Mostrando las entradas para la consulta Tafalla ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Tafalla ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 26 de marzo de 2018

Francisco Celma Tafalla, Valderrobres, Teruel, Aragón, catalanista de debò

Francisco Celma Tafalla, de Valderrobres, es ascumita, de la Ascuma, su hermana Margarita también. Seguramente se ha leído hasta el último libro publicado en dialecto catalán y sobre el catalán.
Desde hace años se publica todo lo escrito en catalán, tenga calidad o no.

https://ca-es.facebook.com/francisco.celmatafalla

 
Francisco, de Valderrobres, es ascumita, de la Ascuma, su hermana Margarita también.
 
 
Sus amigos de Franja Morta son un poco más agresivos, y usan demasiadas comillas. Lo normal en esta gente catalanista y catanazi, todo lo que no les gusta se tiene que insultar.
 
Sus amigos de Franja Morta son un poco más agresivos, y usan demasiadas comillas. Lo normal en esta gente catalanista y catanazi, todo lo que no les gusta se tiene que insultar.
 
 
Hace un tiempo que los catalanistas recurren a la RAE más a menudo que al DCVB.
Escriben Vall-de-Roures pero en cambio NO escriben Barchinona o Barcino (Barcelona)
 
 
Francisco Celma Tafalla, Valderrobres, Vall de Roures, Ascuma, ascumita
 
Paquito, lo teu amiguet Arturo Quintana que va está a Alemania exiliat de España (com yo) no negará per casualidat que lo cagat de Puigdemont, lo que li va ficá la Creu de Sant Jordi, perteneix a la extrema dreta catalana?
U dic perque an alguns chapurriaus mos diuen faches, falangistes y a Puchi lo va a vore a la presó la extrema dreta alemana
 
 
En la imagen de abajo, tercero por la izquierda. De momento no cambia el nombre por Francesc, Cesc o variantes catalanizadas, conserva el nombre del Papa de Roma actual. El próximo quizá sea el cardenal Omella de Cretas, Queretes.
 
No respetan ni toleran el chapurriau, se tiene que decir que es catalán y escribir como le mandó a Pompeyo Fabra Prat de la Riba, y a ellos les mandó Arturico Quintanilla y Fuentecica.
 
dialectes-occitans-catalan-compres-alibert-gramatica-occitana
 
Tenéis que ir conociendo a estos demócratas, tolerantes, que lluiten per la llengua. En esta foto hay doce "llepasubvencions", quizás trece si la foto no se hizo de forma automática. Falta el actual presidente, Juaquinico Monclús
 
Ascuma, miembros, junta
 
El día de la huelga (vaga ponía) feminista en Valderrobres estaba por ahí para que se colocara la pancarta en catalán de Pompeyo Fabra en el ayuntamiento. Vaga en Valderrobres es una mujer que trabaja poco, femenino de vago. Un vago es también un solar.
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite, dropos
 
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 3
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 4
 
Está de bon añ (majetón) este home : Juaquinico Monclús Esteve
 
 
 
Francesc tocán una sardana a Calaseit, tots som bons 
tots som bons, tots som bons, baile de Cerdeña, Sardenya, Sardinia, Sardana
 
En Francesc tocán una sardana a Calaseit.
 
 
 
Tafalleta, estamos negando todos los estudios lingüísticos hechos por consenso de catalanistas.

Valenciano, balear y chapurriau NO son dialectos del dialecto occitano catalán.

 
Occitano similar catalán
 
No podeu di vatros o vatres y escriure vosaltros, vosaltres, lo el, mos ens, hai fet he fet, si dius majo no escrigues bonic.

 

Podéu di que parléu y escribiu catalá, pero no reneguéu de la vostra forma de parlá lo chapurriau.
 
En castellá a España la gen ya escriu papa y papas, no sol patata

Pataca en chapurriau. 
 
Pataqué, Miguel Ángel (o Santiago), estáe a la presentassió de la asociación cultural amics del chapurriau
 
Hay muchos errores en el DRAE como los habrá en diccionarios de catalán, occitano, balear, valenciano, algunos adrede y otros sin querer evitarlo. 
 
https://www.fondodeculturaeconomica.com/obra/suma/r2/buscar.asp?word2=papa%20/%20patata
 
A los tubérculos redondeados y carnosos de cierta planta herbácea, hoy importante alimento de casi todo el género humano, en España se les llama patatas y, en el resto del mundo hispánico, papas. Patata, por tanto, es un españolismo que, como tal, debería consignarse en el DRAE. Sin embargo, si se consulta esa obra, se verá que es en la entrada patata donde se define el vocablo, como si ésa fuera la designación etimológica y recomendable y, por lo contrario, en el artículo papa simplemente se remite al artículo patata, como si papa fuera una variante léxica de menor uso.
.....
 
