champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 6 de noviembre de 2018
cóvec, cóvecs
A Ráfels ña un carré en este nom.
https://www.google.es/maps?q=ráfales+calle+covec
http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b3fp692b.gif
http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b3fp692a.gif
martes, 15 de agosto de 2017
portell
La Portellada ve de este nom, portell

martes, 16 de mayo de 2017
TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI
Pedro J. Bel Caldú
https://www.amazon.es/Caverna-Sociedad-Secreta-Pedro-Cald%C3%BA-ebook/dp/B00EFAKP4M
Fórnoles
TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI:
Quan vas naixer, no va fer de comadrona la tía Andrea, la tía Ruperta.
Si els bolquers que te van posar no eren de roba d’ eixugamans.
Si vas mamar d’un biberón.
Si eres chic i no vas portar “bombachos”. Si eres chica y no te van pentinar en dos trenes hasta els catorce anys.
Si no saps la diferencia entre un llit i un catre. O entre un coltxó i una márfega.
Si no distinguixes la diferencia entre un bassal, una basseta, una bassota, una bassa, una rebassa, un bassurro i un toll.

Si no saps que es un barranc, una cequia, una regadora, un solc, un caballó, una era i un clot de carbasses.
Si no has guardat mai l’aigua al Pou d’en Pi, al Colomer, a Llavarco, al Domenge, a la Fleixa, al Forcall, al Regall, a La Font d’en Sants, Al Llorer, al Assut, al Tollentador o a la Todona.
Si no has soltat, o tancat mai un estollador.
Si no vas tindre de menut una eixadella. I no saps la diferencia entre una eixá, una cavegueta, un cavegó i un txapo.
Si quan anaves a escola no has tengut que portar llenya per a la estufa.
Si, al mes de maig, no has tengut que portar flors (roses, margaritas, gauges o ruelles) a escola.
Si no t’han estirat de les orelles quan no te sabíes la lliçó. I no has posat la má, per a que te pegaren en una regla quan faes alguna malifeta.
Si no has tirat mai pinyols de llidó per un tubo de canya. // canut
Si no l’hi has eixecat mai les faldetes a una xica.
Si no has tengut mai una riña a cantala(d)es. Si has tornat sempre a casa sense cap borroco al cap.
Si no has jugat mai a fer bassetes i vergerets.
Si no saps com se jugue a les birles, que es “passar verguetes”, quin joc es “La raboseta solta” i la “Raboseta amagá”.
Si no has jugat al “Pajarito de Rey”, a les “Cartetes” y al “Tello”. Si eres xica i no has saltat mai a la corda de peladures de vimec.
Si no t’has banyat de nit a la Bassa, o de día a la bassa de la Vaqueta, a la de la Tellería o a la de la Vall de la Pina.
Si no has sentit mai pregonar al tió Matíes i no saps distinguir un pregó en trompeta d’un pregó en tabal. Si quan sents tocar la campana no saps si toque a missa, a morts o a foc.
Si no l’hi has besat mai la ma al sinyó Retó.
Si no saps qué es un menescal i qui es un potacari.
Si no saps qué es un burro guit. Ni saps que es una albarda, una saria, una tafarra, una singla, uns carrejadors, una collera o un feltre.
Si no distinguixes una forca d’un forcó ni una bota d’un bot. Si no saps que es la brisa y que es la sansa, o no has vist mai un cofí. Si no sapas qué es una banasta ni que es una portadora.
Si no t’has minjat mai una granota o un esfardatxo.
Si no has llavat roba a als llavadors ni has omplit un cante d’aigua a Llavarco. Si no has carregat cuatre cantes als argadells.
Si no saps quina casa ere l’hospital, qui ere la Tresa, lo tió Matíes, lo tió Olimpio o les chiques del Estanc. Si no saps com ana(v)e vestit lo tió Logio.
Si no saps qui ere Bosa de Ráfels, lo tio Melín, lo capadó de Morella, la gitana del “cul gros” i l’Agüelo de la Polletas.
Si no vas muntar a les Barquetes de la Placeta, si no vas veure sessions de circo del húngaros a la plaça. Si no vas veure “Genoveva de Brabante”, “Sor Angélica” i “Don Juan Tenorio” al salón del tió Gaspar.
Si no vas assistit a sessions de “Cine Mudo” a la plaça quan “el cinero” comentave a crits lo que eixie a la pantalla.
Si no saps distinguir una corbella de una falç. Si no has risclat ni has replegat espigues al temps de la sega. Si no has vist picar una dalla en martell i encrusa.
Si no saps qué es “plegar fem”. Si no has anat a la “rebusca” al temps de les olives i no has segat espigol per a vendre.
Si no saps que es una llanterna, que es un cresol, ni qué es un cuquet de la llum.
Si no saps que es “aure un niu”. Ni has corregut detrás de les perdiganes. Ni has cassat llangostos per a alimentales. Si no saps que es una culla, ni una lloseta, ni les varetes de visc.
Si no has parat rateres als torts i llaceres a les perdius Si no pots distinguir un tort d’ una merla, un pinçá d’un pitroig, una falsilla d’una orineta, una txólipa d’un mussol, una garça d’una put-put, ni un pardal d’un cuviet.
Si no saps qué es rebatre una era en lo roll. Qué es batre en un trill de cilindros i en un de pedrinyeres. Qué es ventar, qué es palejar, que es una criba y que es un aré. Ni la diferencia entre un sac i una taleca.
Si no has tret mai número al forn per a pastar. Si no saps que es una pastera, un taulell, un pintadó, una “siñal de creu” o un “pessic trencat”. Si no has anat mai a buscar el lleute, a casa de la tía o la veïna.
Si no has almorsat farinetes, dinat recapte i cenat sémola.
Si no t’has rentat, a una grela, primer la cara, después les mans i después los peus en la mateixa aigua.
Si no t´han rentat los ginolls en un espart o en una pedra d’arena.
Si no t’han rentat lo cap i t’el han esclarit en vinagre i si no t’han pentinat mai en una pinte espessa. Si no saps qué es una pastilla de sabó d’olor.
Si tot aixó te sone a txino… o eres molt jove o… no eres de Fórnols. Com a molt, eres un “turiste” enamorat de la nostra vila.
Peña Pork
miércoles, 19 de diciembre de 2018
Rural Matarranya, Calaseit
La TX se la va inventá Pompeyo Fabra per a la seua gramática de laboratori, en chapurriau se escriu CH, com en ocsitá.
| butifarra de sang, butifarres, borrifaldes, morsiella |
chumenera : enchumenera, no xumenera, la x no se pronúnsie igual que la CH, chaminera, AR : Os bolcans tienen una chaminera prenzipal e atras secundarias
granera, ramás, agranera, verbo agraná,
pésol, bissalto, AR : bisalto n.m. 1. Mena de baineta minchable con lulos redondos: Cal cozer bien os bisaltos que si no tienen muitos filos // loc. 2. lulos de bisaltos: As simiens, tamién minchables, de os bisaltos: Ayer zenemos reboltillo de lulos de bisaltos con magra.
galleta, poval, cubo,
| cantrella, pichella, pichell, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms – cantrelles: mamelles |
llépol, golut, llaminé, AR : laminero, laminera ach. e n. 1. Que licuaca minchar lamins: Mira que yes laminero, siempre minchando pastels.
cavall, caballet de sequia a Beseit, cevil
rabosa,
| raboses, tartaña, tartañes - rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels |
ratampanada, rata penada, rat penat (Valénsia), eixoreac
esfardacho, fardacho, AR : dragón n. m. Animal esmachinario como un fardacho chigán que chita (com se díe abans a Beseit, gitá -> arrojá -> vomitá) fuego por a boca.
| voltereta, volteretes, bela, beles, curumbela, curumbeles, cabussela, cabusseles |
maño, maña, germá, germana, chermá, chermana (Valchunquera), tato, tata, AR : A suya chermana albortó dimpués de zinco meses de preñau.
suguañetes,
| cussigañes, cussigolles, pessiguañes, pessigolles, gochet (La Fresneda), cossiguañes, cossigues, cossiguetes, cossigoletes |


viernes, 2 de junio de 2017
documén , antic, Fórnols
http://www.lafranja.net/?p=22930&cpage=1 "catalán de Aragón"
L'any 1337 los Calatravos d'Alcanyis otorgaven a Penarroja, Ráfels, Bellmunt i Fórnols lo "Privilegi de Vila". Los donave autonomía propia i els lliurave del domini de la vila de Montroig, de la que havíen segut "llocs" (aldeas) des de 1197. Los cuatre documents idéntics estaven redactats en castellá. Pero els poders otorgats, per cada vila nova a favor de l'apoderat que la representave, per a firmar lo document de separació, estave escrit en "chapurriau" de la época. Tos poso un enllaç al document original complet de Fórnols i la transcripció dels poders escrits en lo nostre parlar.
https://iiif.lib.harvard.edu/manifests/view/drs:19768131$1i
Et yo Don Pedro Pocullul, procurador, sindico et actor del concellio et vniuersidat de Fornos, con carta de procuración scripta por mano de Berenguer Ferrer, notario publico de Fornos, el tenor de la qual es aytal.
"Sie manifiesta cosa a tots com yo, en Guillem Puguert, jurat de Fornos et yo, en Pere Carbonell, et en Berenguer Ferrer, et en Simon de Vilanoua, et en Pere Gil (Juli Vert), et en Guillem Pucullul, notari, et en Pere Bosch, et nos lo Consel et Vniuersitat del dit lloch, consell cridat p(er) Domingo Ferrer, publich corredor. Et apleguat lo dit consell a la Esglessia de Santa Maria del dit lloch, hon es acostumat de apleguar, fem et, establim, et hordenam, com especial et general procurador nostre, sindich et actor, a vos en Pere Pocullul, notari et vehí de dit lloch present, et la dita procuracio rebent.
Et a saber, en totes e cadahunes cosses e afers, que nos, dit Consell et Vniuersitat de aquell ajam a fer et a trangiguir, a tractar et fermar, ab lo molt honorat et religios, lo senyor don frey Alfonso Perez, per la gracia de Deus, Maestre de la hondrata caualleria de Calatraua, et ab sos frares, et orde et, conuent de Alcañiz.
