champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Cimone, per amor, se fa sabio y a Ifigenia, la seua Siñora, rapte al mar; es fet presoné a Rodas, de aon Lisímaco lo libere, y, de acuerdo en ell, rapte a Ifigenia y a Casandra a les seues bodes, fugín en elles a Creta; y allí, fénles les seues dones, en elles a les seues cases són cridats.
Moltes históries, amables siñores, per a doná prinsipi a tan alegre jornada com sirá ésta me se fiquen dabán per a sé contades; de les que una hay triat, perque per nella podréu entendre no sol lo felís final, sino lo santes que eren, lo poderoses y lo benéfiques les forses del Amor, les que mols, sense sabé lo que diuen, condenen en gran error; lo que, si no me equivoco (perque crec que estéu enamorades) mol tos agradará. Pos aixina com ham lligit a les antigues históries de los chipriotes, a la isla de Chipre va ñabé un home nobilíssim de nom Aristippo, mol mes ric que los seus paissanos, en tots los bens temporals, y si en una cosa no l´haguere ferit la fortuna, mes que dingú haguere pogut sentís contén. Y ere ésta que entre los seus fills ne teníe un que en estatura y bellesa de cos a tots los demés joves sobrepassabe, pero ere tonto y sompo sense esperansa. Se díe Caleso, y com ni traballán en cap mestre ni per les paraules o cops del pare ni per ingenio de cap atre habíe pogut ficásseli al cap ni lletra ni educassió, aixina com per la seua veu grossa y mal feta y per les seues maneres mes propies de animal que de home, per a enríuressen d´ell lo cridaben Cimone, lo que en la seua llengua sonabe com en la nostra «burro». La seua malgastada vida lo pare la soportabe en grandíssim doló; y habén perdut ya tota esperansa, per a no tíndre sempre dabán la causa del seu doló, li va maná que sen aniguere al campo y que allí visquere en los seus llauradós; aixó li va agradá mol a Cimone perque les costums y les maneres de los homens rústics eren mes del seu gust que les de la siudat.
Anánsen, pos, Cimone al monte, y fen allí les coses que corresponíen an aquell puesto, va passá que un día, passat ya michdía, anán ell de una possessió cap a un atra en una gayata, va entrá a un bosquet mol majo que ñabíe an aquella comarca, y com ere lo mes de mach, estabe tot aufanós; caminán per allí va arribá a un pradet rodechat de altíssims ábres, y a un dels racóns ñabíe una fresca fon, y gitada a la vora va vore dormí a una majíssima jove cuberta per un vestidet tan sutil que no amagabe casi res de les apretades carns, y de la sintura cap a dal estabe sol cuberta per un drapet blanquíssim que clarejáe; y jun an ella dormíen dos dones y un home, criats de esta jove. Tal com Cimone la va vore, com si may haguere vist a una dona, apoyánse a la gayata, sense di res, en admirassió la va está mirán; y al seu pit, aon en mil enseñanses no se habíe pogut fé entrá cap impresió, va sentí despertá un pensamén que li díe a la seua material y grossa men que aquella ere la cosa mes maja que may habíe sigut vista per cap home viu.
Y allí va aná remirán les seues parts, alabán la seua melena, que li pareixíe d´or, la fron, lo nas y la boca, la gola y los brassos y sobre tot lo pit, encara no massa eixecat; y de llauradó convertit de repén en juez de la hermosura, dessichabe vóreli los ulls, que los teníe tancats, apretats per molta son acumulada. Y per a vórelsi moltes vegades va sentí la tentassió de despertála. Pero pareixénli infinitamen mes guapa que datres dones que antes habíe vist, dudabe que no fore alguna diosa; y tan juissi mostrabe que jusgabe que les coses divines eren mes dignes de reverénsia que les mundanes y per naixó se aguantáe esperán que per nella mateixa se despertare; y encara que la espera li pareguere massa llarga, invadit per un extrañ plaé, no sabíe anássen de allí.
Va passá, pos, que, después de mol rato, la jove, de nom Ifigenia, antes que ningú de los seus se va despertá, y alsán lo cap y obrín los ulls, y veén que apoyat a la gayata estabe Cimone dabán de ella, se va extrañá mol, y va di:
- Cimone, ¿qué vas buscán an estes hores per este bosque?
Ere Cimone, tan per la seua hermosura com per la noblesa y riquesa del pare, y tamé pel seu cabet per a fél en arrós, conegut a consevol part del país. No va contestá res a les paraules de Ifigenia, pero al vórela obrí los ulls la va escomensá a mirá fíxamen, pareixénli que de ells eixíe una suavidat que lo omplíe de un plaé may sentit per nell. Lo que veén la jove va escomensá a tíndre temó de que se animare an alguna cosa que puguere portáli deshonra, per lo que va cridá a les seues criades, y se va eixecá dién: - Cimone, quedéutos en Deu. -
Y entonses Cimone li va contestá:
- Yo vach en tú. -
Y per mol que la jove rechassáre la seua compañía, sempre en temó, no va pugué separál de ella hasta que no la habíe acompañat a casa seua; y de allí sen va aná a casa de son pare afirmán que de cap manera tornaríe al campo; lo que, per mol pesat que los resultáe a son pare y als seus, li van dixá fé, esperán a vore qué l´habíe fet cambiá de opinió. Habén, pos, entrat la saeta de Amor al cor de Cimone, per la hermosura de Ifigenia, en mol poc tems, anán de un pensamén a un atre, va maravillá a son pare y a tots los seus y a consevol atre que lo coneixíe. Primé li va demaná a son pare que lo faiguere vestí en los trajes y totes les demés coses adornat que portáen sons germáns, lo que son pare va cumplí contentíssim. Después, reunínse en los joves de pro y sentín parlá de les coses que corresponen als gentilhomens, y mes als enamorats, primé en admirassió de tots en poc tems, no sol va adependre les primeres lletres, sino que va arribá a sé de gran valor entre los filósofos; y después de aixó, sén raó de tot alló l´amor que li teníe a Ifigenia, no sol la veu áspra y rústica va cambiá a educada y siudadana, sino que va arribá a sé mestre de canto y de música, y en lo cabalgá y en les coses de la guerra, tan marines com de terra, expertíssim y valén va arribá a sé. Y per a no contá en detalle totes les coses de la seua virtut, no habíe passat lo cuart añ desde lo día del seu primé enamoramén cuan habíe arribat a sé lo mes pito y lo mes cortés y lo que teníe mes particulás virtuts entre los atres joves que ñabíen a la isla de Chipre. ¿Qué es, amables siñores, lo que ham de pensá de Cimone? En verdat, les altes virtuts per lo sel infundides a la seua valerosa alma habíen sigut per la envechosa fortuna a una part del seu cor en llassos fortíssims lligades y tancades, y tots estos llassos va trencá Amor y los va fé pedassos, perque l´Amor es mol mes poderós que la fortuna; y com animadó de los adormits ingenios oscurits, en la seua forsa va arrastrá a la clara llum mostrán ubertamén de quín puesto arrastre als espíritus lligats an ell y a quín los porte en los seus rayos. Cimone, per mol que exagerare en voldre a Ifigenia en algunes coses, aixina com solen fé los joves amáns, no per naixó Aristippo, considerán que Amor lo habíe fet de mardá transformás en persona, no sol no dixabe de ajudál sino que lo animabe a seguí en tota la seua voluntat. Cimone, que no volíe tíndre de nom Galeso perque aixina lo coneixíe Ifigenia, volén cumplí lo seu dessich, moltes vegades va fé sondejá o tantejá a Cipseo, son pare de Ifigenia, per a que lay donare com a dona, pero Cipseo va contestá sempre que lay habíe prometut a Pasimundas, noble jove de Rodas, y que enteníe no faltá a la seua paraula.
Y habén arribat lo tems de les pactades bodes de Ifigenia, y habén manat a per nella lo que habíe de sé lo seu home, se va di Cimone:
«Ara es l´hora de mostrá, oh Ifigenia, cuán te vull. Per tú me hay fet un home y si puc tíndret no ting cap duda que me convertiré en mes gloriós que algún Deu; te hay de tíndre o me moriré.»
Y dit aixó, de amagatóns an algúns nobles joves amics d´ell los va demaná ajuda, y fen secretamen armá un barco en totes les coses oportunes per a la batalla naval, se va fé a la mar, en espera del barco que teníe que transportá a Ifigenia cap al seu home a Rodas. Al día siguién en lo seu barco van alcansá lo d´ella, y desde la proa als que anaben al barco de Ifigenia, va cridá mol fort:
- Paréu, arriéu les veles, o esperéu sé vensuts y afonats al mar. Los adversaris de Cimone habíen portat les armes a cuberta y se preparaben per a deféndres; per lo que Cimone, agarrán, después de les paraules, un arpón de ferro, lo va aviá cap a la popa de los rodenses, que coláen depressa, y lo arpón se va aguantá per a saltá, en la furia de un león, sense esperá a que dingú lo seguire, a la nave de Rodas, com si tots los que allí estaben no foren dingú; y espolejánlo Amor, en maravillosa forsa entre los enemics se va aventá, en un gaviñet a la ma y ara a éste ara an aquell ferín, com a ovelles los tombáe. Lo que veén los rodenses, tirán an terra les armes, casi a una veu se van declará presonés y vensuts.
Cimone los va di:
- Joves, ni vull cap botín ni cap enfado contra vatros me va fé partí de Chipre per a asaltátos al mich del mar en ma armada: lo que me va moure es per a mí grandíssima cosa de conseguí y per a vatros fássil de consedí en pas, y es Ifigenia, a la que vull sobre totes les coses, y a la que no podén obtíndre de son pare com amic y en pas, a vatros com enemic y en les armes me ha espentat Amor a robátola. Donéumela, y anéu en la grássia de Deu.
Los joves li van entregá a Ifigenia, llagrimosa, a Cimone; y ell, veénla plorá, li va di:
- Noble Siñora, no tingues pena; soc lo teu Cimone, que per un llarg amor mol mes hay mereixcut tíndret que Pasimundas per una paraula donada.
Cimone, entonses, mes contén que cap atre home en la adquisissió de tan cara prenda, después de consolála, que encara pllorabe, va deliberá en los seus compañs que no ere bona idea torná a Chipre de momén, per lo que, de comú consell, tots cap a Creta, aon casi tots ells y mes Cimone, per velles parenteles y ressiéns y per mols amics creíen que estaríen segús jun en Ifigenia, van adressá la proa de la seua nave. Pero la fortuna, que mol fássilmen habíe otorgat a Cimone la consecusió de la dona, inconstán, de repén en triste y amarc plo va mudá la alegría del enamorat jove. No habíen encara passat cuatre hores desde que Cimone habíe dixat als rodenses cuan, arribán la nit (que Cimone esperabe mes bona que cap de les passades) se va eixecá un temporal mol fort y tempestuós que al sel en núgols y al mar en vens mol forts va plená. Dingú podíe vore qué fée ni aón anáe, ni siquiera mantíndres a cuberta per a buscá algún refugi. Pareixíe que los deus li hagueren consedit lo seu dessich per a que mes dolorós li fore lo morí, de lo que sense alló poc se haguere preocupat abáns. Se dolíen igual los seus compañs, pero sobre tots se dolíe Ifigenia, plorán mol fort y en molta temó a cada sacsada de les oles, y en la seua plorera áspramen juráe contra l´amor de Cimone y se queixabe de lo seu atrevimén, afirmán que habíe mogut aquella tronada perque los deus no volíen que aquell que contra lo seu gust volíe tíndrela per dona puguere gosá del seu presuntuós dessich sino que, veénla antes morí an ella, ell después moriguere miserablemen. En tals laméns y en atres mes grans no sabén los marinés qué fé, bufán lo ven cada vegada mes fort, sense sabé ni atiná aón anáen, van arribá prop de la isla de Rodas; y no sabén quina isla ere aquella, se van esforsá tan com van pugué, per a salvá les seues vides y van arribá a terra. La fortuna los va portá a un entrán del mar aon poc abáns que ells los rodenses liberats per Cimone habíen arribat en la seua nave; y abáns de donássen cuenta de que habíen anclat a la isla de Rodas, se van vore (al eixí la aurora y fés lo sel algo mes cla) mol prop, a un tiro de arco, del barco que lo día anterió habíen dixat libre, de lo que Cimone, angustiat sense mida, pensán que li passaríe lo que li va passá, va maná que se ficare tot esfors en eixí de allí y aná cap aon la fortuna los portare perque a cap puesto podríen está pijó que allí. Se va intentá fugí de la cala, pero tot va sé en vano: lo ven poderossíssim los espentabe a la vora contraria hasta lo pun de que no sol no van pugué eixí del golfet, sino que, vullgueren o no, los va espentá cap a terra. Y al arribá an ella van sé reconeguts per los marinés rodenses que habíen desembarcat, y un d´ells rápidamen va corre cap a una hassienda prop de allí aon habíen anat los nobles joves de Rodas y los va contá que allí estáen Cimone en Ifigenia a bordo de la nave per lo mateix azar que ells. Éstos, al sentíl, contentíssims, agarrán a mols dels homens de la hassienda, rápidamen van aná cap a la playa; y Cimone, que ya an terra en los seus habíe pres la dessisió de fugí an algún bosquet, tots juns en Ifigenia van sé pessigats y portats a la hassienda, y de allí, vingut de la siudat Lisímaco, lo sumo magistrat de Rodas, en grandíssima compañía de homens de armes, a Cimone y a tots los seus compañs se va emportá a la presó, com habíe manat Pasimundas, a qui les notíssies habíen arribat, y se habíe querellat dabán del senado de Rodas. Y de tal guisa lo pobret y enamorat Cimone va pedre a la seua Ifigenia guañada per nell poc tems atrás sense habéli tret poc mes que algún beset.
Ifigenia va sé ressibida y confortada per moltes dones nobles de Rodas, tan per lo doló patit durán la seua captura com per la temó passada al enfadat mar, y en elles se va está hasta lo día fixat per a les bodes. A Cimone y als seus compañs, per la libertat que habíen donat als joves rodenses, los va sé respetada la vida, encara que Pasimundas solissitabe en totes les seues forses que foren morts, y van sé condenats a presó perpetua; a la que, com pot pensás, mol mal estaben y sense esperansa ya de cap plaé. Pasimundas solissitabe la preparassió de les nupsies, pero la fortuna, com arrepentida de la injuria feta a Cimone, va obrá un atre acsidén en favor de la seua salut. Teníe Pasimundas un germá menut de nom Orínisda, que habíe estat en llargues negossiassións per a péndre per dona a una jove noble y hermosa de la siudat, que se díe Casandra, a la que Lisímaco volíe mol; y se habíe aplassat lo matrimoni moltes vegades per diferéns acsidéns. Ara, veénse Pasimundas a pun de selebrá les bodes en grandíssima festa, va pensá que estaríe mol be si an aquella mateixa festa, per a no duplicá gastos y festes, puguere fé que Orínisda prenguere tamé dona, per lo que va renová les conversassións en los paréns de Casandra y los va portá a terme. Aixina que juns los germáns van dessidí que lo mateix día que Pasimundas se casaríe en Ifigenia, Orínisda se emportaríe a Casandra. Sentín aixó Lisímaco, se va enfadá mol perque se veíe privat de la seua esperansa, pensán que si Orínisda no se casáe en ella, la obtindríe ell; pero, prudénmen, va tíndre amagat lo seu doló y va escomensá a pensá de quina manera podríe impedí que alló se faiguere, y no va vore datra vía possible mes que raptála. Aixó li va pareixe fássil per lo cárrec que teníe, pero mol mes deshonrós u jusgabe que si no haguere tingut aquell cárrec; después de pensásu, la honestidat va sedí lo puesto al amor y va dessidí que, passare lo que passare, raptaríe a Casandra. Y pensán en la compañía que per a fé alló nessessitáe y de la manera en que se teníe que fé, sen va enrecordá de Cimone, a qui teníe presoné en los seus compañs, y va imaginá que cap atre compañ milló ni mes leal podríe tíndre que Cimone en este assunto; per lo que la nit siguién de amagatóns lo va fé víndre a la seua cámara y va escomensá a parláli de esta manera: - Cimone, aixina com los deus són bons y liberals per als homens, aixina proben la seua virtut, y a los que troben firmes y constáns en tots los casos, com als mes valéns fan dignes de les mes altes recompenses. Ells han volgut una proba de la teua virtut mes serta que aquella que vas pugué mostrá dins de los límits de la casa de ton pare, que es mol ric; y primé en les puncháns solissituts de amor te van fé home de animal (tal com hay sabut), y después en dura fortuna y al presén en dolorosa presó volen vore si lo teu ánim no sirá lo mateix que cuan per poc tems te van sentí felís en la guañada presa. Res tan felís te van consedí com lo que ara se preparen a donát, lo que, per a que recuperos les cansades forses y te séntigues animós, te mostraré. Pasimundas, contén en la teua desgrássia y procuradó de la teua mort, tan com pot se done pressa a selebrá les bodes en la teua Ifigenia per a gosá en elles de la presa que primé una alegre fortuna te habíe consedit y de repén te ha furtat. Cuán mal té que fét, si la vols com yo crec, yo mateix u vech, perque a mí me vol fé lo mateix día son germá Orínisda en Casandra, a qui yo vull sobre totes les coses. Y per a escapá de tan doló de la fortuna cap vía vech que quedo uberta mes que la virtut de los nostres ánims y de les nostres mans dretes a les que ham de mantíndre eixecades les espases y obrímos camí, tú per a lo segón rapte, y yo per a lo primé de les nostres siñores; per lo que si tú, no vull di la teua libertat (de la que poc crec que te preocupes sense la teua Siñora), sino si a la teua Siñora vols recuperá, a les teues mans u han ficat los deus si vols seguím an esta empresa. Estes paraules van fé torná a Cimone tot lo ánim perdut, y sense pensásu massa va contestá:
- Lísimaco, ni mes fort ni mes fiel compañ que yo pots tíndre en tal empresa si es que de ella se pot seguí per a mí lo que dius; y per naixó lo que te pareix que ting que fé mánameu y vorás que u fach en maravillosa forsa.
