Mostrando las entradas para la consulta bardissa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta bardissa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XIX.

XIX.

Germán, lo Tiñós, va eixecá un dit, va girá un poc lo cap pera escoltá milló, y va di:

- Assó que cante an eixa bardissa es un arrendajo.

garrulus glandarius, arrendajo
(garrulus glandarius)

Lo Mussol va di:

- No. Es una cardelina.

Germán, lo Tiñós, li va explicá que los arrendajos teníen unes condissións vocals tan particulás, que podíen imitá los piulits y chulits de tota classe de muixóns. Y los imitaben pera atráurels y fótressels después. Los arrendajos eren muixóns mol poc recomanables, hipócrites y roíns. Lo Mussol va insistí:

- No. Es una cagarnera.

Trobabe plaé en portá la contraria aquell matí. Sabíe que ñabíe una forsa a la seua opossisió, encara que esta fore infundada. Y trobabe una satisfacsió morbosa y fosca en la contradicsió. Roc, lo Moñigo, se va incorporá de un bot y va di:

- Miréu; un tonto de aigua. Siñalabe a la dreta de la Badina, tres metros mes allá de aon desaiguabe lo Chorro. Al poble los díen tontos a les serps de aigua. Ignoraben lo perqué, pero ells no ficaen may lo nas a les raóns que inspiraben lo vocabulari de la vall.
U asseptaben, simplemen, y sabíen per assó que aquella serp que arribabe a la riba del riu a coetades espasmódiques ere un tonto de aigua. Lo tonto portáe un peixet atravessat a la boca. Los tres se van ficá de peu y van apilá uns códuls.

Germán, lo Tiñós, va advertí:

- No lo dixéu pujá. Los tontos a les costes se fan un aro y roden mes de pressa del que corre una llebre. Y ataquen, ademés. Roc, lo Moñigo, y Daniel, lo Mussol, van mirá en temó a la serpota. Germán, lo Tiñós, va saltá de bolo en bolo pera arrimásseli en un codul a la ma. Va sé una mala patejada o una rellissada a la herbeta de les pedres, o un fallo de la seua cama coixa. Lo cas es que Germán, lo Tiñós, va caure aparatosamen contra les roques, y se va estossolá en un cop tremendo al cap, y va baixá, com un feix de lleña sense vida, hasta la Badina del Inglés. Lo Moñigo y lo Mussol se van aviá al aigua detrás dell, sense pensássu. Brasseján dessesperadamen van pugué traure a la vora lo cos estamordit del seu amic.
Lo Tiñós teníe una ferida mol gran al clatell y habíe perdut lo coneiximén. Roc y Daniel estaben assustats. Lo Mussol se va tirá al muscle lo cos inanimat del Tiñós y lo va puchá hasta la carretera. Ya a casa de Quino, la Pesteta li va ficá unes compreses de alcohol al cap. Al poc tems va passá per allí Esteban, lo forné, y lo va portá al poble en la seua tartana. Rita, la Tonta, va escomensá a cridá al vore arribá al seu fill en aquell estat.
Van sé uns moméns de confusió. Sing minuts después, lo poble en massa se apiñabe a la porta del sabaté. Apenes li dixaben pas a don Ricardo, lo meche; tanta ere la seua anhelán impassiensia. Cuan este va eixí, tots los ulls lo miraben, pendéns de les seues paraules:

- Té fracturada la basse del cráneo. Está mol grave. Demanon una ambulansia a la siudat - va di lo meche.

De repén, la vall se habíe tornat grisa y opaca als ulls de Daniel, lo Mussol. Y la llum del día se va fé pálida y massilenta. Y tremolabe al aire una forsa encara mes gran que la de Paco, lo ferré. Pancho, lo Sensedéu, va di de aquella forsa que ere lo Destino, pero la Pesteta va di que ere la voluntat del siñó. Com no se ficaben de acord, Daniel se va escabullí y va entrá al cuarto del ferit. Germán, lo Tiñós, estabe mol blang y los seus labios tancats en una suave y diluída sonrissa. Lo Tiñós va serví de cam de batalla, durán vuit hores, entre la vida y la mort. Va arribá la ambulansia de la siudat en Tomás, lo germá del Tiñós, que treballabe a una empresa de autobusos. Lo germá va entrá a casa com un endemoniat y al passillo se va trobá en Rita, la Tonta, que eixíe despavorida de la habitassió del dolén. Se van abrassá mare y fill de una manera casi eléctrica.
La exclamassió de la Tonta va sé com una chisparrada fulminán.

- Tomás, arribes tart. Ton germá se acabe de morí - va di.

Y a Tomás se li van saltá les llágrimes y va jurá entre dens com si se rebelare contra Deu per la seua impotensia. Y a la porta de la casa les dones van escomensá a sanglotejá y a plorá y a cridá, y Andrés, "lo home que de perfil no se veu", va eixí tamé de la habitassió, tot belcat, com si vullguere vore les pantorrilles de la enana mes baixeta del món.
Y Daniel, lo Mussol, va sentí que volíe plorá y no se va atreví a féu perque Roc, lo Moñigo, vigilabe les seues reacsións sense pestañejá, en una rigidés despótica.
Pero li va extrañá advertí que ara tots volíen al Tiñós. Per los singlots, gemecs y plos se diríe que Germán, lo Tiñós, ere fill de cada una de les dones del poble. Pero a Daniel, lo Mussol, lo va consolá, en serta manera, este síntoma de solidaridat.
Mentres amortallaben al seu amic, lo Moñigo y lo Mussol van aná a la forja.

- Lo Tiñós se ha mort, pare - va di lo Moñigo. Y Paco, lo ferré, se va tindre que assentá a pesá de lo gran y fort que ere, perque la impresió lo anonadabe.
Va di, después, com si luchare contra algo que lo enervare:

- Los homens se fan; les montañes ya están fetes.

Lo Moñigo va di:

- ¿Qué vols di, pare?

- ¡Que begáu! - va di Paco, lo ferré, casi furiós, y los va allargá la bota de vi.

Les montañes se van entenebrí aquella tarde y los prats y los carreróns y les cases del poble y los muixóns y los seus acentos. Entonses, Paco, lo ferré, va di que ells dos teníen que encarregá una corona fúnebre a la siudat com a homenaje al amic perdut y van aná a casa de les Llebres y la van encarregá per teléfono. La Camila estabe plorán tamé, y encara que la conferensia va sé llarga no la va vullgué cobrá. Después van torná a casa de Germán, lo Tiñós. Rita, la Tonta, se va abrassá al coll del Mussol y li díe atropelladamen que la perdonare, pero que ere com si puguere abrassá encara al seu fill, perque ell ere lo milló amic del seu fill. Y lo Mussol se va ficá mes trist encara, pensán que cuatre semanes después ell sen aniríe a la siudat a escomensá a progressá y la Rita, que no ere tan tonta com díen, se tindríe que quedá sense lo Tiñós y sense ell pera eixugá los seus pobres afectes trencats. Tamé lo sabaté los va passá la ma per los muscles y los va di que los estabe agraít perque ells habíen tret al seu fill del riu, pero que la mort se habíe empeñat en emportássel y contra nella, si se ficabe tossuda, no se coneixíe cap remey. Les dones seguíen plorán jun al cadáver y, de cuan en cuan, alguna teníe algún arrang y besabe y apretabe lo cosset fluix y fred del Tiñós, y fen aixó les llágrimes y crits se incrementaben. Sons germáns de Germán li van voltá una toalla al cráneo pera que no se li veigueren les calves y Daniel, lo Mussol, va experimentá mes pena perque, de esta guisa, lo seu amic pareixíe un chiquet moro, un infiel. Lo Mussol esperabe que a don José, lo mossen, li faiguere lo mateix efecte y manare traure la toalla. Pero don José va arribá; va abrassá al sabaté y li va administrá al Tiñós la Santa unsió sense repará en la toalla. Los grans raramen sen acaten del doló sutil dels menuts. Son pare mateix, lo formaché, al vórel, per primera vegada, después del acsidén, en ves de consolál, se va limitá a di:

- Daniel, pera que veigues en lo que acaben totes les diablures. Lo mateix que li ha passat al fill del sabaté podríe habét passat a tú. Espero que aixó te servixque de escarmén. Daniel, lo Mussol, no va voldre parlá, pos se barruntabe que de féu acabaríe plorán. Son pare no volíe donássen cuenta de que cuan va sobrevindre lo acsidén no intentabe fé cap malesa, sino, simplemen, matá un tonto de aigua. Ni advertíe tampoc que igual que ell li va fotre una perdigonada a la galta lo matí que van matá lo milá en lo Gran duc de reclam, podríe habélay futut al pols y habél enviat allí aon los abres tenen una sombra allargada. Los grans atribuíen les desgrássies a les imprudensies dels chiquets, olvidánse de que estes coses son sempre dessignios de Deu y que los grans tamé fan, a vegades, imprudensies. Daniel, lo Mussol, va passá la nit en vela, a la voreta del mort. Sentíe que algo gran se entaragañabe dins dell y que desde ara res siríe com habíe sigut. Ell pensabe que Roc, lo Moñigo, y Germán, lo Tiñós, se sentiríen mol sols cuan ell sen aniguere a la siudat a progressá, y ara ressultabe que lo que se sentíe sol, espantosamen sol, ere ell, y sol ell. Algo se va semá de repén mol a dins del seu ser:

potsé la fe en la perennidat de la infansia. Va advertí que tots acabaríen morínse, los agüelos y los chiquets. Ell may se va pará a pensáu y al féu ara, una sensassió punchán y angustiosa casi lo asfixiabe. Viure de esta manera ere algo brillán, y al mateix tems, terriblemen tétric y dessolat. Viure ere aná morín día a día, poquet a poc, inexorablemen.
A la llarga, tots se acabaríen morín: ell, y don José, y son pare, lo formaché, y sa mare, y les Pestetes, y Quino, y les sing Llebres, y Antonio, lo Buche, y la Mica, y la Mariuca-uca, y don Antonino, lo marqués, y hasta Paco, lo ferré. Tots eren efímeros y transitoris y al cap de sen añs no quedaríe ni rastre dells damún de les pedres del poble. Com ara no quedabe rastre dels que los habíen pressedit un siglo abáns. Y la mutassió se 
produiríe de una manera lenta, imperseptible. Arribaríen a desapareixe del món tots, absolutamen tots los que ara poblaben la seua crosta y lo món no advertiríe lo cambi. 

