Mostrando las entradas para la consulta lo milló ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta lo milló ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 14 de septiembre de 2024

Perdre - Emperilamen

  

Perdre, v., lat. perdere, perdre, faire une perte.

No s ten a dan

De perdre me ni' ls belhs digz de mon chan. 

G. Faidit: Tant ai sufert.

Elle ne tient pas à dommage de perdre moi ni les belles paroles de mon chant.

Val mot ad home que sanc pert. Brev. d'amor, fol. 40. 

(chap. Val mol al home que pert sanc o sang.)

Vaut beaucoup à homme qui perd du sang. 

Que 'l sap ben, s' ieu la perdia, 

Qu' ieu jamais joy non auria.

B. de Ventadour: En abril. 

Vu qu'elle sait bien, si je la perdais, que jamais de joie je n' aurais.

En breu temps perdretz la calor. 

T. d'Elias de Barjols et d'Elias Cairels: N Elias Cairel. 

En court temps vous perdrez la chaleur.

- Faire un mauvais emploi. 

Trastot mon castier perc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

Toute ma remontrance je perds. 

Vai s' en lo temps, e perdem lo melhor. 

(chap. S'en va lo tems, y perdem lo milló.)

B. de Ventadour: Quant erba. 

S'en va le temps, et nous perdons le meilleur.

- Déposer, quitter, renoncer à.

Per aver per vergonh' e mezura.

Marcabrus: Auiatz de. 

Pour argent il perd vergogne et mesure.

Co es la pel que pert cad' an.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cela est la peau qu'il perd chaque année.

- Cesser d'avoir, de posséder.

Entro que pert lo alenar. V. et Vert., fol. 93.

(chap. Hasta que pert lo alená, l' alé o aliento, la respirassió.)

Jusqu'à ce qu'il perd le respirer.

Fig. Aissi m perdei cum perdet se 

Lo bels Narcezis en la fon.

B. de Ventadour: Quan vei la.

Ainsi je me perdis comme perdit soi le beau Narcisse dans la fontaine.

Part. pas. Naysson, senes falhida,

Crematz o perdutz.

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

Ils naissent, sans faute, brûlés ou perdus. 

Merces es perduda per ver.

B. de Ventadour: Quan vey la. 

Merci est perdue en vérité.

Cuion qu' aia perdut lo sen.

P. Cardinal: Una cieutat.

Ils pensent qu'il ait perdu le sens.

Voyez Afan et Testa.

CAT. Perdrer. ESP. PORT. Perder. IT. Perdere. 

(chap. Pedre, perdre: pergo o perc, perts, pert, perdem, perdéu, perden; perdut, perduts, perduda, perdudes; pedré, pedrás, pedrá, pedrem, pedréu, pedrán; pedría, pedríes, pedríe, pedríem, pedríeu, pedríen; perguera, pergueres, perguere, perguerem, perguereu, pergueren.)

2. Perda, Perdea, Perdoa, s. f., perte. 

Tant m' es esquiva e fera

La perda e 'l dans.

Giraud de Borneil: De chantar mi.

Tant m'est pénible et cruelle la perte et le dommage.

E m restaura perdas e dans.

R. Vidal de Bezaudun: Bel m'es.

Et me répare pertes et dommages.

De la perdea avia gran desplasser. 

Si gaire dura aquesta perdoa de nostra gens. Philomena. 

De la perte avait grand déplaisir.

Si guères dure cette perte de notre gent.

ANC. IT. Ma stringe lor la perda universale.

Barberini, Docum. d'amore, p. 365. 

Di vostra perta perde. Guittone d'Arezzo, lett. 14.

CAT. Perdua. ESP. (Perdida) Pérdida. PORT. Perda. IT. MOD. Perdita.

(chap. Perdua, perdues; pérduda, pérdudes.)

3. Perdicio, s. f., lat. perditio, perdition.

Ins el foc d' abis,

Roma, avetz vostr' estatge

E 'n perdicio.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Dans le feu de l'abîme, Rome, vous avez votre séjour et en perdition.

Perdicios al cors et a l'arma. Liv. de Sydrac, fol. 60. 

Perdition au corps et à l'âme. 

CAT. Perdició. ESP. Perdición. PORT. Perdição. IT. Perdizione.

(chap. Perdissió, perdissions.)

