Mostrando las entradas para la consulta bufá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta bufá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 8 de enero de 2021

JORNADA NOVENA. NOVELA QUINTA.

JORNADA NOVENA. NOVELA QUINTA.

Calandrino se enamore de una jove, Bruno li fa un breve a un pergamino, y al tocála en ell, sen va en ell; y sén trobat per la seua dona, tenen una gravíssima riña.

Acabada la historia de Neifile, sense que massa sen enrigueren della o parlare la compañía, la reina, volta cap a Fiameta, li va maná que continuare, y ella va escomensá:

Nobilíssimes siñores, com crec que sabéu, no ña res de lo que se parlo que no agrado mes si lo momén y lo puesto se tríe be pera parlá de alló. Y per naixó, mirán aón estem y perqué ham vingut aquí, tot lo que pugue proporsionámos diversió y entretenimén té aquí lo seu momén y lloch oportú. Per naixó, encara que moltes vegades se haigue parlat entre natros de les aventures de Calandrino, que totes són divertides, ton contaré una mes. Si de la verdat de los fets haguera vullgut o vullguera apartám, be hauría sabut en atres noms compóndrela y contála; pero com lo apartás de la verdat de les coses passades al novelá es disminuí mol la chalera dels oyéns, en la forma verdadera, ajudada per lo ya contat, to la contaré.

Niccolo Cornacchini va sé un consiudadá nostre y un home ric; y entre les seues atres possessións ne va tindre una mol maja a Camerata, a la que va fé construí una honorable y rica torre, y en Bruno y en Buffalmacco va consertá que lay pintaren tota. Estos, com ere molta faena, se van emportá en ells a Nello y a Calandrino y van escomensá a traballá. Allí ñabíe sol alguna alcoba amoblada en un llit y datres coses oportunes y una criada vella vivíe tamé com a guardiana de la possessió. Acostumbrabe un fill del dit Niccolo, que teníe per nom Filippo, com ere jove y solté, a portá alguna vegada an alguna dona que li agradabe, la teníe allí un día o dos y después la despedíe.

Ara be, entre atres vegades va passá que ne va portá a una de nom Niccolosa, a la que un rufián, lo Tragón, la teníe a la seua disposissió a una casa de Camaldoli, y la donáe de llogué. Ere esta de mol maja figura y estabe ben vestida y, en relassió a les del gremio, ere de bones maneres y parlabe be; y habén un día a michdía eixit de la alcoba en unes enagües de fustán blang y en lo pel esturrufat, y están rentánse les mans y la cara a un pou que ñabíe al pati de la torre, va passá que Calandrino va acudí allí a buscá aigua y la va saludá. Ella, contestánli, va escomensá a mirássel, mes perque Calandrino li pareixíe un home raro que per coquetejá. Calandrino va escomensá a mirássela, y pareixénli maja, va escomensá a trobá excuses y no tornabe aon los seus compañs en l´aigua.
Pero sense conéixela no se atrevíe a díli res. Ella, que sen habíe acatat de que la mirabe en bons ulls, pera fótreli lo pel alguna vegada lo mirabe, soltán algún suspiret; per lo que Calandrino se va encaprichá della, y no sen habíe anat del pati cuan ella va sé cridada a la alcoba de Filippo.

Calandrino, tornán a la faena, no fée mes que bufá, per lo que Bruno, donánsen cuenta, perque mol li mirabe les mans, com se divertíe mol en los seus actes, li va di:
- ¿Qué dimonis te passe, compare Calandrino? No fas mes que bufá.
A lo que Calandrino va di: - Compare, si tinguera qui me ajudare, estaría be.

- ¿Cóm? - va di Bruno.

A lo que Calandrino va di:

- No lay digues a dingú: ña una jove aquí que es mes hermosa que una hechissera, y se ha enamorat tan de mí que te pareixeríe cosa extraordinaria: men hay donat cuenta ara mateix, cuan hay anat a buscá aigua al povet.

- ¡Ay! - va di Bruno -, ojito que no sigue la dona de Filippo.
Va di Calandrino: - Crec que sí, perque ell la va cridá y ella sen va aná a la seua alcoba; ¿pero qué vol di aixó? A Cristo los hi ficaría yo, no ya a Filippo. Te diré la verdat, compare: me agrade tan que no podría díu.

Va di entonses Bruno:

- Compare, te explicaré quí es; y si es la dona de Filippo, arreglaré lo assunto en dos paraules perque la conec mol. ¿Pero cóm u farem pera que no u sápigue Buffalmacco? No puc parláli may que no estigue ell en mí.

Va di Calandrino:

- Buffalmacco no me preocupa, pero ojito en Nello, que es parén de Tessa y u espentolaríe tot.

Va di Bruno:

- Dius be.

Pos Bruno sabíe quí ere ella perque la habíe vist arribá, y tamé Filippo lay habíe dit. Una vegada que se va apartá Calandrino una mica de aon treballaben, Bruno va aná a vórela y los u va contá tot a Nello y a Buffalmacco, y juns de amagatóns van quedá en lo que faríen en este enamoramén seu. Y al torná Calandrino, li va di Bruno en veu baixa:

- ¿La has vist?

Va contestá Calandrino:

- ¡Ay, sí, me ha matat!

Va di Bruno:

- Vull aná a vore si es la que yo crec; y si u es, díxam fé a mí.
Baixán al pati Bruno y trobánse a Filippo en ella, los va contá per orden quí ere Calandrino y lo que li habíe dit, y en ells va arreglá lo que cadaú teníe que di y fé pera divertís y entretindres en lo enamoramén de Calandrino; y tornán aon Calandrino estabe, li va di:

- Sí que es ella: y per naixó aixó se ha de fé en mol coneiximén, perque si Filippo sen acatare, tota l´aigua del Arno no te rentaríe. Pero, ¿qué vols que li diga de la teua part si li puc parlá?
Va contestá Calandrino: - ¡Redéu! Li dirás que la vull mil fanegues de eixe bon be de impregná, y después que soc lo seu criat y que si vol algo, ¿me has entés be?
Va di Bruno:

- Sí, díxam a mí.

Arribada la hora de sopá y dixán estos la faena y baixán al pati, están allí Filippo y Niccolosa, se van quedá allí un rato en servissi de Calandrino, y este va escomensá a mirá a Niccolosa y a fé los mes extrañs gestos del món, tals y tans que sen hauríe donat cuenta hasta Quico lo cèlio de Tortosa. Ella fée tot lo que podíe pera calentál be y segóns los consells de Bruno, divertínse mol en los modos de Calandrino.
Filippo, en Buffalmacco y en los atres fée vore que charrabe y que no sen acatabe de este assunto. Pero al cap de un rato, en grandíssim fastidio de Calandrino, sen van aná; y venín cap a Florencia li va di Bruno a Calandrino:

- Be te dic que la fas fondre com lo gel al sol: per lo cos de Cristo, si portes lo rabel y li cantes alguna de eixes cansonetes teues de amors, la farás aviás per la finestra pera está en tú.
Va di Calandrino: - ¿Aixina u creus, compare?, ¿te pareix be que lo porta?

- Sí. - va contestá Bruno.

A lo que va contestá Calandrino:

- No tu creíes avui cuan te u día: per sert, compare, men dono cuenta de que sé fé lo que vull milló que atres. ¿Quí haguere pogut, mes que yo, enamorá tan pronte a una dona com esta? A bona hora u sabríen fé estos jovens de trompa marina que tot lo día se passen amún y aball y en mil añs no sabríen ajuntá una aumosta de calderilla.
Ara voldría que me veigueres en lo rabel: ¡vorás qué be que u fach! Y entén be que no soc tan agüelo com te pareixco: ella sí que sen ha donat cuenta, ella; pero de un atra manera lay faré notá si li fico les garres damún, per lo verdadé cos de Cristo, que li fotré tal repassada que me vindrá detrás com la tonta detrás del fill.
- ¡Oh! - va di Bruno -, te la ensumarás, ya me pareix vóret mossegála en eixes dens teues com a claus y eixa boca seua roijeta y eixes galtes que pareixen dos roses, y después minjátela sansera. Calandrino, al sentí estes paraules, li pareixíe está ficánles en obra, y anabe cantán y saltán tan alegre que no cabíe a la pell. Pero al día siguién, portán lo rabel, en gran chalera de tota la compañía va cantá acompañán en ell moltes cansóns; y en ressumen en tanta dropina va entrá de tan mirá an aquella, que no fotíe brot, sino que mil vegades al día, ara a la finestra, ara a la porta y ara al pati corríe pera vórela, y ella, segóns los consells de Bruno, li donabe ocasións. Bruno se ocupabe de les seues embaixades y de part della a vegades les hi donabe: cuan ella no estabe allí, que ere la majó part del tems, li fée arribá cartes della a les que li donabe grans esperanses (com Dickens faríe uns siglos después) als seus dessichos, mostrán que estabe a casa dels seus paréns, aon ell entonses no podíe vórela. Y de esta guisa, Bruno y Buffalmacco traíen de Calandrino la chalera mes gran del món, fen que los donare alguna vegada, com si u demanare la Siñora, una pinta de marfil, una bossa, una navalleta y atres chucheríes, donánli a cambi algunes sortijetes falses sense valor en les que Calandrino fée festes maravilloses; y ademés de aixó li traíen bones berenes y atres convits, per está ocupats dels seus assuntos.