La mort ere lacónica, misteriosa y terrible. Al alba, Daniel, lo Mussol, va abandoná la compañía del mort y sen va aná a casa seua a desdichuná (com diu lo Sebeta), amorsá.
No teníe gana, pero creíe una medida prudén omplí lo estómec dabán de les emossións que se aveinaben. Lo poble assumíe an aquella hora una quietut massa estática, com si tot ell se sentiguere agarrotat per la geló de la mort. Y los abres estaben parats. Y lo quiquiriquí dels galls ressultabe fúnebre, com si cantaren en sordina o no se atrevigueren a mansillá lo ambién de dol y replegamén que pesabe sobre la vall. Y les montañes se vestíen de dol, daball de un sel de plom. Y hasta les vaques que pasturaben als prats pareixíen mes lentes y adormides de lo habitual. Daniel, lo Mussol, només almorsá va torná al poble. Al passá frente a la tapia del boticari va vore un tord picoteján un siré bort prop de la carretera. Se van reviscolá en ell los sentiméns del Tiñós, lo amic perdut pera sempre. Va tentá la massecha a la burchaca y va colocá una pedreta a la badana de cuero artifissial de Beseit. Después va apuntá al animalet y va estirá les gomes en forsa. La pedra, al aterrissá al pit del tord, va fé un soroll sec de ossos cruixits. Lo Mussol va corre cap al muixó abatut y les mans li tremolaben al arreplegál. Después va seguí lo camí en lo tordet a la burchaca. Germán, lo Tiñós, ya estabe a dins de la caixa cuan va arribá. Ere una caixa blanca, barnissada, que lo sabaté habíe encarregat a una funeraria de la siudat. Tamé habíe arribat la corona encarregada per nells en la leyenda que va maná ficá lo Moñigo: "Tiñós, los teus amics Mussol y Moñigo no te olvidarán may".
Rita, la Tonta, va torná a abrassál en énfasis, diénli, en veu baixa, que ere mol bo. Pero Tomás, lo germá colocat a una empresa de coches de linia, se va enfadá al vore la inscripsió y va tallá lo tros aon ficabe "Tiñós", dixán sol: "los teus amics Mussol y Moñigo no te olvidarán may". Mentres Tomás retallabe la sinta y los demés lo contemplaben, Daniel, lo Mussol, va dixá dissimuladamen lo tord a dins del féretro, jun al cadáver del seu amic. Habíe pensat que lo seu amic, que ere tan afissionat als muixóns, li agrairíe, sense duda, desdel atre món, este detall. Pero Tomás, al torná a colocá la corona fúnebre als peus del cadáver, va repará en lo muixó, incomprensiblemen mort a la vora de son germá. Va arrimá mol los ulls pera sersiorás de que ere un tord lo que veíe, pero después de comprobáu no se va atreví a tocál. Tomás va notá una corrén superstissiosa pel seu cos.

- ¿Qué... quí... cóm dimonis ha parat aquí aixó? - va di.

Daniel, lo Mussol, después del enfado de Tomás per lo de la corona, no se va atreví a declará la seua part de culpa en esta nova peripessia. Lo esglay de Tomás sels va apegá pronte a tots los presséns que se arrimaben a contemplá lo muixó. Dingú se atrevíe a tocál.

- ¿Cóm pot sé que ñague un tord ahí dins?

Rita, la Tonta, buscabe una explicassió raonable a la cara de cada un dels seus veíns. Pero a totes lligíe un idéntic estupor.

- Mussol, ¿saps tú...?

- Yo no sé res. No había vist lo tord hasta que u ha dit Tomás.

Andrés, "lo home que de perfil no se veu", va entrá en aquell momén. Al vore lo muixó se li van reblaní los ulls y va escomensá a plorá silensiosamen.

- Ell volíe mol als muixóns; los muixóns han vingut a morís en ell - va di.

Los plos sels van contagiá a tots y a la sorpresa inissial va seguí pronte la creensia general de una intervensió ultraterrena. Va sé Andrés, "lo home que de perfil no se veu", lo que primé u va insinuá en veu tremolosa.

- Aixó... es un milacre.

Los presséns no dessichaben datra cosa mes que algú expresare en alta veu lo seu pensamén pera petá. Al escoltá la sugerensia del sabaté se va sentí un crit unánime y esgarrat, mesclat en ays y plos:

- ¡Un milagre!

Varies dones, esglayades, van eixí corrén a buscá a don José. Datres van aná a avisá als seues homens y familiás pera que foren testigos del prodigi. Se va organisá un revol caótic, irrefrenable. Daniel, lo Mussol, tragabe saliva sense pará a un racó de la estansia. Encara después de mort lo Tiñós, los entes perversos que flotaben al aire seguíen enredán los mes inosséns y ben intensionats assuntos. Lo Mussol va pensá que tal com se habíen ficat les coses, lo milló ere callá. Datre modo, Tomás, en la seua exitassió, siríe mol capás de escañál. Va entrá apressuradamen don José, lo mossen.

- Miro, miro, don José - va di lo sabaté.

Don José se va arrimá en ressel al borde del ataút y va vore lo tord rosán la bauba ma del Tiñós.

- ¿Es un milagre o no es un milacre? - va di la Rita, tota exaltada, al vore la cara de estupefacsió del mossen. Se va sentí un llarg murmull al voltán. Don José va moure lo cap de un costat al atre mentres observabe les cares que lo observaben. La seua mirada se va pará un instán a la careta assustada del Mussol. Después va di:

- Sí que es raro tot aixó. ¿Dingú ha ficat ahí eixe muixó?

- ¡Dingú, dingú! - van cridá tots.

Daniel, lo Mussol, va acachá los ulls. La Rita va torná a cridá, entre carcañades histériques, mentres mirabe en ulls desafiáns a don José:

- ¡Qué! ¿Es un milagre o no es un milacre, siñó retó?

Don José va intentá apassiguá los ánims, cada vegada mes exitats.

- Yo no puc pronunsiám dabán de una cosa aixina. En realidat es mol possible, fills meus, que algú, per broma o en bona intensió, haigue colocat lo tord al ataúd y no se atrevixque a declaráu ara per temó a la vostra ira. - va torná a mirá fito fito a Daniel, lo Mussol, en los seus ullets afilats com agulles de cap. Lo Mussol, assustat, va doná mija volta y se va escapá al carré. Lo mossen va seguí -: De totes formes yo li faré traslat al ordinari de lo que aquí ha passat. Pero tos repetixgo que no tos faigáu ilusións. En realidat, ñan mols fets de apariensia milagrosa que no tenen de milagre mes que assó: la apariensia.
- De repén va tallá, sec -: A les sing tornaré peral enterro.

A la porta del carré, don José, lo mossen, que ere un gran san, se va trobá en Daniel, lo Mussol, que lo observabe furtivamen, tímit. Lo mossen va ataullá les proximidats y com no va vore a dingú pels voltáns, li va sonriure al chiquet, li va pegá uns copets paternals al clatell, y li va di en un sussurro:

- Bona la has armat, fill; bona la has feta.

Después li va doná a besá la seua ma y se va alluñá, apoyánse a una gayata, a passes mol curtes y lentes.

sábado, 15 de diciembre de 2018

ginestra, chinastra, chinestra, ginestrera, chinéstre

 

ginestra, chinastra, chinestra, ginestrera, chinéstre hiniesta, retama

 

archilaga, argilaga, archilagues, argilagues - Mozarabismo de desconocido étimo ibérico o prerromano (DECLLC, I, p.377) que daría el árabe hispánico al-yalaqa > aulaga, aliaga, argilaga, ulaga, argelac, etc., hasta llegar a la morfología del valenciano moderno: “de archilagues y barcers” (Ortí, M. A.: Sol de academias, Valencia, 1659, p. 32)

- Se féen aná ensenénles per a sucarrá al gorrino cuan la matansa - mondongo.

bardissa: esbarsés (barcers en valensiá) y motes que punchen que se fiquen damún de les parets, corrals, cuberts, etc. plantas espinosas que se colocan encima de las paredes, corrales, cubiertos, etc.





https://es.wikipedia.org/wiki/Genista

ginestra, chinastra, chinestra, ginestrera, chinéstre  hiniesta, retama, archilaga, argilaga
 
 
Genista es un género botánico de noventa especies de arbustos de la subfamilia Faboideae. La familia Fabaceae con especies que comparten tallos densos y verdes, hojas muy pequeñas, adaptados a la sequía, la mayoría con flores blancas o amarillas, pero también de color anaranjado, rosado, rojo o púrpura. Popularmente se conoce a algunas de sus especies como hiniesta o retama de tintoreros (Genista tinctoria).
 
Toleran los suelos pobres y necesitan pocos cuidados para su cultivo, se utilizan en la recuperación de tierras baldías, fijación de dunas o como planta ornamental.
 
Son nativos de Europa, Oriente Medio y norte de África.
 
Genista, nombre común por el que se conoce a un género de plantas que comprende especies abundantes en Europa y, en especial, en la región mediterránea. Este género comprende unas 150 especies de arbustos o matas espinosos o inermes, más raramente herbáceas o sufruticosas (como la hierba de los tintoreros). Las ramillas son lisas o estriadas y suelen tener las hojas simples o trifoliadas, que algunas especies pierden rápidamente, o incluso no tienen hojas aparentes. Las flores son amariposadas o papilionadas, compuestas por cinco pétalos amarillos y diez estambres soldados entre sí por sus filamentos, o al menos nueve de ellos, formando una especie de tubo en torno al pistilo. Los frutos son pequeñas legumbres (véase Leguminosas) comprimidas lateralmente, dehiscentes y generalmente con varias semillas; en raras ocasiones con una única semilla. La península Ibérica es la zona donde más diversificado está este género: desde grandes arbustos de hasta 3 m, como la retama blanca; matas de hasta 1,5 m, como la bolina o palaín; y pequeñas matas de porte rastrero típicas de la alta montaña, como la genista de Sanabria.
 