4. Perdement, Perdemen, s. m., perte. 

Hac gran batalha e gran mortaudat, e perdement de membres e caps. Philomena.

(chap. Va ñabé gran batalla y gran mortaldat, y perdua de membres y caps.)

Il y eut grande bataille et grande mortalité, et perte de membres et de têtes.

Mot fo grans lo dampnatges e 'l dols e 'l perdementz.

Guillaume de Tudela.

Moult fut grand le dommage et le deuil et la perte.

- Perdition.

Del greu fays

Qu' es de las armas perdemens.

Folquet de Lunel: Bona dompna.

Du pénible fardeau qui est des âmes la perdition. 

Per enveia, breument venon a perdement. V. de S. Honorat.

Par envie, en peu ils viennent à perdition.

ESP. Perdimiento. PORT. IT. Perdimento.

5. Esperdre, v., éperdre, égarer, étonner, décourager.

Nuill maltrait no m fai esperdre.

Lamberti de Bonanel: Ges de. 

Nul mauvais traitement ne me fait égarer. 

Totz lo cors m' en vai esperden.

G. Rudel: Quan lo rossinhols. 

Tout le coeur me va s'en égarant.

On plus vezia de bons homes, plus s' esperdia, e mens sabia.

V. de Richard de Barbezieux. 

Où plus il voyait de bons hommes, plus il s'éperdait, et moins il savait.

M' espert, e non ai membransa.

G. Faidit: Al semblan. 

Je m'égare, et je n' ai pas de souvenance.

Part. pas. Estat ai com hom esperdut 

Per amor en long estatge.

B. de Ventadour: Estat ai.

J'ai été comme homme éperdu par amour en long retard.

Vengro denan Pilat totz esperdutz. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16. 

Vinrent devant Pilate tous éperdus. 

ANC. FR. Renart l' oï, moult fu dolant, 

Et moult en devint esperdu.

De joie fu si esperdue,

Ke grant pièce ne pot parler. 

Roman du Renart, t. III, p. 168, et t. IV, p. 217. 

IT. Sperdere.

6. Desperdre, Deperdre, v., égarer, dissiper, perdre.

Lurs mercadarias... desperdian, fazen lo dig viatge.

Cartulaire de Montpellier, fol. 127.

Leurs marchandises... ils perdaient, faisant ledit voyage.

Fig. No t fassa desperdre temensa ni argens. Guillaume de Tudela.

Que ne te fasse égarer crainte ni argent. 

La mi' amor ta mal vau deperden. Poëme sur Boèce. 

(chap. Lo meu amor tan mal vach perdén.)

Le mien amour si mal je vais perdant.

ANC. ESP. Desperder. IT. Disperdere.

7. Deperdicio, s. f., déperdition, perte.

Cum es la deperdicio o consumpcio faita per calor. 

Eluc. de las propr., fol. 73.

Comme est la déperdition ou consomption faite par chaleur.

ESP. Desperdicio. PORT. Desperdição. (chap. Desperdissi o desperdissio, desperdissis o desperdissios; v. desperdissiá: desperdissio, desperdissies, desperdissie, desperdissiem o desperdissiam, desperdissiéu o desperdissiáu, desperdissien; desperdissiat, desperdissiats, desperdissiada, desperdissiades; desperdissiaré, desperdissiarás, desperdissiará, desperdissiarem, desperdissiaréu, desperdissiarán; desperdissiaría, desperdissiaríes, desperdissiaríe, desperdissiaríem, desperdissiaríeu, desperdissiaríen; desperdissiara, desperdissiares, desperdissiare, desperdissiárem, desperdissiáreu, desperdissiaren.)


Perempt, adj., lat. peremptus, périmé.

O si la causa de que lo plagz era es perempta, so es destrucha.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11. 

Ou si la cause de quoi était le plaid est périmée, c'est-à-dire détruite.

2. Peremptori, adj., péremptoire.

- Subst. Assignation, citation.

Que hom l' apele am una peremptoria per totas, a certana jornada.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136.

Qu'on l'appelle avec une citation pour toutes, à certain jour.

CAT. Peremptori. ESP. Perentorio. PORT. Peremptorio. IT. Perentorio.

(chap. Perentori o peremptori, perentoris o peremptoris, perentoria o peremptoria, perentories o peremptories.)