Et en reber, atorgar, aprouar et lloar, en nom nostre et de la dita Vniuersitat, totes et cada hunes graties, franqueses et llibertats, que el dit señor Maestre, frares, et orde, a nos daran et atorgaran. Aixi sobre jurisdictio, et exactio, et vnic imperi, et de tota jurisdictio, al Justitia del dit lloch atorgadora.
Com sobre apartament, que nos fem, et entenem a fer, separant nos del loguar de Montrroig, en aquelles cosses que ab ell ensemble, entro aci soliem vssar.
Et enfermar, et assegurar, que nos, dit Consell et Vniuersitat, al dit señor Maestre, frares, orde, et conuent de aquells. Tota la part, a nos contingent e pertanyent, de aquells mil sous de Jaca de sens, que nos, de tems, fayem ab los homens de Montrroig, et de Penarroja, Raffels et Belmunt, al dit señor Maestre, frares, et orde, et a sos predecessors.
Segons en lo priuilege de la composicio, feit p(e)r la señoria et p(er) sos predecessors, et p(er) los predecessors de nos dit Concell, et de les altres villes de Muntrrog, Penarroja, Raffels, Bellmunt, aixi com en aquell pus largament es contengut, no contrastant lo dit priuilege. Et nos, podent esser exemptats dels dits mil sous de aquell, et reseruar, et guardar a nos, tot altre dret que ajam, en aquell dit priuilege.
Et encara, generalment, en fermar et transiguir ab lo dit señor Maestre, frares, et orde, et conuent, tota carta o cartes, priuilege o preuileges, la qual o les quals, lo dit señor Maestre, frares, e orde, et convent, han a fer ab nos, o volam, o entenam a fer, de gracia et de merce, a profit de la dita hondrada senyoria, et a profit de nos, dit Consell et Vniuersitat.
En totes aquelles coses que als dits negotis e affers compliran, et de sa merce si merexerian fer, donar et transigir, et atorgar. Et aixi matex aquelles cosses que a nos y p(er)uindran de atorgar, et de fermar.
Dants et atorgants, a vos dit procurador, n(ost)re sindic et actor, ample et lliure poder et general administratio, de tractar, transiguir, comprometre, Ordenar, fermar, loar, atorgar, corroborar totes, et cadahunes cosses, que a vos, dit procurador, ben vistes seran et als dits negotis, o a qualsequier de aq(ue)lls, conuindran, et merexeran de fer, ab lo dit señor Maestre, frares, e orde, et conuent.
Et qualque cossa o cosses que p(er) vos dit p(ro)curador nostre, sindic et actor en los dits negotis, o en qualsequier de aquell(e)s feytes, dites, tractades, transiguides, comprometudes, fermades, atorgades p(ro)curades siran. Nos dit Consell et Vniuersitat, o atorga hauer p(er) ferm et p(er) segur, et p(er) tots tems. Be, aixi com si p(er) nos, dit consell et universtat fossen feytes, dites, tractades, trasiguides, fermades, atorgades, procurades, volents relleuar a vos, dit procurador, de tota carregua de satis dar.
Et p(ro)metem paguar tota cossa judgada, am totes ses clausules de nos obligatio, de tots los bens del dit Consell. Feyt fo en Fornos xiiii chalendes de febrer. Anno domini, milessimo, tricentessimo, tricessimo, septimo.
Testimonis foren p(rese)nts en Pere Ferrer, notari, et en Domingo Dinga, vehins de Fornos e yo, Berenguer Ferrer, notari publich de Fornos. Qui esta carta escriui, ab lletres sobre escrites el cinque renglo, allí hon diu lo senyor et mon senyal y possis".
Este es lo document mes antic, referit a Fórnols que jo conec, escrit en "chapurriau". Los anteriors están escrits en llatí.
domingo, 2 de julio de 2017
carpit
ert, erta, erts, ertes
estamordit de fret, estamordí ?
http://dilc.org/estamordir/
DCVB
FRED (ant. escrit fret). adj. i subst. m. (i dial. f.): cast. frío.
I. adj. (f. FREDA) Mancat de calor.
|| 1. en sentit físic: Que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà; que té un grau de calor inferior al normal o convenient. Lo crestall qui és de freda natura, se fa en los locs qui són frets per la absència del sol, Llull Cont. 334, 20. Banyat en les aygües més fredes que gel, Passi cobles 85. Quan van a deixondar-lo, lo troben fred com marbre, Atlàntida. x.Humors fredes: escròfules. Sang freda: la dels peixos i reptils; fig., serenitat, carència de nerviositat o d'apassionament obcecador. «S'estimat me va amb sang freda | i diu que no me té amor, | i jo en tenc per pagar-ló | amb sa mateixa moneda» (cançó pop. Mall.).
|| 2. fig., en sentit espiritual o moral: a) Que no és animat; mancat d'apassionament, d'ardor, de zel. L'esperit tenia més fret que lo gel, Passi cobles 20. Tenen la ànima freda y nua, Villena Vita Chr., c. 12. Vaig trobar-la a ella molt freda, Maura Aygof. 17.—b) Excessivament exacte o serè, sense inclinar-se a l'exageració, a deixar-se suggestionar, etc. Una investigació freda, Obrador Arq. lit. 74.—c) Mancat d'excitació genèsica. Mostrau-vos fret | e tant suau?, Spill 2756. Ffret sou com a rahim de parra, Coll. dames 776. La natura de la dona que és freda, Albert G., Ques. 43 vo.—d) Mancat de força, de poder per a obrar, especialment per estupefacció. Ànima freda: esperit mancat d'activitat. Quedar fred: romandre aturat davant una cosa espantosa o inesperada. Na Maria quedà freda quant va sentir axò,Roq. 28.—e) Mancat de gràcia, d'al·licient, de simpatia, d'expressió, etc. Trob freda tota alegria, Salvà Poes. 26. Era de mirada trista y freda, Rosselló Many. 168. A la freda reclusió de les aules, Ruyra Parada 11.
II. m. (i dial. f.).
|| 1. Sensació produïda per la pèrdua de calor. Fassen penitència e sostenguen fam, set, calt, fret, turments, Llull Gentil 27. L'ome embriach tremola de fret, Albert G., Ques. 13 vo. Els escarrufaments de fret los fan acostar-se, Rosselló Many. 28.
|| 2. Temps fred; absència relativa de calor. Per fortuna de temps o de fret o de pluja o de vents, Cost. Tort. II, iv, 18. Ab frets e ab calors, Muntaner Cròn., c. 7. Hi'l trist de Johan en tems de fret sua, Proc. olives 516. Que los frets e les pluges les començauen a enujar, Tirant, c. 92. Fer fred: esser fred el temps. Estauen al foch, car feya fret gran, Passi cobles 20. Se pengen infants tendres pel fred esmorteïts, Atlàntida v. Fred sec: temps fred i mancat d'humitat. Feia molta fred i li sortia un fum blanc per entre els pèls del bigoti, Pla Girona 151. Fred moll o humit: temperatura baixa barrejada amb humitat. Fred negre: fred sec i sense sol. Fred secret: fred molt intens i sense vent (Tarr.).
Loc.—a) Hi ha moltes comparacions per a expressar hiperbòlicament que una cosa és freda; v. gr.: Més fred que (o Tan fred com) neu, gel, una serp, el nas d'un ca, la cadena del pou, marbre.—b) Donar-ne una de freda i una de calenta: dir ara una cosa i suara la contrària.—c) Fer un fred que talla, que pela, que trepana, que rau, que glaça, que glaça la cua dels gossos, que glaça el pensament: locucions per a expressar hiperbòlicament un fred molt intens.—d) Ja ha arribat el fred de Rússia!: es diu referint-se a algú que va molt abrigat quan encara no fa fred (Empordà).—e) Si t'agafo, no tindràs fred!: es diu en to d'amenaça, com volent dir que li donarà una tupada forta, que el calfarà.—f) No fer fred ni calor: no causar cap impressió, no interessar.—g) No passar fred ni calor per una cosa: estar indiferent.
Refr.—a) «Un vestit ne tinc a França, i aquí em moro de fred»: al·ludeix als qui s'avanen de posseir coses que no els poden esser útils.—b) «Qui no té seny, no té fred».—c) «Si tens fred, embolica't amb la paret» (Segarra, Urgell); «Si tens fred, arrima't a la paret» (Vinaròs).—d) «Qui té fred de peus, que los s'escalfi» (o «que el se tregui»): es diu volent indicar que no es vol intervenir en un assumpte d'altri, que l'interessat mateix se'l resolgui (mall.).—e) «Ni per calor deixis la capa, ni per fred la carabassa»; «Ni per fred ni per calor, no deixis la capa ni el sarró»; «Ni per calor ni per fred, no et llevis la capa ni el barret».—f) «Lo que guarda del fred, guarda de la calor».—g) «Homo poquet, en haver dinat té fred»: es diu perquè l'home pusil·lànim no es sap treure el fred feinejant o desplegant alguna activitat (Mall.).—h) «Déu dóna el fred segons la roba»; «Déu dóna la roba segons el fred»: vol dir que la Providència sap coordinar les necessitats dels homes amb llur capacitat per a satisfer-les.—i) «El fred és enemic del pit».—j) «Qui festeja, no té fred».—l) «Any serè, any de fred».—m) «Any de fred tardà, raïm sa vinya no farà» (Menorca).—n) «Fred i gel, no queden al cel» (Urgell, Segarra); «Fred, si no el fa davant, el fa darrera» (Men.); «Es fred, ses rates no se'l mengen» (Men.): vol dir que tots els hiverns fa fred, encara que a vegades vingui amb algun retard.—o) «Fred segur, no mata ningú».—p) «Any de fred, mal pel pobret».—q) «En temps de fred, més val una capa (o una gorra) que un barret».—r) «Freds en darrer, pedregades en primer» (Gomis Met. Agr. 84).—s) «Pels Reis, el dia creix i el fred neix» (Urgell, Maestr.); «Quan el dia creix, el fred neix» (ross., or., occ.); «Quan lo dia creix, creix la fam i creix lo fred» (Tortosa).—t) «Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar» (Empordà).—u) «Quan vénen los tres barbuts, vénen los freds cascarruts»: els tres barbuts són Sant Pau ermità, Sant Maure (15 gener) i Sant Antoni Abat (17 de gener).—v) «Per Santa Agnès i Sant Fructuós, los freds majors»: la festa d'aquests sants és dia 21 de gener.—x) «Per Sant Vicenç, paren els freds i entren els vents»: la diada de Sant Vicenç és el 22 de gener.—y) «Si el febrer riu, el fred reviu» (Gir.); «Si la Candelera plora, el fred ja és fora; si la Candelera riu, el fred és viu» (or., occ., bal.); «Candelera clara, fred hi ha encara» (Men.); «Per la Candelera, es fred, si no és davant, és darrera» (Men.).—z) «Març, marcedor, que de nit fa fred i de dia calor» (Val.).—aa) «Trons en març, fred en abril i maig» (Val.).—bb) «Boires de març, fred en es maig» (Mall.).—cc) «Fred d'abril, du pa i vi».—dd) «Abril abrilet, va matar sa mare de fred» (Tortosa).—ee) «Es fred de març entra dins ses banyes d'es bous» (Men.).—ff) «No és bon maig, si el ruc no tremola de fred a l'estable» (Manresa).—gg) «El juny fred mata l'esplet» (Mall.).—hh) «L'octubre fred mata el cuquet».—ii) «De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu».—jj) «Per Sant Iscle, lo fred xiscla» (Costa de Llevant, Manresa): la diada de Sant Iscle és el 17 de novembre.—ll) «Per Sant Climent, el fred reganya la dent»: és al 21 de novembre.—mm) «Per Santa Caterina, o molt freda o molt humida» (Fulleda): és el 25 de novembre.—nn) «Per Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu» (Ripoll, Empordà, Pla de Bages): és el 30 de novembre.—oo) «Per Sant Tomàs, el fred al nas»: és el 21 de desembre.—pp) «Per Nadal, fred com cal».—qq) «De por i de fred, qui més se'n posa, més n'admet»: significa que hi ha bona part d'autosuggestió en les sensacions de por i de fred (Tremp).
