Mostrando las entradas para la consulta tenso ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tenso ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de octubre de 2026

Las leys d'amors. La difinitios de dansa


Las leys d'amors.


Monumens de la littérature romane depuis le XIVe siècle, publiés par M. Gatien-Arnoult, Ire publication, t. I, p. 340-350 (M). 
Appel, Provenzalische Chrestomathie, 2e éd., Leipzig 1902, p. 198 ss. (Ap.). - Grdr. § 56, p. 90. St. p. 67.

La difinitios de dansa. Dansa es us dictatz gracios que conte un refranh, 
so es un respos, solamen, e tres coblas semblans en la fi al respos en compas et en acordansa. E la tornada deu esser semblans al respos. 
E l comensamens de cascuna cobla deu esser d'un compas e, qui s vol, d'una acordansa o de diversa; li qual comensamen devon esser del tot divers d'acordansa del respos. Quar no seria bela cauza que l comensamens de la cobla fos de la consonansa del respos. Ysshamens li dig comensamen podon esser d'u meteysh compas o de divers am lo dig respos. E l respos deu esser del compas de meia cobla, o quaysh, so es mays o mens de dos bordonetz. E li bordo que son en dansa, no devo passar VIII sillabas. Et en cas que aytal bordo passesso VIII sillabas, seria irregulars aytals dansa, anormals e fora son propri compas, e si donx li rim no seran multiplicatiu. E qui s vol, pot retronchar tres bordos, 
ses plus o mens, del respost; pero, si l respos es de tres bordos solamen, no l deu hom retronchar mas dos, ses plus o mens. E deu tractar d'amors, e deu haver so joyos et alegre, per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas un petit plus viacier, per dansar, segon 
qu'es estat dig. Enpero huey ne uza hom mal en nostre temps d'aquest so; quar li chantre que huey son, no sabon a penas endevenir en un propri so de dansa. E quar no y podon endevenir, han mudat lo so de dansa en so de redondel am lors minimas et am lors semibreus de lors motetz. Le remanen de dansa trobaretz lassus en "cobla" et en autre loc, can tracta de "coblas retronchadas." Alqu fan dansa de coblas tensonadas, la qual adonx appelan "dans"; pero entre "dans" e "dansa" no fan lunha differensa. Et alqu fan "desdansa" e "desdans" per pauzar e descantar lo contrari, e degus no s varia del compas de dansa.
La diffinitios de descort. Descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers, so 's a ssaber de .v. a .x., las quals coblas devon esser singulars, dezacordablas e variablas en acort, en so et en lengatges. E devon esser totas d'un compas o de divers. E deu tractar d'amors o de lauzors o per maniera de rancura, "quar mi dons no mi ama ayssi cum sol," o de tot aysso essems, qui s vol. E qui volra far tornada, segua la maniera lassus dicha, can tractem de vers. 
En la qual tornada deu hom tractar, qui s vol, de totz los lengatges los quals dessus ha pauzatz ayssi a tiera cum los ha pauzatz. E si aysso far li tornava greu, fassa la dicha tornada del lengatge de la derriera cobla.
E si la tornada l'aparia breus per tractar de totz los lengatges, pot hom far recorsa del compas de la una de las coblas denan pauzadas, o d'autra, sol que no passe lo compas, so es lo nombre dels bordos que cobla deu haver. E deu tractar de totz los lengatges ayssi cum son estat pauzat dessus a tiera, e deu haver las acordansas que son en la fi de cascuna cobla.
La diffinitios de tenso. Tensos es contrastz o debatz, en lo qual cascus 
mante e razona alcun dig o alcun fag. Et aquest dictatz alqunas vetz procezih per novas rimadas, et adonx pot haver XX o trenta cobblas o may, et alcunas vetz per coblas, ed aquest conte de VI coblas a X, am doas tornadas, en las quals devo jutge eligir, le quals difinisca lor plag e lor tenso. E l jutges per aquel meteysh compas de coblas o per novas rimadas pot donar son jutjamen, - enpero per novas rimadas es huey 
mays acostumat, - en lo qual jutjamen alqu volon seguir forma de dreg, 
fazen mensio d'avangelis e d'autras paraulas acostumadas de dire en sentencia: la qual cauza nos no reproam; pero be dizem que aysso no es de necessitat. Quar abasta solamen qu'om done son jutjamen et aquel declare, per aquela maniera que mays plazera a cel qu'es elegitz per jutge.
Encaras dizem que non es de necessitat ques haia so; enpero en aquel cas que s faria al compas de vers o de chanso o d'autre dictat qu'aver deia so, se pot cantar en aquel vielh so.
Diffinitios de partimen. Partimens es questios que ha dos membres contraris, le quals es donatz ad autre per chauzir e per sostener cel que volra elegir; e pueysh cascus razona e soste lo membre de la questio lo qual haura elegit. En totas las autras cauzas, cant al compas e cant al jutjamen e cant al so, es semblans a tenso. Diferensa pot hom pero vezer entre tenso e partimen, - quar en tenso cascus razona son propri fag, coma en plag; mas en partimen razona hom l'autru fag e l'autru 
questio, - jaciaysso que soen pauza hom partimen per tenso, e tenso per 
partimen, et aysso per abuzio.
Encaras devetz saber que en aytals dictatz que s fan per diversas personas oz en los quals hom fenh que sian diversas personas, pot hom uzar de diverses lengatges, coma en descort. E d'aytals dictatz son tensos, partimens, pastorelas, vergieras, ortolanas, monias, vaquieras, et enayssi de trops autres dictatz. E degun dictat d'autru lengatge nos no prendem en nostre jutjamen, quar prezomtuos es qui vol jutjar l'autru 
lengatge, si donx no es mesclatz am lo nostre per dreg compas.
La diffinitios de pastorela. Pastorela es us dictatz que pot haver VI o VIII 
o X coblas o mays, so es aytantas cum sera vist al dictayre, mas que no passe lo nombre de trenta. E deu tractar d'esquern, per donar solas. 
E deu se hom gardar en aquest dictat maiormen, - quar en aquest se peca hom mays que en los autres -, que hom no diga vils paraulas ni laias, ni procezisca en son dictat a degu vil fag. Quar trufar se pot hom am femna e far esquern l'un a l'autre, ses dire e ses far viltat o dezonestat. Pastorela requier tostemps noel so e plazen e gay, no pero ta lonc cum vers o chansos; ans deu haver so un petit cursori e viacier.
E d'aquesta pagela son vaquieras, vergieras, porquieras, auquieras, cabrieras, ortolanas, monias, et enayssi de las autras lors semblans.
La diffinitios de retroncha. Retroncha es us dictatz ayssi  generals coma vers, que pot tractar de sen, de essenhamen, d'amors, de lauzors o de reprendemen per castiar los malvatz. Et aquest dictatz sec lo compas de vers cant al so e cant a las coblas, quar pot haver de V a X coblas. 
Et es dicha retroncha, quar es de coblas retronchadas; no per autra cauza. E quar lassus havem mostrat qu'es cobla retronchada, per so no qual ques ayssi ne tractem. Enpero cant hom fa vers, chanso o dansa per coblas retronchadas, ges per so no se sec que deia haver nom "retroncha," ans lo pot hom apelar "vers retronchat" o "chanso" o "dansa retronchada."
La diffinitios de plang. Plangs es us dictatz qu'om fay per gran desplazer 
e per gran dol qu'om ha del perdemen o de la adversitat de la cauza qu'om planh. E dizem generalmen: de la cauza qu'om planh; quar enayssi quo hom fa plang d'ome o de femna, ayssi meteysh pot hom far plang d'autra cauza, coma si una vila oz una ciutatz era destruida e dissipada per guerra o per autra maniera. Et es del compas de vers, cant a las coblas; quar pot haver de V a X coblas. E deu haver noel so plazen e quays planhen e pauzat. Pero per abuzio vezem tot jorn qu'om se servish en aquest dictat del so de vers o de chanso; et adonx, quar es 
acostumat, se pot cantar, qui s vol, en lo so del vers o de chanso don se servish. La qual cauza permetem maiormen per la greveza del so; quar a penas pot hom trobar huey cantre ni autre home que sapja be endevenir en far propriamen un so segon que requier aquest dictatz. Plangz deu tractar de lauzors de la cauza per la qual hom fay aytal plang. Encaras deu tractar del desplazer qu'om ha, e de la perda que s fay per lo mescabamen de la cauza qu'om planh.
La diffinitios de escondig. Escondigz es us dictatz del compas de chanso, cant a las coblas et al so. E deu tractar de dezencuzacio, escondizen se en son dictat de so de qu'es estatz acuzatz o lauzenjatz am sa dona oz am son capdel.

Tractat es estat dels dictatz principals, per que ayssi es tractat dels no principals.

Autres dictatz pot hom far et ad aquels nom enpauzar segon la voluntat 
de cel que dicta e segon que requier le dictatz. Quar hom se poyria be pecar en la enpozitio del nom; quar si hom apelava "cossir" "somi", o per le contrari, ja le noms no seria be enpauzatz. Per que cove qu'om pauze tal nom que sia consonans et acordans a la cauza. Et en aytals dictatz no trobam cert nombre de coblas, per que en aytals dictatz pot hom far aytantas coblas quo s vol, ayssi cum son: somis, vezios, cossirs, reversaris, enuegz, desplazers, desconortz, plazers, conortz, rebecz, relays, gilozescas, o enayssi de trops autres, jaciaysso que alqu fassan gilozescas al compas de dansa e relays al compas de vers o de chanso. Item alqu fan bals a la maniera de dansa, amb un respos et am motas coblas. Pero bals es divers de dansa; quar dansa no ha mays tres coblas, estiers lo respos e la tornada, e bals ha X coblas o mays. Encaras pot haver autra diversitat; quar bals ha so mays minimat e viacier e mays apte per cantar amb esturmens que dansa. Encaras ha autra diversitat; 
quar hom comunalmen fa et ordena lo dictat de dansa, e pueysh li enpauza so; e l contrari fay hom leumen en bal, quar hom primieramen troba l so amb esturmens, e pueys, aquel trobat, hom fa lo dictat de bal, tractan d'amors o de lauzors o d'autra materia honesta, segon la volontat del dictayre.

