Mostrando las entradas para la consulta ilusió ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ilusió ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 8 de enero de 2018

Yo voldría sé chiquet y no pedre la ilusió

Yo voldría sé chiquet
Y no pedre la ilusió
Per a que esta nit los Reys
No me portaren carbó.

Los recuerdos de la infánsia
A mí me venen al cap
Qué bendita la ignoránsia
Cuan la verdad no se sap.

Nervis, risses y alegríes
Per aixó tots ham passat.
No tornarán aquells díes,
La vida mos ha granat

En uns poquets añs de vida,
Yo voldría sé com ells,
Com los sagals de esta Villa
Y Cridá !!! Viva los Reys !!!

Lo trovadó. (Enrique Segurana Celma)

Enrique Segurana Celma, guitarra sense cordes, rabosí, Valderrobres, Yo voldría sé chiquet y no pedre la ilusió
 

 

sábado, 15 de febrero de 2020

Amor, poesía, Juan Carlos Abella

Sabeu de que va la poesía de avui, com no, va de amor.
 
"AMOR"

Amor es llibertad, santa llibertat
Amor es pasió, gran pasió
Amor es ilusió, molta ilusió
Amor es igualdat, nesesaria igualdat


Amor es unió, rocosa unió
Amor es bondat, infinita bondat
Amor es verdat, tota la verdat
Amor es lo milló, de la vida lo milló

Amor es cansó, alegre cansó
Amor es patí, mai se pare de patí
Amor es eixí, les millós coses fa eixí
Amor es llisó, sempre se depren una llisó

Amor son moments, los millós moments
Amor es esperansa, bendita esperansa
Amor es templansa, molta templansa
Amor de valents, pera mol valents

Amor de aventura, cada día una aventura
Amor y eternidat, dure hasta la eternidat
Amor reforsat, cada día ix mes reforsat
Amor es ternura, la mes tendra ternura

Amor es llum, la mes clara llum
Amor es primavera, cada día una primavera
Amor es una frontera, defensiva frontera
Amor es costum, respete la milló costum

Amor es pau, nesesaria pau
Amor es tradisió, respetuosa tradisió
Amor es evolució, continua evolusió
Amor es chapurriau, viva lo chapurriau

Amor es parella, espesial parella
Amor productiu, cada día mes productiu
Amor es estiu, calen com lo estiu
Amor de dos, amor de ell y de ella.

El amor todo lo puede. Amor, poesía, Juan Carlos Abella

jueves, 11 de abril de 2024

I, Hi, Y - Illusio, Illuzio

 I.

I, s. m., troisième voyelle, et neuvième lettre de l'alphabet, i.

V vocals son: a, e, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2. 

Cinq voyelles sont: a, e, i, o, u. 

Prima persona i. La prima persona e la terza en i. Gramm. prov.

Première personne i... La première personne et la troisième en i.

 

I, Hi, Y, pr. rel. des deux genres, lui, à lui, en lui, à elle, en elle, à eux, en eux, à elles, en elles, leur.

Ela li perdonet lo fait del baisar, e lo i autreiet en dos. V. de P. Vidal.

Elle lui pardonna le fait du baiser, et le lui octroya en don.

Doncx, qui vol viure ab morir,

Er don per Dieu sa vid' e la y presen.

Folquet de Marseille: Hueimais.

Donc, qui veut vivre avec mourir, maintenant donne pour Dieu sa vie et la lui présente.

Quar per aver e per somo

E per pretz hi faran ajut.

Bertrand de Born: Lo coms m'a.

Car pour argent et pour semonce et pour mérite lui feront aide.

Las donas...

Aras no y truep mas destric e dampnatge.

Albertet: En amor truep.

Les dames... maintenant je ne trouve en elles que peine et dommage.

ANC. ESP.

La casa ant el velo esa avien per choro,

Hy ofrecien el cabron è ternero è toro.

Sacrificio de la Misa, cop. 7.

Hy ofrecien el cabron è ternero è toro.

 

ANC. PORT. Ca se sabor avedes y...

De sempre de vos mal prinder,

Se sabor ouvessedes y.

Cancioneiro do coll. dos nobres, fol. 42.

L'ancien italien a aussi employé i pour les personnes et pour les choses: Chi d'amor sente, di mal far no i cale.

Cecco Angiulieri, Tav. de' doc. d'amore.

E una scritta i metti.

Barberini, Doc. d'amore, p. 265.

CAT. ESP. MOD. (allí) PORT. MOD. Alli. IT. MOD. Vi, ci, ivi.

 

I, Hi, Y, adv. relat., lat. ibi, y, là, à cela, en cela.

Lentis Villam cum omnibus ibi aspicientibus.

