Mostrando las entradas para la consulta or ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta or ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 26 de octubre de 2026

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor.

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

I. Ms. du British Museum, reg. 19. C. 1. fol. 127b (A); Ms. de Paris, fr. 858, fol. 127d (B); Ms. Harlei. 4940, fol. 130b (C). 
II. Mahn, Gedichte der Troubadours 1, 184-186. - Le Breviari d'amor de Matfre Ermengaud p. p. Azaïs, 2 voll., Paris 1862 - 84. Cf. Jahrbuch für romanische Literatur 5, 402. - Grdr. § 34, p. 53. St. p. 43.

I.


Los metges peccan eyssamen
en manta guiza, quar seguen
las doctrinas de Galia;
per so que puescan vieure sa
lonc temps et ab cor vigoros,
son mot ardent e mot curos
de seguir tot delieg carnal,
e de l'esperit no lor cal.
Mas en so qu'es plazent al cors
meton nueg e jorn lor esfors;
don volon aver palafres,
belas raubas e bels arnes
e viandas delicadas
e trop ben aparelhadas,
et auzir esturmens e cans
e sentir cauzas odorans;
e tot aysso volon seguir,
quar es profieg a retenir
al cors la calor natural,
mas a l'esperit es mortal.
Et esquivo cum lo malan
so qu'es a l'arma profechan;
quar al cors seria nozen,
del qual an cura maiormen.
E dono per cosselh leyal
als autres que fassan aytal,
e per corporal sanetat
cosselhan qu'om fassa peccat.
E soven fan mant home bo
morir senes cofessio;
quar si an greu malautia,
no sosteno qu'om lor dia
quez els se deian cofessar,
per duptansa de may greuiar,
e curo mays de corporal
sanetat que d'esperital.
D'autra part, quan vezo trebalh
d'alcun home, cuy mals assalh,
dolors o febres cartana
o febres cotidiana,
gotassa o lebrozia,
o autra greu malautia,
ja no n auran compassio
ni desplazer, ans lor es bo;
quar espero quez ilh auran
de la cura salari gran;
et outra l dig gran salari
auran lor ypotecari
especial, don hom pendra
tot aquo que mestiers fara
al dig malaute trebalhat;
et auran ja fag lor mercat
ab l'epotecari, lo qual (apotecari, boticari, farmasséutic)
auran pres per especial,
que lor partisca son gazanh.
Apres si l malaute si planh
d'alquna dolor que senta,
e ditz que fort lo turmenta
o el cap o en l'esquina,
el faran far medissina
ad aquel ypotecari,
o emplaustre o lectoari,
banhs, eyssarops o onchuras
et autras malaventuras;
e res d'aquo pro no l tendra,
e si o fay, petit sera.
Et apres, quan ve al comtar,
l'ypotecaris fay pagar
per so qu'om a de luy agut
detz tans que no li'n es degut,
si veritat dir volia.
Pueys d'aquela raubaria
a lo metges sa bona part,
lo ters o la meytat o l quart. (la tersera part, o la mitat, o la cuarta)
E si cuiatz a lor gandir 
e us fatz la recepta legir
dels lectoaris o dels banhs,
nomnar vos an per noms estranhs,
segon lor antidotari, 
las cauzas del lectoari,
per so que no las entendatz
en lunha guiza, ni puscatz
de las dichas cauzas saber
si las prezon outra dever.
E soven per gran bauzia
fan greuiar la malautia,
sia plaga o nayssedura,
et alongaran la cura,
per may aver salari gran
de l'home caytieu, malenan.
Apres quant an agut l'argent,
son en la cura neglegent,
don mant home veno a mort,
que foran vengut a bon port,
si no fos lor neglegentia; (negligén; negligensia)
o per fauta de scientia, (o per falta de siensia)
quant auran preza la cura,
obraran ad aventura
en alquna malautia,
que no y saubran pendre via (pendre, prendre)
certa, veraya ni fina,
segon l'art de mediscina; (medissina; medicina)
et al malaute prometran
qu'el per cert del mal lo guerran, (guerirán, curarán, sanarán)
per so que ls pague largament.
E quant els an tirat l'argent, (argent, argén, AG, plata, dinés)
fan lor compte; si val, valha,
o si que no, no m'en calha.
E dono bevenda mortal
en loc de la medicinal;
o faran autra bauzia,
que sie us vezo malautia (siu (B)
e sabo que no s pot curar
o qu'el no y podo cosselh dar,
pendran sobre se la cura,
tot per avareza pura:
et abans no y toquarian
entro que be pagat sian.
E faran vos un temps muzar
et en fol vostre argent gastar;
e quan tot er fag en derier,
no y conoysseretz melhorier. (no hi coneixeréu millora o milloría)
Et ayssi murtrisson la gent (a així, aixina assessinen a la gen)
e la raubo de lor argent. (y la roben dels seues dinés)