Habénlo entretingut uns dos mesos de esta forma sense habé fet mes, veén Calandrino que la faena a la torre se anabe acabán y pensán que, si no portabe a efecte lo seu amor abáns de que estiguere acabada la faena, may mes podríe conseguíu, va escomensá a importuná mol y a solissitá a Bruno; per naixó, habén vingut la jove, com ya Bruno habíe arreglat en Filippo y en ella lo que se habíe de fé, li va di a Calandrino:

- Mira, compare, esta dona me ha prometut mes de mil vegades fé lo que tú vullgues y después no fa res, y me pareix que te está prenén lo pel; y per naixó, com no fa lo que prometix, lay farem fé, vullgue o no, aixó si tú vols.

Va contestá Calandrino:

- ¡Sí!, sí, per l´amor de Deu, fému pronte.

Va di Bruno:

- ¿Tindrás lo valor de tocála en un breve que te donaré yo?

Va di Calandrino:

- Claro que sí.

- Pos - va di Bruno - búscam un tros de pergamino notato y una rata penada viva y tres granets de incienso y una vela beneída, y díxam fé.

Calandrino se va passá tota la nit siguién intentán enchampá un rat penat en trampes y al final lo va cassá, y en les atres coses les hi va portá a Bruno. Este, retiránse a una alcoba, va escriure al pergamino sertes coses estrafalaries, lay va portá y li va di:
- Calandrino, entératen de que si la toques en este escrit, vindrá en seguida detrás de tú y fará lo que vullgues. Si Filippo sen va avui an algún puesto, arrímat de consevol manera, tócala y vésten a la pallissa que está aquí a la vora, que es lo milló puesto que trobaréu, perque no hi entre may dingú, vorás que ella acudix allí, y cuan estigue allí be saps lo que tens que fé.

Calandrino se va sentí lo home mes felís del món y prenén lo escrit va di:
- Compare, díxam fé a mí.

Nello, del que Calandrino casi se amagabe, se divertíe en este assunto tan com los atres y en ells interveníe a la burla; y per naixó, tal com Bruno li habíe manat, sen va aná a Florencia a vore a doña Tessa, la dona de Calandrino, y li va di:

- Tessa, saps cuáns cops te va fotre Calandrino sense raó lo día que va torná carregat com un ase catalá en les pedres del Muñone, y per naixó vull que te vengos: y si no u fas, no me tingues mes per parén ni per amic. Se ha enamorat de una dona de allá dal, y es tan marrana que va tancánse en ell moltes vegades, y avui mateix han quedat pera está juns; y per naixó vull que te vengos, que lo vigilos y lo castigos be.

Al sentí la dona aixó, no li va pareixe de broma, sino que eixecánse va escomensá a di:
- Ay, lladre públic, ¿assó me fas? Per la creu de Cristo, me les pagarás totes juntes.
Y prenén la seua toquilla y una sagaleta de compañera, enseguida, casi corrén en ves de caminán, en Nello sen van aná cap a la torre. Veénla vindre Bruno de lluñ, li va di a Filippo: - Ya ve lo nostre amic.

Filippo, anán aon Calandrino y los atres pintaben, va di:
- Maestres, men ting que aná a Florencia ara mateix: traballéu en ganes, que ya casi u teníu. Y fen vore que sen anabe, se va amagá a una part aon podíe, sense sé vist, vore lo que fée Calandrino. Calandrino, cuan va pensá que Filippo ya estabe prou lluñ, va baixá al pati aon va trobá sola a Niccolosa; y entrán en ella en conversa, y ella, que sabíe be lo que teníe que fé, arrimánseli, en mes familiaridat que la que li habíe mostrat li va mostrá, en lo que Calandrino la va tocá en lo pergamino. Y cuan la habíe tocat, sense di res, va adressá les passes cap a la pallissa, cap aon Niccolosa lo va seguí; y, entrán los dos a dins, ajuntada la porta va abrassá a Calandrino y damún de la palla que estabe an terra lo va aviá, y saltánli damún, espatarrada y ficánli les mans als muscles, sense dixá que li arrimare la cara, com en gran dessich lo mirabe dién:

- Oh, dols Calandrino meu, alma meua, be meu, descáns meu, ¡cuán tems hay dessichat tíndret! En la teua amabilidat me has robat lo cordó de la camisa, me has encadenat lo cor en lo rabel: ¿pot sé verdat que te tinga aquí?

Calandrino, casi sense pugué sorollás, díe:

- ¡Ah!, dolsa alma meua, díxam besát.

Niccolosa díe:

- ¡Quína pressa tens! díxam primé vóret al meu gust: ¡díxam omplím los ulls en esta dolsa cara teua!

Bruno y Buffalmacco sen habíen anat aon Filippo y los tres veíen y sentíen aixó; y anán ya Calandrino a besá a Niccolosa, en aixó que arriben Nello en doña Tessa. Este, al arribá, va di: - Votovadell, que están juns - y arrimánse a la porta de la pallissa, la dona, que petabe de rabia, lo va espentá y lo va fé anássen, y entrán a dins com una furia va vore a Niccolosa montán a Calandrino. Esta, al vore a la dona, se va eixecá de un bot, va fugí y sen va aná aon estabe Filippo. Doña Tessa va corre en les ungles cap a la cara de Calandrino que encara estabe tombat, y lay va esgarrapá tota; y agarránlo del pel y tiránlo de aquí cap allá li va escomensá a di:
- Gos brut deshonrat, ¿aixina que aixó me fas? agüelo tonto, maldit sigue lo día en que te vach voldre: ¿aixina que no tens prou faena a casa teua que vas treballán a les atres? ¡Vaya un bon enamorat! ¿No te coneixes, desgrassiat?, ¿no te coneixes, malnaixcut?, que exprimínte tot sansé no ixiríe suc ni pera una salsa. Per Deu que no ere la Tessa qui te va preñá, ¡que Deu la confongue an eixa sigue qui sigue, que ya es prou trist tindre gust per una joyeta tan bona com tú eres!
Calandrino, al vore vindre a la seua dona, se va quedá entre mort y viu, y no se va atreví a deféndres de cap manera. Esgarrapat, pelat y despelussat, arreplegán la capa y eixecánse, va escomensá humilmen a demanáli a la seua dona que no cridare si no volíe que lo tallaren a trossets perque aquella que estabe en ell ere la dona del amo de la casa. La dona va di:

- ¡Pos que Deu li dono mala ventura!

Bruno y Buffalmacco, que en Filippo y Niccolosa sen habíen enrit de este assunto al seu gust, fen vore que acudíen al abalot, después de moltes histories, van tranquilisá a la dona, y li van doná a Calandrino lo consell de que sen anare a Florencia y no tornare per allí, pera que Filippo, si algo sentiguere de aixó, no li faiguere cap mal. Aixina pos, Calandrino, triste y apocadet, pelat y esgarrañat sen va torná cap a Florencia, y no se va atreví a torná a la torre. Molestat día y nit per les reprimendes y amonestassións de la seua dona, lo seu ardén amor va acabá, habén fet riure mol als seus amics, a Niccolosa y a Filippo.