Titre de 855. D' Acheri, Spic., t. III, p. 342.

Quar vos no y etz, ni 'l valens coms no y es.

Aimeri de Peguilain: Anc no cugey.

Car vous n'y êtes, ni le vaillant comte n'y est pas. 

Sordel, ja pro no i auria

L' amigua, so sai en ver, 

Si l'amicx per lieis moria. 

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx. 

Sordel, jamais profit n'aurait en cela l'amie, je sais cela eu vrai, si l'amant mourait pour elle. 

Quar vos etz laissatz de chantar, 

E quar vos i volgra tornar. 

T. de M. Ventadour et de Gui d' Uisel: Gui. 

Parce que vous vous êtes délaissé de chanter, et parce que je voudrais vous ramener à cela.

- Adv. indét., avec le verbe aver employé impersonnellement ou avec un pronom indéfini: 

No i a ardit ni coart 

Enemic que no m' assalha.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

N'y a hardi ni lâche ennemi qui ne m'assaille.

Tals n' i a, mas non dirai qui.

P. Cardinal: Tan son valen.

Tels y en a, mais je ne dirai qui.

 

I, Hi, conj., et.

On trouve, mais rarement, i dans l'acception de la conjonction et.

Alqun dizo i per e: A Sant Jacme hi a Nostra Dona. 

Leys d'amors, fol. 101.

Aucuns disent i pour et: A Saint-Jacques et à Notre-Dame.

G. los pres a omes i a comans.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 45. 

Gérard les prit pour ses hommes et à son commandement.

ESP. Y. (N. E. i latina también en castellano. Chap. Y griega o grega.)

2. Aqui, adv. de lieu, là. 

S'anc vis homes ensenhatz, 

Ni ab baudor, so fon aqui.

P. Vidal: Abril issic. 

Si je vis oncques hommes instruits, et avec joie, ce fut là. 

Aytan cavalier son ayssi cum aqui. Leys d'amors, fol. 67. 

Autant de cavaliers sont ici comme là.

- Explétiv. avec meteis.

Aqui meteys vos sapchatz 

Ab los savis gen captener.

P. Rogiers: Senher Raymbautz. 

Là même sachez avec les sages vous bien conduire. 

Adv. comp. Quar n' aqui mov cortezia e solatz. 

Arnaud de Marueil: A gran honor. 

Car de là part courtoisie et plaisir.

D' aqui lo leveron li diable. V. de S. Honorat. 

De là l' enlevèrent les diables. 

Ve contricios d' aqui, en apres remissios. Trad. de Bède, fol. 16. 

Vient contrition de là, par après rémission. 

Per aqui monten cent miri auzello. Poëme sur Boèce. 

Par là montent cent mille oisillons. 

Pueis poirem quascus d' aqui en lai.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Ensuite nous pourrons chacun de là en là. 

Significo loc... coma d' aqui enan. Leys d'amors, fol. 99. 

Signifient lieu... comme de là en avant. 

Tug li propheta de Samuel, e d' aqui en dreg. 

Trad. des Actes des apôtres, ch. 3. 

Tous les prophètes dès Samuel, et de là en droite ligne.

CAT. ESO. PORT. Aquí. IT. Qui. (chap. Aquí, astí, açí, assí.)

 

3. Aici, Ayci, Aissi, Ayssi, adv. de lieu, ici.

Vos aport aici esta lansa. Roman de Jaufre, fol. 17.

Je vous apporte ici cette lance.

Substantiv. D' uey en un an partras d' ayci. V. de S. Honorat.

D'aujourd'hui en un an tu partiras d'ici.

Adv. comp. E per que? Ai te ren forfait,

Mas cant vuoil per aici passar?

Roman de Jaufre, fol. 18.

Et pourquoi? T'ai-je rien forfait, excepté que je veux passer par ici?

Merce fara, si no m mena

D' aissi enan per loncs plays.

Arnaud de Marueil: Belh m'es quan.

Elle fera merci, si elle ne me mène d'ici en avant par longs débats.

Non deu esser apelhatz d' ayssi en avant rey. Philomena.

Ne doit pas être appelé d'ici en avant roi.

Autra ley d' ayci enant. La nobla Leyczon.

Autre loi d'ici en avant.

CAT. Assi.

 

Icon, Ycon, s. m., lat. icon, icon, image, figure de grammaire.

Ycon vol aytan dire coma emagena o semblansa.

Icon es cant hom expon e declara una causa mens conoguda per autra mays conoguda.

Leys d'amors, fol. 139.

(chap. Icono es cuan hom expón y declare una cosa menos coneguda per un atra mes coneguda.)

Icon veut dire autant comme image ou ressemblance. 

Image est quand on explique et détermine une chose moins connue par une autre plus connue.