II.
Ayssi parlan li maldizen.

Ara m dizon li maldizen:
"No ns potz ges escapar tan gen,
quar ab sol qu'ab nos estias,
nos t'aurem pro guerentias
qu'an dig per les fols castiar
qu'amors tol mays que no vol dar, (tol : trau, pren; v. tollere, toldre)
e ses far socors ni plazer
dona trebalh e desplazer:
don trobaras, ab qu'enquieyras,
dis d'aquest' amor ses temer:
"Mas per so m'en vuelh estener,
qu'amors tol mays que no vol dar,
qu'ie l vey per un be cent mals far,
e mil pezars contr' u plazer;
et anc no dec joy ses trebalh:
mas cum ja vuelha so egalh,
qu'ieu no vuelh son ris ni son plor,
pueys no n aurai gaug ni dolor, (pos no ne tindré - hauré - goch ni doló)
sivals no l seray mals ni bos,
e lays m'estar dezamoros."

Respon Matfres als maldizens.

"Per Dieu, non agra 'n Riambautz
razo, que fos ta mal azautz 
que s prezes a mal dir d'amors
que l avia fag tantas honors.
Empero l dig testimoni,
que fetz ab cor malenconi,
no val ges, de dreg, una glan, (una bellota, billota, aglan, glan)
si gardatz so que dis denan
en cela mezeyssa canso. (mateixa)
Dieus, quan tost oblidat li fo
qu'el avia dichas grans lauzors (qu'ell habíe dit : dites grans loors)
dels bes quez om pren per amors,
et avia 'n dig enayssi ver:
"Pero be say, si m dezesper, (pero be sé, si me desespero)
que l mielhs de pretz y dezampar,
qu'amors fa ls melhors melhorar (qu'amor fa als millós millorá)
e ls pus malvatz pot far valer,
e sab far de volpilh vassalh
e l dezavinent de bon talh,
e don' a mans paubres ricor;
e pus tant y trop de lauzor,
ieu soy tan de pretz eveios
que ben amera, si amatz fos."
Pus doncz amors ta fort lauzet,
si pueys tantost amor blasmet,
e de so qu'ac ben dig dis mal,
sos testimoni re no val,
qu'es contraris a se mezeys,
segon que dizon nostras leys.
E 'n Aymeric de Pegula (Pegulha, Pegulhan; Aimeric)
ditz reprenden cel qu'aysso fa: (va di reprenén al que aixó fa)
"Qu'aycel que si mezeys desment (si mateix)
del be qu'a dig, no m'es parvent,
pueys qu'es trobatz ben dizen fals,
que l deiam creyre dizen mals."

Ayssi parlon li maldizen.

"Que dizetz," dizo lh mal parlier,
"a'n Peir Vidal, le cavayer, (Peire Vidal, antepassat de Nachet S. V.)
que per amor trebalhec tan
e per amors pres mal e dan,
e ne clamec de trascio, (y ne va clamá, queixá de traissió)
per que dis en una canso:
"A vos mi clam, senhor,
de mi dons e d'amor,
quar me fizava en lor,
mi fan vieure ab dolor,
per be e per honor
qu'ay fag a la gensor, (que hay fet a la mes genta : gentil, maja)
que no m val ni m'acor."