jueves, 16 de julio de 2026

Tenso, Tensa, Tenselha, Tensonos, Tensonier - Contendre

Tenso, s. f., lat. contentio, tenson, dispute, contestation, querelle.
Trop parlar met en tenso
So que mezura fai grazir.
P. Vidal: Abril issic.
Trop parler met en contestation ce que mesure fait agréer.
Totz temps duraria ill tensos.
T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigon.
Toujours durerait la dispute.
Adv. comp. Quatre cens cavayers a tenso
Vos encaussavan.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Quatre cents cavaliers à l'envi vous poursuivaient.
ANC. FR. A la noise et à la tençon. Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 13.
Assez... sommes persécutez de division dedans et dehors, sans ceste nouvelle tençon esmouvoir. Œuvres d'Alain Chartier, p. 436.
IT. Tenzone. (chap. Tensó, tensons : classe de poema dels trobadós en forma de disputa - riña, discussió, debat, querella, queixa.)
- Sorte de poésie. 
Tensos, es contrastz o debatz en lo qual cascus mante e rezona alcun dig o alcun fag. Leys d'amors, fol. 40.
Tenson, c'est contraste ou débat dans lequel chacun maintient et raisonne aucun dit ou aucun fait.
Domna, Na Maria, tensos
E tot chan cuiava laissar.
T. de Marie de Ventadour et de Gui d'Uisel: Gui d'Uiselh.
Dame, dame Marie, tensons et tout chant je pensais laisser.
ANC. FR. Or nos metons en loial jugement,
Si est la tençon de nos deus définée.
T. du Duc de Brabant et de Gillebert: Biau Gillebert.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

2. Tensa, s. f., dispute, querelle, contestation, insistance.
Rei, qu' ab Frances mogues tensa.
Guillaume de Montagnagout: Ges per.
Roi, qui avec Français mût contestation.
Ja no l' en farai tensa. V. de S. Honorat.
Jamais je ne lui en ferai querelle.
Adv. comp. Aital me dizia
En Guirautz Riquiers ab tensa.
G. Riquier: L' autr' ier.
Ainsi me disait le seigneur Giraud Riquier avec insistance.
Amorat valc per armas ses tensa. 
B. Zorgi: Si 'l monz.
Amurat il valut pour les armes sans contestation (incontestablement).
ANC. FR. Contre glouternie grant tence
Font souvent.
Roman du Renart, t. IV, p. 175.
IT. Tenza.

3. Tenselha, s. f., dispute, contestation, tracasserie.
Qui per son vol assupella,
E s met en aital tenselha.
Marcabrus: Dirai vos.
Qui par sa volonté fléchit, et se met en telle dispute.

4. Tensonos, adj., querelleur, chicaneur.
Per vos
No serian mas tensonos. 
P. Vidal: Abril issic.
Pour vous ils ne seraient que querelleurs.
Subst. Mans mestiers, sitot s' es ricx,
Ven, ses be far, als tensonos.
P. Vidal: Abril issic.
Maint besoin, quoiqu'il soit puissant, vient, sans faire bien, aux querelleurs.

5. Tensonier, adj., querelleur, chicaneur.
Tensoniers es et eveios. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Querelleur il est et envieux.

6. Tensar, v., tourmenter, quereller, disputer, chicaner, tracasser.
Toza, tan m' agensa
Vostr' amors, e m tensa.
G. Riquier: Gaya pastorella.
Jeune fille, tant me plaît votre amour, et me tourmente.
Ditz per cui
Fas tal brui,
O cal amor tensas.
Marcabrus: Ges l' estornels.
Dis pour qui tu fais tel bruit, ou quel amour tu chicanes.
Ieu sui aisselh que no tensa
Ab mi dons.
Pons d'Ortafas: Si ai.
Je suis celui qui ne dispute pas avec ma dame.
Substantiv. Ira e tensars.
Giraud de Borneil: Plaing e sospir.
La colère et le disputer.
Part. pas.
Se n' es ab son oncle cent vetz mesclatz
E molt tensatz ab lui. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 53.
Il s'en est avec son oncle cent fois mêlé et moult disputé avec lui.
ANC. FR. Si se prirent à tenser du commencement l'un à l'autre, et puis à s'entredire des injures. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Pélopidas.
(chap. Tensá : de tensió : reñí, discutí, debatí, querellás.)

7. Tensonar, v., quereller, tracasser, disputer.
Quan luecx es tensonar e contendre.
G. Magret: En aissi m.
Quand il est lieu de disputer et contester.
Platz me hom,...
... Quan no m tensona. 
Le Moine de Montaudon: Mout me platz.
Me plaît homme,... quand il ne me querelle pas.
Part. prés. subst. Que son II buvens e II tensonens ?
Declaramen de motas demandas.
Quoi sont deux buvants et deux disputants ?
Part. pas.
Ni per un ome sol ponh tensonatz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 53.
Ni par un homme seul point contesté.
IT. Tenzonare. (chap. Tensoná.)

8. Conten, s. m., contention, contestation, querelle, dispute.
En so don an li clerc e 'l laic conten.
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
En ce dont les clercs et les laïcs ont contention.
Per senher durmilhos
Non voill intrar en guerra ni en conten. 
Bertrand de Born: Gent fai.
Pour seigneur paresseux je ne veux entrer en guerre ni en querelle.
Adv. comp. Sieus sui ses conten. 
G. Faidit: Be m platz.
Sien je suis sans contestation (incontestablement).
ANC. FR. Car au tirer en a mené
Le fust à moi sans nul contens.
De contens et de riotes.
Roman de la Rose, v. 1755 et 8609.

9. Contenso, s. f., lat. contentio, contention, contestation, dispute, querelle.
Contensos, es cant se desmenton l' us al autre, o se dizon grossas paraulas.
V. et Vert., fol. 25.
Contention, c'est quand ils se démentent l'un à l'autre, ou se disent de grosses paroles.
Ab els non puosc durar
Ses contenso. 
Bertrand de Born: Ges no mi.
Avec eux je ne puis rester sans dispute.
Fig. Per plays e per la gaudina
Auch de chans la contenso.
Marcabrus: L' yverns.
Par bois et par le bocage j'entends de chants la dispute.
Adv. comp. Reina es de joi ses contenso.
Gausseran de Saint-Leidier: Puois.
Elle est reine de plaisir sans contestation (incontestablement).
ANC. FR. Et prist Danfront et Alençon,
Et les garni par contençon.
Philippe Mouskes, Hist. de Fr., Du Cange, t. III, col. 1480.
CAT. Contenció. ESP. Contención. PORT. Contenção. IT. Contenzione.
(chap. Contensió, contensions.)

10. Contenda, Contenta, s. f., dispute, querelle, contention, débat.
No i a autra contenda.
Hugues de Saint-Cyr: Estat ai fort.
Il n'y a pas d'autre dispute.
La malvada gent manenta
Qu' ab paratge mov contenta.
Bertrand de Born: Mout mi plai.
La méchante gent riche qui avec noblesse soulève querelle.
Adv. comp. Rei d' Arago, ses contenda,
Deu ben nom aver Jacme,
Quar trop vol jazer.
Bernard de Rovenac: Ja no vuelh.
Le roi d'Aragon, sans contestation (incontestablement), doit bien avoir nom Jacme, (jac me, je me couche) car il aime trop à gésir.
CAT. Contenda. ESP. Contienda. PORT. Contenda. (chap. Contenda, contendes; contienda, contiendes. La broma del Rey de Aragó Jaime I, Jacme, Jaume, Iavmes, Santiaguet, es mol bona; de jaure : me gito, me tombo : gitás, tombás. Buscá a Archive.org “Bernard von Rouvenac”.)

JAIME I IMPONE SU AUTORIDAD ANTE PEDRO AHONES  (SIGLO XIII. DAROCA)

11. Conteza, s. f., contention, contestation, querelle, dispute.
Donc ben es fol qui ab Turcs mov conteza,
Pus Jesus Crist no lor contrasta res.
Le Chevalier du Temple: Ira e dolor.
Donc bien est fou qui avec Turcs suscite querelle, puisque Jésus-Christ ne leur oppose rien.
ANC. CAT. IT. Contesa.

12. Contendre, v., lat. contendere, contester, disputer, quereller.
Per que iran el camp lo plait contendre.
Aicarts del Fossat: Entre dos reis.
C'est pourquoi ils iront au champ le plaid contester.
Per ric bar deu hom tot jorn contendre.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Pour puissant baron on doit toujours contester.
No m plai ab vos contendre.
Hugues de la Bachelerie: Per grazir.
Il ne me plaît pas de disputer avec vous.
Fig. Ab Amor m' er a contendre.
B. de Ventadour: Amors e que.
Avec Amour il me sera (j'aurai) à contester.
Gausselm, no m puesc estener
Qu' ab vos iratz no ni contenda. 
T. de Bernard et de Gaucelm: Gausselm.
Gaucelm, je ne me puis abstenir qu'irrité avec vous je ne me dispute.
Adv. comp. Quar en lieys son totz bos aips
Ses contendre. 
Bernard d'Auriac: Be volria.
Car en elle sont tous bons avantages sans contester (incontestablement).
ANC. FR. Qui contre ces trois veult contendre.
Tant y luita et contendi.
Jehan de Meung, Test., v. 37 et 682.
ANC. CAT. Contendre. ESP. PORT. Contender. IT. Contendere. 
(chap. Contendre; Vore contindre, tindre.)

jueves, 1 de octubre de 2026

4. Las flors del gay saber, las leys d' amors.

4. Las flors del gay saber.
Estier dichas las leys d' amors.

Secondo la lezione del ms. tolosano, pubblicata dal Gatien-Arnoult (Monuments de la littérature romane depuis la (le) quatorzième siècle; Paris, Silvestre, 1841-43). Estratti.

Las flors del gay saber. Estier dichas las leys d' amors.