(chap. Icono, imache; figura de gramática; imache de sans. A Bulgaria diuen Icona a les imaches religioses, sans, virgen, Deu, milagres o milacres, etc.)

 

Ictericia, Hyctericia, s. f., du lat. icteros, ictère, jaunisse.

Hyctericia es tacament de pel.

(chap. Icterissia es tacamén de pell. Se fiquen la pell y los ulls de coló groc. Pot tindre mol que vore en lo mal funsionamén del feche.)

Aquels qui so en via de ictericia. 

Eluc. de las propr., fol. 98 et 77.

Jaunisse c'est tache de la peau. 

Ceux qui sont en voie de jaunisse.

CAT. ESP. PORT. Ictericia. IT. Itterizia. (chap. Icterissia.)

Grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis

Idesa, s. f., haie, buisson.

La Loi des Lombards, lib. I, tit. 22, §. 30, explique iderzon par Sepimentum.

Voyez Schilter, Gloss. teutonic., p. 273.

Lo meton en un leit d' orfreis,... 

Geton desus idesa floria. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Le mettent en un lit d'orfroi,... jettent par-dessus buisson fleuri.

 

Idola, Ydola, s. f., lat. idolum, idole.

L' idola lur dira veritat de la sort. V. de S. Honorat.

L'idole leur dira vérité du sort.

Menet lo al pabalho hon ero celas ydolas, e can fo denan la gran ydola, el pres un molto e tolc lhi la testa, e cascus dels autres ausizia ne autre, e gitavo lo davan las autras ydolas. Liv. de Sydrac, fol. 4.

Le mena au pavillon où étaient ces idoles, et quand il fut devant la grande idole, il prit un mouton et lui enleva la tête, et chacun des autres en tuait un autre, et le jetaient devant les autres idoles. 

CAT. Idola. ESP. (ídolo) PORT. Idolo. IT. Idola. (chap. ídolo, ídolos.)

2. Ydolatria, s. f., lat. idololatria, idolâtrie.

Aquesta error de ydolatria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 31. 

Cette erreur d'idolâtrie. 

CAT. ESP. (idolatría) PORT. IT. Idolatria. (chap. idolatría, idolatríes.)

3. Idolatrar, v., idolâtrer, adorer les idoles.

Far idolatrar lo poble, servir fraudulentament a las idolas de tot lo mon.

Doctrine des Vaudois. 

Faire adorer les idoles au peuple, servir frauduleusement les idoles de tout le monde. 

CAT. ESP. PORT. Idolatrar. IT. Idolatrare. (chap. Idolatrá: idolatro, idolatres, idolatre, idolatrem o idolatram, idolatréu o idolatráu, idolatren; idolatrat, idolatrats, idolatrada, idolatrades.)  

 

Ierra, s. f., lat. hiera, composition médicinale, pastille, bol, sorte de pommade ou d'onguent.

Que sian donadas al malaute ierras grans e pillulas... 

Mondificacio del cap am ierras. Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

Que soient données au malade pastilles grandes et pilules... 

Purification de la tête avec pommades. 

IT. Iera. (chap. Pomada, ungüén, pastilla, píldora, composissió medissinal; a Valensia píndola, píndoles.)

 

Ignavia, s. f., lat. ignavia, paresse, lâcheté. 

Ignavia... pot se apellar defalhimen de cor. V. et Vert., fol. 13. 

Lâcheté... peut s'appeler manque de coeur. 

PORT. IT. Ignavia. (N. E. Una palabra que se adecúa al doctorcico aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, encantat com ell sol

Ignir, v., lat. ignire, embraser, enflammer, allumer.

Cautz... molhada ab ayga si ignish et si escalfa soptament.

Eluc. de las propr., fol. 185. 

Chaux... mouillée avec eau s'allume et s'échauffe subitement.

- Part. pas. Igné, rougi par le feu.

La plus nauta regio del foc es apelat cel ignit.

Eluc. de las propr., fol. 107.

La plus haute région du feu est appelée ciel igné. 

Ferr ignit. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

(chap. Ferro ruén.)

Fer rougi.

Quan es ignida monta per forsa del vent. Eluc. de las propr., fol. 132.

Quand elle est embrasée elle monte par la force du vent.

(chap. Abrasá, aflamá, ensendre, iluminá).

2. Igne, adj., lat. igneus, igné, de feu. 

Lutz ignea... Per vertut de calor ignea...

(chap. Llum ígnea... Per virtut de caló ígnea. Ígnea claró o claridat.)

Ignea clartat.

Eluc. de las propr., fol. 265 et 266.

Lumière ignée... Par force de chaleur de feu... 

Clarté de feu. 