Fon.: fɾέt (pir-or., or., Maó); fɾét (occ., val.); fɾə́t (mall., Ciutadella, Eiv.). Cal advertir que fred usat com a substantiu (II), encara que regularment és masculí, en alguns dialectes catalans és femení; això ocorre principalment en el Rosselló, a l'Empordà, a la Garrotxa i a la comarca de Girona. «Ai mare, quina fred als peus!»«La fred ha sigut molt forta». La fred deu apretar, defora, Massó Croq. 97. «Qui té fred, set, son i gana, menja, beu, dorm i s'escalfa; s'espassa la fred, la set, la son i la gana» (Olot).
Intens.:—I (adj.): fredàs, -assa; fredet, -eta; fredot, -ota; fredíssim, -íssima.—II (m.): fredàs, fredarro, fredot, fredet.
Antòn.: calent, cald.
Etim.: del llatí frigdu, contracció vulgar de frigĭdum, mat. sign. La i de frigĭdum en llatí clàssic era llarga, i per tant, caldria esperar en català frit (cf. el cast. frío, amb i, no amb e); però es veu que ja en llatí va predominar una forma frĭgĭdum amb i breu, probablement per inflència analògica de rĭgĭdum, i això fa que les formes romàniques del mot, fora del castellà i el portuguès, representin un frĭgĭdum amb i breu (fr. froid, it. freddo, cat. fred).
sábado, 3 de noviembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, B
| Babia (está en : a) – com Antonio Babia – Poble de León |
estar en babia (Babia, León) El dicho en español «estar en Babia» hace alusión a esta comarca. Los reyes de León poseían un palacio en esta zona donde pasaban largas temporadas, sobre todo en la época estival. Sus súbditos justificaban la ausencia de sus monarcas diciendo que estaban en su residencia veraniega. El entorno babiano supuestamente producía un efecto relajante en los reyes que se aislaban allí de sus problemas y preocupaciones, del mismo modo cuando no querían recibir a alguien en audiencia decían que «estaban en Babia» |
||
| babós (bolet), babosos, bateó, bateons | baboso, seta | ||
| babosera, baboseres | donde salen los babosos (setas) | ||
| bachá, baixá | bajar | ||
| bache, baches – de bachá (baixá) | bache, baches – bajas | ||
| bachillé, bachillés, bachillera, bachilleres – bachiller, bachillerat – Dita de Beseit : al carré pla venen blat, a Vilanova porgueres, y al carré de La Muleta, la flo de les bachilleres. |
alcahuete | ||
| bachillejá, chafardejá | alcahuetear, curiosear, chafardear | ||
| bachillerat | bachillerato | ||
| bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se minjon les bajoques. |
judía verde | ||
| bachoques, bajoques | judías verdes | ||
| bachoquetes, bajoquetes | judías verdes pequeñas | ||
| badá, badás | agrietar, agrietarse | ||
| Bada, bades, badat, badats, badada, badades (vore esbadocá y badá) |
grieta, grietas | ||
| badá, embelesás, quedás encantat | embelesarse, quedarse boquiabierto, como encantado | ||
| badall (batall de campana) | badajo | ||
| badallá s, - badallo, badalles, badalle, badallem o badallam, badalléu o badalláu, badallen – badallán (g) – badallara, badallares, badallare, badallarem, badallareu, badallaren – badallaría, badallaríes, badallaríe, badallaríem, badallaríeu, badallaríen – badallat, badallats, badallada, badallades. | bostezar | ||
| badallabe | bostezaba | ||
| badats | agrietados | ||
| bades – tú bades – (vore de vades) | Grietas – tú agrietas | ||
| badina, badines – la badina negra del Parrissal de Beseit | una badina es un pozo de agua – la badina negra del Parrizal de Beceite | ||
| bádminton | bádminton | ||
| badoc, badocs, flo de la carbassera | flor, flores de la calabaza | ||
| bagache, equipache, bagaches, equipaches – coneiximens de una persona | bagaje, equipaje | ||
| bagatela, bagateles – cosa de poca sustansia y valor | bagatela, bagatelas | ||
| bahorrina, coses asqueroses mesclades en aigua bruta. Grupo de gen roína y ofenedora, com los de franja morta a Facebook | cosas asquerosas mezcladas con agua sucia. Grupo de gente mala y ofensiva, como los de franja muerta de facebook | ||
| Bailarín, bailarins, bailarina, bailarines – vore balladó, balladora | bailarines, bailarinas | ||
| baile (de un poble) antic cárrec foral del reino de Aragó. https://es.wikipedia.org/wiki/Baile_(Cargo_foral) |
baile de un pueblo, antiguo cargo, bayle o batle, en dialecto catalán batlle | ||
| báissa, baixa al carré si eres home! No baixarás, no, perque eres un cagamandurries | baja a la calle si eres hombre ! No bajarás, porque eres un cagabandurrias. | ||
| baissá, vore baixá | bajar | ||
| baissabe, baixabe | bajaba | ||
| baissaben, baixaben | bajaban | ||
| baissada, baixada | bajada | ||
| baissadós, baissadó (vore baixadó) | Bajador, bajadores, por donde se baja | ||
| baissáem, baixábem | bajábamos | ||
| baissáen, baixaben | bajaban | ||
| baissáli, baixáli (an ell o ella) | bajarle | ||
| baissarán, baixarán | bajarán | ||
| baissaré, baixaré | bajaré | ||
| baissáre, baixáre (si ell) | bajara, bajase | ||
| baissárem, baixárem | bajáramos, bajásemos | ||
| baissarem, baixarem | bajaremos | ||
| baissaríen, baixaríen | bajarían | ||
| baissat (p) baixat – ham baissat per carré Doctor Fleming y ham pujat pel carré de la muleta (Beseit) |
bajado | ||
| báisse, baixe | baja | ||
| báissen, baixen | bajan | ||
| báisses, baixes | bajas | ||
| baisset, baixet, baisseta, baixeta | bajito, bajita | ||
| baisseta, vore baixeta | bajita | ||
| báisso, baixo (yo) | bajo | ||
| baissos, baixos (cuan) | bajes | ||
| baix, a baix, abaix, abáis (Valjunquera) | bajo, abajo | ||
| Baixá – baixo, baixes, baixe, baixem o baixam, baixéu o baixáu, baixen – baixat, baixats, baixada, baixades; baixara – baixaré – baixaría – baixa cap a baix (redundansia) ! Puja cap amún! | bajar | ||
| baixaben | bajaban | ||
| baixada, baixades (costa, costes) | bajada, bajadas (cuesta, cuestas) | ||
| baixadó, baixadós, lo baixadó de la sequia de San Llorens al horta majó de Beseit | bajador, bajadores, por donde se baja | ||
| baixáe, baixabe, bachabe, bacháe | bajaba | ||
| baixál (an ell), baixála (an ella) | bajarlo | ||
| báixal, báixala! | bájalo , bájala ! | ||
| báixali los fums! | bájale los humos ! | ||
| baixamar | bajamar | ||
| baixán (g) - baixán de Fredes trobem Formenta | bajando | ||
| baixare | bajara, bajase | ||
| baixárém | bajaremos | ||
| baixat (p) | bajado | ||
| baixe, bache | baja | ||
| baixem, baixam | bajamos | ||
| baixen, bachen | bajan | ||
| baixes | bajas | ||
| baixesa, baixeses | bajeza, bajezas | ||
| baixo (baixá), bacho | bajo | ||
| baixotet, baixoteta, baixet, baixeta, baix, baixa, baixos, baixes | bajito, bajita | ||
| bala, bales | bala, balas | ||
| Balada, balades (de bala) – escopetada, escopetades (escopeta) | balazo, balazos, escopetazo, escopetada | ||
| balada, balades, baladeta, baladetes | balada, baladas, baladita, baladitas | ||
| balagosto, balagosto, pelmodo, pelmodos, mamperlán - biga, bigues, viga, vigues de fusta al ráfec | mamperlán, vigas de madera en el alero del tejado. Balaustre ? | ||
| balansades (caminá a) | caminar de lado a lado | ||
| balansejáe (se) – ell , ella – un elefán se balansejábe a una taragaña | balanceaba | ||
| balansejás, balansechás | balancearse | ||
| balarrasa, aiguardén mol fort, com lo que ix del alambique a la fira de Ráfels, - tarambana - bala rasa | aguardiente muy fuerte | ||
| balbussejá, cuan un chiquet o chiqueta escomense a parlá | balbucear | ||
| balcó, balcóns, balconet, balconets | balcón, balcones | ||
| baldamén, vore baldat | cansancio muy grande | ||
| baldat, baldada, mol cansat, agotat | agotado, muy cansado, agotada | ||
| baldrufa, galdrufa, trompina | peonza | ||
| Balears, ses illes, les isles Balears, Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera, Cabrera | Baleares | ||
| balinera, balineres, escopeta de balí, balíns | balinera, balineras, escopeta de balines | ||
| balma, balmes (com la de Zorita, Surita) | balma, cueva natural en una roca | ||
| baló, balóns, pantalóns curts (vore pilota) | balón, balones, pantalones cortos | ||
| baloncesto, basket (vore basquet) | baloncesto | ||
| ball, balls, de ballá | baile, bailes, de bailar | ||
| ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball | bailar | ||
| ballaben, balláen | bailaban | ||
| balladó, balladora – Roberto es un bon balladó de jotes – ya tens balladora per a les festes ? | bailador, bailadora, pareja de baile | ||
| balláe, ballabe | bailaba | ||
| balláen, ballaben | bailaban | ||
| ballán (g) | bailando | ||
| ballará | bailará | ||
| ballarém | bailaremos | ||
| ballaren | bailáramos | ||
| ballat (p) – vallat | Bailado – vallado | ||
| balle | baila | ||
| ballesta, ballestes | Ballesta, ballestas | ||