En la primiera part tractarem de las manieras de trobar, e qual son li sieu mandamen, e perque foc trobada aquesta sciensa. apres pauzarem motas diffinitios, descriptios e declaratios, tractan de letra, diptonge, sillaba, oratio, dictio, e d' accen de lati, e dels enpedimens d' aquel, et aprop de l' accen de romans.
En la segonda partida tractarem de bordos, pauzas, novas rimadas, de rims, de cobblas, verses, chansos, dansas, sirventes e d'autres dictatz principals.
En la tersa part tractarem de las VIII partz d'oratio, mostran e declaran cas, nombre, temps, persona, gendre, e las claus dels mozes e dels temps del verb e de la combinatio d'aquels.
En la quarta part mostrarem vicis e figuras pauzan ornat, lo qual hom deu segre qui vol far bos dictatz e netz.
En la quinta part pauzarem alcunas doctrinas, mostran que deu hom far accordar 1 mot amb autre, e tornar lati en romans, e per qual maniera pot hom haver entroductio e materia a far verses, chansos e autres dictatz, e per qual maniera deu hom sercar los rims per far alqun dictat, mostran qu'es pedas e quays pedas; e qu'es amor e de qual amor devon amar li aymador... Trobars es far noel dictat en romans fi, be compassat. vista e pauzada la diffinitio de trobar, devetz saber quel mandamen de trobar son aquest: sos assaber qu' om deu far noel dictat, compassat per sillabas, am rims, et alcunas vetz am coblas motas et alqunas vetz ab una cobla solamen; e deu hom en aytals dictatz seguir ornat, aytal cum mostron aquestas nostras Leys d'amors. encaras aytals dictatz deu hom far am bels motz e plazens clars acordans, am bona et am certa sentenza, oz am belas e am plazens methaforas, don hom puesca trayre bo sen. e deu hom tractar en aytals dictatz de sen o de lauzors o d'amors o d' escondig, o de maldig general per donar castier als malvatz, o d'esquern per donar solas e deport, o de planc per gran desplazer qu' om ha motas vetz. e per so quar de diversas cauzas pot hom tractar en dictatz, per so foron trobat divers dictat, ayssi cum son vers, chansos, sirventes, dansas, descort, tensos, partimen, pastorelas, vaquieras, vergieras e motas autras lors semblans, retronchas e planch; et alqu fan redondels e mandelas. encaras pot hom far gran re d'autres dictatz; los quals pot cascus nomnar segon que volra cel que fara lo dictat; mas quel done nom be apropriat, comma somis, vezios, cocirs, reversaris, envegz, desplazers, desconortz, plazers, conortz e motz autres dictatz...
Tractat havem de l'accen; per que, seguen l'orde pressupauzat, devem tractar de rims e de coblas; e quar las coblas prendo lor forma dels rims, el rim dels bordos, en autra maniera apellatz bordonetz o versetz o bastos o bastonetz (alqu dizo vers, la qual cauza no aproan per far diferensa ab un dictat apelat vers); per so cove que primieramen tractem dels bordos, et aprop de rims, et en apres de coblas...
Bordos es una partz de rima que al may conte XII sillabas et a tot lo mens quatre, si donx no son enpeutat o biocat: quar adonx podon esser no solamen de quatre, mays de tres o de mens tro ad una sillaba... e deu hom entendre quel bordos finisca en accen agut; quar si finia en greu, adonx deu creysher le bordos d' una sillaba; e finiss adonx en accen greu can la dictios derriera del bordo ha longa penultima, coma natura, cura...
E devetz saber que nos havem tres manieras de bordos: sos assaber bordos principals, en autra maniera digz verays principals, et havem bordos enpeutatz e bordos biocatz.
Bordo principal son aquel per los quals hom proseguish lo compas principal de son dictat...
Bordos enpeutatz es... can la pauza d' alqun bordo ha acordansa am l' autra pauza del bordo seguen, oz am la fi d' aquel meteysh bordo, oz am la fi del promda verset preceden. adoncz cascuna d' aquestas pauzas es apelada bordos enpeutatz, quar en aysso que la una pauza s'acorda per acordansa ab l' autra, oz ab la fi d'aquel meteysh bordo o del preceden, cascuna pauza pot far bordo per si meteysha...
Bordos biocatz apela hom aquel qu' om pauza en la fi d'alqun autre bordo, sos assaber aprop lo complimen del principal bordo... e son dig biocat, quar per lors meteysshes estan coma biocz e per lor fan bordo, ses que no son mesclat am los autres... li bordo biocat no devon passar la meytat dels bordos principals...
Aras cove que tractem de las pauzas... pauza non es als si no ponhs suspensius o plas o finals, e segon aysso havem tres manieras de pauzas, sos assaber: pauza suspensiva, pauza plena, pauza final...
E devetz saber que nos cossuram pauza en doas manieras: la una cant a la sentensa; e segon aquesta maniera en tot loc del bordo pot estar pauza suspensiva plana o finals. jaciaysso que no sia bel qui pauza quar, perque, can ni autras dictios lors semblans en la fi del verset, si necessitatz de mot trencat, sillabicat, equivoc, o accentual, o utrissonan, o retrogradatios n'o fazia far o autra manifesta necessitat. pero be sostenem quel nominatius o l'acusatius sera en la fi del verset el verbs en lo comensamen de l'autre basto sequen o pel contrari. enpero en la fi de cobla deu esser tostemps pauza plana o finals. en autra maniera cossuram pauza en cant que la prendem per una alenada. pauza suspensiva es aquela qu' om fay en lo mieg d'un bordo, per far alquna alenada; pauza plana es aquela qu' om fay en la fin d'un bordo, per far plus pleniera alenada; pauza finals es aquela qu' om fay a la fin de la cobla...
Bordos de X sillabas, de XI. et de XII volon tostemps pauza suspensiva, le bordos de X sillabas en la quarta sillaba, el bordos de XI sillabas en la V, el bordos de XII en la VI sillaba...
E quar en las pauzas dels bordos hom deu gardar accen, per so cove que digam en qual loc dels bordos deu hom gardar accen et en quals no. e devetz saber ques en la fi dels bordos, de quantas sillabas sian, deu hom gardar accen; quar si la us bordos fenish en accen agut, l'autres qu' es sos parios per acordansa, deu ysshamen fenir en accen agut; o si fenish en accen greu, aquo meteysh...
Item devetz saber qu'en los bordos de V de VI ni de VII sillabas hom no garda accen si no en la fi, segon qu'es estat dig. enpero cant bordos de (.iiij) IV sillabas, de VI o de VII han pauza, adonx aqui on es la pauza garda hom accen, so es ques aqui on es la pauza fassa hom accen agut. e cant bordos de VIII sillabas no recep pauza, deu hom gardar qu'en la terssa sillaba pauza hom accent agut o greu, e non ges accen lonc, so es penultima longa, quar lag sona... 
Enpero d'aquest accent gardar en bordo de VIII sillabas, can no recep pauza suspensiva, noy fam gran forsa, cant es pauzatz en novas rimadas...
Item devetz saber que nos havem tres manieras de novas rimadas principals: so es assaber novas rimadas annexas e novas rimadas parionas et novas rimadas comunas.
Annexas son cant las razos o las materias o themas de que tractan, termeno en nombre non par de bordos. et adonx aytals novas rimadas podon termenar en la fi quis vol en nombre par o nom par de versets; el derriers bordonetz pot esser biocatz o no... parionas son can aqui on termena la razos o la materia, fenisho amduy li verset que son pario per acordansa, e devon termenar en la fi nombre par de versetz, el derriers pot esser biocatz o no... la tersa maniera pot esser dicha comuna, quar en partida es annexa et en partida pariona; e d'aquesta uzec n' Ath de Mons, e deu termenar en la fi en nombre par de versetz, el derriers versetz pot esser biocatz o no, e deu esser nomnada comuna, pauzat que la majors partz si' annexa... e deu hom notar que l'acordansa final d'alqun bordo e mens ades mot tornat no deu hom tornar en novas rimadas, si XX bordo no eran el mieg; quar adonx l'obra serio viciosa per rim tornat; ni 1 meteys bordo, si cent verset no eran en lo mieg; quar faria vici de bordo tornat... 
Rims es certz nombres de sillabas, ajustat a luy autre bordo per pario d'aquela meteysha acordansa e paritat de sillabas o de diversas, am bela cazensa e cert compas fayt de certa sciensa. e devetz saber que huey comunalmens corr entre las gens una oppinios orba, la quals deu esser miels dicha abuzios, que deguna paritat de sillabas de bordos no teno ni reputo per rim, si donx las us no s'ave en la fi am l'autre son pario per sonansa, o per consonansa, o per alcuna leonismetat; et enayssi, segon lor oppinio, cobla estrampa no seria rimada, jaciaysso quel contraris sia vertatz. si que finalmens non volon entendre que rims sia engaltatz de sillabas ses acordansa final. per que nos, per miels donar entendre so que dizem, pauzam soen en aquesta prezen obra rim per acordansa, so es per sonansa o per consonansa o per alquna leonismitat... e devetz saber qu' on pot dire rims o rimas; quar lunha differensa no fam entre rim e rima...
Tug li rim o son estramp, oz acordan, oz ordinal, o dictional. si estramp, oz il finisso en sillabas comunas oz en sillabas caras: si en comunas, adonx son dig rim estramp comu; si caras, adonx son dig rim estramp car...
Si acordan, oz il s'acordo per sonansa o per consonansa o per leonesmitat: si per sonansa, oz aital sonansa es borda o leyals; si borda, oz es simple o dobla; si simpla, adonx son dig rim doble sonan bord, et aytals rims no prendem, si donx non era pauzat per estramps; si leyals, adonx son dig rim sonan leyal; si per consonansa, o aytals consonansa es borda o leyals: si borda, adonx son dig rim consonan bord, et aytals rim no prendem, si donx no eran pauzat per estramps. si leyals es, adonx son dig rim consonan leyal. si per leonesmitat, oz aytals leonesmitatz es simpla o perfiecha: si simpla, adonx son dig rim simple leonisme; si perfiecha, adonx son dig rim perfieg leonisme.
Si ordinal, oz il prendon orde per diversas coblas o per una solamen. si per diversas, adonx o cascuna cobla es ses acordansa de si meteyssha, pero be ha acordansa en respieg d'autra, o per le contrari. en lo premier cas son dichas dissolutas, en lo segon rimas singulars. e si tant es quel premiers bordos de la seguen cobla haja aytal acordansa, quo ha le derriers bordo de la preceden cobla, adonx son dichas rimas capcaudadas. si per una solamen, adonx oz hom ha respieg en aytal cobla a l'orde dels bordos, o no. si ha respieg a l'orde dels bordos, adonx o lors ordes es gardatz solamen en la fi dels versetz principals o no solamen en la fi, ans es gardatz ysshamens en mieg de lor. si en la fi solamen, adonx o duy verset principal al mens o tres al may s'acordo en la fi ses tot meja d'autre bordo principal o biocat de diversa acordansa; e adonx son dig continuat. o si otra (oltra) tres s'acordo per una meteysha rima, adonx son dig continuat. e d'aquestz no uza hom gayre huey. o le premier bordos s'acorda ses bioc am lo ters en la fi, el segons am lo quart, et adonx son dig encadenat. ol premiers s'acorda en la fi am lo quart ses bioc, el segons am lo ters, et adonx son dig crozat. o lors ordes non es solamens gardatz en la fi dels versetz principals, ans o es ben en lo mieg, et adonx o es fayta en lo mieg acordansa per versetz enpeutatz de doas en doas o de tres en tres sillabas en 1 meteysh bordo; o en diverses versetz, si que las acordansas pauzadas en la 1 verset principal respondo a las autras pauzadas en aytal meteys loc del verset principal se seguen, o en paritat de sillabas en 1 meteysh verset, et adonx son dig aytal rim multiplicatiu propriamen, et en altra maniera son dig impropriamen tombarel, et en altra maniera podon esser dig enpeutat. et aytals rims multiplicatiu se fan de bordonetz enpeutat. o en lo mieg d'aytal versetz principals es fayta acordansa de totas las sillabas del premier autre bordo principal am totas las autras sillabas de l'autre bordo principal seguen, et adonx son dig serpenti. si aytal verset principal son mesclat am bordonetz biocatz, adonx en respieg dels biocatz podon esser dig rim biocat. si per autre orde o per autra maniera son pauzat oz adordenat li rim, si no per las manieras sobredichas, la qual causa se pot far segon la voluntat del dictador, adonx son dig rim desguizat. si hom no ha respieg a l'orde dels bordos, mas solamen quar aytal bordo son pauzat en cobla solitaria et esparsa, o per aventura, car en aytal cobla seran alcu verset ses acordansa, adonx aytal rim son dig espars o brut, segon alqus.
Sil dig rim dessus pauzat et expressat ayssi (: ayshi) quo son pauzat en la premiera cobla, son retornat en l'autra cobla seguen, si que la segonda cobla comense per aytal acordansa quo fenish la precedens, et en ayssi retornan per retrogradacio totas las acordansas pauzadas en la preceden cobla, adonx son rim retrogradat per acordansa. e sil bordo de cascuna cobla per si se pot retornar entieramens, remanens aquela meteysha sentensa et aquelas meteyshas dictios finals qu'eran en lo premier orde, adonx son dig rim retrogradat per bordos. e si aytal bordo se podon retornar singularmen per dictios, remanen aquela meteyssha acordansa o sentensa, oz ab autra sol que bona sia, adonx son dig rim retrogradat per dictios. e si aytals retornamens se fay per sillabas o per letras, adonx o las dictios en lo retornamen son unas meteyshas, o divisas. si unas meteyshas, adonx son apelat rim retrogradat per sillabas o per letras, mudadas las dictios. e en aquestz no garda hom si es una meteysha sentensa en lo retornamen o diversa, oz una meteysha acordansa oz autra, o ses acordansa, segon qu'es dig dessus en los rims retrogradatz per dictios, jaciaysso que majors maestria sia quan son retornat amb acordansa.
Sil rim son pauzat en divers locz, afi que li bordo de IX o de X sillabas puescan retornar a bordos de VI sillabas o de VII et enayssi segon mays o segon mens, adonx aytal rim son dig et apelat rim reforssat.
Si aytal rim son dictional, o son dig dictional per diversas dictios o per una. 
si per diversas, adonx o la us rim se desshen de l'autre o no. si la us rims se disshen (desshen) de l'autre, oz en sen desshen per mermamen o per ajustamen d'una letra o d'una o de motas sillabas; et adonx son dig rim derivatiu enemig o maridat. si per una, adonx oz aquela dictios es equivoca, et adonx son dig rim equivoc; oz es accentuals, et adonx son dig rim accentual; oz es utrissonans, et adonx son dig rim utrissonan; oz es trencada, et adonx son dig rim trencat...
Tractat havem de rims, et ara devem tractar de coblas, et declaram cobla ayssi per maniera de rims, per leu reportar; e majormen quar la sua declaratios es longa et entricada per so quar ha granre de membres.