Calandrino se enamore de una jove, Bruno li fa un breve a un pergamino, y al tocála en ell, sen va en ell; y sén trobat per la seua dona, tenen una gravíssima riña.

sábado, 3 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, B

Babia (está en : a) – com Antonio Babia – Poble de León




estar en babia (Babia, León) 
El dicho en español «estar en Babia» hace alusión a esta comarca. Los reyes de León poseían un palacio en esta zona donde pasaban largas temporadas, sobre todo en la época estival. Sus súbditos justificaban la ausencia de sus monarcas diciendo que estaban en su residencia veraniega. El entorno babiano supuestamente producía un efecto relajante en los reyes que se aislaban allí de sus problemas y preocupaciones, del mismo modo cuando no querían recibir a alguien en audiencia decían que «estaban en Babia»


babós (bolet), babosos, bateó, bateons baboso, seta
babosera, baboseres donde salen los babosos (setas)
bachá, baixá bajar
bache, baches – de bachá (baixá) bache, baches – bajas
bachillé, bachillés, bachillera, bachilleres – bachiller, bachillerat – Dita de Beseit :
al carré pla venen blat,
a Vilanova porgueres,
y al carré de La Muleta,
la flo de les bachilleres.
alcahuete
bachillejá, chafardejá alcahuetear, curiosear, chafardear
bachillerat bachillerato
bachoca, bajoca, fesol vert /
San Antoni, San Antoni,
tú que estás per estes roques,
guárdam les cabres goludes
que no se minjon les bajoques.
judía verde
bachoques, bajoques judías verdes
bachoquetes, bajoquetes judías verdes pequeñas
badá, badás agrietar, agrietarse
Bada, bades, badat, badats, badada, badades
(vore esbadocá y badá)
grieta, grietas
badá, embelesás, quedás encantat embelesarse, quedarse boquiabierto, como encantado
badall (batall de campana) badajo
badallá s, - badallo, badalles, badalle, badallem o badallam, badalléu o badalláu, badallen – badallán (g) – badallara, badallares, badallare, badallarem, badallareu, badallaren – badallaría, badallaríes, badallaríe, badallaríem, badallaríeu, badallaríen – badallat, badallats, badallada, badallades. bostezar
badallabe bostezaba
badats agrietados
bades – tú bades – (vore de vades) Grietas – tú agrietas
badina, badines – la badina negra del Parrissal de Beseit una badina es un pozo de agua – la badina negra del Parrizal de Beceite
bádminton bádminton
badoc, badocs, flo de la carbassera flor, flores de la calabaza
bagache, equipache, bagaches, equipaches – coneiximens de una persona bagaje, equipaje
bagatela, bagateles – cosa de poca sustansia y valor bagatela, bagatelas
bahorrina, coses asqueroses mesclades en aigua bruta. Grupo de gen roína y ofenedora, com los de franja morta a Facebook cosas asquerosas mezcladas con agua sucia. Grupo de gente mala y ofensiva, como los de franja muerta de facebook
Bailarín, bailarins, bailarina, bailarines – vore balladó, balladora bailarines, bailarinas
baile (de un poble) antic cárrec foral del reino de Aragó.
https://es.wikipedia.org/wiki/Baile_(Cargo_foral)
baile de un pueblo, antiguo cargo, bayle o batle, en dialecto catalán batlle
báissa, baixa al carré si eres home! No baixarás, no, perque eres un cagamandurries baja a la calle si eres hombre ! No bajarás, porque eres un cagabandurrias.
baissá, vore baixá bajar
baissabe, baixabe bajaba
baissaben, baixaben bajaban
baissada, baixada bajada
baissadós, baissadó (vore baixadó) Bajador, bajadores, por donde se baja
baissáem, baixábem bajábamos
baissáen, baixaben bajaban
baissáli, baixáli (an ell o ella) bajarle
baissarán, baixarán bajarán
baissaré, baixaré bajaré
baissáre, baixáre (si ell) bajara, bajase
baissárem, baixárem bajáramos, bajásemos
baissarem, baixarem bajaremos
baissaríen, baixaríen bajarían
baissat (p) baixat – ham baissat per
carré Doctor Fleming y ham pujat pel carré de la muleta (Beseit)



baissat (p) baixat – ham baissat per carré Doctor Fleming y ham pujat pel carré de la muleta (Beseit)

bajado
báisse, baixe baja
báissen, baixen bajan
báisses, baixes bajas
baisset, baixet, baisseta, baixeta bajito, bajita
baisseta, vore baixeta bajita
báisso, baixo (yo) bajo
baissos, baixos (cuan) bajes
baix, a baix, abaix, abáis (Valjunquera) bajo, abajo
Baixá – baixo, baixes, baixe, baixem o baixam, baixéu o baixáu, baixen – baixat, baixats, baixada, baixades; baixara – baixaré – baixaría – baixa cap a baix (redundansia) ! Puja cap amún! bajar
baixaben bajaban
baixada, baixades (costa, costes) bajada, bajadas (cuesta, cuestas)
baixadó, baixadós, lo baixadó de la sequia de San Llorens al horta majó de Beseit bajador, bajadores, por donde se baja
baixáe, baixabe, bachabe, bacháe bajaba
baixál (an ell), baixála (an ella) bajarlo
báixal, báixala! bájalo , bájala !
báixali los fums! bájale los humos !
baixamar bajamar
baixán (g) - baixán de Fredes trobem Formenta bajando
baixare bajara, bajase
baixárém bajaremos
baixat (p) bajado
baixe, bache baja
baixem, baixam bajamos
baixen, bachen bajan
baixes bajas
baixesa, baixeses bajeza, bajezas
baixo (baixá), bacho bajo
baixotet, baixoteta, baixet, baixeta, baix, baixa, baixos, baixes bajito, bajita
bala, bales bala, balas
Balada, balades (de bala) – escopetada, escopetades (escopeta) balazo, balazos, escopetazo, escopetada
balada, balades, baladeta, baladetes balada, baladas, baladita, baladitas
balagosto, balagosto, pelmodo, pelmodos, mamperlán - biga, bigues, viga, vigues de fusta al ráfec mamperlán, vigas de madera en el alero del tejado. Balaustre ?
balansades (caminá a) caminar de lado a lado
balansejáe (se) – ell , ella – un elefán se balansejábe a una taragaña balanceaba
balansejás, balansechás balancearse
balarrasa, aiguardén mol fort, com lo que ix del alambique a la fira de Ráfels, - tarambana - bala rasa aguardiente muy fuerte
balbussejá, cuan un chiquet o chiqueta escomense a parlá balbucear
balcó, balcóns, balconet, balconets balcón, balcones
baldamén, vore baldat cansancio muy grande


baldat, baldada, mol cansat, agotat agotado, muy cansado, agotada
baldrufa, galdrufa, trompina peonza
Balears, ses illes, les isles Balears, Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera, Cabrera Baleares
balinera, balineres, escopeta de balí, balíns balinera, balineras, escopeta de balines
balma, balmes (com la de Zorita, Surita) balma, cueva natural en una roca
baló, balóns, pantalóns curts (vore pilota) balón, balones, pantalones cortos
baloncesto, basket (vore basquet) baloncesto
ball, balls, de ballá baile, bailes, de bailar
ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball bailar
ballaben, balláen bailaban
balladó, balladora – Roberto es un bon balladó de jotes – ya tens balladora per a les festes ? bailador, bailadora, pareja de baile
balláe, ballabe bailaba
balláen, ballaben bailaban
ballán (g) bailando
ballará bailará
ballarém bailaremos
ballaren bailáramos
ballat (p) – vallat Bailado – vallado
balle baila
ballesta, ballestes Ballesta, ballestas
bambáen, bambáben (vore bambán) holgazaneaban
bambán (aná), bambá – Lambán va bambán y mentres aná cobrán. Marcelino Iglesias igual. José Antonio Durán Lleida tamé. holgazanear, pasar el rato
bambolles, bambolla, bambolleta, bambolletes ampolla, burbuja, ampollas, burbujas
bañ, bañs baño, baños
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ
(a l´assut de Beseit)
bañar, bañarse
bañabe (se) o bañáe Bañaba
bañadina, bañadines – quina bañadina ña avui per l´horta majó, ha caigut una bona rosada cuando algo está muy mojado – qué mojada está la huerta mayor, ha caído un buen rocío.
banasta, banastes – cornalera, cornaleres són los “nassos de doña Rogelia”, agarradós – Esta falle per aon fallen les banastes (pel cul)