Las genistas tienen numerosos usos. Algunas especies se utilizan para obtener tintes, como los que se extraen de las flores de la aulaga o de las raíces de la hierba de los tintoreros. Hay genistas que se usan como combustible en los hornos de yeso y cal y otras para formar setos.
 
Las genistas constituyen el género Genista que pertenece a la familia de las Fabáceas (Fabaceae). El nombre científico de la hierba de los tintoreros es Genista tinctorea; el de la retama blanca: Genista florida; el de la bolina: Genista spartioides; el de la genista de Sanabria: Genista sanabrensis, endemismo de la Sierra Segundera (Zamora–Orense–León) y de la Sierra del Teleno (León); y el de la aulaga: Genista scorpius. / archilaga /
 
Etimología:
 
Genista: nombre genérico que proviene del latín en la que los reyes y reinas Plantagenet de Inglaterra tomaron su nombre, planta Genesta o plante genest, en alusión a una historia que, cuando Guillermo el Conquistador se embarcó rumbo a Inglaterra, arrancó una planta que se mantenía firme, tenazmente, a una roca y la metió en su casco como símbolo de que él también sería tenaz en su arriesgada tarea. La planta fue la llamada planta genista en latín. Esta es una buena historia, pero por desgracia Guillermo el Conquistador llegó mucho antes de los Plantagenet y en realidad fue Godofredo de Anjou que fue apodado el Plantagenet, porque llevaba un ramito de flores amarillas de retama en su casco como una insignia (genêt es el nombre francés del arbusto de retama), y fue su hijo, Enrique II, el que se convirtió en el primer rey Plantagenet. Otras explicaciones históricas son que Godofredo plantó este arbusto como una cubierta de caza o que él la usaba para azotarse a sí mismo. No fue hasta que Ricardo de York, el padre de los dos reyes Eduardo IV y Ricardo III, cuando los miembros de esta familia adoptaron el nombre de Plantagenet, y luego se aplicó retroactivamente a los descendientes de Godofredo I de Anjou como el nombre dinástico.
 
Genista aetnensis DC.
Genista albida Willd.
Genista anatolica Boiss.
Genista andicola Gill. ex Hook. & Arn.
Genista anglica L.
Genista aristata C. Presl
Genista artwinensis Schischk.
Genista aspalathoides Lam. - leño aspalato de Berbería4
Genista baetica Spach
Genista berberidea Lange
Genista canariensis
Genista carinalis
Genista carpetana
Genista cinerascens
Genista cinerea (Vill.) DC.
Genista corsica
Genista cupanii
Genista demnatensis Cosson, endémica de Marruecos
Genista dorycnifolia Font Quer
Genista ephedroides
Genista erioclada Spach
Genista falcata
Genista fasselata
Genista ferox Poir.
Genista florida L.
Genista germanica
Genista haenseleri
Genista halacsyi Heldr.
Genista hassertiana
Genista hirsuta Vahl
Genista hispanica
Genista holopetala
Genista hystrix
Genista ifniensis Caball.
Genista januensis
Genista jimenezii (Pau)
Genista juncea
Genista legionensis (Pau) Laínz
Genista linifolia
Genista lobelii DC.
Genista lucida
Genista lydia
Genista melia Boiss.
Genista micrantha
Genista millii Heldr. ex Boiss.
Genista monspessulana (L.) O. Bolòs & Vigo
Genista nissana
Genista occidentalis (Rouy) Coste
Genista parnassica
Genista pilosa
Genista polianthos Willk.
Genista pumila (Debeaux ex Hervier) Vierh.
Genista ramosissima (Desf.) Poir.
Genista retamoides Spach
Genista sagittalis
Genista saharae Coss. & Dur.
Genista sakellariadis Boiss. & Orph.
Genista sanabrensis
Genista scorpia St.-Lag.
Genista scorpius (L.) DC. sensu lato
Genista subcapitata Pančić & Nyman
Genista sylvestris
Genista tenella Willk.
Genista tenera (Jacq. ex Murray) Kuntze
Genista teretifolia Willk.
Genista tinctoria
Genista tournefortii
Genista triacanthos Brot.
Genista tricuspidata Desf.
Genista tridens (Cav.) DC.
Genista tridentata
Genista umbellata Salzm. ex DC.
 
Cultivares
 
Genista 'Porlock'
  1.  «Genista». Departamento de Agricultura de los Estados Unidos: Germplasm Resources Information Network (GRIN). Archivado desde el original el 7 de mayo de 2009. Consultado el 10 de diciembre de 2010.
  2.  CSIC — Flora Ibérica
  3.  [http://www.calflora.net/botanicalnames/pageG.html En N
  4.  Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
https://es-la.facebook.com/csalargilaga/ CSA la argilaga Valderrobres
 

sábado, 16 de junio de 2018

Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés

Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó) Por M. Pallarés * Publicado en el "Butlletí de Dialectología Catalana", IX, 1921, págs. 69-72.

Peñarroya de Tastavins, Pena-roja, Penarroija, Penarroja

http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf

https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés.

Matíes escribíe Penarroja y varians, Ignacio Sorolla Vidal fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desiderio Lombarte Arrufat.
Pero escomense a escriure mes paregut a com se parle al seu poble, Peñarroya de Tastavins, roya en aragonés, roja en ocsitá. Tan Matíes com Desideri NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.

Natxo Sorolla Vidal, Ignacio, rog, roch, roig, Peñarroya de Tastavins, catavinos

Copia y pega de la web del aragonés catalaniste :

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

/ Cuántes desde lo 842, cap de soca? /

Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.

Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bo

A

adés, adv.: ara fa poc.

afant, m.: afany, tribulació.

aladre, m.: arada.

albada, f.: música que toca a la  primera hora del matí.

albenc, m.: forat o escletxa de les roques.

alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.

apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.

esclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.

aubelló, m.: desaiguador o claveguera.

averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.

B

bacó, m.: porc; xorc.

bada, f.: escletxa.

/ balagosto /

baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.

bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts, etcètera.

bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.

bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.

batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.
2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.

bellota, f. gla.

bocinada, f.: cop, bufetada, etc.

borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.

borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.
2. Volva grossa de neu.

bos, m.: el morrió dels gossos. / bossal /

botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com l'espígol, la farigola, etc. / bocha

C

cabals, m.: béns, riquesa, benestar. 

calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá, calsigá

canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants d'aigua quan glaça molt.

Los CANALOBRES son los témpanos de hielo.

canella, f.: aixeta.

cantal, m.: pedra o roc.

canut, m.: canó de posar agulles.

caramanyola, f. carabassa vinera.

carassa, f.: careta de disfressar-se.

cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra classe de llana cuan se carde a Penarroija

carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.

cartró, m.: petita canastra de vímets.

catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet

cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc. / simal, simals /

còdol, m.: pedra cantelluda.

cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.

convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.

cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.

cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.

curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç.
2. Persona presumida.

D

desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou

desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.

devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.

dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.

Ascuma, junta, Javier, Carlos, etc. Dula, Adula


dur, m.: espès, atapeït.  / du,  com lo ges, alchez a la bássia

E

eix!: interjecció per a significar fàstic.

eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.

emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar.

engordir, v.: engreixar.

engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá, empapussá

enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. / Un Pallarés u fa a Penarroija en una Volvo mixta.

enze, m.: animal tomany.

ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet

escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.

escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.

espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig

espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit

eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés

F

facilon, adj.: fanfarró, presumit.

faldetes, f.: faldilles.

falòria, f.: mentida, engany.

falló, adj.: enutjat.

fenàs, m.: fanal, classe d'herba. /  Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà.

feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, bestia de cárrega ñirviosa

folia, f.: 1. Tontería, ximplesa.
2. Quarteta que es canta mentre es balla.

forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.

G

gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.

gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla, còfia. / a Valderrobres, mote de Granja Briansó y familia

garriga, f.: bosc de carrascots o alzines petites.

garrut, adj.: garrell.

gavarnera, f.: roser bord.  / picaesquenes, gabarrera, paregut a la romiguera

gel, m.: aigua glaçada.

gema, f: rovell de l'ou. / yema del ou, robell

gom, adj.: ple. / de gom a gom

gord, adj.: gras. / gort, gorda, gros, grossa

granera, f.: escombra. / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agranéu o agranáu, agranen

grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.
Al DCVB podeu vore que ix País Valencià, ya veeu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per mossen Alcover, mallorquí.
GRUPA f.
Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.

J

joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques, cloques o gallines ponedores

jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura.
2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.

jupa, f.: gec.

justador, m.: l'armilla.

LL

llanda, f.: llauna.

llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos.

llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo

llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera

lleus, m.: pulmons.

llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.
"Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37)."

M

/ malea / brosquill

malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)

malfarjat, adj.: mal endreçat.

manducar, v.: menjar.

mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña

manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà. / títul de un llibre editat per la Ascuma de Calaseit

manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós, mañosa, tindre trassa

massetja, f.: fona. / massecha

milorxa, f.: grua.

moixó, m.: ocell petit. / muixó, muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot

moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.

morca, f.: solatge de l'oli. / solada

P

peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.

picaport, m.: anella de picar a la porta.

/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol, pinyerol

pigota, f.: verola. / viruela

pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.

pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.

priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló; peirón

Q

quera, f.: core (corc) que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita

quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagalans, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grassies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu.

R

rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels

ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."

recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.

renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés, ringlera, renglera, línia recta

reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.

ribàs, m.: marge. (ribás)

romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ...

S

saduritja, f.: sajulida.  / saduricha, ajedrea en castellá

saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera

sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s'ha semat la carbassa, carbassera, no me miros que me semo.

sonrós, adj.: mandrós.

sus!: crit per a esquivar els gossos.

sutja, f.: l'engrut de la llana. / suncha

La chiqueta María teníe un corderet; herba

T

taleca, f.: saca, sac, sarró.

tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb la destral.

teca, f.: porquería. / brutissia

toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.

tort, m.: borni.

totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho

V

verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre.

verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.

vespra, f.: vigília d'una festa.

vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.