Respon Matfres als maldizens.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

"Ad aquest vos dic ieu breumen
per que ges ieu non daria
un plom en sa guerentia;
quar per falsetat proada
li fo la lenga mermada, (la llengua tallada, mermada, P. Vidal)
per que'n dis d'aquesta razo
le bos morgues de Montaudo (le moine de Montaudon, Monges)
en un dechat qu'el compilec,
on seyze trobadors blasmec:
"Peyre Vidal es le derriers,
que non a sos membres entiers,
et agra l obs lenga d'argen,
al vila qu'era peliciers, (pellicer; pellissé, pelletaire)
quez anc pus se fe cavaliers
non ac pueys membransa ni sen."

Ayssi parlon li maldizen.

Aras dizon li maldizen:
"Aquo mezeys podem proar (aixó mateix podem probá)
per un autre gueren tot clar, (per un atra garantía)
que fo mot savis e mot bos
e blasmec en soas cansos
amors: aysso fo en Folquetz
que dis en un cantar que fetz
dels fals semblans qu'amors adutz: 
“Amors, per so mi soy ieu recrezutz
de vos servir, que mays no n auray cura; (auré, hauré, tindré)
qu'ayssi cum pus pres' hom layda penchura, (fea pintura)
quan li's de luenh, que quant li's pres vengutz,
prezav' ieu mays vos quan no us conoyssia:
e s'anc re vuelc, mays n'ay que non volia; (vach voldre, volé)
qu'ayssi m'es pres cum al fol queridor
que dis qu'aurs tot fos quant el toquaria." (Rey Midas; or)

Respon Matfres als maldizens.

"Ad aquesta guerentia
vos dic qu'en Folquetz fetz clamor
el dig cantar de fals' amor,
e declarec s'ententio (y va declará sa - la seua - intensió)
en cela mezeyssa quanso, (an aquella mateixa cansó)
don dis iratz e somogutz:
"Ab bel semblant que fals' amor adutz,
s'atray vas lieys fols aymans e s'atura,
quo l papalhons qu'a tant fola natura (papallona; mariposa)
que fier el foc per la clartat que i lutz: (que acabe al foc)
per qu'ieu m'en part e sigray autra via, (partixco; seguiré)
sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria, (partiría)
e sigray l'ayp de tot bo suffridor (patidó; v. suffrir)
que s'irays fort si cum fort s'umilia."
En Folquetz doncx entendia
en la dicha canso mal dir
de fals' amor, la qual esdir
ieu no vuelh de mals ni d'errors,
quar fals' amor non es amors
ni fals sestiers non es sestiers
segon que dizon nostras leys;
mas de ver' amor el mezeys
dis que falhiment non pot far,
que mays en fari' a blasmar,
si fezes lunh' error o mal,
quez un' autr' aytant quan mays val:
don dis az est' amor tot gent:
"Mas vos no m par puscatz far falhiment;
pero quan falh cel qu'es pros ni prezatz,
tant quant val mays tan n'es pus encolpatz,
qu'e la valor pueia colp' e deyssen.
E sitot hom perdona l forfaytura,
ja del blasme no l sera fagz perdos,
quar cel rema e malas sospeyssos,
qu'a mans ment cel que vas un desmezura." 

Ayssi parlan li maldizen.

Encaras dizo l'enveios
que tant blasmon los amoros:
"Nos avem un autre gueren,
qu'a digz mals d'amors per un cen
no n a dig dels autres negus;
auiatz doncx qu'en dis Marcabrus:
"Fams ni mortaudatz ni guerra
no fan tant de mal en terra
que amors qu'ab engan serra.
Escoutatz! (escoltéu!)
Quan vos veyra sus la bera,
non sera sos huelhs mulhatz." (sons ulls bañats; mullats)


Respon Matfres als maldizens.