banasta, cesta grande de mimbre con dos agarradores (cornalera) como la nariz de doña Rogelia. Rogelio es Rugé, Roger.
bañat, bañats mojado, mojados
banbán, bambán holgazanear, pasar el rato
banc, bang, bancs, bangs, lo bang de la passiénsia - Este bang está ocupat per un pare y un fill, lo fill se diu Juan y lo pare ya te u hay dit. banco, bancos
bancada, bancades (banc, bang) -
Al parlamén, conjún dels legisladós de un mateix partit, o dels escañs corresponéns. Taula o bang gran en un madalapet damún, al que se tundíen (se fotíe una tunda) los teixits a les fábriques de roba, cuero artifissial com a Beseit. Tros de obra. Basse per a assentá o fixá una máquina o motor. Escalonamén a una cantera o excavassió. Al mar: Taula o banquet aon se assenten los remadós.
bancada, bancadas - En un Parlamento, conjunto de los legisladores de un mismo partido, o de los escaños correspondientes. El discurso fue muy aplaudido por la bancada oficialista. Mesa o banco grande con un pequeño colchón encima, sobre el cual se tundían los tejidos en las fábricas de paños. Porción de paño preparada para ser tundida. Arq. Trozo de obra.
Constr. Base para asiento o fijación de una máquina o motor. Ingen. Escalonamiento en una cantera o excavación. Mar. Tabla o banco donde se sientan los remeros.
bancal, bancals - Replá de terra que se fa a un terreno en pendén, y que se aprofite per a cultivá.
Tros de terra rectangulá, disposat per a plantá llegúms, viña, olivés o atres ábres.
Arena acumulada a la vora del mar.
Tapet que se fique damún del bang per a adornál o per a tapá la fusta.
bancal, bancales - Rellano de tierra que se hace en un terreno pendiente, y que se aprovecha para el cultivo.
Pedazo de tierra rectangular, dispuesto para plantar legumbres, vides, olivos u otros árboles frutales.
Arena acumulada en la orilla del mar, al modo de los bancos o bajíos que se forman bajo el agua.
Tapete o cubierta que se pone sobre el banco para adorno o para cubrir su madera.
banda, bandes banda, bandas
bandada de muixóns, eixám si són abelles, volada de muixóns – vore avería bandada, bandadas - averío, banda, banco, tropel, muchedumbre
bandejá, bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall (o badall) se quede apegat a la campana y no toque. - bandejo, bandejes, bandeje, bandegém, bandegéu, bandégen – bandejára – bandejaré – bandejaría bandear las campanas
bandeja, bandejes bandeja, bandejas
bandejeta, bandejetes bandejita, bandejitas
bandera, banderes bandera, banderas
banderilla, banderilles banderilla, banderillas
banderillero, banderilleros, lo que fique les banderilles als bous a la plassa banderillero, banderilleros
bando, bandos bando, bandos
bañe (se) se baña
bañera, bañeres bañera, bañeras
bañet, bañets bañito, bañitos
bañéu (no tos) mojéis, bañéis (no os)
bánua, bánues (manta cobertora) – vánova - cubrellit de abrigo y de adorno, de teixit gruixut, de pun o de ganchillo. colcha, colchas
bar, bars, baret, barets, bareto, baretos bar, bares
baralla, riña, barallás – a una dona de Calaseit que va viure a Beseit li vach sentí : no tos barrallésseu - yo me barallo, baralles, baralle, barallém o barallám, baralléu o baralláu, barállen Pelea, reñir, pelear
barallofa, ballarofes del panís, burufalla, burufalles, bufarralla, bufarralles - A Valderrobres diém barallofa y es lo que envolte a les panolles de panís, tamé se emplée per a di que a una cosa ña poc de cla, no es tot llimpio. Lo que envuelve a la mazorca de maíz.
barana, baranes, sobrebarana, sobrebaranes, baraneta, baranetes, barandat, barandats (del balcó, de la terrassa) baranda, barandilla, pasamanos, barandado, barandal, antepecho, comulgatorio
barat, barats, barata, barates barato, baratos, barata, baratas
barba, quina barbaridat de barbes ñan a la barbería de Barbastro – barbé, barbera barba, barbas – barbero
barbáric, barbárics, bárvaros (tribus del nort) bárvaro, barvárico
barbaridat, barbaridats barbilla
barbeta, barbilla barbilla, barbita
barbilla, barbilles – se porten de maravilla los meus collóns y la teua barbilla – barbeta, barbetes barbilla, barbillas – se llevan de maravilla mis cojones y tu barbilla.
barca, barques barca, barcas
barco, barcos, barca, barques, barcota, barcotes, barqueta, barquetes, barquet, barquets barco, barcos, barca, barcas, barcaza, barcazas
bardissa: esbarsés y motes que púnchen que se fiquen damún de les parets, corrals, cuberts,  etc. plantas espinosas que se colocan encima de las paredes, corrales, cubiertos, etc.
barón, baróns (títul nobiliari) Barón, barones (título nobiliario)
barra (de pa, de fusta, de ferro), barres barra, barras (de pan, de madera, de hierro)
Barrabassada, barrabassades, travessura, chiquillada, sagalada, desatino, despropósit, disparate, barbaridat barrabasada, travesura, chiquillada, desatino, despropósito, dislate, disparate, atropello, barbaridad
barraca, barraques, barracó, cabaña – foc a la barraca ! (No u digáu a Queretes, que ña un pub en este nom) - barracó, caseta, chossa, chabola, refugio, refugi, albergue, almassén barraca, barracas, cabaña, cabañas, barracón, caseta, choza, casilla, chabola, refugio, albergue, almacén
barrada, barrades, cop en una barra : palanca, tranca, vara, varilla, barreta, barró, barrot, eje, ferro, riel, garrot, mostradó golpe con una barra, barrada - palanca, tranca, vara, varilla, rejón, barreta, barrón, barrote, eje, hierro, lingote, riel, palote, carril, mostrador, bajío, bajo, encalladero, arrecife
barrang , barranc, barrangs, barrancs – barrancada (cuan baixe molta aigua pel barrang) – barranquet – invertí en sang es invertí al barrang : comprá animals de cárrega, que paren al barrang - a tranques y barranques – barranquet, barranquets - despeñadó, pressipissi, rambla barranco, barrancos - despeñadero, precipicio, torrentera, barranca, cauce, descolgadero, quebrada, rambla, ramblazo, rehoyo, sima, atolladero, bancal
barrecha, barreja, mescla de aiguardén y moscatell o mistela (barrejats) aguardiente y moscatel o mistela mezclados
barrejat, barrechat, barrejats, barrechats, barrechada, barrejada, barrejades mezclado, mezclados, mezclada, mezcladas
barrera, barreres barrera, barreras
barres, mandíbula, mandíbules /
si només calguere obrí les barres
y caiguéren butifarres ! - vore barra
mandíbula / si solo hiciese falta abrir las mandíbulas y cayeran morcillas !
barri, barris Barrio, barrios
barró, barróns (vore barra) - viga, tauló, traviessa, travessé, llistó viga de madera, travesaño, madero, traviesa, larguero, listón, tabla, tablón
barrócul, barróculs, pedra, pedres – vore códul piedra, piedras
barroques, del barroco – vore barrócul, es una pedra. barrocas, del barroco
Barrot, barrots, barrotet, barrotets - barra, vara, barreta, tocho, travessé, varilla barrote, barrotes - barra, vara, barreta, palo, travesaño, palitroque, varilla
barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten – barruntaría – barruntára – barruntaré – Barrunta de La Portellada – barruntos - conjeturá, sospechá, presumí, suposá, aulorás, inferí, intuí, malissiá, olfatejá, prevore, pressentí, pressuposá
barruntáe, barruntabe (ell) barruntaba
barruntáen o barruntáben barruntaban
barruntán (g) barruntando
Barselona, Barchinona, Barcino Barcelona, Barchinona, Barcino
Bartolomé, patró de Beseit, La Fresneda, etc – la flauta de Bartolo, Bart Bertumeu o Bertomeu no se diu. San Bartolomé
bártuls (los) bártulos
barullo , confussió, follón, jaleo, abalot, algarada, algarabía, barahúnda, escándol, soroll, tumulto,
dessórden, confussió, rebombori, enredo
barullo , confusión, follón, jaleo, alboroto, algarada, algarabía, barahúnda, escándalo, ruido, tumulto,
desorden, confusión, mezcolanza, revoltillo, revoltijo, enredo, embrollo
basa, al guiñot, cuan has guañat una vegada y tens cartes de basa cartas que se han ganado en el juego (guiñote)
basá, fundamentá, fundás, fé los solaméns, apoyás, justificá, probá, demostrá, assentá, descansá, gravitá, apoyá, simentá basar, fundamentarse, fundarse, apoyarse, justificar, probar, demostrar, asentar, descansar, gravitar, apoyar, cimentar
basca (vasca no), molta caló, calicha, calina, calorina, bochorn, bochorno mucho calor, bochorno
báscula, báscules, per a pesá – romana, romanes – A Beseit estabe a la vora de Santa Ana, ara aon la ofissina de turisme, prop de casa Royo – les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana.... báscula, básculas, romana, romanas
basques, basca, caló, suó freda calores, sudor frío
basquet, basquets, caixetes de fusta per a la fruita cajita de madera para la fruta
bassa, basses, basseta, la balseta de Fórnols, la Bassa de Fórnols, bassot, bassotet balsa, balsas
bassada (de bassa) – aigua de una bassa O a la séquia, l´aigua que se quede acumulada, embassada hasta lo estolladó que tens ubert.
basse, basses (ante notari) base, bases (ante notario)
basseta, bassetes – vore bassa - balseta, balsetes, com lo carré Balseta de Fórnols y la bassa. - La bassa de la culada a Pedro Saputo balsita
Bassí, bassíns, orinal, orinals Orinal, bacín
bássia, bássies, vássia, vássies (per al ges, alchez) ere de fusta, después de goma, tamé se donabe minjá als gorrinos en ella. bacía. Palangana metálica de borde muy ancho y con una hendidura para apoyar el cuello, usada por el barbero para remojar las barbas.
Artesa usada para dar de comer a los cerdos y otros animales.
bassiol , trong de fusta buidat pel mich que servix de abeuradó al bestiá. tronco de madera hueco que sirve para abrevar a los animales.
bassura, bassures basura, basuras
bastán, bastáns, bastanta, bastantes bastante, bastantes
bastém, natros dos mos bastém, ne som prou per a fé alló bastamos (nos)
bastidó, chasis, esqueleto, armadura, entramat bastidor, chasis, armazón, esqueleto, armadura, entramado
bastíssim, bastíssims, mol bastos, bastíssims com un condó de espart, bastíssima, bastíssimes bastísimo
bata, bates bata, batas
batall de la campana (badall) – badall, badallá es obrí la boca y dixá eixí aire (bostezar) badajo de la campana – bostezo, bostezar
batalla, batalles batalla, batallas
batalladó, guerrejadó, combatiu, campejadó, combatién, esgrimidó, guerrero, guerrillé, soldat batallador, belicoso, beligerante, aguerrido, combativo, campeador, combatiente, esgrimidor, guerrero, guerrillero, pendenciero, soldado
batea , palangana gran per a rentá roba / batea del mar per a les ostres, mejillóns, músclos / Batea de Tarragona / bandeja, artesa, contenedó, caixó batea, bandeja, azafate, dornajo, artesa, vagón, contenedor, cajón
batec, batecs del cor (bategá) latidos del corazón (latir)
batech, batejos, batechos bautizo, bautizos
batechá, batejá bautizar
bategá lo cor latir el corazón
batejá - batejo (yo) a mon fill, a ma filla, bateges, batege, bategém o batejám, bategéu o batejáu, batégen bautizar
batejat, batejada – te bategen lo padrí y la padrina, los padríns, los meus són Ángeles Gil Guimerá y Ángel Otín Ros. Eloy Otín Gil y Óscar Otín Gil parlen chapurriau de Tamarite, tamaritá. bautizado, bautizada
batería, bateríes batería, baterías
batía, batíes, batíe, batíem, batíeu, batíen (passat de bátre) Batía - pasado de batir
batín, bata, bateta batín, bata, batita
batolla, barra per a fé caure les anous, ameles, de fusta o les modernes de polietileno vara para almendras, olivas, nueces
batollá, fé caure les anous, ameles / tamé batre les llegúms com los sigróns fen caure lo gra, después se vénten (ventá)