A lo que Lísimaco va di:
- Lo tersé día a partí de avui, entrarán per primera vegada les noves dones a casa de los seus homens, aon tú armat y acompañat de los teus compañs y yo en algúns dels meus en los que mes confío, al caure la tarde entrarém, y raptánles al mich del convit, a una nave que hay fet prepará en secret les portarém, matán a consevol que se atrevixque a ficás dabán. Li va agradá la orden a Cimone y, callat, hasta lo tems acordat va está a la presó. Arribat lo día dels dos casaméns, la pompa va sé gran y magnífica, y per tot arreu la casa de los dos germáns estabe de festa. Habén preparat Lísimaco totes les coses oportunes, a Cimone y als seus compañs y amics, tots armats deball dels seus vestits, cuan li va pareixe la milló hora, y habénlos primé en moltes paraules animat al seu propósit, los va dividí en tres parts: a uns los va enviá al port per a que dingú puguere impedí lo puchá a la nave cuan u nessessitaren; als atres dos vinguts a la casa de Pasimundas, a un lo va dixá a la porta per a que no pugueren tancáls a dins y fé fracasá la seua ixida, y l´atre, a la vora de Cimone, va pujá per les escales. Arribán a la sala aon estáen les noves mullés assentades a la taula minján, en moltes atres siñores, tiránse cap a abán y voltán del revés les taules, cada un va agarrá a la seua, y ficánles en brassos dels seus compañs, les van enviá cap a la preparada nave. Les ressién casades van escomensá a plorá y a quirdá, y tamé les atres dones y criades; y en seguida tot se va umplí de veus, crits y plos. Pero Cimone y Lisímaco y los seus compañs, traén les espases, sense que dingú se enfrentare an ells, dixánlos tots passá, cap a la escala sen van entorná; y baixán per nella va corre cap an ells Pasimundas que en una gran gayata a la ma corríe cap al soroll, al que Cimone en la seua espasa li va fótre al mich del cap lay va partí pel mich, com una mangrana, y va caure mort als seus peus; corrén per a ajudá a son germá, lo pobre Orínisda va corre la mateixa sort a mans de Cimone, y algúns atres que se van arrimá, van sé ferits y foragitats per los compañs de Lísimaco y de Cimone. Éstos, dixán la casa plena de sang, abalot, plos y tristesa, sense cap obstácul, apretán lo seu botín, van arribá a la nave; y puchán an ella a les dones y puján ells y tots los seus compañs, están ya la playa plena de gen armada que veníe a rescatá a les siñores, ficán los remos al aigua, ben de pressa van colá.
Y arribán a Creta, allí per mols amics y paréns van sé ressibits en alegría, y se van casá en les dones, armán una gran festa, y en mol plaé del seu botín van gosá. A Chipre y a Rodas van ñabé abalots y riñes grans durán mol tems per los seus fets. Al final, parlán en uns y en uns atres los amics y los paréns, van trobá lo modo de, después de este exili, Cimone en Ifigenia, contén, tornare a Chipre y Lísimaco en Casandra a Rodas; y van viure mol tems ben conténs a la seua terra.
Eina que essencialment consisteix en un ferro acerat, de diverses formes, acabat en tall més o menys ample o bé en punta, i que té un ull per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg que forma angle agut amb el ferro. Serveix per diferents treballs agrícoles (cavar, arrabassar, tallar, fer cauallons, etc.) o de picapedrer. Dono ibi... destrale l, aixata l, relia l,doc. a. 901 (Arx. Cor. Ar.). Feu anar los sarrains ab exades, e trencá l'aygua de la font, Jaume I, Cròn. 70. Item una exada pedrera, doc. segle XIV (Catalana, ii,142). Item duas axades odolandi, inv. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 151). Lo negre ortolà... portaua al coll una axada, e començà a cauar, Tirant, c. 268. Item una aixada formiguera de sinch liuras y miga, doc. a. 1564 (arx. parr. Igualada). Un martell, xada, perpal, inv. Sóller, a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 1002). Serà ta clava, Alcides, sa enterradora aixada, Atlàntida iv.Les moltes varietats d'usos o de formes que pot tenir l'aixada es redueixen a quatre classes principals:—I, aixades amples (de 12 a 30 cm. de boca);—II, aixades estretes (de menys de 12 cm. de boca);—III, aixades forcades;—IV, aixades de picapedrer.
I. L'aixada de fulla ampla (cast. azada) és l'eina usual per cavar la terra, en el Principat. La fulla sol esser quadrangular i de tall recte; però n'hi ha que tenen el tall en línia corba. Les aixades amples que tenen forma o ús especial, són:
|| 1. Aixada de clotar: té convex el costat oposat al tall, i serveix per fer clots (Selva del C.).
|| 2. Aixada malesera: és més grossa que l'ordinària i serveix per eixartigar o per tallar malesa (Tortosa, Morella).
|| 3. Aixada pradera: té la pala triangular amb el mànec a un dels angles, de manera que el que pega a terra en cavar és un dels costats del triangle, que té devers 30 cm. d'amplària; serveix per treballar la terra en els prats i arrossals (Ribera d'Ebre).
|| 4. a) Aixada de mitja boca: la que té la fulla de 25 cm. per 12 (Gandesa).—b) Aixada de boca: la més ampla, que té de 20 a 30 cm. d'amplària (Falset).
|| 5. Aixada hortolana: és lleugera, no gaire ampla ni resistent; serveix per fer solcs a l'hort (Gandesa).
II. L'aixada de fulla estreta (única casta d'aixada que es coneix a Mall. i Men. amb aqueix nom) és una eina doble, car a una banda té tall horitzontal o punta i a l'altra banda té tall vertical, punta o cas; serveix per eixartigar, cavar terres rocoses, tallar arbusts, etc. Hi ha aquestes varietats d'aixada de forma o denominació especial:
|| 1. Aixada amb picola: la que per un cap té tall horitzontal i per l'altre té punta (Castelló).
|| 2. Xada amb punta o xada puntera, o xada gavetera: té un cap o tots dos acabats en punta, i serveix per fer pous o gavetes i en general per cavar a terra forta (Manacor, Felanitx, Ariany, Vilafr. de B., Muro).
|| 3. Xada boca-ampla: té l'aceró tan ample o més que la cala, i serveix per tallar llenya (Manacor, Vilafr. de B., St. Llorenç des C.).
|| 4. Aixada broca: té punta a cada cap (Llombards). A Mancor en diuen xada amb broc.
|| 5. Aixada carbonera: té per un cap una fulla llarguera i per l'altre un ample escarpell que fa un angle bastant visible amb la fulla (Selva del C.).
|| 6. Aixada cassuda: la que al cap posterior té cas o cabota, en lloc d'escarpell o punta (Castelló).
|| 7. Aixada d'arrabassar o aixada de punta: el ferro és molt llarg, acaba en punta per davant i en cas per darrera; serveix per arrabassar les terres (cavar-les molt endins) (Vinaròs, Gandesa).
|| 8. Aixada de cavar: té el ferro acabat en tall per davant i en cas per darrera (Vinaròs, Ador).
|| 9. Aixada de galló (Gandesa) o aixada de pent (Martí G., Dicc.):la que per un cap té forma d'aixada ordinària i per l'altre té punta; cast. azadón de peto.
|| 10. Aixada de garriga: la que serveix per arrancar garrigues (Confl.).
|| 11. Aixada escarpellada: la que té escarpell (Castelló).
|| 12. Aixada estreta: té per davant tall estret horitzontal i per darrera un escarpell (Esterri d'A.), o bé per davant punta i per darrera escarpell (Falset, Cast.).
|| 13. Aixada hortalissera: aixada petita per arrabassar herbes o entrecavar hortalissa (Benidorm). V. aixadella.
|| 14. Xada llenyatera: és més grossa que les altres i serveix per tallar llenya de garriga (Ariany, Vilafr. de B.).
|| 15. Aixada motxa: té el tall de devers 10 cm. d'amplària i un escarpell a la part posterior, i serveix per tallar brossa de la garriga (Falset).
III. De l'aixada forcada n'hi ha dues formes:
|| 1. Aixada amb punxes (Selva del C.) o aixada de ganxos (Tortosa): té les dues pues molt ben definides i separades una de l'altra des de llur començament.
|| 2. Aixada amb gavilans (Alcoi, Benidorm) o aixada de tonyar (Xàtiva): té les puntes més amples i curtes, que neixen juntes del centre de la fulla.
IV. Els picapedrers de Mallorca empren dues classes d'aixada:
|| 1. Aixada amb punta: que per un cap té punta i per l'altre un rastell (tall vertical).
|| 2. Aixada amb tall, que per davant té tall horitzontal i per l'altre un tall també horitzontal pero escapçat.
Loc.
—«Amb sa xada i es cabàs!»: ho diuen per afirmar que és ben cert allò que han dit, si algú en manifesta dubte (Llofriu).
Abaralla's:
( Asbaralla's). Abarrerar:
Parar, aturar. Abarter:
Planta
silvestre punxenta, semblant al roser, ex: "Nae despistat i es
va fotre de cap als abarters". Abotonar:
Botonar, ex: "Abotona't lo tabardo que se't veu massa pantxa
així"... Aburnar:
Empaitar, (Tossar),
ex: "Monejae amb lo boc fins que el va aburnar i va parar en
sec". Acassar:
Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar
paes. Acometre:
( Acassar). Aconseguir:
Perseguir, ex: "La paa aquella m'aconseguie allà on
naa". Aconsigar:
( Acassar). Acorronar:
Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred o per
mostrar afecte. Acostipat:
Encostipat, ex: "Au! Lo colló de ma cunyat ia m'ha ampegat lo
acostipat". Acotrassar:
(Fargar). Acotxar-se:
Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina que li foten mal
los rinyons". Actrís:Actriu.
"Com se deie aquella actrís que feie el paper amb Car Gable a
Lo que el viento se llevó?" Acutit:Normalment
aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet pa no val
re, astà molt acutit!". Adelanto:
Progrés, avenç, ex: "Guaita! Quins adelantos". Adés:
Abans. (Com a curiositat us direm que en català normatiu adés vol
dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat comprant guiés i
tripons pel bullit". Afaram:
Aligot, home de gran embergadura, ex. "Al aquell afaram
realment es va asfarair". ( Matalot). Afedelisto!:
Expressió molt antiga. Això es deia quan algú feia un comentari
més o menys intel.lectual, ex. "-Diuen que l'aspirina cure lo
mal de cap. -Oh sí, afedelisto!". 1)
Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest"
sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més fi i en
conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que aquesta finura
arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo"
era més intel.ligent que ser "llest". 2)
Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió
castellana que deien com a crit de guerra "porlafedecristo",
i els lleidatans per fotre'ns la repetíem, però com el nostre
castellà era molt lamentable ho pronunciàvem així:
"afedelisto!". Afededéu:
Expressió típica que s'usa indistintament. Afedelòstia:
Com Afededéu però
amb més mala llet. Afedemón:
Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón que no ho
hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu. Afedeneu:
Expressió anàloga a Afedemón i Afededéu. Afortar:
Lligar més fort. També s'usa com a pujar el volum. Ex:"Aforta'm
los cordills". "Aforta l'arradiet". Afuar:
(La Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés
que surton a pasturar". Agatxipar:
Arreglar, mudar, anar ben vestit. Agenda:
Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar". Agitar-se:
Tumbar-se, ex: "Agita't al llit home!". Agolut:
Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de
la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo am
un tros de pastel". Agon:
( Aon). Agullar:
( Antagullar). Ah
txiquets!:
Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt gran. Ex: "Astaen
robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons
i, ah txiquets!, Tots a córrer!!" Àige:
Àger. Aigualera:
La rosada de la matinada. Aixins:
Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines. Aixolet:
Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de
carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina". Aixuar:
Eixugar, ex: "Aixua't lo cap abans de surtir al carrer que si no
agafaràs un acostipat de l'òstia". Aixurriar:
Espantar, fer marxar a algun animal del puesto. Albatàrric.
Albatàrrec, també s'accepta la variant Albatarri. Alego:
De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No
tardos eh? Tranquil que alego vindré". Alegolego:
Molt més que Alego,
ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo
camp". Alendar:
Alenar, respirar. Alicòptero:
Helicòpter. Allavontes:
Llavors. També hi ha variants
com llavons, allavons, llavontes, allavorens, allavores... Am:
1) En, ex: "Am part tens raó". 2)Amb,
ex: "Am lo axpersor aquet regarem tot lo jardí".Ambafar:
Empanyar-se els vidres del cotxes, ex: "No hi vec res, porto
tots los vidres ambafats". També s'utilitza en el sentit d'estar
tip com un lladre.
Ambaparar:
Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar si
és alt aquet txiquet!".Ambastar:
Fer passar el fil per primera vegada per una tela abans de
cosir.Ambastida:
Bastida, ex: "Poseu l'ambastida que pintarem la
fatxada". Ambentar:
Afalagar, tirar floretes. Ambitats:
Convidats, ex: "Guarda lo vi bo per quan vingon
ambitats". Ambusteria:
Mentida, cosa no certa. Ambúrnia:
(Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la de gasoi
pal tractor". Ampacadora:
Màquina que serveix per fer feixos de
palla. Amparrilla's o Amparrala's:
Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos a l'abre que si
caus et fotràs de cap a la secla". Ampastrar:
Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat". També
s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb el
significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va
ampastrar contra l'abre". Ampastre:
Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige quin
ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó". Ampegar:
En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me va
ampegar l'acostipat". Ampercellar:
Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes. Ampessar:
Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà a
ploure alego". Ampic:
Tan bon punt, un cop acabat de, ex: "Ampic arribem a Castelló
de Farfanya ia us farem un truc". Ampiocat:
Estar una mica malalt, però no gaire. Ex: "No va vindre a juar
a fútbol perquè astae ampiocat". Ampostada:
( Palmar). Amplear:
Fer anar, utilitzar. "Si un cas demà no amplees la trisella
truca'm que l'amplearé jo". Amplenar:
Omplir, també s'accepta Aumplir o Complir. Amporlanar:
(Barbens,
Anglesola)
Pavimentar. Es veu que prové del ciment Portland, paraula que a
l'hora prové de la ciutat nord-americana. Imagineu-vos com n'és
d'usual que a Barbens tenim el topònim els Esporlans. Allí és on
anem a banyar-nos. És com un canalet a la vora de la Segona Sèquia
Principal del Canal d'Urgell. Quan van fer la desgràcia de
pavimentar el canal i de tallar els xops van nàixer els
Esporlans. Ampressió:
Impressió. Ex: "Tinc l'ampressió que avui caurà una pedregada
que'm fotrà totes les pomes anlaire". Amprimeria,
a l':
Al principi, ex: "A l'amprimeria no hi havia dingú, pero
després s'ha anat aumplint de gent". Amprimenceria,
a l':
( Amprimeria, a
l'). Amprimir: Imprimir,
ex. "No vai púguer amprimir la pàgina aquella perque no me
txanae la màquina aquella".