3. Perhemtorialmen, adv., péremptoirement, d'une manière décisive. Que compareguesso perhemtorialmen e personalmen denfra 1 an.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 213.

(chap. Que comparegueren perentoriamen y personalmen dins d'un añ.) 

Qu'ils comparussent péremptoirement et personnellement dans un an.

CAT. Peremptoriament. ESP. Perentoriamente. PORT. Peremptoriamente. IT. Perentoriamente. (chap. Perentoriamen o peremptoriamen.)


Pergamen, Pergame, s. m., lat. pergamenus, parchemin.

Si com in isto pergamen es scrit, et om legir i o pod. Titre de 1053.

(En chapurriau de 1053: Aixina com an este pergamino está escrit, y s'  hi pot lligí.)

Ainsi comme il est écrit sur ce parchemin, et on peut l'y lire.

Lo pargames o lo papier que sera engludatz sus la taula, sera partitz e senhatz per un compas. Liv. de Sydrac, fol. 138.

Le parchemin ou le papier qui sera enduit sur la table, sera divisé et marqué par un compas. 

ESP. Pergamino. PORT. Pergaminho. 

(chap. Pergamino, pergaminos.)

2. Pargami, s. m., parchemin.

Tencha, pena e pargami. Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

(chap. Tinta, ploma y pergamino.)

Encre, plume et parchemin. 

Lo pargami escript de la dicha arenga. Carya Magalon, fol. 15.

Le parchemin écrit de ladite harangue. 

CAT. Pergami (pergamí).

3. Parguamina, s. f., du lat. pergamena, parchemin.

Senes breu de parguamina,

Tramet lo vers en chantan.

G. Rudel: Quan lo rius. 

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Sans feuille de parchemin, je transmets le vers en chantant. 

IT. Pergamena.

4. Pargaminier, s. m., parcheminier.

Pellicier, pargaminier, fes estas. Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 714.

Peaussier, parcheminier, fit celles-ci.

CAT. Pergaminer. ESP. Pergaminero. PORT. Pergaminheiro.

(chap. Pergaminé, pergaminés, pergaminera, pergamineres : qui fa los pergaminos; se féen de la pell de cordé, cabrit, etc.)

La chiqueta María teníe un corderet


Pergua, Perga, Perja, s. f., lat. pertica, perche.

Fo amb una pergua decervelat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 10. 

Fut avec une perche écervelé.

Prenon se tuitz li seinor 

A las pergas adreisar..., 

Pueis meton la tenda desus.

Roman de Jaufre, fol. 118.

Se prennent tous les seigneurs à dresser les perches..., puis mettent la tente dessus.

Perga de sauze sera.

Deudes de Prades, Auz. cass.

La perche sera de saule.

Sobre 'l punh es portat belament, sobre perja pauzat.

Eluc. de las propr., fol. 141.

Sur le poing il est porté bellement, sur perche posé.

CAT. Perca. ESP. PORT. Percha. IT. Pertica. 

(chap. Percha, perches : per a dixá la roba, o la del duc (búho real), chuta, caro, falcó, esparvé, etc.; de la mateixa arraíl ve: pértiga, pértigues : eren armes, no les que ara se fan aná per al salt d' altura.)


2. Pergueta, s. f, dim., petite perche, baguette.

Far lui deu hom pergueta bassa.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Faire lui doit-on petite perche basse.

(chap. Percheta, perchetes.)


Perifrasis, s. f., grec *gr, périphrase.

Perifrasis, es circumlocutios, e vol dire circumlocutios, circonstancia de paraulas quaysh semblans ad aquelas que hom enten. 

Leys d'amors, fol. 132.

Périphrase, c'est circonlocution, et veut dire circonlocution, circonstance de paroles quasi semblables à celles qu'on entend. 

CAT. ESP. (perífrasis) Perifrasis. PORT. Periphrasis. IT. Perifrasi.

(chap. Perífrassis : sircunlocussió.)


Peril, Perilh, s. m., lat. periculum, péril, danger.

Laissarai en guerra mon filh, 

En gran paor et en perilh.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je laisserai en guerre mon fils, en grande peur et en péril.

Ilh seran escapat d' aquel perilh en qual ilh ero.

Trad. du Code de Justinien, fol. 10.

Ils seront échappés à ce péril dans lequel ils étaient.

Tas filas garda de perils. Libre de Senequa.

