De Génova provenían también los artesanos que introdujeron en Valencia la producción del terciopelo de seda (vellut , en valenciano y velluto en italiano) y que formaron los gremios de los velluters.

www.museodelasedavalencia.com
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc

Lo corv.
Edgar Allan Poe.
Traducsió
de Ramón Guimerá Lorente (Moncho).
Traducsió de una versió trobada a internet
que no té res a vore en la original de Edgaret "The Raven".
Carlos Arturo Torres.
I
Una
nit pavorosa, ñirviós
relligía un mamotreto gros
cuan vach
creure escoltá
un extrañ soroll, de repén
com si algú
tocare suavemén
a la meua porta: «Visita impertinén
es, vach
di, y res mes».
II
¡Ah!
Men enrecordo mol be; ere al ivern,
impassién yo medía lo tems
etern
cansat de buscá
als llibres la calma tranquilisadora
al
doló de la morta Leonora
que habite en los ángels ara
¡pera
sempre mes!
III
Vach
sentí los cruixits y l´elástic
rosá de les cortines, un
fantástic
terror, com may sentit había
y vach volé aquell
soroll explicám,
lo meu espíritu oprimit calmá per fin:
«Un
viaché perdut es,
vach di, y res mes».
IV
Ya
en mes calma: «Caballé
vach cridá, o dama, suplicátos vull
tos
servigáu excusá
pero la meua atensió no estabe ben desperta
y
va sé la vostra cridada tan inserta...»
Vach obrí allabonses de
gom a gom la porta:
oscurina, y res mes.
V
Miro
al no res, exploro la tiniebla
y séntigo entonses que la meua
mén
se ompli de idees com cap atre mortal
les va tindre
abáns,
y escolto en oíts anhelans
«Leonora » unes veus
sussurrans
murmurá, y res mes.
VI
Torno
a la meua estansia en temó
y torno a escoltá mes fort fotre
cops;
«algo, me dic, toque a la finestra,
compendre vull la
siñal arcana
y calmá esta angustia sobrehumana»:
¡lo ven, y
res mes!
VII
La finestra vach obrí: revolán
vach vore entonses un corv
aleteján
com un muixó de un atra edat;
sense mes seremonia va
entrá a la sala
en gesto siñorial y negres ales
y damún de
un busto, al dintel de Palas,
se va posá, y res mes.
VIII
Miro
al muixó negre, sonrién
dabán del seu grave y serio continén
y
li escomenso a parlá,
no sense intensió irónica:
«Oh corv,
oh venerable ave anacrónica,
¿quín es lo teu nom a la regió
plutónica?»
Va di lo corv: «May mes».
IX
En
este cas tan raro
me vach extraña de escoltá tan cla
tal nom
pronunsiá
y ting que confessá que me vach assustá
pos dingú,
crec, va tindre lo gust
de un corv vore, posat damún de un
busto
en tal nom: «May mes».
X
Com
si haguera volcat l´alma,
va callá lo muixó y ni un momén
les
plomes va sorollá,
«datres de mí han fugit y yo me crec
que
ell sen anirá demá sense tardá
com ya m´ha abandonat la
esperansa»;
va di lo corv: «¡May mes! »
XI
Una
resposta al escoltá directa
me vach di, no sense inquietut
secreta,
«Es aixó y res mes.
Tot lo que va adependre de un
amo desgrassiat,
al que tossut ha perseguit la fortuna
y sol
este estribillo ha conservat
¡eixe may mes, may mes!»
XII
Vach
girá l´assiento hasta quedám enfrente
de la porta, del busto y
del vidén corv
y entonses ya, reclinat a la blana cadira
en
somnis fantastics me afonaba,
pensán sempre en qué volíe
di
aquell may mes, may mes.
XIII
Mol
tems me vach quedá aixina ensomián,
y aquell extrañ muixó
sense pará mirán;
ocupabe lo diván
de vellut, aon juns
mos assentabem
y en lo meu dol, pensaba que Ella,
may mes
ocuparíe esta habitassió.
XIV
Entonses
me va pareixe l´aire denso
com una auló de sucarrat incienso
de
un invissible altá;
y escolto veus repetí:
«Olvida a Leonor,
béute lo nepenthes
beu l´olvido a les seues fons»;
va di lo
corv: «¡May mes! »
XV
«Profeta,
vach di, augur de atres edats
que van aventá les negres
tempestats
aquí peral meu mal,
huésped de esta morada de
tristesa,
dísme, oscur engendre de la nit de paó,
si una mel
ñaurá per a la meua amargó»:
va di lo corv: «¡May
mes!»
XVI
«Profeta, vach di, o dimoni, tú,
corv,
per Deu, per mí, per la meua gran doló,
per lo teu
poder fatal
dísme si alguna vegada a Leonora
tornaré a vore a
la eternal aurora
aon está felís en los querubins»;
va di
lo corv: «¡May mes! »
XVII
«Que
sigue esta paraula la radera,
torna a la plutónica rivera»,
vach
cridá: «¡No tornos mes,
no dixos ni potades, ni una ploma
y
lo meu espíritu, rodejat de densa broma
libera del pes que
té!»
Va di lo corv: «¡May mes! »
XVIII
Y
lo corv parat, fúnebre y adusto
seguix sempre de Palas posat al
busto
y en la llum del meu cresol,
proyecte una taca umbría a
la alfombra
y la seua mirada de demoni assombre...
¡Ay! ¿La
meua alma en dol
de la seua sombra se podrá apartá?
¡May
mes!
https://narrativabreve.com/2017/02/el-cuervo-allan-poe-en-estado-puro.html
Aquí os ofrezco la traducción de Julio Cortázar y, tras esta, la versión original (The Raven).
Una vez, al filo de una lúgubre media noche,
mientras débil y cansado, en tristes reflexiones embebido,
inclinado sobre un viejo y raro libro de olvidada ciencia,
cabeceando, casi dormido,
oyóse de súbito un leve golpe,
como si suavemente tocaran,
tocaran a la puerta de mi cuarto.
“Es —dije musitando— un visitante
tocando quedo a la puerta de mi cuarto.
Eso es todo, y nada más.”
¡Ah! aquel lúcido recuerdo
de un gélido diciembre;
espectros de brasas moribundas
reflejadas en el suelo;
angustia del deseo del nuevo día;
en vano encareciendo a mis libros
dieran tregua a mi dolor.
Dolor por la pérdida de Leonora, la única,
virgen radiante, Leonora por los ángeles llamada.
Aquí ya sin nombre, para siempre.
Y el crujir triste, vago, escalofriante
de la seda de las cortinas rojas
llenábame de fantásticos terrores
jamás antes sentidos. Y ahora aquí, en pie,
acallando el latido de mi corazón,
vuelvo a repetir:
“Es un visitante a la puerta de mi cuarto
queriendo entrar. Algún visitante
que a deshora a mi cuarto quiere entrar.
Eso es todo, y nada más.”
Ahora, mi ánimo cobraba bríos,
y ya sin titubeos:
“Señor —dije— o señora, en verdad vuestro perdón imploro,
mas el caso es que, adormilado
cuando vinisteis a tocar quedamente,
tan quedo vinisteis a llamar,
a llamar a la puerta de mi cuarto,
que apenas pude creer que os oía.”
Y entonces abrí de par en par la puerta:
Oscuridad, y nada más.
Escrutando hondo en aquella negrura
permanecí largo rato, atónito, temeroso,
dudando, soñando sueños que ningún mortal
se haya atrevido jamás a soñar.
Mas en el silencio insondable la quietud callaba,
y la única palabra ahí proferida
era el balbuceo de un nombre: “¿Leonora?”
Lo pronuncié en un susurro, y el eco
lo devolvió en un murmullo: “¡Leonora!”
Apenas esto fue, y nada más.
Vuelto a mi cuarto, mi alma toda,
toda mi alma abrasándose dentro de mí,
no tardé en oír de nuevo tocar con mayor fuerza.
“Ciertamente —me dije—, ciertamente
algo sucede en la reja de mi ventana.
Dejad, pues, que vea lo que sucede allí,
y así penetrar pueda en el misterio.
Dejad que a mi corazón llegue un momento el silencio,
y así penetrar pueda en el misterio.”
¡Es el viento, y nada más!
De un golpe abrí la puerta,
y con suave batir de alas, entró
un majestuoso cuervo
de los santos días idos.
Sin asomos de reverencia,
ni un instante quedo;
y con aires de gran señor o de gran dama
fue a posarse en el busto de Palas,
sobre el dintel de mi puerta.
Posado, inmóvil, y nada más.
Entonces, este pájaro de ébano
cambió mis tristes fantasías en una sonrisa
con el grave y severo decoro
del aspecto de que se revestía.