ESP. (ígneo) PORT. IT. Igneo. (chap. ígneo, ígneos, ígnea, ígnees;  abrasat, aflamat, ensés, iluminat.)

3. Ignicio, s. f., ignition.

Si ajustas... ignicio, se fon l'aur per foc. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Si tu ajoutes... ignition, l'or se fond par le feu.

(chap. Ignissió, ignissions. ESP. Ignición, igniciones.)

Barcelona, Barselona, chapurriau, churros, Eduardo Mendoza, extraterrestre, Gurb, JJOO, Marta Sánchez, oberginga, polvoró, Sense notissies de Gurb

 

Ignon, Uignon, s. m., oignon. 

Rabas, caus, als, ignos. Charte de Gréalou, p. 82.

(chap. Rabes, cols, alls, sebes. Rabes o raves, rabanissia, rabanissies, rabaneta, rabanetes; churubía, churubíes; nap, naps; safranoria, safranories, sanfandoria, sanfandories, etc. Tots són ben pareguts.)

Raba, Rave, rabaneta, rabanetes; Raditz, Razitz, Raitz - Eradicar, Erradiquar

Raves, choux, aulx, oignons.

A lui no dol, ni s'irais

Si 'l datz faisols ab uignos

Senes autra bandisos.

R. de Miraval, Gloss. occit., p. 37.

A lui ne fait peine, ni se fâche si vous lui donnez haricots avec oignons sans autre apprêt.

(chap. Seba, sebes (allium cepa); sebeta, sebetes. Lo mote dels de Penarroija de Tastavinssebollot, sebollots, sebollota, sebollotes. En inglés onion, en fransés oignon; alemán Zwiebel, italiá cipolla, castellá cebolla.)

tarta, cebolla, alemana, Zwiebelkuchen

Illusio, Illuzio, s. f., lat. illusio, illusion.

Per la noitornal illusio. Trad. de Bède, fol. 81.

(chap. Per la ilusió nocturna : de la nit.)

Par l'illusion nocturne.

Per diabolical illuzio. Eluc. de las propr., fol. 77. 

Par illusion diabolique.

CAT. Illusió. ESP. Ilusión. PORT. Illusão. IT. Illusione.

(N. E. En el catalán moderno de laboratorios Pompeyo Fabra se usa la l geminadal·l, punt volat, para que il·lusió parezca una palabra diferente a la occitana y latina illusio o catalana pre-Fabra illusió; castellano: ilusión, portugués: illusão, italiano: illusione. En chapurriau ilusió.)

Enrique Segurana Celma, guitarra sense cordes, rabosí, Valderrobres, Yo voldría sé chiquet y no pedre la ilusió

 

sábado, 5 de mayo de 2018

Per qué, Juan Carlos Abella

Per qué: La poesía de avui te que vore en natros, es una pregunta, a vore si la sabeu contesta. (contestá)

Juan Carlos Abella

fira, Valderrobres, chapurriau, stand, sossios

"¿PER QUÉ?"

Per qué no te volen chapurriau?
no puc entendre tal cosa
es algo que no se justifique massa
pos sempre ha segut una llengua de pau

Per qué los fas tanta nosa?
no te poden vore ni en pintura
te tenen tanta amargura
pareis que te odien en tota la seua forsa

y lo mes trist es aquella gen
que de esta llengua han renegat
de la primera llengua que han parlat
y no aleguen un perqué convinsén

qué ha passat chapurriau?
qué es lo que troben tan mal?
Per qué no troben normal
que parlem lo chapurriau?

que natros naissem en chapurriau
a tots los volem dí
que no mos faiguen patí
pos tamé mingem en chapurriau

dormim en chapurriau
y no u volem cambiá
y cuan mos anem a enamorá
mos declarem en chapurriau

mon enriem en chapurriau
cuan tenim ilusió
y cuan tenim tristó
plorem en chapurriau

tota la vida la vivim en chapurriau
y a la vida veem pasá
y cuan esta se vol acabá
mos morim en chapurriau

potse aixó los fa envecheta
que mos tinguem tanta fidelidat
que mos vullguem asta la eternidat
que aixo no es cosa menudeta

perque pensem en chapurriau
forme part de la nostra identidat
y tota la vida lo ham defensat
per aixó som la gen del chapurriau.

viernes, 26 de octubre de 2018

REFLEXIÓ DE TOTS SANS

REFLEXIÓ DE TOTS SANS.

Juan Carlos Abella.
Ya escomense a fé fret.
Ya escomense a acursás lo día.
Haurém de pensá un poquet
y creá alguna poesía.