batollá, fé caure les anous, ameles / tamé batre les llegúms com los sigróns fen caure lo gra, después se vénten (ventá)

varear con batolla, vara de madera o polietileno
batre – batixgo, batíxes, batíx, batím, batíu, batíxen – batría – batín (g) – era de batre – batiguéra – batiré batir
baturro , baturra


baturro, baturra, Carlos Rallo Badet, Calaseit, yo no chapurrejo res, yo parlo lo chapurriau
Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, no chapurrege res, parle lo chapurriau, pero está mol catalanisat.

baturro , baturra
batut, batuda (batre) batido, batida
baubo, bauba – dits baubos, que están torpes, pel fret o per un cop. - abaubat, abaubada – bauba, baubes bobo, boba, bobos, bobas
Baúl, baúls baúl, baúles
bayeta, bayetes per a llimpiá bayeta, bayetas
Be – Cóm estás? Estic mol be, grássies. Bien – Cómo estás? Estoy muy bien, gracias.
beata María (arraíls de una planta de la que se fa una beguda en aiguardén) beata María, raíces de una planta de la que se hace una bebida con aguardiente
beata, beates, beato, beatos beata, beatas, beato, beatos
beatería (vore beata) Remover los tizones del fuego.
bebam ! Cóm tos agrade lo mam, la mamera ! Bebamos !
bebé, bebés, vore chiquet bebé, bebés
bebedó, bebedora, que beu (normalmén massa, o mol), bebedós, bebedores – vore abeuradó bebedor
bebén (g) vore beure bebiendo
bebíe (beure) bebía
bec (yo) beure bebo
bec, becs, pic, pics de un muixó pico, picos
becada (fé una), becades, becáes, becadeta, becadetes – dormí un rato, mija michdiada dormir un rato, media siesta
begónia, begónies – La Begoña es una pocavergoña, m´ha arrencat les begónies que tenía a la finestra. :)


begónia, begónies – La Begoña es una pocavergoña, m´ha arrencat les begónies que tenía a la finestra.

begonia, begonias – Begoña es una pocavergüenza, me ha arrancado las begonias que tenía en la ventana.
beguda, begudes bebida, bebidas
beguéren (ells) bebieran
begut (p) beure bebido
belá una ovella o una cabra, la ovella bele
– Cóm estáu ?
- Beeee
- Pos si estéu be men vach.
balar
belcá, belcás - una rama per a fé una gayata, doblegá, doblegás – belcá la esquena , acachá la esquena, en curva curvar, curvarse, doblar,doblarse
belcábe (belcá), belcáe


belcá, belcás - una rama per a fé una gayata, doblegá, doblegás – belcá la esquena , acachá la esquena, en curva  curvar, curvarse, doblar,doblarse  belcábe (belcá), belcáe


torcía, curvaba
belcada, belcat, doblegada, doblegat, belcats, belcades (vore gayata) doblada, en forma curvada (ver gallata : cayado)
belcats torcidos, curvados
Belcebub, Belcebú, lo dimoni de Queretes no, lo del infern, diable, Satanás Belcebú
belco (yo) , belcá Tuerzo, curvo, de torcer, curvar
Belén, Beléns, de Nadal, aon va náixe Jesús de Nazaret Belén
Belenguera (la), prat, planet, a Beseit. Se puje desde lo pla de les mines (lo plano) cap a la esquerra y amún. La Belenguera, prado, llano, Beceite
belga, belgues, de Bélgica belga, belgas
bellaqueríes, bellaco, bellaquería – roín, o que té picardía bellaquería, bellaquerías, bellaco, ruín
bellesa (vellesa es de vell, agüelo) belleza
belleses bellezas
bellíssim bellísimo
bellíssima, mol bella bellísima, muy bella
bellíssimes bellísimas
bellota, bellotes, billota, billotes, de roble o de carrasca billotero de La Fresneda (mote) bellota, bellotas, de roble o de encina
ben (fet) bien (hecho)
benasqués, de Benasque - aragonés de allí (patués) Benasqués – aragonés benasqués
benaventurats, benaventurades bienaventurados, bienaventuradas
bendigue bendiga
bendissió, bendissións bendición
benéfic, benéfics, benéfica, benéfiques benéfico, benéficos, benéfica, benéficas
benefissi, benefissis beneficio
benefissiat, benefissiada riña, pelea
beneí (ben di) – yo beneíxco, beneíxes, beneíx (normalmén lo móssen), beneím, beneíu, beneíxen – benediré – benediguera – beneín (g) bendecir
beneín (g) (beneí) bendiciendo
beneínla, beneínlo bendiciéndola, bendiciéndolo
beneít, beneíts, pa beneít, pans beneíts, beneída, beneídes – a Mallorca, benéit es tonto, simple bendito, benditos
beneíxco (beneí) bendigo
beneíxque (beneí) – Déu te beneíxque ! bendiga
benevolénsia benevolencia
benifissiánsia, benefissiénsia, caridat beneficencia
benigna, benignes, benigne (tumor per ejemple) benigna, benignas, benigno (tumor por ejemplo)
benignamen benignamente
benignidat benignidad
bens, possessións bienes, posesiones
benvingut, ben vingut, benvinguda, benvingudes – com la cansó de Miguel Ríos : benvinguts ! Als fills del rock & roll bienvenido, bienvenidos, bienvenida, bienvenidas
benvolgut, benvolguts, benvolguda, benvolgudes (bien) querido, querida
berberecho, berberechos – pichina, pichines són les almejes berberecho, berberechos
berená, minjá a mija tarde – a Mallorca es amorsá (desdichuná) – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenaría – berenára – berenaré merendar
berenán (g) merendando
berene (berená) merienda
bereném (berená), berenám merendamos
berénen (berená) meriendan
berenes (berená) meriendas
berenéu, berenáu (berená) romper, esclafar
bereno (berená) meriendo
berénon (berená) romper, roto, rota
Bermudes, isles, bañadó Bermudas
berrejá lo ciervo (la berrea) ropa
berrugues, berruga, verruga, verrugues verruga, verrugas
Besá – besás – besán (g) – doná un bes, beset, bessito – yo beso, tú beses, bese, besém o besám, beséu o besáu, bésen – besara – besaría – bésam ! - besaré – besat, besada besar
besabe, besáe besaba
besál besarlo
besála besarla
besáli rota, que tiene una hernia, roto
besám besarme
bésam ! Bésame !
besamáns