| bambáen, bambáben (vore bambán) | holgazaneaban | ||
| bambán (aná), bambá – Lambán va bambán y mentres aná cobrán. Marcelino Iglesias igual. José Antonio Durán Lleida tamé. | holgazanear, pasar el rato | ||
| bambolles, bambolla, bambolleta, bambolletes | ampolla, burbuja, ampollas, burbujas | ||
| bañ, bañs | baño, baños | ||
| bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit) |
bañar, bañarse | ||
| bañabe (se) o bañáe | Bañaba | ||
| bañadina, bañadines – quina bañadina ña avui per l´horta majó, ha caigut una bona rosada | cuando algo está muy mojado – qué mojada está la huerta mayor, ha caído un buen rocío. | ||
| banasta, banastes – cornalera, cornaleres són los “nassos de doña Rogelia”, agarradós – Esta falle per aon fallen les banastes (pel cul) |
banasta, cesta grande de mimbre con dos agarradores (cornalera) como la nariz de doña Rogelia. Rogelio es Rugé, Roger. | ||
| bañat, bañats | mojado, mojados | ||
| banbán, bambán | holgazanear, pasar el rato | ||
| banc, bang, bancs, bangs, lo bang de la passiénsia - Este bang está ocupat per un pare y un fill, lo fill se diu Juan y lo pare ya te u hay dit. | banco, bancos | ||
| bancada, bancades (banc, bang) - Al parlamén, conjún dels legisladós de un mateix partit, o dels escañs corresponéns. Taula o bang gran en un madalapet damún, al que se tundíen (se fotíe una tunda) los teixits a les fábriques de roba, cuero artifissial com a Beseit. Tros de obra. Basse per a assentá o fixá una máquina o motor. Escalonamén a una cantera o excavassió. Al mar: Taula o banquet aon se assenten los remadós. |
bancada, bancadas - En un Parlamento, conjunto de los legisladores de un mismo partido, o de los escaños correspondientes. El discurso fue muy aplaudido por la bancada oficialista. Mesa o banco grande con un pequeño colchón encima, sobre el cual se tundían los tejidos en las fábricas de paños. Porción de paño preparada para ser tundida. Arq. Trozo de obra. Constr. Base para asiento o fijación de una máquina o motor. Ingen. Escalonamiento en una cantera o excavación. Mar. Tabla o banco donde se sientan los remeros. |
||
| bancal, bancals - Replá de terra que se fa a un terreno en pendén, y que se aprofite per a cultivá. Tros de terra rectangulá, disposat per a plantá llegúms, viña, olivés o atres ábres. Arena acumulada a la vora del mar. Tapet que se fique damún del bang per a adornál o per a tapá la fusta. |
bancal, bancales - Rellano de tierra que se hace en un terreno pendiente, y que se aprovecha para el cultivo. Pedazo de tierra rectangular, dispuesto para plantar legumbres, vides, olivos u otros árboles frutales. Arena acumulada en la orilla del mar, al modo de los bancos o bajíos que se forman bajo el agua. Tapete o cubierta que se pone sobre el banco para adorno o para cubrir su madera. |
||
| banda, bandes | banda, bandas | ||
| bandada de muixóns, eixám si són abelles, volada de muixóns – vore avería | bandada, bandadas - averío, banda, banco, tropel, muchedumbre | ||
| bandejá, bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall (o badall) se quede apegat a la campana y no toque. - bandejo, bandejes, bandeje, bandegém, bandegéu, bandégen – bandejára – bandejaré – bandejaría | bandear las campanas | ||
| bandeja, bandejes | bandeja, bandejas | ||
| bandejeta, bandejetes | bandejita, bandejitas | ||
| bandera, banderes | bandera, banderas | ||
| banderilla, banderilles | banderilla, banderillas | ||
| banderillero, banderilleros, lo que fique les banderilles als bous a la plassa | banderillero, banderilleros | ||
| bando, bandos | bando, bandos | ||
| bañe (se) | se baña | ||
| bañera, bañeres | bañera, bañeras | ||
| bañet, bañets | bañito, bañitos | ||
| bañéu (no tos) | mojéis, bañéis (no os) | ||
| bánua, bánues (manta cobertora) – vánova - cubrellit de abrigo y de adorno, de teixit gruixut, de pun o de ganchillo. | colcha, colchas | ||
| bar, bars, baret, barets, bareto, baretos | bar, bares | ||
| baralla, riña, barallás – a una dona de Calaseit que va viure a Beseit li vach sentí : no tos barrallésseu - yo me barallo, baralles, baralle, barallém o barallám, baralléu o baralláu, barállen | Pelea, reñir, pelear | ||
| barallofa, ballarofes del panís, burufalla, burufalles, bufarralla, bufarralles - A Valderrobres diém barallofa y es lo que envolte a les panolles de panís, tamé se emplée per a di que a una cosa ña poc de cla, no es tot llimpio. | Lo que envuelve a la mazorca de maíz. | ||
| barana, baranes, sobrebarana, sobrebaranes, baraneta, baranetes, barandat, barandats (del balcó, de la terrassa) | baranda, barandilla, pasamanos, barandado, barandal, antepecho, comulgatorio | ||
| barat, barats, barata, barates | barato, baratos, barata, baratas | ||
| barba, quina barbaridat de barbes ñan a la barbería de Barbastro – barbé, barbera | barba, barbas – barbero | ||
| barbáric, barbárics, bárvaros (tribus del nort) | bárvaro, barvárico | ||
| barbaridat, barbaridats | barbilla | ||
| barbeta, barbilla | barbilla, barbita | ||
| barbilla, barbilles – se porten de maravilla los meus collóns y la teua barbilla – barbeta, barbetes | barbilla, barbillas – se llevan de maravilla mis cojones y tu barbilla. | ||
| barca, barques | barca, barcas | ||
| barco, barcos, barca, barques, barcota, barcotes, barqueta, barquetes, barquet, barquets | barco, barcos, barca, barcas, barcaza, barcazas | ||
| bardissa: esbarsés y motes que púnchen que se fiquen damún de les parets, corrals, cuberts, etc. | plantas espinosas que se colocan encima de las paredes, corrales, cubiertos, etc. | ||
| barón, baróns (títul nobiliari) | Barón, barones (título nobiliario) | ||
| barra (de pa, de fusta, de ferro), barres | barra, barras (de pan, de madera, de hierro) | ||
| Barrabassada, barrabassades, travessura, chiquillada, sagalada, desatino, despropósit, disparate, barbaridat | barrabasada, travesura, chiquillada, desatino, despropósito, dislate, disparate, atropello, barbaridad | ||
| barraca, barraques, barracó, cabaña – foc a la barraca ! (No u digáu a Queretes, que ña un pub en este nom) - barracó, caseta, chossa, chabola, refugio, refugi, albergue, almassén | barraca, barracas, cabaña, cabañas, barracón, caseta, choza, casilla, chabola, refugio, albergue, almacén | ||
| barrada, barrades, cop en una barra : palanca, tranca, vara, varilla, barreta, barró, barrot, eje, ferro, riel, garrot, mostradó | golpe con una barra, barrada - palanca, tranca, vara, varilla, rejón, barreta, barrón, barrote, eje, hierro, lingote, riel, palote, carril, mostrador, bajío, bajo, encalladero, arrecife | ||
| barrang , barranc, barrangs, barrancs – barrancada (cuan baixe molta aigua pel barrang) – barranquet – invertí en sang es invertí al barrang : comprá animals de cárrega, que paren al barrang - a tranques y barranques – barranquet, barranquets - despeñadó, pressipissi, rambla | barranco, barrancos - despeñadero, precipicio, torrentera, barranca, cauce, descolgadero, quebrada, rambla, ramblazo, rehoyo, sima, atolladero, bancal | ||
| barrecha, barreja, mescla de aiguardén y moscatell o mistela (barrejats) | aguardiente y moscatel o mistela mezclados | ||
| barrejat, barrechat, barrejats, barrechats, barrechada, barrejada, barrejades | mezclado, mezclados, mezclada, mezcladas | ||
| barrera, barreres | barrera, barreras | ||
| barres, mandíbula, mandíbules / si només calguere obrí les barres y caiguéren butifarres ! - vore barra |
mandíbula / si solo hiciese falta abrir las mandíbulas y cayeran morcillas ! | ||
| barri, barris | Barrio, barrios | ||
| barró, barróns (vore barra) - viga, tauló, traviessa, travessé, llistó | viga de madera, travesaño, madero, traviesa, larguero, listón, tabla, tablón | ||
| barrócul, barróculs, pedra, pedres – vore códul | piedra, piedras | ||
| barroques, del barroco – vore barrócul, es una pedra. | barrocas, del barroco | ||
| Barrot, barrots, barrotet, barrotets - barra, vara, barreta, tocho, travessé, varilla | barrote, barrotes - barra, vara, barreta, palo, travesaño, palitroque, varilla | ||
| barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten – barruntaría – barruntára – barruntaré – Barrunta de La Portellada – barruntos - conjeturá, sospechá, presumí, suposá, aulorás, inferí, intuí, malissiá, olfatejá, prevore, pressentí, pressuposá | |||
| barruntáe, barruntabe (ell) | barruntaba | ||
| barruntáen o barruntáben | barruntaban | ||
| barruntán (g) | barruntando | ||
| Barselona, Barchinona, Barcino | Barcelona, Barchinona, Barcino | ||
| Bartolomé, patró de Beseit, La Fresneda, etc – la flauta de Bartolo, Bart – Bertumeu o Bertomeu no se diu. | San Bartolomé | ||