En efecto, en el quechua del Perú, de donde proviene esa planta y ese tubérculo (ver tu culo o franja no), se le llama papa, no patata.
 
(avui, 20.2.2025 lo Papa Francisco I está a pun de estirá la garra; pronte tindrem fumata blanca y triarán al de Queretes com a nou Papa de Roma, habemus Papam!, que se dirá Juan José I)
 

viernes, 23 de febrero de 2024

Estrus - Esturjon

Estrus, adj., lat. strenuus, courageux, fier, audacieux.

Ans sui brus

Et estrus

A las autras.

A. Daniel: Autet et bas.

Mais je suis sombre et fier envers les autres.

Substantiv. Fos fort e ferms sos estrus.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

Fut fort et ferme son courage.

(N. E. La imagen corresponde a 
Esturjon, última palabra.)

Esturió, sturgeon; Estrus; Esturjon

2. Estrun, s. m., courage, audace, effort. 

Sai n' a negun 

Que volgues aver tan d' estrun 

Que s'en volgues ab vos anar. 

Estiers non conquier el negun 

Per batailla ni per estrun.

Roman de Jaufre, fol. 66 et 100. 

Il n'y en a aucun ici qui voulût avoir tant d'audace qu'il voulût s'en aller avec vous.

Autrement il ne conquiert personne par bataille ni par effort.

Intren en la batalha ab un estrun. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11. 

Ils entrent en la bataille avec même effort.

- Fig. Affection, désir ardent. 

Per qu' ieu non ai mon estrun 

Ab aver don sui burlaire. 

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

C'est pourquoi je n'ai pas mon affection avec l'avoir dont je suis moqueur.

3. Estrunar, v., encourager, remplir d'ardeur, irriter, indigner. 

K. quan l'a vit, si s'en estrus.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Charles quand il l'a vu, ainsi s'en irrita. 

Part. pas. D'aquo sera ben estrunatz.

Roman de Jaufre, fol. 67.

Sera de cela bien encouragé.

Om joves, estrunatz,

Larcs e mals e doptatz.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Homme jeune, rempli d'ardeur, généreux et mauvais et redouté.

Huels amoros, gais e plazens 

Ac, e non car' estrunada.

P. Vidal: Lai on cobra.

Elle eut yeux amoureux, gais et agréables, et non figure irritée.

 

Estuba, Stuba, s. f., allem. Stube, étuve, vapeur.

Voyez Denina, t. III, p. 77; Muratori, Diss. 33.

S' es fort refreiatz, faitz l' estuba,

Non en cornuda ni en cuba.

Deudes de Prades, Auz. cass.

S'il est fort refroidi, faites-lui étuve, non en cornue ni en cuve.

Fassa stuba... de la qual uze soven.

Rec. de recettes de médecine.

Qu'il fasse étuve... de laquelle il use souvent.

CAT. Estuba. ESP. PORT. Estufa. IT. Stufa. (chap. La estufa pot fé vapor, braf, si s' acalente aigua o se fa bullí, pero en general es per a escofás, calentás.)

 

Estudi, s. m., lat. studium, étude. 

Los bes que hom pot conquerre per estudi o per bona doctrina.

(chap. Los bens que hom pot conquistá per estudi o per bona doctrina; este conquistá: adquerí, guañá, etc.)

V. et Vert., fol. 30.

Les biens qu'on peut conquérir par étude ou par bon enseignement.

Per l' estudi dels salmes. Trad. de Bède, fol. 28.

(chap. Per l'estudi dels salmos.) 

Par l'étude des psaumes.

Qui los destorbes en la contemplatio de lur estudi.

(chap. Qui los destorbare a la contemplassió del seu estudi; meditassió.)

V. et Vert., fol. 85.

Qui les troublât dans la méditation de leur étude.

ANC. FR. Roy, en ce met ton estudie.

Godefroi de Paris: Chr. métr., p. 178.

CAT. Estudi. ESP. Estudio. PORT. Estudo. IT. Studio. (chap. Estudi, estudis.)