“Aun con tu cresta cercenada y mocha —le dije—,
no serás un cobarde,
hórrido cuervo vetusto y amenazador.
Evadido de la ribera nocturna.
¡Dime cuál es tu nombre en la ribera de la Noche Plutónica!”
Y el Cuervo dijo: “Nunca más.”
Cuánto me asombró que pájaro tan desgarbado
pudiera hablar tan claramente;
aunque poco significaba su respuesta.
Poco pertinente era. Pues no podemos
sino concordar en que ningún ser humano
ha sido antes bendecido con la visión de un pájaro
posado sobre el dintel de su puerta,
pájaro o bestia, posado en el busto esculpido
de Palas en el dintel de su puerta
con semejante nombre: “Nunca más.”
Mas el Cuervo, posado solitario en el sereno busto.
las palabras pronunció, como virtiendo
su alma sólo en esas palabras.
Nada más dijo entonces;
no movió ni una pluma.
Y entonces yo me dije, apenas murmurando:
“Otros amigos se han ido antes;
mañana él también me dejará,
como me abandonaron mis esperanzas.”
Y entonces dijo el pájaro: “Nunca más.”
Sobrecogido al romper el silencio
tan idóneas palabras,
“sin duda —pensé—, sin duda lo que dice
es todo lo que sabe, su solo repertorio, aprendido
de un amo infortunado a quien desastre impío
persiguió, acosó sin dar tregua
hasta que su cantinela sólo tuvo un sentido,
hasta que las endechas de su esperanza
llevaron sólo esa carga melancólica
de ‘Nunca, nunca más’.”
Mas el Cuervo arrancó todavía
de mis tristes fantasías una sonrisa;
acerqué un mullido asiento
frente al pájaro, el busto y la puerta;
y entonces, hundiéndome en el terciopelo,
empecé a enlazar una fantasía con otra,
pensando en lo que este ominoso pájaro de antaño,
lo que este torvo, desgarbado, hórrido,
flaco y ominoso pájaro de antaño
quería decir graznando: “Nunca más.”
En esto cavilaba, sentado, sin pronunciar palabra,
frente al ave cuyos ojos, como-tizones encendidos,
quemaban hasta el fondo de mi pecho.
Esto y más, sentado, adivinaba,
con la cabeza reclinada
en el aterciopelado forro del cojín
acariciado por la luz de la lámpara;
en el forro de terciopelo violeta
acariciado por la luz de la lámpara
¡que ella no oprimiría, ¡ay!, nunca más!
Entonces me pareció que el aire
se tornaba más denso, perfumado
por invisible incensario mecido por serafines
cuyas pisadas tintineaban en el piso alfombrado.
“¡Miserable —dije—, tu Dios te ha concedido,
por estos ángeles te ha otorgado una tregua,
tregua de nepente de tus recuerdos de Leonora!
¡Apura, oh, apura este dulce nepente
y olvida a tu ausente Leonora!”
Y el Cuervo dijo: “Nunca más.”
“¡Profeta!” —exclamé—, ¡cosa diabolica!
¡Profeta, sí, seas pájaro o demonio
enviado por el Tentador, o arrojado
por la tempestad a este refugio desolado e impávido,
a esta desértica tierra encantada,
a este hogar hechizado por el horror!
Profeta, dime, en verdad te lo imploro,
¿hay, dime, hay bálsamo en Galaad?
¡Dime, dime, te imploro!”
Y el cuervo dijo: “Nunca más.”
“¡Profeta! —exclamé—, ¡cosa diabólica!
¡Profeta, sí, seas pájaro o demonio!
¡Por ese cielo que se curva sobre nuestras cabezas,
ese Dios que adoramos tú y yo,
dile a esta alma abrumada de penas si en el remoto Edén
tendrá en sus brazos a una santa doncella
llamada por los ángeles Leonora,
tendrá en sus brazos a una rara y radiante virgen
llamada por los ángeles Leonora!”
Y el cuervo dijo: “Nunca más.”
“¡Sea esa palabra nuestra señal de partida
pájaro o espíritu maligno! —le grité presuntuoso.
¡Vuelve a la tempestad, a la ribera de la Noche Plutónica.
No dejes pluma negra alguna, prenda de la mentira
que profirió tu espíritu!
Deja mi soledad intacta.
Abandona el busto del dintel de mi puerta.
Aparta tu pico de mi corazón
y tu figura del dintel de mi puerta.
Y el Cuervo dijo: “Nunca más.”
Y el Cuervo nunca emprendió el vuelo.
Aún sigue posado, aún sigue posado
en el pálido busto de Palas.
en el dintel de la puerta de mi cuarto.
Y sus ojos tienen la apariencia
de los de un demonio que está soñando.
Y la luz de la lámpara que sobre él se derrama
tiende en el suelo su sombra. Y mi alma,
del fondo de esa sombra que flota sobre el suelo,
no podrá liberarse. ¡Nunca más!
//
Once upon a midnight dreary, while I pondered weak and weary,
Over many a quaint and curious volume of forgotten lore,
While I nodded, nearly napping, suddenly there came a tapping,
As of some one gently rapping, rapping at my chamber door.
`’Tis some visitor,’ I muttered, `tapping at my chamber door –
Only this, and nothing more.’
Ah, distinctly I remember it was in the bleak December,
And each separate dying ember wrought its ghost upon the floor.
Eagerly I wished the morrow; – vainly I had sought to borrow
From my books surcease of sorrow – sorrow for the lost Lenore –
For the rare and radiant maiden whom the angels named Lenore –
Nameless here for evermore.
And the silken sad uncertain rustling of each purple curtain
Thrilled me – filled me with fantastic terrors never felt before;
So that now, to still the beating of my heart, I stood repeating
`’Tis some visitor entreating entrance at my chamber door –
Some late visitor entreating entrance at my chamber door; –
This it is, and nothing more,’
Presently my soul grew stronger; hesitating then no longer,
`Sir,’ said I, `or Madam, truly your forgiveness I implore;
But the fact is I was napping, and so gently you came rapping,
And so faintly you came tapping, tapping at my chamber door,
That I scarce was sure I heard you’ – here I opened wide the door; –
Darkness there, and nothing more.
Deep into that darkness peering, long I stood there wondering, fearing,
Doubting, dreaming dreams no mortal ever dared to dream before;
But the silence was unbroken, and the darkness gave no token,
And the only word there spoken was the whispered word, `Lenore!’
This I whispered, and an echo murmured back the word, `Lenore!’
Merely this and nothing more.
Back into the chamber turning, all my soul within me burning,
Soon again I heard a tapping somewhat louder than before.
`Surely,’ said I, `surely that is something at my window lattice;
Let me see then, what thereat is, and this mystery explore –
Let my heart be still a moment and this mystery explore; –
‘Tis the wind and nothing more!’
Open here I flung the shutter, when, with many a flirt and flutter,
In there stepped a stately raven of the saintly days of yore.
Not the least obeisance made he; not a minute stopped or stayed he;
But, with mien of lord or lady, perched above my chamber door –
Perched upon a bust of Pallas just above my chamber door –
Perched, and sat, and nothing more.
Then this ebony bird beguiling my sad fancy into smiling,
By the grave and stern decorum of the countenance it wore,
`Though thy crest be shorn and shaven, thou,’ I said, `art sure no craven.
Ghastly grim and ancient raven wandering from the nightly shore –
Tell me what thy lordly name is on the Night’s Plutonian shore!’
Quoth the raven, `Nevermore.’
Much I marvelled this ungainly fowl to hear discourse so plainly,
Though its answer little meaning – little relevancy bore;
For we cannot help agreeing that no living human being
Ever yet was blessed with seeing bird above his chamber door –
Bird or beast above the sculptured bust above his chamber door,
With such name as `Nevermore.’
But the raven, sitting lonely on the placid bust, spoke only,
That one word, as if his soul in that one word he did outpour.
Nothing further then he uttered – not a feather then he fluttered –
Till I scarcely more than muttered `Other friends have flown before –
On the morrow he will leave me, as my hopes have flown before.’
Then the bird said, `Nevermore.’
Startled at the stillness broken by reply so aptly spoken,
`Doubtless,’ said I, `what it utters is its only stock and store,
Caught from some unhappy master whom unmerciful disaster
Followed fast and followed faster till his songs one burden bore –
Till the dirges of his hope that melancholy burden bore
Of “Never-nevermore.”‘
But the raven still beguiling all my sad soul into smiling,
Straight I wheeled a cushioned seat in front of bird and bust and door;
Then, upon the velvet sinking, I betook myself to linking
Fancy unto fancy, thinking what this ominous bird of yore –
What this grim, ungainly, ghastly, gaunt, and ominous bird of yore
Meant in croaking `Nevermore.’