besamáns

besamanosMuestra de respeto y saludo a una persona que consiste en tomar su mano derecha y hacer el ademán de besarla inclinando ligeramente el cuerpo.
Acto público en el que se saluda a los reyes o a las autoridades en señal de adhesión.
besánla besándola
besánlo besándolo
besátos besaros
Beseit Beceite
beset, besets, bes, besos besito, besitos, beso, besos
bestiá, bestiás (ramat, ramats) normalmén de ovelles ganado (normalmente ovino)
béstia, bésties bestia, bestias
bestialidat bestialidad
beta, veta (de carbó) veta de carbón
beu bebe
béuen beben
beuré beberé
beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen sacar la miel del enjambre (cera de las abejas)
béurel beberlo
béurela beberla
beurém beberemos
béures (aixó no pot béures !) beberse
beuríe bebería
bezó, bessó (los Bujets de Beseit, los Falgás o Falgássos, los Prat de Compte son bessóns), bessonada - ovella bessonera – vore mellíssos gemelo, gemelos, mellizo, mellizos
biblioteca, biblioteques biblioteca, bibliotecas
bichac, bichacs (bolet) seta con este nombre
bicho , bichos – bicho : primentó mol picán, si se li refregue al cul del macho corre mol, se abalote – mol bons en fesols tous bicho, bichos – guindilla
bidé, bidet, bidés, bidets, al wc bidé, bidet
bigot, bigots, bigotut, bigotuda, catalá en bigot, ojo muixonot !


bigot, bigots, bigotut, bigotuda, catalá en bigot, ojo muixonot !
Héctor Moret Coso, aragonés de Mequinensa

bigote, bigotes
bigotet bigotito
bilingüe, que parle dos llengües, com chapurriau y castellá, catalá y valensiá, valensiá y fransés, aragonés y chapurriau bilingüe
billar, billars sale, verbo salir
billet, billets billete, billetes
bingo, bingos, binguero, bingueros, binguera, bingueres / vingueres en v de víndre



bingo / vinieras, vinieses
binomio binomio
biográfic, biográfics, biográfiques biográfico, biográficos, biográficas
biología biología
biológica, biológiques biológica, biológicas
biológicamen biológicamente
biológiques, biológic biológicas, biológico
birla, birles – lo birlot se tire, ñan 6 y ne té que quedá una de peu bolos, juego
birlat (g) de birlá, robá birlado, robado
bislay, de bislai, mirá de reúll mirar de reojo, con el rabillo del ojo
bisnaga – planta Ammi visnaga, viznaga, visnaga viznaga o visnaga
bissagra, bissagres bisagra
bissi, bissis, bissicleta, bissicletes Saltar , saltado, saltada
bissiesto, bissiestos, añ que té un día mes, 29 de febré bisiesto
bizco, garcho, bizca, garcha, com Uriol Junqueras, lo dels Paísus Cagaláns, de ERC, partit de Luisico Companys


bizco, garcho, bizca, garcha, com Uriol Junqueras, lo dels Paísus Cagaláns, de ERC


erc teníe la seua propia CHECA per a eliminá los cadávers y los aviáen als forns

bizco
bizcocho, bizcochos bizcocho, bizcochos
blana, bla, blan – esta terra está mol blana, está tot blan después de ploure, no se pot entrá a la finca – este pa está bla blanda, blando
blanamen (bla) blandamente
blanca, blang, blanc, blanques, blangs, blancs saludo a una persona, eh tú !
blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré les costelles – blandí una espasa Ablandar – golpear - empuñar, enarbolar, agitar, levantar, alzar, amenazar, arbolar, balancear, blandear, mover
blanquejá, pintá de blang – si es en cals, encalá blanquear, si es con cal, encalar
blanques, bllanques, blang, bllang, blangs – la BLL es de La Litera , Llitera blancas, blanco, blanca, blancos
blanquinosa sano, sana
blanquíssim, blanquíssima blanquísimo, blanquísima
blanquíssimes blanquísimas
blanquíssims, blanquíssim blanquísimos, blanquísimo
blans, blanes blandos, blandas
blasfemadó, blasfemadora, blasfemo, blasfema blasfemo
blasfemám, blasfemém sargus, planta
blasfemat blasfemado
blasfeméu, blasfemáu blasfemáis
blasfémia, blasfémies blasfemia, irreverencia, palabrota, taco, juramento, execración, grosería, imprecación, injuria, maldición, reniego, ultraje, vituperio
blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat - bllat colrat es chapurriau, ordi ve de ordio - hordio aragonés trigo
blau – lo sel es blau – blaus, blava, blaves, blavet, blavetes azul
blava azul (femenino)
blavenc, blaveng azulado
blavet azulete
blavós, blavosa azulado, azulada
bleda , bledes acelga, acelgas
bloquejá, bloqueján (g) se les ha hecho un nudo en la garganta
bloqueján bloqueando
bllanca, bllanques, blanca, blanques, bllanc, bllancs (a La Litera o Llitera) blanca, blancas
Bo , bons, bona, bones - bon (día) – este pá está mol bo – esta carbassa está mol bona – esta cabra va bona (va moguda, está en sel) – bona nit – bon día – bon orache bueno, buenos, buena, buenas, buen
boato (Del lat. boatus, crit, mugit), pompa pompa, boato
boba, bobo, bobes, bobos boba, bobo, bobas, bobos
bobada, bobades bobada, bobadas
bobería, bobada bobería, bobada
bobet, baubo, baubet, bobeta, baubeta, baubetes, bobetes bobalicón, bobito, bobita, bobalicona
boca, boques, lo que té boca se equivoque boca, bocas
bocadillo, bocadillos, entre pa y pa se fique algo de embutit, magre, etc (entrepà català) bocadillo, bocadillos
boch, boija, boijos, boiges, bochos, boches – lloco, lloca loco, loca
bocha, boches planta, mata, - bola, esfera, bala, boliche, bolo, petanca
boda, bodes boda, bodas
bodega, bodegues bodega, bodegas
bófia – cuan un se fot un rot, se fique la ma uberta damún del cap y se diu.



cuando alguien eructa, se pone el palmo abierto en la cabeza y se dice bófia
boina (funda mental, es fundamental sobretot per a Arturo Quintana), boines – porten un pitorro o pichorro a dal de tot



boina - gorra, chapela, casquete, gorro, txapela
boira, boires (broma, dorondón, paora)


boira, boires (broma, dorondón, paora)




niebla, nieblas
boix, boixos – cullera de boix fusta de boix es un llibre de Camilo José Cela, lo que díe que no es lo mateix está adormit que está dormín, ni futut y fotén. boj, planta – madera de boj
bola, boles bola, bolas
bolero, boleros bolero, boleros
bolet, bolets - bolet de bestiá seta, setas - seta de ganado
boleteta, boletetes - tricholoma Terreumbruneta, brunetes boletes de la neu, boletes de rosá a Monrochmoreneta, morenetes fredolic, fredolics a Cataluña


boleteta, boletetes - tricholoma Terreum – bruneta, brunetes – boletes de la neu, boletes de rosá a Monroch – moreneta, morenetes – fredolic, fredolics a Cataluña
foto de Jorge López Esteban, de Alcañís