2. Estudiar, v., lat. studere, étudier.

Estudiar continuamens en lur filosofia.

V. et Vert., fol. 85.

Étudier continuellement dans leur philosophie.

Deu si estudiar l'abbas que vuelha mais esser amatz que tempsutz.

Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Doit l'abbé s'étudier qu'il veuille plus être aimé que craint.

A metre sa obra a perfeccio si estudia.

Eluc. de las propr., fol. 126.

S' étudie à mettre son oeuvre à perfection.

- Exercer.

Trobam que VII manieyras de gens se estudion en aquesta escola.

V. et Vert., fol. 14. 

Nous trouvons que sept espèces de gens s'exercent en cette école.

CAT. ESP. Estudiar. PORT. Estudar. IT. Studiare. 

(chap. Estudiá: estudio, estudies, estudie, estudiem o estudiam, estudiéu o estudiáu, estudien; estudiat, estudiats, estudiada, estudiades.)

3. Estudian, s. m., étudiant.

Qu'el sia verai estudian. L'Arbre de Batalhas, fol. 195.

(chap. Qu'ell sigue ver estudián; ver en chapurriau es lo mateix que verdadé; mon pare diu ver a un abre que no es bort. Estudián es sujeto y gerundio, ej. Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet

Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet.

Yo vach sé estudián del institut de Valderrobres, entonses se díe Francisco Grande Covián, y de la Universidat de Saragossa: són dos nius de rates catalanistes desde fa bastans añs. Fan falta moltes rateres en formache de Languedoc o de Suiza, del Vaud.)

SERMENTS, 842, STRASBOURG, lengua romana, el chapurriau más antiguo

Qu'il soit véritable étudiant.

CAT. Estudiant. ESP. Estudiante. PORT. Estudante. IT. Studiante. 

(chap. En ocsitá, Estudian; no se escribíen les tildes. En chapurriau, estudián. La t final tamé se trobe al ocsitá, tan als sujetos com als adverbios en men, ment. Esta falta de la t signifique claramen que no se pronunsiabe a segons quins puestos desde fa mols siglos.)

4. Estudios, adj., lat. studiosus, studieux, soigneux, attentif.

Diligent et estudios.

(chap. Diligén y estudiós, com Francisco Celma Tafalla, un trompeté de Valderrobres que se pense que es una eminensia en los textos antics del dialecte catalá.)

Diligén y estudiós, com Francisco Celma Tafalla, un trompeté de Valderrobres que se pense que es una eminensia en los textos antics del dialecte catalá

Mot estudioza.

(chap. Mol estudiosa, com la Silvia Dilla Vidal, de la CHA, de Valderrobres, apellit: de Illa, com lo vescomte, llissensiada en filología inglesa, (me sone esta carrera) una eminensia en lo estudi dels apellits catalans. Professora d'inglés al niu de rates catalanistes que hay sitat aquí damún. Espero que estos dos aragonesos catalanistes, si volen escriure Vall-de-Roures, tamé escriguen Barchinona, Lerida, Gerona, etc, noms que se troben als textos antics (del ACA) a palades, arréu, encara que la gen ara no u digue aixina. Tenen mol poquet rigor históric, y mol poca vergoña.)

Eluc. de las propr., fol. 146 et 71.

Actif et soigneux.

Fort studieuse.

Ab gran sen estudiosa,

No volc estar ossiosa.

Brev. d'amor, fol. 92.

Studieuse avec grand sens, elle ne voulut pas être oisive.

CAT. Estudios. ESP. PORT. Estudioso. IT. Studioso. (chap. Estudiós, estudiosos, estudiosa, estudioses.)

5. Estudiosamen, adv., studieusement, soigneusement.

Soven e estudiosamen.

(chap. Assobín y estudiosamen, en estudi, en aplicassió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.

Souvent et soigneusement.

CAT. Estudiosament. ESP. PORT. Estudiosamente. IT. Studiosamente.

(N. E. Occitano: Estudiosamen, catalán: Estudiosament. 

Si en occitano hay adverbios en ment y en men es porque no se pronunciaba ya la t final. Ergo, ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana? Cualquiera con un dedico de frente puede contestar a esta pregunta. Algunos, algunas y algunes tienen ese dedico de frente, pero muy poco seso activo, y comiendo buñuelos tampoco lo van a recuperar.)

Javier Giralt Latorre; ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana?