Ampudegar: En
el sentit de molestar algú a altri. An
ves de:
En lloc de, ex: "An ves de fer lo que li diuen fot lo que
vol". Ancabat:
Després, en acabar de, ex: "Vine ancabat, que ara tinc
fenya". Ancanteri:
Entés com a "ésser un encantat", ex:"No sigos
ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyó metge, que fot uns
ulls... mausssss, quins ulls que fot!" Ancants,
los:
Joc en el qual et donaven tombs amb els ulls tapats, i et quedaves
(pel que es veu) d'una postura rara i quiet, i aleshores els altres
t'havien de desencantar. Ancaparra's:
Entossudir-se en quelcom, encaparrotar-se, ex: "Lo nen s'ha
ancaparrat en que vol la Barbi aquella per reixos". Ancavalla's:
Posar-se un damunt de l'altre, ex: "Mira lo Pep i la Maria que
ancavallats astan alli a l'hort". Ancebar:
Estar molt animats, ex: "Vam nar fins a Penelles am bici, pero
com astàem ancebats vam tirar fins a Bellmunt": Ancòrdio:
Un destorb, ser un mal de cap. Ancontres:
( Amcontes
de). Andebades:
( Andebaldes). Andebaldes:
Debades, fer les coses perquè si. Andicció:
Injecció, ex: "L'hai hagut de fotre un andicció als tosinos
per lo de la pesta porcina aquella". Andiot:
1) (en sentit figurat) Moniato. 2)
Gall d'indi, ex: "No havie manera d'agafar l'andiot per Nadal,
només feiem que aconseguir-lo". Andivinar:
Endevinar, ex: "Mireu nens, avui us contaré una
andivinansa". Aneular:
Tornar tonto, o mal fet, ex: "No tocos los mixons quan són
pitits que s'aneulen". Anfós:
On fos. Anfuronar:
Acció d'anar darrere d'una femella. Angabanyar:
Quedar bufat, ex: "Lo forro polar no't quede tan angabanyat com
l'anorac". Angolfa
o
Angorfa:
Golfes, ex: "Fot totes les sabates velles a l'angolfa, que no
fotin nosa". Ànguila
de vàter:
Insult antic. Antigament la gent no s'insultava amb paraules
malsonants, sino que s'inventaven expressions d'aquest tipus. ( Pop
d'aigüera). Animorar:
Enamorar, ex: "Fot un bo que animore". Anlaire:
1) Entès com "xafar la guitarra", en castellà "aguar
la fiesta", ex: "Van arribar los novios de les paes
aquelles de Torrelameu i mos van fotre la festa anlaire". 2)
Trencar, fer malbé, ex: "Li van fotre una pedrada als morros
que li van fotre lo portell anlaire". Anlluciar:
( Lluciar). Anorabona:
Enhorabona. Anou:
Nou (la fruita). Anquet:
Preposició de lloc, equival a "en aquest", ex: "Anquet
puesto ham d'anar?". Anrecordar:
Recordar. Anradere:
Endarrera. Anredar:
Confondre a algú, ex: "No m'anredos que et fotré un mastegot
que t'ambarcaré". Anreulat:
Tenir molt de fred al cos, estar gelat, ex: "Aquesta nit estic
ben anreulat, li diré a la Matilde que m'ancengo lo foc a
terra". Anruna:
La runa que es produeix als edificis en obres, ex: "Tota
l'anruna que hi ha amb aquet contàiner només fot que
pols!" Ansacte:
Exacte, ex: "Lo Pere és aquell de la camisa blava, no? Ansacte!
Lo de la camisa blava". Ansaijar:
Assajar. Ansou!
: Clam emprat per hom a l'entrar a casa d'algú. Expressió molt
utilitzada quan encara no hi havia timbres, ex: "Ansou!! Que no
hi ha dingú??". Ansufatar o Ansofatar:
Ensulfatar, ex: "Vai a ansufatar els mançaners i els
pressiguers". Ansundemà:
( Aundemà). Antagullar:
Fixar-se, mirar fixament, ex: "Iep!!! Guoita aquelles paes, mos
astan antagullant". Antrepussar.
Ensopegar. Antxovat:
Estar en un lloc estret i xafogós, ex: "A l'autobús de la
Bordeta de bon matí has d'anar antxovat". Antxumar:
Agafar al vol, ex: "Antxuma aquet mosquit que ia fa rato que
m'amprenye". Antxumenia:
(Txuminia). Anverenar o Anvirinar:
Enverinar, emmetzinar, ex: "M'han anverenat lo gat amb los
sulfats". Aondé?:
On és? Aparar:
Parar, ex: "Si no apares lo motor del motocultor se gastarà lo
gasoi". Apàriat:
Ordre donada als rucs i als cavalls per a què s'apartin d'algun
lloc. Àpit:
Api, herba que es posa al caldo o es menja amanida, ex: "Fot un
raig d'oli a l'amanida que els llicsons i l'àpit
amarguegen". Aplucar: Aclucar.
"Apluca't los ulls si no vols que t'entro pols". D'aquí ve
el joc de "la pluca". Apretar: Pitjar,
prémer, polsar, ex: "No apretos aquet botó per res del
món!!!". Aquestos:
Aquests. Aquet:
Aquest. Aquídellà:
En cap lloc en concret (Porai),
ex: "M'en vaig aquídellà a fer un tomb per a
distreure'm". Aragall:
Marca que deixen les rodes dels cotxes. Àrbit: Àrbitre,
també s'accepta la variantàrbrit,
ex: "L'àrbit del Lleida mos va pitar tres penaltis". Arguillat:
Brut. Arie:
Aire. Aringada:
Arengada, peix que es sol menjar per esmorzar acompanyat de raïm,
ex: "M'hai futut l'aringada aquesta de casco per asmorzar i
només fai que beure." Armós:
Formós, majo, bonic, ex: "Quin nen més armós té la Trisina,
afededéu que no s'assemble gens a son pare". Arraventar:
1) Trinxar o fer malbé quelcom. 2)
Estar molt cansat, esgotat, ex: "Estic arraventat de tant
córrer". Arreclau:
(Reclau). Arrecollons:
Igual queArrecony,
però en masculí. Arrecony:
(Bellcaire) Expressió no gaire amistosa, ex: "Arrecony si
t'angantxo!". Arrecular:
Tirar enrere, ex: "No't mogos del puesto que arreculo am lo
tractor i no sigo que et txafi". Arreculat:
1)Endarrerit. "Va nens, que en aquesta classe nem molt
arreculats". 2)Retardat
mentalment: "Semble astrany i mentida que sigo arquitecte i sigo
tan arreculat...". Arremolcar:
Remolcar, arrosegar un vehicle, per exemple. Arrifar:
Rifar, sortejar, ex: "Allà als pagesos arrifen una cistella amb
la loteria de Nadal, i afededeu que fot goig eh?" Arrofeixar:
( Arropenjar). Arrofredat:
Refredat, acostipat, ex: "Cagondena, vaige un arrofredat que hai
agafat per surtir al tros am la samarreta d'Andorra am ple
desembre". Arromangar-se:
Doblegar les mànigues de la camisa cap amunt. Arropenjar:
Repenjar, recolzar, ex: "Paracon am arropenjar-te a la paret que
ton oncle acabe de pintar." Arroplegar:
Replegar, ex: "Arroplega les borrasses que ia han caigut totes
les aulives". Arruixat:
Arrauxat. Asbafegar:
Respirar d'una forma desmesurada generalment després d'haver fet un
gran esforç, esbufegar. Asbalsar:
Enfonsar, afonar. Asbaralla's:
Barallar-se. Asbregar:
(Almenar) (Asfregar). Asburiac:
(Murissec). Asbutifarra's:
Fer-se mal, amb ferida oberta. Ascafanyit:
Esquifit, poca cosa. (Sirilleta). Ascandall:
1)Percentatge de pomes que els pagesos han perdut per culpa d'una
pedregada. 2)Sel.lecció
del bestiar a l´hora de comprar-lo, ex: "D´aquestos vint
tocinos en farem un escandall i agafarem aquestos 12 que són més
grossots". Ascalestro:
Esquelet. Ex: "Minja, minja més!!! Que astàs fet un
ascalestro!!!" Ascar:
1)Buscar, cercar. 2)
Posar ham a la canya per anar a pescar. Ascardillar:
(Os de Balaguer) (Ascatxigar). Ascatxic:
Esquitx. També s'usa per designar a un crio entremeliat. Ascatxigar:
Esquitxar. Ascaufar:
(Ascofar). Ascartxinar:
(dialectalisme almatretenc) Esquitxar. Asclatassoner:
Empipador. Ascofar:
Escalfar, també es diu acalentar. Ascremalletes:
Estris de ferro que es pengen dels ascremalls per
penjar l´olla. Ascunilla's:
Amagar-se. Ascupinar:
Escopir. Ascursió:
Excursió, ex: "Demà portarem a la canalla i als padrins a
voltar porai d'ascursió". Asfarair:
Esfereir, ex: "Ma germà ancara astà asfarait de que a la
tardor vaiga amb màniga curta". Asfilagartxar:
Esfilagarsar, desfer en filagarses. " Trauras-te los pantalons
aquestos que astan tots asfilagartxats i miraré de
cusi'ls". Asforrar:
No poder aconseguir l'objectiu que es pretenia. Asfregar:
Netejar quelcom fregant fortament, ex: "Asfrega bé los
calçotets al safareig que sino no martxe la pudo". Asfuga's:
Fugir, escapolir-se, ex: "Tu! No t'asfuguis que has d'anar a
ansufatar los aumellés!". Asfuriar:
Fer marxar, ex: "Vam posar aquells aspantaocells per fer
asfuriar los asparavers." Asfurriagallines:
Tren. Aquest mot és ben arcaic. S'usava a les granges per les quals
a la vora passava el tren. Asgolfa:
(Angolfa). Asguirtxar:
(Ascatxigar). Asmaiat:
Esbait, mort de gana, ex: "Dam un iagurt que astic asmaiat tan
rato sense jalar". Asmall:
Destralada (directament). Asmari:
(propi del Omellons) Armari. Asmolls:
Les pinces que es fan servir per girar la carn i el pa quan es fa a
la brasa. Aspabil:
Espavila't, ex:"Aspabil que fotem tard". Asparaver:
Esparver, un ocell rapinyaire, ex: "Per allí al tros volten uns
asparavés que me foten bastanta mala pinta". Aspàric:
Espàrrec. Aspartenya:
Espardenyes. Pensem que aquesta variant hauria de ser l'acceptada
correctament en català ja que la paraula catalana espardenya prové
de l'arrel espart, que era el material del qual es feia dit
calçat. Aspategar:
Espetegar, ex: "Fitsa't com aspategue la bossa de cucs que hem
futut a la txera": Aspentar:
( Aspenteijar). Aspenteijar:Empényer.
"Nens, anquet txiquet no l'aspenteigésseu tan fort que és un
sirilleta i el fotreu allà als collons". A Barcelona d'això en
diuen "amputxar".Aspényer:
(Aspenteijar) Asperadrap o aspedadrap:
Cinta de roba adesiva, ex:"Si no calles te fotré un bossí
d'asperadrap d'aurella a aurella". Aspertxar:
(Ascatxigar). Aspertxellar:Fer
esquitxos amb aguna eina o utensili moll, ex: "Lo dia de Tots
Sants lo mossén va espertexellar tot lo simintiri, i als que hi erem
també mon va tocar" Aspitós,
estar:
Estar cofoi, content. Aspolla's:
Gratar-se de forma reiterativa sense cap mena de sentit. Aquesta
paraula d'origen pagès vé de la manera en com les gallines es
treuen els polls. Ex: "Para d'aspolla't, que fots
mania" Asporgar:
Podar. Asprés,
fer:
Fer expressament, ex: "Segur que no hu van fer asprés això de
treure la llum?" Asquerar:
Reviscolar, ex: "Semblae que no, però aquell ficus que astae
tant pansit ia comence a asquerar". Assebar:
Posar bé, ex: "Sino assebes bé la manguera al pou, not surtirà
l'aigua". Assera:
Vorera, voravia, ex: "Passa per l'assera no sigo que't
txafon!". Asseregat:
Assedegat, quan hom té set. Assipar:
Arreglar-se, abitllar-se, ex: "Assipa't millor que sino aquesta
nit no se t'atançarà cap paa". Assussegar:
Sosegar, tranquil.litzar, ex. "Asussegat que alego vindrà lo
tren home!" Astamoir:
Estabornir, deixar quelcom sense sentits, ex: "Guaita lo gos, ha
astamoit la mosca aquella collonera." Astararany:
(propi dels pobles de la Ribera del Sió) (Teraranya) Astarracada:
Fotre's una bona pinya per terra. Que un altre et foti un cop, ex:
"Es va fotre una santa astarracada tot baixant del
castell". Astarrossar:
Desfer, desmontar, ex: "Me va caure un test del balcó i se va
astarrossar a l'acera." Astaste:
Expressió que denota cautela o moderació, ex: "Astaste de
compra't aquet relotge si no tens quartos." Astauvins o Astaulins:
(Estauvi). Astenasses:
Tenalles, alicates, ex: "Abasta'm les astenasses que hai de fer
un apanyo." Astigos:
S'empra com a negació de astaste:
"no t'astigos". Ex: "no t'astigos de demanar un altre
cubata, siuncàs néssis pet, ia conduiria io" Astijores:
Tisores. Astirabec:
Varietat de pesolera. "Aquesta nit me fotré un plat
d'astirabecs amb un ou debatut". Astirores:
(Astijores). Astollador:
La pala que tapa el pas de l'aigua d'una fassera. Astopenc:
Carn aspessa i seca, que es fa com una bola a la boca, els bistecs
durs per exemple. Astrintxonar:
Estrinxolar, esbocinar. Astrolic:
Entremeliat. Astulzí:
Substància negra provinent de la combustió incomplerta de les
matèries orgàniques que es dipositen en els tubs o en les
ximeneies, ex: "Nen! no't fotos a juar a l'antxuminia que et
mascararàs d'astulzí". Astuviar:
Estalviar, ex: "Si no astuvies mai siràs un home de
profit".