Cobla vol dir ajustamen, 
Quar al mens V bordos conpren, 
Li qual essems fan una clauza 
Que sen complit et perfieg pauza, 
Et al plus naut XVI n'abrassa; 
Et amb aquestz d'autres n'enlassa 
Qui son en loc de bioc mes, 
De quatre sillabas o tres
O mens. enpero sil compas
Mays principals fay son amas
Am quatre sillabas ses plus,
Adonx plus breus sia cascus
Dels autres ajustatz a lor.
Li verset biocat menor
No sion tant multiplicat
Que puescan passar la meytat
De lors principals bordonetz.
Cobla no vol mens d'ueg versetz,
Si per VII o per mens sillabas
Lo compas dels bordos acabas;
E si VIII o mays ne cabish,
Am XII bordos se complish
Cobla, los quals passar no vol.
Dansa tres bordos al mens col
En son respost e V al may
E la tornada qu' el' atray,
E soen amb alcus biocz
En dansa per los autres locz.
Tro V bordos cobla se merma
Et al may sobre nou se ferma,
E degus d'aquels no s'avansa
Otra VIII sillabas en dansa.
Us sols biocz o, can se dobla,
Ses plus, cay miels en fi de cobbla.
Trop atrobam plus breus pagelas
En rondels e mandelas;
Si be d'aquestas no curam,
Quar cert compas noy atrobam...

Aras devez saber que totas las coblas que son, al mens aquelas de las quals nos uzam et havem conoysshensa, ques o son estrampas, acordans, ordinals, dictionals, parsonieras o sentencials; e per so segon diverses respieytz una cobla pot haver diverses noms, segon qu'es estat dig. 
Estrampas prendo nom de rim estramp; et enayssi cum son alqun rim estramp car et alqu estramp comu, enayssi havem doas manieras de coblas, so es assaber estrampas caras et estrampas comunas. 
Acordans son las autras, et aquestas vario se en motas manieras; quar alcunas so sonans, alqunas simplas leonismas, alcunas perfiechas leonismas. e totas aquestas prendo ysshamens lor nom dels rims, segon qu'es estat dig lassus. Ordinals prendo lor nom dels rims ordinals, aquestas ordinals o so dissolutas, singulars, capcaudadas, caudadas, continuadas, encadenadas, crozadas, crotzcadenadas, crotzcaudadas, cadenacaudadas, multiplicativas, biocadas, replicativas, refranchas, serpentinas, deguizadas, esparsas, retrogradadas per acordansa, retrogradadas per bordos, retrogradadas per dictios, doblas, ternas, quazernas, quintas, unissonans o reforsadas.
Dictionals prendo lor nom dels rims dictionals; et aquestas o son derivativas, equivocas, accentuals, utrissonans, trencadas, o sillabicadas.
Parsonieras son dichas de part o de parso, quar part o parso prendo de las ordinals e de las sentencials. e per so son pauzadas en lo mieg d'aquelas, sos assaber entre las ordinals e las sentencials, a significar e mostrar que aytant han que far ad aquelas coma ad aquestas. parsonieras o son capfinidas, capdenals, recordativas, retronchadas, duplicativas, deffrenadas oz affectuozas.  
Sentencials prendo lor nom de sentencia; et aquestas sentencials han ysshample de diverses noms, segon que la sentencia se diversifica; et   enayssi estas sentencials o son dubitativas o dubtozas, contrariozas, comutativas, diversas, reversas, methaforadas, gradativas, ornativas, permutativas, exclamativas, divinativas, rescostas, proverbials, derrizorias, assemblativas, exemplificativas, responsivas o respondens, tensonadas o tensonans, en autra maniera dichas interrogans o enterrogativas o razonans, conclusivas o concluzens, compendiozas, contrafachas, occupativas, distributivas, designativas o designans, partidas, meytadadas, costructivas...
Enpero devetz saber qu'en lati no garda hom accen ayssi quo en lo romans. quar en lo lati garda hom solamen accen en aquelas dictios finals on cay le rims, e per so penitus e divinitus han bon'acordansa en accen, mas penitus e munitus no; mas munitus en intus s'acordo be en accen...
La diffinitios de vers. vers es us dictat en romans que compren de V coblas a X amb una oz am doas tornadas; et ayssi meteysh li altre dictat podon haver una o doas tornadas. e deu tractar de sen... o fay ysshamen d'amors, de lauzors o de reprensio per donar castier... vers deu haver lonc so e pauzat e noel, amb belas e melodiozas montadas e deshendudas, et amb belas plassadas e plazens pauzas. 
E quar ayssi havem parlat de tornada, devetz saber qu'en tot dictat pot hom far una o doas, segon qu'es estat dig, tornadas; quar la una tornada pot pauzar et aplicar a so senhal, lo qual senhal cascus deu elegir per si..., e l'autra tornada pot aplicar a la persona a la qual vol presentar son dictat. encaras devetz saber que cascuna tornada deu esser del compas de la meytat de la cobla derniera vas la fi, can la cobla es de bordos parios, so es en nombre par; et can son en nombre non par, la dicha meytatz creysh d'un bordo. et en ayssi quo pot creyssher otra la meytat, enayssi pot mermar quis vol...
La difinitios de chanso. chanso es us dictatz que conte de V a VII coblas, e deu tractar principalmen d'amors o de lauzors, am bels motz plazens et am graciozas razos; quar en chanso no deu hom pauzar deguna laja paraula, ni degu vilanal mot ni mal pauzat...
La difinitios de sirventes. sirventes es dictatz que sservish al may de vers o de chanso en doas cauzas: la una cant al compas de las coblas, l'autra cant al so. e deu hom entendre cant al compas, sos assaber que tenga lo compas solamen, ses las acordansas, oz am las acordansas d'aquelas meteyshas dictios o d'autras semblans ad aquelas acordansa. e deu tractar de reprehensio o de maldig general, per castiar los fols e los malvatz, o pot tractar quis vol del fag d'alquna guerra.
La difinitios de dansa. dansa es un dictatz gracios que conte un refranh, so es un respos solamen, e tres coblas semblans en la fi al respos, en compas et en acordansa; e la tornada deu esser semblans al respos, el comensamens de cascuna cobla deu esser d'un compas, e quis vol, d'una acordansa o de diversa; li qual comensamen devon esser del tot divers d'acordansa del respos. quar no seria bela cauza quel comensamens de la cobla fos de la consonansa del respos. ysshamens li dig comensamen podon esser d'u meteysh compas o de divers am lo dig respos. el respos deu esser del compas de meja cobla o quaysh, so es mays o mens de dos bordonetz. e li bordo que son en dansa, no devo passar VIII sillabas; et en cas que aytal bordo passesso VIII sillabas, seria irregulars aytals dansa, anormals e fora son propri compas, e si donx li rim no seran multiplicatiu. e quis vol pot retronchar tres bordos ses plus o mens del respost; pero sil respos es de tres bordos solamen, nol deu hom retronchar, mas dos ses plus o mens. e deu tractar d'amors, e deu haver so joyos et alegre per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas un petit plus viacier per dansar, segon qu'es estat dig. enpero huey ne uza hom mal en nostre temps d'aquest so; quar li chantre que huey son, no sabon apenas endevenir en un propri so de dansa. e quar noy podon endevenir, han mudat lo so de dansa en so de redondel am lors minimas et am lors semibreus de lors motetz. le remanen de dansa trobaretz lassus en cobla et en autre loc, can tracta de coblas retronchadas. alqu fan dansas de coblas tensonadas, la qual adonx appelan dans; pero entre dans e dansa no fam lunha differensa. et alqu fan desdansa e desdans per pauzar e destantar lo contrari, e degus nos varia del compas de dansa.
La diffinitios de descort. descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers, sos assaber de V a X, las quals coblas devon esser singulars, dezacordablas e variablas, en acort, en so et en lengatges. e devon esser totas d'un compas o de divers. e deu tractar d'amors o de lauzors, o per maniera de rancura, quar mi dons no mi ama ayssi cum sol, o de tot aysso essems. quis vol e qui volra far tornada, segua la maniera lassus dicha can tractem de vers, en la qual tornada deu hom tractar, quis vol, de totz los lengatges los quals dessus ha pauzat ayssi a tiera cum los ha pauzatz. e si aysso far li tornava greu, fassa la dicha tornada del lengatge de la derriera cobla. e si la tornada l'aparia breus per tractar de totz los lengatges, pot hom far recorsa del compas de la una de las coblas denan pauzadas, o d'autra, sol que no passe lo compas, so es lo nombre dels bordos que cobla deu haver. e deu tractar de totz los lengatges ayssi cum son estat pauzat dessus a tiera, e deu haver las acordansas que son en la fi de cascuna cobla.
La diffinitios de tenso. tensos es contrastz o debatz, en lo qual cascus mante e razona alcun dig o alcun fag; et aquest dictatz alqunas vetz procezih per novas rimadas, et adonx pot haver XX o trenta cobblas o may; et alqunas vetz per coblas, et aquest conte de VI coblas a X am doas tornadas, en las quals devo jutge eligir, le quals difinisca lor plag e lor tenso. el jutges per aquel meteysh compas de coblas o per novas rimadas pot donar son jutjamen; enpero per novas rimadas es huey mays acostumat. en lo qual jutjamen alqu volon seguir forma de dreg, fazen mensio d'avangelis e d'autras paraulas acostumadas de dire en sentencia: la qual cauza nos no reproam; pero be dizem que aysso no es de necessitat. quar abasta solamen qu'om done son jutjamen et aquel declare per aquela maniera que mays plazera a cel qu'es elegitz per jutge. encaras dizem que non es de necessitat ques haja so; enpero en aquel cas ques faria al compas de vers o de chanso o d'autre dictat qu'aver deja so, se pot cantar en aquel vielh so.
Diffinitios de partimen. partimens es questios ques ha dos membres contraris, le quals es donatz ad autre per chauzir e per sostener cel que volra elegir; e pueysh cascus razona e soste lo membre de la questio, lo qual haura elegit. 
en totas las autras cauzas, cant al compas e cant al jutjamen e cant al so, es semblans a tenso. diferensa pot hom be vezer entre tenso e partimen, quar en tenso cascus razona son propri fag, coma en plag; mas en partimen razona hom l'autru fag e l'autru questio, jaciaysso que soen pauza hom partimen per tenso, e tenso per partimen, et aysso per abuzio.
Encaras devetz saber que en aytals dictatz ques fan per diversas personas oz en los quals hom fenh que sian diversas personas, pot hom uzar de diverses lengatges, coma en descort; e d'aytals dictatz son tensos, partimens, pastorelas, vergieras, ortolanas, monjas, vaquieras, et en ayssi de trops autres dictatz. e degun dictat d'autru lengatge nos no prendem en nostre jutjamen, quar prezomtuos es qui vol jutjar l'autru lengatge, si donx no es mesclatz am lo nostre per dreg compas.
La diffinitios de pastorela. pastorela es us dictatz que pot haver VI o VIII o X coblas o mays, so es aytantas cum sera vist al dictayre; mas que no passe lo nombre de trenta. e deu tractar d' esquern, per donar solas; e deu se hom gardar en aquest dictat majormen, quar en aquest se peca hom mays que en los autres, que hom no diga vils paraulas ni lajas, ni procezisca en son dictat a degu vil fag; quar trufar se pot hom am femna e far esquern la un' a l'autre, ses dire e ses far viltat o dezonestat. pastorela requier tostemps noel so e plazen e gay, no pero ta lonc cum vers o chansos; ans deu haver so un petit cursori e viacier. e d'aquesta pagela son vaquieras, vergieras, porquieras, auquieras, cabrieras, ortolanas, monjas, et en ayssi de las autras lors semblans.
La diffinitios de retroncha. retroncha es us dictatz ayssi generals coma vers, que pot tractar de sen, de essenhamen, d'amors, de lauzors o de reprendemen, per castiar los malvatz. et aquest dictatz sec lo compas de vers, cant al so e cant a las coblas, quar pot haver de V a X coblas; et es dicha retroncha, quar es de coblas retronchadas, no per autra cauza.
E quar lassus havem mostrat qu'es cobla retronchada, per so no qual ques ayssi ne tractem. Enpero cant hom fa vers, chanso o dansa per coblas retronchadas, ges per so no se sec que deja haver non retroncha, ans lo pot hom apelar vers retronchat o chanso o dansa retronchada.
La diffinitios de plang. plangs es us dictatz qu'om fay per gran desplazer e per gran dol qu'om ha del perdemen o de la adversitat de la cauza qu'om planh. 
e dizem generalmen de la cauza qu'om planh; quar en ayssi quo hom fa plang d'ome o de femna, ayssi meteysh pot hom far plang d'autra cauza, coma si una vila oz una ciutatz era destruida e dissipada per guerra o per autra maniera. et es del compas de vers, cant a las coblas, quar pot haver de V a X coblas. e deu haver noel so plazen e quays planhen e pauzat; pero per abuzio vezem tot jorn qu'om se servish en aquest dictat del so de vers o de chanso, et adonx quar es acostumat, se pot cantar quis vol en lo so del vers o de la chanso don se servish: la qual cauza permetem majormen per la greveza del so; quar apenas pot hom trobar huey cantre ni autre home que sapia be endevenir et far propriamen un so segon que requier aquest dictatz. plangz deu tractar de lauzors de la cauza per la qual hom fay aytal plang; encaras deu tractar del desplazer qu'om ha, e de la perda ques fay per lo mescabamen de la cauza qu'om planh. 
La diffinitios de escondig. escondigz es us dictatz del compas de chanso, cant a las coblas et al so; e deu tractar de dezencuzatio, escondizen se en son dictat de so de qu'es estatz acuzatz o lauzenjatz am sa dona oz am son capdel...
De garip no nos entremeten, quar solamen han respieg a cert e especial so d'esturmens ses verba. 
Encaras havem estampida, e aquesta ha respieg alcunas vetz al so d'esturmens, et adonx d'aquesta no curam. et alcunas vetz ha respieg no tant solamen al so, ans o ha al dictat qu'om fa, d'amors o de lauzors, a la maniera de vers o de chanso; et adonx segon nostra sciensa pot haver loc. aytals dictatz no principals podon haver tornada o no, e pot hom en loc de tornada repetir la una cobla del comensamen o de la fi...