“Ar, senhors, sia ieu escoutatz! (Ara, siñós, siga yo escoltat!)
Anc en Marcabrus non ac par
de mal dire, per que no m par
quez el sia dignes de fe,
quar d'amor no poc saber re,
quar dona lunh temps non amec
segon qu'el mezeys cofessec (segons qu'ell mateix va confessá)
en aquel mezeys cantar cert,
e dis ayssi tot ad ubert:
fon engendratz en tal luna
que sab d'amor que s'esgruna. 
Escoutatz!
Pero anc non amec una
ni d'autra non fon amatz."

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

Guillem de Cerveira. Mant arbre fan fruyt tal per que la brancha frayn:

Guillem de Cerveira.

Guillem de Cervera, trovador, catalán, Cerverí de Girona


Mant arbre fan fruyt tal per que la brancha frayn:
pel fiyl pren payre mal en loc d'altre guasayn.
Enans c'autra casti deu hom si castiar:
qui mal fa e ben di, si eys vol gualiar.
S'autre vols meynsprear, esser vols meynspresats:
qui no vol autre honrar no vol esser honrats.
So c'a hom es pus car, so es pus vil a Dieu:
so que vols mays amar, poras perdre pus leu.
Aytant tart com la mar tenras femna bestada;
tant no l poras donar que ja'n sia payada.
Us marits asaget c'ab diable s bestes:
sa muyler quils uget ans que fer se pogues.
No desirs dignitat la qual no pots aver
sens tort e sens peccat, mays te val pauc d'aver.
Altesa de ricor es guardaris de vicis:
per puiar en honor porta mants homs cilicis.
So que par senyoria es grans subjeccios:
tals n'a, cuy meyls seria que paubre romeu fos.
Un say que pot aver dos, e duy no may d'u:
d'ayso podon saber lo ver per lor cascu.
Cant seras covidats, derrer vuyles ceser:
aven umilitats vey bas aut romaner.
Lay es cap de la taule hon seon li miylor:
pus Deus lo joch t'entaule no prendes lo pigor.
Car hom hon pus alts es es en periyl maior,
et hon mays a conques del perdr' a mays dolor.
Qui dona senyoria a fol, obra'n axi
com si peyres metia al mon de Mercuri.
Si gran compte tenets entre mans e comptats,
s'una peyre hi metets, lo compte er torbats.
Can hom al layra tray los oyls, sab bo a l'orp:
tot or so que l lops fay ve a plaser al corp.
Qui savis vol usar savis coven que sia:
Trebucansa de gents ve per mal regidor:
bos hom a ls noyriments ensenyon li senyor.
Tu volrias aver bes e no esser bos:
bes no pot romener mas ab los valoros.
Nuyls homs re no volria de mal dins sa mayso,
e plats li mala via: guardats com vol son pro.
Nuyla causa non es tant vils com mala vida:
e trop an pauc apres tals c'an l'arma delida.
Aytant can es malvats en maior dignitat,
deu esser meyns preats e qui l'i a puiat. 
Un' obra de just val cen mil de peccador:
no perdon lur jornal li bo laborador.
Mays es menifestats del savi us sol dia
que la tota etatz de ceyl qui sec folia.
Lo foyls fera tal re don hom perlara mays
que si l savis fay be: mas de be far no t lays.
Si com al cors es bos l'esauts d'efermetat,
a l'arm' es seboros aver mal de peccat.
Reys cesen en cadeyra de judici leyal
a la gen dretureyra dona be loyan mal.
Trop es enjanayrits la gloria del mon:
guarda las trixarrits, cals an estat e son.
De so que cuyderas mays en est segla aver
meyns e pus tart n'auras; donchs fay a Deu plaser.
Guarda que no ajusts aver don auries plor:
les lagremes dels justs puion al sol senyor.
Tota aygua avayl cay, aquesta puia amon:
pus lieu que res s'en vay la gloria d'est mon.

sábado, 24 de octubre de 2026

Peire de Corbiac. Domna, dels angels regina, + Lo tezaurs

Peire de Corbiac.