X , en  chapurriau CH

xarc, m.: bassal. / charco

xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc.

xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes

xorlo, adj.: mal vestit.

chapurriau

sábado, 3 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, B

Babia (está en : a) – com Antonio Babia – Poble de León




estar en babia (Babia, León) 
El dicho en español «estar en Babia» hace alusión a esta comarca. Los reyes de León poseían un palacio en esta zona donde pasaban largas temporadas, sobre todo en la época estival. Sus súbditos justificaban la ausencia de sus monarcas diciendo que estaban en su residencia veraniega. El entorno babiano supuestamente producía un efecto relajante en los reyes que se aislaban allí de sus problemas y preocupaciones, del mismo modo cuando no querían recibir a alguien en audiencia decían que «estaban en Babia»


babós (bolet), babosos, bateó, bateons baboso, seta
babosera, baboseres donde salen los babosos (setas)
bachá, baixá bajar
bache, baches – de bachá (baixá) bache, baches – bajas
bachillé, bachillés, bachillera, bachilleres – bachiller, bachillerat – Dita de Beseit :
al carré pla venen blat,
a Vilanova porgueres,
y al carré de La Muleta,
la flo de les bachilleres.
alcahuete
bachillejá, chafardejá alcahuetear, curiosear, chafardear
bachillerat bachillerato
bachoca, bajoca, fesol vert /
San Antoni, San Antoni,
tú que estás per estes roques,
guárdam les cabres goludes
que no se minjon les bajoques.
judía verde
bachoques, bajoques judías verdes
bachoquetes, bajoquetes judías verdes pequeñas
badá, badás agrietar, agrietarse
Bada, bades, badat, badats, badada, badades
(vore esbadocá y badá)
grieta, grietas
badá, embelesás, quedás encantat embelesarse, quedarse boquiabierto, como encantado
badall (batall de campana) badajo
badallá s, - badallo, badalles, badalle, badallem o badallam, badalléu o badalláu, badallen – badallán (g) – badallara, badallares, badallare, badallarem, badallareu, badallaren – badallaría, badallaríes, badallaríe, badallaríem, badallaríeu, badallaríen – badallat, badallats, badallada, badallades. bostezar
badallabe bostezaba
badats agrietados
bades – tú bades – (vore de vades) Grietas – tú agrietas
badina, badines – la badina negra del Parrissal de Beseit una badina es un pozo de agua – la badina negra del Parrizal de Beceite
bádminton bádminton
badoc, badocs, flo de la carbassera flor, flores de la calabaza
bagache, equipache, bagaches, equipaches – coneiximens de una persona bagaje, equipaje
bagatela, bagateles – cosa de poca sustansia y valor bagatela, bagatelas
bahorrina, coses asqueroses mesclades en aigua bruta. Grupo de gen roína y ofenedora, com los de franja morta a Facebook cosas asquerosas mezcladas con agua sucia. Grupo de gente mala y ofensiva, como los de franja muerta de facebook
Bailarín, bailarins, bailarina, bailarines – vore balladó, balladora bailarines, bailarinas
baile (de un poble) antic cárrec foral del reino de Aragó.
https://es.wikipedia.org/wiki/Baile_(Cargo_foral)
baile de un pueblo, antiguo cargo, bayle o batle, en dialecto catalán batlle
báissa, baixa al carré si eres home! No baixarás, no, perque eres un cagamandurries baja a la calle si eres hombre ! No bajarás, porque eres un cagabandurrias.
baissá, vore baixá bajar
baissabe, baixabe bajaba
baissaben, baixaben bajaban
baissada, baixada bajada
baissadós, baissadó (vore baixadó) Bajador, bajadores, por donde se baja
baissáem, baixábem bajábamos
baissáen, baixaben bajaban
baissáli, baixáli (an ell o ella) bajarle
baissarán, baixarán bajarán
baissaré, baixaré bajaré
baissáre, baixáre (si ell) bajara, bajase
baissárem, baixárem bajáramos, bajásemos
baissarem, baixarem bajaremos
baissaríen, baixaríen bajarían
baissat (p) baixat – ham baissat per
carré Doctor Fleming y ham pujat pel carré de la muleta (Beseit)



baissat (p) baixat – ham baissat per carré Doctor Fleming y ham pujat pel carré de la muleta (Beseit)

bajado
báisse, baixe baja
báissen, baixen bajan
báisses, baixes bajas
baisset, baixet, baisseta, baixeta bajito, bajita
baisseta, vore baixeta bajita
báisso, baixo (yo) bajo
baissos, baixos (cuan) bajes
baix, a baix, abaix, abáis (Valjunquera) bajo, abajo
Baixá – baixo, baixes, baixe, baixem o baixam, baixéu o baixáu, baixen – baixat, baixats, baixada, baixades; baixara – baixaré – baixaría – baixa cap a baix (redundansia) ! Puja cap amún! bajar
baixaben bajaban
baixada, baixades (costa, costes) bajada, bajadas (cuesta, cuestas)
baixadó, baixadós, lo baixadó de la sequia de San Llorens al horta majó de Beseit bajador, bajadores, por donde se baja
baixáe, baixabe, bachabe, bacháe bajaba
baixál (an ell), baixála (an ella) bajarlo
báixal, báixala! bájalo , bájala !
báixali los fums! bájale los humos !
baixamar bajamar
baixán (g) - baixán de Fredes trobem Formenta bajando
baixare bajara, bajase
baixárém bajaremos
baixat (p) bajado
baixe, bache baja
baixem, baixam bajamos
baixen, bachen bajan
baixes bajas
baixesa, baixeses bajeza, bajezas
baixo (baixá), bacho bajo
baixotet, baixoteta, baixet, baixeta, baix, baixa, baixos, baixes bajito, bajita
bala, bales bala, balas
Balada, balades (de bala) – escopetada, escopetades (escopeta) balazo, balazos, escopetazo, escopetada
balada, balades, baladeta, baladetes balada, baladas, baladita, baladitas
balagosto, balagosto, pelmodo, pelmodos, mamperlán - biga, bigues, viga, vigues de fusta al ráfec mamperlán, vigas de madera en el alero del tejado. Balaustre ?
balansades (caminá a) caminar de lado a lado
balansejáe (se) – ell , ella – un elefán se balansejábe a una taragaña balanceaba
balansejás, balansechás balancearse
balarrasa, aiguardén mol fort, com lo que ix del alambique a la fira de Ráfels, - tarambana - bala rasa aguardiente muy fuerte
balbussejá, cuan un chiquet o chiqueta escomense a parlá balbucear
balcó, balcóns, balconet, balconets balcón, balcones
baldamén, vore baldat cansancio muy grande


baldat, baldada, mol cansat, agotat agotado, muy cansado, agotada
baldrufa, galdrufa, trompina peonza
Balears, ses illes, les isles Balears, Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera, Cabrera Baleares
balinera, balineres, escopeta de balí, balíns balinera, balineras, escopeta de balines
balma, balmes (com la de Zorita, Surita) balma, cueva natural en una roca
baló, balóns, pantalóns curts (vore pilota) balón, balones, pantalones cortos
baloncesto, basket (vore basquet) baloncesto
ball, balls, de ballá baile, bailes, de bailar
ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball bailar
ballaben, balláen bailaban
balladó, balladora – Roberto es un bon balladó de jotes – ya tens balladora per a les festes ? bailador, bailadora, pareja de baile
balláe, ballabe bailaba
balláen, ballaben bailaban
ballán (g) bailando
ballará bailará
ballarém bailaremos
ballaren bailáramos
ballat (p) – vallat Bailado – vallado
balle baila
ballesta, ballestes Ballesta, ballestas
bambáen, bambáben (vore bambán) holgazaneaban
bambán (aná), bambá – Lambán va bambán y mentres aná cobrán. Marcelino Iglesias igual. José Antonio Durán Lleida tamé. holgazanear, pasar el rato
bambolles, bambolla, bambolleta, bambolletes ampolla, burbuja, ampollas, burbujas
bañ, bañs baño, baños
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ
(a l´assut de Beseit)
bañar, bañarse
bañabe (se) o bañáe Bañaba
bañadina, bañadines – quina bañadina ña avui per l´horta majó, ha caigut una bona rosada cuando algo está muy mojado – qué mojada está la huerta mayor, ha caído un buen rocío.
banasta, banastes – cornalera, cornaleres són los “nassos de doña Rogelia”, agarradós – Esta falle per aon fallen les banastes (pel cul)