(chap. Les teues filles guarda de perill. Ta : la teua; tes : les teues.)

Garde tes filles de périls. 

CAT. Perill. ESP. Peligro. PORT. Perigo. IT. Periglio. (chap. Perill, perills.)

2. Perillos, Perilhos, adj., lat. periculosus, périlleux, dangereux.

Tant es mos afars perilhos, 

Qu' ieu no sai co m' i emprenda.

Guillaume de Balaun: Mos vers. 

Tant est mon affaire périlleuse, que je ne sais comment je m'y prenne.

Son mot dampnozas e perilhozas. V. et Vert., fol. 22. 

Sont moult dommageables et périlleuses. 

Mas aissi a un perilhos martire, 

Que sa dolors vol que si' alegransa.

H. Brunet: Cortezamen. 

Mais ainsi il a un dangereux martyre, vu qu'il veut que sa douleur soit allégresse. 

ANC. FR. Naymon avale le tertre périllios. Roman d'Agolant, v. 847.

CAT. Perillos. ESP. Peligroso. PORT. Perigoso. IT. Periglioso.

(chap. Perillós, perillosos, perillosa, perilloses.)

3. Perillar, Perilhar, v., lat. periclitari, mettre en péril.

El batismes de Jordana 

Lur notz e 'ls perilha.

Marcabrus: El mes. 

Le baptême du Jourdain leur nuit et les met en péril.

- Péricliter, dépérir, être en péril.

Cristias vei perilhar 

Per colpa dels regidors.

G. Riquier: Cristias.

Les chrétiens je vois péricliter par la faute des gouverneurs.

En aissi m sent ieu perillar, 

Si fin' amors no m' es guirens.

Pons d'Ortafas: Aissi cum.

Par ainsi je me sens dépérir, si pur amour ne m'est garant. 

Part. prés. subst. Atressi quo 'l perilans,

Que sus en l' aigua balansa. 

P. Vidal: Atressi quo 'l. 

Ainsi comme le périclitant, qui sur l'eau balance.

D' Apollonius de Tyr, 

Sapchatz comtar e dir 

Com el fos perilhat.

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Touchant Apollonius de Tyr, sachez conter et dire comme il fut mis en danger.

CAT. Perillar. ESP. Peligrar. PORT. Perigar. (chap. Perillá o peligrá: perillo, perilles, perille, perillem o perillam, perilléu o perilláu, perillen; perillat, perillats, perillada, perillades. Peligro, peligres, peligre, peligrem o peligram, peligréu o peligráu, peligren; peligrat, peligrats, peligrada, peligrades.)

4. Perigolar, v., culbuter, anéantir.

Part. pas. A baron, d' aut lignatge, 

Val mais esser perigolatz, 

Q' el viv' aunitz e deshonratz. 

Giraud de Borneil: Non sai rei. 

A baron, de haut lignage, il vaut mieux être anéanti, qu'il vive (que s'il vit) honni et déshonoré. 

ANC. FR. Là où nostre nef eust esté toute esmiée, et nous touz périllez et noiez. Joinville, p. 129.

En icelle façon, saulva, après Dieu, ladicte arche de périller.

Rabelais, liv. II, ch. 1. 

IT. Pericolare.

5. Emperilamen, s. m., péril, danger.

Ditz que co sera grant emperilamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Dit que ce sera grand danger.


lunes, 12 de agosto de 2024

Outra, Oltra, Otra - Oxizacra

 

Outra, Oltra, Otra, prép., lat. ultra, outre.

Van outra mar, e son en mieia via.

T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Arnaud.

Vont outre mer, et sont en mi-chemin.

Adv. comp. En ayssi co vezem del ray,

Que d' otra per lo veyre vay,

Ses tot dan al veyre tener.

Los VII Gaugs de la Mayre.

Par ainsi comme nous voyons du rayon, qui va en outre par le verre, sans nul dommage faire au verre.

E 'l bras d' outra en outra trauca. Roman de Jaufre, fol. 103.

Et le bras d'outre en outre il perce.

CAT. Oltra. IT. Oltre. (chap. Ultra : mes allá; ultramar : mes allá del mar, a l' atra part del mar. Atra, datra ve de altera.)


Ov, uov, ueu, s. m., lat. ovum, oeuf.

Dieus, per son poder, fetz lo mon a la semblansa del uov.