seta tricholoma Terreum
boleto, boletos per a un sorteo o sortech, lotería boleto, boletos
boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos
bolicha (aiguanéu) aguanieve
bolillos (encaje de) bolillos (encaje de)
bolso, bolsos bolso, bolsos
bomba, bombes bomba, bombas
bombechá, bombejá bombear
bombejá – bombejo, bombeges, bombege, bombegém o bombejám, bombegéu o bombejáu, bombégen – bombejára – bombejaré – bombejaría

bombeo, com lo del Matarraña hasta lo pantano de Pena, a Beseit, bombeos

bombear

bombeo, bombeos
bombero, bomberos, bombera, bomberes – bomberets : mote de Beseit bombero, bomberos
bombeta, bombetes bombita, bombitas
bombilla, bombilles bombilla, bombillas
bombó, bombóns bombón, bombones
bombo, bombos – una dona en bombo (preñada) – bombo de la llavadora – bombo del sorteo de Nadal bombo, bombos
bombolla, bambolla, bombolles, bambolles, ampolla, ampolles (burbuja, burbujes) ampolla, ampollas, burbuja, burbujas
bon, bon día, bon jan buen, buen día, buen tipo
bona, bo – men ha passat una de bona – aixó está mol bo – bones, bons – está de bon añ (gort, gorda) buena, bueno
bonachón, bonachóns, bonachona (bona chona es un atra cosa), bonachones bonachón, bonachones, bonachona, bonachones
bonansa bonanza
bondadós (bo) bondadoso, bueno
bondadosa (bona), bondadós bondadosa, bondadoso
bondat bondad
bondat (fé) portarse bien
bones buenas
bonica, boniques, bonico, bonicos, bonic, bonics, majo, majes – eres mes bonica que un remolque de Delfín acabat de pintá. bonita, bonitas, bonito, bonitos – eres más bonica que un remolque de Delfín acabado de pintar.
bonicos (fesols), fesol bonico – tamé se pot di : qué bonico que es lo sagalet de casa fesols. judías marrones
boníssim buenísimo
boníssimes buenísimas
boníssims buenísimos
bons buenos
boqueró, boquerón, boqueróns en vinagre, escabeche (se li diu anchoes encara que no sigue este peix) boquerón, boquerones (se le llama anchoas aunque no sea este pescado)
boqueta boquita
boquete, boquetes, forat (a una paret) boquete, abertura, orificio, agujero, brecha, angostura, portillo, embocadura, rotura
bora, vore vora orilla, lado
borboll, borbollá, soroll de l'aigua als saltadós, cascada, cascades, salt, salts – brogit si es mes inténs - murmullo, borbotar, borbollar - borbotar - espumajear – hervir
borborigmo, borborigmos – soroll que fa l'aire per les tripes al móures. Borborigmo – ruidos de los intestinos (tripas) al moverse
borchaca, borchaques (vore burchaca), bolsico, faldriquera, faltriquera, etc bolsillo, bolsillos
bordá – cusí – lladrá : lo gos borde, lladre bordar – coser – el perro ladra
borda, bordes (sireres, olives) - bort, borts (sirés) – fill bort – borde
borde, sin injertar – hijo fuera del matrimonio - orilla, canto, bordillo, chaflán, extremo, labio, linde, margen, arcén, rebaba, reborde, resalto, saliente, vivo, arista, límite, marco, filo
bordáe, bordabe bordaba
bordats, bordades bordados, bordadas
Bordo – barco – bordá (cusí) bordo (barco) – bordo de bordar
borgoñón, borgoñóns, de la Borgoña, Bourgogne Borgoñón , borgoñones
borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, capsot, cap de soca, cap de suro , borinota sinónimos de tonto, tonta
borles, borla si él bajara o bajase
borrá , borrás – borro, borres, borre, borrém o borrám, borréu o borráu, bórren – s´ha borrat, borrada – borraría – borrára – borraré – borró – borrats, borrades borrar
borraco , borracos (chichón, chichóns) – barchichón de Areñs de Lledó s´ha fet un borraco. chichón, chichones
borrachín, borrachina, borrachíns borrachín, borrachina, borrachines
borracho, borracha, borrachos, borraches borracho, borracha, borrachos, borrachas
borrades, borrats borradas, borrados
borraina , borraines borraja, borrajas, verdura
borralló, tros de llana o de estopa separat del borrissol (pelussa, borró, borrim, borrissó) trozo de lana o estopa separado del montón
borrán (g) borrando
borraría (yo) borraría
borraríe (ell, ella) borraría
borrascós, borrascoses – de borrasca, borrasques puntes borrascoses, Wuthering Heights, novela de Emily Brontë borrascoso, borrascosa, de borrasca, borrascas, tormenta, tempestad, temporal, tromba, tifón, torbellino, huracán, tronada, inclemencia, cellisca, vendaval, aguacero, ciclón
borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses tela para coger almendras, olivas, etc
borrat, borrada borrado, borrada
borrego, borregos, mascle de la ovella, mardá, mardáns borrego, macho de la oveja, cordero, añojo, ternasco,
apocado, necio, memo, tonto, infeliz, pusilánime,
sin personalidad
borreguet, borreguets, borregueta, borreguetes, corderet, corderets, cordereta, corderetes borreguito, borreguita
borrós, borrosa borroso, borrosa
bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat borde
bosc, bosque, boscos, bosques – Bosque (apellit) : A Tomás Bosque de La Codoñera li enchise lo chapurriau. bosque, bosques
bosquet, bosquets bosquecillo, bosquecillos
bossá , bossás, atascá, atascás – bossá : vomitá (bossada, vomitada) atascar, atascarse – vomitar
bossa, bosses, bosseta, bossetes bolsa, bolsas
bossaba – embossaba – si se trate de dinés, tamé diém embolsaba Vomitaba – embolsaba
bossada, bossades bolsa llena
bossal, bossals bozal, bozales
bossém (bossá) – embossém (bossa) vomitamos – embolsamos
bossí / ovella que bele, pert lo bossí – vore embossinás – A Aiguaiva : fé un bossí es fé un mosset bocado de comida – oveja que bala pierde el bocado – atragantarse – En Aguaviva : tomar un bocado
bossinada, cop, bufetada bofetada
bot, bots salto, saltos, bote, botes
bota, botes bota, botas
botá, fótre un bot, saltá, botá foc, botás foc, s´ha botat foc botar, pegar saltos, prender fuego
botáe o botábe, botabe – votáe o votabe, de votá (a les urnes comprades a Aliexpress per al butifarréndum de Cataluña) Botaba – votaba
botella, botelles botella, botellas
botelleta, botelletes botellita, botellitas, botellica, botellicas
botellón, botellóns, botellota, botellotes botellón, botellones
botera, boteres – per aon passe lo gat, gaterabarri de Beseit, Calle Villaclosa – a vegades se li diu gatera a una gatina = borrachera. A Mallorca, Tomeu Penya cante: D'una gatera me vaig casar amb sa camarera
que em va engatar
Gatera, agujero en la puerta o pared para el gato
boticari, boticaris, boticaria, boticáries boticario, farmacéutico, farmacéutica, boticaria
botiga, tenda tienda, botica
botigué, botigués, tendé, tendés, tendera, tenderes, botiguera, botigueres tendero, tenderos, tendera, tenderas
botó, botóns, botonet, botonets botón, botones
botonet, botonets botoncito
botovadéubotuadell, batuadell a ses illes voto a Dios
bou, bous toro, toros
braga, bragues braga, bragas
bragué, bragués - braguero aragonés ubres, tetas de una cabra, vaca, etc 
bragueta, braguetes – tens la farmássia uberta, tens la bragueta uberta, te se escapará lo muixonet bragueta, braguetas – tienes la farmacia abierta, tienes la bragueta abierta
bram, brams (vore crit, crits) grito, gritos
bramá (v) – cridá fort - está ruén, mol calén bramar - muy caliente, ardiendo
bramáe o bramábe, de bramá Bramaba
branca, branques, brancada, brancades sucia, sucio
brancal de una porta, pedra an terra a la entrada de una casa, per fora Piedra en el suelo en la entrada de una casa, por fuera
bras, brassos, brasset, brassets – vore abrassá, abrás, abrássos brazo, brazos
brasa (vore caliu) brasa
brasé (brasa) – se fée aná a les cases per a calentás, mol perillós, mort dolsa brasero, se usaba en las casas para calentarse, muy peligroso, muerte dulce
brases (brasa) brasas
braseta (brasa) brasita
brasseo (bras) movimiento agitado de los brazos
brassileño, brassileña brasileño, brasileña
brassada brazada
brassos brazos
bravuconades bravuconadas
bravura, bravesa, bravo (bou), bravos, brava (vaquilla), braves bravura, bravo, brava
Bregá – brego, bregues, bregue, breguém o bregám, breguéu o bregáu, bréguen - bregáen, bregaben – bregaría – bregára – bregaré Trabajar con entrega y luchando contra las dificultades. Realizar suertes diversas en la lidia del toro.
brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen
(casi com la siudat dels músics a Alemania)
vendimia, vendimiar
brena, berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára merienda, merendar
bresca, mel a dins de la sera miel con la cera de abeja
breve, breves, breu, breus breve, breves
brevemen, breumen brevemente
breviari, breviaris (missa) breviario, breviarios (misa)
brevíssim brevísimo
brillá – brillán (g y adj) – brillo, brilles, brille, brillém o brillám, brilléu o brilláu (per la ausénsia), brillen – brillara – brillaré – brillat, brillada brillar
brillabe, brilláe brillaba
brillaben, brilláen brillaban
brilláe, brillabe brillaba
brilláen , brillaben brillaban
brilláes, brillabes brillabas
brillán (g) , brilláns Brillando, brillante, brillantes
brillat brillado
brillo brillo
brincá – brinco, brinques, brinque, brinquém o brincám, brinquéu o brincáu, brínquen – brincára – brincaré – brincaría brincar
brincáen, brincaben brincaban
brincán brincando
brindá , brindás – me vach brindá a ajudáli brindar, brindarse, me ofrecí a ayudarle
brindat brindado
brisa, brises, raím prensat hollejos de la uva
brisca, joc de cartes brisca, juego de cartas
brissa, brisses, ventet brisa, brisas
brogit, brugit, soroll del aigua al caure ruido del agua al caer, borbotón
broma, bromes – (boira, dorondón, niebla) – fé broma, está de broma, sé de la broma, bromiste Niebla – broma
bromejá, fé broma, sé de la broma bromear, hacer bromas, ser bromista
bromeján bromeando
bromistes bromistas
bronca, bronques bronca, broncas
brosquill, brosquills, malea, malées maleza, tipo de vegetación
brossa, brosses – brocero, brocera (brut, asquerós) broza, conjunto de restos de plantas, como ramas u hojas secas, que hay en bosques y jardines. Conjunto de desperdicios o desechos que se van acumulando en algún lugar, especialmente en cañerías de desagüe o en el fondo de ríos, balsas,
brot , brots, brotet, brotets brote, brotes
brotá – puntá, traure rechitos, traure brot, brots brotar, brote
brotabe brotaba
bruixa, bruixes bruja, brujas
bruixot, bruixots brujo, brujos
bruma, broma, abromat al mar o prop del mar bruma, tipo de niebla del mar
brumí, brumín (g), aná brumín, mol depressa, (broom) – brumí un abogot ir muy deprisa, zumbar un zángano
brut sucio
brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra sucia, sucio
brutalidat brutalidad
brutíssia suciedad
bruto, bruta (tamé de brutíssia) bruto, bruta
bruts, brutes sucios, sucias
bucejá bucejo, buceges, bucege, bucegém o buceém, buceéu o bucegéu, bucégen o bucéen bucear
buceján (g) buceando
bucejat – bucejá, buceá Buceado - bucear
buche, buches, pap de un muixó, paps buche, buches
budell, budells – budiell, budiells – tripa, tripes intestinos, tripas
bueno, pos bueno, bueno pos, pos vale, vale pos bueno, pues bueno, pues vale
buey, bueys buey, bueyes
bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada soplar
bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) pedo silencioso / sopla
bufa, vejiga – bufa o búfa aquí ! (bufá) vejiga – sopla
bufabe soplaba
bufadó (de bufá) / forat a les roques per aon l´aigua puje, com a Peñíscola / furigañ a Lledó