banasta, cesta grande de mimbre con dos agarradores (cornalera) como la nariz de doña Rogelia. Rogelio es Rugé, Roger.
bañat, bañats mojado, mojados
banbán, bambán holgazanear, pasar el rato
banc, bang, bancs, bangs, lo bang de la passiénsia - Este bang está ocupat per un pare y un fill, lo fill se diu Juan y lo pare ya te u hay dit. banco, bancos
bancada, bancades (banc, bang) -
Al parlamén, conjún dels legisladós de un mateix partit, o dels escañs corresponéns. Taula o bang gran en un madalapet damún, al que se tundíen (se fotíe una tunda) los teixits a les fábriques de roba, cuero artifissial com a Beseit. Tros de obra. Basse per a assentá o fixá una máquina o motor. Escalonamén a una cantera o excavassió. Al mar: Taula o banquet aon se assenten los remadós.
bancada, bancadas - En un Parlamento, conjunto de los legisladores de un mismo partido, o de los escaños correspondientes. El discurso fue muy aplaudido por la bancada oficialista. Mesa o banco grande con un pequeño colchón encima, sobre el cual se tundían los tejidos en las fábricas de paños. Porción de paño preparada para ser tundida. Arq. Trozo de obra.
Constr. Base para asiento o fijación de una máquina o motor. Ingen. Escalonamiento en una cantera o excavación. Mar. Tabla o banco donde se sientan los remeros.
bancal, bancals - Replá de terra que se fa a un terreno en pendén, y que se aprofite per a cultivá.
Tros de terra rectangulá, disposat per a plantá llegúms, viña, olivés o atres ábres.
Arena acumulada a la vora del mar.
Tapet que se fique damún del bang per a adornál o per a tapá la fusta.
bancal, bancales - Rellano de tierra que se hace en un terreno pendiente, y que se aprovecha para el cultivo.
Pedazo de tierra rectangular, dispuesto para plantar legumbres, vides, olivos u otros árboles frutales.
Arena acumulada en la orilla del mar, al modo de los bancos o bajíos que se forman bajo el agua.
Tapete o cubierta que se pone sobre el banco para adorno o para cubrir su madera.
banda, bandes banda, bandas
bandada de muixóns, eixám si són abelles, volada de muixóns – vore avería bandada, bandadas - averío, banda, banco, tropel, muchedumbre
bandejá, bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall (o badall) se quede apegat a la campana y no toque. - bandejo, bandejes, bandeje, bandegém, bandegéu, bandégen – bandejára – bandejaré – bandejaría bandear las campanas
bandeja, bandejes bandeja, bandejas
bandejeta, bandejetes bandejita, bandejitas
bandera, banderes bandera, banderas
banderilla, banderilles banderilla, banderillas
banderillero, banderilleros, lo que fique les banderilles als bous a la plassa banderillero, banderilleros
bando, bandos bando, bandos
bañe (se) se baña
bañera, bañeres bañera, bañeras
bañet, bañets bañito, bañitos
bañéu (no tos) mojéis, bañéis (no os)
bánua, bánues (manta cobertora) – vánova - cubrellit de abrigo y de adorno, de teixit gruixut, de pun o de ganchillo. colcha, colchas
bar, bars, baret, barets, bareto, baretos bar, bares
baralla, riña, barallás – a una dona de Calaseit que va viure a Beseit li vach sentí : no tos barrallésseu - yo me barallo, baralles, baralle, barallém o barallám, baralléu o baralláu, barállen Pelea, reñir, pelear
barallofa, ballarofes del panís, burufalla, burufalles, bufarralla, bufarralles - A Valderrobres diém barallofa y es lo que envolte a les panolles de panís, tamé se emplée per a di que a una cosa ña poc de cla, no es tot llimpio. Lo que envuelve a la mazorca de maíz.
barana, baranes, sobrebarana, sobrebaranes, baraneta, baranetes, barandat, barandats (del balcó, de la terrassa) baranda, barandilla, pasamanos, barandado, barandal, antepecho, comulgatorio
barat, barats, barata, barates barato, baratos, barata, baratas
barba, quina barbaridat de barbes ñan a la barbería de Barbastro – barbé, barbera barba, barbas – barbero
barbáric, barbárics, bárvaros (tribus del nort) bárvaro, barvárico
barbaridat, barbaridats barbilla
barbeta, barbilla barbilla, barbita
barbilla, barbilles – se porten de maravilla los meus collóns y la teua barbilla – barbeta, barbetes barbilla, barbillas – se llevan de maravilla mis cojones y tu barbilla.
barca, barques barca, barcas
barco, barcos, barca, barques, barcota, barcotes, barqueta, barquetes, barquet, barquets barco, barcos, barca, barcas, barcaza, barcazas
bardissa: esbarsés y motes que púnchen que se fiquen damún de les parets, corrals, cuberts,  etc. plantas espinosas que se colocan encima de las paredes, corrales, cubiertos, etc.
barón, baróns (títul nobiliari) Barón, barones (título nobiliario)
barra (de pa, de fusta, de ferro), barres barra, barras (de pan, de madera, de hierro)
Barrabassada, barrabassades, travessura, chiquillada, sagalada, desatino, despropósit, disparate, barbaridat barrabasada, travesura, chiquillada, desatino, despropósito, dislate, disparate, atropello, barbaridad
barraca, barraques, barracó, cabaña – foc a la barraca ! (No u digáu a Queretes, que ña un pub en este nom) - barracó, caseta, chossa, chabola, refugio, refugi, albergue, almassén barraca, barracas, cabaña, cabañas, barracón, caseta, choza, casilla, chabola, refugio, albergue, almacén
barrada, barrades, cop en una barra : palanca, tranca, vara, varilla, barreta, barró, barrot, eje, ferro, riel, garrot, mostradó golpe con una barra, barrada - palanca, tranca, vara, varilla, rejón, barreta, barrón, barrote, eje, hierro, lingote, riel, palote, carril, mostrador, bajío, bajo, encalladero, arrecife
barrang , barranc, barrangs, barrancs – barrancada (cuan baixe molta aigua pel barrang) – barranquet – invertí en sang es invertí al barrang : comprá animals de cárrega, que paren al barrang - a tranques y barranques – barranquet, barranquets - despeñadó, pressipissi, rambla barranco, barrancos - despeñadero, precipicio, torrentera, barranca, cauce, descolgadero, quebrada, rambla, ramblazo, rehoyo, sima, atolladero, bancal
barrecha, barreja, mescla de aiguardén y moscatell o mistela (barrejats) aguardiente y moscatel o mistela mezclados
barrejat, barrechat, barrejats, barrechats, barrechada, barrejada, barrejades mezclado, mezclados, mezclada, mezcladas
barrera, barreres barrera, barreras
barres, mandíbula, mandíbules /
si només calguere obrí les barres
y caiguéren butifarres ! - vore barra
mandíbula / si solo hiciese falta abrir las mandíbulas y cayeran morcillas !
barri, barris Barrio, barrios
barró, barróns (vore barra) - viga, tauló, traviessa, travessé, llistó viga de madera, travesaño, madero, traviesa, larguero, listón, tabla, tablón
barrócul, barróculs, pedra, pedres – vore códul piedra, piedras
barroques, del barroco – vore barrócul, es una pedra. barrocas, del barroco
Barrot, barrots, barrotet, barrotets - barra, vara, barreta, tocho, travessé, varilla barrote, barrotes - barra, vara, barreta, palo, travesaño, palitroque, varilla
barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten – barruntaría – barruntára – barruntaré – Barrunta de La Portellada – barruntos - conjeturá, sospechá, presumí, suposá, aulorás, inferí, intuí, malissiá, olfatejá, prevore, pressentí, pressuposá
barruntáe, barruntabe (ell) barruntaba
barruntáen o barruntáben barruntaban
barruntán (g) barruntando
Barselona, Barchinona, Barcino Barcelona, Barchinona, Barcino
Bartolomé, patró de Beseit, La Fresneda, etc – la flauta de Bartolo, Bart Bertumeu o Bertomeu no se diu. San Bartolomé
bártuls (los) bártulos
barullo , confussió, follón, jaleo, abalot, algarada, algarabía, barahúnda, escándol, soroll, tumulto,
dessórden, confussió, rebombori, enredo
barullo , confusión, follón, jaleo, alboroto, algarada, algarabía, barahúnda, escándalo, ruido, tumulto,
desorden, confusión, mezcolanza, revoltillo, revoltijo, enredo, embrollo
basa, al guiñot, cuan has guañat una vegada y tens cartes de basa cartas que se han ganado en el juego (guiñote)
basá, fundamentá, fundás, fé los solaméns, apoyás, justificá, probá, demostrá, assentá, descansá, gravitá, apoyá, simentá basar, fundamentarse, fundarse, apoyarse, justificar, probar, demostrar, asentar, descansar, gravitar, apoyar, cimentar
basca (vasca no), molta caló, calicha, calina, calorina, bochorn, bochorno mucho calor, bochorno
báscula, báscules, per a pesá – romana, romanes – A Beseit estabe a la vora de Santa Ana, ara aon la ofissina de turisme, prop de casa Royo – les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana.... báscula, básculas, romana, romanas
basques, basca, caló, suó freda calores, sudor frío
basquet, basquets, caixetes de fusta per a la fruita cajita de madera para la fruta
bassa, basses, basseta, la balseta de Fórnols, la Bassa de Fórnols, bassot, bassotet balsa, balsas
bassada (de bassa) – aigua de una bassa O a la séquia, l´aigua que se quede acumulada, embassada hasta lo estolladó que tens ubert.
basse, basses (ante notari) base, bases (ante notario)
basseta, bassetes – vore bassa - balseta, balsetes, com lo carré Balseta de Fórnols y la bassa. - La bassa de la culada a Pedro Saputo balsita
Bassí, bassíns, orinal, orinals Orinal, bacín
bássia, bássies, vássia, vássies (per al ges, alchez) ere de fusta, después de goma, tamé se donabe minjá als gorrinos en ella. bacía. Palangana metálica de borde muy ancho y con una hendidura para apoyar el cuello, usada por el barbero para remojar las barbas.
Artesa usada para dar de comer a los cerdos y otros animales.
bassiol , trong de fusta buidat pel mich que servix de abeuradó al bestiá. tronco de madera hueco que sirve para abrevar a los animales.
bassura, bassures basura, basuras
bastán, bastáns, bastanta, bastantes bastante, bastantes
bastém, natros dos mos bastém, ne som prou per a fé alló bastamos (nos)
bastidó, chasis, esqueleto, armadura, entramat bastidor, chasis, armazón, esqueleto, armadura, entramado
bastíssim, bastíssims, mol bastos, bastíssims com un condó de espart, bastíssima, bastíssimes bastísimo
bata, bates bata, batas
batall de la campana (badall) – badall, badallá es obrí la boca y dixá eixí aire (bostezar) badajo de la campana – bostezo, bostezar
batalla, batalles batalla, batallas
batalladó, guerrejadó, combatiu, campejadó, combatién, esgrimidó, guerrero, guerrillé, soldat batallador, belicoso, beligerante, aguerrido, combativo, campeador, combatiente, esgrimidor, guerrero, guerrillero, pendenciero, soldado
batea , palangana gran per a rentá roba / batea del mar per a les ostres, mejillóns, músclos / Batea de Tarragona / bandeja, artesa, contenedó, caixó batea, bandeja, azafate, dornajo, artesa, vagón, contenedor, cajón
batec, batecs del cor (bategá) latidos del corazón (latir)
batech, batejos, batechos bautizo, bautizos
batechá, batejá bautizar
bategá lo cor latir el corazón
batejá - batejo (yo) a mon fill, a ma filla, bateges, batege, bategém o batejám, bategéu o batejáu, batégen bautizar
batejat, batejada – te bategen lo padrí y la padrina, los padríns, los meus són Ángeles Gil Guimerá y Ángel Otín Ros. Eloy Otín Gil y Óscar Otín Gil parlen chapurriau de Tamarite, tamaritá. bautizado, bautizada
batería, bateríes batería, baterías
batía, batíes, batíe, batíem, batíeu, batíen (passat de bátre) Batía - pasado de batir
batín, bata, bateta batín, bata, batita
batolla, barra per a fé caure les anous, ameles, de fusta o les modernes de polietileno vara para almendras, olivas, nueces
batollá, fé caure les anous, ameles / tamé batre les llegúms com los sigróns fen caure lo gra, después se vénten (ventá)


batollá, fé caure les anous, ameles / tamé batre les llegúms com los sigróns fen caure lo gra, después se vénten (ventá)

varear con batolla, vara de madera o polietileno
batre – batixgo, batíxes, batíx, batím, batíu, batíxen – batría – batín (g) – era de batre – batiguéra – batiré batir
baturro , baturra


baturro, baturra, Carlos Rallo Badet, Calaseit, yo no chapurrejo res, yo parlo lo chapurriau
Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, no chapurrege res, parle lo chapurriau, pero está mol catalanisat.