San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, T


tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota)


t'agüelo, ton yayo tu abuelo
t'amagarás te esconderás
t'entenguen te entiendan
t'ha dixat te ha dejado
t'has amagat te has escondido
t'hay entés te he entendido
ta mare tu madre
tabá, tabáns tábano, tábanos
tabaco tabaco
tabal, tabalet tabal, tabalet, tambor
tabalada, trompada, hóstia trompazo
tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá mucho ruido
tabáns tábanos
tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra
tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez
tabernari, tabernaris, de taberna tabernario, ordinario, grosero, basto, soez
taberné tabernero
tabernes tabernas
tabernés taberneros
tablero, tableros tablero, tableros
tablilla, tablilles tablilla, tablillas, tablita, tablitas
tablón de anunsis tablón de anuncios
taburet, taburets taburete, taburetes
tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá Manchar // a manchar – atacar
taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote mancha, manchas – herida interna
tacada manchada, herida
tacál mancharlo
tacála mancharla
tacañería tacañería
tacáre manchara, manchase
tacaríen mancharían
tacás mancharse
tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa
tachá – tachá = tachada, cop en una tacha Tachar – golpe con un clavo
tacha, taches clavo, clavos
tacha, taches clavo, clavos
tachat, tachats, tachada, tachades tachado, tachada, tachadas, tachados
tacó, tacóns tacón, tacones
taco, tacos taco, tacos
tacte, tacto tacto
tafarra, (torsut com una tafarra) tafarra
tahur, tahúrs tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas
tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual tal (como)
talante, talán talante
talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante
taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco
talecada, trompada, hóstia trompazo
talego, presó, presoneta talego, cárcel, prisión
tall, talls tajo, tajos, corte, cortes
tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen cortar - tallar
talla (número de) – del peu – de la sintura, talles talla, tallas
tallabe cortaba
tallaben cortaban
tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla corte, tajo (de carn)
tallades cortes de carne, chuletas
talladó de magre cortador de jamón
talláe, tallabe cortaba – tallaba
talláli cortarle
tállali córtale
tallán (g) cortando
tallán, talláns, que tallen cortante, cortantes
tallánli cortándole
tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit cortado
talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza
taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) taller, talleres
talles (verbo tallá, tú talles) cortas
tallos (cuan) cortes (cuando)
taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta
talocha, taloches, pareguda a una plana talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso.
talús, talúsos – terré, terrés talud, taludes
Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) Tamarite de Litera
tamboriná, tamborinada, cop, tossoló golpe, tozolón
tamé también
tampoc tampoco
tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán tan, tanto, tanta
tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré cerrar
tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles cierra
tancabe cerraba
tancaben cerraban
tancada cerrada
tancades cerradas
tancáe, tancabe cerraba
tancáem, tancabem cerrábamos
tancáen, tancaben cerraban
tancáes – tancabes – tancades cerrabas
táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas
tancál, tancála cerrarlo, cerrarla
tancamén cierre, cerramiento
tancán (g) cerrando
tancánla cerrándola
tancánse cerrándose
tancará cerrará
tancaré cerraré
tancáre, tancare (si ell o ella) cerrara, cerrase
tancáren, tancaren cerraran, cerrasen
tancás cerrarse
tancat, tancada, tancats, tancades cerrado, cerrada, cerrados, cerradas
tanco cierro
táncon (que mos) que nos cierren
tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) tangar, engañar
tanque cierra
tanquém cerramos
tánquen, tanquen cierran
tans tantos
tantejá, tanteján tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar
tantejáben tanteaban
tantejátos tantearos a vosotros
tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos tantearos entre vosotros
tantíssim, tantíssims tantísimo, tantísimos
tantíssima, tantíssimes tantísima, tantísimas
tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha
tañí una campana tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar
tap, tape, taps, tapes (de suro) tapa (de corcho)
tap, taps, tape, tapes tapón, tapones
tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa tapar
tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá tapa, tapas
tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá tapa, tapas, tapeo, tapear
tapabe tapaba
tapaben tapaban
tapada tapada
tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas
tapáe, tapabe tapaba
tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta tapadito, tapadita
tapál taparlo
tapáls taparlos
tapán (g) tapando
tapánla tapándola
tapánli tapándole
tapánlos tapándolos
tapánse tapándose
tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas
tapat, tapada – tápat ! tapado, tapada – tápate !
tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es tapia, tapias
tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá tapiz, tapices – atapí : compactar
tapissada, tapissat tapizada, tapizado
tapó, tap tapón
taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar
taquígrafo, taquígrafos taquígrafo, taquígrafos
taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ telaraña, telarañas
tarántula, tarántules tarántula, tarántules
tararejá tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear
tararejáe, tararejabe tarareaba
tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs Tardar – melocotón tardío de Calanda
tardáen , tardaben tardaban
tardán (g) tardando
tardansa tardanza
tardará tardará
tardaríen tardarían
tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) tarde, tardes – y la tarde ya pardea
targeta o tarjeta, targetes o tarjetes tarjeta, tarjetas
tarongé, tarongés naranjo, naranjos
taronja , taronges naranja, naranjas
tarot tarot
tarquín, tarquí, fang, limo tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro
tarrós (com lo de Queretes), terrós grumo de tierra
tart (es, arribém) tard tarde
tarta, tartes, pastel, pastels tarta, pastel
tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba)
tartíe no paraba quieto – no decía nada
tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo
tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito
tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall)
tascorro, tasca tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito
tassa, tasses taza, tazas
tassá, valorá – tassada, tassa plena tasar – vaso lleno
tassada de tassá tasada
tassadó, tassadora, tassadós, tassadores tasador, tasadora, tasadores, tasadoras
tasseta, tassetes tacita, tacitas
Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres Tastavins significa catavinos, prueba vinos
taula, taules mesa, mesas, tabla, tablas
taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta tablado de tablas para bailar
tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla mesita, mesitas – tablilla, tablillas
tauló, taulóns tablón
taulonet, taulonets tabloncillo, tabloncillos
taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste taxi, taxis, taxista
tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns tazón, tazones
té (ell, ella) tiene
te de roca té de roca
te dic, te conto – te de roca, te vert te digo, te cuento – té de roca, té verde
teatral, teatrals teatral, teatrales
teatro, teatre, teatros, teatres teatro, teatros
techo, techos techo, techos
teclechán, teclejá, de tecla tecleando, teclear, tecla
tecleje (él, ella) teclea
técnic, técnics técnico, técnicos
técnica, técniques técnica, técnicas
tegua, teua tuya
tegües, teues tuyas
teissidó, teixidó, sastre tejedor, sastre
teix - fon del teix, naiximén del Matarraña – taxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit Tejo – fuente del tejo – taxus baccata
teixó, teixóns tejón, tejones
tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido
tela, teles, telá tela, telas, telar
tele, teles tele, teles
telecomunicassións telecomunicaciones
teleféric, teleférics teleférico, teleféricos
telefónic, telefónics telefónico, telefónicos
telefónica, telefóniques telefónica, telefónicas
teléfono, teléfonos teléfono, teléfonos
telepatía telepatía
telepática, telepáticas telepática, telepáticas
telescópic, telescópics telescópico, telescópicos
telescópicamen telescópicamente
telescopio, telescopios - te les copio telescopio, telescopios - te las copio
televisió, televissió televisión
télex (comunicassións) télex (comunicaciones)
tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules tejado, tejados, teja, tejas
tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque tejería
tello (joc) - Tello apellit juego del tello
teló, telóns telón, telones
tema, temes tema, temas
temátic, temátics temático, temáticos
temém (que) – mos temém que, tením temó de que tememos, tenemos miedo de que
temén (g) , tenín temó temiendo
teménsu (ell, ella) temiéndoselo
teménu temiéndolo
temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado
temeridat, temeridats temeridad, temeridades
temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques temeroso, temerosa
temíe (se) temía (se)
temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) miedo, temor, miedos, temores
temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques miedoso, miedosa, miedica
temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora temperamento, genio
temperatura, temperatures temperatura, temperaturas
tempestat, tempestats tempestad, tempestades
tempestuós, tempestuosa tempestuoso, tempestuosa
templabe templaba
templadamen templadamente
templámos templarnos
templán (g) de templá Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar
templansa templanza
templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades templado, con temple
temple temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad
templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé templo
temporada, temporades temporada, temporadas
temporal, temporals temporal, temporales
temporalidat temporalidad
temporalmen temporalmente
temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres temporero, temporera
tems tiempo
ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná te ríes, te acuerdas, te puedes ir
tenalla, tenalles – tina, tines – tinet tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite
tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo
tenás tenaz
tenasses tenazas
tenasseta, tenassetes tenacita, tenacitas
tenassidat tenacidad
tenda, botiga tienda, botica
tendé, tendés, tendero, tenderos tenderos
tendénsia tendencia
tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla
tendes, botigues tiendas, boticas
tendeta tiendecita
tendetes tiendecitas
tendra, tendres tierna, tiernas
tendramen tiernamente
tendre, tendres tierno, tiernos
tendresa ternura
tendreses ternuras
tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica !
tendretes tiernecitas, tiernecicas
tendríe, tindríe tendría
tendríen, tindríen tendrían
tendríssim, tendríssims tiernísimo, tiernísimos
tendríssima tiernísima
tendríssima, tendríssimes tiernísima, tiernísimas
tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla tenedor, tenedores
tenen, ténen tienen
tengut, tingut tenido
tenía tenía
tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista
teníe tenía
teníem teníamos
Teníen tenían
teníes tenías
teníeu teníais
tením tenemos
tenín (g) teniendo
tenínla teniéndola
tenínlo teniéndolo
tenínme teniéndome
tenínne deu, n´han perdut vuit teniendo diez, han perdido ocho
tenínse teniéndose
tenis tenis
teníu tenéis
teníume tenedme
tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera tenor
tens tienes
tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa tensar
tensió, tensións tensión, tensiones
tenso, tensos, tensa, tenses tenso, tensos, tensa, tensas
tentá tentar
tentácul, tentáculs tentáculo, tentáculos
tentada tentada
tentadó, tentadora tentador, tentadora
tentán (g) a la sort tentando a la suerte
tentassió tentación
tentassións tentaciones
tentat, tentats tentado, tentados
teñí, tintá (roba) teñir, tintar
teó (negre com un) tizón (negro como un)
teóns tizones
teoría teoría
teoríes teorías
terápia, terápies terapia, terapias
térbol, térbols turbio, turbios
térbola, térboles turbia, turbias
terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana terciopelo, felpa, velludo, pana
tergiversá tergiversar
terme (munissipal) término (municipal)
termes términos
terminal terminal
terminals terminales
termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) termoarcilla, termoarcillas
ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal
ternasco, carn de cordé ternasco, carne de cordero
ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles ternera, terneras
ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells ternero, terneros
ternura, tendresa, tendre, tendra ternura
terra, terres tierra, tierras
terraplé, terraplén, terrapléns terraplén, terraplenes
terraplenet, terraplenets terraplén pequeño
terrassa terraza
terrasses terrazas
terraza, terrassa terraza
Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó terraplén, talud
terrenals terrenales
terrenes terrenas
terreno, terrenos terreno, terrenos