| bártuls (los) | bártulos | ||
| barullo , confussió, follón, jaleo, abalot, algarada, algarabía, barahúnda, escándol, soroll, tumulto, dessórden, confussió, rebombori, enredo |
barullo , confusión, follón, jaleo, alboroto, algarada, algarabía, barahúnda, escándalo, ruido, tumulto, desorden, confusión, mezcolanza, revoltillo, revoltijo, enredo, embrollo |
||
| basa, al guiñot, cuan has guañat una vegada y tens cartes de basa | cartas que se han ganado en el juego (guiñote) | ||
| basá, fundamentá, fundás, fé los solaméns, apoyás, justificá, probá, demostrá, assentá, descansá, gravitá, apoyá, simentá | basar, fundamentarse, fundarse, apoyarse, justificar, probar, demostrar, asentar, descansar, gravitar, apoyar, cimentar | ||
| basca (vasca no), molta caló, calicha, calina, calorina, bochorn, bochorno | mucho calor, bochorno | ||
| báscula, báscules, per a pesá – romana, romanes – A Beseit estabe a la vora de Santa Ana, ara aon la ofissina de turisme, prop de casa Royo – les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana.... | báscula, básculas, romana, romanas | ||
| basques, basca, caló, suó freda | calores, sudor frío | ||
| basquet, basquets, caixetes de fusta per a la fruita | cajita de madera para la fruta | ||
| bassa, basses, basseta, la balseta de Fórnols, la Bassa de Fórnols, bassot, bassotet | balsa, balsas | ||
| bassada (de bassa) – aigua de una bassa O a la séquia, l´aigua que se quede acumulada, embassada hasta lo estolladó que tens ubert. | |||
| basse, basses (ante notari) | base, bases (ante notario) | ||
| basseta, bassetes – vore bassa - balseta, balsetes, com lo carré Balseta de Fórnols y la bassa. - La bassa de la culada a Pedro Saputo | balsita | ||
| Bassí, bassíns, orinal, orinals | Orinal, bacín | ||
| bássia, bássies, vássia, vássies (per al ges, alchez) ere de fusta, después de goma, tamé se donabe minjá als gorrinos en ella. | bacía. Palangana metálica de borde muy ancho y con una hendidura para apoyar el cuello, usada por el barbero para remojar las barbas. Artesa usada para dar de comer a los cerdos y otros animales. |
||
| bassiol , trong de fusta buidat pel mich que servix de abeuradó al bestiá. | tronco de madera hueco que sirve para abrevar a los animales. | ||
| bassura, bassures | basura, basuras | ||
| bastán, bastáns, bastanta, bastantes | bastante, bastantes | ||
| bastém, natros dos mos bastém, ne som prou per a fé alló | bastamos (nos) | ||
| bastidó, chasis, esqueleto, armadura, entramat | bastidor, chasis, armazón, esqueleto, armadura, entramado | ||
| bastíssim, bastíssims, mol bastos, bastíssims com un condó de espart, bastíssima, bastíssimes | bastísimo | ||
| bata, bates | bata, batas | ||
| batall de la campana (badall) – badall, badallá es obrí la boca y dixá eixí aire (bostezar) | badajo de la campana – bostezo, bostezar | ||
| batalla, batalles | batalla, batallas | ||
| batalladó, guerrejadó, combatiu, campejadó, combatién, esgrimidó, guerrero, guerrillé, soldat | batallador, belicoso, beligerante, aguerrido, combativo, campeador, combatiente, esgrimidor, guerrero, guerrillero, pendenciero, soldado | ||
| batea , palangana gran per a rentá roba / batea del mar per a les ostres, mejillóns, músclos / Batea de Tarragona / bandeja, artesa, contenedó, caixó | batea, bandeja, azafate, dornajo, artesa, vagón, contenedor, cajón | ||
| batec, batecs del cor (bategá) | latidos del corazón (latir) | ||
| batech, batejos, batechos | bautizo, bautizos | ||
| batechá, batejá | bautizar | ||
| bategá lo cor | latir el corazón | ||
| batejá - batejo (yo) a mon fill, a ma filla, bateges, batege, bategém o batejám, bategéu o batejáu, batégen | bautizar | ||
| batejat, batejada – te bategen lo padrí y la padrina, los padríns, los meus són Ángeles Gil Guimerá y Ángel Otín Ros. Eloy Otín Gil y Óscar Otín Gil parlen chapurriau de Tamarite, tamaritá. | bautizado, bautizada | ||
| batería, bateríes | batería, baterías | ||
| batía, batíes, batíe, batíem, batíeu, batíen (passat de bátre) | Batía - pasado de batir | ||
| batín, bata, bateta | batín, bata, batita | ||
| batolla, barra per a fé caure les anous, ameles, de fusta o les modernes de polietileno | vara para almendras, olivas, nueces | ||
| batollá, fé caure les anous, ameles / tamé batre les llegúms com los sigróns fen caure lo gra, después se vénten (ventá) |
varear con batolla, vara de madera o polietileno | ||
| batre – batixgo, batíxes, batíx, batím, batíu, batíxen – batría – batín (g) – era de batre – batiguéra – batiré | batir | ||
baturro , baturra
|
baturro , baturra | ||
| batut, batuda (batre) | batido, batida | ||
| baubo, bauba – dits baubos, que están torpes, pel fret o per un cop. - abaubat, abaubada – bauba, baubes | bobo, boba, bobos, bobas | ||
| Baúl, baúls | baúl, baúles | ||
| bayeta, bayetes per a llimpiá | bayeta, bayetas | ||
| Be – Cóm estás? Estic mol be, grássies. | Bien – Cómo estás? Estoy muy bien, gracias. | ||
| beata María (arraíls de una planta de la que se fa una beguda en aiguardén) | beata María, raíces de una planta de la que se hace una bebida con aguardiente | ||
| beata, beates, beato, beatos | beata, beatas, beato, beatos | ||
| beatería (vore beata) | Remover los tizones del fuego. | ||
| bebam ! Cóm tos agrade lo mam, la mamera ! | Bebamos ! | ||
| bebé, bebés, vore chiquet | bebé, bebés | ||
| bebedó, bebedora, que beu (normalmén massa, o mol), bebedós, bebedores – vore abeuradó | bebedor | ||
| bebén (g) vore beure | bebiendo | ||
| bebíe (beure) | bebía | ||
| bec (yo) beure | bebo | ||
| bec, becs, pic, pics de un muixó | pico, picos | ||
| becada (fé una), becades, becáes, becadeta, becadetes – dormí un rato, mija michdiada | dormir un rato, media siesta | ||
| begónia, begónies – La Begoña es una pocavergoña, m´ha arrencat les begónies que tenía a la finestra. :) |
begonia, begonias – Begoña es una pocavergüenza, me ha arrancado las begonias que tenía en la ventana. | ||
| beguda, begudes | bebida, bebidas | ||
| beguéren (ells) | bebieran | ||
| begut (p) beure | bebido | ||
| belá una ovella o una cabra, la ovella bele – Cóm estáu ? - Beeee - Pos si estéu be men vach. |
balar | ||
| belcá, belcás - una rama per a fé una gayata, doblegá, doblegás – belcá la esquena , acachá la esquena, en curva | curvar, curvarse, doblar,doblarse | ||
| belcábe (belcá), belcáe |
torcía, curvaba | ||
| belcada, belcat, doblegada, doblegat, belcats, belcades (vore gayata) | doblada, en forma curvada (ver gallata : cayado) | ||
| belcats | torcidos, curvados | ||
| Belcebub, Belcebú, lo dimoni de Queretes no, lo del infern, diable, Satanás | Belcebú | ||
| belco (yo) , belcá | Tuerzo, curvo, de torcer, curvar | ||
| Belén, Beléns, de Nadal, aon va náixe Jesús de Nazaret | Belén | ||
| Belenguera (la), prat, planet, a Beseit. Se puje desde lo pla de les mines (lo plano) cap a la esquerra y amún. | La Belenguera, prado, llano, Beceite | ||
| belga, belgues, de Bélgica | belga, belgas | ||
| bellaqueríes, bellaco, bellaquería – roín, o que té picardía | bellaquería, bellaquerías, bellaco, ruín | ||
| bellesa (vellesa es de vell, agüelo) | belleza | ||
| belleses | bellezas | ||
| bellíssim | bellísimo | ||
| bellíssima, mol bella | bellísima, muy bella | ||
| bellíssimes | bellísimas | ||
| bellota, bellotes, billota, billotes, de roble o de carrasca – billotero de La Fresneda (mote) | bellota, bellotas, de roble o de encina | ||
| ben (fet) | bien (hecho) | ||
| benasqués, de Benasque - aragonés de allí (patués) | Benasqués – aragonés benasqués | ||
| benaventurats, benaventurades | bienaventurados, bienaventuradas | ||
| bendigue | bendiga | ||
| bendissió, bendissións | bendición | ||
| benéfic, benéfics, benéfica, benéfiques | benéfico, benéficos, benéfica, benéficas | ||
| benefissi, benefissis | beneficio | ||
| benefissiat, benefissiada | riña, pelea | ||
| beneí (ben di) – yo beneíxco, beneíxes, beneíx (normalmén lo móssen), beneím, beneíu, beneíxen – benediré – benediguera – beneín (g) | bendecir | ||
| beneín (g) (beneí) | bendiciendo | ||
| beneínla, beneínlo | bendiciéndola, bendiciéndolo | ||
| beneít, beneíts, pa beneít, pans beneíts, beneída, beneídes – a Mallorca, benéit es tonto, simple | bendito, benditos | ||
| beneíxco (beneí) | bendigo | ||
| beneíxque (beneí) – Déu te beneíxque ! | bendiga | ||
| benevolénsia | benevolencia | ||
| benifissiánsia, benefissiénsia, caridat | beneficencia | ||
| benigna, benignes, benigne (tumor per ejemple) | benigna, benignas, benigno (tumor por ejemplo) | ||
| benignamen | benignamente | ||
| benignidat | benignidad | ||
| bens, possessións | bienes, posesiones | ||