This I sat engaged in guessing, but no syllable expressing
To the fowl whose fiery eyes now burned into my bosom’s core;
This and more I sat divining, with my head at ease reclining
On the cushion’s velvet lining that the lamp-light gloated o’er,
But whose velvet violet lining with the lamp-light gloating o’er,
She shall press, ah, nevermore!
Then, methought, the air grew denser, perfumed from an unseen censer
Swung by Seraphim whose foot-falls tinkled on the tufted floor.
`Wretch,’ I cried, `thy God hath lent thee – by these angels he has sent thee
Respite – respite and nepenthe from thy memories of Lenore!
Quaff, oh quaff this kind nepenthe, and forget this lost Lenore!’
Quoth the raven, `Nevermore.’
`Prophet!’ said I, `thing of evil! – prophet still, if bird or devil! –
Whether tempter sent, or whether tempest tossed thee here ashore,
Desolate yet all undaunted, on this desert land enchanted –
On this home by horror haunted – tell me truly, I implore –
Is there – is there balm in Gilead? – tell me – tell me, I implore!’
Quoth the raven, `Nevermore.’
`Prophet!’ said I, `thing of evil! – prophet still, if bird or devil!
By that Heaven that bends above us – by that God we both adore –
Tell this soul with sorrow laden if, within the distant Aidenn,
It shall clasp a sainted maiden whom the angels named Lenore –
Clasp a rare and radiant maiden, whom the angels named Lenore?’
Quoth the raven, `Nevermore.’
`Be that word our sign of parting, bird or fiend!’ I shrieked upstarting –
`Get thee back into the tempest and the Night’s Plutonian shore!
Leave no black plume as a token of that lie thy soul hath spoken!
Leave my loneliness unbroken! – quit the bust above my door!
Take thy beak from out my heart, and take thy form from off my door!’
Quoth the raven, `Nevermore.’
And the raven, never flitting, still is sitting, still is sitting
On the pallid bust of Pallas just above my chamber door;
And his eyes have all the seeming of a demon’s that is dreaming,
And the lamp-light o’er him streaming throws his shadow on the floor;
And my soul from out that shadow that lies floating on the floor
Shall be lifted – nevermore!
| t'agüelo, ton yayo | tu abuelo | ||
| t'amagarás | te esconderás | ||
| t'entenguen | te entiendan | ||
| t'ha dixat | te ha dejado | ||
| t'has amagat | te has escondido | ||
| t'hay entés | te he entendido | ||
| ta mare | tu madre | ||
| tabá, tabáns | tábano, tábanos | ||
| tabaco | tabaco | ||
| tabal, tabalet | tabal, tabalet, tambor | ||
| tabalada, trompada, hóstia | trompazo | ||
| tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá | mucho ruido | ||
| tabáns | tábanos | ||
| tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra | tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra | ||
| tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques | Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez | ||
| tabernari, tabernaris, de taberna | tabernario, ordinario, grosero, basto, soez | ||
| taberné | tabernero | ||
| tabernes | tabernas | ||
| tabernés | taberneros | ||
| tablero, tableros | tablero, tableros | ||
| tablilla, tablilles | tablilla, tablillas, tablita, tablitas | ||
| tablón de anunsis | tablón de anuncios | ||
| taburet, taburets | taburete, taburetes | ||
| tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá | Manchar // a manchar – atacar | ||
| taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote | mancha, manchas – herida interna | ||
| tacada | manchada, herida | ||
| tacál | mancharlo | ||
| tacála | mancharla | ||
| tacañería | tacañería | ||
| tacáre | manchara, manchase | ||
| tacaríen | mancharían | ||
| tacás | mancharse | ||
| tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba | manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa | ||
| tachá – tachá = tachada, cop en una tacha | Tachar – golpe con un clavo | ||
| tacha, taches | clavo, clavos | ||
| tacha, taches | clavo, clavos | ||
| tachat, tachats, tachada, tachades | tachado, tachada, tachadas, tachados | ||
| tacó, tacóns | tacón, tacones | ||
| taco, tacos | taco, tacos | ||
| tacte, tacto | tacto | ||
| tafarra, (torsut com una tafarra) | tafarra | ||
| tahur, tahúrs | tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas | ||
| tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual | tal (como) | ||
| talante, talán | talante | ||
| talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) | atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante | ||
| taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns | Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco | ||
| talecada, trompada, hóstia | trompazo | ||
| talego, presó, presoneta | talego, cárcel, prisión | ||
| tall, talls | tajo, tajos, corte, cortes | ||
| tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen | cortar - tallar | ||
| talla (número de) – del peu – de la sintura, talles | talla, tallas | ||
| tallabe | cortaba | ||
| tallaben | cortaban | ||
| tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla | corte, tajo (de carn) | ||
| tallades | cortes de carne, chuletas | ||
| talladó de magre | cortador de jamón | ||
| talláe, tallabe | cortaba – tallaba | ||
| talláli | cortarle | ||
| tállali | córtale | ||
| tallán (g) | cortando | ||
| tallán, talláns, que tallen | cortante, cortantes | ||
| tallánli | cortándole | ||
| tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit | cortado | ||
| talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa | talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza | ||
| taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) | taller, talleres | ||
| talles (verbo tallá, tú talles) | cortas | ||
| tallos (cuan) | cortes (cuando) | ||
| taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta | talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta | ||
| talocha, taloches, pareguda a una plana | talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso. | ||
| talús, talúsos – terré, terrés | talud, taludes | ||
| Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) | Tamarite de Litera | ||
| tamboriná, tamborinada, cop, tossoló | golpe, tozolón | ||
| tamé | también | ||
| tampoc | tampoco | ||
| tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán | tan, tanto, tanta | ||
| tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré | cerrar | ||
| tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles | cierra | ||
| tancabe | cerraba | ||
| tancaben | cerraban | ||
| tancada | cerrada | ||
| tancades | cerradas | ||
| tancáe, tancabe | cerraba | ||
| tancáem, tancabem | cerrábamos | ||
| tancáen, tancaben | cerraban | ||
| tancáes – tancabes – tancades | cerrabas | ||
| táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) | enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas | ||
| tancál, tancála | cerrarlo, cerrarla | ||
| tancamén | cierre, cerramiento | ||
| tancán (g) | cerrando | ||
| tancánla | cerrándola | ||
| tancánse | cerrándose | ||
| tancará | cerrará | ||
| tancaré | cerraré | ||
| tancáre, tancare (si ell o ella) | cerrara, cerrase | ||
| tancáren, tancaren | cerraran, cerrasen | ||
| tancás | cerrarse | ||
| tancat, tancada, tancats, tancades | cerrado, cerrada, cerrados, cerradas | ||
| tanco | cierro | ||
| táncon (que mos) | que nos cierren | ||
| tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) | tangar, engañar | ||
| tanque | cierra | ||
| tanquém | cerramos | ||
| tánquen, tanquen | cierran | ||
| tans | tantos | ||
| tantejá, tanteján | tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar | ||
| tantejáben | tanteaban | ||
| tantejátos | tantearos a vosotros | ||
| tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos | tantearos entre vosotros | ||
| tantíssim, tantíssims | tantísimo, tantísimos | ||
| tantíssima, tantíssimes | tantísima, tantísimas | ||
| tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral | cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha | ||
| tañí una campana | tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar | ||
| tap, tape, taps, tapes (de suro) | tapa (de corcho) | ||
| tap, taps, tape, tapes | tapón, tapones | ||
| tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa | tapar | ||
| tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá | tapa, tapas | ||
| tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá | tapa, tapas, tapeo, tapear | ||
| tapabe | tapaba | ||
| tapaben | tapaban | ||
| tapada | tapada | ||
| tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes | tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas | ||
| tapáe, tapabe | tapaba | ||
| tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta | tapadito, tapadita | ||
| tapál | taparlo | ||
| tapáls | taparlos | ||
| tapán (g) | tapando | ||
| tapánla | tapándola | ||
| tapánli | tapándole | ||
| tapánlos | tapándolos | ||
| tapánse | tapándose | ||
| tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques | Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas | ||
| tapat, tapada – tápat ! | tapado, tapada – tápate ! | ||
| tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es | tapia, tapias | ||
| tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá | tapiz, tapices – atapí : compactar | ||
| tapissada, tapissat | tapizada, tapizado | ||
| tapó, tap | tapón | ||
| taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap | taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar | ||
| taquígrafo, taquígrafos | taquígrafo, taquígrafos | ||
| taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ | telaraña, telarañas | ||
| tarántula, tarántules | tarántula, tarántules | ||
| tararejá | tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear | ||
| tararejáe, tararejabe | tarareaba | ||
| tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs | Tardar – melocotón tardío de Calanda | ||
| tardáen , tardaben | tardaban | ||
| tardán (g) | tardando | ||
| tardansa | tardanza | ||
| tardará | tardará | ||
| tardaríen | tardarían | ||
| tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) | tarde, tardes – y la tarde ya pardea | ||
| targeta o tarjeta, targetes o tarjetes | tarjeta, tarjetas | ||
| tarongé, tarongés | naranjo, naranjos | ||
| taronja , taronges | naranja, naranjas | ||
| tarot | tarot | ||
| tarquín, tarquí, fang, limo | tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro | ||
| tarrós (com lo de Queretes), terrós | grumo de tierra | ||
| tart (es, arribém) tard | tarde | ||
| tarta, tartes, pastel, pastels | tarta, pastel | ||
| tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet | no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba) | ||
| tartíe | no paraba quieto – no decía nada | ||
| tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto | tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo | ||
| tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito | tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
| tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes | puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall) | ||
| tascorro, tasca | tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
| tassa, tasses | taza, tazas | ||
| tassá, valorá – tassada, tassa plena | tasar – vaso lleno | ||
| tassada de tassá | tasada | ||
| tassadó, tassadora, tassadós, tassadores | tasador, tasadora, tasadores, tasadoras | ||
| tasseta, tassetes | tacita, tacitas | ||
| Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres | Tastavins significa catavinos, prueba vinos | ||
| taula, taules | mesa, mesas, tabla, tablas | ||
| taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta | tablado de tablas para bailar | ||
| tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla | mesita, mesitas – tablilla, tablillas | ||
| tauló, taulóns | tablón | ||
| taulonet, taulonets | tabloncillo, tabloncillos | ||
| taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste | taxi, taxis, taxista | ||
| tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns | tazón, tazones | ||
| té (ell, ella) | tiene | ||
| te de roca | té de roca | ||
| te dic, te conto – te de roca, te vert | te digo, te cuento – té de roca, té verde | ||
| teatral, teatrals | teatral, teatrales | ||
| teatro, teatre, teatros, teatres | teatro, teatros | ||
| techo, techos | techo, techos | ||
| teclechán, teclejá, de tecla | tecleando, teclear, tecla | ||
| tecleje (él, ella) | teclea | ||
| técnic, técnics | técnico, técnicos | ||
| técnica, técniques | técnica, técnicas | ||
| tegua, teua | tuya | ||
| tegües, teues | tuyas | ||
| teissidó, teixidó, sastre | tejedor, sastre | ||
| teix - fon del teix, naiximén del Matarraña – taxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit | Tejo – fuente del tejo – taxus baccata | ||
| teixó, teixóns | tejón, tejones | ||
| tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit | membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido | ||
| tela, teles, telá | tela, telas, telar | ||
| tele, teles | tele, teles | ||
| telecomunicassións | telecomunicaciones | ||
| teleféric, teleférics | teleférico, teleféricos | ||
| telefónic, telefónics | telefónico, telefónicos | ||
| telefónica, telefóniques | telefónica, telefónicas | ||
| teléfono, teléfonos | teléfono, teléfonos | ||
| telepatía | telepatía | ||
| telepática, telepáticas | telepática, telepáticas | ||
| telescópic, telescópics | telescópico, telescópicos | ||
| telescópicamen | telescópicamente | ||
| telescopio, telescopios - te les copio | telescopio, telescopios - te las copio | ||
| televisió, televissió | televisión | ||
| télex (comunicassións) | télex (comunicaciones) | ||
| tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules | tejado, tejados, teja, tejas | ||
| tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque | tejería | ||
| tello (joc) - Tello apellit | juego del tello | ||
| teló, telóns | telón, telones | ||
| tema, temes | tema, temas | ||
| temátic, temátics | temático, temáticos | ||
| temém (que) – mos temém que, tením temó de que | tememos, tenemos miedo de que | ||
| temén (g) , tenín temó | temiendo | ||
| teménsu (ell, ella) | temiéndoselo | ||
| teménu | temiéndolo | ||
| temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat | temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado | ||
| temeridat, temeridats | temeridad, temeridades | ||
| temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques | temeroso, temerosa | ||
| temíe (se) | temía (se) | ||
| temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) | miedo, temor, miedos, temores | ||
| temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques | miedoso, miedosa, miedica | ||
| temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora | temperamento, genio | ||
| temperatura, temperatures | temperatura, temperaturas | ||
| tempestat, tempestats | tempestad, tempestades | ||
| tempestuós, tempestuosa | tempestuoso, tempestuosa | ||
| templabe | templaba | ||
| templadamen | templadamente | ||
| templámos | templarnos | ||
| templán (g) de templá | Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar | ||
| templansa | templanza | ||
| templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades | templado, con temple | ||
| temple | temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad | ||
| templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé | templo | ||
| temporada, temporades | temporada, temporadas | ||
| temporal, temporals | temporal, temporales | ||
| temporalidat | temporalidad | ||
| temporalmen | temporalmente | ||
| temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres | temporero, temporera | ||
| tems | tiempo | ||
| ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná | te ríes, te acuerdas, te puedes ir | ||
| tenalla, tenalles – tina, tines – tinet | tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite | ||
| tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo | tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo | ||
| tenás | tenaz | ||
| tenasses | tenazas | ||
| tenasseta, tenassetes | tenacita, tenacitas | ||
| tenassidat | tenacidad | ||
| tenda, botiga | tienda, botica | ||
| tendé, tendés, tendero, tenderos | tenderos | ||
| tendénsia | tendencia | ||
| tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta | tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla | ||
| tendes, botigues | tiendas, boticas | ||
| tendeta | tiendecita | ||
| tendetes | tiendecitas | ||
| tendra, tendres | tierna, tiernas | ||
| tendramen | tiernamente | ||
| tendre, tendres | tierno, tiernos | ||
| tendresa | ternura | ||
| tendreses | ternuras | ||
| tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! | tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica ! | ||
| tendretes | tiernecitas, tiernecicas | ||
| tendríe, tindríe | tendría | ||
| tendríen, tindríen | tendrían | ||
| tendríssim, tendríssims | tiernísimo, tiernísimos | ||
| tendríssima | tiernísima | ||
| tendríssima, tendríssimes | tiernísima, tiernísimas | ||
| tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla | tenedor, tenedores | ||
| tenen, ténen | tienen | ||
| tengut, tingut | tenido | ||
| tenía | tenía | ||
| tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia | tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista | ||
| teníe | tenía | ||
| teníem | teníamos | ||
| Teníen | tenían | ||
| teníes | tenías | ||
| teníeu | teníais | ||
| tením | tenemos | ||
| tenín (g) | teniendo | ||
| tenínla | teniéndola | ||
| tenínlo | teniéndolo | ||
| tenínme | teniéndome | ||
| tenínne deu, n´han perdut vuit | teniendo diez, han perdido ocho | ||
| tenínse | teniéndose | ||
| tenis | tenis | ||
| teníu | tenéis | ||
| teníume | tenedme | ||
| tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera | tenor | ||
| tens | tienes | ||
| tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa | tensar | ||
| tensió, tensións | tensión, tensiones | ||
| tenso, tensos, tensa, tenses | tenso, tensos, tensa, tensas | ||
| tentá | tentar | ||
| tentácul, tentáculs | tentáculo, tentáculos | ||
| tentada | tentada | ||
| tentadó, tentadora | tentador, tentadora | ||
| tentán (g) a la sort | tentando a la suerte | ||
| tentassió | tentación | ||
| tentassións | tentaciones | ||
| tentat, tentats | tentado, tentados | ||
| teñí, tintá (roba) | teñir, tintar | ||
| teó (negre com un) | tizón (negro como un) | ||
| teóns | tizones | ||
| teoría | teoría | ||
| teoríes | teorías | ||
| terápia, terápies | terapia, terapias | ||
| térbol, térbols | turbio, turbios | ||
| térbola, térboles | turbia, turbias | ||
| terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
| tergiversá | tergiversar | ||
| terme (munissipal) | término (municipal) | ||
| termes | términos | ||
| terminal | terminal | ||
| terminals | terminales | ||
| termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) | termoarcilla, termoarcillas | ||
| ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. | polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal | ||
| ternasco, carn de cordé | ternasco, carne de cordero | ||
| ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles | ternera, terneras | ||
| ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells | ternero, terneros | ||
| ternura, tendresa, tendre, tendra | ternura | ||
| terra, terres | tierra, tierras | ||
| terraplé, terraplén, terrapléns | terraplén, terraplenes | ||
| terraplenet, terraplenets | terraplén pequeño | ||
| terrassa | terraza | ||
| terrasses | terrazas | ||
| terraza, terrassa | terraza | ||
| Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó | terraplén, talud | ||
| terrenals | terrenales | ||
| terrenes | terrenas | ||
| terreno, terrenos | terreno, terrenos | ||
| terres | tierras | ||
| terrestre | terrestre | ||
| terrible, terribles | terrible, terribles | ||
| terrissa, fang cuit, serámica | barro cocido, cerámica | ||
| territori, territoris | territorio, territorios | ||
| territorial, territorials | territorial, territoriales | ||
| terror, molta temó, molta po | terror | ||
| terrorífic, terrorífica | terrorífico, terrorífica | ||
| terrorífics | terroríficos | ||
| terrosset, tarrosset | grumo de tierra pequeño | ||
| ters | terso | ||
| tersé | tercero | ||
| tersera | tercera | ||
| tersera | tercera | ||
| terseres | terceras | ||
| tersés | terceros | ||
| tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá | terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar | ||
| térsio | tercio | ||
| tersiopial | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
| tertúlia | tertulia | ||
| tertúlies | tertulias | ||
| tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche | tesis doctoral | ||
| tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) | tesorero, tesoreros | ||
| tessoro, tessoros | tesoro, tesoros | ||
| testadó, lo que fa lo testamén | testador | ||
| testamén, testaméns | testamento, testamentos | ||
| testiga | testiga | ||
| testigo | testigo | ||
| testigos | testigos | ||
| testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). | testigas | ||
| testimoni, testimonis | testimonio, testimonios | ||
| testimoniaben | testimoniaban | ||
| testimonis | testimonios | ||
| tetamen, mamellám (com les pechúa) | tetamen | ||
| tetris | tetris | ||
| teu, teua, teus, teues | tuyo, tuya, tuyos, tuyas | ||
| teula, teules, tella, telles | teja, tejas | ||
| teulada, teulades, tellat, tellats | tejado, tejados | ||
| teules | tejas | ||
| teus | tuyos | ||
| texto, texte, textos, textes | texto, textos | ||
| tía | tía | ||
| tiala, tela | tela | ||
| tiandra, tendra | tierna | ||
| tiandre, tendre | tierno | ||
| tiarra (Valjunquera), tiarres | tierra | ||
| tibia | tibia | ||
| tibiamen | tibiamente | ||
| tibio | tibio | ||
| tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols | tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso | ||
| tientos | tientos | ||
| tiessa | tiesa | ||
| tiesso | tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido | ||
| tigre, tigres | tigre, tigres | ||
| tilín | tilín | ||
| timbrasso | timbrazo | ||
| timbre | timbre | ||
| timbres | timbres | ||
| tímida, tímides | tímida, tímidas | ||
| tímit, tímits | tímido, tímidos | ||
| timó, timós – sopes de timó | tomillo, tomillos – sopas de tomillo | ||
| timonet, timonets | tomillito, tomillitos | ||
| timós | tomillos | ||
| tin, ti ! | ten, toma ! | ||
| tina, tinet del oli de oliva, tines | barrica para el aceite de oliva, tina, tinas | ||
| tinalles, tenalles | tinajas | ||
| tinc, ting | tengo | ||
| tindrá | tendrá | ||
| tindrán | tendrán | ||
| tindrás | tendrás | ||
| tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú | tener en el bote | ||
| tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener | ||
| tíndrel | tenerlo | ||
| tíndrela | tenerla | ||
| tíndrelay en cuenta | tenérselo en cuenta | ||
| tíndreles | tenerlas | ||
| tíndreli | tenerle | ||
| tíndrels, tíndreles | tenerlos, tenerlas | ||
| tindrém | tendremos | ||
| tíndretos | teneros | ||
| tindréu | tendréis | ||
| tindría | tendría | ||
| tinet del oli, tina, tinets, tines | barrica para el aceite de oliva, tina | ||
| ting, tinc | tengo | ||
| tinga | tenga | ||
| tingám | tengamos | ||
| tingáu | tengáis | ||
| tinguda | tenida | ||
| tingudes | tenidas | ||
| tingue | tenga | ||
| tinguére | tuviera, tuviese | ||
| tinguérem | tuviéramos, tuviésemos | ||
| tingut, tinguts | tenido, tenidos | ||
| tiniebles | tinieblas | ||
| tinta, tintes | tinta, tintas | ||
| tinté, tintés | tintero, tinteros | ||
| tintinejá | tintinear | ||
| tintineján | tintineando | ||
| tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes | tintineo | ||
| tiñosos, que tenen tiña | tiñosos | ||
| tío | tío | ||
| tío, tía, tíos, tíes | tío, tía, tíos, tías | ||
| tións, teóns | tizones | ||
| tiparraco, tiparracos | tiparraco, tiparracos | ||
| típic | típico | ||
| tipo - classe | tipo - clase | ||
| tipos | tipos | ||
| tíra ! | tira, alante, arrea, etc | ||
| tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar | ||
| tira, tires | tira, tiras | ||
| tirabe | tiraba | ||
| tirada | tirada | ||
| tirada | tirada | ||
| tirades | tiradas | ||
| tirades | tiradas | ||
| tiráe o tirabe | tiraba | ||
| tiráen o tiraben | tiraban | ||
| tíral, tírals | tíralo, tíralos | ||
| tírala, tírales | tírala, tíralas | ||
| tirán (g) | tirando | ||
| tiránlos | tirándolos | ||
| tiránloshi | tirándoselos | ||
| tiráns | tirantes | ||
| tiránse | tirándose | ||
| tirásseli | tirársele | ||
| tirat | tirado | ||
| tirats | tirados | ||
| tiráu, tiréu | tiráis – tirarlo : tiráu | ||
| tire | tira | ||
| tirém | tiramos | ||
| tiren | tiran | ||
| tiréula | tiradla | ||
| tiritá, tremolá de fret | tiritar, temblar de frío | ||
| tiró a la cama, calambre - vore estiró | tirón, calambre | ||
| tiro, tiros, disparo, disparos | tiro, tiros, disparo, disparos | ||
| tiron | tiren | ||
| tiros (que tú) | tires (que tú) | ||
| tírria, aversió | tirria, aversión | ||
| tisores, estisores, estirores | tijeras | ||
| tissó, teó, tissóns, teóns | tizón, tizones | ||
| títul, títuls | título, títulos | ||
| titulá | titular | ||
| titulada, titulades | titulada, tituladas | ||
| titulat, titulats | titulado, titulados | ||
| tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola | tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo | ||
| to, tono, tó | tono | ||
| toalla, toalles | toalla, toallas | ||
| toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) | esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas) | ||
| tobeta, tobetes | esponjosa, blandita, vacía, fofa | ||
| toc de campana, toque | toque | ||
| tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada | Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1 | ||
| toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies | toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias | ||
| tocabe, tocáe | tocaba | ||
| tocaben, tocáen | tocaban | ||
| tocada | tocada | ||
| tocades | tocadas | ||
| tocadura, llaga, tocadures, llagues | llaga en la piel de un animal | ||
| tocál | tocarlo | ||
| tócal, tócala | tócalo, tócala | ||
| tocála | tocarla | ||
| tocáles | tocarlas | ||
| tocáli | tocarle | ||
| tocán (g) | tocando – muy cerca de | ||
| tocánme | tocándome | ||
| tocaríe | tocaría | ||
| tocaríen | tocarían | ||
| tocat | tocado | ||
| tocats | tocados | ||
| tocayo, que té lo mateix nom | tocayo | ||
| tochet | palito | ||
| tochets | palitos | ||
| tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots | palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo | ||
| toco | toco | ||
| tocon | toquen | ||
| tocos | toques | ||
| tocs de campana, toques | toques | ||
| toga, togues | toga, togas | ||
| tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré | os lo dejaré mañana | ||
| toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. | toldo, toldos | ||
| tolerá | tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar | ||
| toleránsia | tolerancia | ||
| tolerarém | toleraremos | ||
| tolerás | tolerarse | ||
| toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo | poza de agua en el río | ||
| tolls | pozas | ||
| tols, t'ols faréu | os los haréis | ||
| tomata, tomates | tomate, tomates | ||
| tomatera, tomateres | planta del tomate | ||
| tomates | tomates | ||
| tomateta, tomatetes, com los cherry | tomate pequeñito | ||
| tomátic, ninot animat de TV3, una tomata | muñeco animado de TV3, un tomate | ||
| tombá | tumbar | ||
| tombabe, tombáe | tumbaba | ||
| tombaben, tombáen | tumbaban | ||
| tombada | tumbada | ||
| tombán (g) | tumbando | ||
| tombánse | tumbándose | ||
| tombare | tumbara, tumbase | ||
| tombás, revolcás | tumbarse, revolcarse | ||
| tombat | tumbado | ||
| tómbat | túmbate | ||
| tombats | tumbados | ||
| tombo | tumbo | ||
| tomo, tomos (llibre) | tomo, tomos (libro) | ||
| ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare | tu padre | ||
| tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén | hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento | ||
| tono, tonos (sonido) | tono, tonos | ||
| tons pares | tus padres | ||
| tontades, tontada, tontería, tonteríes | tontadas, tontada, tontería, tonterías | ||
| tontamen | tontamente | ||
| tontechá, tontejá | tontear | ||
| tontecho, tontejo | tonteo | ||
| tontejá | tontear | ||
| tontería | tontería | ||