Casi sense volé estém a Tots Sans.
Minjarém castañes y panellets
Seguirém les tradissións de tots los añs
Que bons los moniatos ben calents.
A Tots Sans selebrém la castañada
La juventut la viu en mol entusiasmo
Y fan que sigue una festa mol animada
A pesá del fret, mai falte lo ánimo.
Tame es fecha pera fe una reflexió
Y recordá a aquells que mos van dixá
En tristesa los dedicarém una orasió
En amor unes flos los anirém a portá.
Los volém encara en locura
Mai olvidarém a la nostra gen
En vida mos van doná tanta ternura
Que en natros seguixen ben preséns.
Dedicarem un temps pera ana a vorels
Recordán tot lo amor que mos van dona
Que a la bona gen no la olvide lo tems
Són persones que val la pena recordá.
Tots Sans y tame la castañada
Tots u tením que viure en molta ilusió
Pos es la porta de una nova temporada
La del fret, lo ivern y tota la seua tradisió.

jueves, 20 de diciembre de 2018

Estudies una carrera, Laura Luelmo

Estudies una carrera.
Fas unes opossisións.
Per a conseguí les teues metes te dixes la sang, suó, llágrimes, mil hores de son y alguna que atra dioptría.
Te criden per a cubrí una baixa a un poble que ni saps situá al mapa.
Es sol per a una sustitussió temporal y te agarre mol llun.
Pero es una bona notíssia.
¿Qué collóns? ¡Es una gran notíssia!
Y ton pare obri una botella de vi per a selebráu.
Y ta mare escomense a tráure la roba de hivern.
Y tú tens una miqueta de temó perque eixí de la teua zona de confort y la teua terreta sempre acollone, pero tens cla que tens que anáy, que nessessites escomensá a adquirí experiénsia professional, traballá "de lo teu", llaurát un futuro, "embutí lo cap" an algún puesto.
Trobarás a faltá al teu novio, pero ell entén que tens que anáten per a créixe professionalmen y te apoye per a que u fáigues, encara que sap que te añorará mol.
Bueno, no passe res, tos voréu los caps de semana, tos abrassaréu en mes ganes y la verdat, te fa ilusió conéixe lo teu nou destino per a enseñálay cuan víngue a vóret.
Y lo día que ten vas ta mare te fique fiambreres a una bossa, insistíx en que no íxques de casa sense bufanda y te diu bastantes vegades que la cridos cada día.
Y a ton padre li cau una llagrimeta mentres veu cóm sen va de casa la
seua chiqueta per a guañás les llentíes. Y ta yaya te done un billet mol ben doblegadet com si fore de
contrabando.
"Venga, yaya, no fáe falta".
"A callá, prénlo, sagaleta!".
Y ten vas.
Poble nou.
Pis nou.
Traball nou.
Compañs nous.
"Hola, soc Laura, encantada".
Descubríxes aon está lo forn de pa mes prop de casa. Als teus veíns los escomense a soná la teua cara. Crides a la teua família cada día per a contáls les teues noves aventures y adornes la nevera en una foto aon lo teu chic te está donán un beset a la galta.
Y una tarde consevol íxes a fé deport y te cruses en un psicópata, un degenerat, un depredadó sexual, un assessino, un sádic...
Y un desconegut acabe en lo mes valiós que teníes: la teua vida. Y perdénla u perts absolutamen tot.
Lo teu novio no ballará en tú a la vostra boda.
Tons pares no sirán los yayos de tons fills.
Les teues amigues no podrán paí este sensesentit.
Ta yaya no se perdonará may habé viscut mes que tú.
Y tots passarán lo que los quede de vida preguntánse per qué no te van impedí que asseptares eixe traball, per qué te van animá a anáten al puesto aon te han tret la vida.
Sisquera que may mes dingú tingue que aná pel carré en temó, mirán cap atrás, aligerán lo pas perque algún extrañ ronde prop.
Ojalá no te haguere passat aixó, Laura.
Ni a tú ni a dingú.
Descansa en pau ...

Estudies una carrera, Laura Luelmo
Laura Luelmo



Original en castellá, no sé lo autó:

“Estudias una carrera.
Haces unas oposiciones.
En tus metas te dejas sangre, sudor, lágrimas, mil horas de sueño y alguna que otra dioptría.
Te llaman para cubrir una baja en un pueblo que ni siquiera sabes situar en el mapa.
Es sólo para una sustitución temporal y te pilla bastante lejos.
Pero es una buena noticia.
¿Qué coño?
¡Es una gran noticia!
Y tu padre abre una botella de vino para celebrarlo.
Y tu madre empieza a sacarte la ropa de invierno del altillo.
Y tú tienes un poco de miedo porque salir de tu zona de confort siempre acojona, pero tienes claro que te quieres ir, que te tienes que ir, que necesitas empezar a adquirir experiencia profesional, trabajar "de lo tuyo", labrarte un futuro, "meter la cabeza" en algún sitio.
Vas a echar de menos a tu novio, pero él entiende que tienes que irte para crecer profesionalmente y te apoya para que lo hagas, pese a que sabe que va a añorarte muchísimo.
Bueno, no pasa nada, os veréis los fines de semana, os cogeréis con más ganas y a decir verdad te hace ilusión conocer tu nuevo destino para enseñárselo cuando vaya a verte.
Y el día que te vas tu madre te mete tuppers en una bolsa e insiste en que no salgas de casa sin bufanda y la llames cada día.
Y a tu padre se le cae una lágrima mientras ve cómo su niña se va de casa para ganarse las lentejas.
Y tu abuela te da un billete muy bien dobladito como si fuera de contrabando. "Anda ya, abuela, no hace falta". "Te callas y lo coges, niña".
Y te vas.
Pueblo nuevo.
Piso nuevo.
Trabajo nuevo.
Compañeros nuevos.
"Hola, soy Laura, encantada".
Descubres dónde está la panadería más cercana, a tus vecinos les empieza a sonar tu cara, llamas a tu familia cada día para contarles tus nuevas aventuras y adornas el frigorífico con una foto en la que tu chico te está dando un beso en la mejilla.
Y una tarde cualquiera sales a hacer deporte y te cruzas con un psicópata, un degenerado, un depredador sexual, un asesino, un sádico ...
Y un desconocido pone fin a lo más valioso que tenías: tu vida.
Y perdiéndola a ella lo pierdes absolutamente todo.
Tu novio no bailará contigo en vuestra boda.
Tus padres no serán abuelos de tus hijos.
Tus amigas serán incapaces de procesar este sinsentido.
Tu abuela no se perdonará jamás haberte sobrevivido.
Y todos pasarán el resto de sus días preguntándose por qué no te impidieron que aceptaras ese trabajo, por qué te animaron a irte al sitio donde te quitaron la vida.
Ojalá nunca nadie tuviera que ir por la calle con miedo, mirando hacia atrás, aligerando el paso por la cercanía de un extraño.
Ojalá no te hubiera pasado esto, Laura.
A ti ni a nadie.

jueves, 13 de diciembre de 2018

la vida es somni, Calderón de la Barca

La vida es somni, Calderón de la Barca, traduít al chapurriau:

Ensomie lo rey que es rey, y viu
en este engañ manán,
disponén y gobernán;
y este aplausso, que ressibix
dixat, al ven escriu,
y en sendres se convertix
la mort, desdicha fort!
¿Que ña qui intente reiná,
veén que ha de despertá
al somni de la mort?
Ensomie lo ric a la seua riquesa,
que mes cuidados li oferix;
ensomie lo pobre que patix
la seua miseria y pobresa;
ensomie lo que a pujá escomense,
ensomie lo que afane y pretén,
ensomie lo que agravie y ofén,
y al món, en conclusió,
tots ensomien lo que són,
encara que cap u entén.
Yo ensomio que estic aquí
de estes presons carregat,
y vach ensomiá que a un atre estat
mes agradable me vach vore.
¿Qué es la vida? Un frenessí.
¿Qué es la vida? Una ilusió,
una sombra, una ficsió,
lo be mes gran es menut:
que tota la vida es somni,
y los somnis, somnis són.

http://www.rjgeib.com/thoughts/barca/barca.html

https://www.dipualba.es/publicaciones/LibrosPapel/LibrosRed/Clasicos/Libros/VidaSue.pdf

(1600-1681)

(Este es el soliloquio más famoso del drama español;

ocurre al final del primer acto, cuando Segismundo piensa en la vida y en su suerte.)
 
Sueña el rey que es rey, y vive
con este engaño mandando,
disponiendo y gobernando;
y este aplauso, que recibe
prestado, en el viento escribe,
y en cenizas le convierte
la muerte, ¡desdicha fuerte!
¿Que hay quien intente reinar,
viendo que ha de despertar
en el sueño de la muerte?

Sueña el rico en su riqueza,
que más cuidados le ofrece;
sueña el pobre que padece
su miseria y su pobreza;
sueña el que a medrar empieza,
sueña el que afana y pretende,
sueña el que agravia y ofende,
y en el mundo, en conclusión,
todos sueñan lo que son,
aunque ninguno lo entiende.

Yo sueño que estoy aquí
destas prisiones cargado,
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.

la vida es somni, Pedro Calderón de la Barca

Sueña el rey que es rey, y vive
con este engaño mandando,
disponiendo y gobernando;
y este aplauso, que recibe
prestado, en el viento escribe,
y en cenizas le convierte
la muerte, ¡desdicha fuerte!
¿Que hay quien intente reinar,
viendo que ha de despertar
en el sueño de la muerte?