| benvingut, ben vingut, benvinguda, benvingudes – com la cansó de Miguel Ríos : benvinguts ! Als fills del rock & roll | bienvenido, bienvenidos, bienvenida, bienvenidas | ||
| benvolgut, benvolguts, benvolguda, benvolgudes | (bien) querido, querida | ||
| berberecho, berberechos – pichina, pichines són les almejes | berberecho, berberechos | ||
| berená, minjá a mija tarde – a Mallorca es amorsá (desdichuná) – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenaría – berenára – berenaré | merendar | ||
| berenán (g) | merendando | ||
| berene (berená) | merienda | ||
| bereném (berená), berenám | merendamos | ||
| berénen (berená) | meriendan | ||
| berenes (berená) | meriendas | ||
| berenéu, berenáu (berená) | romper, esclafar | ||
| bereno (berená) | meriendo | ||
| berénon (berená) | romper, roto, rota | ||
| Bermudes, isles, bañadó | Bermudas | ||
| berrejá lo ciervo (la berrea) | ropa | ||
| berrugues, berruga, verruga, verrugues | verruga, verrugas | ||
| Besá – besás – besán (g) – doná un bes, beset, bessito – yo beso, tú beses, bese, besém o besám, beséu o besáu, bésen – besara – besaría – bésam ! - besaré – besat, besada | besar | ||
| besabe, besáe | besaba | ||
| besál | besarlo | ||
| besála | besarla | ||
| besáli | rota, que tiene una hernia, roto | ||
| besám | besarme | ||
| bésam ! | Bésame ! | ||
| besamáns |
besamanos. Muestra de respeto y saludo a una persona que consiste en tomar su mano derecha y hacer el ademán de besarla inclinando ligeramente el cuerpo. Acto público en el que se saluda a los reyes o a las autoridades en señal de adhesión. |
||
| besánla | besándola | ||
| besánlo | besándolo | ||
| besátos | besaros | ||
| Beseit | Beceite | ||
| beset, besets, bes, besos | besito, besitos, beso, besos | ||
| bestiá, bestiás (ramat, ramats) normalmén de ovelles | ganado (normalmente ovino) | ||
| béstia, bésties | bestia, bestias | ||
| bestialidat | bestialidad | ||
| beta, veta (de carbó) | veta de carbón | ||
| beu | bebe | ||
| béuen | beben | ||
| beuré | beberé | ||
| beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen | sacar la miel del enjambre (cera de las abejas) | ||
| béurel | beberlo | ||
| béurela | beberla | ||
| beurém | beberemos | ||
| béures (aixó no pot béures !) | beberse | ||
| beuríe | bebería | ||
| bezó, bessó (los Bujets de Beseit, los Falgás o Falgássos, los Prat de Compte son bessóns), bessonada - ovella bessonera – vore mellíssos | gemelo, gemelos, mellizo, mellizos | ||
| biblioteca, biblioteques | biblioteca, bibliotecas | ||
| bichac, bichacs (bolet) | seta con este nombre | ||
| bicho , bichos – bicho : primentó mol picán, si se li refregue al cul del macho corre mol, se abalote – mol bons en fesols tous | bicho, bichos – guindilla | ||
| bidé, bidet, bidés, bidets, al wc | bidé, bidet | ||
bigot, bigots, bigotut, bigotuda, catalá en bigot, ojo muixonot !
|
bigote, bigotes | ||
| bigotet | bigotito | ||
| bilingüe, que parle dos llengües, com chapurriau y castellá, catalá y valensiá, valensiá y fransés, aragonés y chapurriau | bilingüe | ||
| billar, billars | sale, verbo salir | ||
| billet, billets | billete, billetes | ||
| bingo, bingos, binguero, bingueros, binguera, bingueres / vingueres en v de víndre |
bingo / vinieras, vinieses | ||
| binomio | binomio | ||
| biográfic, biográfics, biográfiques | biográfico, biográficos, biográficas | ||
| biología | biología | ||
| biológica, biológiques | biológica, biológicas | ||
| biológicamen | biológicamente | ||
| biológiques, biológic | biológicas, biológico | ||
| birla, birles – lo birlot se tire, ñan 6 y ne té que quedá una de peu | bolos, juego | ||
| birlat (g) de birlá, robá | birlado, robado | ||
| bislay, de bislai, mirá de reúll | mirar de reojo, con el rabillo del ojo | ||
| bisnaga – planta Ammi visnaga, viznaga, visnaga | viznaga o visnaga | ||
| bissagra, bissagres | bisagra | ||
| bissi, bissis, bissicleta, bissicletes | Saltar , saltado, saltada | ||
| bissiesto, bissiestos, añ que té un día mes, 29 de febré | bisiesto | ||
| bizco, garcho, bizca, garcha, com Uriol Junqueras, lo dels Paísus Cagaláns, de ERC, partit de Luisico Companys erc teníe la seua propia CHECA per a eliminá los cadávers y los aviáen als forns |
bizco | ||
| bizcocho, bizcochos | bizcocho, bizcochos | ||
| blana, bla, blan – esta terra está mol blana, está tot blan después de ploure, no se pot entrá a la finca – este pa está bla | blanda, blando | ||
| blanamen (bla) | blandamente | ||
| blanca, blang, blanc, blanques, blangs, blancs | saludo a una persona, eh tú ! | ||
| blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré les costelles – blandí una espasa | Ablandar – golpear - empuñar, enarbolar, agitar, levantar, alzar, amenazar, arbolar, balancear, blandear, mover | ||
| blanquejá, pintá de blang – si es en cals, encalá | blanquear, si es con cal, encalar | ||
| blanques, bllanques, blang, bllang, blangs – la BLL es de La Litera , Llitera | blancas, blanco, blanca, blancos | ||
| blanquinosa | sano, sana | ||
| blanquíssim, blanquíssima | blanquísimo, blanquísima | ||
| blanquíssimes | blanquísimas | ||
| blanquíssims, blanquíssim | blanquísimos, blanquísimo | ||
| blans, blanes | blandos, blandas | ||
| blasfemadó, blasfemadora, blasfemo, blasfema | blasfemo | ||
| blasfemám, blasfemém | sargus, planta | ||
| blasfemat | blasfemado | ||
| blasfeméu, blasfemáu | blasfemáis | ||
| blasfémia, blasfémies | blasfemia, irreverencia, palabrota, taco, juramento, execración, grosería, imprecación, injuria, maldición, reniego, ultraje, vituperio | ||
| blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat - bllat colrat es chapurriau, ordi ve de ordio - hordio aragonés | trigo | ||
| blau – lo sel es blau – blaus, blava, blaves, blavet, blavetes | azul | ||
| blava | azul (femenino) | ||
| blavenc, blaveng | azulado | ||
| blavet | azulete | ||
| blavós, blavosa | azulado, azulada | ||
| bleda , bledes | acelga, acelgas | ||
| bloquejá, bloqueján (g) | se les ha hecho un nudo en la garganta | ||
| bloqueján | bloqueando | ||
| bllanca, bllanques, blanca, blanques, bllanc, bllancs (a La Litera o Llitera) | blanca, blancas | ||
| Bo , bons, bona, bones - bon (día) – este pá está mol bo – esta carbassa está mol bona – esta cabra va bona (va moguda, está en sel) – bona nit – bon día – bon orache | bueno, buenos, buena, buenas, buen | ||
| boato (Del lat. boatus, crit, mugit), pompa | pompa, boato | ||
| boba, bobo, bobes, bobos | boba, bobo, bobas, bobos | ||
| bobada, bobades | bobada, bobadas | ||
| bobería, bobada | bobería, bobada | ||
| bobet, baubo, baubet, bobeta, baubeta, baubetes, bobetes | bobalicón, bobito, bobita, bobalicona | ||
| boca, boques, lo que té boca se equivoque | boca, bocas | ||
| bocadillo, bocadillos, entre pa y pa se fique algo de embutit, magre, etc (entrepà català) | bocadillo, bocadillos | ||
| boch, boija, boijos, boiges, bochos, boches – lloco, lloca | loco, loca | ||
| bocha, boches | planta, mata, - bola, esfera, bala, boliche, bolo, petanca | ||
| boda, bodes | boda, bodas | ||
| bodega, bodegues | bodega, bodegas | ||
| bófia – cuan un se fot un rot, se fique la ma uberta damún del cap y se diu. |
cuando alguien eructa, se pone el palmo abierto en la cabeza y se dice bófia | ||
| boina (funda mental, es fundamental sobretot per a Arturo Quintana), boines – porten un pitorro o pichorro a dal de tot |
boina - gorra, chapela, casquete, gorro, txapela | ||
| boira, boires (broma, dorondón, paora) |
niebla, nieblas | ||
| boix, boixos – cullera de boix – fusta de boix es un llibre de Camilo José Cela, lo que díe que no es lo mateix está adormit que está dormín, ni futut y fotén. | boj, planta – madera de boj | ||
| bola, boles | bola, bolas | ||
| bolero, boleros | bolero, boleros | ||
| bolet, bolets - bolet de bestiá | seta, setas - seta de ganado | ||
boleteta, boletetes - tricholoma Terreum – bruneta, brunetes – boletes de la neu, boletes de rosá a Monroch – moreneta, morenetes – fredolic, fredolics a Cataluña
|
seta tricholoma Terreum | ||
| boleto, boletos per a un sorteo o sortech, lotería | boleto, boletos | ||
| boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos | boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos | ||
| bolicha (aiguanéu) | aguanieve | ||
| bolillos (encaje de) | bolillos (encaje de) | ||
| bolso, bolsos | bolso, bolsos | ||
| bomba, bombes | bomba, bombas | ||
| bombechá, bombejá | bombear | ||
| bombejá – bombejo, bombeges, bombege, bombegém o bombejám, bombegéu o bombejáu, bombégen – bombejára – bombejaré – bombejaría bombeo, com lo del Matarraña hasta lo pantano de Pena, a Beseit, bombeos |
