que se encuentra en los cauces secos del río, en rocas, para poner en las olivas verdes
saeta, saetes, flecha, fleches flecha, saeta, venablo, sagita, dardo, rehilete, ballesta, manecilla, aguja, varilla, saetilla, minutero
safandória, safandóries, safranória, safranóries (del coló del safrá, taronja) zanahoria, zanahorias
safarech, depósit, rentadó, llavadó, pica, bassa lavadero, pica, balsa
safarrancho, safarranchos zafarrancho, zafarranchos
safrá (capsot), alguns diuen "pebre roch, capsot",  azafrán , capsot en castellá cabeza + zote
safranória, safranóries zanahoria, zanahorias
safraña, part de detrás del ginoll o genoll (latín suffragine) parte de atrás de la rodillahueco poplíteo, corva
Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera, zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta chico, chiquillo, chicos, chiquillos
sagal, (zagal al mezquín, zagala), sagals, sagala, sagales // chiquet, mosset zagal, chico, niño, mozo, chaval
sagala, zagala zagala, moza, chavala
sagalada zagalada, cosas de zagales, mozos, chavales
sagales zagalas, mozas, chavalas
sagalet, sagalets muchachito, muchachitos, zagalico, zagalicos
sagaleta, sagaletes muchachita, muchachitas
sagalets muchachitos, zagalicos
sagassidat, perspicássia, agudesa, astússia, inteligénsia, cautela, dissimulo, olfato (flat), clarividénsia, imaginassió sagacidad, perspicacia, agudeza, astucia, inteligencia, cautela, disimulo, olfato, clarividencia, imaginación
sagí, manteca, ensanginada, ensaginada : com un mantecat fet en sagí y aníssos (com los del fonoll) grasa de cerdo, pasta como un mantecado con anises
sagrá : cagás en algún san, di – sagrada exclamar contra los santos
sagrada, sagrades sagrada, sagradas
sagradíssim, sagradíssims sacratísimo, sacratísimos
sagrat, sagrats sagrado, sagrados
sal, salmuera (com los productes de salazonera aragonesa) sal, salmuera
sala, sales sala, salas
salada

salat, salats - artícul salat del mallorquí : sa casa, sa calobra que tamé se trobe al ocsitá, com sa gramatica occitana segons los parlars lengadocians 
salada, saladas

salado, salados
salamandra, salamandres

salamanquesa : dragó, dragonet, tipo de fardacho, tarentola mauritánica, de la família gekkonidae
salamandra salamandra, anfibio urodelo,  salamandras
salamanquesa, dragón, dragoncillo, tipo de lagarto
salari, jornal, nómina, salaris, jornals, nómines salario
salari, salaris salario, salarios
salat, salats salado, salados
salchichó, salchichóns salchichón, salchichones
saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada saldar
saldo, saldos saldo, saldos
salé, salés, salero, saleros salero, saleros
salero - simpatía, sal, grássia com la de Gracia Zapater, agudesa, donaire, garbo, chispa– olé qué salero ! salero
salerós, que té salero, salerosos saleroso, salerosos
salerosa, saleroses salerosa, salerosas
Sales salas
saleta, saletes salita, salitas
saliba : saliva, baba, salives, babes saliva, baba, espumarajo
saliva saliva
salmó o salmón, salmóns salmón, salmones
salmo, salmos (missa) salmo, salmos (misa)
salón, salóns salón, salones
salpicón de marisc salpicón de marisco
salsa, salses salsa, salsas
salt, salts – lo salt de La Portellada
http://matarranaports.blogspot.com/2011/04/al-salt-de-la-portellada.html
salto, saltos
saltá, salto, saltes, salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada saltar
saltabe saltaba
saltada, saltades saltada, saltadas
saltadó, saltadós (de aigua) - vore ullals com los de la Fenellassa al Parrissal de Beseit

saltador (de agua)
saltáe, saltabe saltaba
saltála saltarla
saltamontes : llangosto, llangostos saltamontes
saltán saltando
saltánla saltándola
saltánli saltándole
saltaríe saltaría
saltaríen saltarían
saltás saltarse
saltássela saltársela
saltat, saltats saltado, saltados
salte salta
salten saltan
saltóns saltones
salts saltos
saludá saludar
saludabe, saludáe saludaba
saludaben, saludáen saludaban
saludable, saludables, que es bo per a la salut saludable, saludables
saludál saludarle, saludarlo
saludáls saludarles
saludán saludando
saludánlos saludándoles
saludat, saludats saludado, saludados
salude saluda
saluden saludan
saludo, saludos saludo, saludos
salut salud
salvá salvar
salvaben salvaban
salvache, salvaches : cabres montesses – (animal) salvache Cabra montés, íbex, capra hispánica – (animal) salvaje
salvadó salvador
salváen, salvaben salvaban
salvaguardá, auxiliá, salvá, deféndre, sostíndre, protegí, ampará salvaguardar, auxiliar, salvar, defender, sostener, guarecer, guarnecer, proteger, amparar
salvaguardán salvaguardando
salvál salvarlo
salváls salvarlos
salvám salvarme
salvánse salvándose
salvarém salvaremos
salvás salvarse
salvassió salvación
salvat, estém o estám salvats salvado, estamos salvados
salvedat, adverténsia, excusa, aclarassió, explicassió, exepsió, limitassió, observassió salvedad, advertencia, cortapisa, excusa, aclaración, explicación, excepción, limitación, observación
salvo salvo
salvon salven
samarra, samarres – NO crec que sigue una paraula del vasco, ya que existíx “samar” al búlgaro y a datres idiomes de Asia. Vore lo enllás a la web https://chapurriau.blogspot.com/2018/02/samarra.html zamarra, zamarras
samarreta, samarretes (de samarra) camiseta, camisetas, ver samarra (zamarra)
samfaina, chamfaina – vore chirigol plato de vegetales
sampá, minjá, engullí, tragá, devorá, atiborrás, embuchá, jalá zampar, engullir, tragar, devorar, atiborrarse, embuchar, jalar
samsa, sansa, pasta de la oliva después de móldre y traure l´oli, oliassa  orujo, pasta de la oliva después de moler y sacar el aceite.
http://lacuentaporfavor.blogspot.com/2006/02/olio-di-sansa-di-oliva-estafa-en-los.html
San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut
http://turismosomontano.es/es/que-ver-que-hacer/pueblos/barbastro/barbastro-que-hacer-que-ver/230-leyenda-de-san-balandran-barbastro
San Balandrán, desgarbado
san, San Jorge San Jorge, santo
sana, sanes sana, sanas
sancada, sancades, passes llargues, galarchada, galarchades zancada, zancadas
sandália, sandálies – vore abarca sandalia, sandalias
sandía, síndria (del árabe o persa sindíyya) http://etimologias.dechile.net/?sandi.a - sandíes, síndries sandía
sanfaina, chanfaina - vore chirigol plato de vegetales
Sanfermíns (los), San Fermín Sanfermines, San Fermín
sang sangre
sangós – m´hay tallat al dit y lo porto sangós, ensangrentat que saca sangre, ensangrentado
sangosa (carn) carne que aún saca sangre, poco hecha, nada hecha, cruda
sangosa, carn que encara trau sang, poc feta, gens feta, crúa o cruga ensangrentada
sangrá sangrar
sangrán / sangueján sangrando
sangre sangra
sangrém, sangrám sangramos
sángren sangran
sangres sangras
sangréu, sangráu sangráis
sangría, sangríes sangría, sangrías
sangrienta sangrienta
sangriento sangriento, cruento, sanguinario, brutal, inhumano, bestial, feroz, encarnizado, sanguinolento, sangrante, empapado, ensangrentado, teñido, injurioso, insultante, ofensivo, humillante, ultrajante
sangro sangro
sangs (una mescla de) sangres (una mezcla de)
sanguango, singuango, sanguangos, singuangos, sanguanga, singuanga, sanguangues, singuangues, zanguango, zanguanga (Mezquín) zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango
sanguangada, sanguangades acción de un zanguango
sanguango, singuango, sanguangos, singuangos zanguango, indolente, vago, perezoso, gandul, holgazán, embrutecido, necio
sangueján, sangrán, sanguejáns, sangráns sangrando, que saca sangre, ensangrentado
sangueta sangrecita
sanidat sanidad
saníssim sanísimo
saníssima, saníssimes sanísima, sanísimas
saníssims sanísimos
sanja, zanja zanja
sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influénsia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico.
sano, sanos sano, sanos
Sans – sanos Santos – sanos
sansé entero, completo
sansera, sanseres entera, enteras, completa, completas
sansés enteros, completos
Sant, Santantoni a Valjunquera, San Antoni a Beseit San, San Antonio en Valjunquera
Santa Santa
santes santas
santiamén santiamén
santidat santidad
santíssim santísimo
santíssima santísima
santuari santuario
santuaris santuarios
santurrón, beato, mojigato, pixapiles santurrón, beato, mojigato, meapilas, gazmoño
santurronería santurronería, beatería, gazmoñería, mojigatería, fariseísmo, hipocresía
saó sazón, tempero
sap sabe
Sapí, tipo de pi, a Beseit no crec que se li digue al abeto; sapí de les Marrades ? – abies latín, fransés sapin, italiá abete; abeto, catalá abét tipo de pino, abeto
sápia, sápiga, sábiga (que yo) - homo sapiens sepa (que yo)
sápien, sápiguen, sábiguen sepan
sapientíssim sapientísimo
sapientíssimes sapientísimas
sapiere, sabiguére, sapiguére supiera, supiese
sapieren, sabiguéren, sapiguéren supieran, supiesen
sápies, sábigues, sápigues sepas
sapigám, sabigám sepamos
sapigáu, sapiguéu, sabigáu, sabiguéu sepáis
sápigue, sábigue sepa
sápiguen, sábiguen sepan
sapiguére, sabiguére supiera, supiese
sapiguéren supieran, supiesen
sapiguéres supieras, supieses
sapigut, sabut (u hay) sabido (lo he)
sapos sapos