L' escorssa del uov si es lo firmamens que environa la terra, qu' es environada e assiza sobre l' aiga, ayssi coma lo blancxs e 'l jaunes del uov. Liv. de Sydrac, fol. 45. 

Dieu, par son pouvoir, fit le monde à la ressemblance de l' oeuf.

L' écorce de l' oeuf est le firmament qui environne la terre, qui est environnée et assise sur l'eau, ainsi comme le blanc et le jaune de l'oeuf.

Padeladas de luec en luec 

Li deu hom dar d' ueus cueitz en fuec. 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Poëlonnées de temps en temps on lui doit donner d' oeufs cuits en feu. Loc. Ieu 'lh part l' uov e la mealha.

Bertrand de Born: Un sirventes on. 

Je lui partage l'oeuf et la moelle. 

Nég. expl. No saup de tracion un ov.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vei escur.

Ne sut de trahison un oeuf.

ANC. FR. Ke la lei de Mahun de un of ne volt le quartier.

Roman de Horn, fol. 11.

CAT. Ou. ESP. Huevo. PORT. Ovo. IT. Uovo. (chap. Ou, ous; ovet, ovets.)

2. Ovar, v., produire, faire des oeufs.

Part. prés. Bestias... ovans o pondens.

(chap. Besties... ovans o ponens : que oven o ponen; v. ová, pondre; contrari: desová, com fan los peixos com lo salmó, trucha o les tortugues)

Eluc. de las propr., fol. 231. 

Bêtes... faisant des oeufs ou pondantes.

(chap. Falten paraules com oval, ovals, ovalat, ovalats, ovalada, ovalades; sinónim de ou, ous: colló, collons.)

La marquesa de Monferrato, a una invitassió a minjá gallines, en unes discretes paraules refrene lo lloco amor del rey de Fransa.


Ovella, Ovelha, Oveilla, Oelha, s. f., lat. ovicula, ouaille, brebis.

(N. E. sinónimo: feda, plural fedas.)

Assormá, amamantar, xurmar, assormar

Ni modo subvenias, morior tua, pastor, ovilla.

V. S. Romani. Martenne, Thes., t. III, col. 1663.

Plus glotz es de pelha 

Non es lop d' ovella.

Bernard de Rovenac: Una sirventesca.

Est plus avide de peille que n'est loup de brebis.

Son drap nou camja per peilla, 

E son caval per oveilla.

Augier: Era quan.

Change son drap neuf pour peille, et son cheval pour brebis.

Fig. et mystiq. A las suas ovelhas m' a donat per pastor.

Guillaume de Tudela.

Aux siennes ouailles il m'a donné pour pasteur. 

Demandara la perda de sas oelhas al malvat pastor.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 4. 

Demandera (compte de) la perte de ses ouailles au mauvais pasteur. ANC. FR. Si cum li agnel des oeilles.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 113.

Encontre un grand trope d'oeilles. Fables et cont. anc., t. IV, p. 4. 

Pas ne douta à habandonner son cors à martyre pour la délivrance de ses oueilles.

Gest. de Louis le Déb., Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 167.

CAT. Ovella. ESP. Oveja. PORT. Ovelha. 

(chap. Ovella, ovelles; ovelleta, ovelletes; la cría es lo cordé, cordés, cordera, corderes; corderet, corderets, cordereta, corderetes; lo mascle es lo borrego, borregos, mardá, mardans; alguns tenen cuernos y datres no, com los de la Ascuma.)

La chiqueta María teníe un corderet

2. Ovili, s. m., lat. ovile, bergerie.

Esparsa eviro de ovili o parc. Eluc. de las propr., fol. 188. 

Répandue à l' entour de bergerie ou parc.

ESP. Ovillo (paridera, corral). (chap. corral de bestiá; corrals; corralada, corralades; la part blanca de la foto es lo ras, tamé está tancat.)


los olivares, camino, pantano de Pena, olivos, olivés, olivás, ovejas, ovelles









Oxizacra, s. f., oxyzacrat, sorte de boisson.

Oxizacra de pomas salvaggas. Eluc. de las propr., fol. 271.

Oxyzacrat de pommes sauvages.

ESP. Oxizacre (bebida hecha con zumo de granadas agrias y azúcar).