bombear bombeo, bombeos |
||
| bombero, bomberos, bombera, bomberes – bomberets : mote de Beseit | bombero, bomberos | ||
| bombeta, bombetes | bombita, bombitas | ||
| bombilla, bombilles | bombilla, bombillas | ||
| bombó, bombóns | bombón, bombones | ||
| bombo, bombos – una dona en bombo (preñada) – bombo de la llavadora – bombo del sorteo de Nadal | bombo, bombos | ||
| bombolla, bambolla, bombolles, bambolles, ampolla, ampolles (burbuja, burbujes) | ampolla, ampollas, burbuja, burbujas | ||
| bon, bon día, bon jan | buen, buen día, buen tipo | ||
| bona, bo – men ha passat una de bona – aixó está mol bo – bones, bons – está de bon añ (gort, gorda) | buena, bueno | ||
| bonachón, bonachóns, bonachona (bona chona es un atra cosa), bonachones | bonachón, bonachones, bonachona, bonachones | ||
| bonansa | bonanza | ||
| bondadós (bo) | bondadoso, bueno | ||
| bondadosa (bona), bondadós | bondadosa, bondadoso | ||
| bondat | bondad | ||
| bondat (fé) | portarse bien | ||
| bones | buenas | ||
| bonica, boniques, bonico, bonicos, bonic, bonics, majo, majes – eres mes bonica que un remolque de Delfín acabat de pintá. | bonita, bonitas, bonito, bonitos – eres más bonica que un remolque de Delfín acabado de pintar. | ||
| bonicos (fesols), fesol bonico – tamé se pot di : qué bonico que es lo sagalet de casa fesols. | judías marrones | ||
| boníssim | buenísimo | ||
| boníssimes | buenísimas | ||
| boníssims | buenísimos | ||
| bons | buenos | ||
| boqueró, boquerón, boqueróns en vinagre, escabeche (se li diu anchoes encara que no sigue este peix) | boquerón, boquerones (se le llama anchoas aunque no sea este pescado) | ||
| boqueta | boquita | ||
| boquete, boquetes, forat (a una paret) | boquete, abertura, orificio, agujero, brecha, angostura, portillo, embocadura, rotura | ||
| bora, vore vora | orilla, lado | ||
| borboll, borbollá, soroll de l'aigua als saltadós, cascada, cascades, salt, salts – brogit si es mes inténs - | murmullo, borbotar, borbollar - borbotar - espumajear – hervir | ||
| borborigmo, borborigmos – soroll que fa l'aire per les tripes al móures. | Borborigmo – ruidos de los intestinos (tripas) al moverse | ||
| borchaca, borchaques (vore burchaca), bolsico, faldriquera, faltriquera, etc | bolsillo, bolsillos | ||
| bordá – cusí – lladrá : lo gos borde, lladre | bordar – coser – el perro ladra | ||
| borda, bordes (sireres, olives) - bort, borts (sirés) – fill bort – borde | borde, sin injertar – hijo fuera del matrimonio - orilla, canto, bordillo, chaflán, extremo, labio, linde, margen, arcén, rebaba, reborde, resalto, saliente, vivo, arista, límite, marco, filo |
||
| bordáe, bordabe | bordaba | ||
| bordats, bordades | bordados, bordadas | ||
| Bordo – barco – bordá (cusí) | bordo (barco) – bordo de bordar | ||
| borgoñón, borgoñóns, de la Borgoña, Bourgogne | Borgoñón , borgoñones | ||
| borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, capsot, cap de soca, cap de suro , borinota | sinónimos de tonto, tonta | ||
| borles, borla | si él bajara o bajase | ||
| borrá , borrás – borro, borres, borre, borrém o borrám, borréu o borráu, bórren – s´ha borrat, borrada – borraría – borrára – borraré – borró – borrats, borrades | borrar | ||
| borraco , borracos (chichón, chichóns) – barchichón de Areñs de Lledó s´ha fet un borraco. | chichón, chichones | ||
| borrachín, borrachina, borrachíns | borrachín, borrachina, borrachines | ||
| borracho, borracha, borrachos, borraches | borracho, borracha, borrachos, borrachas | ||
| borrades, borrats | borradas, borrados | ||
| borraina , borraines | borraja, borrajas, verdura | ||
| borralló, tros de llana o de estopa separat del borrissol (pelussa, borró, borrim, borrissó) | trozo de lana o estopa separado del montón | ||
| borrán (g) | borrando | ||
| borraría (yo) | borraría | ||
| borraríe (ell, ella) | borraría | ||
| borrascós, borrascoses – de borrasca, borrasques – puntes borrascoses, Wuthering Heights, novela de Emily Brontë | borrascoso, borrascosa, de borrasca, borrascas, tormenta, tempestad, temporal, tromba, tifón, torbellino, huracán, tronada, inclemencia, cellisca, vendaval, aguacero, ciclón | ||
| borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses | tela para coger almendras, olivas, etc | ||
| borrat, borrada | borrado, borrada | ||
| borrego, borregos, mascle de la ovella, mardá, mardáns | borrego, macho de la oveja, cordero, añojo, ternasco, apocado, necio, memo, tonto, infeliz, pusilánime, sin personalidad |
||
| borreguet, borreguets, borregueta, borreguetes, corderet, corderets, cordereta, corderetes | borreguito, borreguita | ||
| borrós, borrosa | borroso, borrosa | ||
| bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat | borde | ||
| bosc, bosque, boscos, bosques – Bosque (apellit) : A Tomás Bosque de La Codoñera li enchise lo chapurriau. | bosque, bosques | ||
| bosquet, bosquets | bosquecillo, bosquecillos | ||
| bossá , bossás, atascá, atascás – bossá : vomitá (bossada, vomitada) | atascar, atascarse – vomitar | ||
| bossa, bosses, bosseta, bossetes | bolsa, bolsas | ||
| bossaba – embossaba – si se trate de dinés, tamé diém embolsaba | Vomitaba – embolsaba | ||
| bossada, bossades | bolsa llena | ||
| bossal, bossals | bozal, bozales | ||
| bossém (bossá) – embossém (bossa) | vomitamos – embolsamos | ||
| bossí / ovella que bele, pert lo bossí – vore embossinás – A Aiguaiva : fé un bossí es fé un mosset | bocado de comida – oveja que bala pierde el bocado – atragantarse – En Aguaviva : tomar un bocado | ||
| bossinada, cop, bufetada | bofetada | ||
| bot, bots | salto, saltos, bote, botes | ||
| bota, botes | bota, botas | ||
| botá, fótre un bot, saltá, botá foc, botás foc, s´ha botat foc | botar, pegar saltos, prender fuego | ||
| botáe o botábe, botabe – votáe o votabe, de votá (a les urnes comprades a Aliexpress per al butifarréndum de Cataluña) | Botaba – votaba | ||
| botella, botelles | botella, botellas | ||
| botelleta, botelletes | botellita, botellitas, botellica, botellicas | ||
| botellón, botellóns, botellota, botellotes | botellón, botellones | ||
| botera, boteres – per aon passe lo gat, gatera – barri de Beseit, Calle Villaclosa – a vegades se li diu gatera a una gatina = borrachera. A Mallorca, Tomeu Penya cante: D'una gatera me vaig casar amb sa camarera que em va engatar |
Gatera, agujero en la puerta o pared para el gato | ||
| boticari, boticaris, boticaria, boticáries | boticario, farmacéutico, farmacéutica, boticaria | ||
| botiga, tenda | tienda, botica | ||
| botigué, botigués, tendé, tendés, tendera, tenderes, botiguera, botigueres | tendero, tenderos, tendera, tenderas | ||
| botó, botóns, botonet, botonets | botón, botones | ||
| botonet, botonets | botoncito | ||
| botovadéu – botuadell, batuadell a ses illes | voto a Dios | ||
| bou, bous | toro, toros | ||
| braga, bragues | braga, bragas | ||
| bragué, bragués - braguero aragonés | ubres, tetas de una cabra, vaca, etc | ||
| bragueta, braguetes – tens la farmássia uberta, tens la bragueta uberta, te se escapará lo muixonet | bragueta, braguetas – tienes la farmacia abierta, tienes la bragueta abierta | ||
| bram, brams (vore crit, crits) | grito, gritos | ||
| bramá (v) – cridá fort - está ruén, mol calén | bramar - muy caliente, ardiendo | ||
| bramáe o bramábe, de bramá | Bramaba | ||
| branca, branques, brancada, brancades | sucia, sucio | ||
| brancal de una porta, pedra an terra a la entrada de una casa, per fora | Piedra en el suelo en la entrada de una casa, por fuera | ||
| bras, brassos, brasset, brassets – vore abrassá, abrás, abrássos | brazo, brazos | ||
| brasa (vore caliu) | brasa | ||
| brasé (brasa) – se fée aná a les cases per a calentás, mol perillós, mort dolsa | brasero, se usaba en las casas para calentarse, muy peligroso, muerte dulce | ||
| brases (brasa) | brasas | ||
| braseta (brasa) | brasita | ||
| brasseo (bras) | movimiento agitado de los brazos | ||
| brassileño, brassileña | brasileño, brasileña | ||
| brassada | brazada | ||
| brassos | brazos | ||
| bravuconades | bravuconadas | ||
| bravura, bravesa, bravo (bou), bravos, brava (vaquilla), braves | bravura, bravo, brava | ||
| Bregá – brego, bregues, bregue, breguém o bregám, breguéu o bregáu, bréguen - bregáen, bregaben – bregaría – bregára – bregaré | Trabajar con entrega y luchando contra las dificultades. Realizar suertes diversas en la lidia del toro. | ||
| brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen (casi com la siudat dels músics a Alemania) |