saps sabes
Saputo, sabut, que sap, Pedro Saputo, novela de Braulio Foz, de Fórnols Saputo, que sabe, Pedro Saputo
saquet saquito
saquets saquitos
sarabastall, jaleo, soroll, sorollina jaleo, ruido
Saragossa, Zaragoza Zaragoza
saragossana, maña zaragozana
Sarapio, mote de Beseit Sarapio, mote de Beceite
sarcásticamen sarcásticamente
sardina sardina
sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada sardinas - arenques salados (guardiaciviles)
sargantana lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija.
sargantanes lagartijas
sargantaña, sargantana, sargantañes, sargantanes lagartija, lagartijas
sargento, sargentos sargento, sargentos
sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles. 
sária, sáries, sárria, sárries, sarrió apero para los equinos, para transportar
sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven sarmiento, sarmientos
sarmentós, que pareix un sarmén sarmentoso
sarmentosa, sarmentoses (máns) sarmentosa, sarmentosas (manos)
sarpada, de sarpa zarpazo, de zarpa
sarpades zarpazos
sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera coger a alguien con un brazo apoyado en la cadera
sarrampió sarrampión
sarrapastrós, sarrapastrosa, sarrapastrosos, sarrapastroses zarrapastroso, zarrapastrosa, zarrapastrosos, zarrapastrosas

sabes (tú)
sas, saps (tú) - Ñabíe un home a La Fresneda que díe : sas, a Santa Bárbara ñan leóns. 


sastre, sastres – los de casa lo sastre de Beseit, apartaméns rurals, me van di al seu fb que lo chapurriau no existíx :) igual se creuen que los paísos cagaláns sí. - Si es una dona : cusidora, sastra se diu menos.

sastre

sastret, sastrets

sastrecito, sastrecitos
sat, set, siat 7
satíric satírico
satírica, satíriques satírica, satíricas
satírics satíricos
satisfá satisface
satisfacsió satisfacción
satisfacsións satisfacciones
satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán –
si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré
satisfacer – satisfecho, satisfecha
satisfée satisfacía
satisfél satisfacerle
satisfémos satisfacernos
satisfén satisfaciendo
satisfet, satisfets satisfecho, satisfechos
Satisfeta, satisfetes satisfecha, satisfechas
satséns duros 700
satséntes pessetes 700
saúc sauce
Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials tipo de arena
sauna, saunes sauna, saunas
saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho,  zahorí, del árabe zahuri ("geomante").
sauvia, salvia (sabaudum) salvia
sava, saba (de un ábre) savia de un árbol
savia, saba de un ábre savia de un árbol
saxabe, saxáe – saxá be Agitaba – agitar bien
saxada agitada
saxán agitando
saxofón, saxo saxofón, saxo
saya, sayes saya, sayas
scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo scanner
sé (sabé, sábre) sé (saber)
se diu se dice
se done se da
se han fet se han hecho
se van acabá se acabaron
se'n van, sen van, sen enfoten se van, se ríen
sebá cebar


seba, sebes - sebollot, sebollota, mote de Penarroija de Tastavinsagüelo sebeta, sebetes, sebota, sebotes cebolla, cebollas – cebollita, cebolleta
sebada (sebá) cebada (cebo)
sebo per a la caña de peixcá cebo para la caña de pescar
sebollot, sebollota, sebollots, sebollotes : mote de Peñarroija de Tastavins cebolla grande, mote de Peñarroya de Tastavins (catavinos)
sebós, sebosos - gort, ple de sagí, majetón, de bon añ seboso, sebosos
sebosa, seboses sebosa, sebosas
sec - prim, arguellat : mes sec que un gambo, que un gamo a Maella - Un gambo es un de Gambia, África seco, delgado, enfermizo
sec, secs seco, secos
secá secar
seca, seques seca, secas
secabe – sone com s´acabe - secáe secaba – suena como "se acaba"
secaben secaban
secadó secador
secáe, secabe secaba
secán secando
secánse – se canse secándose – se cansa
secante (geometría) secante (geometría)
secat, secats – cuixot secat a la esgorfa o perchi secado, secados – jamón secado en el desván
secressió, exudassió, evacuassió, excressió, segregassió, humor, suó, llágrima, bilis, transpirassió secreción, exudación, evacuación, excreción, segregación, humor, sudor, lágrima, bilis, transpiración
secressións secreciones
secret, secrets secreto, secretos
secreta secreta
secreta, secretes – sé de Queretes, com Juan Luis Camps Juan (Chimo) o lo Mas de Torubio secreta, secretas – ser de Cretas
secretamen secretamente
secretari, secretaris, secretaria, secretaries secretario, secretarios, secretaria, secretarias
secretíssim, secretíssims secretísimo, secretísimos
secretíssima, secretíssimes secretísima, secretísimas
secretíssimamen secretísimamente
secreto del gorrino, carn, se li pot di secret pero se sol di secreto secreto del cerdo, carne
secrets a brams secretos a voces, bramidos
secs secos
secsió, secsións sección, secciones
secsioná, tallá, partí, dividí, essindí, fracsioná, extirpá, mutilá, amputá, segá, sersená seccionar, cortar, partir, hender, dividir, escindir, fraccionar, extirpar, mutilar, sajar, amputar, cercenar
secsionada seccionada
secsionades seccionadas
sectó, sector, sectós, sectors sector, sectores
seda seda
sedada, sedades sedada, sedadas
sedal para pescar sedal
sedás, aré, criba, sedássos, arés, cribes cedazo, cedazos, criba, cribas
sedat, sedats sedado, sedados
sede, sedes sede, sedes
sede, sedes sede, sedes
sedí ceder
sedíxco cedo
seductó, seductós seductor, seductores
seduí Seducir - atraer, cautivar, embobar, enamorar, encandilar, galantear, fascinar, encantar, ilusionar, prendar, conquistar, entusiasmar, persuadir, hechizar, halagar
seduída, seduídes seducida, seducidas
seduíl seducirlo
seduít, seduíts seducido, seducidos
seduíxen seducen
sédula cédula
sega sega
segá segar
segabe segaba
segaben segaban
segada, segades segada, segadas
segades segadas
segadora, segadores segadora, segadores
segáe, segabe segaba
segalla, segalles, segall, segalls (cabrit) cabritilla, cabritillas, cabritillo, cabritillos
segán segando
segat, segats segado, segados
seglá, seglás seglar, seglares
sego – sego, que no veu, ciego siego – ciego
segón – hay arribat lo segón segundo
segón, segundo segundo

segona, segunda segunda
segóns – ham arribat los segóns – segóns com arribém Segundos - hemos llegado los segundos – según como lleguemos
segos (segá) – segos que no veuen siegues – ciegos
segregá segregar
segú, segur (Valjunquera) seguro
segú, segús seguro, seguros
segua, seua suya
seguedat, seguera ceguera
seguera ceguera
ségues (de segá) - segues siegas - ciegas
segües, seues suyas
seguí seguir
Seguí – acassá seguir
Seguí, perseguí – seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguiría – seguiré – siguera seguir, perseguir
seguía seguía
seguida – de una seguida, de una tongada - enseguida, desseguida, de seguida seguida – de contínuo, de una vez - enseguida
seguidamen, enseguida, desseguida enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto
seguides seguidas
seguíe seguía
seguíen seguían
seguíes seguías
seguíl seguirlo
seguíla, seguíles seguirla, seguirlas
seguíles seguirlas
seguíls seguirlos
seguím seguimos
seguín siguiendo
seguínles siguiéndolas
seguínlo siguiéndole
seguínlos siguiéndoles
seguirán seguirán


seguire siguiera, siguiese
seguirém seguiremos

seguíren siguieran, siguiesen
seguiréu seguiréis
seguiría seguiría
seguiríe (ell) seguiría
seguiríen seguirían
seguís, seguíx sigue
seguísco, seguíxco sigo
seguísque, seguíxque siga
seguísquen, seguíxquen sigan
seguíssen, seguíxen siguen
seguísses, seguíxes sigues
seguit – continuamen seguido – continuamente
seguíu seguís
seguíume seguidme
seguíx sigue
seguíx sigue
seguixca siga
seguíxco sigo
seguíxco sigo
seguíxco sigo
seguíxen siguen
seguíxque siga
seguíxquen sigan
según, segóns según
segunda, segona segunda
segundes, segones segundas
segundo, segón segundo
segur, segú seguro
segura, segures – tamé apellit Segura, com mon cuñat Luis de mostillé segura, seguras
seguramen seguramente
segures seguras
seguridat seguridad
seguríssim segurísimo
seguríssima segurísima
seguríssimamen segurísimamente