terres tierras
terrestre terrestre
terrible, terribles terrible, terribles
terrissa, fang cuit, serámica barro cocido, cerámica
territori, territoris territorio, territorios
territorial, territorials territorial, territoriales
terror, molta temó, molta po terror
terrorífic, terrorífica terrorífico, terrorífica
terrorífics terroríficos
terrosset, tarrosset grumo de tierra pequeño
ters terso
tersé tercero
tersera tercera
tersera tercera
terseres terceras
tersés terceros
tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar
térsio tercio
tersiopial terciopelo, felpa, velludo, pana
tertúlia tertulia
tertúlies tertulias
tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche tesis doctoral
tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) tesorero, tesoreros
tessoro, tessoros tesoro, tesoros
testadó, lo que fa lo testamén testador
testamén, testaméns testamento, testamentos
testiga testiga
testigo testigo
testigos testigos
testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). testigas
testimoni, testimonis testimonio, testimonios
testimoniaben testimoniaban
testimonis testimonios
tetamen, mamellám (com les pechúa) tetamen
tetris tetris
teu, teua, teus, teues tuyo, tuya, tuyos, tuyas
teula, teules, tella, telles teja, tejas
teulada, teulades, tellat, tellats tejado, tejados
teules tejas
teus tuyos
texto, texte, textos, textes texto, textos
tía tía
tiala, tela tela
tiandra, tendra tierna
tiandre, tendre tierno
tiarra (Valjunquera), tiarres tierra
tibia tibia
tibiamen tibiamente
tibio tibio
tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso
tientos tientos
tiessa tiesa
tiesso tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido
tigre, tigres tigre, tigres
tilín tilín
timbrasso timbrazo
timbre timbre
timbres timbres
tímida, tímides tímida, tímidas
tímit, tímits tímido, tímidos
timó, timós – sopes de timó tomillo, tomillos – sopas de tomillo
timonet, timonets tomillito, tomillitos
timós tomillos
tin, ti ! ten, toma !
tina, tinet del oli de oliva, tines barrica para el aceite de oliva, tina, tinas
tinalles, tenalles tinajas
tinc, ting tengo
tindrá tendrá
tindrán tendrán
tindrás tendrás
tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú tener en el bote
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen tener
tíndrel tenerlo
tíndrela tenerla
tíndrelay en cuenta tenérselo en cuenta
tíndreles tenerlas
tíndreli tenerle
tíndrels, tíndreles tenerlos, tenerlas
tindrém tendremos
tíndretos teneros
tindréu tendréis
tindría tendría
tinet del oli, tina, tinets, tines barrica para el aceite de oliva, tina
ting, tinc tengo
tinga tenga
tingám tengamos
tingáu tengáis
tinguda tenida
tingudes tenidas
tingue tenga
tinguére tuviera, tuviese
tinguérem tuviéramos, tuviésemos
tingut, tinguts tenido, tenidos
tiniebles tinieblas
tinta, tintes tinta, tintas
tinté, tintés tintero, tinteros
tintinejá tintinear
tintineján tintineando
tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes tintineo
tiñosos, que tenen tiña tiñosos
tío tío
tío, tía, tíos, tíes tío, tía, tíos, tías
tións, teóns tizones
tiparraco, tiparracos tiparraco, tiparracos
típic típico
tipo - classe tipo - clase
tipos tipos
tíra ! tira, alante, arrea, etc
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada tirar
tira, tires tira, tiras
tirabe tiraba
tirada tirada
tirada tirada
tirades tiradas
tirades tiradas
tiráe o tirabe tiraba
tiráen o tiraben tiraban
tíral, tírals tíralo, tíralos
tírala, tírales tírala, tíralas
tirán (g) tirando
tiránlos tirándolos
tiránloshi tirándoselos
tiráns tirantes
tiránse tirándose
tirásseli tirársele
tirat tirado
tirats tirados
tiráu, tiréu tiráis – tirarlo : tiráu
tire tira
tirém tiramos
tiren tiran
tiréula tiradla
tiritá, tremolá de fret tiritar, temblar de frío
tiró a la cama, calambre - vore estiró tirón, calambre
tiro, tiros, disparo, disparos tiro, tiros, disparo, disparos
tiron tiren
tiros (que tú) tires (que tú)
tírria, aversió tirria, aversión
tisores, estisores, estirores tijeras
tissó, teó, tissóns, teóns tizón, tizones
títul, títuls título, títulos
titulá titular
titulada, titulades titulada, tituladas
titulat, titulats titulado, titulados
tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo
to, tono, tó tono
toalla, toalles toalla, toallas
toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas)
tobeta, tobetes esponjosa, blandita, vacía, fofa
toc de campana, toque toque
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1
toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias
tocabe, tocáe tocaba
tocaben, tocáen tocaban
tocada tocada
tocades tocadas
tocadura, llaga, tocadures, llagues llaga en la piel de un animal
tocál tocarlo
tócal, tócala tócalo, tócala
tocála tocarla
tocáles tocarlas
tocáli tocarle
tocán (g) tocando – muy cerca de
tocánme tocándome
tocaríe tocaría
tocaríen tocarían
tocat tocado
tocats tocados
tocayo, que té lo mateix nom tocayo
tochet palito
tochets palitos
tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo
toco toco
tocon toquen
tocos toques
tocs de campana, toques toques
toga, togues toga, togas
tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré os lo dejaré mañana
toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. toldo, toldos
tolerá tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar
toleránsia tolerancia
tolerarém toleraremos
tolerás tolerarse
toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo poza de agua en el río
tolls pozas
tols, t'ols faréu os los haréis
tomata, tomates tomate, tomates
tomatera, tomateres planta del tomate
tomates tomates
tomateta, tomatetes, com los cherry tomate pequeñito
tomátic, ninot animat de TV3, una tomata muñeco animado de TV3, un tomate
tombá tumbar
tombabe, tombáe tumbaba
tombaben, tombáen tumbaban
tombada tumbada
tombán (g) tumbando
tombánse tumbándose
tombare tumbara, tumbase
tombás, revolcás tumbarse, revolcarse
tombat tumbado
tómbat túmbate
tombats tumbados
tombo tumbo
tomo, tomos (llibre) tomo, tomos (libro)
ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare tu padre
tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento
tono, tonos (sonido) tono, tonos
tons pares tus padres
tontades, tontada, tontería, tonteríes tontadas, tontada, tontería, tonterías
tontamen tontamente
tontechá, tontejá tontear
tontecho, tontejo tonteo
tontejá tontear
tontería tontería
tonteríes tonterías
tontes tontas
tontet, tontets tontito, tontitos
tonto, tonta, tontos, tontes tonto, tonta, tontos, tontas
topabem, topáem (mos) nos encontrábamos con, nos dábamos contra
toparéu toparemos
tope tope
topes topes
topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse
topetáe, topetabe topaba
topetat topado
topetéu (tos) topáis
topéu (tos) os topáis
topí puchero de cerámica
topíns pucheros
topo (yo me) yo me topo, encuentro con
topografía topografía
toponímia toponímia
toponímic toponímico
toponímica toponímica
toponímiques toponímicas
toque – toc – ell toque toque – él toca
toquen tocan
toques – tocs – tú toques toques – tú tocas
toqueteo, toqueteos toqueteo, toqueteos
toquéu tocáis
toquiñá, toquiñás toquetear
toquiñánse toqueteándose
toquitiá, toquetejá toquetear
torcá, torcás (los mocs) limpiar (mocos)
torcaz, turcás, torcás paloma turcaz
tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro.
tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos
tordolets tortolitos
torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré torear
tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall roca grande – Valdeltormo, el valle
torna vuelva
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada volver, devolver, tornar
tornabe, tornaé volvía
tornaben volvían
tornada – de tornada al poble Devuelta – de vuelta al pueblo
tornades devueltas
tornáem, tornabem volvíamos
tornáen, tornaben volvían
tornál volverlo, devolverlo
tornála volverla, devolverla
tornálay devolvérselo, volvérselo
tornáles devolverlas
tornáli devolverle
tornáls devolverles
tornálsi devolvérselos
tórnam devuélveme
tornám, torném volvemos, devolvemos
tornámos devolvernos
tornán (g) volviendo, devolviendo
tornaré volveré
tornás volverse, devolverse, contraatacar
tórnay ! vuelve a hacer eso !
torne vuelve, devuelve
tornémi volvamos a
tornen vuelven
tornillo, tornillos tornillo, tornillos
torno (yo) yo vuelvo, devuelvo
torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa
tornon vuelvan, devuelvan
torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós torpe, torpes
torpemen torpemente
torpes torpes
torpesa torpeza
torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) tostar, quemar
torrada, torrades tostada, tostadas
torradet tostadito
torre torre
Torredarques Torre de Arcas
torrén, torréns (de aigua) torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre
torreó, torreóns torreón, torreones
torres torres
torreta torrecilla
torron tuesten
tórse torcer
tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) torcer, torcerse
torsén (g) torciendo
torsíe torcía
torsíen torcían
torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne retortijón de estómago, torzón en aragonés
torsuda torcida
torsut torcido
tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus)
tort, torta torcido, tuerto, torcida, tuerta
torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit torcida, tuerta
tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen.
torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". tobillo, tobillos – espiral de humo
tortes tuertas, torcidas
tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell se tuerce el tobillo
torts torcidos, tuertos
tortuós tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso
disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado
tortuoses tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas,
disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas
tortura, tortures tortura, torturas
torturada, torturades torturada, torturadas
torturat, torturats torturado, torturados
tos tos
tos (a) beure algo a tos, de una vegada beber algo de una vez
tos (vatros) – tos fa falta un rellonge os hace falta un reloj
tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel tos, tos fuerte, toser
tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha.
toscamen toscamente, burdamente, rudamente, groseramente
tosco, toscos, cap du, capsot, etc tosco, toscos
tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca cantera de donde se saca piedra caliza (tosca)
tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón.
tossals tozales
tossinet, gorrinet tocinillo
tossino, gorrino cerdo, tocino
tossut, tossuda, tossuts, tossudes tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz
tostadora, per a fé torrades tostadora, para hacer tostadas
tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata
tot, tots, tota, totes – per tot arreu todo, todos, toda, todas – por todos lados
total total
totalmen totalmente
totalmén totalmente
totes todas
tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. esponjoso, blandito, vacío, fofo
tozín, gorrino cerdo, tocino
tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) golpe en la cabeza, testarada, tozolada
trabá trabar
trabá trabar
trabá trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc
traball trabajo
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura.
traballaba trabajaba
traballabe (ell) trabajaba
traballaben trabajaban
traballadó trabajador
traballaren trabajaran, trabajasen
traballat trabajado
traballats trabajados
traballe trabaja
traballém trabajamos
traballen trabajan
traballets trabajitos
traballo trabajo
traballós, que done pena, done faena trabajoso
traballs trabajos
trabán (g) trabando
trac saco, quito
tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor
tractó, tractor, tractós, tractors tractor, tractores
tradissió, tradisió tradición
tradissionál, tradissionáls tradicional, tradicionales
traducsió traducción
traducsións traducciones
traduída, traduídes traducida, traducidas
traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau traducido
traém sacamos, quitamos
traén (g) sacando, quitando
traénla sacándola
traénli sacándole
traénse sacándose
traéu sacáis
traéume sacadme
tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball movimiento, trabajo
trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada moverse, trabajar (tráfico)
trafegán moviéndose
trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses movidos, que trabajan, que se mueven
tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues tráfico (movimiento) – tráfico de drogas
traficán (g) traficando
traficán, traficáns traficante, traficantes
traficáns traficantes
tragá, engullí tragar, engullir
tragáe o tragabe tragaba
tragám, traguém tragamos
tragán (g) tragando
tragassopes tragasopas
tragat tragado
tragédia tragedia
trago trago
tragos tragos
trague traga
traguen tragan
traguére sacara, sacase, quitara, quitase
traguéren sacaran, sacasen, quitaran, quitasen
traidó traidor
traidós traidores
traíe sacaba, quitaba
traíen sacaban, quitaban
traissió traición
traissioná traicionar
traissionat traicionado
traissións traiciones
traissións traiciones
traje traje
trajes trajes
trajet, trajets traje pequeño
tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat tralla, látigo, fusta, azote, vergajo
tramá tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar
trámit, trámits trámite, trámites
trampa, trampes – fé garrama trampa, trampas
tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes trampero, tramperos
trampolín, trampolíns trampolín, trampolines
tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes

tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes

altramuz, parecido a la almorta
tranquil, tranquils tranquilo, tranquilos
tranquila, tranquiles tranquila, tranquilas
tranquilamen tranquilamente
tranquilet, tranquilets tranquilito, tranquilitos
tranquilidat tranquilidad
tranquilisá tranquilizar
tranquilisabe tranquilizaba
tranquilisada tranquilizada
tranquilisánse tranquilizándose
tranquilisás tranquilizarse
tranquilisat tranquilizado
tranquilise tranquiliza
tranquilisen tranquilizan
tranquiliso tranquilizo
tranquilissadora, tranquilisadora tranquilizadora
tranquils tranquilos
transacsió, transacsións transacción, transacciones
transcurríx transcurre
transe trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento
transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista
transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies transferencia, transferencias
transferí transferir
transferíls transferirles
transfigurat transfigurado
transformá transformar
transformada, transformades transformada, transformadas
transformadó transformador
transformassió, transformassións transformación, transformaciones
transformat, transformats transformado, transformados
transforme transforma
transformo transformo
transformon transformen
transisió transición
transitori, transitoris transitorio, transitorios
transitória transitoria
transitóries transitorias
transmissió, transmissións transmisión, transmisiones
transmissó, transmissós transmisor, transmisores
transmissós transmisores
transmití, transmétre transmitir
transmitíe transmitía
transmitíles transmitirlas
transmitíles transmitirlas
transmitíli transmitirle
transmitixgo transmito
transmitixguen transmitan
transparén, transparéns transparente, transparentes
transparentá


transparentá, vaya transparénsies que porte la parenta !
vaya transparénsies que porte la parenta !

