champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 15 de abril de 2026
Redon, Redun, Redondet, Rutlo
miércoles, 20 de septiembre de 2023
aginollá, aginollás
Ageinouia, Agenouia, Aginoulha (l.), Agenuia, Ajuniha (rh.), Ajouniha,
Ajoulina, Ajulina (m.), Aginoula, Ajanoulha (a.), Agenulha (bord.),
Adenoulha, Janoulha (lim.), Ajulha, Ajunla (g.),
(rom. agenolhar, aginolhar, adenolhar, ajonolhar, ajenulhar, cat. agenollar
(cas. arrodillar; chap. aginollá),
b. lat. adgeniculari, aggeniculare, genuclare). v. a. Mettre à genoux.
Ageinouia 'n vise, couder un sarment, en le plantant.
S' ageinouia, v. r. S' agenouiller. (cas. arrodillarse; chap. aginollás)
La Vierge s' ageinouio, se janolho (lim.), la Vierge s' agenouille;
ageinouio-te, agenouille-toi (chap. aginóllat); se fau ageinouia à si pèd,
il faut s' agenouiller devant lui. (chap. un se té que aginollá debán de ell,
per ejemple, lo rey.)
Paris - que plòu quand s' ageinouio.
A. Dumas.
Ageinouia, aginoulhat (l.), aginoulhado,
(chap. aginollat, aginollada) part. et adj. Agenouillé, agenouillée.
Travaia d' ageinouia, travailler à genoux.
(chap. treballá o traballá de ginolls, a ginollóns.)
L' ase e lou biòu ageinouia lipavon
Si blanc penoun.
J. Canonge.
La légende de plusieurs madones miraculeuses, telles que Notre-Dame de Vaquières,
Notre-Dame de Prime-Combe, Notre-Dame de Romigier, rapporte que ces statues furent
trouvées enfouies dans la terre par des boeufs qui s' agenouillèrent sur le gazon.
R. à, geinoui.
(chap. Yo me aginollo, aginolles, aginolle, mos aginollem o aginollam,
aginolléu o aginolláu, aginollen.)
Ageinouiadou, Aginoulhadou (l.), Adenoulhadou (lim.), Ajunladè (g.),
Ayungladè (b.), s. m.
Agenouilloir, prie-dieu, v. prègo-dieu. R. ageinouia.
(chap. aginolladó, reclinadó pera resá)
Ageinouiaire, v. ageinouiadou.
Ageinouiamen, Aginoulhamen (l.),
(rom. aginolhamen, cat. agenollament, it. aginocchiamento),
(chap. aginollamén, genuflexió) s. m. Génuflexion
(cas. genuflexión, flexión de rodilla). R. ageinouia.
Ageinouioun (D'), D' Aginouious, D' Aginoulhous (l.), Adenoulhous (lim.), D' Ajoulinoun (m.),
(rom. agenolhos, cat. à genolloses), loc. adv.
A genoux, à deux genoux. (chap. a ginollóns cullía codoñs dels codoñés de La Codoñera.
Collóns quín codoñat dels codoñs de la finca de Tomás Bosque y los de la parada de José Miguel Gracia Zapater.)
D' ageinouioun à ti pèd blanc.
L. Roumieux.
D' ageinouioun coumo un pregaire. (chap. resadó)
A. Crousillat.
R. ageinouia.
Agèl, v. agèu.
Vore safraña
jueves, 7 de enero de 2021
Lo Camí, XVI.
XVI.
Don José, lo mossen, que ere un gran san, fée aná, desde lo púlpito, tot género de recursos persuassius: apretabe los puñs, bramabe, reconveníe, suábe per lo fron y lo clatell, se mesabe los escasos pels blangs, recorríe los bangs en lo seu índice acusadó y inclús un matí se va esgarrá la sotana de dal a baix a un dels párrafos mes patétics y violéns que recordaríe sempre la historia de la vall. Encara aixina, la gen, particularmen los homens, no li féen massa cas. La missa los pareixíe be, pero al sermó li ficaben mala cara y arrugaben lo fron. La Ley de Deu no manabe escoltá cap sermó sansé tots los domenges y festes de guardá. Per tan, don José, lo mossen, se sobrepassabe en lo cumplimén de la Ley Divina. Díen dell que preteníe sé mes papista quel Papa y que assó no estabe be y menos en un mossen; y encara menos en un retó com don José, tan piadós y comprensiu, de ordinari, pera les flaqueses dels homens. Eren una mica aspres y desagraíts los homens de la vall. No obstán, un franc espíritu deportiu los infundíe un notori alé humano. Los detractós de don José, lo mossen, com a oradó, díen que no se podíe di que parlare be un home que cada dos per tres díe "en realidat". Aixó ere sert. Claro que pot parlás be dién "en realidat" a cada dos per tres. Les dos coses, a juissi de Daniel, lo Mussol, resultaben perfectamen compatibles. Pero algúns no u enteníen aixina y si assistíen a un sermó sansé de don José ere pera jugás los dinés a pares o nones, sobre les vegades que lo mossen díe, desde lo púlpito, "en realidat". La Pesteta gran assegurabe que don José díe "en realidat" aposta y que ya sabíe que los homens teníen per costum jugás los dinés durán los sermons a pares o nones, pero que u preferíe aixina, pos al menos de esta manera lo escoltaben y entre "en realidat" y "en realidat" algo de solamén los quedaríe. De un atra forma se exposabe a que los homens pensaren en la herba, lo ploure, lo panís o les vaques, mentres ell parlabe, y aixó ya siríe un mal irremediable o sense remey. La gen de la vall ere obstinadamen individualista. Don Ramón, lo alcalde, no mentíe cuan afirmabe que cada individuo del poble preferiríe morís abáns de moure un dit en benefissi dels demés. La gen vivíe aislada y sol se preocupaben dells mateixos. Y en verdat, lo individualisme ferós de la vall sol se trencabe les tardes dels domenges, al caure lo sol. Entonses los jovens se emparellaben y se escapaben als prats o als bosquets y los agüelos se embutíen a les tasques a fumá y a beure. Aixó ere lo roín. Que la gen sol perguere lo seu individualisme pera satisfé los seus instins mes baixos. Don José, lo mossen, que ere un gran san, va empendre un matí a les parelles que sen anaben als prats o als bosques los domenges, al fes de nit; contra los que se apretaben al ball tancat; contra los que se emborrachaben y se jugaben hasta los pels a la taberna del Chano y, en fin, contra los que durán los díes de festa segaben lo fenás o entrecavaben les pataqueres o repassaben los panissals. Va sé aquell día cuan don José, lo mossen, en un arrebato, se va esgarrá la sotana de dal a baix. En definitiva, lo mossen no va dixá títere en cap, ya que a la vall podíen contás en los dits de la ma los que dixaben passá una festa sense escapás als prats o als bosques, refregás al ball tancat, engatinás y jugá a la tasca del Chano o segá lo fenás, repassá los panissals o entrecavá les pataqueres. Lo siñó retó va afirmá que, "en realidat, lo día del juissi Final ñauríe mol poca gen del poble a la dreta de nostre siñó, si les actuals costums no se enmendaben radicalmen".
Una comissió, pressidida per la Pesteta gran, va visitá al retó a la sacristía al acabás la missa.
- Siñó retó, ¿está a les nostres mans cambiá estes costums tan corrompudes? - va di la Pesteta.
Lo agüelet mossen va carraspejá, sorprés. No se esperabe una reacsió tan rápida. Va escrutá, una detrás del atra, aquelles cares predilectes del siñó y va torná a aclarís la gola. Guañabe tems.
- Filles meues - va di, al remat -, está a les vostres mans, si estéu ben disposades.
Al
atrio, Antonio, lo Buche, li abonabe dos pessetes a Andrés, lo
sabaté, perque don José habíe dit "en realidat" coranta
dos vegades y ell habíe jugat a nones.
A la sacristía, don
José, lo mossen, va afegí:
- Podem organisá un sentro aon la juventut se distrague sense ofendre al siñó. En bona voluntat assó no siríe difíssil. Un gran salón en tota classe de entretenimens. A les sis podríem fé sine los domenges y díes de festa. Claro que proyectán sol películes morals, católiques a machacamartell.
La Pesteta gran va fé palmetes.
- Lo local podríe sé lo corral de Pancho. No té bestiá ya y vol véndrel. Podríem arrendál, don José - va di en entussiasmo.
Catalina, la Llebre, va intervindre:
-
Lo Sensedéu no sedirá lo corral, siñó retó. Es un tunante sense
fe. Antes se morirá que dixámos lo corral pera un fin tan san.
Daniel, lo Mussol, que habíe fet de escolanet a missa, escoltabe
en la boca uberta la conversassió de don José en les beates. Va
pensá anássen, pero la idea de que al poble se podíe montá un
sine lo va aguantá.
Don José, lo mossen, va apassiguá a Catalina, la Llebre:
- No faigues juissis temeraris, filla. Pancho, al fondo, no es roín.
La Pesteta gran va saltá, com si la puncharen:
- Pare, ¿es que se pot sé bo sense creure en Deu? - va di.
Camila, l´atra Llebre, va unflá la seua exhuberán pechúa, com les Alejandre, y va tallá:
- Pancho per guañá una pesseta siríe capás de vendre l´alma al dimoni. U sé perque u sé. Va intervindre, tota exitada, Rita, la Tonta, la dona del sabaté:
- L´alma la ha regalat ya eixe tunante. Lo dimoni no nessessite donáli ni dos reals per nella. Assó u sabem tots.
Don José, lo mossen, va imposá, finalmen, la seua autoridat. Va nombrá una comissió, pressidida per la Pesteta, que faríe les gestions en Pancho, lo Sensedéu, y aniríe a la siudat pera comprá un proyectó sinematográfic. A tots los va pareixe de perles la dessisió. Al acabá la seua perorata, don José va anunsiá que les próximes colectes o plegues durán dos mesos tindríen per finalidat comprá una sotana nova. Tots van elogiá la idea y la Pesteta, creénse obligada, va escomensá la suscripsió en un duro.
Tres mesos después, lo corral de Pancho, lo Sensedéu, ben blanquejat y desinfectat, se va inaugurá com a sine a la vall. La primera sessió va sé un gran éxit. Apenes se va quedá pels montes o als bosques alguna parella. Pero a les dos semanes va eixí lo problema. No ñabíen disponibles mes películes "católiques a machacamartell". Se va obrí un poc la ma y van tindre la nessessidat de proyectá alguna que atra frivolidat. Don José, lo mossen, tranquilisabe la seua consiensia, agarránse, com un náufrago a un tauló, a la teoría del mal mes menut.
- Sempre estarán milló aplegats aquí que magrejánse als prats - díe.
Va passá un atre mes y la frivolidat de les películes que enviaben de la siudat anabe en aumén. Per un atre costat, les parelles que antes se amagaben pels bosquets o pels prats al fes de nit aprofitaben la oscurina de la sala pera arrullás descomedidamen.
Una tarde se va ensendre la llum en plena proyecsió y Pascualón, lo del molí, va sé enchampat en la novia assentada als ginolls. La cosa anabe mal, y a finals de octubre, don José, lo mossen, que ere un gran san, va convocá a casa seua a la comissió.
- Ña que pendre medides urgens. En realidat ni les películes són ya morals, ni los espectadós guarden a la sala la deguda compostura. Ham caigut an alló contra lo que luchabem - va di.
- Fiquem llum a la sala y censurem duramen les películes - va di la Pesteta gran.
Después de moltes discussions se va aprobá la sugerensia de la Pesteta. La comissió de censura se va quedá integrada per don José, lo mossen, la Pesteta gran y Trino, lo sacristá. Los tres se reuníen los dissaptes al corral de Pancho y passaben la película que se proyectaríe al día siguién.
Una tarde van pará la proba a una escena dudosa.
- Al meu entendre eixa marrana enseñe massa les cames, don José - va di la Pesteta.
- Assó me estabe pareixén a mí - va di don José. Y girán la cara cap a Trino, lo sacristán,
que
mirabe la imache de la dona sense pestañejá y en la boca uberta, li
va di -:
Trino, o dixes de mirála aixina o te excluíxco de la
comissió de censura.
Trino ere un pobre home de escás criteri y gens de voluntat. Teníe una mirada blana y com aigualida y no teníe barbilla. Tot alló li donabe a la seua cara una torpe y bobalicona expresió. Cuan caminabe se assentuabe la seua torpesa, com si li costare mol esfors desplassá a cada pas lo volumen de aire que nessessitabe lo seu cos. Una completa calamidat. Claro que hasta lo mes simple servix pera algo y Trino, lo sacristá, ere casi un virtuós tocán lo armonio. Dabán de la reprimenda del retó, Trino va humillá los ulls y va sonriure bobamen, contristat. Al mossen li assistíe la raó, pero ¡Votovadéu!, aquella dona de la película teníe unes pantorrilles y una safraña admirables, com no se veíen assobín per lo món. Don José, lo mossen, veíe que cada día creixíen les dificultats. Ressultabe peliagut luchá contra les apetensies instintives de tota la vall. Trino mateix, a pesá de sé censor y sacristán, pecabe de dessich y pensamén en aquelles donotes que amostraben en la poca vergoña mes gran les cames a la pantalla. Ere una faena ímproba y ell se trobabe ya mol vell y cansat. Lo poble va agarrá en destemplansa les bombilles distribuides per la sala y enseses durán la proyecsió. Lo primé día van chulá; lo segón les van chafá a patades. La comissió se va torná a ajuntá. Les bombilles habíen de sé roijes pera no perturbá la vissibilidat. Pero entonses la gen la va agarrá en los talls o intermedios. Va sé Pascualón, lo del molí, qui va escomensá la queixa.
- Miro, doña Lola, pera mí si me trauen les cames y los bessuqueos se ha acabat lo sine - va di. Atres mossos lo van secundá.
- O fiquen les películes sanseres o tornem als brosquills.
Un atra vegada se va reuní la comissió. Don José, lo mossen, estabe alterat:
- Se acabará lo sine y se acabará tot. Proposo a la comissió que los oferixque lo aparato de sine als Ajuntamens de la comarca.