seguríssims segurísismos
seguro de vida, de una escopeta seguro de vida, de una escopeta
segús (ells están) - segures seguros (ellos están) - seguras
segut, sigut sido
seísmo, seísmos, tremoló de terra, terremoto seísmo, seísmos, temblor de tierra, terremoto
Sel – lo sel blau – lo blau está en sel El cielo azul – el azul está en celo
selá, cuidá, velá, vigilá, espiá, dissimulá, encubrí, amagá, ocultá, disfrassá, tapá celar, cuidar, velar, vigilar, espiar, disimular, encubrir, ocultar, disfrazar, tapar
seladó, seladós del hospital de Alcañís celador, celadores
selán celando
selebérrim, mol sélebre, conegut, famós celebérrimo
selebérrima, mol sélebre, coneguda, famosa celebérrima
selebrá celebrar
selebrabe, selebráe celebraba
selebrábeu celebrabais
selebrada celebrada
selebrades, selebráes celebradas
selebráen, selebraben celebraban
selebráes (tú) selebrabes celebrabas
selebrán celebrando
selebrará celebrará
selebrare celebrara
selebrarém celebraremos
selebrárem celebráramos
selebrasió, selebrassió, selebrasións, selebrassións celebración, celebraciones
selebrat celebrado
selebre celebra
sélebre, famós, conegut célebre, famoso, conocido
selébren celebran
sélebres, famosos, coneguts célebres, famosos, conocidos
selecsió, selecsións selección, selecciones
selecsioná seleccionar
selecsionat, selecsionats seleccionado, seleccionados
selecte, selectes selecto, selectos
seledónia, selidónia, selidónies, seledónies, madalena, madalenes, este se trau los cansonsillos com lo papé de les madalenes madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado
selestial celestial
selestials celestiales
selet celito
selets celitos
séli serle
selibat celibato
selidónia, seledónia magdalena
selidónies, seledónies magdalenas
sella, selles ceja, cejas
sello, sellos sello, sellos
sello, sellos sello, sellos
selós celoso
selosa, seloses celosa, celosas
selosos celosos
sels celos – cielos
sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola se les ha hecho un nudo en la garganta
seltzer, aigua en gas, sifó seltzer, agua con gas, sifón
sélula, sélules célula, células
sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo
semada, semades (carbasses) que se ha secado y ha perdido el color y sabor
semáforo, semáforos semáforo, semáforos
semana, semanes semana, semanas
semanada paga de la semana
semanes semanas
semaneta, semanetes semanita, semanitas
semántica semántica
semánticamen semánticamente
semás secarse y perder color y sabor
semat, semats (carbassó) que se ha secado y ha perdido el color y sabor
semblán semblante
semblansa, biografía, ensayo, resseña, descripsió, panegíric, bosquejo, apunte semblanza, biografía, ensayo, reseña, descripción, panegírico, bosquejo, apunte
sembra siembra
sembrá - sembro, sembres, sembre, sembrém o sembrám, sembréu o sembráu, sémbrensembraríasembrárasembraré sembrar
sembraben, sembráen sembraban
sembrada, sembrades sembrada, sembradas
sembrán sembrando
sembrat, sembrats sembrado, sembrados
semellansa, paregut parecido, semejanza
semellás, paréixes semejarse, parecerse
sementeri, fossá cementerio
sementeris, fossás cementerios
semidura, mich dura semidura
semifinal semifinal
seminari, seminaris seminario, seminarios
seminariste, seminaristes seminarista, seminaristas
semirrassional, semirrassionals semirracional, semirracionales
semitransparén, semitransparéns semitransparente, semitransparentes
Semontano, Somontano Somontano
sempre (latín semper) siempre
sen 100
sen, sens, sentená, sentenás 100
sena, sopá cena
sená, sopá cenar
senaben cenaban
senán (g) cenando
senáren cenaran, cenasen
senat – de sená, sopá – aon están los senadós, a Madrit Cenado – senado
senda, sendera, sendes, senderessenderes de gebra es un llibre de la Susana Antolí Tello de Beseit - senda es una empresa dels germáns Moragrega Julián, pascualets, de Beseit senda, sendas
senderet, sendeta senderillo
sendes sendas
sendeta, sendetas sendita, senditas
sendra, sendres ceniza, cenizas
sendré, cenicero per a la sendra cenicero
sendres cenizas
sénli siéndole
sénne tres li guañarém, o qué? siendo tres le ganaremos, o qué?
senon, sopon cenen
sens, séns sientes, oyes
sensassió, sensassións sensación, sensaciones
Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball sin
sensibilidat sensibilidad
sensibilíssimes sensibilísimas
sensible, sensibles sensible, sensibles
sensiblemen sensiblemente
sensill, sensills sencillo, sencillos
sensilla, sensilles sencilla, sencillas
sensillamen sencillamente
sensilles sencillas
sensillés sencillez
sensillet, sensillets sencillito, sencillitos
sensills sencillos
sensó, sensós sensor, sensores
sensorial sensorial
sensorial, dels sentits sensorial
sensorials sensoriales
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta sentar, sentarse
sentabe sentaba
sentada, assentada sentada
sentades sentadas
sentáe, sentabe sentaba
sentáen, sentaben sentaban
sentáes, sentades, assentades sentadas
sentaéta, sentadeta, assentadeta sentadita
sentála sentarla
sentám sentarme
sentánse sentándose
sentánsia, senténsia sentencia
sentará sentará
sentaríe sentaría
sentás sentarse
sentat sentado
sentat, assentat sentado
sentats, assentats sentados
sente – se sente, s´assente se sienta
sentella, sentelles - apellit Centelles a Beseit centella, centellas
sentelleán, sentelleáns centelleante, centelleantes
sentelléo, sentelléos centelleo, centelleos
sentená centenar
sentenás centenares
senteno centeno
senténsia, senténsies sentencia, sentencias
sentensiat, sentensiats sentenciado, sentenciados
senténsies sentencias
sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida sentir, oír
sentía sentía
sentiba sentía
sentides sentidas
sentíe sentía
sentíen sentían
sentíen sentían
sentíes sentías
séntigo siento, oigo
sentígrados centígrados
séntigue sienta, oiga
séntiguen sientan, oigan
sentiguera sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentiguere (ell) sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentigueres sintieras, sintieses, oyeras, oyeses
sentíl sentirlo, oírlo
sentíla sentirla, oírla
sentílay di oir algo de su boca, oírselo decir
sentíles oírlas, sentirlas
sentíls sentirlos, oírlos
sentíls oírles, sentirles
sentím sentirme, oírme
séntim, séntims céntimo, céntimos
sentimén sentimiento
sentimens sentimientos
sentímetro, sentímetros centímetro, centímetros
séntims céntimos
sentín oyendo, sintiendo
sentinela, sentineles centinela, centinelas
sentínlo sintiéndolo, oyéndolo
sentínlos sintiéndolos, oyéndolos
sentínse sintiéndose, oyéndose
sentire, sentiguére sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentiren, sentiguéren sintieran, sintiesen, oyeran, oyesen
sentiréu sentiréis, oiréis
sentiríe sentiría
sentiríem sentiríamos
sentiríen sentirían
sentiríeu sentiríais, oiríais
sentís, sen siente, oye
sentísco, sentíxco, séntigo siento
sentisque, sentixque sienta, oiga
sentíssen, sentíxen, sénten sienten
sentísses, sens, sentíxes oyes, sientes
sentit Sentido – oído
sentit sentido, oído
sentítos oíros
sentits sentidos
sentits sentidos, oídos
sentíu sentís, oís, sentirlo, oírlo
sentíx, sen siente, oye
sento, assento (de sentá, assentá) – séntigo de sentí siento (sentar) – siento de sentir
sénton sienten
sentrá, sentrás centrar, centrarse
sentraben centraban
sentral central
sentrals centrales
séntrica céntrica
séntrics céntricos
sentro, sentros – Lo sentro a Beseit estabe al carré General Franco, después Palacio, ere lo sentro = sindicat, per a reunións.  centro, centros - Casa el centro, Beceite, turismo rural
sentroeuropees centroeuropeas
sénu siéndolo