Peire de Corbiac, Corbian, mayestre. Domna, dels angels regina, (lenga Romana, Romans)


segon que m comanda sens,
chan de vos lenga romana;
quar nulhs hom justz ni peccaire
de vos lauzar no s deu traire,
cura sos sens mielhs l'aparelha,
Domna, roza ses espina,
sobre totas flors olens,
verga seca frug fazens,
terra que ses labor grana,
estela, del solelh maire,
noirissa del vostre paire,
el mon nulha no us semelha
ni londana ni vezina.
Domna, joves, enfantina,
fos a Dieu obediens
en totz sos comandamens,
per que la gens crestiana
cre ver e sap tot l'afaire
quan receubes per l'aurelha
Dieu, cui enfantes vergina.
Domna, verges pura e fina,
ans que fos l'enfantamens,
et apres tot eissamens,
receup en vos carn humana
si com ses trencamen faire
intra l bels rais, quan solelha,
per la fenestra veirina.
Domna, vos etz l'aiglentina
que trobet vert Moysens
entre las flamas ardens,
e la toizos de la lana
que s moillet dins la sec' aire,
don Gedeons fon proaire;
e natura s meravelha
com remazetz intaizina. (enterina)
Domna, estela marina
de las autras plus luzens,
la mars nos combat e l vens;
mostra nos via certana:
car si ns vols a bon port traire,
non tem nau ni governaire
ni tempest que ns destorbelha
ni l sobern de la marina.
Domna, metges e mezina,
los nafratz de mort guirens,
l'avilheje (?) onh e sana;
doussa, pia, de bon aire,
vos me faitz de mal estraire;
quar perdutz es qui somelha,
que la mortz l'es trop vezina.
Domna, espoza, filh' e maire,
manda l filh e prega l paire,
ab l'espos parl' e conselha,
com merces nos si' aizina.
Nos dormem, mas tu ns revelha,
ans que ns sia mortz vezina.

II.
 
Lo tezaurs (fin).