Soplador / topillo
bufáe, bufabe soplaba
bufáes, bufabes soplabas
bufán (g) soplando
bufánla soplándola
bufat (p) de bufá soplado
bufera, capassidat de bufá capacidad de soplar
bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo, bufetades, bufeteos bofetada
bufit, bufits (bufá) soplido, soplidos
bufonades, bufonada, bufón, bufóns, payassada, payassades bufonada, bufonadas
buganvilla (flo, florera, planta) buganvilla
buidá – buidán (g) – buido, buides, buide, buidém o buidám, buidéu o buidáu, búiden – buidára – buidaría – búida esta engerra ! vaciar
buida, buit, de buidá vacía, vacío
buides, (vuides), cuan díxes algo forro, buit vacías
buit, forro vacío
Buitre , buitres – cuáns buitres vols ? Ne vull tres. buitre, buitres
bujía, bujíes bujía, bujías
Bula, bules del Papa de Roma Bula, bulas del Papa de Roma
bulbo, bulbos bulbo, bulbos
búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgares búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgaras
bulto, bultos, bultet, bultets bulto, bultos, bultito, bultitos
bull l´aigua a 100 grados sentígrados hierve el agua a 100 grados centígrados
bulla bulla, jaleo, pelea
bullen hierven
bullí (v) – li falte un bull, com a Manuelico Río Hijado Hervir – le falta un hervor
bullides hervidas
bullíe hervía
bullíen hervían
bullín témpano de hielo
bullín (g) – tením que aná (veén) mirán si la lleit está bullin Hirviendo – tenemos que ir viendo si la leche está hirviendo
bullire, bulliguere (bullí) hirviera, hirviese
bullissi bullicio
bullit, bullida hervido, hervida
buñol, buñols buñuelo, buñuelos
buque, buques buque, buques
burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, burchasoques escarbar
burchacha, burchaques, bolsico, bolsicos, faltriquera, faldriquera, faldriqueres, faltriqueres bolsillo, bolsillos, faltriquera
burchaqueta, burchaquetes bolsillito, bolsillitos, bolsillico
burdamen burdamente
burgués, burguesos, burguesa, burgueses Burgués, burgueses, burguesa, burguesas
burla, burles burla, burlas
burladero, burladeros a la plassa de bous, per a burlá (féli la burla) al bou burladero de la plaza de toros, para burlar al toro
burladó, enfotedó, a vegades, lo burladó ressulte burlat, del enfotedó sen enfóten uns atres burlador
burláe, burlabe burlaba
burlánse burlándose
burlat, burlats burlado, burlados
burlón, enfotedó, burlona, enfotedora burlón, burlona
burra burra
burret, burrets burrito, burritos
burreta, burretes burrita, burritas
burrifalda, burrifaldes (vore butifarra) morcilla, morcillas
burro, burra, burros, burres – ruc, ase - somera
lo radé burro de cuatre potes de Beseit seguramén va sé Moreno, lo de Vidal, de dos ne queden mols, ne van naixén encara y ne venen de atres puestos
burro, burra, burros, burras
burufalla, burrufalla, borrufalla, fullarasca, paregut a barallofa hojas y ramitas en el suelo, hojarasca
buscá – buscat, buscada – buscán (g) – busco, busques, busque, busquém o buscám, busquéu o buscáu, búsquen – buscára – buscaría – buscaré buscar
buscabe buscaba
buscabulles buscabullas
buscadó, buscadós , buscadora, buscadores buscador , buscadores, buscadora, buscadoras
buscáen, buscaben buscaban
búscal Búscalo !
buscál buscarlo
buscál, buscála, buscáls, buscáles buscarlo, buscarla, buscarlos, buscarlas
búscala búscala
buscála buscarla
buscáles buscarlas
buscáli buscarle
búscam búscame
buscám buscarme
buscán (g) buscando
buscánles, buscánlos buscándolas, buscándolos
buscánne - has trobat bolets ? No, hay estat buscánne una hora y res. Has encontrado setas? No, he estado buscando (setas) una hora y nada.
buscánse buscándose
buscára buscara, buscase
buscarán buscarán
buscaríe buscaría
buscaríen (ells,elles) buscarían
buscat, buscada buscado, buscada
búscateu tú ! búscatelo tú !
buscats, buscades buscados, buscadas
buscáutos, busquéutos buscaos
busco (yo) busco
búscon (buscá), buscona, que se arrime an algú buscán algo buscón, buscona
busque (ell) busca
búsqueda, busca búsqueda
busquém buscamos
busquéules buscadlas
butaca, butaques toleraremos
butano , bombona, bombones de, butano Sénder o Sender ? a Híjar. butano, botella de
butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós, butifarres morcilla, morcillas
buzón, buzóns, de correus, lo correu


buzón, buzóns, de correus, lo correu
nova ofissina de Correos a Valderrobres

buzón, buzones de correo, correos