señ, coneiximén conocimiento, juicio
seña, señes seña, señas
señal, siñal, señals, siñals señal, señales
señalá, siñalá señalar
señalada, siñalada, señalades, siñalades señalada, señaladas
señalám señalarme
señalat, señalats señalado, señalados
señale, siñale señala
señaleta, siñaleta señalecita
señals, siñals señales
señes señas
señí ceñir
señida, señides ceñida, ceñidas
señit, señits, apretat, apretats ceñido, ceñidos
señorial, siñorial, señorials, siñorials señorial, señoriales
señorialmen señorialmente
señoril, señorial, señorils, señorials señoril, señorial
señorilmen señorilmente
señoríssim señorísimo
señoríssima señorísima
señorita, siñorita, señoreta, siñoreta señorita
señorites, siñorites, señoretes, siñoretes – putes Señoritas – putas
Sep – a Cataluña tamé es un tipo de bolet, classe boletus cepa de viña
sep, seps de viña, latín cĭppus cepa, cepas
separá, separás – separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió separar, separarse
separabe (separáe)– se parabe Separaba – se paraba
separaben, separáen separaban
separada separada
separadamen separadamente
separades, separáes separadas
separál separarlo
sepáral sepáralo
separáls separarlos
separám separarme
separámos separarnos
separán (g) separando
separánse separándose
separaríe separaría
separaríen separarían
separassió separación
separat, separats separado, separados
separos separes
sepillada cepillada
sepillat cepillado
seps cepas de viña
septembre, setembre septiembre
séptim, séptims séptimo, séptimos
sepulcre, sepulcro – sepulcrum latín - los catalanistes són com sepulcres blanquejats, mol majos per fora pero per dins ... farisseos sepulcro, sepulcros blanqueados
sepultá, enterrá sepultar, enterrar
sepultabe sepultaba
sepultaben sepultaban
sepultat, sepultats sepultado, sepultados
Sepultura, sepultures – genio y figura hasta la sepultura. Sepultura, sepulturas
sequedat, sequera, sequía sequedad, sequía
seques – dimecres, fabes seques Secas – miércoles, habas secas
Sequestrene, grup de música de Beseit, pren lo nom de un fertilisán. Sequestrene, grupo de música de Beceite, toma el nombre de un fertilizante.
sequet, sequets sequito, sequitos
sequeta, sequetes sequita, sequitas
sequía , falta de aigua, sequera, sequíes, sequeres sequía , falta de agua
séquia, séquies, del árabe sāqiya, se pronúnsie casi igual que séquia, lay hay sentit a un de Marruecos acequia, acequias
sequieta, sequietes acequia pequeña
ser (un) animal, planta, ser viu ser, animal, planta, ser vivo
ser (verbo sé) ser
sera, seres cera, ceras
serafín, querubín, ángel, arcángel, hermós, pressiós, grassiós serafín, querubín, ángel, arcángel, bello, hermoso, precioso, gracioso
serámica, serámiques – terra refractária de Beseit per a fé serámica cerámica, cerámicas – tierra refractaria de Beceite para hacer cerámica
serás, sirás serás
serbatana, del árabe sarbatanasarabatana – vore canut cerbatanacanuto
sereal, sereals cereal, cereales
serém, sirém seremos
seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa. ceremonia, ceremonias
serená, asserená, serenás, asserenás serenar, serenarse - tranquilizar, sosegar, calmar, moderar, refrenar, aplacar, apaciguar, acallar, suavizar, sedar, silenciar, apagar, enfriar, alentar, aliviar, reanimar, consolar
serenán (g) serenando
serénat ! Serénate !
serenáutos, serenéutos Serenaos !
serenidat serenidad
sereníssim serenísimo
sereníssimes serenísimas
sereno


sereno

seria, series seria, serias
seriamen seriamente
serie, series serie, series
seríe, siríe sería
seriedat seriedad
seríen serían
seríeu seríais
serio, serios serio, serios
sermó, sermóns sermón, sermones
serp, serps serpiente
serpentejabe serpenteaba
serpentejaben serpenteaban
serpenteján (g) – serpentejáns serpenteandoserpenteante, serpenteantes
serpentí, serpentíns : tubo en espiral del alambique serpentín, serpentines - tubo, conducto, alambique, espiral, caño
serpentina, serpentines, tira, sinta, papé serpentina, serpentinas
serpota, serpotes serpiente (despectivo)
serps serpientes
serrá serrar, aserrar
serra, serres (de serrá) sierra, sierras (serrar)
serrála serrarla
serralla, serralles cerrojo, cerrojos, cerradura, cerraduras
serrallé cerrajero
serralles cerrojos
serrano, de la serra – Serrano apellit, com los de Beseit,
la costa del Serrano.
serrano, serranos
serranos serranos
serrería, serreríes serrería, serrerías
serres sierras
serreta, serrafrén, freno per al caball (a les dens) freno para el caballo (está en los dientes)
serrucho, serruchos serrucho, serruchos
sers vius seres vivos
sers, siars cierzo, viento
sersiorás cerciorarse, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
sersiorat cerciorado
sert, serts cierto, ciertos
serta, sertes cierta, ciertas
sertamen ciertamente
sertámen, sertámens certamen, certámenes
sertes ciertas
sertesa certeza
sertificá certificar
sertificare certificara
sertificat, sertificats certificado, certificados
sertifico certifico
sertíssima ciertísima
serts ciertos
serva, serba, serves, serbes - mes áspre que una serva verda (áspre tamé es astringén) azarolla, azarollas , sorbus aucuparia
serval, gat serval o silvestre - serva, serba, serbal : Sorbus aucuparia gato serval – azarollo
servell, servells cerebro, cerebros
servellistes, neurólogos neurólogos
servera, serbera, ábre que fa la serva, serba, serveres, serberes azarollo, azarollos
servesa, serveses, serveseta, servesetes, caña, cañetes, quinto (0,2), mijana (0,33), tanque (0,5) cerveza
serveses cervezas
serveseta, servesetes cervecita, cervecitas
serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi servir
servidó, criat servidor
servidós, criats servidores
servíe servía
servíen servían
serviguére sirviera, sirviese
serviguéren sirvieran, sirviesen
servíl servirle
servil, rastrero, esclau, reptil, pilota, llepaculs, aduladó, apocat, sumisso servil, rastrero, esclavo, reptil, pelota, lameculos, adulador, apocado, sumiso
servíla servirla
servílay servírselo
servíli servirle
servilleta servilleta, en Alustante se llama rodilla
servilletes servilletas
servíls servirles
servím servirme, servimos
servímos servirnos
servín (g) sirviendo
servínla sirviéndole a ella, sirviéndola
servínli sirviéndole
servirá servirá
serviren, serviguéren sirvieran, sirviesen
serviríe serviría
serviríen servirían
servisco sirvo
servísque sirva
servissen sirven
servíssen sirven
servissi servicio
servissial servicial
servissial servicial
servissis servicios
servíssis servicios
servit, servits servido, servidos
servítos serviros
servits servidos
servíu servís, servirlo
Servíx sirve
Servíx sirve
servíx sirve
servíxco sirvo
servíxen sirven
servíxes sirves
servís, clatell, nuca cerviz, nuca, cogote, colodrillo, degolladero, morrillo
séssamo sésamo
sessanta 60
sessió, sessións sesión, sesiones
Set 7 sat 7 siete
setanta 70
setembre septiembre
seto, setos, abrets, valla, tancat, tápia, tapieta, empalissada, verja, matorral, romigueral, mota seto, setos, valla, cercado, cerca, cerco, tapia, empalizada, verja, matorral, zarzal, mata, arbusto
setrería cetrería
setse 16
Seu - sede suyo
Séu – has de sé bon chiquet – no vull séu ! Serlo – tienes que ser buen chiquillo – no quiero serlo !
seua suya
seues suyas
Seuma, apellit Celma ? - A Beseit, coll d´en Seuma apellido Celma ?
séume sedme
seus suyos
severamen severamente
severidat severidad
severíssim, severíssims severísimo, severísimos
severíssima, severíssimes severísima, severísimas
severo – mote de Beseit, l´alcalde Juan Enrique Celma Guimerá es severo per part de pare y rufo per part de mare Severo – mote de Beceite
sevillanes sevillanas
sexe, sexo sexo
sexes, sexos sexos
sexo sexo
sexos sexos
sexta sexta
sexto sexto
si no fas los debers no tindrás postre si no haces los deberes no tendrás postre
si te faiguera cas si te hiciese caso
sial, sel Cielo – celo
sials, sels Cielos – celos
siandra, sendra ceniza
siandres, sendres cenizas
siántim, siántims céntimos
siarra, serra sierra
siars, sers cierzo, viento
siart, sert cierto
siarta, serta cierta
siartes, sertes ciertas
siat 7 siete
siats sietes
sibá, sibada cebada
sibada cebada
sibades cebadas
sic, yo (a la Llitera) soy (en La Litera, Huesca)
sicatrís, sicatríses cicatriz, cicatrices
sicatrísen cicatrizan
sicatriu, sicatrius cicatriz, cicatrices
sida sida
siego, sego - Quico lo cèlio a Tortosa