La Pesteta va chillá:
- Vendrem la ocasió del pecat, don José.
Lo mossen va acachá lo cap, abatut. La Pesteta teníe raó, li sobrabe raó esta vegada. Vendre la máquina de sine ere comersiá en lo pecat.
- La cremarem entonses - va di.
Y al día siguién se va cremá lo proyectó. A la vora de la sendra, la Pesteta gran, en plena fiebre inquisidora, va proclamá la seua fidelidat a la moral y la seua dessisió inquebrantable de no descansá hasta que esta reinare sobre la vall.
- Don José - li va di al retó, al despedís -, seguiré luchán contra la inmoralidat. No u dudo.
Yo sé lo modo de féu. Y al domenge siguién, al fes de nit, va agarrá una llinterna y va eixí sola a voltá los prats y los bosquets. Detrás de les romigueres y bardisses, y als puestets mes amagats y espessos trobabe alguna parella de tórdoles arrullánse. Proyectabe cap a les cares confundides la llum de la llanterna.
- Pascualón, Elena, estéu en pecat mortal - sol díe. Y sen anabe.
Aixina va recorre los voltans sense fatigás, repetín incansablemen la seua terrible admonissió:
- Fulano, Fulana, estéu en pecat mortal.
"Ya que los mossos y mosses del poble tenen la consiensia tapada en suro, yo sustituiré a la veu de la seua consiensia", se díe. Ere una faena ardua la que se tirabe a la esquena, pero al mateix tems no estabe exenta de atractius.
Los mossos del poble van soportá lo entrometimén de la Pesteta en los seus devaneos durán tres domenges consecutius. Pero al cuart va arribá la insurrecsió. Entre tots la van voltá a un prat. Uns volíen fótreli una palissa, uns atres despullála y dixála a la serena, lligada a un abre, tota la nit. Al final se va imposá un tersé grupet, que va sugerí aviála de cap al Chorro. La Pesteta, abatuda, va dixá caure la llinterna an terra y se va disposá a entrá a les llargues llistes del martirologio cristiano; encara que, alguna vegada, ploriquejabe, y demanabe, entre singlot y sanglot, una miqueta de clemensia.
Proferín crits y insults, la van portá hastal pon. La corrén del Chorro vertíe l´aigua en violensia a la Badina del Inglés. Flotabe, a la nit de la vall, un ambién tétric y sinistre. La multitut pareixíe alocada. Tot estabe disposat pera lo seu final y la Pesteta, mentalmen, va resá un acte de contricsió. Y, al final de cuentes, si la Pesteta no va pará aquella nit al riu, a Quino, lo Manco, lay habíe de agraí, encara que ell y la difunta Mariuca se hagueren minjat, segóns ella, lo cocido antes de les dotse. Pero, per lo vist, lo Manco encara conservabe al seu pit un assomo de dignidat, un caliu de noblesa. Se va interposá en valentía entre la Pesteta y los mossos y la va defendre com un home. Hasta se va enfadá y va moure lo muñó al aire com si fore lo mástil de una bandera arriada. Los mossos, als que los mals fums sels habíen dissipat al trayecte, van considerá que en aquell susto ne ñabíe prou y se van retirá. La Pesteta se va quedá sola, frente al Manco. No sabíe qué fé. La situassió ressultabe pera nella una mica embarassosa. Va soltá una risseta de compromís y después se va ficá a mirás les puntes dels peus. Va torná a riure y va di "bueno", y, al final, sense donássen cuenta de lo que fée, se va incliná y va besá en forsa lo muñó de Quino. Inmediatamen va apretá a corre, assustada, carretera abán, com una loca. Al día siguién, antes de la missa, la Pesteta gran se va arrimá al confessonari de don José.
- Ave María Puríssima, pare - va di.
- Sense pecat consebuda, filla.
- Pare, me acuso... me acuso de habé besat a un home a la oscurina de la nit - va di la Pesteta. Don José, lo mossen, se va santiguá y va alsá los ulls al techo del confessonari, ressignat.
- Alabat sigue lo siñó – va musitá. Y va sentí una pena inmensa per aquell poble.
jueves, 6 de diciembre de 2018
dicsionari chapurriau castellá, S
| s'agüela | su abuela |
| s'agüelo | su abuelo |
| s'alimentaben, se alimentaben | se alimentaban |
| s'aprofiten, se aprofiten | se aprovechan |
| sa mare | su madre |
| saba, savia de un ábre | savia de un árbol |
| sabata, sabates | zapato, zapatos |
| sabaté, sabatés, com Sorolla y Cuca de Valderrobres | zapatero, zapateros |
| sabatera, sabateres | zapatera, zapateras |
| sabatería, sabateríes | zapatería, zapaterías |
| sabates | zapatos |
| sabé, sábre - sé, saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda | saber |
| sabém | sabemos |
| saben | saben |
| sabén (g) | sabiendo |
| sabén, sabenta – oli sabén, que s´ha fet vell y está fet malbé | aceite viejo que se ha estropeado |
| sabénu | sabiéndolo |
| Sabéu | sabéis |
| sabéu | Sabéis – saberlo |
| sabía | sabía |
| sabia, que sap – savia, sava, saba de un ábre | sabia, que sabe – savia |
| sabiamen, en sabiduría | sabiamente |
| sabiduría | sabiduría |
| sabíe | sabía |
| sabíem | sabíamos |
| sabíen – s´avíen | sabían – se avían, se tiran |
| sabíes | sabías |
| sabíeu | sabíais |
| sábiga, sápiga, sábia | sepa |
| sabigám, sapigám | sepamos |
| sábigue (ell) sábigue | sepa |
| sábiguen, sápiguen | sepan |
| sabiguérem | supiéramos |
| sabiguéren | supieran |
| sabiguéres | supieras |
| sábigues | sepas |
| sabiguéu | sepáis |
| sabina, Juniperus sabina, - vore ginebre | sabina, arbusto |
| sabines | sabinas |
| sabionda, sabiondes | sabionda, sabiondas |
| sabiondo, sabiondos | sabiondo, sabiondos |
| sabó, sabóns | jabón, jabones |
| saboc (insulto), sabocs, sabóca, sabóques | imbécil, tonto, etc |
| sabonera, aon se coloque lo sabó de pastilla | donde se coloca el jabón de pastilla |
| sabonet, sabonets | jaboncito, jaboncitos |
| saborechá | saborear |
| saborege | saborea |
| saborejá | saborear |
| saboreján | saboreando |
| sabotejá, sabotechá | sabotear |
| sabotejat, sabotechat | saboteado |
| sabrá | sabrá |
| sabrán | sabrán |
| sabré | sabré |
| sabrém | sabremos |
| sabréu | sabréis |
| sabría | sabría |
| sabríe (ell) | sabría |
| sabríem | sabríamos |
| sabríen | sabrían |
| sabríeu | sabríais |
| sabrós, gustós, sabrosos, gustosos | sabroso, gustoso, sabrosos, gustosos |
| sabrosa, gustosa | sabrosa, gustosa |
| sabroses, gustoses | sabrosas |
| sabrossíssim, gustossíssim | sabrosísimo |
| sabrossíssims, gustossíssims | sabrosísimos |
| sabuda, que sap | sabida |
| sabudes, que saben | sabidas |
| Sabut – Pedro Saputo, Pedro lo sabut, que sap | sabido, que sabe |
| sabut, que sap mol, com Pedro Saputo | sabio, que sabe mucho |
| sabuts, que saben | sabidos, sabios |
| sac, sacs | saco, sacos |
| sacá (Litera), traure | sacar |
| saca, saques, sac gran, les de arena ya se diuen “big bag” | saca, saco grande, sacas |
| Sacabe – traíe – s´acabe | Sacaba – se acaba |
| sacacorchos, no se diu estirassuros, ni sacassuros, pero servíx per a estirá y tráure lo suro de una botella | sacacorchos |
| sacramén | sacramento |
| sacraméns | sacramentos |
| sacratíssima, sagradíssima, mol sagrada | muy sagrada, sagradísima |
| sacrificada, sacrificades | sacrificada, sacrificadas |
| sacrificán | sacrificando |
| sacrificat, sacrificats | sacrificado, sacrificados |
| sacrifissi, sacrifissis | sacrificio, sacrificios |
| sacristán, sacristáns | sacristán, sacristanes |
| sacs | sacos |
| sacsá, saxá - sacso, sacses, sacse, sacsém o sacsám, sacséu o sacsáu, sácsen – saxo, saxes, saxe, saxém o saxám, saxéu o saxáu, sáxen | agitar, mover, zarandear |
| sacsada, sacsades – sacsada : trompada, cop | Agitada – trompazo, golpe |
| sacsáe, sacsabe, saxá | agitaba, movía |
| sacsán | agitando, moviendo |
| sacsejá, saxejá, vore sacsá | agitar, zarandear |
| saduricha, planta que se trobe per les gleres del riu, a roques, per a ficála en olives verdes (chafades o no) | ajedrea, planta que se encuentra en los cauces secos del río, en rocas, para poner en las olivas verdes |
| saeta, saetes, flecha, fleches | flecha, saeta, venablo, sagita, dardo, rehilete, ballesta, manecilla, aguja, varilla, saetilla, minutero |
| safandória, safandóries, safranória, safranóries (del coló del safrá, taronja) | zanahoria, zanahorias |
| safarech, depósit, rentadó, llavadó, pica, bassa | lavadero, pica, balsa |
| safarrancho, safarranchos | zafarrancho, zafarranchos |
| safrá (capsot), alguns diuen "pebre roch, capsot", | azafrán , capsot en castellá cabeza + zote |
| safranória, safranóries | zanahoria, zanahorias |
| safraña, part de detrás del ginoll o genoll (latín suffragine) | parte de atrás de la rodilla, hueco poplíteo, corva |
| Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera, zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta | chico, chiquillo, chicos, chiquillos |
| sagal, (zagal al mezquín, zagala), sagals, sagala, sagales // chiquet, mosset | zagal, chico, niño, mozo, chaval |
| sagala, zagala | zagala, moza, chavala |
| sagalada | zagalada, cosas de zagales, mozos, chavales |
| sagales | zagalas, mozas, chavalas |
| sagalet, sagalets | muchachito, muchachitos, zagalico, zagalicos |
| sagaleta, sagaletes | muchachita, muchachitas |
| sagalets | muchachitos, zagalicos |
| sagassidat, perspicássia, agudesa, astússia, inteligénsia, cautela, dissimulo, olfato (flat), clarividénsia, imaginassió | sagacidad, perspicacia, agudeza, astucia, inteligencia, cautela, disimulo, olfato, clarividencia, imaginación |
| sagí, manteca, ensanginada, ensaginada : com un mantecat fet en sagí y aníssos (com los del fonoll) | grasa de cerdo, pasta como un mantecado con anises |
| sagrá : cagás en algún san, di – sagrada | exclamar contra los santos |
| sagrada, sagrades | sagrada, sagradas |
| sagradíssim, sagradíssims | sacratísimo, sacratísimos |
| sagrat, sagrats | sagrado, sagrados |
| sal, salmuera (com los productes de salazonera aragonesa) | sal, salmuera |
| sala, sales | sala, salas |
| salada salat, salats - artícul salat del mallorquí : sa casa, sa calobra que tamé se trobe al ocsitá, com sa gramatica occitana segons los parlars lengadocians |
salada, saladas salado, salados |
| salamandra, salamandres salamanquesa : dragó, dragonet, tipo de fardacho, tarentola mauritánica, de la família gekkonidae |
salamandra salamandra, anfibio urodelo, salamandras salamanquesa, dragón, dragoncillo, tipo de lagarto |
| salari, jornal, nómina, salaris, jornals, nómines | salario |
| salari, salaris | salario, salarios |
| salat, salats | salado, salados |
| salchichó, salchichóns | salchichón, salchichones |
| saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada | saldar |
| saldo, saldos | saldo, saldos |
| salé, salés, salero, saleros | salero, saleros |
| salero - simpatía, sal, grássia com la de Gracia Zapater, agudesa, donaire, garbo, chispa– olé qué salero ! | salero |
| salerós, que té salero, salerosos | saleroso, salerosos |
| salerosa, saleroses | salerosa, salerosas |
| Sales | salas |
| saleta, saletes | salita, salitas |
| saliba : saliva, baba, salives, babes | saliva, baba, espumarajo |
| saliva | saliva |
| salmó o salmón, salmóns | salmón, salmones |
| salmo, salmos (missa) | salmo, salmos (misa) |
| salón, salóns | salón, salones |
| salpicón de marisc | salpicón de marisco |
| salsa, salses | salsa, salsas |
| salt, salts – lo salt de La Portellada http://matarranaports.blogspot.com/2011/04/al-salt-de-la-portellada.html |
salto, saltos |
| saltá, salto, saltes, salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada | saltar |
| saltabe | saltaba |
| saltada, saltades | saltada, saltadas |
| saltadó, saltadós (de aigua) - vore ullals com los de la Fenellassa al Parrissal de Beseit |
saltador (de agua) |
| saltáe, saltabe | saltaba |
| saltála | saltarla |
| saltamontes : llangosto, llangostos | saltamontes |
| saltán | saltando |
| saltánla | saltándola |
| saltánli | saltándole |
| saltaríe | saltaría |
| saltaríen | saltarían |
| saltás | saltarse |
| saltássela | saltársela |
| saltat, saltats | saltado, saltados |
| salte | salta |
| salten | saltan |
| saltóns | saltones |
| salts | saltos |
| saludá | saludar |
| saludabe, saludáe | saludaba |
| saludaben, saludáen | saludaban |
| saludable, saludables, que es bo per a la salut | saludable, saludables |
| saludál | saludarle, saludarlo |
| saludáls | saludarles |
| saludán | saludando |
| saludánlos | saludándoles |
| saludat, saludats | saludado, saludados |
| salude | saluda |
| saluden | saludan |
| saludo, saludos | saludo, saludos |
| salut | salud |
| salvá | salvar |
| salvaben | salvaban |
| salvache, salvaches : cabres montesses – (animal) salvache | Cabra montés, íbex, capra hispánica – (animal) salvaje |