Faulas d'auctors sai ieu a miliers et a cens,
mais c'anc non fetz Ovidis ni Tales lo mentens;
mais tan n'an fach auctor trobas e fenhemens,
non poiria comtar a totz mos jorns vivens
las lor genologias e los probainamens,
las artz e ls artificis e los trasgitamens
ni las elluzios d'aquels decebemens.
Mais las gestas maiors sai be triadamens,
de Troia e de Tebas com fo l destruimens,
e com en Lombardia venc Eneas fugens,
com fetz sos filhs Alcanis d'Albana ls bastimens.
Aqui duret l'emperis quatorz' engenramens,
tro que Rems e Romuls, que foron dels parens, (Rómulo, Remo)
feron un pauc recepte, e fon lor guerimens:
so fon Roma la grans, pauc cada pauc creissens,
caps de trastot lo mon e senhoreiamens.
Trop de guerras sofri e moutz esvazimens:
tug foron sei vencut, anc us non fon vencens.
De Cezar, de Pompieu sai ieu perfiechamens (Pompeu, Pompeyo)
las vidas e las mortz e ls entrecaussamens,
los trebalhs e las guerras e los descofimens
que s mogro l'us a l'autre entrecapjadamens;
pero en patz esteron e acordadamens.
Si fo vius Marchus Crassus qui moric aur bevens, (bebén or)
cui tug l'ome del mon feron aclinamens:
no i remas hom ni femna no l dones annalmens, (anualmen)
cadaus per son cap, denier d'aur cessalmens. (sensal; censo)
Neros renhet apres, mais lo sieus renhamens (Nerón)
fon a crestiandat molt grans destorbamens
et a tot l'autre mon grans empeiuramens:
Roma la gran fetz ardre per fols efachamens,
sa mair' e so maistre aucir fetz malamens.
E can fo fach al pobol d'aquel desliuramens,
Vespazias e'n Titus, cui fo l governamens, (Vespasiano, Tito)
passeron la gran mar ab grans naveiamens,
dreg ves Jerusalem, abdui comunalmens. (la toma Vespasiano)
Tant estet enviro lo lor assetjamens,
tro grans cocha de fam fetz cels de d'ins rendens. (los de dins)
Aqui fon de Juzieus grans enviliamens;
trenta per un denier: so fon lo venjamens
del mercat c'ap els fetz Judas lo descrezens, 
que vendet Jesu Crist trenta deniers d'argens. (argén, argent, plata, AG)
Dotze Cezars ac Roma tot enteiradamens:
Costantis fo l dotzes, que per revelamens (Constantino, cristiano)
conoc signe de crotz e fo'n en Dieu crezens:
so fo als crestians molt grans eissaussamens. (exaltamén, aumén)
L'estoria dels Grex no m tol oblidamens,
qu'ieu sai com Alexandris, lo fortz e l conquerens, (Alejandro Magno)
conques dotze regismes en dotze ans solamens,
e can saup que sa mortz seria propdanamens,
parti als dotze pars totz sos conqueremens,
car l'avian servit molt honorablamens.
D'estorias de Francs sai ieu continuamens,
e del fort Clodoier, que pels sermonamens (Clovis, Clodoveo)
san Remezi, que fon arcivesques de Rems,
crezet la lei de Dieu e ls seus establimens,
e de Carle Martel, que tolc los demamens,
de Pepin lo petit, com visquet leialmens, (Pipino el breve)
de Carle, de Rotlan los grans conqueremens, (Carlomagno)
que feron en Espanha ab las paianas gens, (España; paganos)
e del rei Lodoic que s'aucis enferens: (Ludovico, Luis)
anc no fo negus reis qu'estes plus engalmens,
c'anc non gazanhet terra ni n perdet autramens.
Las estorias englezas sai ben perfiechamens,
de Bruto, lo truant, co afortidamens
arribet en Bretanha ab grans naveiamens
e venc en Englaterra per far pobolamens: (poblamens, poblassions)
lai venquet Cornilieu, lo gaian, encorrens;
quant ac la terra preza ses contradisamens,
fo partida per sortz en mains de guisamens;
de Merli, lo salvatje, con dis escuramens
de totz los reis engles los prophetizamens. (profecías de Merlín)
De la mort Artus sai per que n'es doptamens, (rey Arturo)
de Galvan, so nebot, los aventuramens,
de Tristan e d'Ysolt los enamoramens, (Tristán e Isolda)
e del clerc lauzengier, per quals lauzengamens
de leis e del rei March parti l maridamens;
de Guillelm lo perdut, com fo terra tenens,
del bo rei Aroet, com fo larcs e metens,
e d'aquels reis en sai que sabon autras gens. 
Senhors, encar sai ieu molt be uzadamens
cantar en sancta glieiza per ponhs e per accens,
triplar sanctus et agnus e contraponchamens,
entonar seculorum, non es menhs us amens,
e far dous chans et orgues e contrapointamens,
e sai be mo mestier aperceubudamens,
tot caresme carnal, quatre temps et avens. (Cuaresma; 4T, adviento)
E sai be cansonetas e vers bos e valens,
pastorelas ab precs amoros e plazens,
retroensas e dansas, e gent-e coindamens.
De totas gens del mon sai aver grazimens,
de clercs, de cavaliers, de domnas avinens,
de borges, de joglars, d'escudiers, de servens;
e sai esser del segle ben e ginhozamens,
retenc los fols e ls savis, a cascu sui plazens,
e m sai guarar d'enueitz e de deschauzimens,
e m tenc en gent parlar et en ensenhamens:
e qui aisso non a, non pot esser valens.
Ab totz me sai aidar, ab fols et ab sabens:
ab fols passi com puesc, ab savis saviamens.
Senhors, so's mos tesaurs e mos amassamens,
mos jois e mos repaus e mos delechamens.
E que m tanh si no ai d'aver grans cobramens
que m tengua en paor ni en consiramens?
Set jorns de la setmana m'estau alegramens,
que non ai consirier ni negus pensamens.
Senher Dieus, ja no us quier trop grans tezauramens,
mas santat a mon cors et assaciamens, 
tan cant viurai al segle, vianda e vestimens,
e que m des far las obras, que m sian salvamens
al dia del juzizi, vers Dieus omnipotens.

viernes, 23 de octubre de 2026

Guiraut de Borneil. Reis glorios, verais lums e clartatz, + Un sonet fatz malvatz e bo ++

Guiraut de Borneil.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 – 1215


I. 