ciego
siegos, segos ciegos
siénsia ciencia
siénsies ciencias
sientífic, sientífics científico, científicos
sientífica científica
sientífiques científicas
siesta, michdiada siesta
sifó – tubería en forma de U – sifó : aigua en gas sifón – tubería con forma de U – agua con gas
sifóns , com los que umplíe Fidel, Arsenio a Beseit, y a Valderrobres Arrufat, copet sifones, agua con gas
sifra, sifres cifra, cifras
sifrada, sifrades cifrada, cifradas
sifrat, sifrats cifrado, cifrados
sifres cifras
sigala – de la mar – en fransés “de la mer”, de llepá cigala de la mar – cigala de lamer, la cigala de un hombre
sigaleta cigala pequeña
sigám, siguém seamos
sigarra, chicharra cigarra
sigarré, sigarrés cigarrero
sigarres, chicharres cigarras
sigarret, sigarrets - sigarret de la rissa, porro cigarrito – cigarrillo de la risa, porro
sigarro, fumarro, piparro cigarro
sigarros cigarros
sigarros cigarros
sigáu, siguéu seáis

sigilo, secret, resserva, discressió, cautela, dissimul, silénsio, prudénsia sigilo, secreto, reserva, discreción, cautela, disimulo, silencio, prudencia
sigle, siglo, sigles, siglos siglo, siglos
siglo siglo
significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique significar
significabe, significáe significaba
significáen, significaben significaban
significán significando, significante
significánli significándole
significat, significats significado, significados
significatiu significativo
significatius significativos
significativa, significatives significativa, significativas
signifique significa
signo signo, marca, trazo, carácter, símbolo, rasgo, letra, número, sigla, abreviatura, nota, cifra, insignia, atributo, imagen, síntoma, señal, indicio, pista, huella, dato, detalle, seña, ademán, gesto, hado, destino, sino
sigró, sigróns garbanzo, garbanzos
sigue sea
sigue com sigue sea como sea
síguen sean
sigüeña, sigüeñes cigüeña, cigüeñas
sigüeñal cigüeñal
siguere fuera, fuese
siguérem fuéramos, fuésemos
siguéren fueran, fuesen
sígues seas
siguéu, sigáu seáis
siguién, siguiéns siguiente, siguientes
siguienta, siguientes siguiente (ella)
sigut, segut sido
Sil – sil pessiguen, si lo pessiguen, si´l pessiguen si lo
sílaba, sílabes sílaba, sílabas
silénsio silencio
silensiós, silensiosos silencioso
silensiosa, silensioses silenciosa, silenciosas
silensiosamen silenciosamente
silensioses silenciosas
silensiosos silenciosos
silicossis, enfermedat als pulmóns (lleus) silicosis
silindro, silindros cilindro, cilindros
silla, cadira – vore cadiera silla
sillón sillón
sillóns sillones
sils, si´ls, si los pessíguen si los
silueta, perfil, vora, contorn, dibuix, esbós, forma, sombra, tipo, figura silueta, perfil, contorno, trazo, dibujo, esbozo, borde, forma, sombra, tipo, figura
siluetes siluetas
silvestre, silvestres silvestre, silvestres
sima, com la de Oliete


sima, agujero profundo
simal, simals, rames grosses, branca, branques, cada una de les branques de l'ábre que náixen del trong, verdang rama, ramas gordas
símbol, símbolo, símbols, símbolos símbolo, símbolos
simbolón, se li díe a un home de Valderrobres que no estabe be, suposo que res a vore en lo tarot Simbolón : Es un tarot en el que hay una carta maestra para cada uno de los 12 signos del zodiaco
simén cemento
simes simas
simpatía, simpatíes simpatía, simpatías
simpátic, simpátics simpático, simpáticos
simpática, simpátiques simpática, simpáticas
Simple – fássil – home curtet de coneiximén Simple – fácil – simple : corto, cortito
simplemen simplemente
simples simples
simplet, simplets simple, simples
simpleta, simpletes simple, simples (ella, ellas)
simplificá simplificar
simplissidat, simplisidat – sensillés, fassilidat simplicidad – facilidad
simposio, congrés, reunió, convensió, assamblea simposio, congreso, reunión, convención, asamblea
simulá simular, fingir, disimular, encubrir, reproducir, representar, falsear, engañar, disfrazarse, desfigurar, aparentar, ilusionar, imaginar, idear, practicar, imitar, copiar
simultanejá, fé dos coses a la vegada simultanear
simultanejo simultaneo
simultáneo, simultáneos, simultánea, simultánees simultaneo, coincidente, coexistente, coetáneo, paralelo, compatible, concurrente, sincrónico
sin embargo sin embargo
sinc, sing 5
sincséns, singséns 500
sincuanta, singcuanta, 50 50
sincuantadós 52
síndic síndico
sindicaliste, sindicalistes sindicalista, sindicalistas
sindicat sindicato
síndria , sandía (del persa sindiya), síndries, sandíes, meló de aigua sandía, sandías, melón de agua
sine cine
sines cines
sinfonía, sinfoníes sinfonía, sinfonías
Sinforoso, nom, Sinforosa Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”.
single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom


single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom

vericueto, risco, cortado en una montaña
singlot, singlots hipo
singséns , 500, singséntes 500
singulá, singulás singular, singulares
siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister) Siniestro – zurdo – que da miedo
sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás sino
sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat sincera, sincero, sinceros, sinceras
sinta, sintes cinta, cintas
sinto, correcha correa, cinto, cinturón, ceñidor
síntoma, síntomes síntoma, síntomas
sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat sintonizar
sintos, correches correas, cintos
sintura, sintures cintura, cinturas
sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides cinturón, cinto, correa (Gürtel alemán)
sinussitis (enfermedat) sinusitis
siñal, señal – per la siñal de la canal mon pare me pegue y no me fa mal señal
siñalá señalar
siñalabe señalaba
siñalades señaladas
siñalán señalando
siñalat señalado
siñalats señalados
siñale señala
siñalém señalamos
siñals señales
siñó, señó, siñós, señós señor
siñora, señora, siñores, señores señora, señoras
siñoreta, señoreta señorita
siñoría, señoría, jues, juez señoría, juez
siñoríssima señorísima
siñós señores
siñós señores
siprés, sipresos, aná cap als sipresos, aná als atres, diñála, guiñála, morís, passá al atre barri, etc –
la sombra del siprés es allargada es un llibre de Miguel Delibes
ciprés
sirá, será será
sirán (sé) serán
sirás (sé) serás
sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit


sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit

circuito, circuitos
sírcul, sírculs círculo, círculos
sirculá – sirculo, sircules, sircule, sirculém o sirculám, sirculéu o sirculáu, sircúlen – sircúla ! - sirculára – sircularé – sircularía – sirculán (g) circular
sirculasió, sirculasións – los de Mas de Barberáns fiquen sebes a les rotondes perque són bones per a la sirculasió circulación, circulaciones
sirculatori, sirculatoris circulatorio, circulatorios
sircunferénsia, sircunferénsies circunferencia, circunferencias
sircunspecsió, prudénsia, cordura, medida, miramén, sensatés, juissi, cautela, compostura, discressió circunspección, prudencia, cordura, medida, mesura, miramiento, sensatez, juicio, cautela, compostura, discreción
sircunstánsia, sircunstánsies circunstancia, circunstancias
siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré


siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré, cerezo

cerezo
siré (sé), seré seré
sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies sirena, sirenas
sirera, sireres, sirereta, sireretes, sirégarrofal, garrofals, primerenques, de alba, bordes, etc cereza, cerezas
sireré, sirerés, siré, sirés cerezo, cerezos
siréu (sé) seréis
sirga, sirgues, corda llarga (maroma) en la que se estire una embarcassió (com un llaút) per a féla aná de una vora a l'atra de un riu, per a féla aná contra corrén – sirga de ferro - camí de sirga de Jesús Moncada, Mequinensa sirga, sirgas - camino de sirga
siri (pascual), siris, sirio, sirios (de missa), veles grans cirio
siría (yo) sería
siríe sería
siríen serían
siríes serías
siríeu seríais
sírio, siri - sírio o sirio de Siria cirio - sirio, de Siria
sirvién, criat sirviente, criado
sirviéns sirvientes, criados
sirvienta, criada sirvienta, criada
sis 6, sisos (plural) 6
sisquera ploguére siquiera - ojalá lloviese
sisquera, siquiera – ojalá siquiera, ojalá
sissalla, sissalles cizalla, cizallas
sissaña (planta), sembrá sissaña, plantá sissaña – es pareguda a la cañota cizaña
sissañadós cizañadores
sisséns, 600, – SEAT 600 – sisséntes 600
sissí, per a esténdre la roba – La Sissí emperatrís sisí
sistell, sistells, sistella, sistelles cesta, cesto, cestas, cestos
sistellé , sistellera , lo que fa sistelles en vime, la dona que fa un sistella, pero tamé atres coses de vime cestero, que hace cestas de mimbre
sistelleta, sistella, sistelletes cestita, cestitas
sistema, sistemes sistema, sistemas
sistemática, sistemátic, sistemátiques, sistemátics sistemática, sistemático, sistemáticas, sistemáticos
sistemáticamen sistemáticamente
sisterna, sisternes, per a arreplegá aigua. Men enrecordo del gust del aigua de sisterna, un aigua blana. - sistiarna, sistiarnes cisterna
sitá, sitás – yo me sito, sites, site, sitém o sitám, sitéu o sitáu, (se) síten – si yo me sitára – sitaré – sitaría – sitán (g) citar
sita, sites, quedá en algú an algún puesto, per a festejá o firmá al notari cita
sitará (sitá) citará
sitat, sitada (sitá) citado
sitiat, sitiá, voltat sense pódre ixí, a una guerra, com los sitios de Saragossa. sitiado
situ (in) – al puesto (latín) in situ, en el sitio
situá, situás – yo me sitúo, sitúes, sitúe, situém o situám, situéu o situáu, sitúen – situára – situaría – situaré – situán (g) situar
situada, situat, situades, situats – sito a Beseit situada
situasió, situassió – situassións, situasións situación, situaciones
situats situados
siudadá, siudadáns, habitáns de una siudat ciudadano, ciudadanos
siudadana ciudadana, ciudadanas
siudat, siudats – história de dos siudats – la siudat no es per a mí (Paco Martínez Soria) ciudad, ciudades
siudats ciudades
sivada, sibada, sivá, sibá, sereal cebada
sivil, sivils – guardia sivil, un guardiassivil es un arenque, sardina salada de cubo civil, civiles
sivilisá civilizar
sivilisat, sivilissat, sivilissada, sivilisada civilizado, civilizada
sivils civiles
Sixanta, 60, sissanta Sesenta 60
sixantía, cumplí los 60, abáns jubilás jubilación
so, só, sonido, sóns, sonidos sonido, sonidos
sobín, assobín, a sobín a menudo
sobrá – sobro, sobres, sobre, sobrém o sobrám, sobréu o sobráu, sóbren – sobraría – sobrára – sobrará minjá – sobrat – sobrán (g) sobrar
sobra, les sobres (les obres es un atra cosa) – remostróns, rechauche sobra, sobras
sobrabe, sobráe sobraba
sobraben, sobráen sobraban
sobradero, a un pantano per aon sen va l´aigua cuan está ple sobradero
sobrarán sobrarán
Sobrarbe, comarca de Huesca Sobrarbe
sobrat, sobrada, sobrats, sobrades sobrado, sobrada, sobrados, sobradas
sobre Sobre – sobra
sobre - cóntam algo sobre lo teu viache a Italia cuéntame algo sobre tu viaje a Italia
sobre, sobres, per a una carta, cartes sobre, sobres
sobrenóm, mote, apodo sobrenombre, apodo, mote
sobrepassá sobrepasar
sobrepassabe sobrepasaba
sobrepassán sobrepasando
sobrepasse sobrepasa
sobrepássen sobrepasan
sobreportabe, sobreportá, com soportá soportar
sobressaltat, sobressaltada, assustat, assustada sobresaltado, sobresaltada
sobrestán, capatás majó de una obra de construcsió – mote de Valderrobres, Ber (Ber + Segura, abáns Casa Falgás)



sobrestante, capataz mayor de una obra de construcción.
sobret, sobrets de sucre, sobre minut sobrecito, sobrecitos
sobretot, sobre tot, sobre totes les coses sobre todo, todas
sobrevíndre sobrevenir
sobrevíndreli sobrevenirle
sobrevíndretos sobreveniros
sobrevingut, sobrevinguts sobrevenido, sobrevenidos
sobreviure , sobrevic, sobrevíus, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevíuen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda sobrevivir
sobreviuríe sobreviviría
sobria, sobries, que no ha begut, serena Sobria, sobrias
sobriamen sobriamente
sobriedat sobriedad
sobrio, sobrios, que no han begut, sereno sobrio, sobrios
soc (dormí com un), soca de lleña dormir como un leño
soc (yo) yo soy
soc de fusta, socs zueco, zuecos
soca (fes lo) hacerse el tonto, http://dle.rae.es/srv/fetch?id=YB9udMs
soca de un ábre – zoquet leño de un árbol – zoquete
soca, soques raíz y parte de tronco de un árbol
soca, soques – rabassa leño, leños
socarrat, sucarrat, socarrada, sucarrada – que s´ha fet massa al foc, s´ha quedat negre, socarraét a Valénsia - cremat, torrat, recremat socarrar, quemar, tostar, requemar
socarrón, socarrona - burlón, guassón, irónic, picardíes, somarda socarrón, socarrona, burlón, guasón, irónico, pícaro, solapado, astuto, ladino, taimado
socórre, ajudá an algú (que demane socorro o no) socorrer
socorréulos socorredlos
socorríe socorría
socorro, socorros socorro, socorros
sodomía, fótres pel cul, donás pel cul, ve de Sodoma y Gomorra (encara que entonses no féen aná cap gomorra) de la Biblia sodomía
sofá, sofás sofá, sofás
sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré sofocar
sofocada, sofocades sofocada, sofocadas
sofocat, sofocats sofocado, sofocados
sofoco, sofocos – yo me sofoco Sofoco, sofocos – yo me sofoco
sofoque sofoca
sofóquen, sofoquen sofocan
sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé) azufre
sofrira, sufriguera sufriese, sufriera
sogra, sogres – matassogres suegra, suegras
sogre, sogres suegro, suegros
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes, llas groc per als catanazis
 llas groc per als catanazis