6. Estudiozamental, adj., d'étude. 

Ad horas fort estudiozamental o cordial aplicacio.

Eluc. de las propr., fol. 78.

Par fois forte préoccupation d'étude ou de coeur.

 

Estui, Estug, s. m., étui, cachette.

Que m tramezes del seu estui

La contra clau.

Le Comte de Poitiers: Farai un vers.

Qu'il me transmit la contre-clef de son étui.

Fig. Anc no fis ganda ni estug

D' amar, ans m'era bon e bel.

A. Daniel: Lanquan vei.

Oncques je ne fis refus ni cachette d'aimer, mais il m'était bon et bel.

ANC. ESP. Vidieron est estui nadar sobre la glera.

(chap. Van vore este estuche, cofre, baúl, nadá sobre la glera. 

La glera, a un riu, es la vora, normalmén de pedres, grava, (me recorde a Gleis o Geleise, alemán), allí podríem trobá saduricha. Igual ere un estuche de Pelikan, disseñat per Luis Latorre Albesa, de Beseit, de mote cansaladé.)

Luis Latorre Albesa, Beceite, Beseit, roquerol, cansaladé, Pelikan, estuches, química, papel secante

Milagros de Nuestra Señora, cop. 674.

ESP. MOD. Estuche. PORT. Estojo. IT. Astuccio.

2. Estuiar, Estoiar, Estugar, v., mettre dans l'étui, serrer, cacher, renfermer, rengainer.

Son chaval et son mul fetz establar,

Son ausberc e son elme ben estoiar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.

Fit mettre à l' écurie son cheval et sa mule, bien serrer son haubert et son heaume.

Pot la, aquel qui aportada l'aura, estugar a Agen.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148. 

Celui qui l'aura apportée, peut la serrer à Agen. 

Qui sas armas estui.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Qui cache ses armes.

Fig. Lo fol te so cor e sa boca,

E 'l savis estuia l' a la cocha.

Libre de Senequa. 

Le fou tient son coeur en sa bouche, et le sage le cache selon le besoin.

Amors, que m te per vos en sa bailia, 

Vol que mon cor vos estuy e vos gar. 

Claire d' Anduze: En greu esmay. 

Amour, qui me tient pour vous en sa puissance, veut que je vous serre et vous garde mon coeur. 

Part. pas. El reis a son escut pausat,

E pueis a 'l bon bran estuiat. 

Roman de Jaufre, fol. 2. 

Le roi a posé son écu, et puis a rengainé le bon glaive. 

Quar tezaurs estoiatz no val charbo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.

Car trésor caché ne vaut charbon.

Devo esser estuiadas el vestiari.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 28.

Doivent être serrées au vestiaire.

- Conserver, réserver.

Pero ad ops vos estuy,

Que m siatz governs e vela.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

Mais au besoin je vous conserve, pour que vous me soyez gouvernail et voile.

Aysso es aquell be que Dieus estuia a ssos amix.

V. et Vert., fol. 100.

C'est ce bien que Dieu réserve à ses amis.

ANC. FR. Je vous en estui la moitié,

Que jà de moi n' en aurez plus.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 483. 

Portrait qu'au fond de l'or si chèrement j' estuie. 

Bertaud, p. 647. 

Estuye ton coustel, ou je le te osteray. 

Lett. de rém. de 1373. Carpentier, t. II, col. 293. 

Garder les vout e estoier. 

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 78.

(chap. Este verbo estuiar, estoiar, estugar té mol a vore en estalviá, estauviá, guardá, aforrá, ficá a la hucha o al estuche, tancá, etc.)

3. Estueyra, s. m., armoire, garde-manger.

Fis estueyras e tamis.

(chap. Yo vach fé guardaminjás y tamissos; lo guardaminjá es com una gabia de tela metálica fina aon se fique lo minjá per a que les mosques ni datres bichos sel minjon; ne teníem un a la caseta de La Pileta, una finca que se diu aixina per la fon del mateix nom, camí del Pantano de Pena, Beseit; tamís: sedás, criba, aré, porgadora, etc.)

La Pileta, caseta

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fis gardes-manger et tamis.

ANC. FR. Ces brigans brisoient maisons, coffres et estuyers, et prenoient ce qu'ils trouvoient.

Froissart, vol. I, cap. 148, Carpentier, t. II, col. 293.

 

Esturjon, s. m., lat. sturionem, esturgeon.