Astutx:
Estoig. Ex: "Trau los plastidecors de l'astuxt que
pintarem". Asvaporar:
Evaporar, ex: "Tanca la grasiosa que si no
s'asvapore". Asventat:
Persona que fa les coses molt ràpid i sense pensar-les, ex: "Lo
Tonet ha vingut i ha futut lo camp unantra vegada, és un
asventat". Asvuliac:
(Murissec). Atapit:
Compacte, atapeït, ex: "Anquesta taula astirem molt atapits,
poder que nem a una més gran". Atarrossat:
Fet a tarrossos, ex: "Lo sucre no cau del pot perquè astà
atarrossat i l'hai de desfer a cops de cullera." Ataubar:
(en zones de la Ribera del Sió) estar xafat, ex. "Hai hagut
d'aspenteijar lo tractor fins a casa i astic ataubat". Atigos!:
Expressió emprada per dir a hom que pari d'emprenyar, que s'estigui
quiet. Ativoca's:
Equivocar-se. Atopetar-se:
Trobar-se, ex: "Bé, io martxo, ia mos atopetarem dumenge que
ve". Atre:
Altre, el femení és Atra,
i els plurals atros i atres. Atxum,
beure:
beure a morro, ex: "No begos atxum que a ton pare li fot fàstic
trobar lo boc del porró babat". Atxurar:
Arreglar,en el sentit de mudar-se, ex: "Lo Paco nae molt ben
atxurat a la boda del Nasi". Atxutar:
Anar depressa, immediatament. Ex: "Atxuta an lo rotobato, que's
fa fosc i vol ploure" Aubà:
Expressió de sorpresa, negació o rebuig d'un fet, ex: "Lo
Mariano s'ha trencat una cama. Aubà!!! No fotis" - Au va ! Aubada:
L'albada, temps que transcorre des del trenc de l'alba fins a la
sortida del Sol. Aubaga:
Obaga, lloc ombrívol. Aubagés,l':
Albagés. Aubarda:
Cenalla que va al llom del ruc, ex:"Mentre hi haigon rucs, faran
aubardes". Aubat:
Mort d'una criatura abans de tenir ús de raó. Aubenc:
Terra fèrtil, humida. Aubert:
Obert. Aubergi:
(Baix Segre) (Prèssic). - Alberge : abrecoc Aubergínia:
Albergínia. Aubesa:
Albesa, són famoses les pintades per la carretera dels quintos
d'Aubesa. Aubricoc:
Albercoc, també Aurecoc o Aubercoc. Aufals:
Alfals, ex: "Dóna aufals a les bèsties per a què
menjon". Aufarrat:
Ou ferrat. Aufegar:
Ofegar, ex: "Treu-me la soga del coll que m'aufego". Aufendre:
Ofendre, ex: "No sigos tan aufendós". Aufensible:
Aufendós. Aufés:
Alfés. Auficina:
Oficina, ex: "A l'auficina d'ampleo havia una cua de
por". Auforja:
Alforja, ex: "Lo ruc del Tomaset va més carregat amb les
auforges!!!". Aulivé:
Olivera. Aquí és on es demostra que el lleidatà és una llengua
que conserva les seves arrels del llatí, ja que aquest conserva el
gènere masculí del llatí en la denominació de la majoria dels
arbres. Auliva:
Oliva, ex: "Aulives rellenes d'antxova". És un cultiu
força important en la zona de les Garrigues, d'aquí són les
famoses aulives
arbequines que
fan l'oli tan bo. Aulor:
Olor, ex: "Els tocinos foten un aulor..." Aumella:
Ametlla, ex: "Poseu aumelles quan feu la salsa dels
calçots?". Aumellé:
Ametller, arbre de l'ametlla. Aumit:
Humit, moll, ex: "La roba encara astà aumida". Au
món:
Enlloc, ex: "Aquestes vacacions no iniré au món". Aumplir:
(Amplenar) Aumosta:
Mesura de quantitat equivalent a "el que hi cap a les
mans". Aun:
(Aon) Aundemà:
A l'endemà. / en son demá, ensondemá / Auperar:
Operar, ex: "Han auperat a mon padrí del ginoll i l'han
aspallat més de lo que astae". Aurella:
Orella. Nota: La majoria de paraules que en català comencen en "o",
en la variant dialectal lleidatana se comencen en "au". Auralita:
Material de construcció ondulat emprat per cobrir
taulades. Aurellanes:
(Aurilletes). Aurellaunes:
Obrellaunes. / obrilates / Auridor:
(Aurellaunes).
De fet, es pot traduir tant per obrellaunes com per tirabuixó
(llevataps). Ex: "Andés l'auridor? que ia mos ham acabat la
botella de vi i n'ham d'ancetar unantra". Aurilletes:
És un producte de pastisseria molt típic a Lleida semblant a la
coca de sucre. Famoses les aurelletes de
Cal Murillo a la plaça Sant Joan. Aurinar:
Pixar en vocabulari culte. Aurineta:
Oreneta, també s'usa la variant Gruneta. Aurir:
Obrir, ex: "Aurix la porta quem foto de calor!" Autallada:
En aquesta direcció, ex: "Si vols fer via agafa l'autallada que
et dic i ia faràs cap." Avamba o Auamba:
(Almatret, Puigverd,...) Adéu-siau. Averar:
Atançar una cosa, s'usa sobretot en el sentit de si està massa
alta, ex: "Nen! Ajuda a la padrina i avera-li lo pot de la sal
que no hi arribe". Avere o Avore:
A veure. Avespa:
Vespa, ex: "Vigila on te fots que astà ple de nius
d'avespes". Avorar:
Apropar, atançar, ex: "Avora lo tractor que s'atance una DKV de
frente i ancara mos fotrà un susto!". Axara's:
Avergonyir-se, posar-se vermell, ruboritzar-se. La cultura popular
creu que el mot aquest prové de la paraule xera, que és una brasa,
i d'aquí l'acció d'envermellir. Ex: "Quan se li va atançar
aquella paa de siguida es va axarar".
Babadero:
Pitet. Ex: "Fot-li un babadero al txiquet, que no s'ammarrano'l
jarsé" Babosa:
Fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets,
llim. Bacsacada:
Moviment brusc, sacsejada. Badejo:
Bacallà. / abadejo / Bafurós:
Hom que va porc, brut i malfargat. / malfarjat / Baixant:
(Maixant). Bajoco/a:
Tonto, ruc, tou (de fet té moltes accepcions), ex: "No sigos
bajoco home!!! la paa aquella se t'andú a l'hort quan
vol!" Baldador:
Gronxador. La variant Columpi no
s'accepta ja que és un castellanisme. Baldar:
Gronxar. Baldi:
(Galleta). Baldring-baldragues,
ser un:
Ser un trapella. Ballofa:
Butllofa, ex: "L'atre dia me vai cremar amb la txera i guoita
quina ballofa m'ha surtit". Banc:
L'escala per collir fruita. De tots és ben conegut la dita aquella
que "A l'estiu els pagesos pel matí estan al banc i per la
tarde a la caixa". També es conegut per "tres peus". Banc
del Sinofós:
Banquet de pedra que hi ha al costat de la Paeria on els padrins
s'asseuen a expressar les seves queixes, ex: "Si no fos per
l'artrosi...", "Si no fos pels anys...". Banqueta,
la:
Avinguda de Blondel. També s'anomena així al passeig que voreja el
riu a Balaguer. De fet, s'anomena banqueta perquè en les nostres
contrades se li dóna aquesta denominació a les ribes o vores dels
rius, canals, sèquies... Bardo:
Pallisa. Pegar a algú o a quelcom, ex: "Quan va arribar a casa,
sa mare li va fotre un bardo que s'anrecordarà dies". Barrada:
Xut molt fort a una pilota, ex: "No li fotos barrada que
l'ambarcaràs!". / cop en una barra (fusta) / Barral,
lo:
(Silló). Bassinet:
(Bassí). Bassí:
Orinal, ex: "Dixa lo bassí sota el llit de ton padrí que sino
per la nit s'ha d'atxecar a pixar tolo rato". Bastanta:
Femení de bastant, ex: "No hi ha bastanta aigua per púguer
regar lo bancal". Batam:
Clatellot, mastegot, bufa, ventallot. Batissac:
Precipici. Bauba:
adj. donat a la mà quan per causa del fred no es pot fer el punyet
(ajuntar els dits de la mà). En sentit figurat es parla d´una bauba
quan ens referim a una dona que és gossa, ex. "Mite- la a la
bauba aquella! Tot li fa sa mare." Becanyeta:
Becaina, migdiada. Besito:
Petó, ex: "Nena, dali un besito a la iaia que sino no't darà
paga". Biciclista:
Ciclista. Birinar:
Berenar. Bisenfí:
Màquina agrícola que serveix per recollir el gra de la collita de
terra, i traslladar-lo cap a una altra banda. Bitxo:
(intradussible), ex: "Astàs fet un bon bitxo tu!". / bicho / Blabàs:
Peix de riu semblant al salmonet. Blair:
1)Acte de ser cremat pel sol o bé per d´altres fonts de calor, ex:
"Avui fa un sol que blaix." 2) Anar ple de picades de
mosquit, ex: "Aquesta nit los mosquits m'han fotut ben
blait!" Blavar:
Acció de fer blaus, pegar fent mal. Bò:
Ordre per a que el ruc s'aturi. Bolló:
Pellarofa del blat. Boranit:
Bona nit, "Au" dis-li boranit a ton pare i cap al
caixó!". Bordonera:
Fumera. Gran quantitat de fum. Boria:
Element característic de la meteorologia lleidatana. / boira, broma, dorondón, paora (niebla) / Borinot,
al:
Joc on juguen 3 txiquets (o més). Els dos dels extrems li podien
fotre hòsties al del mig a la mà, que es posava devall de
l'aixella, i aquest s'hi podia tornar amb un cop de mà a qualsevol
dels altres.Un altra versió és que algú li fot un pinyo al que fa
de borinot, i si aquest endevina qui ha estat, l'altre para. Bot
de pernes:
Guitza, normalment amb les dues potes. Ex: "Astàe ambobat
mirant los mixons, i la mula d'un bot de pernes em va fotre al bassal
d'aigua" Botar:
Aplicat al foc vol dir "calar", ex: "Lo Jaumet va
botar foc i se va donar a la fuga". Botés:
Rambla d'Aragó, ex: "Crida un tacsis que ham de nar fins a
Botés". Brassal:
Canal d'aigua particular, més que regar s'usava per a les tasques
cassolanes, tant per fregar o rentar la roba. Brillo:
No l'hi he trobat cap traducció tampoc, ex: "Fot lo camp!!
Brillo d'aquí" / úspen ! / Bucoi:
Recipient de grans dimensions. Carretell. Bueno:
Bé, i tant! Bultra:
Bosc de riu. Buixir:
Bordar el gos, ex: "Lo gos del Manel és un plom, no pare de
buixir". Buli:
És un joc de nens de Lleida que es sembla una mica al beisbol, però
enlloc d'amb una pilota, s'hi pega cops a un bastonet esmolat per les
dos puntes i que s'aixeca desde terra amb el mateix bat, i quan és
enlaire s'hi fot una castanya i s'angega lluny. Burtxongar:
Txutar una pilota amb la punta dels keds. (el substantiu
és: burtxongada). Butirí:
1)De mala raça, ex: "Aquet gos és un butirí". 2)Cosa
petita i entranyable, ex: "Ta mare am lo pitita que és i amquet
pintinat semble un butirí".
Caaaa:
Expressió de disconformitat, ex: "- Mesemble que plourà.
- Caaaaà, no veus que ia es pose ras". Cavà:
(Cuba). Cabana:
(sentit figurat) (Moniato). Cabanera:
Camí de muntanya pels ramats i el bestiar. Cabdellada:
Col. Cabessudo:
1) Tossut. 2) Cap gròs (els de les festes majons), ex. "Au
venga que anirem al passacalles a els cabessudos". 3) També és
pot aplicar a la gent de cap prominent: Ex: "No veus que
cabessudo aquest tio, igualet que un txupatxup".Cabiró:
Cigar, puro. Cadolla:
Abeurador. Bassa d'aigua que es troba als barrancs i entre les
roques, gorg. Cagasses:
Oliasses. Són els residus líquids que es generen durant la
decantació en les fàbriques d'oli. Cagarella: Porgadures
del guix, allò que queda al sedàs quan el porgues. Cagos:
Cagaments, en sentit figurat, ex: "Quan mos va que li fotiem
les peres al pagès va ampessar a fotre uns cagos": Caixer:
(Almenar) (Banqueta). Caixó,
anar al:
Anar a dormir. Caldar:
Suspendre. Caletro:
(Sanderi). Calistro:
Gitano, sobretot als clàssics del carrer Sant Carlos. Calitrau:
Antro, bar de mala reputació. Ex: "No vaigos anquell calitrau,
que foten un vi que mate" Callar:
Interjecció usada per dir a hom que s'esperi, ex: "Que la
padrina no pot pujar a la DKV? Calla que vinc a ajudar-la!". Camacu:
Ciutadà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Altrament
anomenats Pixapins o Diesels. / què maco ! vore "farigolero" / Camalluent:
Camacu que es caracteritza per anar pel camp amb txandal de
Tactel. Camí:
Vegada, cop, ex: "Cada camí que lo Belardo obre la pala me fot
l'aigua de la fassera". Campetxano:
També molt típic d'aquí i no té traducció, ex: "És un paio
molt campetxano". Campos,
los:
Els Camps Elisis, ex: "Me'n vai als Campos a donar un
tomb". Candau,
tirar el:
Es quan als arbres fruiters s'hi tira un líquid especial per evitar
que caiguin els fruits.Candonguer:
Lent.Cantamanyanes:
Persona amb poca credibilitat. Ex:"No li fotos cas que aquest és
un cantamanyanes".Canyardo:
Pilotada propinada amb fúria i normalment amb la puntera del
ked. Canyot:
Són les restes de les plantes cerealístiques que queden després de
cossetxar, normalment s'aplica al blat de moro. Un cop feta la
collita, es recull i s'embala o bé es colga de terra, per a que
serveixi d'adob. / rostoll / Caparra:
Paparra, el bitxo aquell que es posa als gossos. Capçal:
Tovalló, drap, ex: "Té lo capçal i torca't los
morros". Capcer:
Es un tipus d'ocell, altrament conegut com a "capsigrany". Capçot:
(en sentit figurat) Moniato. Capellà:
Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un
estornut. Capiguer:
Caber. Capitonya:
Tombarella. Capradera:
Construcció de pedra. Caraba,
ser la:
Ser tremendo, ser el que no hi ha, ex: "La canalla d'avui andia
són la caraba." Caragolina:
Caragol blanc petitet. (Son molt bones amb ceba i tomata). / caragola /Carallet:
Ruc! també hi ha la variant cerverina Carallindo. Carallindo:
Carallot. Ex: "An vas a comprar anquest'hora, carallindo? No
veus que ia'stá tot tancat i barrat?"
Carejar: Amagar
les pomes al cul de la caixa, és a dir, posar les més maques al
damunt.
Carnús:
En forma d'insult, cabró, ex: "Fuig d'aquí carnús, més que
carnús".
Carpesano:
Carpeta d'anar a estudi.
Carrantxó,
pujar a:
Pujar a coll i bé.
Carreró:
Marca que deixaven les rodes dels carros en passar pels
camins.
Carrincló:
Paraula lleidatana, d'origen gitano, que vol dir "boig",
"bohemi". L'expressió "Lleida carrinclona" prové
de les farres que es fotien els gitanos ja abans de la Guerra Civil
per Lleida i voltants. També significa persona poca-solta, arrauxada
("arruixada").
Cascaballico:
(Colló de
Flare).
Casibé:
Gairebé. "Casibé se fot un gol an pròpia porta".
Cassigall:
1) Traste vell, ex: "A l'angolfa només hi ha cassigalls". 2)
Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels
autors: A Lleida, quan la roba es vella, enlloc de tirar-la la
estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de
reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls).
Ex: "- Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos?
-Aquells tant ronyosos? N'hai fet cassigalls" Cassola
de Tros:
Menjar típic lleidatà consistent en una cassola amb samfaina,
caragols, costella de tosino, cansalada, butifarra negra, butifarra
blanca, llangonissa i conill. Anvesde samfaina pot posar-se també
aspinacs. I amb això se fan concursos i tot!!!!! De tots són ben
coneguts los concursos de Cassoles de Tros de Juneda o
Alcoletge. Castell,
lo:
La Seu Vella, que no és un castell. Catarroja,a:
És jugar a amagar. Quan veus algú dels que estaven amagats,
crides "catarroja
Pere" i
aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi res a amb la vila
de Catarroja a l'Horta valenciana. Catipè:
Mal aulor. Catitomba:
(Capitonya). Catxap:
Conillet petit, tan de bosc com de granja. (Nota dels autors: Aquí
es veu la riquesa del lleidatà, en català estàndard un catxap és
un lludrigot.) Catxar:
Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del
matrimoni. Catxassa:
Apatia, passivitat. Ex: "Ostiqueta, quina catxassa té aquet
paio! Només ha aumplit mija ferrada de prèssics an tota la
tarde" Catxaup o Catxú o Catxup:
Ketxup. De fet aquesta és la paraula que he trobat amb més
pronunciacions diferents. Dingú diu Ketchup. Catxifollat:
Espatllat, malalt, empiocat, desguitarrat, ex: "Lo Sidro té
l'astòmac catxifollat. S'ha futut mitja dotzena d'alls tendres per
asmorzar". Catxipanda (o
Cutxipanda): Samfaina. Catxumbeca:
(Capintonya). Catxurro:
Espècie de mala herba que surt per la gespa i que té puntxes.
Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla,
antigament, esdevenia la categoria de joc. Cera:
(Assera). Cini:
Cinema, ex: "Vai nar al cini a vere Independensdei i no'm va
agradar ni molla".. Cintaislant:
Cinta aïllant, ex: "Porta'm lo cintaislant per fer
l'empalme". Círcol:
Circ, ex: "Demà portarem la canalla al círcol". Cisca:
Senill, senalla, cabàs, ex: "Porta't la cisca als pagesos que
ham de comprar los pebrots i les aubergínies per
escalivar".. Clafoll:
Pela exterior de l'aumella. / clofo / Clamor:
Via d'aigua al costat d'un terreny d'horta per a fer córrer l'aigua
que hi ha sota a la superfície i evitar que es formin aiguamolls. És
sabuda la dita: "Ets l'amo i senyor de totes les bèsties de la
clamor". Claro!:
És clar!, ex: "Claro, amb aquesta calor qualsevol no hi va a
les pecines!" Clasca:
La part de fora de les gambes, del marisc i dels caragols. Claviller:
Turmell, ex: "Au! Ia m'hai doblegat lo claviller i hauré d'anar
al metge". Cloresterol:
Colesterol, ex: "Hai nat al metge i m'ha dit que no puc minjar
cansalada pel cloresterol." Coca
Enramada:
(Coca de
recapte). Coca
de recapte:
Coca de samfaina. Es pot posar ceba, aringada o llangonissa. Codís:
Còdol, en anglès Rolling Stone. Codonyac:
Codonyat, espécie de compota de codony. Colagró:
Acidesa, ardor d'estòmac. Col.leigit:
Col.legi, lloc a on van los nens quan són pitits, a apendre
coses. Colló:
(Massalcoreig) Anomenada així qualsevol persona sense senderi,
desustanciada, ex: "Es mes colló... que l'aguanto sa
tia." Colló
de flare:
Espécie de pruna. Collons
d'Andares:
Lloc llunyà i indefinit, a la quinta forca, ex: "Fins al Secà
vols nar a peu? Pero si astà als collons d'Andares!". Comèdies,
les:
Representació festiva que es fa generalment la canalla als pobles
per les festes majons. "Quenon començat encara les
comèdies?". No confondre amb "anar
a la funció".
Aquesta expressió siria aplicada a una representació una mica més
seriosa, o adulta.
Comparativa:
Cooperativa (en zones del baix Segrià i Garrigues). Complir:
(Amplenar). Conto
que:
Crec que, m'assemble que, ex:"Conto que són les tres, me'n vai
cap al caixó". Consagrat:
Dolent, malparit, ex: "Redeu! És consagrat lo teu fill
eh?." Cor:
Corre, ex: "Cor! que fots tard!" Coranta:
Quaranta. Corder:
Xai, be. Corna:
La part de la cansalada que està més al fora, la part més dura,
que de fet, si està ben torradeta també es menja i és prou
bona. / cona, del latín *cŭtĭna, derivat de cutis, pell / Corralina: Corral
dels tosinos. / soll, latín <*SUILE, <SUS, «gorrino») / Cort:
Cor. Cotxe dels
calçots:
Carruatge en el qual viatjaven els familiars dels morts per
acompanyar-los al cementiri. Era una espècie de servei de taxi, ja
que anava a esperar els familiars forasters que arribaven en tren i
ja els portaven cap als hostals, on els propietaris d'aquest cotxe ja
tenien contracte. S'anomenava així perquè la família que portava
aquest negoci tenien el malnom dels calçots. Cotxo:
1) Cap cop, amb el cap baix, ex: "Después de fotre aquella
malesa va nar tota la semana am lo cap cotxo". / cacho / 2) Porc,
verro. Crivell:
Esquerda, ex: "Viu am una cas tota plena de crivells, li caurà
al cap". / cribassa, cribasses, crivassa, crivasses /
Cuba:
Expressió entranyable que les mares diuen als txiquets quan son
petits, ex "Au pus, si ja t'heu has acabat, cuba!".
Cuculladra
marina:
Es un ocell blanc i negre que ronda pels bancals de les terres de
ponent a l'hivern. Cucumassa:
Tipus de bolet. / Cugomassa / Cuentos:
Històries, excuses, ex: "No'm vingos amb cuentos que ia tinc
prous maldecaps". Cultivador:
Màquina agrícola que serveix per a desfer tarrossos de terra en un
tros. Es fa servir quan la terra està molt atarrossada. Cumplir:
(Amplenar). Cunya:
Cuina. Curra:
Màquina agrícola que serveix per aplanar i allisar la terra després
d'haver passat qualsevol altra màquina que hagi alçat la
terra.
Daixonses:
Això d'aquí. Dallonses:
Allò d'allà.
Davons:
(Allavorens).
Debatut,
(ou):
Ou batut.
Debodebò:
De debò, de veritat, ex: "Lo padrí quan porte lo tractor és
un pirill, us hu dic debodebò". / de verdat /
Defora,
nar al:
Nar al tros, ex: "On astà lo padrí? Ha nat al defora amb lo
tractor".
Demés,
los:
Els altres. "Sols ham vingut naltros, los demés s'han quedat
foten la mesdiada".
Dentrar:
Entrar, nar cap dins.
Derreng:
Seguit, sense parar, ex: "Aquella paa va parlar 24 hores
derreng".
Desabotonar:
Desbotonar.
Desaigüe:
Desguàs, conducció per treure l'aigua que queda emmagatzemada en
algun lloc, ex: "Abuida l'aigua que quede antollada al tros pel
desaigüe".
Desantés:
Passota. "No sigos tan desantés i quan t'heu diu ta mare fes-te
el llit! hombre ia...". / desentés, desentesa /
Desbrostimar:
Netejar el tronc deixant-lo net i preparat per rollar-lo. Des
de luego:
Això vol dir moltes coses: i tant que sí! o altres coses que no
trobo ara com posar-ho. Desembullonar:
Tirar la palla cap a dalt per a separar-la del gra. Desfondre:
Fondre, ex: "Los mantecados se desfonen molt ràpid a
l'istiu". Desjecte:
Descuidat amb l'aspecte personal. Despedregadora:
Màquina agrícola típica de terrenys de secà com les Garrigues,
que serveix per separar les pedres d'un tros per poder-hi
cultivar. Despusaí:
Tot i que sembla que vulgui dir avui, vol dir abans
d'ahir. Despusdemà:
Passat demà. Dessustanciat:
Sense substància. Persona que només diu rucades. Destraler:
Persona que ho fa malbé tot. Destrossar:
Descordar, desbotonar. Desumflar: Desinflar,
ex: "Au! s'ha desunflat la roda del Pasquali i ara no podré nar
a amprimar lo tros". Desvaguerat:
Persona que està rato sense fotre res. Devall:
Davall. Diferiència:
Diferència. Dijaus:
(Ribera del Sió) Dijous. Dillums:
Dilluns. Dimats:
Dimarts. Dingada:
(Aringada). Dingú:
Ningú, ex: "No hi ha dingú" Disme:
Digues-me. DKV:
Furgoneta típica de pagès anomenada així perquè era el nom d'un
model de la furgoneta Mercedes. La gràcia està que a partir de
llavors a totes les furgonetes d'aquest tipus se les ha anomenat
així. Ex: "Tu agafa lo tractor per nar al tros que io ia
agafaré la DKV". Dixar:
Deixar. Draparie:
Drapaire, ex: "Astaste al tanto quan passo lo draparie que li
darem aquets cassigalls". Dumenge:
Diumenge.
E
Encà:
Encara, ex: "Encà no ha arribat l'oncle Sisco del
tros." Engrassir-se:
Engreixar-se. Ensamar:
Reservar Entoldat:
Gran borratxera, ex: Porte un antoldat a sobre que no s'aguante
dret". Entxuminia:
(això és d'Almenar) (Txuminia). / enchumenera/ Envedrit:
Adjectiu usat per la verdura quan es posa dura. Ermo:
Sense cultivar, ex. "Tinc tots los trossos ermos". Erreclau:
(Reclau). Equits:
Ics, la lletra xeix, ex: "Ia has vist la pil.lícula del
Espediente Equits?". Escassapenes,
a l':
Ni tan sols a penes, ex: "Conills? A l'escassapenes en trobaràs
en aquet bosc" Escaufar:
(Ascofar). Escarrantxes:
Espai entre les dues cames, ex: "És tan pitit que pot passar
per les escarrantxes." Escarriar:
(Juncosa) Espolsar Escremalls:
Cadena on es penjen les olles als focs a
terra. Escurrípies: (Escurrualles). Escurrualles:
Sobres de menjar. Esmuriac:
(Murissec) Esporret:
Persona que va amb poca roba i a més mal arreglat. Estauvi:
Allò que es posa damunt dels lules per no cremar-lo en posar la
cassola, ex. "Aparta els vasos i posa los astauvins, no fos cas
que aquet casso de betxamel cremo la taula" Estragat:
(Juncosa) Cansat, esgotat. Ex: "M'hai passat tot lo dematí
fent una secla a cops de txapo, i hai acabat tant estragat que no puc
atxecar-me del sofà." Estudi,
anar a:
Anar a classe. Ara aquesta expressió està una mica en desús. Et:
(Aquet). Eu:
Sí (afirmació), en el sentit de corroboració,
equiliquà.. Faldetes:
Faldilles, ex: "Lo vent regolfae i li va atxecar les faldetes
fins dalt de tot". Faltat:
Faltat, sonat, persona a qui li falta un bull.
Faram:
Es tota mena d'animals de corral. Farfanya:
Gresca, catxondeo, gatzara. Usada en el sentit d'anar
a farfanya.
Anar de juerga. No sabem si la paraula aquesta té alguna relació
amb la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera). Fargar-se:
Vestir-se, arreglar-se, abitllar-se. Farigolero:
Individu, generalment de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sent
predilecció per recollir el timó de les cunetes. Fassera:
Ramal d'una sèquia que serveix per a regar els bancals d'un terreny.
D'aquesta paraula prové l'expressió Animal
de Fassera,
que realment no és gaire bo que t'ho diguin. Fato:
Menjar. Femer:
Sinònim de quantitat, ex: "Hi havia un femer de gent". / futimé de gen, femé de fem / Fenya:
Feina. Ex: "No li tocos los collons a ton pare que té
fenya". Fenyotes:
Paio que fa la fenya de qualsevol manera, sense importar-li deixar-ho
tot fet una marranada. La fenya que fa no dura gaires dies, i s'han
d'anar fent apanyos. Fernando:
Rambla de Ferran, ex: "Lo dissapte van actuar los laxanbusto
abaix a Fernando.". Com a curiositat podem comentar que aquest
substantiu sempre ve precedit pel complement de lloc abaix
a,
es visqui on es visqui de Lleida, Fernando sempre serà
abaix. Festesmajons:
Festes Majors, ex: "Aquet cap de semana inirem de
festesmajons". Fítsat!:
Fixa't!, ex: "Fitsa't quants llimons hi ha a la nevera". Fixo:
Fixe, ex: "Se'm va quedar fixo mirant-me". Flareo Flari:
Frare, ex: "Han futut un forat allà aon havie lo convent dels
flares". Flas:
Tuf que fa la carn, ex: "Lo gos ha sintit lo flas del
senglar". Flèndit:
Joc de boles. Flica:
Matamosques, ex: "Agafa la flica i fot una flicada per la
cunya": Flòtil:
Fútil, cosa inútil, ex: "Ets un desordenat, tens tot lo quarto
ple de flòtils!" Fora'l
Pont:
Cappont. De la mateixa manera, la gent de Cappont quan ha de creuar
el pont per entrar al centre de la ciutat usa l'expressió Anar
a dins a Lleida,
com volent dir que el barri és als afores. De fet, no fa gaire temps
que quedava el barri bastant lluny. Forniga:
Formiga. Forniguer:
Construcció en forma d'iglú, amb la paret feta de maons de fang i
en la qual es posava la brossa per cremar-la, aquell foc durava tot
el dia es veu. / Formigué / Fotre:
Verb comodí, serveix per qualsevol construcció verbal. Fotre
el Camp:
Anar-se'n. Frigir:
Fregir, ex: "Ia has frigit la cansalada?". Fullar
nius:
Anar a prendre lo que hi ha dins als nius del ocells a dalt als
abres. Funció,
anar a la:
Als pobles, anar al ball o al teatre per la festa major. És més
seriós que "anar a les comèdies". Fúria,
amb:
Amb mala llet a la vegada que amb força. "Al de cal Jaumet li
van fotré un pedrot al cap amb tanta fúria que no ha fet mai mésres de bó." Fúria,
donar:
Empényer, ex: "No li donos tanta fúria al baldador que
girigue". Furro o Furo:
Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex: "No sigos
furro i vine amb naltros." Gabina:
Cabina de telèfons, ex: "Me fie gràcia quan lo supermán se
canviae dintre les gabines". Gaburro:
Peix de riu, de sabor no gaire preuat que té moltes espines. / A Beseit es un bulto, infecsió o inclús tumor que sels fa als animals (o a les persones) /
Galdir:
Menjar, fotre's fart.
Galdós:
Malalt, gripós. També s'usa en sentit de brut i
pringat. Galipàndia:
Refredat, constipat, calapàndria, ex: "Hai agafat una
galipàndia que me ragen los mocs del nas com si fos una
aixeta." Galleta:
Galleda, cubell, ex: "Dam la galleta que l'amplenaré
d'aigua". Gamusinos:
Animals inexistents i imaginaris. Normalment s'usa en les excursions
a la muntanya per enganyar a la gent, ex: "Tireu pac aquí dalt
que a l'atre costat de cresta m gamusinos". Ganassot:
Dit del noi/a pre-adolescent que fa coses propies de la canalla, ex:
"Tens 16 anys i ets massa ganassot per jugar amb el tente i
l'airgamboys." Gandutes:
Els menuts de les bèsties, allò que es menja, les
entranyes. Ganyims:
Tonyina amb salmorra. Garatx:
Garatge, aparcament cobert, ex. "Dixa lo cotxe al garatx que amb
la gelada que fot demà no s'angegarà". Gargantxó:
Nou del coll, gargantella. Garie:
Gaire, ex: "Pac al tros quan fot rasca no hi vai
garie". Garrotín:
Música popular autòctona inventada pels calistros lleidatans.
Destaquen "Lo Parrano" (la invenció del Garrotín
s'atribueix popularment al "Parrano Vell"), "Lo Mestre
Tonet" (a la guitarra), "Canona" (a la guitarra),
"Perilleta" (ballador), "Terrines", "Faraón",
"Paquito Abolàfio", "Lo Marqués de Pota",
"Polvorilla", etc, etc... Més actuals són: Carles Juste
"Beethoven" i "La Violeta". Tot bon lleidatà ha
de saber al menos un bossí de carrerilla de la mítica cançó
"Garrotín Vell": "Lo Canona farà de jutge, / el
Parrano de consejal, / el Faliti d'alcalde / i el Bollons jutge de
pau. / I al Perilleta, per ser més pinxo, / lo farem
municipal".
Garrut:
Cementiri. És un mot que ja s'està perdent l'ús però es veu que
antigament a la nostra ciutat era molt comú. Es deia així perquè
era el nom del propietari de la finca sobre la qual es va construir
l'actual cementiri. Ex: "Mira! ja porten l'oncle Sisco cap al
garrut".
Gasiosa:
(Grassiosa). Gasoi:
Gasoli, ex: "Ia hi pots fotre gasoi a l'astufa que fot frescota
fora".
Gatita (Torregrossa):
Diadema dels cabells.