| salvadó | salvador |
| salváen, salvaben | salvaban |
| salvaguardá, auxiliá, salvá, deféndre, sostíndre, protegí, ampará | salvaguardar, auxiliar, salvar, defender, sostener, guarecer, guarnecer, proteger, amparar |
| salvaguardán | salvaguardando |
| salvál | salvarlo |
| salváls | salvarlos |
| salvám | salvarme |
| salvánse | salvándose |
| salvarém | salvaremos |
| salvás | salvarse |
| salvassió | salvación |
| salvat, estém o estám salvats | salvado, estamos salvados |
| salvedat, adverténsia, excusa, aclarassió, explicassió, exepsió, limitassió, observassió | salvedad, advertencia, cortapisa, excusa, aclaración, explicación, excepción, limitación, observación |
| salvo | salvo |
| salvon | salven |
| samarra, samarres – NO crec que sigue una paraula del vasco, ya que existíx “samar” al búlgaro y a datres idiomes de Asia. Vore lo enllás a la web https://chapurriau.blogspot.com/2018/02/samarra.html | zamarra, zamarras |
| samarreta, samarretes (de samarra) | camiseta, camisetas, ver samarra (zamarra) |
| samfaina, chamfaina – vore chirigol | plato de vegetales |
| sampá, minjá, engullí, tragá, devorá, atiborrás, embuchá, jalá | zampar, engullir, tragar, devorar, atiborrarse, embuchar, jalar |
| samsa, sansa, pasta de la oliva después de móldre y traure l´oli, oliassa | orujo, pasta de la oliva después de moler y sacar el aceite. http://lacuentaporfavor.blogspot.com/2006/02/olio-di-sansa-di-oliva-estafa-en-los.html |
| San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut http://turismosomontano.es/es/que-ver-que-hacer/pueblos/barbastro/barbastro-que-hacer-que-ver/230-leyenda-de-san-balandran-barbastro |
San Balandrán, desgarbado |
| san, San Jorge | San Jorge, santo |
| sana, sanes | sana, sanas |
| sancada, sancades, passes llargues, galarchada, galarchades | zancada, zancadas |
| sandália, sandálies – vore abarca | sandalia, sandalias |
| sandía, síndria (del árabe o persa sindíyya) http://etimologias.dechile.net/?sandi.a - sandíes, síndries | sandía |
| sanfaina, chanfaina - vore chirigol | plato de vegetales |
| Sanfermíns (los), San Fermín | Sanfermines, San Fermín |
| sang | sangre |
| sangós – m´hay tallat al dit y lo porto sangós, ensangrentat | que saca sangre, ensangrentado |
| sangosa (carn) | carne que aún saca sangre, poco hecha, nada hecha, cruda |
| sangosa, carn que encara trau sang, poc feta, gens feta, crúa o cruga | ensangrentada |
| sangrá | sangrar |
| sangrán / sangueján | sangrando |
| sangre | sangra |
| sangrém, sangrám | sangramos |
| sángren | sangran |
| sangres | sangras |
| sangréu, sangráu | sangráis |
| sangría, sangríes | sangría, sangrías |
| sangrienta | sangrienta |
| sangriento | sangriento, cruento, sanguinario, brutal, inhumano, bestial, feroz, encarnizado, sanguinolento, sangrante, empapado, ensangrentado, teñido, injurioso, insultante, ofensivo, humillante, ultrajante |
| sangro | sangro |
| sangs (una mescla de) | sangres (una mezcla de) |
| sanguango, singuango, sanguangos, singuangos, sanguanga, singuanga, sanguangues, singuangues, zanguango, zanguanga (Mezquín) | zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango |
| sanguangada, sanguangades | acción de un zanguango |
| sangueján, sangrán, sanguejans, sangrans | sangrando, que saca sangre, ensangrentado |
| sangueta | sangrecita |
| sanidat | sanidad |
| saníssim | sanísimo |
| saníssima, saníssimes | sanísima, sanísimas |
| sanissims | sanísimos |
| sanja, zanja | zanja |
| sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influensia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál | hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico. |
| sano, sanos | sano, sanos |
| Sans – sanos | Santos – sanos |
| sansé | entero, completo |
| sansera, sanseres | entera, enteras, completa, completas |
| sansés | enteros, completos |
| Sant, Santantoni a Valjunquera, San Antoni a Beseit | San, San Antonio en Valjunquera |
| Santa | Santa |
| santes | santas |
| santiamén | santiamén |
| santidat | santidad |
| santíssim | santísimo |
| santíssima | santísima |
| santuari | santuario |
| santuaris | santuarios |
| santurrón, beato, mojigato, pixapiles | santurrón, beato, mojigato, meapilas, gazmoño |
| santurronería | santurronería, beatería, gazmoñería, mojigatería, fariseísmo, hipocresía |
| saó | sazón, tempero |
| sap | sabe |
| Sapí, tipo de pi, a Beseit no crec que se li digue al abeto; sapí de les Marrades ? – abies latín, fransés sapin, italiá abete; abeto, catalá abét | tipo de pino, abeto |
| sápia, sápiga, sábiga (que yo) - homo sapiens | sepa (que yo) |
| sápien, sápiguen, sábiguen | sepan |
| sapientíssim | sapientísimo |
| sapientíssimes | sapientísimas |
| sapiere, sabiguére, sapiguére | supiera, supiese |
| sapieren, sabiguéren, sapiguéren | supieran, supiesen |
| sápies, sábigues, sápigues | sepas |
| sapigám, sabigám | sepamos |
| sapigáu, sapiguéu, sabigáu, sabiguéu | sepáis |
| sápigue, sábigue | sepa |
| sápiguen, sábiguen | sepan |
| sapiguére, sabiguére | supiera, supiese |
| sapiguéren | supieran, supiesen |
| sapiguéres | supieras, supieses |
| sapigut, sabut (u hay) | sabido (lo he) |
| sapos | sapos |
| saps | sabes |
| Saputo, sabut, que sap, Pedro Saputo, novela de Braulio Foz, de Fórnols | Saputo, que sabe, Pedro Saputo |
| saquet | saquito |
| saquets | saquitos |
| sarabastall, jaleo, soroll, sorollina | jaleo, ruido |
| Saragossa, Zaragoza | Zaragoza |
| saragossana, maña | zaragozana |
| Sarapio, mote de Beseit | Sarapio, mote de Beceite |
| sarcásticamen | sarcásticamente |
| sardina | sardina |
| sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada | sardinas - arenques salados (guardiaciviles) |
| sargantana | lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija. |
| sargantanes | lagartijas |
| sargantaña, sargantana, sargantañes, sargantanes | lagartija, lagartijas |
| sargento, sargentos | sargento, sargentos |
| sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles. | mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles. |
| sária, sáries, sárria, sárries, sarrió | apero para los equinos, para transportar |
| sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven | sarmiento, sarmientos |
| sarmentós, que pareix un sarmén | sarmentoso |
| sarmentosa, sarmentoses (máns) | sarmentosa, sarmentosas (manos) |
| sarpada, de sarpa | zarpazo, de zarpa |
| sarpades | zarpazos |
| sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera | coger a alguien con un brazo apoyado en la cadera |
| sarrampió | sarrampión |
| sarrapastrós, sarrapastrosa, sarrapastrosos, sarrapastroses | zarrapastroso, zarrapastrosa, zarrapastrosos, zarrapastrosas sabes (tú) |
| sas, saps (tú) - Ñabíe un home a La Fresneda que díe : sas, a Santa Bárbara ñan leóns. |
| sastre, sastres – los de casa lo sastre de Beseit, apartaméns rurals, me van di al seu fb que lo chapurriau no existíx :) igual se creuen que los paísos cagaláns sí. - Si es una dona : cusidora, sastra se diu menos. |
sastre |
|||
sastret, sastrets |
sastrecito, sastrecitos |
||
| sat, set, siat | 7 | ||
| satíric | satírico | ||
| satírica, satíriques | satírica, satíricas | ||
| satírics | satíricos | ||
| satisfá | satisface | ||
| satisfacsió | satisfacción | ||
| satisfacsións | satisfacciones | ||
| satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán – si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré |
satisfacer – satisfecho, satisfecha | ||
| satisfée | satisfacía | ||
| satisfél | satisfacerle | ||
| satisfémos | satisfacernos | ||
| satisfén | satisfaciendo | ||
| satisfet, satisfets | satisfecho, satisfechos | ||
| Satisfeta, satisfetes | satisfecha, satisfechas | ||
| satséns duros | 700 | ||
| satséntes pessetes | 700 | ||
| saúc | sauce | ||
| Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials | tipo de arena | ||
| sauna, saunes | sauna, saunas | ||
| saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho, | zahorí, del árabe zahuri ("geomante"). | ||
| sauvia, salvia (sabaudum) | salvia | ||
| sava, saba (de un ábre) | savia de un árbol | ||
| savia, saba de un ábre | savia de un árbol | ||
| saxabe, saxáe – saxá be | Agitaba – agitar bien | ||
| saxada | agitada | ||
| saxán | agitando | ||
| saxofón, saxo | saxofón, saxo | ||
| saya, sayes | saya, sayas | ||
| scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo | scanner | ||
| sé (sabé, sábre) | sé (saber) | ||
| se diu | se dice | ||
| se done | se da | ||
| se han fet | se han hecho | ||
| se van acabá | se acabaron | ||
| se'n van, sen van, sen enfoten | se van, se ríen | ||
| sebá | cebar | ||
| seba, sebes - sebollot, sebollota, mote de Penarroija de Tastavins – agüelo sebeta, sebetes, sebota, sebotes | cebolla, cebollas – cebollita, cebolleta | ||
| sebada (sebá) | cebada (cebo) | ||
| sebo per a la caña de peixcá | cebo para la caña de pescar | ||
| sebollot, sebollota, sebollots, sebollotes : mote de Peñarroija de Tastavins | cebolla grande, mote de Peñarroya de Tastavins (catavinos) | ||
| sebós, sebosos - gort, ple de sagí, majetón, de bon añ | seboso, sebosos | ||
| sebosa, seboses | sebosa, sebosas | ||
| sec - prim, arguellat : mes sec que un gambo, que un gamo a Maella - Un gambo es un de Gambia, África | seco, delgado, enfermizo | ||
| sec, secs | seco, secos | ||
| secá | secar | ||
| seca, seques | seca, secas | ||
| secabe – sone com s´acabe - secáe | secaba – suena como "se acaba" | ||
| secaben | secaban | ||
| secadó | secador | ||
| secáe, secabe | secaba | ||
| secán | secando | ||
| secánse – se canse | secándose – se cansa | ||
| secante (geometría) | secante (geometría) | ||
| secat, secats – cuixot secat a la esgorfa o perchi | secado, secados – jamón secado en el desván | ||
| secressió, exudassió, evacuassió, excressió, segregassió, humor, suó, llágrima, bilis, transpirassió | secreción, exudación, evacuación, excreción, segregación, humor, sudor, lágrima, bilis, transpiración | ||
| secressións | secreciones | ||
| secret, secrets | secreto, secretos | ||
| secreta | secreta | ||
| secreta, secretes – sé de Queretes, com Juan Luis Camps Juan (Chimo) o lo Mas de Torubio | secreta, secretas – ser de Cretas | ||
| secretamen | secretamente | ||
| secretari, secretaris, secretaria, secretaries | secretario, secretarios, secretaria, secretarias | ||
| secretíssim, secretíssims | secretísimo, secretísimos | ||
| secretíssima, secretíssimes | secretísima, secretísimas | ||
| secretíssimamen | secretísimamente | ||
| secreto del gorrino, carn, se li pot di secret pero se sol di secreto | secreto del cerdo, carne | ||
| secrets a brams | secretos a voces, bramidos | ||
| secs | secos | ||
| secsió, secsións | sección, secciones | ||
| secsioná, tallá, partí, dividí, essindí, fracsioná, extirpá, mutilá, amputá, segá, sersená | seccionar, cortar, partir, hender, dividir, escindir, fraccionar, extirpar, mutilar, sajar, amputar, cercenar | ||
| secsionada | seccionada | ||
| secsionades | seccionadas | ||
| sectó, sector, sectós, sectors | sector, sectores | ||
| seda | seda | ||
| sedada, sedades | sedada, sedadas | ||
| sedal para pescar | sedal | ||
| sedás, aré, criba, sedássos, arés, cribes | cedazo, cedazos, criba, cribas | ||
| sedat, sedats | sedado, sedados | ||
| sede, sedes | sede, sedes | ||
| sede, sedes | sede, sedes | ||
| sedí | ceder | ||
| sedíxco | cedo | ||
| seductó, seductós | seductor, seductores | ||
| seduí | Seducir - atraer, cautivar, embobar, enamorar, encandilar, galantear, fascinar, encantar, ilusionar, prendar, conquistar, entusiasmar, persuadir, hechizar, halagar | ||
| seduída, seduídes | seducida, seducidas | ||
| seduíl | seducirlo | ||
| seduít, seduíts | seducido, seducidos | ||
| seduíxen | seducen | ||
| sédula | cédula | ||
| sega | sega | ||
| segá | segar | ||
| segabe | segaba | ||
| segaben | segaban | ||
| segada, segades | segada, segadas | ||
| segades | segadas | ||
| segadora, segadores | segadora, segadores | ||
| segáe, segabe | segaba | ||
| segalla, segalles, segall, segalls (cabrit) | cabritilla, cabritillas, cabritillo, cabritillos | ||
| segán | segando | ||
| segat, segats | segado, segados | ||
| seglá, seglás | seglar, seglares | ||
| sego – sego, que no veu, ciego | siego – ciego | ||
| segón – hay arribat lo segón | segundo | ||
| segón, segundo | segundo | ||
| segona, segunda | segunda | ||
| segóns – ham arribat los segóns – segóns com arribém | Segundos - hemos llegado los segundos – según como lleguemos | ||