I pescayre, cant pren I gran salmo o I esturjon.

V. et Vert., fol. 98.

Un pêcheur, quand il prend un grand saumon ou un esturgeon. 

CAT. Esturió. ESP. Esturión. IT. Sturione. 

I pescayre, cant pren I gran salmo o I esturjon.

(chap. Esturió, esturions. Un peixcadó, cuan pren (peixque) un gran salmó o un esturió.
Hau de lligí l'agüelo y lo mar, traduít al chapurriau per mí. Yo lo vach traduí fén aná la traducsió en castellá (no sé de quí); tamé u haguera pugut fé desde lo original en inglés, pero la meua llengua materna es lo castellá, exactamén de Alustante, Guadalajara.).
Autó: Ernest Hemingway. Sirá durán mols añs un autó de referensia; va luchá a la guerra sivil de España; teníe los collons com lo caball de Espartero, un home que va morí vin añs abans de naixe ell. 

Espartero

Lo esturió es conegut pel caviar; yo hay minjat esturió a Alemania, de una tenda russa (Stor), bastantes vegades, m' agrade, lo caviar tamé, pero lo trobo massa salat. Caviar de esturió mol poques vegades ne hay minjat, sol sé de atres peixos, salmó, o un imitat, sucedáneo.)

domingo, 26 de abril de 2026

Riota - Rithmic

Riota, s. f., débat, contestation, altercation, opposition.
Voyez Muratori, Diss. 33. (N. E. Inglés riot.)
Met en l' ost de son senhor riota o bregua.
L'Arbre de Batalhas, fol. 96.
Met en l'armée de son seigneur altercation ou querelle.
Papa Bonifaci moc plach e riota al rey de Fransa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 207.
Le pape Boniface suscita plaid et contestation au roi de France.
ANC. FR. Fu faite concorde du roi de France et de celui de Castele, de riote qui estoit entre eux.
Martenne, Ampl. Coll., t. V, col. 750.
IT. Riotta. 

2. Riotos, adj., disputeur, tracassier, chamailleur.
Mala molher es clamoza, riotoza, malicioza. Eluc. de las propr., fol. 71.
(chap. Mala mullé (dona) es cridadora, reñidora, malissiosa.)
Méchante femme est criarde, disputeuse, malicieuse.
- Contradictoire, incompatible.
Aspra e dezacordabla o riotoza contentios de sillabas. Leys d'amors, fol. 109.
Apre et discordant ou incompatible conflit de syllabes.
IT. Riottoso.

Ris, s. m., lat. risus, ris, rire, sourire.
Ab un amoros ris
Que m fes, qan m' esgardet.
(chap. En una amorosa sonrisa que me va fé, cuan me va mirá; o sonrissa.)
Arnaud de Marueil: Tant m' abellis.
Avec un amoureux sourire qu'elle me fit, quand elle me regarda.
Per lo sieu ris que m fes tan doussamen.
Cadenet: Ab leyal.
Pour le sien sourire qu'elle me fit si doucement.
Loc. Mi dons ri m tan doussamen,
Que belh ris m' es de Dieu, so m par.
Rambaud d'Orange: Ab nou cor.
Ma dame me rit si doucement, que beau ris m'est de Dieu, ce me parait.
Prov. Li ris e li joc
An lur temps e lur loc.
Arnaud de Marueil: Razos es. Var.
Les ris et les jeux ont leur temps et leur lieu.
ANC. CAT. Ris. ANC. ESP. PORT. IT. Riso. (ESP. MOD. Risa, sonrisa.
Chap. Rissa, risses; sonrissa, sonrisses; sonrisseta, sonrissetes.)

Tropezón de la risa.

2. Rizet, s. m. dim., petit sourire, léger sourire.
Pois fai un gai rizet derrier
Ab que me fier derrieramen.
Lanfranc Cigala: Un avinen.
Après elle fait un gai léger sourire dernier avec quoi elle me frappe en dernier.