Gelaó:
Fredor. / geló / Gènit: Geni,
caràcter, ex: "Ton pare té un mal gènit que fa
asfarair". Gentilles:
Llegum. "Au txiquet, menjat les gentilles que porten molt
ferro". Gep:
Joc que consisteix en tirar la pilota amb mala hòstia contra el que
està més aprop, només per putejar-lo. Aleshores para
aquest.
Gicar:
(Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal"
Gil:
Fred, ex: "Ostiqueta quin gil que fot al carrer!"
Giner: Gener,
ex: "Lo giner passat va fotre unes gelades que penjaen
candelabros de les taulades".
Ginoll:
Genoll. S'accepta la variant jonoll. / Ginocchio en italiá /
Ginollons,
nar de:
Anar de genolls, ex: "Cagonlonendedéu, ia va de ginollons pel
passillo de casa". / A ginollons cullía codoñs, codoñs cullía a ginollóns /
Gitano,
fer:
Cantar en el sentit de cridar l'atenció per la flagrant manca
d'estètica. "No et posos aquestos pantalonots liles, que fan
gitano". (Expressió bastant desafortunada). / lo gitano ere un tipo de ball, ix a Pedro Saputo / Gomàtic:
Es tracta de la peça de goma unflable que permet circular els
cotxes. / neumátic, (del griego Pneuma: aire), cuberta / Goreit:
Tros de terreny erm, sense cultivar-hi res, guaret / (latín vervactu -> barbecho), guareit, goret : terra de conreu llaurada y encara no sembrada, espessialmén la que se dixe sense sembrá durán un o mes añs per a que descanso - fondária de la llaurada, del solc que se fa al llaurá. Fé poc guaret: llaurá a poca fondária. Per a llaurá terra nova no buscos un macho vell, per mol que apretos la rella no podrás fé bon guaret / Gosseria:
Mandra, peresa. / gossina / Granera: Escombra.
Ex. "Passa la granera per davall del llit que hi ha molt
burrim".
Grassiosa:
Gasosa, ex: "Fot-me un porró de vi amb grassiosa".
Gremial,
la:
El carrer Salmerón. Dita així per una antiga fàbrica de gel
situada en dita baixada. Gribi,
fer:
Fer un soroll que fa repelús, que posa la pell de gallina, ex: "No
rallos lo plat amb lo gavinet que me fa gribi". / esgarrifá / Grípia:
Bruixa, dolenta. El significat exacte és difícil de trobar, s'us
dins de l'expressió Fer
cara de grípia referint-se
a quan algú està emprenyat i fa morros. Guertxina,
fer la:
Guinyar l'ull. Guia:
Branca d'un arbre. Guié:
El pedrer, allí on es posa el menjar residual de les gallines, és
com un estòmac. Gumflar:
( Umflar). / unflá / Guinera,
jugar a la:
El joc de cuit i amagar, "l'escondite". Guixir:
(Buixir). Hole!:
Hola. Hòmens:
Homes. Aquí el lleidatà conserva la n del plural en llatí
Homines.
Ia:
Ja. / ya /
Iagurt:
Iogurt, també hi ha la variant Llaür o Llegur. Indivil i Mandoni:
Cabdills ilergetes que van defensar Lleidade tots els cartaginesos i
romans que els anaven a tocar els collons. Actualment la seua estàtua
davant del Pont Vell és un punt de referència per als lleidatans. A
vegades algú per fer-ne mofa els han transvestit.
Jaca: Gec,
peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura. Ex: "Fica't
la jaca fill, ves que no t'arrofredos".
Jalar:
Menjar (verb), ex: "Avui m'hai jalat un bocadillo de pantomata i
berberetxos".
Jalo:
Menjar (substantiu), ex: "Anquet restaurant mos portaran tant
jalo que acabarem farts com a tosinos." / tocinos, tosinos o tossinos ? /
Jarsé:
Jersei.
Javier:
Xavier. Joca,
caçar la:
Caçar bèsties de nit. Nota dels autors: En temps immemorials, los
txiquets de pople anàen de nit a caçar pardals als seus nius,
perquè com se sap aquestes bestioles no són ben vistes pels
pagesos, perquè piquen la fruita i la fan malbé. / cassá cuan están ajocats, allocats / Jóvens:
Joves. Igual que passa amb Hómens,
aquí es conserva el plural llatí Juvenes.
Un cas curiós sobre aquesta regla lleidatana dels plurals és el nom
de la població de Térmens, dita així perquè mantenim la n aquesta
llatina, quan correctament hauríem de dir Termes. Juador:
Jugador, ex: "Lo Setvalls és un gran juador". Juar:
Jugar. Jubilats,
los:
La llar de jubilats, ex: "Dona!!! Vine'm a buscar als jubilats
que vai a fer la butifarra". Juet:
(Juguet). Juriol:
Juliol. Juguet:
Joguina. Jusgats:
Jutjats. Keds:
Sabatilles esportives. A can Fanga les hi diuen bambes. Llangonissa:
Llonganissa. Llangost:
Llagosta, insecte ortòpter (phasgonura viridissima)
de l'ordre dels saltadors i de la família dels tetigiònids. En
resum, aquell bitxo que fa salts. També se li diu Llangosto. Llaó:
1) Llavor, ex: "Tens llaos de tomata ampegats al colze". 2) Lleó,
el rei de la selva. Llaó
pelada, ser de la:
Ser trapella, dolent com lo fred. Normalment aplicat als txiquets
petits o en edat d'anar a robar coses pels horts. (Més grans ja
no). Llapissós:
Llefiscós, ex: "No posis les mans als fogons que estan molt
llapissosos". / apegalós, en grassa, brut / Llàpits:
Llapis, ex: "Aquet txiquet es tan txompo que antrepussa hasta
amb la ralla d'un llapits". / Este chiquet es tan sompo que entropesse hasta en la ralla de un llápis / Llaurer:
Llorer. / lloré / Llectua:
Se li deia a l'enciam a la zona entre Tàrrega i Guissona, pot ser
que vingui del francès laitue (Lactuca). / lletúa, lletuga, ensiam / Les Laitues (Lactuca), au sens botanique du terme, sont un genre de plantes annuelles de la famille des Astéracées (Composées) dont certaines espèces sont cultivées pour leurs feuilles tendres consommées comme salade verte. Ce genre comprend plus de 100 espèces. La laitue la plus cultivée est l'espèce Lactuca sativa à partir de laquelle les jardiniers ont sélectionné de nombreuses variétés et cultivars. / Lleit:
(Baix Segre) Llet. Lleme o Llemen:
Llémena, ou del poll del cap. Lletrero:
Rètol, cartell. Lleure.
(Ren). Llicsó o Llicsió:
Herba silvestre diurètica que es menja amanida. http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b6fp968a.gif LLETSÓ, Sonchus oleraceus, etimologia: probablement d'una forma llatina *lactitiōne, derivada de lacte ‘lleit, llet’, com ho fa suposar la forma provençal laitissouni la francesa laiteron, noms de la mateixa planta Sonchus (cf. Spitzer Lexik. 65). Lligir:
Llegir. Llimpiar:
Netejar, ex: "Quin siroll / soroll / més raro me fot lo
llimpiaparabrises". Lliró:
(difícil d'explicar d'una forma que quedi bé) Cada un del trossos
de femta que s'expulsen a l'exterior a l'hora de defecar,
cagalló. Lloper:
Gos llop. Llord:
Lleig. (Aclariment: La paraula llord en el sentit de brut és usada a
tot arreu, en canvi, l'acepció de lleig és pròpiament de
Lleida). Lluent:
Espavilat en el sentit de que un paio és un "geta", és
tuno, ex: "Lo Tros és més lluent que l'òstia". Llúsio:
Peix de riu (en el moment de fer el diccionari no em recordo com
són). / Lucio, lucio perca, mare de llus / Llussiar:
Esmolar una eina. / a Pedro Saputo en castellá ix quién nos luciará ..., y en fabla https://oszerrigueltaires.wordpress.com/2008/03/13/15-almudevar-pedro-saputo ¿Quién nos luciará as rellas?/ Llustrós, estar:
Entés com a estar atapit, saludable, grassot... / tindre lustre, llustre, gort / Lluvia:
Espècie de berruga, aplicat més generalment quan surt al voltant de
l'ull. Lo:
Article ponentí. / y del occitan / Lule:
Hule, tros de plàstic que es posa com a estovalla per no embrutar la
taula quan es menja, ex: "No dixos los óssos del cunill al lule
que después quede tot oliós".
Maals:
Maials. Magolar:
Aixafar, mastegar. Aquest és un altre fet curiós ja que en català normatiu el significat correcte de magolar és danyar. M'ai:
M'he, ex: "M'ai futut de lloros". / m´hai, m´hay / Maixant:
Condició del qui no arriba a les circumstàncies en un moment
determinat, interpretat com inepte, curt. Malajandí:
Mal caràcter, mala llet, ex: "Quina malajandí té lo Manel, li
fot pedrada al gos perquè se li pixae a la roda de la DKV". / vore génit / Malament
rai!: Expressió
usada per designar que quelcom va malament. En un estudi del gran
filòleg Joan Coromines (res a amb Miquel Coromines) sobre l'ús de
la paraula rai,
indica que aquesta expressió és pròpìa de les terres del pla de
Lleida. / rai en aragonés / Malaprosavia:
(Maixant). Maletilla:
(Alguaire) Vividor i una mica delinqüent. Malmirrós:
Aplicat els nens petits, que no es troba bé i no se sap per què.
Ex: "Lo Roger astà malmirrós i s'ha passat tota la tarde
plorant" Malmoclar:
Despentinar, ex: "A vere com dorms que se´t malmoclarà tot lo
pentinat!" Malúria:
Sensació de dolor, malestar. Mançana:
Poma. / mansana / Mando:
Comandament a distància. Mandonguilla:
Moc tret del nas amb el dit, burilla. / mondonguilla, no tragues mondonguilles / Mangala:
El bastó dels vells, ex: "No amprenyos a ta padrina que et
fotrà cop de mangala". / gayata, gallata / Mangrana:
Magrana. Mània:
Màniga. / mánega / Mànic:
Mànec, ex: "Té la paella pel mànic!". Manoquilla:
Canell, ex. "Hai degut de fer un mal gesto perquè me fot mal la
manoquilla i no paro de fotre'm Reflex". / muñica /
Mantecado:
Gelat, polo (no pot considerar-se un castellanisme aquesta paraula
perquè un mantecado en castellà és una espécie de polvoró i no
un gelat), ex: "L'atre dia me vai sentar abaix a Fernando i me
vai fotre un mantecado de llimó i auricoc". Manya,
donar-se:
Donar-se pressa. Maralt:
(Belianes) Malalt. Mardà:
Dolent, entremeliat, brut. / lo mardá es lo borrego, mascle de la ovella/ Mardassot:
(Matalot). Marraco: Bèstia
típica lleidatana per espantar la canalla. Podria ser com una
lleidatanització del Papus català o del Coco castellà. Hi ha algun
filòleg que diu que aquesta paraule prové del castellà Marrajo però
jo crec que lo Marraco és de Lleida i punto!. Marturi:
Martiri, ex. "La nena que la guardi son pare que io no aguanto lo
marturi de quan plore." Matalòs:
(Moniato). Matalot:
Persona gran i patosa. També Onso vol
dir quelcom semblant. Aquest mot s'usa en persones, aleshores la
paraula Afaram s'usa
més en animals. /
Matapagesos:
Mala herba que surt al bancals que té la tija vermellosa i que
s'estèn per terra sense elevar-se. Tan bon punt es talla torna a
sortir ràpidament, havent de tallar la rel per a què no creixi
més. Matapans:
Mot molt antic també, s'usava per dessignar els gossos petaners
sense raça. Mau
o
Maus:
Mala senyal, ex: "Va vindre sense la dona? Maaaaaus, malament
nem!" / mau, miau / Maular:
Miolar, ex: "Nom va dixar dormir am tota la nit lo gat aquell, no
parae de maular". / maulá, maullá / Mecà:
Contracció de mecagon. / me cago en / Mecagon:
Prefix. Melós, melosa:
Carn tendra, fina. Meltxó:
El famós rei Melcior, ex: "De los tres reixos a mi m'agrade més
lo Meltxó". Memòria,
caure de:
Caure d'esquena. Menjarobes:
(Ragolí). Mèno:
(Vallfogona de Balaguer) (Videll) Mensatge:
Missatge. / mensaje, missache / Mentidós:
Mentider. Merjendona:
Majordona, la dona que cuida i fa les feines a casa del
capellà. Mesdia:
Migdia. D'aquí també prové Mesdiada. / mich día, michdía, michdiada, mesdiá, mesdiada / Meua:
Meva, (pronom possessiu). Passa el mateix amb teua, seua. Micromina:
Mercromina, ex. "Fot-m'hi un txorro de micromina am aquet
tall". Migigos:
I tant que sí!, em jugaria la pell que sí, ex. "Que si niré
al sopar de l'Antonieta? Migigos que sí!". Milic:
Melic, llombrígol. Minjar:
Menjar. Miquerensa:
Mequinensa, on hi ha el pantà. / Aquí se va fé lo parlamén de estrangis del conde de Urgell, abáns del Compromís de Casp, y tamé la declarassió de Mequinensa de uns alcaldes ficats a filólogos / Miqueteta:
Molt molt petit, encara més petit que miqueta, ex: "Fica-hi
només una miqueteta de sal a la freixura, sino li puje la pressió a
ton padrí". Miquirrineta:
Quantitat encara més petita que Miqueteta. Ex:
"Posa'm una miquirrineta més de sal". Missa:
S'usa aquest mot enlloc d'església. Ex: "Astan arreglant la
missa del poble". Mitjastorbo:
Es diu d'algú que hi és però que no treballa ni fot brot. També
s'aplica com a demarcació futbolística indefinida, per dir que un
jugador no juga bé. Ex: "Avui lo Coromines mos ha posat al
Simplici de mitjastorbo". Mixó:
Ocell, altrament anomenat Muixó. Móixo:
Atordit, fins i tot com a resultat d'un penediment, ex: "Moseguard
que no mos quedessim móixos si fem lo redícol". Mocosa:
Llanega, això és un bolet. Molla:
Quantitat ínfima, molt petita, ex: "No mos quede ni molla
d'aigua". Moltor:
(Noguera) Voltor, ex: "Porai al Montsec n'hi vai aguaitar un de
moltor d'aquells". / buitre / Momineu:
Montmaneu, tossal més alt del Segrià. Mondongo:
Les butifarres que es fan quan se mata el porc. Monejar:
Fer quelcom sense saber massa el que es fa. Tocar los collons a un
altre, ex: "No monejos amb lo Pepet o et caurà un mastegot
sense sapiguer d'on ve". Monesteri
/Monasteri:
Monestir, ex: "Si als 30 no me caso, me fotré de monjo al
monesteri de Poblet". Moniato:
Expressió utilitzada per expressar a l'altre que és un desgraciat,
un badoc, ex:"No vas copiar a l'examen de català? Txaval! ets
un moniato!" / moniato (boniato) /
(racó esquerra daball de ves : moniato) Mos:
Ens, ex: "No mos tocos los...." / no mos tocos los collóns / Mosenguart:
Negació curiosa de Sisquere,
ex: "Mosenguart que plogo per la festa major!". Mossa:
Espècie de prestatge que surt de la paret en els focs a terra per
tal de menjar al cantó del foc i recolzar el plat a algun
lloc. / mossa = sagala / Mossada,
fotre una:
Fer una menjada curta, ex: "Para al bar dels teus parents que
fotrem una mossada i avere si de pas mos ambiten". Mossar:
Mossegar. / mossegá, fótre un mos / Mosta:
(Aumosta) /
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta, almostes, a almostades, almostada /
Mòtit:
Mou-te!!! Muladar:
Un munt d'ossos, ex: "Lo muladar aquest que has futut de tant
rostar cap de tosino m'ha dixat lo lule tot tacat!!" Mullarero:
(Almacelles, Almenar, Alfarràs, Fraga ...) (Préssic). Mullina:
(Remulladé). Muixó:
Ocell. Munta:
Multa. Ex: "Hai dixat lo tractor mitx damunt l'assera i un
urbano m'ha fotut una munta". Muricec:
Rat-penat, rata-pinyada, també s'utilitza Musserec o Burissec. Aquest
mot es recolza en documentació del S. XIV i constitueix un indici
evident de la primitiva diferenciació dialectal posada en quarentena
per alguns fil·lòlegs enlluernats per la sorprenent uniformitat de
la llengua literària medieval. Murtra:
(Alcanó) (Cagasses) Mussienc/mussienca:
Bord. Aplicat habitualment a les magranes. Les magranes mussienques
no són apreciades perquè són agres, ex: "No cullos aquelles
mangranes, que són mussienques" Mustegar:
(zona de la Segarra) Mastegar. Mutis:
Calla!!, ex: "Al Paco li fotré un sarpat de patates, pero tu
mutis eh?".