| segos (segá) – segos que no veuen | siegues – ciegos | ||
| segregá | segregar | ||
| segú, segur (Valjunquera) | seguro | ||
| segú, segús | seguro, seguros | ||
| segua, seua | suya | ||
| seguedat, seguera | ceguera | ||
| seguera | ceguera | ||
| ségues (de segá) - segues | siegas - ciegas | ||
| segües, seues | suyas | ||
| seguí | seguir | ||
| Seguí – acassá | seguir | ||
| Seguí, perseguí – seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguiría – seguiré – siguera | seguir, perseguir | ||
| seguía | seguía | ||
| seguida – de una seguida, de una tongada - enseguida, desseguida, de seguida | seguida – de contínuo, de una vez - enseguida | ||
| seguidamen, enseguida, desseguida | enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto | ||
| seguides | seguidas | ||
| seguíe | seguía | ||
| seguíen | seguían | ||
| seguíes | seguías | ||
| seguíl | seguirlo | ||
| seguíla, seguíles | seguirla, seguirlas | ||
| seguíles | seguirlas | ||
| seguíls | seguirlos | ||
| seguím | seguimos | ||
| seguín | siguiendo | ||
| seguínles | siguiéndolas | ||
| seguínlo | siguiéndole | ||
| seguínlos | siguiéndoles | ||
| seguirán | seguirán | ||
| seguire | siguiera, siguiese | ||
| seguirém | seguiremos | ||
| seguíren | siguieran, siguiesen | ||
| seguiréu | seguiréis | ||
| seguiría | seguiría | ||
| seguiríe (ell) | seguiría | ||
| seguiríen | seguirían | ||
| seguís, seguíx | sigue | ||
| seguísco, seguíxco | sigo | ||
| seguísque, seguíxque | siga | ||
| seguísquen, seguíxquen | sigan | ||
| seguíssen, seguíxen | siguen | ||
| seguísses, seguíxes | sigues | ||
| seguit – continuamen | seguido – continuamente | ||
| seguíu | seguís | ||
| seguíume | seguidme | ||
| seguíx | sigue | ||
| seguíx | sigue | ||
| seguixca | siga | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxco | sigo | ||
| seguíxen | siguen | ||
| seguíxque | siga | ||
| seguíxquen | sigan | ||
| según, segóns | según | ||
| segunda, segona | segunda | ||
| segundes, segones | segundas | ||
| segundo, segón | segundo | ||
| segur, segú | seguro | ||
| segura, segures – tamé apellit Segura, com mon cuñat Luis de mostillé | segura, seguras | ||
| seguramen | seguramente | ||
| segures | seguras | ||
| seguridat | seguridad | ||
| seguríssim | segurísimo | ||
| seguríssima | segurísima | ||
| seguríssimamen | segurísimamente | ||
| seguríssims | segurísismos | ||
| seguro de vida, de una escopeta | seguro de vida, de una escopeta | ||
| segús (ells están) - segures | seguros (ellos están) - seguras | ||
| segut, sigut | sido | ||
| seísmo, seísmos, tremoló de terra, terremoto | seísmo, seísmos, temblor de tierra, terremoto | ||
| Sel – lo sel blau – lo blau está en sel | El cielo azul – el azul está en celo | ||
| selá, cuidá, velá, vigilá, espiá, dissimulá, encubrí, amagá, ocultá, disfrassá, tapá | celar, cuidar, velar, vigilar, espiar, disimular, encubrir, ocultar, disfrazar, tapar | ||
| seladó, seladós del hospital de Alcañís | celador, celadores | ||
| selán | celando | ||
| selebérrim, mol sélebre, conegut, famós | celebérrimo | ||
| selebérrima, mol sélebre, coneguda, famosa | celebérrima | ||
| selebrá | celebrar | ||
| selebrabe, selebráe | celebraba | ||
| selebrábeu | celebrabais | ||
| selebrada | celebrada | ||
| selebrades, selebráes | celebradas | ||
| selebráen, selebraben | celebraban | ||
| selebráes (tú) selebrabes | celebrabas | ||
| selebrán | celebrando | ||
| selebrará | celebrará | ||
| selebrare | celebrara | ||
| selebrarém | celebraremos | ||
| selebrárem | celebráramos | ||
| selebrasió, selebrassió, selebrasións, selebrassións | celebración, celebraciones | ||
| selebrat | celebrado | ||
| selebre | celebra | ||
| sélebre, famós, conegut | célebre, famoso, conocido | ||
| selébren | celebran | ||
| sélebres, famosos, coneguts | célebres, famosos, conocidos | ||
| selecsió, selecsións | selección, selecciones | ||
| selecsioná | seleccionar | ||
| selecsionat, selecsionats | seleccionado, seleccionados | ||
| selecte, selectes | selecto, selectos | ||
| seledónia, selidónia, selidónies, seledónies, madalena, madalenes, este se trau los cansonsillos com lo papé de les madalenes | madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado | ||
| selestial | celestial | ||
| selestials | celestiales | ||
| selet | celito | ||
| selets | celitos | ||
| séli | serle | ||
| selibat | celibato | ||
| selidónia, seledónia | magdalena | ||
| selidónies, seledónies | magdalenas | ||
| sella, selles | ceja, cejas | ||
| sello, sellos | sello, sellos | ||
| sello, sellos | sello, sellos | ||
| selós | celoso | ||
| selosa, seloses | celosa, celosas | ||
| selosos | celosos | ||
| sels | celos – cielos | ||
| sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola | se les ha hecho un nudo en la garganta | ||
| seltzer, aigua en gas, sifó | seltzer, agua con gas, sifón | ||
| sélula, sélules | célula, células | ||
| sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo | |||
| semada, semades (carbasses) | que se ha secado y ha perdido el color y sabor | ||
| semáforo, semáforos | semáforo, semáforos | ||
| semana, semanes | semana, semanas | ||
| semanada | paga de la semana | ||
| semanes | semanas | ||
| semaneta, semanetes | semanita, semanitas | ||
| semántica | semántica | ||
| semánticamen | semánticamente | ||
| semás | secarse y perder color y sabor | ||
| semat, semats (carbassó) | que se ha secado y ha perdido el color y sabor | ||
| semblán | semblante | ||
| semblansa, biografía, ensayo, resseña, descripsió, panegíric, bosquejo, apunte | semblanza, biografía, ensayo, reseña, descripción, panegírico, bosquejo, apunte | ||
| sembra | siembra | ||
| sembrá - sembro, sembres, sembre, sembrém o sembrám, sembréu o sembráu, sémbren – sembraría – sembrára – sembraré | sembrar | ||
| sembraben, sembráen | sembraban | ||
| sembrada, sembrades | sembrada, sembradas | ||
| sembrán | sembrando | ||
| sembrat, sembrats | sembrado, sembrados | ||
| semellansa, paregut | parecido, semejanza | ||
| semellás, paréixes | semejarse, parecerse | ||
| sementeri, fossá | cementerio | ||
| sementeris, fossás | cementerios | ||
| semidura, mich dura | semidura | ||
| semifinal | semifinal | ||
| seminari, seminaris | seminario, seminarios | ||
| seminariste, seminaristes | seminarista, seminaristas | ||
| semirrassional, semirrassionals | semirracional, semirracionales | ||
| semitransparén, semitransparéns | semitransparente, semitransparentes | ||
| Semontano, Somontano | Somontano | ||
| sempre (latín semper) | siempre | ||
| sen | 100 | ||
| sen, sens, sentená, sentenás | 100 | ||
| sena, sopá | cena | ||
| sená, sopá | cenar | ||
| senaben | cenaban | ||
| senán (g) | cenando | ||
| senáren | cenaran, cenasen | ||
| senat – de sená, sopá – aon están los senadós, a Madrit | Cenado – senado | ||
| senda, sendera, sendes, senderes – senderes de gebra es un llibre de la Susana Antolí Tello de Beseit - senda es una empresa dels germáns Moragrega Julián, pascualets, de Beseit | senda, sendas | ||
| senderet, sendeta | senderillo | ||
| sendes | sendas | ||
| sendeta, sendetas | sendita, senditas | ||
| sendra, sendres | ceniza, cenizas | ||
| sendré, cenicero per a la sendra | cenicero | ||
| sendres | cenizas | ||
| sénli | siéndole | ||
| sénne tres li guañarém, o qué? | siendo tres le ganaremos, o qué? | ||
| senon, sopon | cenen | ||
| sens, séns | sientes, oyes | ||
| sensassió, sensassións | sensación, sensaciones | ||
| Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball | sin | ||
| sensibilidat | sensibilidad | ||
| sensibilíssimes | sensibilísimas | ||
| sensible, sensibles | sensible, sensibles | ||
| sensiblemen | sensiblemente | ||
| sensill, sensills | sencillo, sencillos | ||
| sensilla, sensilles | sencilla, sencillas | ||
| sensillamen | sencillamente | ||
| sensilles | sencillas | ||
| sensillés | sencillez | ||
| sensillet, sensillets | sencillito, sencillitos | ||
| sensills | sencillos | ||
| sensó, sensós | sensor, sensores | ||
| sensorial | sensorial | ||
| sensorial, dels sentits | sensorial | ||
| sensorials | sensoriales | ||
| sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta | sentar, sentarse | ||
| sentabe | sentaba | ||
| sentada, assentada | sentada | ||
| sentades | sentadas | ||
| sentáe, sentabe | sentaba | ||
| sentáen, sentaben | sentaban | ||
| sentáes, sentades, assentades | sentadas | ||
| sentaéta, sentadeta, assentadeta | sentadita | ||
| sentála | sentarla | ||
| sentám | sentarme | ||
| sentánse | sentándose | ||
| sentánsia, senténsia | sentencia | ||
| sentará | sentará | ||
| sentaríe | sentaría | ||
| sentás | sentarse | ||
| sentat | sentado | ||
| sentat, assentat | sentado | ||
| sentats, assentats | sentados | ||
| sente – se sente, s´assente | se sienta | ||
| sentella, sentelles - apellit Centelles a Beseit | centella, centellas | ||
| sentelleán, sentelleáns | centelleante, centelleantes | ||
| sentelléo, sentelléos | centelleo, centelleos | ||
| sentená | centenar | ||
| sentenás | centenares | ||
| senteno | centeno | ||
| senténsia, senténsies | sentencia, sentencias | ||
| sentensiat, sentensiats | sentenciado, sentenciados | ||
| senténsies | sentencias | ||
| sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida | sentir, oír | ||
| sentía | sentía | ||
| sentiba | sentía | ||
| sentides | sentidas | ||
| sentíe | sentía | ||
| sentíen | sentían | ||
| sentíen | sentían | ||
| sentíes | sentías | ||
| séntigo | siento, oigo | ||
| sentígrados | centígrados | ||
| séntigue | sienta, oiga | ||
| séntiguen | sientan, oigan | ||
| sentiguera | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentiguere (ell) | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentigueres | sintieras, sintieses, oyeras, oyeses | ||
| sentíl | sentirlo, oírlo | ||
| sentíla | sentirla, oírla | ||
| sentílay di | oir algo de su boca, oírselo decir | ||
| sentíles | oírlas, sentirlas | ||
| sentíls | sentirlos, oírlos | ||
| sentíls | oírles, sentirles | ||
| sentím | sentirme, oírme | ||
| séntim, séntims | céntimo, céntimos | ||
| sentimén | sentimiento | ||
| sentimens | sentimientos | ||
| sentímetro, sentímetros | centímetro, centímetros | ||
| séntims | céntimos | ||
| sentín | oyendo, sintiendo | ||
| sentinela, sentineles | centinela, centinelas | ||
| sentínlo | sintiéndolo, oyéndolo | ||
| sentínlos | sintiéndolos, oyéndolos | ||
| sentínse | sintiéndose, oyéndose | ||
| sentire, sentiguére | sintiera, sintiese, oyera, oyese | ||
| sentiren, sentiguéren | sintieran, sintiesen, oyeran, oyesen | ||
| sentiréu | sentiréis, oiréis | ||
| sentiríe | sentiría | ||
| sentiríem | sentiríamos | ||
| sentiríen | sentirían | ||
| sentiríeu | sentiríais, oiríais | ||
| sentís, sen | siente, oye | ||
| sentísco, sentíxco, séntigo | siento | ||
| sentisque, sentixque | sienta, oiga | ||
| sentíssen, sentíxen, sénten | sienten | ||
| sentísses, sens, sentíxes | oyes, sientes | ||
| sentit | Sentido – oído | ||
| sentit | sentido, oído | ||
| sentítos | oíros | ||
| sentits | sentidos | ||
| sentits | sentidos, oídos | ||
| sentíu | sentís, oís, sentirlo, oírlo | ||
| sentíx, sen | siente, oye | ||
| sento, assento (de sentá, assentá) – séntigo de sentí | siento (sentar) – siento de sentir | ||
| sénton | sienten | ||
| sentrá, sentrás | centrar, centrarse | ||
| sentraben | centraban | ||
| sentral | central | ||
| sentrals | centrales | ||
| séntrica | céntrica | ||
| séntrics | céntricos | ||
| sentro, sentros – Lo sentro a Beseit estabe al carré General Franco, después Palacio, ere lo sentro = sindicat, per a reunións. | centro, centros - Casa el centro, Beceite, turismo rural | ||
| sentroeuropees | centroeuropeas | ||
| sénu | siéndolo | ||
| señ, coneiximén | conocimiento, juicio | ||
| seña, señes | seña, señas | ||
| señal, siñal, señals, siñals | señal, señales | ||
| señalá, siñalá | señalar | ||
| señalada, siñalada, señalades, siñalades | señalada, señaladas | ||
| señalám | señalarme | ||
| señalat, señalats | señalado, señalados | ||
| señale, siñale | señala | ||
| señaleta, siñaleta | señalecita | ||
| señals, siñals | señales | ||
| señes | señas | ||
| señí | ceñir | ||
| señida, señides | ceñida, ceñidas | ||
| señit, señits, apretat, apretats | ceñido, ceñidos | ||
| señorial, siñorial, señorials, siñorials | señorial, señoriales | ||