baturro , baturra
batut, batuda (batre) batido, batida
baubo, bauba – dits baubos, que están torpes, pel fret o per un cop. - abaubat, abaubada – bauba, baubes bobo, boba, bobos, bobas
Baúl, baúls baúl, baúles
bayeta, bayetes per a llimpiá bayeta, bayetas
Be – Cóm estás? Estic mol be, grássies. Bien – Cómo estás? Estoy muy bien, gracias.
beata María (arraíls de una planta de la que se fa una beguda en aiguardén) beata María, raíces de una planta de la que se hace una bebida con aguardiente
beata, beates, beato, beatos beata, beatas, beato, beatos
beatería (vore beata) Remover los tizones del fuego.
bebam ! Cóm tos agrade lo mam, la mamera ! Bebamos !
bebé, bebés, vore chiquet bebé, bebés
bebedó, bebedora, que beu (normalmén massa, o mol), bebedós, bebedores – vore abeuradó bebedor
bebén (g) vore beure bebiendo
bebíe (beure) bebía
bec (yo) beure bebo
bec, becs, pic, pics de un muixó pico, picos
becada (fé una), becades, becáes, becadeta, becadetes – dormí un rato, mija michdiada dormir un rato, media siesta
begónia, begónies – La Begoña es una pocavergoña, m´ha arrencat les begónies que tenía a la finestra. :)


begónia, begónies – La Begoña es una pocavergoña, m´ha arrencat les begónies que tenía a la finestra.

begonia, begonias – Begoña es una pocavergüenza, me ha arrancado las begonias que tenía en la ventana.
beguda, begudes bebida, bebidas
beguéren (ells) bebieran
begut (p) beure bebido
belá una ovella o una cabra, la ovella bele
– Cóm estáu ?
- Beeee
- Pos si estéu be men vach.
balar
belcá, belcás - una rama per a fé una gayata, doblegá, doblegás – belcá la esquena , acachá la esquena, en curva curvar, curvarse, doblar,doblarse
belcábe (belcá), belcáe


belcá, belcás - una rama per a fé una gayata, doblegá, doblegás – belcá la esquena , acachá la esquena, en curva  curvar, curvarse, doblar,doblarse  belcábe (belcá), belcáe


torcía, curvaba
belcada, belcat, doblegada, doblegat, belcats, belcades (vore gayata) doblada, en forma curvada (ver gallata : cayado)
belcats torcidos, curvados
Belcebub, Belcebú, lo dimoni de Queretes no, lo del infern, diable, Satanás Belcebú
belco (yo) , belcá Tuerzo, curvo, de torcer, curvar
Belén, Beléns, de Nadal, aon va náixe Jesús de Nazaret Belén
Belenguera (la), prat, planet, a Beseit. Se puje desde lo pla de les mines (lo plano) cap a la esquerra y amún. La Belenguera, prado, llano, Beceite
belga, belgues, de Bélgica belga, belgas
bellaqueríes, bellaco, bellaquería – roín, o que té picardía bellaquería, bellaquerías, bellaco, ruín
bellesa (vellesa es de vell, agüelo) belleza
belleses bellezas
bellíssim bellísimo
bellíssima, mol bella bellísima, muy bella
bellíssimes bellísimas
bellota, bellotes, billota, billotes, de roble o de carrasca billotero de La Fresneda (mote) bellota, bellotas, de roble o de encina
ben (fet) bien (hecho)
benasqués, de Benasque - aragonés de allí (patués) Benasqués – aragonés benasqués
benaventurats, benaventurades bienaventurados, bienaventuradas
bendigue bendiga
bendissió, bendissións bendición
benéfic, benéfics, benéfica, benéfiques benéfico, benéficos, benéfica, benéficas
benefissi, benefissis beneficio
benefissiat, benefissiada riña, pelea
beneí (ben di) – yo beneíxco, beneíxes, beneíx (normalmén lo móssen), beneím, beneíu, beneíxen – benediré – benediguera – beneín (g) bendecir
beneín (g) (beneí) bendiciendo
beneínla, beneínlo bendiciéndola, bendiciéndolo
beneít, beneíts, pa beneít, pans beneíts, beneída, beneídes – a Mallorca, benéit es tonto, simple bendito, benditos
beneíxco (beneí) bendigo
beneíxque (beneí) – Déu te beneíxque ! bendiga
benevolénsia benevolencia
benifissiánsia, benefissiénsia, caridat beneficencia
benigna, benignes, benigne (tumor per ejemple) benigna, benignas, benigno (tumor por ejemplo)
benignamen benignamente
benignidat benignidad
bens, possessións bienes, posesiones
benvingut, ben vingut, benvinguda, benvingudes – com la cansó de Miguel Ríos : benvinguts ! Als fills del rock & roll bienvenido, bienvenidos, bienvenida, bienvenidas
benvolgut, benvolguts, benvolguda, benvolgudes (bien) querido, querida
berberecho, berberechos – pichina, pichines són les almejes berberecho, berberechos
berená, minjá a mija tarde – a Mallorca es amorsá (desdichuná) – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenaría – berenára – berenaré merendar
berenán (g) merendando
berene (berená) merienda
bereném (berená), berenám merendamos
berénen (berená) meriendan
berenes (berená) meriendas
berenéu, berenáu (berená) romper, esclafar
bereno (berená) meriendo
berénon (berená) romper, roto, rota
Bermudes, isles, bañadó Bermudas
berrejá lo ciervo (la berrea) ropa
berrugues, berruga, verruga, verrugues verruga, verrugas
Besá – besás – besán (g) – doná un bes, beset, bessito – yo beso, tú beses, bese, besém o besám, beséu o besáu, bésen – besara – besaría – bésam ! - besaré – besat, besada besar
besabe, besáe besaba
besál besarlo
besála besarla
besáli rota, que tiene una hernia, roto
besám besarme
bésam ! Bésame !
besamáns


besamáns

besamanosMuestra de respeto y saludo a una persona que consiste en tomar su mano derecha y hacer el ademán de besarla inclinando ligeramente el cuerpo.
Acto público en el que se saluda a los reyes o a las autoridades en señal de adhesión.
besánla besándola
besánlo besándolo
besátos besaros
Beseit Beceite
beset, besets, bes, besos besito, besitos, beso, besos
bestiá, bestiás (ramat, ramats) normalmén de ovelles ganado (normalmente ovino)
béstia, bésties bestia, bestias
bestialidat bestialidad
beta, veta (de carbó) veta de carbón
beu bebe
béuen beben
beuré beberé
beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen sacar la miel del enjambre (cera de las abejas)
béurel beberlo
béurela beberla
beurém beberemos
béures (aixó no pot béures !) beberse
beuríe bebería
bezó, bessó (los Bujets de Beseit, los Falgás o Falgássos, los Prat de Compte son bessóns), bessonada - ovella bessonera – vore mellíssos gemelo, gemelos, mellizo, mellizos
biblioteca, biblioteques biblioteca, bibliotecas
bichac, bichacs (bolet) seta con este nombre
bicho , bichos – bicho : primentó mol picán, si se li refregue al cul del macho corre mol, se abalote – mol bons en fesols tous bicho, bichos – guindilla
bidé, bidet, bidés, bidets, al wc bidé, bidet
bigot, bigots, bigotut, bigotuda, catalá en bigot, ojo muixonot !


bigot, bigots, bigotut, bigotuda, catalá en bigot, ojo muixonot !
Héctor Moret Coso, aragonés de Mequinensa

bigote, bigotes
bigotet bigotito
bilingüe, que parle dos llengües, com chapurriau y castellá, catalá y valensiá, valensiá y fransés, aragonés y chapurriau bilingüe
billar, billars sale, verbo salir
billet, billets billete, billetes
bingo, bingos, binguero, bingueros, binguera, bingueres / vingueres en v de víndre



bingo / vinieras, vinieses
binomio binomio
biográfic, biográfics, biográfiques biográfico, biográficos, biográficas
biología biología
biológica, biológiques biológica, biológicas
biológicamen biológicamente
biológiques, biológic biológicas, biológico
birla, birles – lo birlot se tire, ñan 6 y ne té que quedá una de peu bolos, juego
birlat (g) de birlá, robá birlado, robado
bislay, de bislai, mirá de reúll mirar de reojo, con el rabillo del ojo
bisnaga – planta Ammi visnaga, viznaga, visnaga viznaga o visnaga
bissagra, bissagres bisagra
bissi, bissis, bissicleta, bissicletes Saltar , saltado, saltada
bissiesto, bissiestos, añ que té un día mes, 29 de febré bisiesto
bizco, garcho, bizca, garcha, com Uriol Junqueras, lo dels Paísus Cagaláns, de ERC, partit de Luisico Companys


bizco, garcho, bizca, garcha, com Uriol Junqueras, lo dels Paísus Cagaláns, de ERC