Naltres:
Nosaltres, s'accepta la variant naltros
o
natreso
naltres. / natres, natros / Nar:
Anar. Nau:
(a la ribera del Sió) El número 9. / Y a Valjunquera / Navegar:
Campar, vagar pel món, ex: "Guaita lo Tonet, am 98 anys i
ancara navegue porai!". Némoni:
Anem-hi, som-hi. / némoni, anémoni / Neru,
de:
S'usa aquesta expressió per indicar que una baldufa gira cap per
avall. Nictarina:
Nectarina. Nimai:
Expressió que s'usa quan algú et diu que no a alguna pregunta que
li fas, ex: "-Vols vindre am io? -No. -Pos ni mai!". Ninai:
(Alguaire) Persona tonta o bleda. / ninot, ninota / Nirviós:
Nerviós. / nirviós, ñirviós, nerviós / Noa:
Noia. / chiqueta, sagaleta / Nonyà:
Expressió emprada per indicar la manca d'alguna cosa, ex: "Al
teu vas encara hi ha aigua? Al meu ia nonyà!" / no ne ña, non ñá / Nyambonissa:
(Llangonissa). / llenguañissa, llongañissa, etc / Nyenya:
Llenya.
Oh pus:
Expressió equivalent a oh doncs..., ex: "Lo Gerard va fer cap
ahir a les 6 del matí... oh pus lo nostre fill a les 10!" / oh, pos / Oli,
a quant va l':
Joc dels nostres avantpassats una mica quillo i fastigós. Consistia
en fer una cassoleta de fang, tirar-hi un xapel a la base i a
l'expressió "A quant va l'oli? A ral! Peta, peta general"
s'havia de fotre un ostiot i s'havia d'arreventar la cassoleta. Es
veu que la gràcia era el més fina possible. Ollà:
Ordre per a que lo ruc giri cap a la dreta. Onso:
Personatge gros, Matalot. Orqueria:
Tonteria, rucada. Potser que aquesta paraula vingui d'orc. Ort:
Or, el metall noble. Ortera:
Cassola. / A La Fresneda tamé se diu ortereta / Ostaclà:
(...), ex: "-Papa, agafaré lo cotxe aquesta nit. -Ostaclà,
tut penses que cada dia és festa" Ostieta:
Variant garriguencad'Ostiqueta. Ostiqueta!:
Expressió de sorpresa. A Barcelona diuen "carai!", ex:
"Ostiqueta!, quantes fornigues que tens a la cuina!"
Paa:
Femení de paio. Pac
a:
(Paraula molt rural) Cap a, ex: "Vine pac aquí que ia
t'arreglaré io!". Pacència:
Paciència, ex: "Pos mira txiquet, ara hauràs de pendre
pacència si'l metge t'ha dit que no't mogos". Padar:
Acció i efecte de mostrar una part del cos esperant rebre quelcom,
ex: "Pada la cara que et fotré un ventallot!". / pará, para la cara / Padellàs:
1)Es diu d'un paio que é un inútil, que no sap fotre la o amb un
canut. 2)
Agrupació de grans de raïm. carroll, ex: "Abasta'm lo banc,
que no arribo a cullir els padellassos de raïm moscatell de la parra
aquella" Padrí:
Avi, iaio. En català el significat correcte d'aquest mot és el de
padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s'usa com a avi
o iaio. Padrinet:
El padrí de bateig, el que fa la mona per Pasqua.
Palillo:
Escuradents, ex: "Passa'm los palillos que se m'ha quedat un
tros de melsa de corder als quixals". Palissa:
Pallissa, estobada, batussa. Concatenació de garrotades. "Si no
calles te fotré una palissa que ia varàs... jjhhnnuuu!!" Palmar:
Prestatge, ex: "Dixa lo pot de tomata am conserva al palmar de
l'angolfa".. Palometa:
Bitxo alat que per les nits van a la llum. Palometes:
Les crispetes aquelles de menjar quan es mira la tele, o quan es va
al cine, ex: "No menjos palometes al cini que me fa repelús lo
siroll de quan mastegues". / palometes de panís / Palosanto:
Caqui. / palossanto, caki, kaki, caqui / Palot:
Palet, construcció plana de fusta que serveix per a tot. / palet / Palter:
Tifa, munt de caca, ex. "Anquet prat astà ple de paltés de
vaca, ojo aon txafes!" Pam
i toc, el:
Jugar a boles de forma que una bola ha de tocar a l'altra i quedar-se
a menys d'un pam de distància. D'aquí en vé el nom de "pam i
toco". Pamtomata:
Menjar típic. Pa amb tomàquet / pa en tomata / Paio:
Un noi, el femení és paa.
També s'usa el mot "pao". Palet,
al:
Joc que consistia en tirar un tros de pedra (es veu que el marbre era
millor) i havies d'anar saltant per uns números que estaven
dibuixats a terra dins d'uns quadrats. Aquest joc té un nom oficial
però ara no el sé. Panillets:
Dolç típic de Tots Sants, panellets.
Paracon:
Paraula resultant de la fusió dels mots "parar" i
"compte". Vigila, ull, al tanto!
Paracontar:
Tenir curar, anar al tanto. Ex: "Paracon amb lo pressipissi que
és molt fondo". / para cuenta ! /
Paregut:
Semblant, ex: "Aquesta pil.lícula és pareguda a la que vai
vere l'atre dia". Parte:
Telediari, telenotícies. Ex: "Au posa teletrés / tv3% / que ia deuen
fe'l Parte". Originàriament el "Parte" era el nom que
rebia el telenotícies a la UHF.
Pasta:
Galeta, ex: "Després de dinar ansetarem la capsa de
pastes".
Pastisser:
Forner, flequer, ex: "Lo pastisser del txamflà fot unes coques
de recapte!!!". Patac,
de:
De sobte. Pataca:
Patata (tubercle). / pataca, pataques / Patacons:
És un joc on s'astripen cartes (naips) de dalt a baix. Els dos
trossos s'entortolliguen i es fa una espècie de petaca. Aleshores es
tira fort contra terra, i a vegades cau cap per amunt i altres cap
per avall. Pecina:
Piscina. Pegalosa:
Un tipus de bolet. / babós o mataparén / Pegamastre:
(Os de Balaguer) Pegat, xapussa. Pell,
Ser:
No tindre res a pelar, estar perdut, ex: "Quieto! No't mogos que
si t'agafen ets pell!" Perea:
(Gosseria). Perilló:
Tumefacció més o menys circunscrita de la pell, de les mans o de
les orelles. Pèrro:
Dolent i gandul, ex:"Aquell txiquet és molt perro, no ha cregut
mai a sa mare". / gos / Pertxe:
Esgolfes. Part de dalt d'una casa de pagès, on s'hi acostuma a
guardar trastes o les ametlles de la collita, ex: "Demà al matí
mos toque baixar les aumelles de mon oncle del pertxe". / perchi / Pertxis:
Portxos, corrua de columnes. Pesquis:
Vista, compte, ex: "Tingos pesquis, que lo paio aquell
t'atxecarà la jaqueta a la mínima que pugo!".
Pesto:
Lloc. "Fes-me pesto que no hi càpigo". També: "Tret
de casa a l'Arrullat, de keds Muro no n'hai trobat
anca'pesto". / fesme puesto que no hi cápigo o cábigo /
Peuada:
Petjada, ex: "Vigila quan surtos de la dutxa no fajos peuades
que acabo de passar lo ródex":
Picassor:
Picor, ex: "Me sinto una picassor a l'asquena que me fot un
malestar...".
Pila:
Saltar-se una classe i no anar-hi. Eximir-se d'una obligació de
forma injustificada, ex: "Claro que has caldat, tan fer pila ni
el profe te coneixie".
Pinte:
Pinta, ex: "Posa lo pinte al necesser per martxar de
viatge".
Pinyo
ficso:
Persona a la qual no li pots fer canviar de pensament, ex: "Al
Ton tan se li'n fot que li digos blanc o negre, ell sempre va a pinyo
ficso". / de piñó ficso o fixo /
Pitit/a:
Petit/a. / minut, menut /
Pitxina:
Petxina. / pichina, pichines /
Pitxinel.lis:
Putxinel.lis, ex: "Aspavil que ham d'anar als Campos a portar la
canalla a vere los pitxinelis!".
Piuet:
Cosa petiteta que sobresurt d'algun lloc, imaginar-se un interruptor
d'aquells antics, aquells de pereta.
Plaa:
Platja. Plapa:
Clapa. Pluca,
la:
(Almatret). El joc del pilla-pilla. Pobrenora:
Una part de les gandutes. Poder:
Potser, ex: "Poder que t'aspavilos o no't casaràs mai
eh?". Polígano:
Polígon Industrial "El Segre", ex: "Per nar pac a
Balaguer sempre passo pel polígano". Pop
d'aigüera:
Insult antic, expressió no gaire amistosa.
Porai:
1) En cap lloc en concret, ex: "Me'n vai
porai".
2) Aproximadament,
ex: "Mos veiem porai a quarts de tres". Portell:
Tros d'espona enderrocada. Portante:
Cap cosa en especial però s'utilitza quan vols marxar o fotre fora
algú, ex: "No m'amprenyos que agafo el portante i me'n vai,
ehh?". Pos:
Doncs. També usem aqueixa paraula per anomenar un tauló o una
fusta, ex: "La pos de planxar". Potacari:
Apotecari, farmacèutic dels antics. Potada:
Peuada, més aviat referida a animals o bèsties, ex: "Vam
trobar les potades dels sanglars, a baix a la font la feixa". Preant:
Persona arrogant, tibada. Prèmit:
Premi, ex: "Mira tu, a la Rosita li han dat lo prèmit per tinir
lo balcó més guarnit del barri". Premso:
Pinso, els menjar de les bèsties, ex: "Porta lo premso a les
vaques que ia fa rato que les sinto que no callen". Prèssic:
Préssec. Professó:
Processó, ex: "Vam nar a la professó i vam los
armats". Prou!:
En el sentit de "i tant!", ex: "Que ni vos més de
carn? Prou!" (Hi ha vegades que no se sap ben bé el significat
de la paraula segons el contexte).
Prouta:
Femení de prou, ex: "No fotrem protes peres anguany per
amostissar la collita".
Pudent:
Persona dolenta, ex: "Que pudenta és ta neboda, té unes males
intencions!".
Puesto:
Lloc, ex: "No't mogos del puesto".
Purgador:
Sedàs, traste que serveix per filtrar. / porgadó /
Puó:
Pugó, ex: "La puó astà acabant los abres del tros".
Puguer:
Poder. / pugué, podé fé algo /
Pus:
(veieu Pos).
Quartejar:
Llaurar per quarta vegada.
Quartines:
Cortines. Quera:
Corcó, persona que no calla, carrau. Quereijar:
Rondinar, queixar-se. Ex: "Qui dius que'm pique pal telefono? Lo
Manel? Pos dis-li que no hi sóc, que se m'astarie mijora
quereijant-se dels seus perillons!" Qui
sóc io!:
És una forma d'autoritat que utiliza el pare quan astà molt
amprenyat i que de pitits cagae molt. Una expressió similar seria:
"Quet dic
io!".
És freqüent que tan "Qui sóc io" com "Quet dic io"
vajon acompanyats d'un "EEEH!!!!!???" i una cara de mala
llet acollonant del pare. Una expressió també paral·lela
emprada per la mare és: "Mira
que li diré a ton pare, ehh!!!",
que també teu el seu efecte. Quixal:
Queixal. Radere:
Darrere. / detrás, radera es última castellá, darrera català /
Ragolí:
Són una espècie de sangartilles que per la nit sempre estan prop
les faroles menjant bitxos, també es mengen la roba. Una altra
variant és Dragolí.
Raiel:
(Linyola) (veieu Rael). Rama:
Rostolls, ex: "Fot la rama devall de l'aspona si no lo tractor
no passe". Raonéixer
o reconéixer:
Anar a veure el nombre de moixons engantxats a les rateretes que hom
ha parat al tros. Normalment es fa quan encara no ha sortit el sol
perquè si es tornen a parar, el cuquet que es posa a la ratereta
encara belluga, i amb els primers rajos de sol, atreu més bé als
moixons. Rascaculs:
Tobogan. Rasgum:
Carraspera o també gust fort que té un aliment i que se't queda
enganxat a la gola, ex: "No'm posos allioli que me dixe rasgum a
la gola". Rastoll:
Rostoll. Re:
Res, ex: "No hi ha re per jalar". Reballuga:
Baldufa. / trompina / Reclau:
Escorpí, ex. "Hai atxecat aquella pedra i m'han sortit cinc
reclaus amb la cua ben alta". / arreclau, arraclau / Recollons:
Collons però amb més força. Redéu:
Expressió usada com a exclamació per quelcom que causa sorpresa,
ex: "Redéu quines faldilles porte aquella paa, casibé se li
veu lo bragué". Redícol:
Ridícul, ex: "Avui los juadors del Barça han fet lo redícol". Redó:
Rodó. Regalícia:
Regalèssia, ex: "No rossegos la regalícia que't farà cucs al
cul". Regina:
Caragol més petit de lo normal i més blanquinós. Són els millors
per fer a la cassola. Regué:
Rec que havia abans del canals. Reixos:
Reis mags, ex: "Què t'han portat los reixos?"
Relotge:
Rellotge. / rellonge / Remulladé:
Acció d'ascatxigar l'aigua per terra ex: "Fot un remulladé
quan se dutxe...". També es diu Txafader. / se esquiche al safarech, chafardé es bachillé / Ren:
Llevat. Part de la pastada que el forners guarden per a l'endemà. Rentaplats:
Rentavaixelles, ex:"Fot les ascurrualles a la basura abans de
fotre los plats al rentaplats". Reparo:
Arrecerat, ex: "Fot-te a reparo que ancara mos acostiparem".
Rescaldó:
Sensació de calor en algun lloc deguda al sol però en aquest lloc
no hi toca el sol (és una cosa així). Restoller:
Són les molles i restes que queden a la taula després de menjar.
Retasia:
Retafia. Reu:
Arada. Revenzillada:
Dolors forts al ventre. Rinyó:
Ronyó, ex: "Hai nat al mercat a comprar uns rinyons i una
freixura."
Rispa:
(Urgell-Noguera) Viu, atent, despert, ex: "Aquet txiquet és un
rispa, astà al tanto de tot." Robí:
Brutícia, porqueria, ex: "Llimpia't los ginolls que'ls tens
plens de robí". Robinós:
Brut. Ródex:
Fregona, eina per fregar el terra, ex: "Vai a passar el ródex
que lo terra del ressibidó astà molt brut": Rogle:
Una mica de lloc, ex:"Astàem assentats en aquell puesto pero
casibé no teníem rogle" Rollar:
Tallar la llenya en bucins petits. Rondallero:
Persona a qui, tal i com la mateixa paraula diu, li agrada molt
rondar. Rossangos:
(veieu Ascurrualles). Rosser:
Lloc on hi fot molt sol i no hi ha ni una mica d'ombra, ex: "Guoita
la sangartilla com pren lo sol al roser".. Rostar:
Morrejar-se dos éssers. Rotobato:
Màquina agrícola que serveix per triturar la terra. Ruada:
(veieu Aigualera). Rubina:
Riuada. Rubiola:
Rubèola, xarrampió alemany. Malaltia infecciosa provocada per un
virus i que ataca principalment los txiquets, ex: "Fot-li
Vicsvaporú a ta filla que a lo millor li passe la rubiola". Runar:
1) Renyar, ex: "No vaijos al bancal quan plou que ta mare te
runarà". 2) Renegar en veu baixa, ex: "No runis que te
sinto eh?".