soguita, cuerdecita
soja soja
sol, sols – sola, soles – a soles solo, solos, sola, solas – a solas
sola sola
solá solar
sola, soles – de la sabata, abarca suela, suelas
solada, solades – la solada del vi, del oli – solades (olives, ameles) an terra precipitado del vino – muchas olivas en el suelo
solamén, solaméns de una casa, paret – per a fels, cridéu a Tomás y Ángel Guimerá Lorente, excavassións Matarraña y com diu Alberto Tejedor Tello del bar de les eres de Beseit, Tomás esgarrapaciones cimiento, cimientos
solar (placa) placa solar
solás solares
solc, solcs fets en un aladrecavallóns, caballóns surco, surcos hechos por un arado
solcs surcos
soldá – soldo, soldes, solde, soldém o soldám, soldéu o soldáu, sólden – soldaría – soldára – soldaré soldar
soldat, soldats – del ejérsit – de soldá – mal soldat : cuan algú está de peu, per detrás li fas avansá los ginolls cap a dabán soldado, soldados – del ejército – de soldar – mal soldado
soldats soldados
sóldre – solgo, sols, sol, solém, soléu, sólen (víndre) Soler – suelo venir
soledat soledad
soledats soledades
solém solemos
solemne solemne
solemnemen solemnemente
solemnidat solemnidad
solen suelen
soles solas
soles solas
soles – a soles (sol, sola) Suelas – a solas
solet solito
soleta solita
solgo suelo
solidaridat solidaridad
solíe solía
solíen solían
solisitá, solissitá solicitar
solisitada solicitada
solisitades, solisitáes solicitabas, solicitadas
solisitut solicitud
solíssita solícita
solissitabe solicitaba
solissitaben solicitaban
solissitadó, solissitadós solicitador, solicitadores
solissitál solicitarlo
solissitánla solicitándola
solissitut solicitud
sólit, sólits sólido, sólidos
solitári, solitáris solitario, solitarios
solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells solitaria, solitarias – parásito del intestino
soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia) pocilga
sols solos
solsida enrunada, caída
solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra) enrunadas, arruinadas, que han caído
solt, solts suelto, sueltos
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles soltar, aflojar – sacar las ovejas
solta, soltes suelta, sueltas
soltabe, soltáe soltaba
soltaben, soltáen soltaban
soltán soltando
soltare soltara, soltase
soltat (ham) soltado
soltáu soltáis
solte suelta
solté, soltés – mosso vell soltero, solteros – mozo viejo
solten, sólten sueltan
soltera, solteres soltera, solteras
soltero, solté, solteros, soltés – mosso vell, mossos vells soltero, solteros – mozo viejo
soltes sueltas
soltéu soltáis
solto suelto
solton suelten
solts sueltos
solusió, solusións – ficá una cosa en ássit sulfúric es una dissolusió; dissóldre a tots los catanazis en ássit es la solusió solución, soluciones
solusioná, solussioná solucionar
solusionada, solusionades solucionada, solucionadas
solusionat, solusionats solucionado, solucionados
solvén, acreditat, acomodat, adinerat, responsable, serio, cumplidó, pagadó solvente, acreditado, acomodado, pudiente, adinerado, responsable, serio, cumplidor, pagador
solventa (ella es) solvente (ella es)
som – en mallorquí, jo som es yo soc Somos – en mallorquín, jo som es yo soy
somarda : una persona que te la fot en clave de humor, sabén be lo que diu. - que té sorna, irónic, sarcástic, NO es un grassiós com Josep Miquel Gracia Zapater de La Codoñera persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
sombra, sombres – vore umbría, ombría sombra, sombras
sombrejades, sombrejada sombreadas, sombreada
sombrejat, sombrejats sombreado, sombreados
sombrero, sombreros – de palla, mejicano sombrero, sombreros
sombres sombras
sombreta sombreta
sombreta, sombretes sombrita, sombritas
sombrío, se diu ombriós, umbriós sombrío
somera, ligera, breve, insustansial, resumida, ligera, superfissial – a Cataluña, la burra y bruta de Ana Gabriel per ejemple somera, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial
somero, ligero, breve, insustansial, resumit, leve, superfissial somero, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial
sometím, sométrem someterme
sometixgo someto
sométre Someter - imponer, dominar, sujetar, sojuzgar, subyugar, reducir, reprimir, contener, vencer, supeditar, oprimir, domar, conquistar, mostrar, ofrecer, exponer, proponer, sugerir, plantear, expresar, presentar, formular, brindar, encomendar, delegar, doblegarse, entregarse, capitular, rendirse, claudicar, humillarse, obedecer
sométremos someternos
sométres someterse
sometuda, sometudes sometida, sometidas
sometut, sometuts sometido, sometidos
somni, somnis (ensomiá) – ting son sueño, sueños – tengo sueño
sompa, sompes, zompa, zompes torpe, tonta
sompo, sompos, zompo, zompos torpe, tonto, http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=zompo
son (ting), sons tengo sueño
són cares son caras
son pare, sons pares su padre, sus padres
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat sonar
sona, zona, sones, zones zona, zonas
sonabe, sonáe sonaba
sonada, sonades sonada, sonadas – loca, locas
sonáen o sonaben sonaban
sonán sonando
sonánse sonándose
sonás los mocs sonarse los mocos
sonat, sonats Sonado – loco
sonata, sonates sonata, sonatas
sonda, sondes sonda, sondas
sondeo, sondeos sondeo, sondeos
sondormit , adormit, sondormida, adormida adormilado, adormilada, dormido, dormida
sone suena
sonen suenan
sones suenas
sonido (so), sonidos sonido, sonidos
sónon suenen
sonorissassió sonorización
sonreíe sonreía
sonrién sonriente
sonriénli sonriéndole
sonriéns sonrientes
sonriénse sonriéndose
sonrisa, sonrissa sonrisa
sonrisses sonrisas
sonríu sonríe
sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía sonreir
sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero vago, perezoso
sonrosa, mandrosa, vaga, que té gossina o dropina vaga, perezosa
sonsacá sonsacar
sopá, sená cenar
sopa, sopes sopa, sopas
sopabe cenaba
sopán (g), senán cenando
soparán cenarán
soparém cenaremos
soparet, soparets – Opa quin soparet ! cenita, cenitas – Vaya qué cenica !
soparíen cenarían
sopat – Ahí de nit per a sopá vam sopá sopes de timó cenado – Ayer noche para cenar cenamos sopas de tomillo
sope cena
sopen cenan
Sopes – A Beseit, mote, los germáns Sopes cenas
sopesá sopesar, calcular, considerar, ponderar, valorar, apreciar, tantear
sopesabe, sopesáe sopesaba
sopesán sopesando
soplete, sopletes soplete, sopletes
sopo ceno
sopónsio, ataque, desmay, desvanessimén, marech, patatús, síncope, telele, mal de esfelísia (apoplejía, embolia, ictus) soponcio, ataque, desmayo, desvanecimiento, mareo, patatús, síncope, telele, apoplejía, pataleta
soport (aon se apoye algo), soports soporte, soportes, apoyo, apoyos
soportá, soportás – soporto, soportes, soporte, soportém o soportám, soportéu o soportáu, sopórten – soportaría – soportára – soportaré soportar, aguantar
soportabe, soportáe soportaba
soportaben, soportáen soportaban
soportable, soportables soportable, soportables
soportál, soportála soportarlo, soportarla
soportáles, soportáls soportarlas
soportán(g) soportando
soportará soportará
soportaríeu soportaríais
soportat, soportats soportado, soportados
soportáu soportáis, soportarlo
soportáu, soportéu soportáis
soporten soportan
sopte (de), de repén de repente
soqueta, zoqueta : com un guan de fusta per a segá en la fals, falz, es com un soc guante de madera, zueco, para segar con la hoz
soquete, zoquete, tarugo, taco, soca, mendrugo, corrusco, cuscurro, churrusco, bruto, ignorán, torpe, mentecato, soc, zote, tonto, encantat, imbéssil, bobo, idiota, memo


Javier Giralt Latorre
Javier Giralt Latorre sap mol sobre lo chapurriau de La Litera

zoquete, tarugo, taco, leño, calce, mendrugo, corrusco, cuscurro, cantero, churrusco, bruto, ignorante, torpe, mentecato, zote, tonto, imbécil, bobo, idiota, memo
Sordera – Siñora, está vosté mol gorda ! Sí, com una tápia. sordera
sordet, sordeta, sordera sordito, sordita, sordera
sorna – vore somarda sorna, ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
soroll, sorolls ruido, ruidos
sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) mover
sorolláe o sorollabe (se) movía
soróllamela (Ignacio) muévemela (Ignacio)
sorollás moverse
soróllatela
sorollátela
muévetela
movértela
sorollet, sorollets ruidito, ruiditos
sorollina, sorollines mucho ruido
sorolls ruidos
sorprén sorprende
sorprendén, sorprendéns sorprendente, sorprendentes
sorpréndrels sorprenderles
sorprengue sorprenda
sorprengut, sorprenguts, sorprés, sorpresos sorprendido, sorprendidos
sorprés, sorprengut, sorpresos, sorprenguts sorprendido, sorprendidos
sorpresa, sorpressa, sorpreses, sorpresses - si a una monja la detenen, es una sor presa ? sorpresa, sorpresas – si a una monja la detienen, es una sor presa ?
sorpreses sorpresas
sorsida (una paret) Pared que se ha caído
sorsit (un maset) Masía que se ha caído
Sort (la) : un tros de horta a Beseit, a ma dreta baixán desde San Gregori a la fon del pas. trozo de huerta en Beceite
sort, a sorts suerte, a suertes
sort, sord, sorda, sorts, sords, sordes sordo, sorda, sordos, sordas
sortejá sortear
sorteo, sorteos, sortech, sortechos sorteo, sorteos
sortija, joya, anell, aro, etc sortija, anillo, aro, etc
sorts (a) suertes
sospecha, sospeches sospecha, sospechas
sospechabe, sospecháe sospechaba
sospechán sospechando
sospechánu sospechándolo
sospecháreu sospecharais
sospechat sospechado
sospeches sospechas
sospeches (tú) sospechas
sospechós, sospechosos sospechoso, sospechosos
sospechoses sospechosas
sospesá (pes) levantar un peso, pesar
sospesáe, sospesabe (pes) aguantaba un peso
sospesál, sospesáls levantarlo para ver el peso
sossa, sosses – adj – sosa cáustica per a fé sabó “de Marsella” natural, en oli o greix, grassa, sagí sosa, sosas
sossegá, sossegás - tranquilisás, apassiguás, serenás, aplacás, relajás, calmás, amansás, moderás sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar
sossegada, sossegades, assossegada, assossegades sosegada, sosegadas
sosségat, assosségat sosiégate, tranquilízate
sossegat, assossegat, passífic, reposat, tranquil, apassible, serio, de bon juissi, imperturbable, silensiós sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso
sossegat, sossegats, asossegat, asossegats sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso
sossial, sossials social, sociales
Sossialisme – NAZI ve de la paraula NAtionalsoZIalismus, sossialisme nassional, y lo fascisme de Mussolini tamé ere un movimén sossial Socialismo – nazi, nazismo, fascismo
sossials sociales
Sossiedat – bar de la sossiedat, a Valjunquera y datres pobles sociedad
sóssio socio
sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins
sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins

sociolingüística
sossiopolítica sociopolítica
sosso, sossos soso, sosos
sosté sostiene
sostén, sosténs per a les mamelles, pits, cantrelles sostén, sostenes
sostenínli sosteniéndole
Sostíndre – sosting, sosténs, sosté, sosteném, sostenéu, sosténen – sostindría – sostinguéra – sostindré sostener
sosting sostengo
sostobá - sostobo, sostobes, sostobe, sostobém o sostobám, sostobéu o sostobáu, sostóben – sostobára – sostobaré – sostobaría – fé algo TOU mover algo, ahuecar
sostobat, sostobada movido, ahuecado
sotana, sotanes del retó, móssen sotana, sotanas
sótano, pis daball terra, cova, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba sótano, cueva, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba
sou (vatros, vatres) sois
souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere.
sovín, sobín, assobín, a sovín a menudo
suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada sudar
suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría sudar
suába sudaba
suábe sudaba
suábes, suáes sudabas
suáda, suádes sudada, sudadas
suán sudando
suát, suáts sudado, sudados
suaumen suavemente
suave, suau, suaves, suaus suave, suaves
suavemen suavemente
Suaves – suábes, suáes Suaves – sudabas
suavet suavecito
suaveta, suavetes suavecita, suavecitas
suavets suavecitos
suavidat suavidad
suavisá suavizar
suavisán, suavissán suavizante
subastá subastar
subasta, subastes subasta, subastas
subastat subastado
subconsién subconsciente
subcontrata, subcontrates subcontrata, subcontratas
subcontratada, subcontratades subcontratada, subcontratadas
súbdit, súbdits - subordinat, dependén, vassallo, feudatari, siervo, tributari súbdito, súbditos, subordinado, dependiente, vasallo, feudatario, siervo, tributario
subdividí subdividir
subdividix subdivide
subín, a subín, assubín, sovín, a sovín, assovín a menudo
súbita (de repén) súbita
súbitamen súbitamente
subliminal, mensaje amagat subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso
submarines submarinas
submarino, submarinos, submarina, submarines submarino, submarinos, submarina, submarinas
submaríns, submarinos submarinos
subordiná subordinar
subordinada, subordinades subordinada, subordinadas
subrallat, subrallats, subrallada, subrallades subrallado, subrallados, subrallada, subralladas
substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona sustantivo, sustantivos
substrate, sustrate substrato
subterránea, subterránees subterránea, subterráneas
subterráneo, subterráneos subterráneo, subterráneos
suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc jugo, jugos, zumo, zumos
sucá (pa), de suc mojar (pan), de jugo, zumo
sucaina (suc), de pataques podrides zumo de alguna cosa podrida
sucarrá socarrar, quemar, tostar
sucarrat, socarrat - mote de Monroch, sucarrats, socarrats, sucarrada, sucarrades, socarrada, socarrades socarrado, quemado, tostado
sucessivamen sucesivamente
sucesso, sucessos, cas, lo que ha passat suceso, caso, lo que ha pasado
sucre azúcar
sucrera (la), sucreres (les) azucarero, azucareros
sucsió succión
sucsioná, chuplá, chupá succionar
sucsionán succionando
suculén, suculéns, suculento, suculentos, suculenta, suculentes - sabrós, sucós, nutritiu, sustansiós, bo, apetitós suculenta, suculentas, sabroso, jugoso, nutritivo, sustancioso, rico, apetitoso, sazonado
sucursal, sucursals sucursal, sucursales
sudeste, sureste sudeste
sudoeste, suroeste sudoeste
sudorífic, sudorífics, medissines per a fé suá sudorífico, sudoríficos
sueldo, sueldos, nómina, nómines, jornal, jornals sueldo, sueldos
sufijo de una paraula sufijo
Sufissién : prou – ya ne ting prou – sufissién a les notes de allacuanta Suficiente – ya tengo suficiente o bastante – suficiente en las notas de hace muchos años
sufissienmen suficientemente
sufissiéns suficientes


sufragá, pagá, subvensioná sufragar, subvencionar, subvenir, costear
sufrida (vore patida, patí) – esta roba es mol sufrida : que aguante be les taques y lo tráfec. Sufrida - resignado, paciente, tolerante, conforme, estoico, flemático, resistente, duro
sufríe, patíe sufría
sufrimén, patimén sufrimiento
sufrínlo, patínlo sufriéndolo
sufríssen, patíxen sufren
sufríu, patíu sufrís, sufrirlo
sugat, suát sudado
sugats, suáts sudados
sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida sugerir, proponer, insinuar, invitar, inspirar, recomendar, mencionar, aludir, evocar, recordar, parecer, semejar
sugerit sugerido
sugeríxque, sugeríxgue sugiera
suisa, suiza, suises suizas
suissidás suicidarse
suissidi, suissidis suicidio, suicidios
Suiza, Suisa, Suissa Suiza
suizo suizo
suizos, suisos suizos
sujessió sujeción, retención, fijación, atadura, inmovilización, constreñimiento, estancamiento, ligamento, unión, trabazón, sostenimiento
sujetánli, aguantánli sujetándole
sujeto, aguanto – sujeto y predicado sujeto
sulfhídric (ássit) sulfhídrico (ácido)
sulfúric (sulphur) sulfúrico
sultán, sultáns sultán, sultanes
sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma sumar
sumamen complicat sumamente complicado
sumats sumados
sumergí – sumergit, sumergida – afonat, afonada sumergir
sumergible, sumergibles, que se pot sumergí, afoná daball del aigua sumergible, sumergibles
sumergit, sumergits sumergido, sumergidos
sumicá : plorá, ploriquejá caén los mocs y aná absorbínlos, sense fé aná lo mocadó (sonás). lloriquear, llorar absorbiendo los mocos
suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada suministrar
sumissa, sumisses sumisa, sumisas
sumisso, sumissos, dóssil, manejable, obedién, humilde, subyugat, vassallo, esclau sumiso, sumisos, dócil, manejable, obediente, humilde, subyugado, vasallo, esclavo
suncha, oli de la llana que la fa impermeable y protegíx de parássits lanolina
suns, sons pares sus padres
suntuós suntuoso, espléndido, magnífico, lujoso, opulento, ostentoso, rico, soberbio, solemne, grandioso, excesivo, recargado
suñé, somier del llit somier de la cama
suó, suós sudor, sudores
suoráns (medissines per a fé suá) sudorantes
suós sudores
superá superar
superabe, superáe superaba
superaben, superáe superaban
superará superará
superat, superats superado, superados
superestrato (llengua) superestrato
superfíssie, superfíssies superficie, superficies
superió superior
superioridat superioridad
superiós superiores
superlatiu, lo mes amún, lo mes gran superlativo
supermercat, supermercats supermercado, supermercados
superstissió superstición
superstissións supersticiones
superstissiós, superstissiosos, superstissiosa, superstissioses supersticioso, supersticiosos, supersticiosa, supersticiosas
supervisá supervisar
supervisáu supervisarlo
supervivénsia supervivencia
suplemén, supleméns suplemento, suplementos
supletori, supletoris, supletoria, supletories supletorio, supletorios, supletoria, supletorias
suplí, reemplassá, sustituí, relevá, sussedí suplir, reemplazar, sustituir, relevar, suceder
suplicá suplicar
súplica, súpliques súplica, súplicas
suplicabe suplicaba
suplicáli suplicarle
suplicáls suplicarles
suplicánli suplicándole
suplicánlos suplicándoles, suplicándolos
suplíe suplía
suplíen suplían
supliques, suplíques (tú) suplicas (tú)
supondre, suposá suponer
supondríe supondría
supongám, suposém supongamos
suponíe, suposabe – su posabe Suponía – se lo ponía
suposá, supóndre - suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen suponer
suposaba (yo), suponía suponía
suposáen o suposaben suponían
suposat, suposats supuesto, supuestos
supose supone
suposém suponemos
supositori, supositoris es una cosa que te la pots fótre pel cul pel teu be supositorio, supositorios
suposo supongo
supost, suposta, suposat, suposada supuesto, supuesta
supra supra
supralabial, damún del labio supralabial
suprem, supremo (tribunal) supremo
suprema suprema
suquet, suquets zumito, juguito
sur sur
surá (v) = flotá com un suro flotar como un corcho
surf surf
surgén, surgéns, de surgí : brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí surgente, surgentes, de surgir : brotar, manar, salir, manifestarse, aparecer, asomar, alzarse, florecer
Surgí - brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí surgir
surocap de suro corchocabeza de corcho
surra, surres zurra, zurras
surrac, surracs, serrucho, serruchos, serra, serres - vore tronsadó per a dos persones sierra, serrucho – ver tronzador
surriaca, surriaques zurriaga, zurriagas
sursí, cusí zurcir, coser
sus! crit per a esbarrá als gossos – passa a fora ! Sus ! Grito para ahuyentar a los perros – pasa afuera !
suspéndre suspender
suspenguen suspendan
suspensió, suspensións suspensión, suspensiones
suspirá suspirar
suspiraben, suspiráen suspiraban
suspiráe o suspirabe suspiraba
suspirán suspirando
suspiret, suspirets suspirillo, suspirillos
suspiro, suspiros suspiro, suspiros
sussessió, sussesió (guerra de) sucesión (guerra de)
sussessivamén sucesivamente
sussessó, sussessós, sussessora, sussessores sucesor, sucesores, sucesora, sucesoras
sussodit susodicho
sussurrá – parlá baixet, mussitá, bisbisejá, cuchichejá, murmurá, runrunejá - divulgás, rumorejás, trassendí susurrar, musitar, bisbisear, cuchichear, murmurar, runrunear, divulgarse, rumorearse, trascender
sussurrabe o sussuráe – lo home que sussurabe als caballs Susurraba – el hombre que susurraba a los caballos
sussurro, sussurros susurro, susurros
sustánsia, sustánsies sustancia, sustancias
sustituída sustituída
sustituídes sustituídas
sustituiríe sustituiría
sustituiríen sustituirían
sustituít, sustituíts sustituído, sustituídos
sustituíx sustituye
sustitusió, sustitussió, sustitussións, sustitusións sustitución, sustituciones
sustituto, sustitut, sustitutos, sustituts, sustituta, sustitutes sustituto, sustitutos, sustituta, sustitutas
susto susto
sustos sustos
sustrate sustrato








sut (la), l´assut (árabe) azud (el)
sutil, leve, delicat, frágil, tenue, suave, vaporós, ingeniós, perspicás, agut, inteligén sutil, leve, delicado, frágil, tenue, suave, vaporoso, ingenioso, perspicaz, agudo, inteligente
sutilíssimes sutilísimas
sutilíssim sutilísimo