| señorialmen | señorialmente | ||
| señoril, señorial, señorils, señorials | señoril, señorial | ||
| señorilmen | señorilmente | ||
| señoríssim | señorísimo | ||
| señoríssima | señorísima | ||
| señorita, siñorita, señoreta, siñoreta | señorita | ||
| señorites, siñorites, señoretes, siñoretes – putes | Señoritas – putas | ||
| Sep – a Cataluña tamé es un tipo de bolet, classe boletus | cepa de viña | ||
| sep, seps de viña, latín cĭppus | cepa, cepas | ||
| separá, separás – separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió | separar, separarse | ||
| separabe (separáe)– se parabe | Separaba – se paraba | ||
| separaben, separáen | separaban | ||
| separada | separada | ||
| separadamen | separadamente | ||
| separades, separáes | separadas | ||
| separál | separarlo | ||
| sepáral | sepáralo | ||
| separáls | separarlos | ||
| separám | separarme | ||
| separámos | separarnos | ||
| separán (g) | separando | ||
| separánse | separándose | ||
| separaríe | separaría | ||
| separaríen | separarían | ||
| separassió | separación | ||
| separat, separats | separado, separados | ||
| separos | separes | ||
| sepillada | cepillada | ||
| sepillat | cepillado | ||
| seps | cepas de viña | ||
| septembre, setembre | septiembre | ||
| séptim, séptims | séptimo, séptimos | ||
| sepulcre, sepulcro – sepulcrum latín - los catalanistes són com sepulcres blanquejats, mol majos per fora pero per dins ... farisseos | sepulcro, sepulcros blanqueados | ||
| sepultá, enterrá | sepultar, enterrar | ||
| sepultabe | sepultaba | ||
| sepultaben | sepultaban | ||
| sepultat, sepultats | sepultado, sepultados | ||
| Sepultura, sepultures – genio y figura hasta la sepultura. | Sepultura, sepulturas | ||
| sequedat, sequera, sequía | sequedad, sequía | ||
| seques – dimecres, fabes seques | Secas – miércoles, habas secas | ||
| Sequestrene, grup de música de Beseit, pren lo nom de un fertilisán. | Sequestrene, grupo de música de Beceite, toma el nombre de un fertilizante. | ||
| sequet, sequets | sequito, sequitos | ||
| sequeta, sequetes | sequita, sequitas | ||
| sequía , falta de aigua, sequera, sequíes, sequeres | sequía , falta de agua | ||
| séquia, séquies, del árabe sāqiya, se pronúnsie casi igual que séquia, lay hay sentit a un de Marruecos | acequia, acequias | ||
| sequieta, sequietes | acequia pequeña | ||
| ser (un) animal, planta, ser viu | ser, animal, planta, ser vivo | ||
| ser (verbo sé) | ser | ||
| sera, seres | cera, ceras | ||
| serafín, querubín, ángel, arcángel, hermós, pressiós, grassiós | serafín, querubín, ángel, arcángel, bello, hermoso, precioso, gracioso | ||
| serámica, serámiques – terra refractária de Beseit per a fé serámica | cerámica, cerámicas – tierra refractaria de Beceite para hacer cerámica | ||
| serás, sirás | serás | ||
| serbatana, del árabe sarbatana – sarabatana – vore canut | cerbatana – canuto | ||
| sereal, sereals | cereal, cereales | ||
| serém, sirém | seremos | ||
| seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa. | ceremonia, ceremonias | ||
| serená, asserená, serenás, asserenás | serenar, serenarse - tranquilizar, sosegar, calmar, moderar, refrenar, aplacar, apaciguar, acallar, suavizar, sedar, silenciar, apagar, enfriar, alentar, aliviar, reanimar, consolar | ||
| serenán (g) | serenando | ||
| serénat ! | Serénate ! | ||
| serenáutos, serenéutos | Serenaos ! | ||
| serenidat | serenidad | ||
| sereníssim | serenísimo | ||
| sereníssimes | serenísimas | ||
| sereno |
sereno |
||
| seria, series | seria, serias | ||
| seriamen | seriamente | ||
| serie, series | serie, series | ||
| seríe, siríe | sería | ||
| seriedat | seriedad | ||
| seríen | serían | ||
| seríeu | seríais | ||
| serio, serios | serio, serios | ||
| sermó, sermóns | sermón, sermones | ||
| serp, serps | serpiente | ||
| serpentejabe | serpenteaba | ||
| serpentejaben | serpenteaban | ||
| serpenteján (g) – serpentejáns | serpenteando – serpenteante, serpenteantes | ||
| serpentí, serpentíns : tubo en espiral del alambique | serpentín, serpentines - tubo, conducto, alambique, espiral, caño | ||
| serpentina, serpentines, tira, sinta, papé | serpentina, serpentinas | ||
| serpota, serpotes | serpiente (despectivo) | ||
| serps | serpientes | ||
| serrá | serrar, aserrar | ||
| serra, serres (de serrá) | sierra, sierras (serrar) | ||
| serrála | serrarla | ||
| serralla, serralles | cerrojo, cerrojos, cerradura, cerraduras | ||
| serrallé | cerrajero | ||
| serralles | cerrojos | ||
| serrano, de la serra – Serrano apellit, com los de Beseit, la costa del Serrano. |
serrano, serranos | ||
| serranos | serranos | ||
| serrería, serreríes | serrería, serrerías | ||
| serres | sierras | ||
| serreta, serrafrén, freno per al caball (a les dens) | freno para el caballo (está en los dientes) | ||
| serrucho, serruchos | serrucho, serruchos | ||
| sers vius | seres vivos | ||
| sers, siars | cierzo, viento | ||
| sersiorás | cerciorarse, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
| sersiorat | cerciorado | ||
| sert, serts | cierto, ciertos | ||
| serta, sertes | cierta, ciertas | ||
| sertamen | ciertamente | ||
| sertámen, sertámens | certamen, certámenes | ||
| sertes | ciertas | ||
| sertesa | certeza | ||
| sertificá | certificar | ||
| sertificare | certificara | ||
| sertificat, sertificats | certificado, certificados | ||
| sertifico | certifico | ||
| sertíssima | ciertísima | ||
| serts | ciertos | ||
| serva, serba, serves, serbes - mes áspre que una serva verda (áspre tamé es astringén) | azarolla, azarollas , sorbus aucuparia | ||
| serval, gat serval o silvestre - serva, serba, serbal : Sorbus aucuparia | gato serval – azarollo | ||
| servell, servells | cerebro, cerebros | ||
| servellistes, neurólogos | neurólogos | ||
| servera, serbera, ábre que fa la serva, serba, serveres, serberes | azarollo, azarollos | ||
| servesa, serveses, serveseta, servesetes, caña, cañetes, quinto (0,2), mijana (0,33), tanque (0,5) | cerveza | ||
| serveses | cervezas | ||
| serveseta, servesetes | cervecita, cervecitas | ||
| serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi | servir | ||
| servidó, criat | servidor | ||
| servidós, criats | servidores | ||
| servíe | servía | ||
| servíen | servían | ||
| serviguére | sirviera, sirviese | ||
| serviguéren | sirvieran, sirviesen | ||
| servíl | servirle | ||
| servil, rastrero, esclau, reptil, pilota, llepaculs, aduladó, apocat, sumisso | servil, rastrero, esclavo, reptil, pelota, lameculos, adulador, apocado, sumiso | ||
| servíla | servirla | ||
| servílay | servírselo | ||
| servíli | servirle | ||
| servilleta | servilleta, en Alustante se llama rodilla | ||
| servilletes | servilletas | ||
| servíls | servirles | ||
| servím | servirme, servimos | ||
| servímos | servirnos | ||
| servín (g) | sirviendo | ||
| servínla | sirviéndole a ella, sirviéndola | ||
| servínli | sirviéndole | ||
| servirá | servirá | ||
| serviren, serviguéren | sirvieran, sirviesen | ||
| serviríe | serviría | ||
| serviríen | servirían | ||
| servisco | sirvo | ||
| servísque | sirva | ||
| servissen | sirven | ||
| servíssen | sirven | ||
| servissi | servicio | ||
| servissial | servicial | ||
| servissial | servicial | ||
| servissis | servicios | ||
| servíssis | servicios | ||
| servit, servits | servido, servidos | ||
| servítos | serviros | ||
| servits | servidos | ||
| servíu | servís, servirlo | ||
| Servíx | sirve | ||
| Servíx | sirve | ||
| servíx | sirve | ||
| servíxco | sirvo | ||
| servíxen | sirven | ||
| servíxes | sirves | ||
| servís, clatell, nuca | cerviz, nuca, cogote, colodrillo, degolladero, morrillo | ||
| séssamo | sésamo | ||
| sessanta | 60 | ||
| sessió, sessións | sesión, sesiones | ||
| Set 7 sat | 7 siete | ||
| setanta | 70 | ||
| setembre | septiembre | ||
| seto, setos, abrets, valla, tancat, tápia, tapieta, empalissada, verja, matorral, romigueral, mota | seto, setos, valla, cercado, cerca, cerco, tapia, empalizada, verja, matorral, zarzal, mata, arbusto | ||
| setrería | cetrería | ||
| setse | 16 | ||
| Seu - sede | suyo | ||
| Séu – has de sé bon chiquet – no vull séu ! | Serlo – tienes que ser buen chiquillo – no quiero serlo ! | ||
| seua | suya | ||
| seues | suyas | ||
| Seuma, apellit Celma ? - A Beseit, coll d´en Seuma | apellido Celma ? | ||
| séume | sedme | ||
| seus | suyos | ||
| severamen | severamente | ||
| severidat | severidad | ||
| severíssim, severíssims | severísimo, severísimos | ||
| severíssima, severíssimes | severísima, severísimas | ||
| severo – mote de Beseit, l´alcalde Juan Enrique Celma Guimerá es severo per part de pare y rufo per part de mare | Severo – mote de Beceite | ||
| sevillanes | sevillanas | ||
| sexe, sexo | sexo | ||
| sexes, sexos | sexos | ||
| sexo | sexo | ||
| sexos | sexos | ||
| sexta | sexta | ||
| sexto | sexto | ||
| SÍ | sí | ||
| si no fas los debers no tindrás postre | si no haces los deberes no tendrás postre | ||
| si te faiguera cas | si te hiciese caso | ||
| sial, sel | Cielo – celo | ||
| sials, sels | Cielos – celos | ||
| siandra, sendra | ceniza | ||
| siandres, sendres | cenizas | ||
| siántim, siántims | céntimos | ||
| siarra, serra | sierra | ||
| siars, sers | cierzo, viento | ||
| siart, sert | cierto | ||
| siarta, serta | cierta | ||
| siartes, sertes | ciertas | ||
| siat | 7 siete | ||
| siats | sietes | ||
| sibá, sibada | cebada | ||
| sibada | cebada | ||
| sibades | cebadas | ||
| sic, yo (a la Llitera) | soy (en La Litera, Huesca) | ||
| sicatrís, sicatríses | cicatriz, cicatrices | ||
| sicatrísen | cicatrizan | ||
| sicatriu, sicatrius | cicatriz, cicatrices | ||
| sida | sida | ||
| siego, sego - Quico lo cèlio a Tortosa |
ciego | ||
| siegos, segos | ciegos | ||
| siénsia | ciencia | ||
| siénsies | ciencias | ||
| sientífic, sientífics | científico, científicos | ||
| sientífica | científica | ||
| sientífiques | científicas | ||
| siesta, michdiada | siesta | ||
| sifó – tubería en forma de U – sifó : aigua en gas | sifón – tubería con forma de U – agua con gas | ||
| sifóns , com los que umplíe Fidel, Arsenio a Beseit, y a Valderrobres Arrufat, copet | sifones, agua con gas | ||
| sifra, sifres | cifra, cifras | ||
| sifrada, sifrades | cifrada, cifradas | ||
| sifrat, sifrats | cifrado, cifrados | ||
| sifres | cifras | ||
| sigala – de la mar – en fransés “de la mer”, de llepá | cigala de la mar – cigala de lamer, la cigala de un hombre | ||
| sigaleta | cigala pequeña | ||
| sigám, siguém | seamos | ||
| sigarra, chicharra | cigarra | ||
| sigarré, sigarrés | cigarrero | ||
| sigarres, chicharres | cigarras | ||
| sigarret, sigarrets - sigarret de la rissa, porro | cigarrito – cigarrillo de la risa, porro | ||
| sigarro, fumarro, piparro | cigarro | ||
| sigarros | cigarros | ||
| sigarros | cigarros | ||
| sigáu, siguéu | seáis | ||
| sigilo, secret, resserva, discressió, cautela, dissimul, silénsio, prudénsia | sigilo, secreto, reserva, discreción, cautela, disimulo, silencio, prudencia | ||
| sigle, siglo, sigles, siglos | siglo, siglos | ||
| siglo | siglo | ||
| significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique | significar | ||
| significabe, significáe | significaba | ||
| significáen, significaben | significaban | ||
| significán | significando, significante | ||
| significánli | significándole | ||
| significat, significats | significado, significados | ||
| significatiu | significativo | ||
| significatius | significativos | ||
| significativa, significatives | significativa, significativas | ||
| signifique | significa | ||
| signo | signo, marca, trazo, carácter, símbolo, rasgo, letra, número, sigla, abreviatura, nota, cifra, insignia, atributo, imagen, síntoma, señal, indicio, pista, huella, dato, detalle, seña, ademán, gesto, hado, destino, sino | ||
| sigró, sigróns | garbanzo, garbanzos | ||
| sigue | sea | ||
| sigue com sigue | sea como sea | ||
| síguen | sean | ||
| sigüeña, sigüeñes | cigüeña, cigüeñas | ||
| sigüeñal | cigüeñal | ||
| siguere | fuera, fuese | ||
| siguérem | fuéramos, fuésemos | ||
| siguéren | fueran, fuesen | ||
| sígues | seas | ||
| siguéu, sigáu | seáis | ||
| siguién, siguiéns | siguiente, siguientes | ||
| siguienta, siguientes | siguiente (ella) | ||
| sigut, segut | sido | ||
| Sil – sil pessiguen, si lo pessiguen, si´l pessiguen | si lo | ||
| sílaba, sílabes | sílaba, sílabas | ||