| tonteríes | tonterías | ||
| tontes | tontas | ||
| tontet, tontets | tontito, tontitos | ||
| tonto, tonta, tontos, tontes | tonto, tonta, tontos, tontas | ||
| topabem, topáem (mos) | nos encontrábamos con, nos dábamos contra | ||
| toparéu | toparemos | ||
| tope | tope | ||
| topes | topes | ||
| topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás | topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse | ||
| topetáe, topetabe | topaba | ||
| topetat | topado | ||
| topetéu (tos) | topáis | ||
| topéu (tos) | os topáis | ||
| topí | puchero de cerámica | ||
| topíns | pucheros | ||
| topo (yo me) | yo me topo, encuentro con | ||
| topografía | topografía | ||
| toponímia | toponímia | ||
| toponímic | toponímico | ||
| toponímica | toponímica | ||
| toponímiques | toponímicas | ||
| toque – toc – ell toque | toque – él toca | ||
| toquen | tocan | ||
| toques – tocs – tú toques | toques – tú tocas | ||
| toqueteo, toqueteos | toqueteo, toqueteos | ||
| toquéu | tocáis | ||
| toquiñá, toquiñás | toquetear | ||
| toquiñánse | toqueteándose | ||
| toquitiá, toquetejá | toquetear | ||
| torcá, torcás (los mocs) | limpiar (mocos) | ||
| torcaz, turcás, torcás | paloma turcaz | ||
| tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. | Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro. | ||
| tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes | Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos | ||
| tordolets | tortolitos | ||
| torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré | torear | ||
| tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall | roca grande – Valdeltormo, el valle | ||
| torna | vuelva | ||
| torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | volver, devolver, tornar | ||
| tornabe, tornaé | volvía | ||
| tornaben | volvían | ||
| tornada – de tornada al poble | Devuelta – de vuelta al pueblo | ||
| tornades | devueltas | ||
| tornáem, tornabem | volvíamos | ||
| tornáen, tornaben | volvían | ||
| tornál | volverlo, devolverlo | ||
| tornála | volverla, devolverla | ||
| tornálay | devolvérselo, volvérselo | ||
| tornáles | devolverlas | ||
| tornáli | devolverle | ||
| tornáls | devolverles | ||
| tornálsi | devolvérselos | ||
| tórnam | devuélveme | ||
| tornám, torném | volvemos, devolvemos | ||
| tornámos | devolvernos | ||
| tornán (g) | volviendo, devolviendo | ||
| tornaré | volveré | ||
| tornás | volverse, devolverse, contraatacar | ||
| tórnay ! | vuelve a hacer eso ! | ||
| torne | vuelve, devuelve | ||
| tornémi | volvamos a | ||
| tornen | vuelven | ||
| tornillo, tornillos | tornillo, tornillos | ||
| torno (yo) | yo vuelvo, devuelvo | ||
| torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa | torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa | ||
| tornon | vuelvan, devuelvan | ||
| torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós | torpe, torpes | ||
| torpemen | torpemente | ||
| torpes | torpes | ||
| torpesa | torpeza | ||
| torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, quemar | ||
| torrada, torrades | tostada, tostadas | ||
| torradet | tostadito | ||
| torre | torre | ||
| Torredarques | Torre de Arcas | ||
| torrén, torréns (de aigua) | torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre | ||
| torreó, torreóns | torreón, torreones | ||
| torres | torres | ||
| torreta | torrecilla | ||
| torron | tuesten | ||
| tórse | torcer | ||
| tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) | torcer, torcerse | ||
| torsén (g) | torciendo | ||
| torsíe | torcía | ||
| torsíen | torcían | ||
| torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne | retortijón de estómago, torzón en aragonés | ||
| torsuda | torcida | ||
| torsut | torcido | ||
| tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords | torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus) | ||
| tort, torta | torcido, tuerto, torcida, tuerta | ||
| torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit | torcida, tuerta | ||
| tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla | pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen. | ||
| torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos – espiral de humo | ||
| tortes | tuertas, torcidas | ||
| tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell | se tuerce el tobillo | ||
| torts | torcidos, tuertos | ||
| tortuós | tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado |
||
| tortuoses | tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas, disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas |
||
| tortura, tortures | tortura, torturas | ||
| torturada, torturades | torturada, torturadas | ||
| torturat, torturats | torturado, torturados | ||
| tos | tos | ||
| tos (a) beure algo a tos, de una vegada | beber algo de una vez | ||
| tos (vatros) – tos fa falta un rellonge | os hace falta un reloj | ||
| tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel | tos, tos fuerte, toser | ||
| tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. | piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha. | ||
| toscamen | toscamente, burdamente, rudamente, groseramente | ||
| tosco, toscos, cap du, capsot, etc | tosco, toscos | ||
| tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca | cantera de donde se saca piedra caliza (tosca) | ||
| tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. | tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón. | ||
| tossals | tozales | ||
| tossinet, gorrinet | tocinillo | ||
| tossino, gorrino | cerdo, tocino | ||
| tossut, tossuda, tossuts, tossudes | tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz | ||
| tostadora, per a fé torrades | tostadora, para hacer tostadas | ||
| tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra | tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata | ||
| tot, tots, tota, totes – per tot arreu | todo, todos, toda, todas – por todos lados | ||
| total | total | ||
| totalmen | totalmente | ||
| totalmén | totalmente | ||
| totes | todas | ||
| tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. | esponjoso, blandito, vacío, fofo | ||
| tozín, gorrino | cerdo, tocino | ||
| tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) | golpe en la cabeza, testarada, tozolada | ||
| trabá | trabar | ||
| trabá | trabar | ||
| trabá | trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc | ||
| traball | trabajo | ||
| traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) | trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura. | ||
| traballaba | trabajaba | ||
| traballabe (ell) | trabajaba | ||
| traballaben | trabajaban | ||
| traballadó | trabajador | ||
| traballaren | trabajaran, trabajasen | ||
| traballat | trabajado | ||
| traballats | trabajados | ||
| traballe | trabaja | ||
| traballém | trabajamos | ||
| traballen | trabajan | ||
| traballets | trabajitos | ||
| traballo | trabajo | ||
| traballós, que done pena, done faena | trabajoso | ||
| traballs | trabajos | ||
| trabán (g) | trabando | ||
| trac | saco, quito | ||
| tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó | chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor | ||
| tractó, tractor, tractós, tractors | tractor, tractores | ||
| tradissió, tradisió | tradición | ||
| tradissionál, tradissionáls | tradicional, tradicionales | ||
| traducsió | traducción | ||
| traducsións | traducciones | ||
| traduída, traduídes | traducida, traducidas | ||
| traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau | traducido | ||
| traém | sacamos, quitamos | ||
| traén (g) | sacando, quitando | ||
| traénla | sacándola | ||
| traénli | sacándole | ||
| traénse | sacándose | ||
| traéu | sacáis | ||
| traéume | sacadme | ||
| tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball | movimiento, trabajo | ||
| trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | moverse, trabajar (tráfico) | ||
| trafegán | moviéndose | ||
| trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses | movidos, que trabajan, que se mueven | ||
| tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues | tráfico (movimiento) – tráfico de drogas | ||
| traficán (g) | traficando | ||
| traficán, traficáns | traficante, traficantes | ||
| traficáns | traficantes | ||
| tragá, engullí | tragar, engullir | ||
| tragáe o tragabe | tragaba | ||
| tragám, traguém | tragamos | ||
| tragán (g) | tragando | ||
| tragassopes | tragasopas | ||
| tragat | tragado | ||
| tragédia | tragedia | ||
| trago | trago | ||
| tragos | tragos | ||
| trague | traga | ||
| traguen | tragan | ||
| traguére | sacara, sacase, quitara, quitase | ||
| traguéren | sacaran, sacasen, quitaran, quitasen | ||
| traidó | traidor | ||
| traidós | traidores | ||
| traíe | sacaba, quitaba | ||
| traíen | sacaban, quitaban | ||
| traissió | traición | ||
| traissioná | traicionar | ||
| traissionat | traicionado | ||
| traissións | traiciones | ||
| traissións | traiciones | ||
| traje | traje | ||
| trajes | trajes | ||
| trajet, trajets | traje pequeño | ||
| tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat | tralla, látigo, fusta, azote, vergajo | ||
| tramá | tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar | ||
| trámit, trámits | trámite, trámites | ||
| trampa, trampes – fé garrama | trampa, trampas | ||
| tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes | trampero, tramperos | ||
| trampolín, trampolíns | trampolín, trampolines | ||
| tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes |
altramuz, parecido a la almorta | ||
| tranquil, tranquils | tranquilo, tranquilos | ||
| tranquila, tranquiles | tranquila, tranquilas | ||
| tranquilamen | tranquilamente | ||
| tranquilet, tranquilets | tranquilito, tranquilitos | ||
| tranquilidat | tranquilidad | ||
| tranquilisá | tranquilizar | ||
| tranquilisabe | tranquilizaba | ||
| tranquilisada | tranquilizada | ||
| tranquilisánse | tranquilizándose | ||
| tranquilisás | tranquilizarse | ||
| tranquilisat | tranquilizado | ||
| tranquilise | tranquiliza | ||
| tranquilisen | tranquilizan | ||
| tranquiliso | tranquilizo | ||
| tranquilissadora, tranquilisadora | tranquilizadora | ||
| tranquils | tranquilos | ||
| transacsió, transacsións | transacción, transacciones | ||
| transcurríx | transcurre | ||
| transe | trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento | ||
| transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste | transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista | ||
| transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies | transferencia, transferencias | ||
| transferí | transferir | ||
| transferíls | transferirles | ||
| transfigurat | transfigurado | ||
| transformá | transformar | ||
| transformada, transformades | transformada, transformadas | ||
| transformadó | transformador | ||
| transformassió, transformassións | transformación, transformaciones | ||
| transformat, transformats | transformado, transformados | ||
| transforme | transforma | ||
| transformo | transformo | ||
| transformon | transformen | ||
| transisió | transición | ||
| transitori, transitoris | transitorio, transitorios | ||
| transitória | transitoria | ||
| transitóries | transitorias | ||
| transmissió, transmissións | transmisión, transmisiones | ||
| transmissó, transmissós | transmisor, transmisores | ||
| transmissós | transmisores | ||
| transmití, transmétre | transmitir | ||
| transmitíe | transmitía | ||
| transmitíles | transmitirlas | ||
| transmitíles | transmitirlas | ||
| transmitíli | transmitirle | ||
| transmitixgo | transmito | ||
| transmitixguen | transmitan | ||
| transparén, transparéns | transparente, transparentes | ||
transparentá
|
transparentar | ||
| transparentabe | transparentaba | ||
| transport | transporte | ||
| transportá | transportar | ||
| transportat | transportado | ||
| transports (Pino a Valderrobres) | transportes | ||
| tras, atrás, detrás | tras, atrás, detrás | ||
| trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi | trasbalsar el vino y bebérselo | ||
| trascoladó, trascoladós | que bebe vino | ||
| trascolám, trascolém | bebemos vino, trasbalsamos vino | ||
| trascolat | bebido (vino), movido (vino) | ||
| trascolo | bebo (vino) | ||
| trasladá, móure algo de un puesto a un atre | trasladar | ||
| trasladaríe | trasladaría | ||
| traslade | traslada | ||
| traslado, traslat, traslados, traslats | traslado, traslados | ||
| traspás | traspaso | ||
| traspassá | traspasar | ||
| traspassán (g) | traspasando | ||
| traspeu, traspeus (vore entropessá) | traspié | ||
| trasquilat, trasquilats – vore esquilat | trasquilado, trasquilados | ||
| trassa | traza | ||
| trassat | trazado | ||
| trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada | que tiene maña, trazas | ||
| trassendí | trascender | ||
| trasses | trazas | ||
| trastada, trastades | trastada, trastadas | ||
| traste, trastes | trasto, trastos | ||
| trastenda, rebotiga | trastienda, rebotica | ||
| trastocada, trastocades | trastocada, trastocadas | ||
| trastocat, trastocats | trastocado, trastocados | ||
| trastornat , transtornat | trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado | ||
| trasvalsá, trasbalsá | trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo |
||
| tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar | ||
| tratabe, tratáe | trataba | ||
| trataben, tratáen | trataban | ||
| tratál | tratarlo | ||
| tratála | tratarla | ||
| tratamén, trataméns | tratamiento, tratamientos | ||
| tratán (g) y tratán de animals | tratando, tratante | ||
| tratánla | tratándola | ||
| tratánlo, tratánli | tratándole | ||
| tratánme | tratándome | ||
| tratáns de animals | tratantes de animales | ||
| tratánse (de) | tratándose (de) | ||
| tratat | tratado | ||
| tratátos | trataros | ||
| tratats | tratados | ||
| tratáu, tratéu | tratáis | ||
| trate, trates – tú trates | trato, tratos – tú tratas | ||
| tratéume | tratadme | ||
| trato | trato (yo) | ||
| trau | saca, quita | ||
| tráuen | sacan, quitan | ||
| tráuli | sácale, quítale | ||
| traurá | sacará, quitará | ||
| tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren | sacar, quitar | ||
| tráurel | quitarlo, sacarlo | ||
| tráurela | quitarla, sacarla | ||
| tráurelay | quitárselo, sacárselo | ||
| tráureles | quitarlas, sacarlas | ||
| tráureli | quitarle, sacarle | ||
| tráures | sacarse, quitarse | ||
| tráures | quitarse, sacarse | ||
| tráuressel (un jarsé) | quitárselo, sacárselo (un jersey) | ||
| tráuret | quitarte, sacarte | ||
| tráuretos | quitaros, sacaros | ||
| trauríen | quitarían, sacarían | ||
| traus | quitas, sacas | ||
| través (a, al) – atravessá | través - atravesar | ||
| travessé, travessés, barróns | vigas de madera, travesaño | ||
| travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró | callecita que une dos calles más grandes | ||
| travessía | travesía | ||
| travessura, travessures, malesa, pesolagada | travesura, travesuras | ||
| traviessa, traviesses | traviesa, traviesas | ||
| traviesso, traviessos | travieso, traviesos | ||
| trayecte, trayectes | trayecto, trayectos | ||
| treball, traball, treballs, traballs | trabajo | ||
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués![]() |
trabajar | ||
| treballabe | trabajaba | ||
| treballaben | trabajaban | ||
| treballadó | trabajador | ||
| treballadora | trabajadora | ||
| treballadós | trabajadores | ||
| treballáe, treballabe | trabajaba | ||
| treballáen, treballaben | trabajaban | ||
| treballáes, treballades | trabajadas | ||
| treballál | trabajarlo | ||
| treballáles | trabajarlas | ||
| treballán (g) | trabajando | ||
| treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots | cascotes de obra | ||
| treballat | trabajado | ||
| treballats | trabajados | ||
| treballe | trabaja | ||
| treballen | trabajan | ||
| treballs | trabajos | ||
| tremenda, tremendes | tremenda, tremendas | ||
| tremendo, tremendos | tremendo, tremendos | ||
| tremolá | temblar | ||
| tremolabe | temblaba | ||
| tremoladora | tembladora | ||
| tremoláe, tremolabe | temblaba | ||
| tremoláen o tremolaben | temblaban | ||
| tremolán (g) | temblando | ||
| tremolánli | temblándole | ||
| tremolen | tiemblan | ||
| tremoló, vore espasmo | temblor, espasmo | ||
| tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos | temblorosa, tembloroso | ||
| trempá, trempás la sigala | empinar, empinarse el pene | ||
| tren, trens | tren, trenes | ||
| trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper | ||
| trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno | rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo | ||
| trencán (g) | rompiendo | ||
| trencaríe | rompería | ||
trencat –> herniat , en hernia al melic
|
roto -> herniado , con hernia umbilical | ||
| trencats | rotos | ||
| trenquéu | rompáis | ||
| trenses | trenzas | ||
| trenta | 30 | ||
| trenta 30 | 30 | ||
| trentacuatre | 34 | ||
| trentanóu | 39 | ||
| trentaún, 31 | 31 | ||
| tres | Tres, 3 | ||
| tresena, 3, grup de tres | Tres, 3 | ||
| tresséns, tressentes, 300 | trescientos, trescientas, 300 | ||
| tressillo, tressillos | tresillo, tresillos | ||
| tret | sacado | ||
| treta | sacada, treta | ||
| tretes | sacadas, tretas | ||
| trets | sacados | ||
| trets, tretes, tret, treta | sacados, sacadas, sacado, sacada | ||
| tretse 13, tretze | Trece 13 | ||
| trevall, treball | trabajo | ||
| trevallá, treballá, travallá, traballá | trabajar | ||
| trevallán (g) treballán | trabajando | ||
| trevallat, treballat | trabajado | ||
| trevallats, treballats | trabajados | ||
| trevalle, treballe | trabaja | ||
| trevallen, treballen | trabajan | ||
| trevallo, treballo (yo) | trabajo (yo) | ||
| trevalls, treballs | trabajos | ||
| triá | elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar | ||
| tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós. | Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores. |
||
| triada, triades | elegida, separada, elegidas, separadas |
||
| triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc | separadores, compartimentos en un corral | ||
| triáe | elegía | ||
| triála | elegirla | ||
| triángul, triánguls | triángulo, triángulos | ||
| triángul, triánguls – forma del cap del escursó | triángulo, triángulos | ||
| triará | elegira, separará | ||
| triat, triats | elegidos, separados | ||
| tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá | Tribu, tribus | ||
| tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén | tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento | ||
| tribunal, tribunals | tribunal, tribunales | ||
| tribut, tributs | tributo, tributos | ||
| trie, tríe | elige, separa | ||
| trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau | trilingües | ||
| trill | trillo | ||
| trillá | trillar, emparvar, rastrillar, abalear | ||
| trilláles | trillarlas | ||
| trillán (g) | trillando | ||