vendimia, vendimiar | ||
| brena, berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára | merienda, merendar | ||
| bresca, mel a dins de la sera | miel con la cera de abeja | ||
| breve, breves, breu, breus | breve, breves | ||
| brevemen, breumen | brevemente | ||
| breviari, breviaris (missa) | breviario, breviarios (misa) | ||
| brevíssim | brevísimo | ||
| brillá – brillán (g y adj) – brillo, brilles, brille, brillém o brillám, brilléu o brilláu (per la ausénsia), brillen – brillara – brillaré – brillat, brillada | brillar | ||
| brillabe, brilláe | brillaba | ||
| brillaben, brilláen | brillaban | ||
| brilláe, brillabe | brillaba | ||
| brilláen , brillaben | brillaban | ||
| brilláes, brillabes | brillabas | ||
| brillán (g) , brilláns | Brillando, brillante, brillantes | ||
| brillat | brillado | ||
| brillo | brillo | ||
| brincá – brinco, brinques, brinque, brinquém o brincám, brinquéu o brincáu, brínquen – brincára – brincaré – brincaría | brincar | ||
| brincáen, brincaben | brincaban | ||
| brincán | brincando | ||
| brindá , brindás – me vach brindá a ajudáli | brindar, brindarse, me ofrecí a ayudarle | ||
| brindat | brindado | ||
| brisa, brises, raím prensat | hollejos de la uva | ||
| brisca, joc de cartes | brisca, juego de cartas | ||
| brissa, brisses, ventet | brisa, brisas | ||
| brogit, brugit, soroll del aigua al caure | ruido del agua al caer, borbotón | ||
| broma, bromes – (boira, dorondón, niebla) – fé broma, está de broma, sé de la broma, bromiste | Niebla – broma | ||
| bromejá, fé broma, sé de la broma | bromear, hacer bromas, ser bromista | ||
| bromeján | bromeando | ||
| bromistes | bromistas | ||
| bronca, bronques | bronca, broncas | ||
| brosquill, brosquills, malea, malées | maleza, tipo de vegetación | ||
| brossa, brosses – brocero, brocera (brut, asquerós) | broza, conjunto de restos de plantas, como ramas u hojas secas, que hay en bosques y jardines. Conjunto de desperdicios o desechos que se van acumulando en algún lugar, especialmente en cañerías de desagüe o en el fondo de ríos, balsas, | ||
| brot , brots, brotet, brotets | brote, brotes | ||
| brotá – puntá, traure rechitos, traure brot, brots | brotar, brote | ||
| brotabe | brotaba | ||
| bruixa, bruixes | bruja, brujas | ||
| bruixot, bruixots | brujo, brujos | ||
| bruma, broma, abromat al mar o prop del mar | bruma, tipo de niebla del mar | ||
| brumí, brumín (g), aná brumín, mol depressa, (broom) – brumí un abogot | ir muy deprisa, zumbar un zángano | ||
| brut | sucio | ||
| brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra | sucia, sucio | ||
| brutalidat | brutalidad | ||
| brutíssia | suciedad | ||
| bruto, bruta (tamé de brutíssia) | bruto, bruta | ||
| bruts, brutes | sucios, sucias | ||
| bucejá – bucejo, buceges, bucege, bucegém o buceém, buceéu o bucegéu, bucégen o bucéen | bucear | ||
| buceján (g) | buceando | ||
| bucejat – bucejá, buceá | Buceado - bucear | ||
| buche, buches, pap de un muixó, paps | buche, buches | ||
| budell, budells – budiell, budiells – tripa, tripes | intestinos, tripas | ||
| bueno, pos bueno, bueno pos, pos vale, vale pos | bueno, pues bueno, pues vale | ||
| buey, bueys | buey, bueyes | ||
| bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada | soplar | ||
| bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) | pedo silencioso / sopla | ||
| bufa, vejiga – bufa o búfa aquí ! (bufá) | vejiga – sopla | ||
| bufabe | soplaba | ||
| bufadó (de bufá) / forat a les roques per aon l´aigua puje, com a Peñíscola / furigañ a Lledó |
Soplador / topillo | ||
| bufáe, bufabe | soplaba | ||
| bufáes, bufabes | soplabas | ||
| bufán (g) | soplando | ||
| bufánla | soplándola | ||
| bufat (p) de bufá | soplado | ||
| bufera, capassidat de bufá | capacidad de soplar | ||
| bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo, bufetades, bufeteos | bofetada | ||
| bufit, bufits (bufá) | soplido, soplidos | ||
| bufonades, bufonada, bufón, bufóns, payassada, payassades | bufonada, bufonadas | ||
| buganvilla (flo, florera, planta) | buganvilla | ||
| buidá – buidán (g) – buido, buides, buide, buidém o buidám, buidéu o buidáu, búiden – buidára – buidaría – búida esta engerra ! | vaciar | ||
| buida, buit, de buidá | vacía, vacío | ||
| buides, (vuides), cuan díxes algo forro, buit | vacías | ||
| buit, forro | vacío | ||
| Buitre , buitres – cuáns buitres vols ? Ne vull tres. | buitre, buitres | ||
| bujía, bujíes | bujía, bujías | ||
| Bula, bules del Papa de Roma | Bula, bulas del Papa de Roma | ||
| bulbo, bulbos | bulbo, bulbos | ||
| búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgares | búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgaras | ||
| bulto, bultos, bultet, bultets | bulto, bultos, bultito, bultitos | ||
| bull l´aigua a 100 grados sentígrados | hierve el agua a 100 grados centígrados | ||
| bulla | bulla, jaleo, pelea | ||
| bullen | hierven | ||
| bullí (v) – li falte un bull, com a Manuelico Río Hijado | Hervir – le falta un hervor | ||
| bullides | hervidas | ||
| bullíe | hervía | ||
| bullíen | hervían | ||
| bullín | témpano de hielo | ||
| bullín (g) – tením que aná (veén) mirán si la lleit está bullin | Hirviendo – tenemos que ir viendo si la leche está hirviendo | ||
| bullire, bulliguere (bullí) | hirviera, hirviese | ||
| bullissi | bullicio | ||
| bullit, bullida | hervido, hervida | ||
| buñol, buñols | buñuelo, buñuelos | ||
| buque, buques | buque, buques | ||
| burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, burchasoques | escarbar | ||
| burchacha, burchaques, bolsico, bolsicos, faltriquera, faldriquera, faldriqueres, faltriqueres | bolsillo, bolsillos, faltriquera | ||
| burchaqueta, burchaquetes | bolsillito, bolsillitos, bolsillico | ||
| burdamen | burdamente | ||
| burgués, burguesos, burguesa, burgueses | Burgués, burgueses, burguesa, burguesas | ||
| burla, burles | burla, burlas | ||
| burladero, burladeros a la plassa de bous, per a burlá (féli la burla) al bou | burladero de la plaza de toros, para burlar al toro | ||
| burladó, enfotedó, a vegades, lo burladó ressulte burlat, del enfotedó sen enfóten uns atres | burlador | ||
| burláe, burlabe | burlaba | ||
| burlánse | burlándose | ||
| burlat, burlats | burlado, burlados | ||
| burlón, enfotedó, burlona, enfotedora | burlón, burlona | ||
| burra | burra | ||
| burret, burrets | burrito, burritos | ||
| burreta, burretes | burrita, burritas | ||
| burrifalda, burrifaldes (vore butifarra) | morcilla, morcillas | ||
| burro, burra, burros, burres – ruc, ase - somera lo radé burro de cuatre potes de Beseit seguramén va sé Moreno, lo de Vidal, de dos ne queden mols, ne van naixén encara y ne venen de atres puestos |
burro, burra, burros, burras | ||
| burufalla, burrufalla, borrufalla, fullarasca, paregut a barallofa | hojas y ramitas en el suelo, hojarasca | ||
| buscá – buscat, buscada – buscán (g) – busco, busques, busque, busquém o buscám, busquéu o buscáu, búsquen – buscára – buscaría – buscaré | buscar | ||
| buscabe | buscaba | ||
| buscabulles | buscabullas | ||
| buscadó, buscadós , buscadora, buscadores | buscador , buscadores, buscadora, buscadoras | ||
| buscáen, buscaben | buscaban | ||
| búscal | Búscalo ! | ||
| buscál | buscarlo | ||
| buscál, buscála, buscáls, buscáles | buscarlo, buscarla, buscarlos, buscarlas | ||
| búscala | búscala | ||
| buscála | buscarla | ||
| buscáles | buscarlas | ||
| buscáli | buscarle | ||
| búscam | búscame | ||
| buscám | buscarme | ||
| buscán (g) | buscando | ||
| buscánles, buscánlos | buscándolas, buscándolos | ||
| buscánne - has trobat bolets ? No, hay estat buscánne una hora y res. | Has encontrado setas? No, he estado buscando (setas) una hora y nada. | ||
| buscánse | buscándose | ||
| buscára | buscara, buscase | ||
| buscarán | buscarán | ||
| buscaríe | buscaría | ||
| buscaríen (ells,elles) | buscarían | ||
| buscat, buscada | buscado, buscada | ||
| búscateu tú ! | búscatelo tú ! | ||
| buscats, buscades | buscados, buscadas | ||
| buscáutos, busquéutos | buscaos | ||
| busco (yo) | busco | ||
| búscon (buscá), buscona, que se arrime an algú buscán algo | buscón, buscona | ||
| busque (ell) | busca | ||
| búsqueda, busca | búsqueda | ||
| busquém | buscamos | ||
| busquéules | buscadlas | ||
| butaca, butaques | toleraremos | ||
| butano , bombona, bombones de, butano Sénder o Sender ? a Híjar. | butano, botella de | ||
| butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós, butifarres | morcilla, morcillas | ||
buzón, buzóns, de correus, lo correu
|
buzón, buzones de correo, correos |