3. Rire, Rir, v., lat. ridere, rire, sourire.
Non puesc esser jauzire
Tro veya rire
Vos, don ieu suy servire.
Guillaume, Moine de Beziers: Erransa.
Je ne puis être joyeux jusqu'à ce que je voie rire vous, dont je suis serviteur.
A mi an pro donat de que ria.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
A moi ont assez donné de quoi je rie.
Fig. Vostres bels huels plazens, galiador,
Rizon de so don ieu sospir e plor.
Rambaud de Vaqueiras: Atressi ai.
Vos beaux yeux agréables, trompeurs, rient de ce dont je soupire et pleure.
Del franc cortes per cuy paratges ri. 
J. Esteve: Francx reys.
Du franc courtois par qui parage sourit.
Pueys s' en gap e s' en ri.
(chap. Pos s'en enfot y s'en enriu.) 
Pierre de Bussignac: Quan lo dous.
Puis s'en moque et s'en rit.
Substantiv. Son dous plazens rire
M' a donat martire.
Giraud de Salignac: Per solatz.
Son doux agréable rire m'a donné martyre.
Quan vos plac que m des un rir. 
Pons pe Capdueil: Quoras que m.
Quand il vous plût que vous me donnâtes un rire.
Part. prés. Los vostres huelhs vairs e rizens.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Les votres yeux vairs et riants.
Bella boca rizens.
(chap. Bella boca rién : que s'en enriu, que sonriu.)
B. de Ventadour: Ab joi.
Belle bouche riante.
ANC. FR. Li cuenz l'oï, assez s'en rist.
Et tuit li chevalier s'en ristrent.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 435.
CAT. Riurer. ESP. Reír. PORT. Rir. IT. Ridere. (chap. Riure, enríuressen, sonriure; soltá carcañades hasta que te fa mal la pancha, com cuan lliges Sense notissies de Gurb en chapurriau; o cuan escoltes a Cucurull, lo grillat catalaniste.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

5. Derrizio, s. f., du lat. derisus, dérision.
Fay sas chuflas e sas derrizios d' aquell que ve trayre a be.
V. et Vert., fol. 8.
Fait ses moqueries et ses dérisions de celui qu'il voit tirer à bien.
Per major derrizio. Brev. d'amor, fol. 165.
Pour plus grande dérision.
IT. Derisione, dirisione. 

5. Derizori, adj., lat. derisorius, dérisoire, illusoire.
O son... derizorias. Leys d'amors, fol. 26.
Ou elles sont... dérisoires.
IT. Derisorio.

6. Sobsrire, Somrire, Sorire, Sorrire, v., lat. surridere, sourire.
Comenset un pauc a sorire.
(chap. Va escomensá un poc a sonriure.)
Roman de Jaufre, fol. 39.
Il commença un peu à sourire.
El somris
Ves sa maire, pueys li dis.
Trad. d'un Évang. apocr.
Il sourit vers sa mère, puis lui dit.
Mostra sobsrien l' alegresa de ton cor.
(chap. Mostra sonrién l'alegría de ton cor; ton : lo teu.)
Trad. de Bède, fol. 69.
Montre en souriant l'allégresse de ton coeur.
G. se sori sotz son greno.
Lo regardet, si li sorri.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 77 et 52.
Gérard se sourit sous sa moustache.
Le regarda, il lui sourit.
ANC. FR. Et soubs-riant du bout du nez.
Rabelais, liv. IV, nouv. prologue.
ESP. Sonreír (reír por lo bajo). PORT. Sorrir. IT. Sorridere. (chap. Sonriure; fé una sonrisseta; a vegades acompañada de algún ja, ja, ja baixet, en picardía o malissia.)

Ris, s. m., lat. oryza, riz.
Amentas e comi, ani e ris.
(chap. Ameles, armeles y comino, anís y arrós.)
Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17.
Amandes et cumin, anis et ris.
(chap. Arrós, arrossos; arrossal, arrossals; arrosset sucarradet, arrossets sucarradets pera los de Monroch.)

Rithmic, Rithimic, adj., rhythmique, qui appartient au rhythme.
Harmonia rithmica, es dossa melodia per feriment de nervis et de metalhs engendrada.
Musica..., tres partidas ha aquesta sciencia, una es dita armonica, autra organica, autra rithimica.
(chap. Música..., tres parts té esta siensia, una es dita armónica (armonía), atra orgánica, atra rítmica. Aixó u saben be los germans aragonesos catalanisats Celma Tafalla, de Valderrobres o Valdarrores.)
Eluc. de las propr., fol. 282 et 281.
Harmonie rhythmique, c'est douce mélodie par frappement de nerfs et de métaux engendrée.
Musique..., trois parties a cette science, une est dite harmonique, autre organique, autre rhythmique.
ESP. (rítmico) IT. Ritmico. (chap. Rítmic, ritmics, rítmica, rítmiques.)