| trillat, trillada (vore trill) | trillado, trillada | ||
| trills | trillos | ||
| trimestral, trimestrals | trimestral, trimestrales | ||
| trincá | trincar | ||
| trincada | trincada | ||
| trincat | trincado | ||
| trío (3) - yo trío (de triá) | trío (3) - elijo | ||
| tripa, budell, pancha | tripa, intestino, panza | ||
| tripa, tripes – vore budell | tripa, tripas, intestino, intestinos | ||
| tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) | tripas | ||
| tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets | cojón, cojones, testículo, testículos | ||
| tripulá | Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer | ||
| tripulada, tripulades | Tripulada, tripuladas | ||
| tripulassió, tripulassións | tripulación, tripulaciones | ||
| tripulat, tripulats | tripulado, tripulados | ||
| triscá, navegá, trescá, treballá | triscar, andar atareado | ||
| triscán (g) | triscando, andar atareado | ||
| trista | triste (femenino) | ||
| triste, trist – latín triste | triste | ||
| tristemen | tristemente | ||
| tristes | tristes | ||
| tristesa, tristeses | tristeza, tristezas | ||
| tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes | Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas | ||
| tristó | tristeza | ||
| tristón | tristón | ||
| tristos | tristes | ||
| trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols | fino, triturado, molido | ||
| triturá | triturar | ||
| triunfá | triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir | ||
| triunfán (g) | triunfando, triunfante | ||
| triunfe | triunfa | ||
| trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) | trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante | ||
| tro, trons | trueno, truenos | ||
| trobada, trobades | encontrada, encontradas y encuentros | ||
| trobades | encontradas, encuentros | ||
| trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta | encontrador, encontradoras - trovador | ||
| trobáe o trobabe | encontraba | ||
| trobáen, trobaben | encontraban | ||
| trobáeu | encontrabais | ||
| trobál | encontrarlo, encontrarle | ||
| trobála | encontrarla | ||
| trobáls, trobáles | encontrarlos, encontrarlas | ||
| trobám | encontrarme | ||
| trobámos | encontrarnos | ||
| trobán (g) | encontrando | ||
| trobánla | encontrándola | ||
| trobánlo | encontrándolo | ||
| trobánse | encontrándose | ||
| trobará | encontrará | ||
| trobara (yo) | encontrara, encontrase | ||
| trobarás | encontrarás | ||
| trobaré | encontraré | ||
| trobáre | encontrara, encontrase | ||
| trobarém | encontraremos | ||
| trobaren | encontraran | ||
| trobaréu | encontraréis | ||
| trobáreu | encontrarais | ||
| trobaríe | encontraría | ||
| trobaríen | encontrarían | ||
| trobaríes | encontrarías | ||
| trobás un billet pel carré | encontrarse un billete por la calle | ||
| trobássela | encontrársela | ||
| trobat, trobada | encontrado, encontrada | ||
| trobátos | encontraros | ||
| trobats | encontrados | ||
| trobáu, trobéu | encontrarlo, encontráis | ||
| trobém | encontramos | ||
| tróben, troben | encuentran | ||
| trobes, tróbes | encuentras | ||
| trobéu | encontráis | ||
| trobo | encuentro | ||
| trobon, tróbon | encuentren | ||
| trobos, tróbos | encuentres | ||
| trochemoche (a) | a trochemoche | ||
| trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia | trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo | ||
| tromba, trombes de aigua – de vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua | avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga | ||
| trompada, hóstia | trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada |
||
| trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes | trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas | ||
| trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo | peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola | ||
| troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta | ||
| tronada, tronades (tronáes) – tro – troná | tormenta, tormentas – trueno – tronar | ||
| tronca, trong | troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta | ||
| tronchá, tronsá (vore tronsadó) | tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse | ||
| tronchet, tronchets, troncho (de la col) | tronco, tallo, maslo, vástago (de la col) | ||
| trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) | tronco, troncos – tronco de Navidad | ||
| tronsadó | tronzador, sierra para dos personas | ||
| tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí | tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí | ||
| tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos | trozo, trozos, trocito, trocitos | ||
| trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá | trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas | ||
| trossos | trozos | ||
| trotá | trotar | ||
| trotán (g) | trotando | ||
| trovadó, trovadós (trobadó de trobá) | trovador, juglar, trovadores | ||
| trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) | encontrábamos | ||
| trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) | encontraban | ||
| trováli , trobáli (trobá, trová) | encontrarle | ||
| trováls , trobáls (trobá, trová) | encontrarlos | ||
| trován (g) trobán (trobá, trová) | encontrando | ||
| trovará , trobará (trobá, trová) | encontrará | ||
| trovarás, trobarás (trobá, trová) | encontrarás | ||
| trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) | encontrarais, encontraseis | ||
| trovaréu, trobaréu (trobá, trová) | encontraréis | ||
| trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) | encontrado, encontrada | ||
| trove , trobe (trobá, trová) | encuentra | ||
| trovém, trobém (trobá, trová) | encontramos | ||
| troven, troben (trobá, trová) | encuentran | ||
| trovéu, trobéu (trobá, trová) | encontráis | ||
| trovo, trobo (trobá, trová) | encuentro | ||
| trovon, trobon (trobá, trová) | encuentren | ||
| trucadó, picaport | trucador, picaporte | ||
| trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) | trucado, trucada – llamar (aragonés) | ||
| trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) | trucha, truchas, salmo trutta | ||
| trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. | rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales. | ||
| truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas – la tía revientatortillas | ||
| Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) | trujal, trujales | ||
| trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) | trufa, trufas | ||
| trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos | trunfo, carta que vale más en un juego | ||
| tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) | tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes) | ||
| tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots | ladrillo, ladrillos | ||
| tuerca, tuerques | tuerca, tuercas | ||
| tuf, vore tufarrina | hedor | ||
| tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia - soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia |
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia | ||
| tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco | tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco | ||
| tumor, tumors, tumoral | tumor, tumores | ||
| tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos | tuna, tunas, tuno, tunos | ||
| tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla | tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla | ||
| túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. | túnel, túneles | ||
| Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes | túnica, túnicas | ||
| turbades, turbantes (avergoñís) | turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar | ||
| turbán, turbáns | turbante, turbantes | ||
| turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió | turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación | ||
| turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica | |||
| turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) | turca | ||
| turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá | paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar | ||
| turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos | ||
| turnáen , turnaben (turná o turnás) | turnaban | ||
| turném (turná o turnás) – torném es de torná | turnarse – volvemos, de volver | ||
| turno, turnos | turno, turnos | ||
| turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta - derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216. |
montañita, alto, collado | ||
| turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya | turquesa, turquesas | ||
| turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? | turrón, turrones | ||
| túsga (tussí) | tosa | ||
| túsgo, tusgo (tussí) | toso | ||
| túsgue (tussí) | tosa | ||
| túsguen (tussí) | tosan | ||
| túsgues (tussí) | tosas | ||
| tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres | toser | ||
| tússen (tussí) | tosen | ||
| tússes (tussí) | toses | ||
| tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré | toser / tú sí / | ||
| tussigám | tosamos | ||
| tussigáu, tusgáu | tosáis | ||
| tussím | tosemos | ||
| tussín (g) | tosiendo | ||
| tussíu | toséis | ||
| tute, joc de cartes | tute, juego de cartas | ||
| tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté | tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted | ||
| tutiplén (a) - tot ple | a tutiplén – todo lleno |