erc teníe la seua propia CHECA per a eliminá los cadávers y los aviáen als forns

bizco
bizcocho, bizcochos bizcocho, bizcochos
blana, bla, blan – esta terra está mol blana, está tot blan después de ploure, no se pot entrá a la finca – este pa está bla blanda, blando
blanamen (bla) blandamente
blanca, blang, blanc, blanques, blangs, blancs saludo a una persona, eh tú !
blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré les costelles – blandí una espasa Ablandar – golpear - empuñar, enarbolar, agitar, levantar, alzar, amenazar, arbolar, balancear, blandear, mover
blanquejá, pintá de blang – si es en cals, encalá blanquear, si es con cal, encalar
blanques, bllanques, blang, bllang, blangs – la BLL es de La Litera , Llitera blancas, blanco, blanca, blancos
blanquinosa sano, sana
blanquíssim, blanquíssima blanquísimo, blanquísima
blanquíssimes blanquísimas
blanquíssims, blanquíssim blanquísimos, blanquísimo
blans, blanes blandos, blandas
blasfemadó, blasfemadora, blasfemo, blasfema blasfemo
blasfemám, blasfemém sargus, planta
blasfemat blasfemado
blasfeméu, blasfemáu blasfemáis
blasfémia, blasfémies blasfemia, irreverencia, palabrota, taco, juramento, execración, grosería, imprecación, injuria, maldición, reniego, ultraje, vituperio
blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat - bllat colrat es chapurriau, ordi ve de ordio - hordio aragonés trigo
blau – lo sel es blau – blaus, blava, blaves, blavet, blavetes azul
blava azul (femenino)
blavenc, blaveng azulado
blavet azulete
blavós, blavosa azulado, azulada
bleda , bledes acelga, acelgas
bloquejá, bloqueján (g) se les ha hecho un nudo en la garganta
bloqueján bloqueando
bllanca, bllanques, blanca, blanques, bllanc, bllancs (a La Litera o Llitera) blanca, blancas
Bo , bons, bona, bones - bon (día) – este pá está mol bo – esta carbassa está mol bona – esta cabra va bona (va moguda, está en sel) – bona nit – bon día – bon orache bueno, buenos, buena, buenas, buen
boato (Del lat. boatus, crit, mugit), pompa pompa, boato
boba, bobo, bobes, bobos boba, bobo, bobas, bobos
bobada, bobades bobada, bobadas
bobería, bobada bobería, bobada
bobet, baubo, baubet, bobeta, baubeta, baubetes, bobetes bobalicón, bobito, bobita, bobalicona
boca, boques, lo que té boca se equivoque boca, bocas
bocadillo, bocadillos, entre pa y pa se fique algo de embutit, magre, etc (entrepà català) bocadillo, bocadillos
boch, boija, boijos, boiges, bochos, boches – lloco, lloca loco, loca
bocha, boches planta, mata, - bola, esfera, bala, boliche, bolo, petanca
boda, bodes boda, bodas
bodega, bodegues bodega, bodegas
bófia – cuan un se fot un rot, se fique la ma uberta damún del cap y se diu.



cuando alguien eructa, se pone el palmo abierto en la cabeza y se dice bófia
boina (funda mental, es fundamental sobretot per a Arturo Quintana), boines – porten un pitorro o pichorro a dal de tot



boina - gorra, chapela, casquete, gorro, txapela
boira, boires (broma, dorondón, paora)


boira, boires (broma, dorondón, paora)




niebla, nieblas
boix, boixos – cullera de boix fusta de boix es un llibre de Camilo José Cela, lo que díe que no es lo mateix está adormit que está dormín, ni futut y fotén. boj, planta – madera de boj
bola, boles bola, bolas
bolero, boleros bolero, boleros
bolet, bolets - bolet de bestiá seta, setas - seta de ganado
boleteta, boletetes - tricholoma Terreumbruneta, brunetes boletes de la neu, boletes de rosá a Monrochmoreneta, morenetes fredolic, fredolics a Cataluña


boleteta, boletetes - tricholoma Terreum – bruneta, brunetes – boletes de la neu, boletes de rosá a Monroch – moreneta, morenetes – fredolic, fredolics a Cataluña
foto de Jorge López Esteban, de Alcañís

seta tricholoma Terreum
boleto, boletos per a un sorteo o sortech, lotería boleto, boletos
boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos
bolicha (aiguanéu) aguanieve
bolillos (encaje de) bolillos (encaje de)
bolso, bolsos bolso, bolsos
bomba, bombes bomba, bombas
bombechá, bombejá bombear
bombejá – bombejo, bombeges, bombege, bombegém o bombejám, bombegéu o bombejáu, bombégen – bombejára – bombejaré – bombejaría

bombeo, com lo del Matarraña hasta lo pantano de Pena, a Beseit, bombeos

bombear

bombeo, bombeos
bombero, bomberos, bombera, bomberes – bomberets : mote de Beseit bombero, bomberos
bombeta, bombetes bombita, bombitas
bombilla, bombilles bombilla, bombillas
bombó, bombóns bombón, bombones
bombo, bombos – una dona en bombo (preñada) – bombo de la llavadora – bombo del sorteo de Nadal bombo, bombos
bombolla, bambolla, bombolles, bambolles, ampolla, ampolles (burbuja, burbujes) ampolla, ampollas, burbuja, burbujas
bon, bon día, bon jan buen, buen día, buen tipo
bona, bo – men ha passat una de bona – aixó está mol bo – bones, bons – está de bon añ (gort, gorda) buena, bueno
bonachón, bonachóns, bonachona (bona chona es un atra cosa), bonachones bonachón, bonachones, bonachona, bonachones
bonansa bonanza
bondadós (bo) bondadoso, bueno
bondadosa (bona), bondadós bondadosa, bondadoso
bondat bondad
bondat (fé) portarse bien
bones buenas
bonica, boniques, bonico, bonicos, bonic, bonics, majo, majes – eres mes bonica que un remolque de Delfín acabat de pintá. bonita, bonitas, bonito, bonitos – eres más bonica que un remolque de Delfín acabado de pintar.
bonicos (fesols), fesol bonico – tamé se pot di : qué bonico que es lo sagalet de casa fesols. judías marrones
boníssim buenísimo
boníssimes buenísimas
boníssims buenísimos
bons buenos
boqueró, boquerón, boqueróns en vinagre, escabeche (se li diu anchoes encara que no sigue este peix) boquerón, boquerones (se le llama anchoas aunque no sea este pescado)
boqueta boquita
boquete, boquetes, forat (a una paret) boquete, abertura, orificio, agujero, brecha, angostura, portillo, embocadura, rotura
bora, vore vora orilla, lado
borboll, borbollá, soroll de l'aigua als saltadós, cascada, cascades, salt, salts – brogit si es mes inténs - murmullo, borbotar, borbollar - borbotar - espumajear – hervir
borborigmo, borborigmos – soroll que fa l'aire per les tripes al móures. Borborigmo – ruidos de los intestinos (tripas) al moverse
borchaca, borchaques (vore burchaca), bolsico, faldriquera, faltriquera, etc bolsillo, bolsillos
bordá – cusí – lladrá : lo gos borde, lladre bordar – coser – el perro ladra
borda, bordes (sireres, olives) - bort, borts (sirés) – fill bort – borde
borde, sin injertar – hijo fuera del matrimonio - orilla, canto, bordillo, chaflán, extremo, labio, linde, margen, arcén, rebaba, reborde, resalto, saliente, vivo, arista, límite, marco, filo
bordáe, bordabe bordaba
bordats, bordades bordados, bordadas
Bordo – barco – bordá (cusí) bordo (barco) – bordo de bordar
borgoñón, borgoñóns, de la Borgoña, Bourgogne Borgoñón , borgoñones
borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, capsot, cap de soca, cap de suro , borinota sinónimos de tonto, tonta
borles, borla si él bajara o bajase
borrá , borrás – borro, borres, borre, borrém o borrám, borréu o borráu, bórren – s´ha borrat, borrada – borraría – borrára – borraré – borró – borrats, borrades borrar
borraco , borracos (chichón, chichóns) – barchichón de Areñs de Lledó s´ha fet un borraco. chichón, chichones
borrachín, borrachina, borrachíns borrachín, borrachina, borrachines
borracho, borracha, borrachos, borraches borracho, borracha, borrachos, borrachas
borrades, borrats borradas, borrados
borraina , borraines borraja, borrajas, verdura
borralló, tros de llana o de estopa separat del borrissol (pelussa, borró, borrim, borrissó) trozo de lana o estopa separado del montón
borrán (g) borrando
borraría (yo) borraría
borraríe (ell, ella) borraría
borrascós, borrascoses – de borrasca, borrasques puntes borrascoses, Wuthering Heights, novela de Emily Brontë borrascoso, borrascosa, de borrasca, borrascas, tormenta, tempestad, temporal, tromba, tifón, torbellino, huracán, tronada, inclemencia, cellisca, vendaval, aguacero, ciclón
borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses tela para coger almendras, olivas, etc
borrat, borrada borrado, borrada
borrego, borregos, mascle de la ovella, mardá, mardáns borrego, macho de la oveja, cordero, añojo, ternasco,
apocado, necio, memo, tonto, infeliz, pusilánime,
sin personalidad
borreguet, borreguets, borregueta, borreguetes, corderet, corderets, cordereta, corderetes borreguito, borreguita
borrós, borrosa borroso, borrosa
bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat borde
bosc, bosque, boscos, bosques – Bosque (apellit) : A Tomás Bosque de La Codoñera li enchise lo chapurriau. bosque, bosques
bosquet, bosquets bosquecillo, bosquecillos
bossá , bossás, atascá, atascás – bossá : vomitá (bossada, vomitada) atascar, atascarse – vomitar
bossa, bosses, bosseta, bossetes bolsa, bolsas
bossaba – embossaba – si se trate de dinés, tamé diém embolsaba Vomitaba – embolsaba
bossada, bossades bolsa llena
bossal, bossals bozal, bozales
bossém (bossá) – embossém (bossa) vomitamos – embolsamos
bossí / ovella que bele, pert lo bossí – vore embossinás – A Aiguaiva : fé un bossí es fé un mosset bocado de comida – oveja que bala pierde el bocado – atragantarse – En Aguaviva : tomar un bocado
bossinada, cop, bufetada bofetada
bot, bots salto, saltos, bote, botes
bota, botes bota, botas
botá, fótre un bot, saltá, botá foc, botás foc, s´ha botat foc botar, pegar saltos, prender fuego
botáe o botábe, botabe – votáe o votabe, de votá (a les urnes comprades a Aliexpress per al butifarréndum de Cataluña) Botaba – votaba
botella, botelles botella, botellas
botelleta, botelletes botellita, botellitas, botellica, botellicas
botellón, botellóns, botellota, botellotes botellón, botellones
botera, boteres – per aon passe lo gat, gaterabarri de Beseit, Calle Villaclosa – a vegades se li diu gatera a una gatina = borrachera. A Mallorca, Tomeu Penya cante: D'una gatera me vaig casar amb sa camarera
que em va engatar
Gatera, agujero en la puerta o pared para el gato
boticari, boticaris, boticaria, boticáries boticario, farmacéutico, farmacéutica, boticaria
botiga, tenda tienda, botica
botigué, botigués, tendé, tendés, tendera, tenderes, botiguera, botigueres tendero, tenderos, tendera, tenderas
botó, botóns, botonet, botonets botón, botones
botonet, botonets botoncito
botovadéubotuadell, batuadell a ses illes voto a Dios
bou, bous toro, toros
braga, bragues braga, bragas
bragué, bragués - braguero aragonés ubres, tetas de una cabra, vaca, etc 
bragueta, braguetes – tens la farmássia uberta, tens la bragueta uberta, te se escapará lo muixonet bragueta, braguetas – tienes la farmacia abierta, tienes la bragueta abierta
bram, brams (vore crit, crits) grito, gritos
bramá (v) – cridá fort - está ruén, mol calén bramar - muy caliente, ardiendo
bramáe o bramábe, de bramá Bramaba
branca, branques, brancada, brancades sucia, sucio
brancal de una porta, pedra an terra a la entrada de una casa, per fora Piedra en el suelo en la entrada de una casa, por fuera
bras, brassos, brasset, brassets – vore abrassá, abrás, abrássos brazo, brazos
brasa (vore caliu) brasa
brasé (brasa) – se fée aná a les cases per a calentás, mol perillós, mort dolsa brasero, se usaba en las casas para calentarse, muy peligroso, muerte dulce
brases (brasa) brasas
braseta (brasa) brasita
brasseo (bras) movimiento agitado de los brazos
brassileño, brassileña brasileño, brasileña
brassada brazada
brassos brazos
bravuconades bravuconadas
bravura, bravesa, bravo (bou), bravos, brava (vaquilla), braves bravura, bravo, brava
Bregá – brego, bregues, bregue, breguém o bregám, breguéu o bregáu, bréguen - bregáen, bregaben – bregaría – bregára – bregaré Trabajar con entrega y luchando contra las dificultades. Realizar suertes diversas en la lidia del toro.
brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen
(casi com la siudat dels músics a Alemania)
vendimia, vendimiar
brena, berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára merienda, merendar
bresca, mel a dins de la sera miel con la cera de abeja
breve, breves, breu, breus breve, breves
brevemen, breumen brevemente
breviari, breviaris (missa) breviario, breviarios (misa)
brevíssim brevísimo
brillá – brillán (g y adj) – brillo, brilles, brille, brillém o brillám, brilléu o brilláu (per la ausénsia), brillen – brillara – brillaré – brillat, brillada brillar
brillabe, brilláe brillaba
brillaben, brilláen brillaban
brilláe, brillabe brillaba
brilláen , brillaben brillaban
brilláes, brillabes brillabas
brillán (g) , brilláns Brillando, brillante, brillantes
brillat brillado
brillo brillo
brincá – brinco, brinques, brinque, brinquém o brincám, brinquéu o brincáu, brínquen – brincára – brincaré – brincaría brincar
brincáen, brincaben brincaban
brincán brincando
brindá , brindás – me vach brindá a ajudáli brindar, brindarse, me ofrecí a ayudarle
brindat brindado
brisa, brises, raím prensat hollejos de la uva
brisca, joc de cartes brisca, juego de cartas
brissa, brisses, ventet brisa, brisas
brogit, brugit, soroll del aigua al caure ruido del agua al caer, borbotón
broma, bromes – (boira, dorondón, niebla) – fé broma, está de broma, sé de la broma, bromiste Niebla – broma
bromejá, fé broma, sé de la broma bromear, hacer bromas, ser bromista
bromeján bromeando
bromistes bromistas
bronca, bronques bronca, broncas
brosquill, brosquills, malea, malées maleza, tipo de vegetación
brossa, brosses – brocero, brocera (brut, asquerós) broza, conjunto de restos de plantas, como ramas u hojas secas, que hay en bosques y jardines. Conjunto de desperdicios o desechos que se van acumulando en algún lugar, especialmente en cañerías de desagüe o en el fondo de ríos, balsas,
brot , brots, brotet, brotets brote, brotes
brotá – puntá, traure rechitos, traure brot, brots brotar, brote
brotabe brotaba
bruixa, bruixes bruja, brujas
bruixot, bruixots brujo, brujos
bruma, broma, abromat al mar o prop del mar bruma, tipo de niebla del mar
brumí, brumín (g), aná brumín, mol depressa, (broom) – brumí un abogot ir muy deprisa, zumbar un zángano
brut sucio
brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra sucia, sucio
brutalidat brutalidad
brutíssia suciedad
bruto, bruta (tamé de brutíssia) bruto, bruta
bruts, brutes sucios, sucias
bucejá bucejo, buceges, bucege, bucegém o buceém, buceéu o bucegéu, bucégen o bucéen bucear
buceján (g) buceando
bucejat – bucejá, buceá Buceado - bucear
buche, buches, pap de un muixó, paps buche, buches
budell, budells – budiell, budiells – tripa, tripes intestinos, tripas
bueno, pos bueno, bueno pos, pos vale, vale pos bueno, pues bueno, pues vale
buey, bueys buey, bueyes
bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada soplar
bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) pedo silencioso / sopla
bufa, vejiga – bufa o búfa aquí ! (bufá) vejiga – sopla
bufabe soplaba
bufadó (de bufá) / forat a les roques per aon l´aigua puje, com a Peñíscola / furigañ a Lledó