Sueña el rico en su riqueza,
que más cuidados le ofrece;
sueña el pobre que padece
su miseria y su pobreza;
sueña el que a medrar empieza,
sueña el que afana y pretende,
sueña el que agravia y ofende,
y en el mundo, en conclusión,
todos sueñan lo que son,
aunque ninguno lo entiende.

Yo sueño que estoy aquí
destas prisiones cargado,
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.



miércoles, 12 de abril de 2017

Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, Chapurriau


Miréu la gramática de la llengua romans de Fransa, mare de la lenga occitanaocsitá, occitan, y de un dels seus dialectes, lo catalan.


Gramática, ortografía, Chapurriau

Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_oficial

http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau.

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ

Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 

ñ alt + 164
Ñ alt + 165


NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra.

NO fem aná lo puntet dels collóns, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.

NO existix la tilde grave, è, à, totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú

NO fem aná los grupos de consonans siguiens:
tg tj ts tx tz
Grupos consonantics que representen sonidos africats 
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 
mitja, mija,
pitjor, pijó,
dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho, com Ignacio Sorolla Mela
Montxo, Moncho

NO fem aná cap lletra entre los dos apellits (cognoms, cognome en italiá)
Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Arturico Quintaneta Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell , yo Ramón Guimerá Lorente, no
 Ramon Guimerà i Lorente en dialecte català modern.
Antes o abans de Pompeyo Fabra, los catalans escribíen la y griega.

NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi


Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l' aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d' escriure.


Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals

cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc.

Roch, no roig, coló.

Mach, no maig, mes de l' (lo añ; a Mallorca añy).


Alfabeto.

Lletra, com se pronunsie:

a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge (je)
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, esse
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega o griega
z, zeta

Pronoms:

Los números:

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de la Facao:

números en chapurriau de Torrevelilla


un, una, 1

dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30

trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantassing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dossens 200 o dos sens
dos sens sincuanta nou 259  
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Artícul definit:

Mascle (masculino):
LO, LOS,
lo carro, los carros


Femella (femenino):

LA, LES

la lleit, les vaques que fan - donen lleit.

Artícul indefinit:


un, uns

un llop, uns llops

una, unes

una lloba, unes llobes

Interrogatius:


qué, quí, quín, quína, quíns, quínes ?


Pronoms


Per a les persones

qui, quí qui no beu vi no cave la viña (o ere al revés?)

Per a les coses

que, qué, qué collons hau fet?

Possessius:


lo meu, la meua, los meus, les meues.
lo teu, la teua, los teus, les teues.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.
lo vostre, la vostra, los nostres, les vostres.
lo seu, la seua, los seus, les seues.

TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, MAN germana.  



Demostratius


De proximidat
este, esta
estos, estes
aixó
De lluñanía
aquell, aquella
aquells, aquelles
alló

Numerals ordinals:


primé, primera, primés, primeres

segón, segona, segons, segones o segondes (segundo ya se diu)
tersé, tersera, tersés, terseres
cuart, cuarta, cuarts, cuartes
quinto o quin, quinta, quintos, (quins), quintes
sexto, sexta, sextos, sextes
séptim, séptima, septims, séptimes
octavo, octava, octavos, octaves
noveno, novena, novenos, novenes
déssim, déssima, dessims, déssimes


Cuantitatius:

Invariables:


massa, prou, mes, menos.


Variables:


cuan, cuanta, cuans, cuantes,

tan, tanta, tans, tantes,
mol, molta, mols, moltes,
poc, poca, pocs, poques,
bastán, bastans, bastantes

Vore Verbos del romans, verbes de la langue romane, de Fransa.


Conjugassions 
 
Primera
Segona
Tersera
-re / -é
trobá
perdre, pedre  
volé, voldre
dormí
serví

Formes no personals
Infinitiu
Gerundio
Partissipi
cantá
cantán
cantat, cantada,
cantats, cantades


Indicatiu
Presén
Imperfecte
Futur
Condissional
canto
cantaba
cantaré
cantaría
cantes
cantabes
cantarás
cantaríes
cante
cantabe
cantará
cantaríe
cantem
cantabem
cantarem
cantaríem
canteu
cantabeu
cantareu
cantaríeu
canten
cantaben
cantarán
cantaríen

Subjuntivo
Presén
Imperfecte
canta
cantara
cantos
cantareu
canto
cantare
cantem
cantárem
cantéu
cantareu
canton
cantaren


Imperatiu (maná)
Presén
cant(tú)
canto (vosté)
cante(natros) la cansoneta que mos han dit
canté(vatros)
canton (vostés)