Margarita Celma Tafalla; Rithmic, Rithimic, adj., rhythmique, qui appartient au rhythme.

domingo, 17 de junio de 2018

Vall de Roures (lo poble del atontat de Francisco Celma Tafalla y datres catalanistes)

Vall de Roures, Valderrobles, Valderrobres, Vall-de-Roures; Francisco Celma Tafalla

Crec que esteu mol atontats, catalanisats, miréu l'origen de la paraula roure, lemosín, dialecte del occitan, tamé podeu vore rove y rore.

(a Beseit se díe Valdarrores).

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Rore « chêne blanc », XVe s. Alpes-Maritimes. La forme avec –r- qui se trouve dispersée dans le Midi existe également  en catalan: roure.
Voir aussi roire et roveVoir  l’article qui approfondit  les différentes dénominations des chênes en occitan :
 

Cassanus, robur, quercus, carra / carrasca /.
N’oubliez pas de visiter les pages écrites par Josiane Ubaud consacrées aux noms occitans du chêne.
Rouiredo « chênaie ». Languedocien d’après Mistral est un dérivé de roire.

Com se díe y encara u diu algú a Beseit lo poble?
Valdarrores, en una L, Val da rores.

entrada a Valderrobres, blang y negre, todocolección, costa del muro



  • ròure? : rove, rore
(1694) Chesne, altération, d’après fresne, frêne, de l’ancien français chasne (1160)chaisne (1177-88), du latin populaire casnus (508), emprunté au gaulois *cassanos (d’où l’occitan cassanh, le franco-provençal tsâno, l’occitan casse. Formation avec suffixe différent en aragonais avec caixicocaixigo, en espagnol avec quejigo («chêne faginé»).
L’étymologie du gaulois *cassanos est incertaine; son origine est peut-être préceltique.
On aurait un radical *cax-inus (→ voir fraxinus et Cacunus) pour casnus et *cax-icus pour quejigo, caixigo.
D’après Ascoli, ce *cassanus représente, en gaulois, le grec κάστανονkástanon («châtaigne») dérivé de κάστονkáston («bois»).
D’après Diez, il provient du latin quercinus devenu *quercnus
L’s qui est dans casnus, la plus ancienne forme, écarte l’étymologie celtique par tann, (« chêne »), qui, prononcé \chann\, → voir tsâno aurait donné chêne ; mais il n’est pas impossible que le celtique ait agi pour s’assimiler le mot originairement latin et pour lui donner la forme singulière qu’il a prise.
Cachigo en aragonés, y variantes.

Comentari al grupo:

Pues que ese tío es pancuzo perdido (y además destila odio por una lengua que pudo ser traída ya por sefardíes cuando el pueblo estaba bajo dominación árabe) y además, su catalán es pésimo ... "Roure" es una palabra claramente valenciana y robada por los catalanes a pesar de que en esta última lengua tienen la genuina forma "pènol" (y por tanto, deberían decir "Vall de Pènols"). Un "iaio" es un invento de laboratorio que suena a rebuzno, algo que no me extraña ya que los pancuzos suelen pegar en sus coches un borricolón (deberían decir "avi" y no "iaaaaaaiooooooo"); y suelta un "este", como en valenciano o como valencianismo en el castellano (debería de decir "aquest"); y luego suelta un "complejo" (¿no debería ser "compleix") ...
Para nombrar finalmente a un renegado antivalenciano como Raimon, que nunca o casi nunca cantó en su lengua sino en la de su vecino invasor del Norte, incluso en pleno franquismo desde los años 60 y fomentada por uno de sus lugartenientes falangistas más importantes, además de borracho, pederasta y demás como era Joan Fuster (recordar la hornada de cantantes en catalán de "La nova cançó"). Y blablabla ...

falangiste, fasciste, franquiste, Fuster, Jordi Pujol

Pretenden destilar un antiespañolismo y un anticastellanismo feroz cuando en realidad, lo que destilan es antisemitismo.

Karl Cerff, Catalunya, Nazi, catanazis

Por cierto, verdad es que "quien pierde su origen, pierde su identidad" ... Por eso, quien deja de hablar chapurreat para pasarse al dialecto "terralliurano", deja de ser aragonés para ser catalán:
Goebbels también lo tenía claro ("Si habla alemán, es alemán" .... parafraseando a Prat de la Riba o Companys, que fueron maestros de aquel: "Si hablas catalán, eres catalán").