| silénsio | silencio | ||
| silensiós, silensiosos | silencioso | ||
| silensiosa, silensioses | silenciosa, silenciosas | ||
| silensiosamen | silenciosamente | ||
| silensioses | silenciosas | ||
| silensiosos | silenciosos | ||
| silicossis, enfermedat als pulmóns (lleus) | silicosis | ||
| silindro, silindros | cilindro, cilindros | ||
| silla, cadira – vore cadiera | silla | ||
| sillón | sillón | ||
| sillóns | sillones | ||
| sils, si´ls, si los pessíguen | si los | ||
| silueta, perfil, vora, contorn, dibuix, esbós, forma, sombra, tipo, figura | silueta, perfil, contorno, trazo, dibujo, esbozo, borde, forma, sombra, tipo, figura | ||
| siluetes | siluetas | ||
| silvestre, silvestres | silvestre, silvestres | ||
| sima, com la de Oliete |
sima, agujero profundo | ||
| simal, simals, rames grosses, branca, branques, cada una de les branques de l'ábre que náixen del trong, verdang | rama, ramas gordas | ||
| símbol, símbolo, símbols, símbolos | símbolo, símbolos | ||
| simbolón, se li díe a un home de Valderrobres que no estabe be, suposo que res a vore en lo tarot | Simbolón : Es un tarot en el que hay una carta maestra para cada uno de los 12 signos del zodiaco | ||
| simén | cemento | ||
| simes | simas | ||
| simpatía, simpatíes | simpatía, simpatías | ||
| simpátic, simpátics | simpático, simpáticos | ||
| simpática, simpátiques | simpática, simpáticas | ||
| Simple – fássil – home curtet de coneiximén | Simple – fácil – simple : corto, cortito | ||
| simplemen | simplemente | ||
| simples | simples | ||
| simplet, simplets | simple, simples | ||
| simpleta, simpletes | simple, simples (ella, ellas) | ||
| simplificá | simplificar | ||
| simplissidat, simplisidat – sensillés, fassilidat | simplicidad – facilidad | ||
| simposio, congrés, reunió, convensió, assamblea | simposio, congreso, reunión, convención, asamblea | ||
| simulá | simular, fingir, disimular, encubrir, reproducir, representar, falsear, engañar, disfrazarse, desfigurar, aparentar, ilusionar, imaginar, idear, practicar, imitar, copiar | ||
| simultanejá, fé dos coses a la vegada | simultanear | ||
| simultanejo | simultaneo | ||
| simultáneo, simultáneos, simultánea, simultánees | simultaneo, coincidente, coexistente, coetáneo, paralelo, compatible, concurrente, sincrónico | ||
| sin embargo | sin embargo | ||
| sinc, sing | 5 | ||
| sincséns, singséns | 500 | ||
| sincuanta, singcuanta, 50 | 50 | ||
| sincuantadós | 52 | ||
| síndic | síndico | ||
| sindicaliste, sindicalistes | sindicalista, sindicalistas | ||
| sindicat | sindicato | ||
| síndria , sandía (del persa sindiya), síndries, sandíes, meló de aigua | sandía, sandías, melón de agua | ||
| sine | cine | ||
| sines | cines | ||
| sinfonía, sinfoníes | sinfonía, sinfonías | ||
| Sinforoso, nom, Sinforosa | Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”. | ||
| single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom |
vericueto, risco, cortado en una montaña | ||
| singlot, singlots | hipo | ||
| singséns , 500, singséntes | 500 | ||
| singulá, singulás | singular, singulares | ||
| siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister) | Siniestro – zurdo – que da miedo | ||
| sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás | sino | ||
| sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat | sincera, sincero, sinceros, sinceras | ||
| sinta, sintes | cinta, cintas | ||
| sinto, correcha | correa, cinto, cinturón, ceñidor | ||
| síntoma, síntomes | síntoma, síntomas | ||
| sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat | sintonizar | ||
| sintos, correches | correas, cintos | ||
| sintura, sintures | cintura, cinturas | ||
| sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides | cinturón, cinto, correa (Gürtel alemán) | ||
| sinussitis (enfermedat) | sinusitis | ||
| siñal, señal – per la siñal de la canal mon pare me pegue y no me fa mal | señal | ||
| siñalá | señalar | ||
| siñalabe | señalaba | ||
| siñalades | señaladas | ||
| siñalán | señalando | ||
| siñalat | señalado | ||
| siñalats | señalados | ||
| siñale | señala | ||
| siñalém | señalamos | ||
| siñals | señales | ||
| siñó, señó, siñós, señós | señor | ||
| siñora, señora, siñores, señores | señora, señoras | ||
| siñoreta, señoreta | señorita | ||
| siñoría, señoría, jues, juez | señoría, juez | ||
| siñoríssima | señorísima | ||
| siñós | señores | ||
| siñós | señores | ||
| siprés, sipresos, aná cap als sipresos, aná als atres, diñála, guiñála, morís, passá al atre barri, etc – la sombra del siprés es allargada es un llibre de Miguel Delibes |
ciprés | ||
| sirá, será | será | ||
| sirán (sé) | serán | ||
| sirás (sé) | serás | ||
| sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit |
circuito, circuitos | ||
| sírcul, sírculs | círculo, círculos | ||
| sirculá – sirculo, sircules, sircule, sirculém o sirculám, sirculéu o sirculáu, sircúlen – sircúla ! - sirculára – sircularé – sircularía – sirculán (g) | circular | ||
| sirculasió, sirculasións – los de Mas de Barberáns fiquen sebes a les rotondes perque són bones per a la sirculasió | circulación, circulaciones | ||
| sirculatori, sirculatoris | circulatorio, circulatorios | ||
| sircunferénsia, sircunferénsies | circunferencia, circunferencias | ||
| sircunspecsió, prudénsia, cordura, medida, miramén, sensatés, juissi, cautela, compostura, discressió | circunspección, prudencia, cordura, medida, mesura, miramiento, sensatez, juicio, cautela, compostura, discreción | ||
| sircunstánsia, sircunstánsies | circunstancia, circunstancias | ||
| siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré |
cerezo | ||
| siré (sé), seré | seré | ||
| sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies | sirena, sirenas | ||
| sirera, sireres, sirereta, sireretes, siré – garrofal, garrofals, primerenques, de alba, bordes, etc | cereza, cerezas | ||
| sireré, sirerés, siré, sirés | cerezo, cerezos | ||
| siréu (sé) | seréis | ||
| sirga, sirgues, corda llarga (maroma) en la que se estire una embarcassió (com un llaút) per a féla aná de una vora a l'atra de un riu, per a féla aná contra corrén – sirga de ferro - camí de sirga de Jesús Moncada, Mequinensa | sirga, sirgas - camino de sirga | ||
| siri (pascual), siris, sirio, sirios (de missa), veles grans | cirio | ||
| siría (yo) | sería | ||
| siríe | sería | ||
| siríen | serían | ||
| siríes | serías | ||
| siríeu | seríais | ||
| sírio, siri - sírio o sirio de Siria | cirio - sirio, de Siria | ||
| sirvién, criat | sirviente, criado | ||
| sirviéns | sirvientes, criados | ||
| sirvienta, criada | sirvienta, criada | ||
| sis 6, sisos (plural) | 6 | ||
| sisquera ploguére | siquiera - ojalá lloviese | ||
| sisquera, siquiera – ojalá | siquiera, ojalá | ||
| sissalla, sissalles | cizalla, cizallas | ||
| sissaña (planta), sembrá sissaña, plantá sissaña – es pareguda a la cañota | cizaña | ||
| sissañadós | cizañadores | ||
| sisséns, 600, – SEAT 600 – sisséntes | 600 | ||
| sissí, per a esténdre la roba – La Sissí emperatrís | sisí | ||
| sistell, sistells, sistella, sistelles | cesta, cesto, cestas, cestos | ||
| sistellé , sistellera , lo que fa sistelles en vime, la dona que fa un sistella, pero tamé atres coses de vime | cestero, que hace cestas de mimbre | ||
| sistelleta, sistella, sistelletes | cestita, cestitas | ||
| sistema, sistemes | sistema, sistemas | ||
| sistemática, sistemátic, sistemátiques, sistemátics | sistemática, sistemático, sistemáticas, sistemáticos | ||
| sistemáticamen | sistemáticamente | ||
| sisterna, sisternes, per a arreplegá aigua. Men enrecordo del gust del aigua de sisterna, un aigua blana. - sistiarna, sistiarnes | cisterna | ||
| sitá, sitás – yo me sito, sites, site, sitém o sitám, sitéu o sitáu, (se) síten – si yo me sitára – sitaré – sitaría – sitán (g) | citar | ||
| sita, sites, quedá en algú an algún puesto, per a festejá o firmá al notari | cita | ||
| sitará (sitá) | citará | ||
| sitat, sitada (sitá) | citado | ||
| sitiat, sitiá, voltat sense pódre ixí, a una guerra, com los sitios de Saragossa. | sitiado | ||
| situ (in) – al puesto (latín) | in situ, en el sitio | ||
| situá, situás – yo me sitúo, sitúes, sitúe, situém o situám, situéu o situáu, sitúen – situára – situaría – situaré – situán (g) | situar | ||
| situada, situat, situades, situats – sito a Beseit | situada | ||
| situasió, situassió – situassións, situasións | situación, situaciones | ||
| situats | situados | ||
| siudadá, siudadáns, habitáns de una siudat | ciudadano, ciudadanos | ||
| siudadana | ciudadana, ciudadanas | ||
| siudat, siudats – história de dos siudats – la siudat no es per a mí (Paco Martínez Soria) | ciudad, ciudades | ||
| siudats | ciudades | ||
| sivada, sibada, sivá, sibá, sereal | cebada | ||
| sivil, sivils – guardia sivil, un guardiassivil es un arenque, sardina salada de cubo | civil, civiles | ||
| sivilisá | civilizar | ||
| sivilisat, sivilissat, sivilissada, sivilisada | civilizado, civilizada | ||
| sivils | civiles | ||
| Sixanta, 60, sissanta | Sesenta 60 | ||
| sixantía, cumplí los 60, abáns jubilás | jubilación | ||
| so, só, sonido, sóns, sonidos | sonido, sonidos | ||
| sobín, assobín, a sobín | a menudo | ||
| sobrá – sobro, sobres, sobre, sobrém o sobrám, sobréu o sobráu, sóbren – sobraría – sobrára – sobrará minjá – sobrat – sobrán (g) | sobrar | ||
| sobra, les sobres (les obres es un atra cosa) – remostróns, rechauche | sobra, sobras | ||
| sobrabe, sobráe | sobraba | ||
| sobraben, sobráen | sobraban | ||
| sobradero, a un pantano per aon sen va l´aigua cuan está ple | sobradero | ||
| sobrarán | sobrarán | ||
| Sobrarbe, comarca de Huesca | Sobrarbe | ||
| sobrat, sobrada, sobrats, sobrades | sobrado, sobrada, sobrados, sobradas | ||
| sobre | Sobre – sobra | ||
| sobre - cóntam algo sobre lo teu viache a Italia | cuéntame algo sobre tu viaje a Italia | ||
| sobre, sobres, per a una carta, cartes | sobre, sobres | ||
| sobrenóm, mote, apodo | sobrenombre, apodo, mote | ||
| sobrepassá | sobrepasar | ||
| sobrepassabe | sobrepasaba | ||
| sobrepassán | sobrepasando | ||
| sobrepasse | sobrepasa | ||
| sobrepássen | sobrepasan | ||
| sobreportabe, sobreportá, com soportá | soportar | ||
| sobressaltat, sobressaltada, assustat, assustada | sobresaltado, sobresaltada | ||
| sobrestán, capatás majó de una obra de construcsió – mote de Valderrobres, Ber (Ber + Segura, abáns Casa Falgás) |
sobrestante, capataz mayor de una obra de construcción. | ||
| sobret, sobrets de sucre, sobre minut | sobrecito, sobrecitos | ||
| sobretot, sobre tot, sobre totes les coses | sobre todo, todas | ||
| sobrevíndre | sobrevenir | ||
| sobrevíndreli | sobrevenirle | ||
| sobrevíndretos | sobreveniros | ||
| sobrevingut, sobrevinguts | sobrevenido, sobrevenidos | ||
| sobreviure , sobrevic, sobrevíus, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevíuen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda | sobrevivir | ||
| sobreviuríe | sobreviviría | ||
| sobria, sobries, que no ha begut, serena | Sobria, sobrias | ||
| sobriamen | sobriamente | ||
| sobriedat | sobriedad | ||
| sobrio, sobrios, que no han begut, sereno | sobrio, sobrios | ||
| soc (dormí com un), soca de lleña | dormir como un leño | ||
| soc (yo) | yo soy | ||
| soc de fusta, socs | zueco, zuecos | ||
| soca (fes lo) | hacerse el tonto, http://dle.rae.es/srv/fetch?id=YB9udMs | ||
| soca de un ábre – zoquet | leño de un árbol – zoquete | ||
| soca, soques | raíz y parte de tronco de un árbol | ||
| soca, soques – rabassa | leño, leños | ||
| socarrat, sucarrat, socarrada, sucarrada – que s´ha fet massa al foc, s´ha quedat negre, socarraét a Valénsia - cremat, torrat, recremat | socarrar, quemar, tostar, requemar | ||
| socarrón, socarrona - burlón, guassón, irónic, picardíes, somarda | socarrón, socarrona, burlón, guasón, irónico, pícaro, solapado, astuto, ladino, taimado | ||
| socórre, ajudá an algú (que demane socorro o no) | socorrer | ||
| socorréulos | socorredlos | ||
| socorríe | socorría | ||
| socorro, socorros | socorro, socorros | ||
| sodomía, fótres pel cul, donás pel cul, ve de Sodoma y Gomorra (encara que entonses no féen aná cap gomorra) de la Biblia | sodomía | ||
| sofá, sofás | sofá, sofás | ||
| sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré | sofocar | ||
| sofocada, sofocades | sofocada, sofocadas | ||
| sofocat, sofocats | sofocado, sofocados | ||