Modelo de la primera conjugassió:


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
trobá
trobo
trobán
trobat
trobes
trobe
trobem o trobam
trobéu o trobáu
troben

Modelo de la segona conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
perdre - pedre
pergo, pérdego
perdén
perdut
perts
pert
perdem
perdéu
perden

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
prendre o pendre
preng o prenc
prenén
pres
prens
pren
prenem
preneu


prenen

Model de la tercera conjugassió

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

dormí dórmigo dormín dormit

dórmigo

dorms
 dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

 serví servixco servín servit

servixco

servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulars o irregulás

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
aná
vach
anán
anat
vas
va
anem
anéu o anáu
van


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
está
estic
están
estat
estás
está
estem o estam
estéu o estáu
están


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
soc
sén
estat
eres
es
som
sou
son


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
habé
hai o hay
habén
hagut
has
ha
habem o ham
habéu o hau
han


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
podé, pugué
puc
podén
pogut, pugut
pots
pots
podem
podeu
poden (la tersera persona coinsidix en lo verbo podá)


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
volé, voldre
vull
volén
volgut
vols
vol
volem
voléu
volen (3.a persona igual que lo verbo volá)


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
sabé
sabén
saps
sap
sabem
sabéu
saben


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
fe
fach
fén
fet
fas
fa
fem
féu
fan


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
di
dic
dién
dit
dius
diu
diem
diéu
diuen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
tindre
ting o tinc
tenín, tinín
tingut, tengut
tens
tenim
teniu
tenen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
vindre
ving o vinc
venín, vinín
vingut
vens
ve
venim
veniu
venen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
viure
vic
vivín
viscut, vixcut
vius
viu
vivim
viviu
viuen

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte
Pretérit indefinit

vach + infinitiu
vas + 
infinitiu
va + 
infinitiu
vam + 
infinitiu

vau + infinitiu
van + infinitiu

hay - hai + Partissipi
has + Partissipi
ha + Partissipi
ham + Partissipi
hau +  Partissipi
han + 
Partissipi
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol


Les prepossisións:

a
en
de
per, per a
contra
entre
segóns
sense
cap a
desde, 

hasta, daball, devall


Contracsió de prepossisións: 

 a, de y per seguides de l' artícul LO o LOS se contrauen:
Singular
Plural
a + lo = ala + los = als
de
de + lo = delde + los= dels
per 
per + lo= pelper + los = pels
Men vach al poble
Als pobles se viu mol tranquil

Los tolls dels estrets

Pel camí del Parrissal
Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.

Adverbios de modo o manera:

com
be,  ben (dabán del verbo)
malamén, mal (
dabán del verbo)
milló
pijó
així
al menos
sol 
solamen (solamén es cimiento)
només
sobretot
de cap a cap
 de verdat
de pressa, depressa  
etc.

Adverbios de cantidat

massa
mol
bastán
prou
poc
gens
(gens ni mica)
tan
massa poc 

Adverbios de lloc, puesto:

aon, aón
aquí, ací, astí, assí
allá
allí
cap aquí
cap allá
dins (cap a dins)
detrás
dabán
damún
deball, daball
amún
aball
a dal
a baix, abaix,
a prop  , prop
lluñ
a la dreta
a la esquerra
a má dreta
a má esquerra
a la zurda, a la esquerra


Adverbios de tems:

cuan
ara
(llavors, llavores), allabonses, entonses
sempre
mai o may
assobín, sobín
(de tan en tan)
a vegades, a vegaes
mentrestán
abáns, antes
después
pronte
de seguida, enseguida
tart
ya
encara
  com mes pronte milló

Adverbios de afirmassió

sí 

pos claro
de verdat

Adverbios de duda:

quí sap
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí

alomilló, alo milló 
(a lo llomillo no)

Adverbios de negassió

no
tampoc
de cap manera
ni de coña
ni u ensomios (ni lo sueñes)
sí, pels collóns, sí, los collóns


Les conjunsions

y
ni
que
o
pero
sino
perque
ya que
si
com
encara que 

Mesos de l' añ:

giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre o septembre (abans ere lo número 7)
octubre
novembre
desembre

Estassions del añ:

primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern

Colós:

groc, groga, grocs, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarilla, amarillos, amarillas
blau, blavet, blava, blaus, blaves / azul, azules
roch, roijet, roijos / rojo, rojos (Monroch, Monroyo)
roija, roiges / roja, rojas; Peñarroija, Penarroija
vert, verd, verda, verds o verts, verdes / verde, verdes
marrón
violeta, lila
blang o blanc, blanca, blangs o blancs, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas
negre, negra, negres / negro, negra - negros, negras
rosa, rosat, rosadet (lo vi pot se clarete)