Soplador / topillo
bufáe, bufabe soplaba
bufáes, bufabes soplabas
bufán (g) soplando
bufánla soplándola
bufat (p) de bufá soplado
bufera, capassidat de bufá capacidad de soplar
bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo, bufetades, bufeteos bofetada
bufit, bufits (bufá) soplido, soplidos
bufonades, bufonada, bufón, bufóns, payassada, payassades bufonada, bufonadas
buganvilla (flo, florera, planta) buganvilla
buidá – buidán (g) – buido, buides, buide, buidém o buidám, buidéu o buidáu, búiden – buidára – buidaría – búida esta engerra ! vaciar
buida, buit, de buidá vacía, vacío
buides, (vuides), cuan díxes algo forro, buit vacías
buit, forro vacío
Buitre , buitres – cuáns buitres vols ? Ne vull tres. buitre, buitres
bujía, bujíes bujía, bujías
Bula, bules del Papa de Roma Bula, bulas del Papa de Roma
bulbo, bulbos bulbo, bulbos
búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgares búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgaras
bulto, bultos, bultet, bultets bulto, bultos, bultito, bultitos
bull l´aigua a 100 grados sentígrados hierve el agua a 100 grados centígrados
bulla bulla, jaleo, pelea
bullen hierven
bullí (v) – li falte un bull, com a Manuelico Río Hijado Hervir – le falta un hervor
bullides hervidas
bullíe hervía
bullíen hervían
bullín témpano de hielo
bullín (g) – tením que aná (veén) mirán si la lleit está bullin Hirviendo – tenemos que ir viendo si la leche está hirviendo
bullire, bulliguere (bullí) hirviera, hirviese
bullissi bullicio
bullit, bullida hervido, hervida
buñol, buñols buñuelo, buñuelos
buque, buques buque, buques
burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, burchasoques escarbar
burchacha, burchaques, bolsico, bolsicos, faltriquera, faldriquera, faldriqueres, faltriqueres bolsillo, bolsillos, faltriquera
burchaqueta, burchaquetes bolsillito, bolsillitos, bolsillico
burdamen burdamente
burgués, burguesos, burguesa, burgueses Burgués, burgueses, burguesa, burguesas
burla, burles burla, burlas
burladero, burladeros a la plassa de bous, per a burlá (féli la burla) al bou burladero de la plaza de toros, para burlar al toro
burladó, enfotedó, a vegades, lo burladó ressulte burlat, del enfotedó sen enfóten uns atres burlador
burláe, burlabe burlaba
burlánse burlándose
burlat, burlats burlado, burlados
burlón, enfotedó, burlona, enfotedora burlón, burlona
burra burra
burret, burrets burrito, burritos
burreta, burretes burrita, burritas
burrifalda, burrifaldes (vore butifarra) morcilla, morcillas
burro, burra, burros, burres – ruc, ase - somera
lo radé burro de cuatre potes de Beseit seguramén va sé Moreno, lo de Vidal, de dos ne queden mols, ne van naixén encara y ne venen de atres puestos
burro, burra, burros, burras
burufalla, burrufalla, borrufalla, fullarasca, paregut a barallofa hojas y ramitas en el suelo, hojarasca
buscá – buscat, buscada – buscán (g) – busco, busques, busque, busquém o buscám, busquéu o buscáu, búsquen – buscára – buscaría – buscaré buscar
buscabe buscaba
buscabulles buscabullas
buscadó, buscadós , buscadora, buscadores buscador , buscadores, buscadora, buscadoras
buscáen, buscaben buscaban
búscal Búscalo !
buscál buscarlo
buscál, buscála, buscáls, buscáles buscarlo, buscarla, buscarlos, buscarlas
búscala búscala
buscála buscarla
buscáles buscarlas
buscáli buscarle
búscam búscame
buscám buscarme
buscán (g) buscando
buscánles, buscánlos buscándolas, buscándolos
buscánne - has trobat bolets ? No, hay estat buscánne una hora y res. Has encontrado setas? No, he estado buscando (setas) una hora y nada.
buscánse buscándose
buscára buscara, buscase
buscarán buscarán
buscaríe buscaría
buscaríen (ells,elles) buscarían
buscat, buscada buscado, buscada
búscateu tú ! búscatelo tú !
buscats, buscades buscados, buscadas
buscáutos, busquéutos buscaos
busco (yo) busco
búscon (buscá), buscona, que se arrime an algú buscán algo buscón, buscona
busque (ell) busca
búsqueda, busca búsqueda
busquém buscamos
busquéules buscadlas
butaca, butaques toleraremos
butano , bombona, bombones de, butano Sénder o Sender ? a Híjar. butano, botella de
butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós, butifarres morcilla, morcillas
buzón, buzóns, de correus, lo correu


buzón, buzóns, de correus, lo correu
nova ofissina de Correos a Valderrobres

buzón, buzones de correo, correos