(chap. Crec que pot sé la sidra, feta de pomes bordes o salvaches, agres, en poc sucre, y se li afegíe sucre per a que fermentare milló.)

https://es.wikipedia.org/wiki/Sidra

jueves, 1 de agosto de 2024

Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.

Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de ell.

(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)

Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
 
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436


http://crallo10.blogspot.com/


Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau 
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).

Yo me dic Ramón Guimerá LorenteMoncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.

Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustantechapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiámallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá compréssicilianoitaliá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Carlos Rallo Badetcohet de Calaseitva colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un epissodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer - Rallo Badet tan terrible són actualmén algo comú als vehiculs del siglo 21.

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.

Varies bossines, per a interpretá lo tema "
La Cucaracha" o la escarabicha.



Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.

Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"

Aguantatasses gigans per a les 
begudes.

Aquí baix fen moraguesQué bruto que es!


aquí baix fen moragues, qué bruto es

aquí baix fen moragues, qué bruto es Carlos Rallo Badet

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma, llengua, nostra, estimem

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, se pot lligí
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)

amic de la ascuma, ascumita, catalanista

La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badetascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

lunes, 29 de julio de 2024

4. 14. Máximes y sentensies de Pedro Saputo.

Capítul XIV.

Máximes y sentensies de Pedro Saputo.


Solíe di que preferíe enemics espabilats que amics apamplats. 

Díe que en general tots los homens són bons y tots roíns, perque no los ham de demaná lo que no poden doná, ni voldre que obron com no los convé encara que igual entenen mal esta conveniensia. 

Y en cuan a la justissia, que o no la coneixen en los casos que obren mal, o que no saben lo que val.

Li van preguntá una vegada, quins homens eren los mes perjudissials, y va contestá que los envechosos. Se van admirá de esta resposta, y van voldre sabé lo que sentíe dels lladres, assessinos y datres; y va di, que dels primés, lo envechós pegue en lladre, y per enveja escomensaben a sé roíns; que los atres són uns miserables, ignorans, soques y mal encaminats per uns atres com ells, o perduts per la mala educassió cuan eren chiquets y mossos; pero que al final, tart o pronte se fa justissia. Pero que lo envejós o la envejosa es un verdadé malsín, lo traidó per naturalesa, lo animal propiamen dit, contra qui no ña cástic a les leys ni a les costums, per al mal que cause en general y en particulá, que es mes que lo que mos ve de totes les demés classes juntes de homens perversos y malvats. Que la enveja ha causat mes trastornos al món que la codissia y la ambissió juntes, si no es que la ambissió sigue un nom dorat pera la enveja. Pero que sin embargo podíen alguna vegada, y de particulá en particulá, produí un be paregut al de les cagarrines y colics al cos humano, que si no són frecuens ni mol graves, fan al home templat y sobrio.

Tamé díe moltes vegades que la avarissia no habíe eixecat cap casa; y sí moltes lo orden y la economía.

Díe que los mes grans enemics del be del home solen sé la vanidat y la dropina. La vanidat perque gaste mes de lo que pot y se arruine o diu mes de lo que deu y cau en grans inconveniens; y la perea, la dropina, perque va detrás de les estassions al tems, de la saó als negossis, dels fets als acontessimens, dixansu vindre tot damún, hasta que li cau la casa y acabe a les seues ruines, enrunat y arruinat, o fuch espantada y no trobe aon fotres, pobra, falta de consell y aburrida.

Díe que la tontería es mal incurable (només cal vore a Carlos Rallo Badet) y códul al que sempre se entropesse; y que los tres mes grans traballs que pot passá un home són viure en imbessils, tratá en embusteros y viachá en un cobart (Julio Micolau de La Fresneda fa les tres coses, que pareix lo gos de Quintaneta).

Lo influjo de la imprenta y la aplicassió de cadaú guiada y exitada per los sabuts, díe que lo faríen home al món, perque hasta ara (al seu tems) encara no habíe eixit de chiquet.

Creíe que los homens may habíen sigut millós, sino que a uns atres tems van tindre menos leys y menos sossiedat, y així menos juissi y censura de les seues acsions; pero que la sossiedat se habíe anat constituín milló, encara que no be del tot.

Segons ell, los homens del seu tems no enteníen lo comers, la agricultura, les arts, ni les siensies, perque li pareixíe que no veíe mes que torpesa, casualidat, charlatanisme y miseria.