“Reis glorios, verais lums e clartatz,
Deus poderos, Senher, si a vos platz,
al meu companh sias fizels aiuda,
qu'eu non lo vi, pos la noitz fon venguda;
et ades sera l'alba.
Bel companho, si dormetz o velhatz,
non dormatz plus, suau vos ressidatz,
qu'en orient vei l'estela creguda
qu'amena l jorn, qu'eu l'ai ben conoguda;
et ades sera l'alba.
Bel companho, en chantan vos apel:
non dormatz plus, qu'eu aug chantar l'auzel
que vai queren lo jorn per lo boscatge,
et ai paor que l gilos vos assatge;
et ades sera l'alba.
Bel companho, eissetz al fenestrel
et esgardatz las ensenhas del cel;
conoisseretz si us sui fizels messatge:
si non o faitz, vostres n'er lo dampnatge;
et ades sera l'alba.
Bel companho, pos mi parti de vos,
eu no m dormi ni m moc de ginolhos,
ans preguei Deu, lo filh sancta Maria,
que us mi rendes per leial companhia;
et ades sera l'alba.
Bel companho, la foras als peiros
me preiavatz qu'eu no fos dormilhos,
enans velhes tota noit tro al dia;
aras no us platz mos chans ni ma paria;
et ades sera l'alba.”
“Bel dous companh, tan sui en ric sojorn
qu'eu no volgra mais fos alba ni jorn,
car la gensor que anc nasques de maire
tenc et abras, per qu'eu non prezi gaire
lo fol gilos ni l'alba.”

II. 

Un sonet fatz malvatz e bo,
e re non sai de cal razo
ni de cui ni cum ni per que,
ni re non sai, don mi sove,
e farai lo, pos no l sai far,
e chant lo qui no l sap chantar.
Mal ai qu'anc hom plus sans non fo,
e tenc avol home per pro,
e don assatz, quan non ai re,
e voill mal celui qui m vol be;
tant sui fis amics ses amar
c'ancse m pert qui m vol gazaignar.
Ab celui vauc qui no m somo,
e quier li, quan non a que m do;
per benestar sui ab Jaufre,
qu'aissi sai far so que m cove,
qu'eu m leu quand mi degra colgar,
e chant de so, don dei plorar.
Detorn mi vai e deviro
foudatz, e sai mais de Cato;
deves la coa l vir lo fre,
s'altre plus fols no m'en rete,
c'aital sen me fich enseignar
al prim c'ara m fai foleiar.
Drutz ai estat una sazo
senes engan ab traizo;
ab orgoill ai clamat merce
a l'autrui ops si cum per me,
qu'estra mon grat cuit acabar
e quier so que non voill trobar.
Domna sai, ja no voill que m so,
ni, si m fai mal, que lo m perdo;
si s volia colgar ab me,
a pauc no vos jur per ma fe
que pro m'en faria preiar;
mas non deu hom trop soanar.
E qui m fai ben a guizerdo,
eu l sai ben trobar ochaizo,
per que l servizis si recre.
Aissi sai eu far de mal be:
per malvestat cui' eu levar
e mais valer per sordeiar.
No sai de que m'ai fait chanso
ni cum, s'autre no m'o despo,
qu'aitals foudatz sabers m'ave,
re non conosc que m'aperte;
cela m'a fait outracuiar
que no m vol amic apelar.
Eu cuit chauzidamen parlar,
e dic so que'm fai agaitar.
Ela m pot e mon sen tornar,
si m degnava tenir en car.
Si m volgues amic apellar,
enquers pogra mon sen cobrar.

III.