Goebbels también lo tenía claro ("Si habla alemán, es alemán" .... parafraseando a Prat de la Riba o Companys, que fueron maestros de aquel: "Si hablas catalán, eres catalán"



Cuan veiga escrit Barchinona, lo, los, e, pus, affers, oy, carrech, etc.,
yo escriuré Vallderoures, sense guions.
Al texto de aquí baix, de 1410, ix. Ademés, al idioma que parláe y escribíe lo rey Martín, la reyna de Castilla, Castiella o Castella li díe "lengua aragones". Lo rey Martín I de Aragó contestabe "hoc" a les preguntes just abans de morí. Aixó es típic de la llengua ocsitana y dels seus dialectes, "catalan comprés".

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

Despachóse en seguida a Raimundo Xatmar para que fuese a recibir al rey de Navarra, y se acordó escribir a dicho rey, al gobernador de Rosellon y Cerdaña, a los cónsules y al castellano de Perpiñan, a los oficiales reales y jurados de Gerona, y generalmente a todos y cualesquier oficiales del principado de Cataluña, sobre lo que se encargaba a dicho Xatmar en sus instrucciones (1). Acordóse escribir también a los embajadores en Aragón para que procurasen apaciguar los bandos de Pedro Galceran de Pinos y Pedro de Gurrea. Leyóse después la carta que sigue de los embajadores enviados a Valencia.

(1): Véanse en la sesión del día 10.

Núm. 44. Tom. 15. fol. 375.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors. Per bon començament dels fets de nostra benaventurada missatgeria decontinent com som stats a la ciutat de Tortosa per raho del carrech quens havets donat en nostres instruccions o capitols en lo nom de nostre Senyor Deu nos
som curats
de certificar e avisar al mills que havem poscut axi ab los procuradors de la dita ciutat com ab altres persones dignes de fe de la disposicio e estament de convalescencia e sanitat de aquestes fronteres e partides. E primerament trobam que en la dita ciutat ha a present convinent temps: be es ver segons havem per relacio dels dits procuradors que encara no es quitia del tot de epidemies ans ni moren alguns en poch nombre daquells specialment qui hi tornen oy venen daltres parts. E mes havem trobat que en la vila de Maella e en Vallderoures ha mal temps de epidemies e en la vila de Gandesa han regnat per algun temps pero eshi molt remediat: es ver que encara ni moren alguns. En terra Dorta ha alguns lochs quin son quitis e altres no: axi que bonament nos pot dir que en les dites fronteres e partides haja perfeccio de sanitat o almenys aquest temps pestilencial hi sia passat axi com seria necessari. Apres molt reverents egregis nobles e honorables senyors tenints nostre cami a Trayguera e aci a la vila de Sent Matheu hon ha covinent temps som stats notablement e be receptats per lo reverent frare Romeu de Corvera maestre de Muntesa ab lo qual per esser avisats dels affers daquest regne havem haut daquen colloqui e rahonament: e trobam que los tres braços daquest regne no son en un loch justats ne disposts per via de parlament general ans par sien divisen e scampats en diverses parts axi que per lurs discordies no podem dir que lurs affers sien en lestament ques debia (o dehia) com partim daqui ans presumim segons los sentiments que havem que ab gran affany e treball los porem ajustar e unir majorment axi per lo mal temps que es en la ciutat de Valencia e en altres lochs circunvehins com en altra manera. Daço que per avant sabrem e farem vos certificarem Deu volent per nostres letres pus clarament. Nosaltres partim daci decontinent tenint nostra via e cami en la dita ciutat de Valencia per fer exequir e estrenyer los affers segons la manera per vosaltres senyors ordonada: e farem estrem de potencia ab aquells millors engins expedients e maneres que puxam sobre lur concordia e unitat en tal forma que los affers de nostra missatgeria prenguen Deus mijançant aquella pus breu conclusio e bona fi ques pertany. Placia a nostre Senyor Deu que per la sua acostumada clemencia nos hi vulla en tal manera illuminar e endreçar que sia lahor e gloria sua e be avenir de la corona reyal Darago de la cosa publica e servey e honor del principat de Catalunya.
E conserveus la santa Deytat molt reverents egregis nobles e honorables senyors per lonch temps al seu sant servey. Scrita en la vila de Sent Matheu lo primer dia de deembre del any MCCCC deu. - Vostres missatgers en regne de Valencia prests a vostres manaments.