Cuan se va sabé la seua ressolusió de casás li van preguntá, cóm sén tan sabut caíe an esta vulgaridat. Y va contestá: no es vulgaridat casás, perque es seguí la naturalesa, sino casás mal per interés o per mera y sola raó de nom, y queixás después, o condená lo matrimoni y parlá mal de les dones.

Abans de coneixe a son pare díe que donáe grassies a Deu perque no lay habíe dixat coneixe, pos habíe vist mols chiquets de qui no li penaríe sé pare, y pocs homens de qui voldríe sé fill. 

Pero cuan va trobá a son pare, va plorá de pena de no habél conegut desde la cuna. Y sobre lo seu apellit va contestá a don Vicente, son germá de Morfina, que li va preguntá si estáe orgullós de ell: ya me pareixíe a mí que no podíe escapá de un López, de un Pérez, de un Martínez, Jiménez, Sánchez, o Fernández, perque estos linajes són com los vileros que a tota vila se troben.

Com habíe tratat en flares y monges y los coneixíe mol be, díe que an aquells los faltabe un voto, y an estes nels sobraben dos. 

Pero no explicabe mes, y no sabem quins votos eren eixos.

Per tres coses (díe) donaría yo la vida: per la religió que professo, per ma mare y per lo meu poble. Li van preguntá una vegada que acababe de di aixó, si la donaríe per lo Rey; y va contestá que no enteníe la pregunta.

Solíe di que en general la primera nessessidat de les dones es parlá; la segona murmurá de atres, y la tersera, sé adulades.

La perea als jovens, la desautoridat als agüelos, la vanidat a les fees, y casá a un home baixotet en una dona alta, díe que són cuatre pecats iguals, contra natura.

Recomanán la frugalidat solíe di: carn una vegada al día, y eixa a 

l'olla o rostida. Y condenán la tacañería als plats: lo milló dols es la mel, lo milló coc, lo bon pa, lo milló licor, lo bon vi, y lo milló guiso, lo mes curtet y simple.

Díe que ñabíe cuatre coses que lo ficaben a pun de alferessía: taula menuda, llit curt, mula pesada, y navalla sense esmolá.

Cuatre que li omplíen l'alma de rissa: una agüela en flos, un home gurrumino, un predicadó de mal ejemple, y un flare o retó fenli la roda a una dama.

Y cuatre que li féen portá la má a la espasa:

engañá a un sego, feli la burla a un agüelo, un home peganli a una dona, y un fill maltratán a son pare o a sa mare.

Están a Sevilla li van brindá si volíe aná a vore a una poetisa que componíe sonetos, églogues de pastós y atres poemes; y va contestá que sí, pero que li habíen de di en tems lo día y la hora perque volíe preparás.

- ¿Quína preparamenta nessessitéu?, li van preguntá, y va di:

purgám y llimpiá be la pancha, y después péndrem un elixir que sé fé yo en gitam, mol espessial contra los vomits y la fluixera de ventre.

Entre les sentensies dels antics la que mes li agradáe ere aquella de Virgilio: Felix qui potuit rerum cognoscere causes. "dichós, felís, lo que alcanse a coneixe les causes de les coses»; aixó es, a la naturalesa.

Y de ell la sentensia mes sélebre es esta: que lo mol resá a ningú ha fet san, ni lo mol lligí sabut (només cal vore a Moncho), ni lo mol minjá ressio y fort.

Moltes atres dites y sentensies se li atribuíxen; pero o són mol vulgás, o sels vol doná autoridat en lo seu nom. Y així mateix se conten de ell diferens fets que de cap manera corresponen al consepte que lo seu gran talento y máxima prudensia mereixen.

Yo estic convensut de que així los dits com los fets que corren com si foren seus y són tan indignes de la seua discressió y sabiduría, perteneixen al fals o apócrifo Pedro Saputo, a qui los de Almudévar van fotre fora a gorrades y en raó del seu poble, tan malparat lo malparit, y que, com ham dit, ere un acsiomo, un dropo, gat, torpe, indessén, (algo paregut a Mario Sasot Escuer, lo de la revista de la franja del meu cul.)

Mario Sasot Escuer, capsot, franchista, la franja del meu cul

Lo fill de la pubilla va sé mol sobrio, mol fi, mol amable, persona de mol respecte, y tan gran en tot com se ha vist an esta verdadera historia de la seua vida.