Ops m'agra, si m'o consentis
la sazos del temps entenerc,
qu'en calque solatz m'esgauzis,
que contra l freit m'agr' ops vestirs,
e contra l tort qu'eu prenc merces,
e contra l trop tazer chantars,
e contra l camje dels baros
francs seigner e cortes e bos.
E jagra plus chaut los matis,
si m sentis mos ops dinz l'alberc,
que ja forsatz fors non eissis,
que pena m'es a mainz grazirs;
e qui soferre s'en pogues,
ben fora n'auia demandars,
empero si donars non fos,
ja non saubr' om qui s fora pros.
E plagra mais a mos vezis
manens que paubres, que, pos cerc
totz mos ops, us no m'er tant fis,
pro vetz no il enoi l'escondirs;
e qui trop cerc' autrui conres,
sofraignera il cals que disnars,
e pos s'aficha de somos,
sembla il failha pans e maisos.
Be s pagra genseis, so m'es vis,
ancaras sobre son ausberc,
s'autra madaula li faillis,
del seu, que trop n'es bels servirs;
e qui s fai de l'autrui cortes,
pos del seu sera sobravars,
ges no m'es vis aport razos
c'a lui repaire l guizerdos.
Ges m'agra forsa l'autrui vis;
no m'a s'eu m'oblit ni m'esperc
de far aisso c'om mi grazis;
e pero si l bels acuillirs
non dona pretz mas lui cui es,
aissi cum chascus es plus cars,
degra voler que l bels ressos
eissis ans de lui que de vos.
S'om agramen no m'acuillis,
si m ponc ni manei ni m'esterc
los jovencels ni ls enantis,
gensers en paregra l forbirs;
mas qui fara semblan que il pes
enseignamens ni chastiars,
e vos trebaillatz c'autre fos,
fraigner i podetz mil bastos.
Per sagramen c'om me plevis
non creiria, qu'ans tem que i perc
mos chastics que totz bes assis;
pos trop l'esfreda l'apedirs, 
ja coill' ardit, desc' aura mes
s'entencion en sos affars,
que mentre qu'es mancips e tos,
l'eschai solatz e pretz e dos.
Podagra, don ja non garis,
o grans mescaps en plan coderc,
aitals que l plus loindans l'auzis,
o faitz don si sec escarnirs,
o peitz volria l'avengues,
cui jois non platz ni deportars,
que mains pensamens enoios
loigna de si bona chansos.
Seigner Sobretotz, rics pensars
e jois e bona sospeissos
cresc' ades mon seignor e vos.
Qu'eu m clam anquera dels Navars,
car anc deschauzitz, sofraitos
mi fon entr' els contrarios.

IV.

Quan la brun' aura s'eslucha
pel suau termini franc,
eras si de joi m'estanc,
si be s someilla ni s clucha
l'amors, que m fara languir,
si no la m desloign' oblitz,
mal mer, e si faill mos chans,
vos n'auretz tort, mal' amiga.
Car vos m'etz un pauc esducha,
m'avetz virat de brun blanc,
non per re qu'eu disses anc,
don m'aiatz tal ir' aducha;
ans s' eu auzes descobrir
cum vos ma domna m plevitz,
que destrics ni mals ni dans!
No m letz que plus vos en diga!
Lo cors dins me crid' e m hucha
que no l rompa ni l desbranc
de vostr' amor, et eu planc,
car vei que ren no m'afrucha,
ans sai que m n'er a fugir,
si viure non voill aunitz,
e te m lo sobriers afans
que m tol repaus e m destriga.
Tal m'avetz menat c'a lucha
no m defendria d'un manc;
e vitz anc greu clop ni ranc,
si per mal pas non trebucha,
leu non posc' avan fugir.
Aissi m'en vauc flebezitz
cum cel desamatz amans
qui de joi se desraziga.
La noit quan lo sons me trucha,
dorm sobr' arca o sobre banc
tro que m'en dolon li flanc,
per qu'es ma valors destrucha;
car en leit non posc dormir,
ans m'en leu totz esbahitz
e pens de vos en estans
contra que m'etz tant eniga.
Ab ma voluntat paurucha
no m'a i laissat carn ni sanc:
pustel' en son oil e cranc,
qui us me cuid' aver forducha,
qu'enans m'en er a fenir
mon vers que sia complitz;
e sui de so plus clamans,
car anc mi noc gens mendiga.
Qu'eu vi l'or' e vos la vitz,
non cuidera us amiranz
mi nogues: Deus los maudiga!