| sofoco, sofocos – yo me sofoco | Sofoco, sofocos – yo me sofoco | ||
| sofoque | sofoca | ||
| sofóquen, sofoquen | sofocan | ||
| sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé) | azufre | ||
| sofrira, sufriguera | sufriese, sufriera | ||
| sogra, sogres – matassogres | suegra, suegras | ||
| sogre, sogres | suegro, suegros | ||
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes
|
soguita, cuerdecita | ||
| soja | soja | ||
| sol, sols – sola, soles – a soles | solo, solos, sola, solas – a solas | ||
| sola | sola | ||
| solá | solar | ||
| sola, soles – de la sabata, abarca | suela, suelas | ||
| solada, solades – la solada del vi, del oli – solades (olives, ameles) an terra | precipitado del vino – muchas olivas en el suelo | ||
| solamén, solaméns de una casa, paret – per a fels, cridéu a Tomás y Ángel Guimerá Lorente, excavassións Matarraña y com diu Alberto Tejedor Tello del bar de les eres de Beseit, Tomás esgarrapaciones | cimiento, cimientos | ||
| solar (placa) | placa solar | ||
| solás | solares | ||
| solc, solcs fets en un aladre – cavallóns, caballóns | surco, surcos hechos por un arado | ||
| solcs | surcos | ||
| soldá – soldo, soldes, solde, soldém o soldám, soldéu o soldáu, sólden – soldaría – soldára – soldaré | soldar | ||
| soldat, soldats – del ejérsit – de soldá – mal soldat : cuan algú está de peu, per detrás li fas avansá los ginolls cap a dabán | soldado, soldados – del ejército – de soldar – mal soldado | ||
| soldats | soldados | ||
| sóldre – solgo, sols, sol, solém, soléu, sólen (víndre) | Soler – suelo venir | ||
| soledat | soledad | ||
| soledats | soledades | ||
| solém | solemos | ||
| solemne | solemne | ||
| solemnemen | solemnemente | ||
| solemnidat | solemnidad | ||
| solen | suelen | ||
| soles | solas | ||
| soles | solas | ||
| soles – a soles (sol, sola) | Suelas – a solas | ||
| solet | solito | ||
| soleta | solita | ||
| solgo | suelo | ||
| solidaridat | solidaridad | ||
| solíe | solía | ||
| solíen | solían | ||
| solisitá, solissitá | solicitar | ||
| solisitada | solicitada | ||
| solisitades, solisitáes | solicitabas, solicitadas | ||
| solisitut | solicitud | ||
| solíssita | solícita | ||
| solissitabe | solicitaba | ||
| solissitaben | solicitaban | ||
| solissitadó, solissitadós | solicitador, solicitadores | ||
| solissitál | solicitarlo | ||
| solissitánla | solicitándola | ||
| solissitut | solicitud | ||
| sólit, sólits | sólido, sólidos | ||
| solitári, solitáris | solitario, solitarios | ||
| solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells | solitaria, solitarias – parásito del intestino | ||
| soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia) | pocilga | ||
| sols | solos | ||
| solsida | enrunada, caída | ||
| solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra) | enrunadas, arruinadas, que han caído | ||
| solt, solts | suelto, sueltos | ||
| soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles | soltar, aflojar – sacar las ovejas | ||
| solta, soltes | suelta, sueltas | ||
| soltabe, soltáe | soltaba | ||
| soltaben, soltáen | soltaban | ||
| soltán | soltando | ||
| soltare | soltara, soltase | ||
| soltat (ham) | soltado | ||
| soltáu | soltáis | ||
| solte | suelta | ||
| solté, soltés – mosso vell | soltero, solteros – mozo viejo | ||
| solten, sólten | sueltan | ||
| soltera, solteres | soltera, solteras | ||
| soltero, solté, solteros, soltés – mosso vell, mossos vells | soltero, solteros – mozo viejo | ||
| soltes | sueltas | ||
| soltéu | soltáis | ||
| solto | suelto | ||
| solton | suelten | ||
| solts | sueltos | ||
| solusió, solusións – ficá una cosa en ássit sulfúric es una dissolusió; dissóldre a tots los catanazis en ássit es la solusió | solución, soluciones | ||
| solusioná, solussioná | solucionar | ||
| solusionada, solusionades | solucionada, solucionadas | ||
| solusionat, solusionats | solucionado, solucionados | ||
| solvén, acreditat, acomodat, adinerat, responsable, serio, cumplidó, pagadó | solvente, acreditado, acomodado, pudiente, adinerado, responsable, serio, cumplidor, pagador | ||
| solventa (ella es) | solvente (ella es) | ||
| som – en mallorquí, jo som es yo soc | Somos – en mallorquín, jo som es yo soy | ||
| somarda : una persona que te la fot en clave de humor, sabén be lo que diu. - que té sorna, irónic, sarcástic, NO es un grassiós com Josep Miquel Gracia Zapater de La Codoñera | persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo | ||
| sombra, sombres – vore umbría, ombría | sombra, sombras | ||
| sombrejades, sombrejada | sombreadas, sombreada | ||
| sombrejat, sombrejats | sombreado, sombreados | ||
| sombrero, sombreros – de palla, mejicano | sombrero, sombreros | ||
| sombres | sombras | ||
| sombreta | sombreta | ||
| sombreta, sombretes | sombrita, sombritas | ||
| sombrío, se diu ombriós, umbriós | sombrío | ||
| somera, ligera, breve, insustansial, resumida, ligera, superfissial – a Cataluña, la burra y bruta de Ana Gabriel per ejemple | somera, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial | ||
| somero, ligero, breve, insustansial, resumit, leve, superfissial | somero, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial | ||
| sometím, sométrem | someterme | ||
| sometixgo | someto | ||
| sométre | Someter - imponer, dominar, sujetar, sojuzgar, subyugar, reducir, reprimir, contener, vencer, supeditar, oprimir, domar, conquistar, mostrar, ofrecer, exponer, proponer, sugerir, plantear, expresar, presentar, formular, brindar, encomendar, delegar, doblegarse, entregarse, capitular, rendirse, claudicar, humillarse, obedecer | ||
| sométremos | someternos | ||
| sométres | someterse | ||
| sometuda, sometudes | sometida, sometidas | ||
| sometut, sometuts | sometido, sometidos | ||
| somni, somnis (ensomiá) – ting son | sueño, sueños – tengo sueño | ||
| sompa, sompes, zompa, zompes | torpe, tonta | ||
| sompo, sompos, zompo, zompos | torpe, tonto, http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=zompo | ||
| son (ting), sons | tengo sueño | ||
| són cares | son caras | ||
| son pare, sons pares | su padre, sus padres | ||
| soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat | sonar | ||
| sona, zona, sones, zones | zona, zonas | ||
| sonabe, sonáe | sonaba | ||
| sonada, sonades | sonada, sonadas – loca, locas | ||
| sonáen o sonaben | sonaban | ||
| sonán | sonando | ||
| sonánse | sonándose | ||
| sonás los mocs | sonarse los mocos | ||
| sonat, sonats | Sonado – loco | ||
| sonata, sonates | sonata, sonatas | ||
| sonda, sondes | sonda, sondas | ||
| sondeo, sondeos | sondeo, sondeos | ||
| sondormit , adormit, sondormida, adormida | adormilado, adormilada, dormido, dormida | ||
| sone | suena | ||
| sonen | suenan | ||
| sones | suenas | ||
| sonido (so), sonidos | sonido, sonidos | ||
| sónon | suenen | ||
| sonorissassió | sonorización | ||
| sonreíe | sonreía | ||
| sonrién | sonriente | ||
| sonriénli | sonriéndole | ||
| sonriéns | sonrientes | ||
| sonriénse | sonriéndose | ||
| sonrisa, sonrissa | sonrisa | ||
| sonrisses | sonrisas | ||
| sonríu | sonríe | ||
| sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía | sonreir | ||
| sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero | vago, perezoso | ||
| sonrosa, mandrosa, vaga, que té gossina o dropina | vaga, perezosa | ||
| sonsacá | sonsacar | ||
| sopá, sená | cenar | ||
| sopa, sopes | sopa, sopas | ||
| sopabe | cenaba | ||
| sopán (g), senán | cenando | ||
| soparán | cenarán | ||
| soparém | cenaremos | ||
| soparet, soparets – Opa quin soparet ! | cenita, cenitas – Vaya qué cenica ! | ||
| soparíen | cenarían | ||
| sopat – Ahí de nit per a sopá vam sopá sopes de timó | cenado – Ayer noche para cenar cenamos sopas de tomillo | ||
| sope | cena | ||
| sopen | cenan | ||
| Sopes – A Beseit, mote, los germáns Sopes | cenas | ||
| sopesá | sopesar, calcular, considerar, ponderar, valorar, apreciar, tantear | ||
| sopesabe, sopesáe | sopesaba | ||
| sopesán | sopesando | ||
| soplete, sopletes | soplete, sopletes | ||
| sopo | ceno | ||
| sopónsio, ataque, desmay, desvanessimén, marech, patatús, síncope, telele, mal de esfelísia (apoplejía, embolia, ictus) | soponcio, ataque, desmayo, desvanecimiento, mareo, patatús, síncope, telele, apoplejía, pataleta | ||
| soport (aon se apoye algo), soports | soporte, soportes, apoyo, apoyos | ||
| soportá, soportás – soporto, soportes, soporte, soportém o soportám, soportéu o soportáu, sopórten – soportaría – soportára – soportaré | soportar, aguantar | ||
| soportabe, soportáe | soportaba | ||
| soportaben, soportáen | soportaban | ||
| soportable, soportables | soportable, soportables | ||
| soportál, soportála | soportarlo, soportarla | ||
| soportáles, soportáls | soportarlas | ||
| soportán(g) | soportando | ||
| soportará | soportará | ||
| soportaríeu | soportaríais | ||
| soportat, soportats | soportado, soportados | ||
| soportáu | soportáis, soportarlo | ||
| soportáu, soportéu | soportáis | ||
| soporten | soportan | ||
| sopte (de), de repén | de repente | ||
| soqueta, zoqueta : com un guan de fusta per a segá en la fals, falz, es com un soc | guante de madera, zueco, para segar con la hoz | ||
soquete, zoquete, tarugo, taco, soca, mendrugo, corrusco, cuscurro, churrusco, bruto, ignorán, torpe, mentecato, soc, zote, tonto, encantat, imbéssil, bobo, idiota, memo
|
zoquete, tarugo, taco, leño, calce, mendrugo, corrusco, cuscurro, cantero, churrusco, bruto, ignorante, torpe, mentecato, zote, tonto, imbécil, bobo, idiota, memo | ||
| Sordera – Siñora, está vosté mol gorda ! Sí, com una tápia. | sordera | ||
| sordet, sordeta, sordera | sordito, sordita, sordera | ||
| sorna – vore somarda | sorna, ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo | ||
| soroll, sorolls | ruido, ruidos | ||
| sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) | mover | ||
| sorolláe o sorollabe (se) | movía | ||
| soróllamela (Ignacio) | muévemela (Ignacio) | ||
| sorollás | moverse | ||
| soróllatela sorollátela |
muévetela movértela |
||
| sorollet, sorollets | ruidito, ruiditos | ||
| sorollina, sorollines | mucho ruido | ||
| sorolls | ruidos | ||
| sorprén | sorprende | ||
| sorprendén, sorprendéns | sorprendente, sorprendentes | ||
| sorpréndrels | sorprenderles | ||
| sorprengue | sorprenda | ||
| sorprengut, sorprenguts, sorprés, sorpresos | sorprendido, sorprendidos | ||
| sorprés, sorprengut, sorpresos, sorprenguts | sorprendido, sorprendidos | ||
| sorpresa, sorpressa, sorpreses, sorpresses - si a una monja la detenen, es una sor presa ? | sorpresa, sorpresas – si a una monja la detienen, es una sor presa ? | ||
| sorpreses | sorpresas | ||
| sorsida (una paret) | Pared que se ha caído | ||
| sorsit (un maset) | Masía que se ha caído | ||
| Sort (la) : un tros de horta a Beseit, a ma dreta baixán desde San Gregori a la fon del pas. | trozo de huerta en Beceite | ||
| sort, a sorts | suerte, a suertes | ||
| sort, sord, sorda, sorts, sords, sordes | sordo, sorda, sordos, sordas | ||
| sortejá | sortear | ||
| sorteo, sorteos, sortech, sortechos | sorteo, sorteos | ||
| sortija, joya, anell, aro, etc | sortija, anillo, aro, etc | ||
| sorts (a) | suertes | ||
| sospecha, sospeches | sospecha, sospechas | ||
| sospechabe, sospecháe | sospechaba | ||
| sospechán | sospechando | ||
| sospechánu | sospechándolo | ||
| sospecháreu | sospecharais | ||
| sospechat | sospechado | ||
| sospeches | sospechas | ||
| sospeches (tú) | sospechas | ||
| sospechós, sospechosos | sospechoso, sospechosos | ||
| sospechoses | sospechosas | ||
| sospesá (pes) | levantar un peso, pesar | ||
| sospesáe, sospesabe (pes) | aguantaba un peso | ||
| sospesál, sospesáls | levantarlo para ver el peso | ||
| sossa, sosses – adj – sosa cáustica per a fé sabó “de Marsella” natural, en oli o greix, grassa, sagí | sosa, sosas | ||
| sossegá, sossegás - tranquilisás, apassiguás, serenás, aplacás, relajás, calmás, amansás, moderás | sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar | ||
| sossegada, sossegades, assossegada, assossegades | sosegada, sosegadas | ||
| sosségat, assosségat | sosiégate, tranquilízate | ||
| sossegat, assossegat, passífic, reposat, tranquil, apassible, serio, de bon juissi, imperturbable, silensiós | sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso | ||