Saboc:
Moniato. Sadolitxa:
Sajolida. Es una herba medicinal. / saduricha / Safatà:
Encenall, tros molt prim de fusta que, en forma d'espiral, es fa quan
hom treballa la fusta amb el ribot. És altament combustible i s'usa
per encendre els focs a terra. Safranòria:
Pastanaga. / safranoria, safandoria, té lo coló del safrá, etc / Saginero:
(veieu Gamusino).
Equivaldria a gamusino. més o menys. Eren uns éssers imaginaris amb
els quals es fotia la por al cos als crios. Es deia d'ells que
raptaven als txiquets, els punxaven amb agulles per tot el cos i els
exprimien la sang. Diu la saviesa popular que es van originar a rel
d'una malaltia del rei Alfonso (??), que nessecitava una aportació
extra de sang al seu cos. Sembla que té reminiscències vampíriques. Saldroc:
Saltiró, bot, ex: "Vai pujar del tros assentat a la trisella i
vai acabar an lo cul matxucat de tans saldrocs". Salencios:
Espardenyes (aquest mot és característic de la zona del sud de
Lleida, d'Alcarràs cap avall). Samfanya:
Samfaina Sammiquel:
Cervesa. Sanderi:
Esme, coneixement. Normalment s'usa en cas de falta: no tenir
sanderi,
ex: "Aquell bicicliste no té sanderi, baixe pel carrers
Cavallés sense frenos!". També s'accepta Salderi,
sobretot
cap a Sudanell. Sangartilla o
Sargantilla:
Sangartana. Llengardaix. / sargantana / Sanglot:
Singlot. Santiron
o Santuron:
Cinturó Sans,
juar als:
Joc que consistia en tenir uns paperets girats bocavall i d'un cop de
mà s'havien de girar bocamunt. Sapatilles:
(veieu Aspartenyes). / espardeñes, espardeña, de espart / Sàpiguer o
sapiguer:
Saber. Sapustrejar:
Toquejar alguna cosa sense fer-ne cap profit. Sàput:
Gripau. Sarabastall:
(veieu Saragatada). Saragatada:
Molt soroll, ex: "No sint quina saragatada foten los crios?".
Sarpada:
Grapat, ex: "Dam una sarpada d'aulives." Sartell:
(veieu Txapo).
-se:
-vos, ex: "Poseu-se la jaqueta que fot frescota". Secla:
Sèquia. Canal de reg. Senatxo:
Senalla, cistell d'espart per la compra, ex: "Mariaaaaaa!!! Què
portes al senatxo? Ruelles i Llicsions pel teu home?". Sentruit:
Morat degut a una pessigada o a una enganxada. Sereny:
Fort, sa, amb bona salut, ex: "Guaita quin rovelló més sereny
que hai trobat!" Seringuna:
El joc aquell típic del txurro, media manga, manga entera. Seroll:
(veieu Siroll). Servar:
Aguantar fort alguna cosa per tal que no es mogui. Sicla:
(veieu Secla). Silló:
Càntir, ex: "Porta'l silló que fotre un trago d'aigua!". Silloneta:
Silló petit normalment fet de fang. Simàforo:
Semàfor. Simintiri:
Cementiri. / sementeri, fossá / Sinforós:
Quisquillós. Singueta:
"Canica", ex: "Juem a singuetes?" Sintir:
Sentir, ex: "No sinto res". Sinyó:
Senyor, ex: "M'ho ha dit lo sinyó metge". Sinyoret:
Libèl.lula. Sípia:
Sèpia, animal del mar. Sirilleta:
Algú petitet. Nota dels autors: aquesta paraula sembla que pot
provindre de "cerilla" -"misto" en castellà- i
vindria a expressar que algú es prim i poca cosa. Ex: "Lo
Manelet t'ha fotut aquet txiribec al cap? Si només és un
sirilleta!" Siroll:
1) Soroll, ex: "No fassos siroll", també dita Seroll.
2)Bronca, ex: "Com la Maria s'antero que has futut tan tard
hi haurà siroll". Sisinyó:
Quan algú diu una gran veritat l'altre li contesta aquesta paraula,
ex:"-Vai nar allà i li vai fotre quatre mastegots perquè no me
va treure l'aigua del tros i em va regar l'aufals. -Sisinyó". Sisquere:
1)Tant de bo!!!, ex: "Sisquere plogués una mica!". 2)Al
menys, ex: "Sisquere contestessos al que se't pregunte!". Sixanta:
Seixanta. So
que
o su que:
Només que. Sembla ser un reducció de sino
que. Sobinyar:
Dormir, ex: "Me'n vai a sobinyar que demà haurem de matinar per
nar al tros". Sopera:
Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar
l'enterro. Sospauma:
(Os de Balaguer) (veieu palmar
) Subsurador:
Estripador, eina que serveix per alçar la terra del tros i que agafi
les condicions adequades per al cultiu. Es clava bastant fondo a
terra, com a mig metre, i s'aixeca per oxigenar-la. Suca:
(Os de Balaguer) Llesca de pa sucada amb qualsevol condiment, ex: "La
padrina m'ha fet una suca de pa amb oli i xicolata per birinar".
Sucarrim, Fer
aulor a:
Fer olor a cremat, però més concretament a plàstic o goma cremada.
Sustens:
Sostenidors.
Tabardano:
Ruc, talòs. Ex: "Au passa tabardano, que no trauries un ruc
d'un sembrat". Taboll:
(Aitonisme) Habitant d'Aitona. Tacó:
Pallissa. Ex. "Te fotré un tacó que et baldaré". Talabissot:
Tros de llenya. Tallacebes:
Bitxo que viu en horts de cebes. Tamborinot:
(Os de Balaguer) Atontat, persona que no sap massa el que diu ni el
que s'empesca. Tamé:
També, ex: "Caragol bové io tamé vindré". Tardaor:
Tardor. Tarde:
Tarda. Targa:
Tàrrega. Tarrons:
Torrons. / tarró, turró / Tartany:
Cuc de terra utilitzat com esquer per anar a pescar, llambric. Tascó:
Tros, ex: "Dam aquet tascó de madalena que tinc gana." Taup:
Talp, ex: "Aquell colló de taup m'ha fet malbé lo caballó de
les safranòries." Taüt,
plaça del:
S'anomena així popularment a la Plaça Noguerola. El nom li ve donat
pel monument a l'il.lustre poeta Lluís Roca i Florejachs que està
situat al bell mig de la plaça, i la forma del qual recorda la caixa
de posar els morts. Tea:
Tronc dur Telaranys:
(Urgell, Noguera) (veure Teraranya) / taragaña / Tenir de que:
Haver de, (compte!!! No confondre amb el barbarisme habitual en
català tenir
que). Teraranya:
Teranyina, també dit Telaranya. / taragaña / Tercejar:
Llaurar per tercera vegada. Terrerols:
Bolets semblants als xampinyons que surten al terra a la tardor i
quan hi ha humitat, són molt bons. Tiatre:
Teatre, també s'usa Triatre. Timó:
Farigola. / Vore farigolero / Tin:
Té, ex: "Tin lo meló i partix-lo an set trossos, que n'hi
haigui per tots" Tints:
Llapis de colors, típicament aquells de fusta marca Alpino ,ex:
"Dixa los tints al nen que ha de fer los debers que li han manat
a estudi". Titonet:
(veieu Sirilleta). Tocacampanes:
(Almatret): Mantis religiosa. L'origen de la paraula ve donat per la
disposició de les extremitats superiors d'aquest bitxet: sembla que
toqui les campanes. Aquest animaló té multitud de noms, gairebé un
en cada poble; a tall d'exemple: Cantamisses, Tocamatines,
Repicacampanes... Tocinets:
(Almatret) Calamars farcits. Tomata:
Tomàquet. Tomet:
Diminutiu de tomb, ex: "Vai a donar un tomet que avui fot bo". Torcar:
Netejar-se amb un tovalló, drap o objecte similar, ex:"Torca-li
lo morro al crio que el porte tot brut de gelat". Toronja:
Taronja. Torterol:
Turmell, ex: "Vai fer un mal gesto caminant i me vai tòrcer lo
torterol". Tos:
Gana, ex. "Aquet paio passe més tos que'l gos d'un gitano". Tossino:
Porc, verro. Totxo:
(veieu Mangala).
També se li diu així als bastons de les majorettes . (Són famoses
les d'Alcarràs). Tou:
Arna d'abelles feta d'un troc buidat. Traballoques:
Un paio patós, que no té gens d'agilitat. Traficó:
Persona que es belluga molt, que no para quieta. Traitó:
(Ivars d'Urgell) Tractor. Tramuja:
Element gran, i en forma d'embut, que s'utilitza habitualment en la
construcció per a contenir-hi terra. Ex: "Aumplix la tramuja,
que pastarem!" Traste:
1) Persona que fa trastades, gamberro, ex. "Lo Manel és un mal
traste, sempre puteige a son germà". 2) Objecte. Ex: "Aquesta
habitació està plena de trastes". Travessar
lo pont d'asquena:
Morir. Trebol:
Trespol, sostre, ex: "A vere si traus les teraranyes del trebol
que quan atxeco lo porró les veig totes". Trenc:
Tren (en zones de l'Urgell sobretot). Tresella:
Traste que es posava darrere dels tractors per a llaurar. Trincola:
Esquetlla, campaneta que es penja als corders, vaques... / tipo de esquella, esquila en castellá / Tripó:
Colló, testicle, generalment referit als d'animals, ex: "Fot-me
un sufrigit de tripons avui per sopar". / Tripons tamé a Beseit; sofrigit / Trit:
Triturat. Ex: "Aquet sucre del Plus és molt trit i no fa
crec-crec". Trola:
Mentida. Trolero:
Mentider. Tronc/a
de Nadal:
El tió de Nadal, allò que els nens i no tan nens fan cagar. Trons
de la Sila:
Expressió emprada per negar quelcom a algú d'una forma exagerada,
equivalent a "I un ou!" o "I un xurro!", ex: "El
trons de la sila t'ajudaré io a treure aigua a galletades del
bancal". Trossar:
Cordar, lligar (sobretot en zones de l'Urgell i la Noguera). Truc:
Esquetlla
molt grossa, ex: "Compra-li un truc a la vaca que així sabrem
per on volte". Tunda:
(Os de Balaguer) (veieu Bardo) Tuno, ser un:
Gandul, no fotre brot. "Molt tuno suelto hi ha entre el
funcionariat". Turbera:
Tempesta de neu, ex: "No't mogos del puesto, andiot!, camquesta
turbera que fot acabaràs colgat!".
/ La TX es CH /
Txafader:
(veieu Remullader). Txafatolls:
Sapastre, pocatraça. Txamflà:
Xamfrà. Txamberga,
fer les coses a la:
Fer les coses de qualsevol manera. Txampú:
Beguda per una barreja de Sanmiquel i llimonada. Txampullejar:
Jugar amb l'aigua amb les mans o els peus dins d'un recipient. El mot
voldria ser una onomatopeia dels soroll xip-xap. Txapel:
Escupinada, llançament de saliva, ex: "Fot-li un txapel a vere
si s'ampegue". Txapo:
Aixadeta, ex: "Porta'm lo txapo que hai de nar a fer caballons" Txapo, fer:
Expressió utilitzada per designar els estudiants d'agrònoms, ex:
"Lo Sisco de cal tomata porte dos anys fent txapo i ancara no ha
aprovat res". Txerar:
Funcionar correctament, ex: "M'hai comprat un metxero nou i no
txere gaire bé". Txeringa:
Xiringa, ex: "Porta la txeringa que fotrem la injecció al cul
al crio". Txicolate:
(En algunes zones de la Noguera) Xocolata. Txilar:
(Granja d'Escarp) Cridar molt agut, ex: "No xilos
que
me faràs malbé les aurelles". Txinalla:
Canalla, quitxalla. Txinar:
Astirar los cabells. Txiquet/a:
Noi/a. També s'usa com a sentit carinyós, per exemple a una padrina
se li pot dir perfectament "Com astà txiqueta?". Txiribec:
Cicatriu al cap feta per una pedrada, ex. "Los paios aquells de
Belianes li van fotre un txiribec al cap que fa asfarair". Txiscar:
Canyís. Txisclet:
Xiclet, goma mastegable. Txollar:
Tallar el cabell. Txolles:
Grenyes. Txompo:
Poc àgil. Txono:
(Urgell-Noguera) Brut, tacat. S'aplica tant a coses com a persones,
ex: "Canvia't la samarreta que astà txona": Txulla:
Carn magra de porc. Txumillo:
(veieu Remulladé). Txuminia:
Ximeneia. Txuneda:
Juneda, població de les Garrigues (on fan les cassoles de tros).
Txupons:
Són branques d'arbres fruiters que no produeixen fruit i s'han
d'esporgar per donar força a les branques productives Txurivia:
Xirivia, hortalissa semblant a la pastanaga que es posa al caldo.
Txurrac:
Xerrac, ex: "Porta lo txurrac que txurracarem lo abre". Txusplar:
Xuclar, ex: "No fotos aquestes txusplades quem faràs
asborronar". Txut:
Paio molt parat, paio que no diu res però que s'hi fixa. També es
diu txut a l'espectador del joc de la butifarra. Txutar:
Fer un soroll amb la boca amb la llengua tocant el paladar i les
dents. Es fa en senyal de disconformitat, l'onomatopeia és txut. Txutxeries:
Llaminadures.
Umflar:
Inflar, ex: "Umfla la pilota que sino la canalla no callarà". / unflá /
Vacacions:
Vacances. Vae:
Afirmació sense traducció, ratificant el que ha dit l'altre paio.
Ex: <Pep> Mite'l lo Manolo com fa taps, lo marrano!!!
<Joan> Vae! Vaige!:
Exclamació de sorpresa o decepció, vaja!. No confondre amb vae.
Vailet:
Filferro electritzat per a guardar les vaques. Valent/a:
Molt/a, ex: "Fot de valenta terra a la secla, que si no mos
asbalsarem al passar an la DKV". Vàlguer:
Valer. Valtres:
Vosaltres, s'accepta també valtros
i vatros
i vatres. Vaqueijar:
Caminar cansinament, a l'estil "vaca", ex: "No corros
tant que al final hi ha una pujada i acabaràs vaqueijant". Vas:
Got. Vastrús:
Estruç. / avestrús / Vataquí
o Vataquit:
Vet aquí, ex: "Vataquí am lo que penses tu, només am dormir!" Veijos:
1) Valguim Déu! , ex: "Veijos quines coses passen al món" 2)Vinga, ex: "Veijos a vere si vens a l'hora bandarra!". Venicí:
Ordre per a que el ruc giri cap a l'esquerra. Ventatja:
Avantatge, ex: "La ventatja de que pedrego és que cobrarem del
seguro i no mos caldrà cullir". Ventrellada:
(Pla d'Urgell) (veieu revenzillada) Vereno:
Verí, ex: "Fot lo vereno per les rates home!" / veneno / Verra:
Tosina. També s'usa aquet mot per designar el 6 doble al domino. El
masculí és Verraco. Verraco:
Masculí de verra. Videll:
Vedella. Vime:
Vímet, branca de la vimetera, la planta aquella que s'usa per fer
cistelles. Virdic:
Tros de terreny dolent per al cultiu, en mal estat. Viritat
o vritat:
Veritat, ex: "Si no dius la viritat no pujaràs al cel". / veritas latín, verdat / Voligana:
(veure Palometa,
però les que volen no les que es mengen.).
Wano,
guano:
Paraula agrícola a més no puguer. Sinònim d "Abono".
Ex:"Sisquere no et llepos los dits despues de tocar el wano que
et poden surtir cucs al cul". En algunes zones també s'usa el
mot "bono". / Lo guano es fem de muixons, com les gaviotes; la gallinassa de gallines, pollastres, pavos, etc. /