transparentar
transparentabe transparentaba
transport transporte
transportá transportar
transportat transportado
transports (Pino a Valderrobres) transportes
tras, atrás, detrás tras, atrás, detrás
trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi trasbalsar el vino y bebérselo
trascoladó, trascoladós que bebe vino
trascolám, trascolém bebemos vino, trasbalsamos vino
trascolat bebido (vino), movido (vino)
trascolo bebo (vino)
trasladá, móure algo de un puesto a un atre trasladar
trasladaríe trasladaría
traslade traslada
traslado, traslat, traslados, traslats traslado, traslados
traspás traspaso
traspassá traspasar
traspassán (g) traspasando
traspeu, traspeus (vore entropessá) traspié
trasquilat, trasquilats – vore esquilat trasquilado, trasquilados
trassa traza
trassat trazado
trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada que tiene maña, trazas
trassendí trascender
trasses trazas


trastada, trastades trastada, trastadas
traste, trastes trasto, trastos
trastenda, rebotiga trastienda, rebotica
trastocada, trastocades trastocada, trastocadas
trastocat, trastocats trastocado, trastocados
trastornat , transtornat trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado
trasvalsá, trasbalsá
trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate tratar
tratabe, tratáe trataba
trataben, tratáen trataban
tratál tratarlo
tratála tratarla
tratamén, trataméns tratamiento, tratamientos
tratán (g) y tratán de animals tratando, tratante
tratánla tratándola
tratánlo, tratánli tratándole
tratánme tratándome
tratáns de animals tratantes de animales
tratánse (de) tratándose (de)
tratat tratado
tratátos trataros
tratats tratados
tratáu, tratéu tratáis
trate, trates – tú trates trato, tratos – tú tratas
tratéume tratadme
trato trato (yo)
trau saca, quita
tráuen sacan, quitan
tráuli sácale, quítale
traurá sacará, quitará
tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren sacar, quitar
tráurel quitarlo, sacarlo
tráurela quitarla, sacarla
tráurelay quitárselo, sacárselo
tráureles quitarlas, sacarlas
tráureli quitarle, sacarle
tráures sacarse, quitarse
tráures quitarse, sacarse
tráuressel (un jarsé) quitárselo, sacárselo (un jersey)
tráuret quitarte, sacarte
tráuretos quitaros, sacaros
trauríen quitarían, sacarían
traus quitas, sacas
través (a, al) – atravessá través - atravesar
travessé, travessés, barróns vigas de madera, travesaño
travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró callecita que une dos calles más grandes
travessía travesía
travessura, travessures, malesa, pesolagada travesura, travesuras
traviessa, traviesses traviesa, traviesas
traviesso, traviessos travieso, traviesos
trayecte, trayectes trayecto, trayectos
treball, traball, treballs, traballs trabajo
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués


treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar , en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués

trabajar
treballabe trabajaba
treballaben trabajaban
treballadó trabajador
treballadora trabajadora
treballadós trabajadores
treballáe, treballabe trabajaba
treballáen, treballaben trabajaban
treballáes, treballades trabajadas
treballál trabajarlo
treballáles trabajarlas
treballán (g) trabajando
treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots cascotes de obra
treballat trabajado
treballats trabajados
treballe trabaja
treballen trabajan
treballs trabajos
tremenda, tremendes tremenda, tremendas
tremendo, tremendos tremendo, tremendos
tremolá temblar
tremolabe temblaba
tremoladora tembladora
tremoláe, tremolabe temblaba
tremoláen o tremolaben temblaban
tremolán (g) temblando
tremolánli temblándole
tremolen tiemblan
tremoló, vore espasmo temblor, espasmo
tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos temblorosa, tembloroso
trempá, trempás la sigala empinar, empinarse el pene
tren, trens tren, trenes
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren romper
trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo
trencán (g) rompiendo
trencaríe rompería
trencat –> herniat , en hernia al melic


trencat –> herniat
lo chiquet de la esquerra es catalá segú, miréu cóm se mire lo melic, no sé si no parle swahili

roto -> herniado , con hernia umbilical
trencats rotos
trenquéu rompáis
trenses trenzas
trenta 30
trenta 30 30
trentacuatre 34
trentanóu 39
trentaún, 31 31
tres Tres, 3
tresena, 3, grup de tres Tres, 3
tresséns, tressentes, 300 trescientos, trescientas, 300
tressillo, tressillos tresillo, tresillos
tret sacado
treta sacada, treta
tretes sacadas, tretas
trets sacados
trets, tretes, tret, treta sacados, sacadas, sacado, sacada
tretse 13, tretze Trece 13
trevall, treball trabajo
trevallá, treballá, travallá, traballá trabajar
trevallán (g) treballán trabajando
trevallat, treballat trabajado
trevallats, treballats trabajados
trevalle, treballe trabaja
trevallen, treballen trabajan
trevallo, treballo (yo) trabajo (yo)
trevalls, treballs trabajos
triá elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar
tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós.
Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores.
triada, triades
elegida, separada, elegidas, separadas
triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc separadores, compartimentos en un corral
triáe elegía
triála elegirla
triángul, triánguls triángulo, triángulos
triángul, triánguls – forma del cap del escursó triángulo, triángulos
triará elegira, separará
triat, triats elegidos, separados
tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá Tribu, tribus
tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento
tribunal, tribunals tribunal, tribunales
tribut, tributs tributo, tributos
trie, tríe elige, separa
trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau trilingües
trill trillo
trillá trillar, emparvar, rastrillar, abalear
trilláles trillarlas
trillán (g) trillando
trillat, trillada (vore trill) trillado, trillada
trills trillos
trimestral, trimestrals trimestral, trimestrales
trincá trincar
trincada trincada
trincat trincado
trío (3) - yo trío (de triá) trío (3) - elijo
tripa, budell, pancha tripa, intestino, panza
tripa, tripes – vore budell tripa, tripas, intestino, intestinos
tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) tripas
tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets cojón, cojones, testículo, testículos
tripulá Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer
tripulada, tripulades Tripulada, tripuladas
tripulassió, tripulassións tripulación, tripulaciones
tripulat, tripulats tripulado, tripulados
triscá, navegá, trescá, treballá triscar, andar atareado
triscán (g) triscando, andar atareado
trista triste (femenino)
triste, trist – latín triste triste
tristemen tristemente
tristes tristes
tristesa, tristeses tristeza, tristezas
tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas
tristó tristeza
tristón tristón
tristos tristes
trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols fino, triturado, molido
triturá triturar
triunfá triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir
triunfán (g) triunfando, triunfante
triunfe triunfa
trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante
tro, trons trueno, truenos
trobada, trobades encontrada, encontradas y encuentros
trobades encontradas, encuentros
trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta encontrador, encontradoras - trovador
trobáe o trobabe encontraba
trobáen, trobaben encontraban
trobáeu encontrabais
trobál encontrarlo, encontrarle
trobála encontrarla
trobáls, trobáles encontrarlos, encontrarlas
trobám encontrarme
trobámos encontrarnos
trobán (g) encontrando
trobánla encontrándola
trobánlo encontrándolo
trobánse encontrándose
trobará encontrará
trobara (yo) encontrara, encontrase
trobarás encontrarás
trobaré encontraré
trobáre encontrara, encontrase
trobarém encontraremos
trobaren encontraran
trobaréu encontraréis
trobáreu encontrarais
trobaríe encontraría
trobaríen encontrarían
trobaríes encontrarías
trobás un billet pel carré encontrarse un billete por la calle
trobássela encontrársela
trobat, trobada encontrado, encontrada
trobátos encontraros
trobats encontrados
trobáu, trobéu encontrarlo, encontráis
trobém encontramos
tróben, troben encuentran
trobes, tróbes encuentras
trobéu encontráis
trobo encuentro
trobon, tróbon encuentren
trobos, tróbos encuentres
trochemoche (a) a trochemoche
trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo
tromba, trombes de aigua – de vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga
trompada, hóstia
trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada
trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas
trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola
troná, trone, trons, tronada tronar, truena, truenos, tormenta
tronada, tronades (tronáes) – tro – troná tormenta, tormentas – trueno – tronar
tronca, trong troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta
tronchá, tronsá (vore tronsadó) tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse
tronchet, tronchets, troncho (de la col) tronco, tallo, maslo, vástago (de la col)
trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) tronco, troncos – tronco de Navidad
tronsadó tronzador, sierra para dos personas
tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí
tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos trozo, trozos, trocito, trocitos
trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas
trossos trozos
trotá trotar
trotán (g) trotando
trovadó, trovadós (trobadó de trobá) trovador, juglar, trovadores
trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) encontrábamos
trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) encontraban
trováli , trobáli (trobá, trová) encontrarle
trováls , trobáls (trobá, trová) encontrarlos
trován (g) trobán (trobá, trová) encontrando
trovará , trobará (trobá, trová) encontrará
trovarás, trobarás (trobá, trová) encontrarás
trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) encontrarais, encontraseis
trovaréu, trobaréu (trobá, trová) encontraréis
trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) encontrado, encontrada
trove , trobe (trobá, trová) encuentra
trovém, trobém (trobá, trová) encontramos
troven, troben (trobá, trová) encuentran
trovéu, trobéu (trobá, trová) encontráis
trovo, trobo (trobá, trová) encuentro
trovon, trobon (trobá, trová) encuentren
trucadó, picaport trucador, picaporte
trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) trucado, trucada – llamar (aragonés)
trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) trucha, truchas, salmo trutta
trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales.
truita, truites, la tía reventatruites tortilla, tortillas – la tía revientatortillas
Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) trujal, trujales
trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) trufa, trufas
trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos trunfo, carta que vale más en un juego
tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes)
tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots ladrillo, ladrillos
tuerca, tuerques tuerca, tuercas
tuf, vore tufarrina hedor
tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia -
soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia
tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco
tumor, tumors, tumoral tumor, tumores
tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos tuna, tunas, tuno, tunos
tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla
túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. túnel, túneles
Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes túnica, túnicas
turbades, turbantes (avergoñís) turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar
turbán, turbáns turbante, turbantes
turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación
turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica
turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) turca
turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar
turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". tobillo, tobillos
turnáen , turnaben (turná o turnás) turnaban
turném (turná o turnás) – torném es de torná turnarse – volvemos, de volver
turno, turnos turno, turnos
turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta -
derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216.
montañita, alto, collado
turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya turquesa, turquesas
turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? turrón, turrones
túsga (tussí) tosa
túsgo, tusgo (tussí) toso
túsgue (tussí) tosa
túsguen (tussí) tosan
túsgues (tussí) tosas
tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres toser
tússen (tussí) tosen
tússes (tussí) toses
tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré toser / tú sí /
tussigám tosamos
tussigáu, tusgáu tosáis
tussím tosemos
tussín (g) tosiendo
tussíu toséis
tute, joc de cartes tute, juego de cartas
tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted
tutiplén (a) - tot ple a tutiplén – todo lleno