| sossegat, sossegats, asossegat, asossegats | sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso | ||
| sossial, sossials | social, sociales | ||
| Sossialisme – NAZI ve de la paraula NAtionalsoZIalismus, sossialisme nassional, y lo fascisme de Mussolini tamé ere un movimén sossial | Socialismo – nazi, nazismo, fascismo | ||
| sossials | sociales | ||
| Sossiedat – bar de la sossiedat, a Valjunquera y datres pobles | sociedad | ||
| sóssio | socio | ||
| sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins |
sociolingüística | ||
| sossiopolítica | sociopolítica | ||
| sosso, sossos | soso, sosos | ||
| sosté | sostiene | ||
| sostén, sosténs per a les mamelles, pits, cantrelles | sostén, sostenes | ||
| sostenínli | sosteniéndole | ||
| Sostíndre – sosting, sosténs, sosté, sosteném, sostenéu, sosténen – sostindría – sostinguéra – sostindré | sostener | ||
| sosting | sostengo | ||
| sostobá - sostobo, sostobes, sostobe, sostobém o sostobám, sostobéu o sostobáu, sostóben – sostobára – sostobaré – sostobaría – fé algo TOU | mover algo, ahuecar | ||
| sostobat, sostobada | movido, ahuecado | ||
| sotana, sotanes del retó, móssen | sotana, sotanas | ||
| sótano, pis daball terra, cova, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba | sótano, cueva, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba | ||
| sou (vatros, vatres) | sois | ||
| souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache | souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere. | ||
| sovín, sobín, assobín, a sovín | a menudo | ||
| suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada | sudar | ||
| suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría | sudar | ||
| suába | sudaba | ||
| suábe | sudaba | ||
| suábes, suáes | sudabas | ||
| suáda, suádes | sudada, sudadas | ||
| suán | sudando | ||
| suát, suáts | sudado, sudados | ||
| suaumen | suavemente | ||
| suave, suau, suaves, suaus | suave, suaves | ||
| suavemen | suavemente | ||
| Suaves – suábes, suáes | Suaves – sudabas | ||
| suavet | suavecito | ||
| suaveta, suavetes | suavecita, suavecitas | ||
| suavets | suavecitos | ||
| suavidat | suavidad | ||
| suavisá | suavizar | ||
| suavisán, suavissán | suavizante | ||
| subastá | subastar | ||
| subasta, subastes | subasta, subastas | ||
| subastat | subastado | ||
| subconsién | subconsciente | ||
| subcontrata, subcontrates | subcontrata, subcontratas | ||
| subcontratada, subcontratades | subcontratada, subcontratadas | ||
| súbdit, súbdits - subordinat, dependén, vassallo, feudatari, siervo, tributari | súbdito, súbditos, subordinado, dependiente, vasallo, feudatario, siervo, tributario | ||
| subdividí | subdividir | ||
| subdividix | subdivide | ||
| subín, a subín, assubín, sovín, a sovín, assovín | a menudo | ||
| súbita (de repén) | súbita | ||
| súbitamen | súbitamente | ||
| subliminal, mensaje amagat | subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso | ||
| submarines | submarinas | ||
| submarino, submarinos, submarina, submarines | submarino, submarinos, submarina, submarinas | ||
| submaríns, submarinos | submarinos | ||
| subordiná | subordinar | ||
| subordinada, subordinades | subordinada, subordinadas | ||
| subrallat, subrallats, subrallada, subrallades | subrallado, subrallados, subrallada, subralladas | ||
| substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona | sustantivo, sustantivos | ||
| substrate, sustrate | substrato | ||
| subterránea, subterránees | subterránea, subterráneas | ||
| subterráneo, subterráneos | subterráneo, subterráneos | ||
| suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc | jugo, jugos, zumo, zumos | ||
| sucá (pa), de suc | mojar (pan), de jugo, zumo | ||
| sucaina (suc), de pataques podrides | zumo de alguna cosa podrida | ||
| sucarrá | socarrar, quemar, tostar | ||
| sucarrat, socarrat - mote de Monroch, sucarrats, socarrats, sucarrada, sucarrades, socarrada, socarrades | socarrado, quemado, tostado | ||
| sucessivamen | sucesivamente | ||
| sucesso, sucessos, cas, lo que ha passat | suceso, caso, lo que ha pasado | ||
| sucre | azúcar | ||
| sucrera (la), sucreres (les) | azucarero, azucareros | ||
| sucsió | succión | ||
| sucsioná, chuplá, chupá | succionar | ||
| sucsionán | succionando | ||
| suculén, suculéns, suculento, suculentos, suculenta, suculentes - sabrós, sucós, nutritiu, sustansiós, bo, apetitós | suculenta, suculentas, sabroso, jugoso, nutritivo, sustancioso, rico, apetitoso, sazonado | ||
| sucursal, sucursals | sucursal, sucursales | ||
| sudeste, sureste | sudeste | ||
| sudoeste, suroeste | sudoeste | ||
| sudorífic, sudorífics, medissines per a fé suá | sudorífico, sudoríficos | ||
| sueldo, sueldos, nómina, nómines, jornal, jornals | sueldo, sueldos | ||
| sufijo de una paraula | sufijo | ||
| Sufissién : prou – ya ne ting prou – sufissién a les notes de allacuanta | Suficiente – ya tengo suficiente o bastante – suficiente en las notas de hace muchos años | ||
| sufissienmen | suficientemente | ||
| sufissiéns | suficientes | ||
| sufragá, pagá, subvensioná | sufragar, subvencionar, subvenir, costear | ||
| sufrida (vore patida, patí) – esta roba es mol sufrida : que aguante be les taques y lo tráfec. | Sufrida - resignado, paciente, tolerante, conforme, estoico, flemático, resistente, duro | ||
| sufríe, patíe | sufría | ||
| sufrimén, patimén | sufrimiento | ||
| sufrínlo, patínlo | sufriéndolo | ||
| sufríssen, patíxen | sufren | ||
| sufríu, patíu | sufrís, sufrirlo | ||
| sugat, suát | sudado | ||
| sugats, suáts | sudados | ||
| sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida | sugerir, proponer, insinuar, invitar, inspirar, recomendar, mencionar, aludir, evocar, recordar, parecer, semejar | ||
| sugerit | sugerido | ||
| sugeríxque, sugeríxgue | sugiera | ||
| suisa, suiza, suises | suizas | ||
| suissidás | suicidarse | ||
| suissidi, suissidis | suicidio, suicidios | ||
| Suiza, Suisa, Suissa | Suiza | ||
| suizo | suizo | ||
| suizos, suisos | suizos | ||
| sujessió | sujeción, retención, fijación, atadura, inmovilización, constreñimiento, estancamiento, ligamento, unión, trabazón, sostenimiento | ||
| sujetánli, aguantánli | sujetándole | ||
| sujeto, aguanto – sujeto y predicado | sujeto | ||
| sulfhídric (ássit) | sulfhídrico (ácido) | ||
| sulfúric (sulphur) | sulfúrico | ||
| sultán, sultáns | sultán, sultanes | ||
| sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma | sumar | ||
| sumamen complicat | sumamente complicado | ||
| sumats | sumados | ||
| sumergí – sumergit, sumergida – afonat, afonada | sumergir | ||
| sumergible, sumergibles, que se pot sumergí, afoná daball del aigua | sumergible, sumergibles | ||
| sumergit, sumergits | sumergido, sumergidos | ||
| sumicá : plorá, ploriquejá caén los mocs y aná absorbínlos, sense fé aná lo mocadó (sonás). | lloriquear, llorar absorbiendo los mocos | ||
| suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada | suministrar | ||
| sumissa, sumisses | sumisa, sumisas | ||
| sumisso, sumissos, dóssil, manejable, obedién, humilde, subyugat, vassallo, esclau | sumiso, sumisos, dócil, manejable, obediente, humilde, subyugado, vasallo, esclavo | ||
| suncha, oli de la llana que la fa impermeable y protegíx de parássits | lanolina | ||
| suns, sons pares | sus padres | ||
| suntuós | suntuoso, espléndido, magnífico, lujoso, opulento, ostentoso, rico, soberbio, solemne, grandioso, excesivo, recargado | ||
| suñé, somier del llit | somier de la cama | ||
| suó, suós | sudor, sudores | ||
| suoráns (medissines per a fé suá) | sudorantes | ||
| suós | sudores | ||
| superá | superar | ||
| superabe, superáe | superaba | ||
| superaben, superáe | superaban | ||
| superará | superará | ||
| superat, superats | superado, superados | ||
| superestrato (llengua) | superestrato | ||
| superfíssie, superfíssies | superficie, superficies | ||
| superió | superior | ||
| superioridat | superioridad | ||
| superiós | superiores | ||
| superlatiu, lo mes amún, lo mes gran | superlativo | ||
| supermercat, supermercats | supermercado, supermercados | ||
| superstissió | superstición | ||
| superstissións | supersticiones | ||
| superstissiós, superstissiosos, superstissiosa, superstissioses | supersticioso, supersticiosos, supersticiosa, supersticiosas | ||
| supervisá | supervisar | ||
| supervisáu | supervisarlo | ||
| supervivénsia | supervivencia | ||
| suplemén, supleméns | suplemento, suplementos | ||
| supletori, supletoris, supletoria, supletories | supletorio, supletorios, supletoria, supletorias | ||
| suplí, reemplassá, sustituí, relevá, sussedí | suplir, reemplazar, sustituir, relevar, suceder | ||
| suplicá | suplicar | ||
| súplica, súpliques | súplica, súplicas | ||
| suplicabe | suplicaba | ||
| suplicáli | suplicarle | ||
| suplicáls | suplicarles | ||
| suplicánli | suplicándole | ||
| suplicánlos | suplicándoles, suplicándolos | ||
| suplíe | suplía | ||
| suplíen | suplían | ||
| supliques, suplíques (tú) | suplicas (tú) | ||
| supondre, suposá | suponer | ||
| supondríe | supondría | ||
| supongám, suposém | supongamos | ||
| suponíe, suposabe – su posabe | Suponía – se lo ponía | ||
| suposá, supóndre - suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen | suponer | ||
| suposaba (yo), suponía | suponía | ||
| suposáen o suposaben | suponían | ||
| suposat, suposats | supuesto, supuestos | ||
| supose | supone | ||
| suposém | suponemos | ||
| supositori, supositoris es una cosa que te la pots fótre pel cul pel teu be | supositorio, supositorios | ||
| suposo | supongo | ||
| supost, suposta, suposat, suposada | supuesto, supuesta | ||
| supra | supra | ||
| supralabial, damún del labio | supralabial | ||
| suprem, supremo (tribunal) | supremo | ||
| suprema | suprema | ||
| suquet, suquets | zumito, juguito | ||
| sur | sur | ||
| surá (v) = flotá com un suro | flotar como un corcho | ||
| surf | surf | ||
| surgén, surgéns, de surgí : brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí | surgente, surgentes, de surgir : brotar, manar, salir, manifestarse, aparecer, asomar, alzarse, florecer | ||
| Surgí - brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí | surgir | ||
| suro – cap de suro | corcho – cabeza de corcho | ||
| surra, surres | zurra, zurras | ||
| surrac, surracs, serrucho, serruchos, serra, serres - vore tronsadó per a dos persones | sierra, serrucho – ver tronzador | ||
| surriaca, surriaques | zurriaga, zurriagas | ||
| sursí, cusí | zurcir, coser | ||
| sus! crit per a esbarrá als gossos – passa a fora ! | Sus ! Grito para ahuyentar a los perros – pasa afuera ! | ||
| suspéndre | suspender | ||
| suspenguen | suspendan | ||
| suspensió, suspensións | suspensión, suspensiones | ||
| suspirá | suspirar | ||
| suspiraben, suspiráen | suspiraban | ||
| suspiráe o suspirabe | suspiraba | ||
| suspirán | suspirando | ||
| suspiret, suspirets | suspirillo, suspirillos | ||
| suspiro, suspiros | suspiro, suspiros | ||
| sussessió, sussesió (guerra de) | sucesión (guerra de) | ||
| sussessivamén | sucesivamente | ||
| sussessó, sussessós, sussessora, sussessores | sucesor, sucesores, sucesora, sucesoras | ||
| sussodit | susodicho | ||
| sussurrá – parlá baixet, mussitá, bisbisejá, cuchichejá, murmurá, runrunejá - divulgás, rumorejás, trassendí | susurrar, musitar, bisbisear, cuchichear, murmurar, runrunear, divulgarse, rumorearse, trascender | ||
| sussurrabe o sussuráe – lo home que sussurabe als caballs | Susurraba – el hombre que susurraba a los caballos | ||
| sussurro, sussurros | susurro, susurros | ||
| sustánsia, sustánsies | sustancia, sustancias | ||
| sustituída | sustituída | ||
| sustituídes | sustituídas | ||
| sustituiríe | sustituiría | ||
| sustituiríen | sustituirían | ||
| sustituít, sustituíts | sustituído, sustituídos | ||
| sustituíx | sustituye | ||
| sustitusió, sustitussió, sustitussións, sustitusións | sustitución, sustituciones | ||
| sustituto, sustitut, sustitutos, sustituts, sustituta, sustitutes | sustituto, sustitutos, sustituta, sustitutas | ||
| susto | susto | ||
| sustos | sustos | ||
| sustrate | sustrato | ||
| sut (la), l´assut (árabe) | azud (el) | ||
| sutil, leve, delicat, frágil, tenue, suave, vaporós, ingeniós, perspicás, agut, inteligén | sutil, leve, delicado, frágil, tenue, suave, vaporoso, ingenioso, perspicaz, agudo, inteligente | ||
| sutilíssimes | sutilísimas | ||
| sutilíssim | sutilísimo |















