Mostrando las entradas para la consulta possible ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta possible ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de febrero de 2024

Lexique roman; Equitat - Equivalent


Equitat, s. f., lat. aequitatem, équité, droiture.

Equitatz non es autra cauza mays engaltat tota alinhada.

V. et Vert., fol. 60. 

Équité n'est autre chose qu'égalité toute alignée. 

Segon bona equitat el deu esser punit. L'Arbre de Batalhas, fol. 172.

Selon bonne équité il doit être puni. 

CAT. Equitat. ESP. Equidad. PORT. Equidade. IT. Equità. (chap. equidat, igualdat.)

2. Iniquitat, Enequitat, s. f., lat. iniquitatem, iniquité, injustice. 

Creys lurs iniquitatz, 

Creyssen lurs possessios.

G. Riquier: Cristias.

Leur iniquité croît, croissant leurs possessions. 

Per que faill fes e sors enequitatz.

Giraud de Borneil: A l'honor. 

C'est pourquoi foi faillit et iniquité s'élève. 

ANC. FR. Si sunt li autre meins peneit 

Qui meins firent d'iniquiteit.

Marie de France, t. II, p. 479.

CAT. Iniquitat. ESP. Iniquidad. PORT. Iniquidade. IT. Iniquità.

(chap. Iniquidat, injustissia, desigualdat.)

3. Inic, Enic, adj., lat. iniquus, inique, injuste.

Las leys el destruissh antiquas et instituissh leys iniquas.

(chap. Ell destruíx les leys antigues e instituíx leys inicues, injustes.)

Eluc. de las propr., fol. 72.

Il détruit les lois antiques et institue lois iniques. 

Clergues, qui vos chauzic 

Ses fellon cor enic, 

En son comde falhic, 

Qu'anc peior gent no vic.

P. Cardinal: Li clerc.

Clercs, qui vous distingua sans perfide coeur inique, faillit en son compte, vu que oncques pire gent je ne vis. 

CAT. Inic. ESP. (inicuo) PORT. IT. Iniquo. (chap. inicuo, inicuos, inicua, inicues.)

4. Enequitozamen, adv., iniquement, injustement.

L'us me respos enequitozamen.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

L'un me répond iniquement. 

CAT. Iniquament. ESP. (inicuamente) PORT. IT. Iniquamente.

(chap. inícuamen, inicuo o inicua porten l'acento a la segona i, com inícuamen es esdrújula se fique tilde.)

5. Equatio, s. f., lat. aequatio, égalisation, équation.

Segon rectitut entro que sia possibla la equacio.

Segon que es possible per equacio e facilitat.

Trad. d'Albucasis, fol. 60 et 64. 

Selon rectitude jusqu'à ce que l'égalisation soit possible.

Selon qu'il est possible par égalisation et douceur. 

CAT. Equacio. ESP. (ecuación) Equacion. PORT. Equação. IT. Equazione.

(chap. Ecuassió, que porte un signo = de igual, igualassió. Aquí voréu perqué la siudat Igualada se trobe escrita de diferentes maneres, Egualada, Agualada.)

6. Agulacio, s. f., égalisation.

En la restauracio e agulacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 65.

En la restauration et égalisation.

ESP. Igualación. PORT. Igualação. IT. Agguagliazione.

7. Agular, v., égaliser.

Part. pas. Si possible es sia agulat.

Trad. d'Albucasis, fol. 37. 

S'il est possible qu'il soit égalisé.

IT. Agguagliare.

8. Egual, Engal, adj., lat. aequalis, égal, pareil.

Doas dompnas valens e pros 

Son engal de faits e de ditz, 

Engal de pretz e de joven. 

T. d'Armand et de B. de la Barthe: Bernart.

Deux dames vaillantes et distinguées sont égales de faits et de propos, égales de mérite et de jeunesse. 

Amors fay engal tota gen.

Deudes de Prades: Anc mais hom. 

Amour fait toute gent égale. 

Adv. En totz mestiers

Se tanh saber et art et us, 

Mas engal mens et engal pus 

Non pot hom triar ses saber.

R. Vidal de Besaudun: En aquel temps. 

En tous métiers il convient savoir et l'art et usage, mais on ne peut trier sans science également moins et également plus. 

Adv. comp. Ieu ill vuoill servir a totz jorns per engal.

(chap. Yo la vull serví tots los díes per igual, igualmén.)

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire. 

Je veux la servir toujours également.

Sol qu'ilh agues lo mille 

De la dolor fer' e mortal, 

Ben agram partit per egual.

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu. 

Seulement qu'elle eut le millième de la douleur cruelle et mortelle, nous aurions bien partagé également. 

Prép. Era s'en vai G. engalh soleilh.

Engal lo jorn en venguen sotz Puh Agut. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 86 et 79. 

Gérard s'en va maintenant à l'égal du soleil. 

Avec le jour ils en viennent sous Puy-Aigu. 

Prép. comp. S'en engal lei non ama sa honor. 

Sordel: Quant plus.

Si à l'égal d'elle je n'aime son honneur. 

CAT. Egual. ESP. PORT. Igual. IT. Eguale. (chap. igual, iguals; igualet, igualets, igualeta, igualetes; v. igualá: igualo, iguales, iguale, igualem o igualam, igualéu o igualáu, igualen; igualat, igualats, igualada, igualades; un faixó igualadet, uns bancals igualadets, una parada igualadeta, unes eres igualadetes.)

9. Engalament, Egalament, s. m., comparaison, égalité, égalisation.

Ab nuill home en terra non ac egalamentz.

P. de Corbiac: El nom de. 

Il n'eut comparaison avec aucun homme sur terre.

Une variante porte engalamens.

ANC. CAT. Igualament. ESP. Igualamiento. PORT. Igualamento. 

IT. Agguagliamento. (chap. igualamén, igualamens.)

10. Egualmen, Egalmen, Engualmen, adv., également.

Que egualmen fosson aman amat.

(chap. Que los amans foren amats igualmén.)

Deudes de Prades: Ben ay' amors.

Que les amants fussent aimés également.

Lai on domna vol amar, 

Engualmen deu son drut honrar, 

Quant engualmen son amoros. 

T. de M. de Ventadour et de G. d'Uisel: Gui d'Uisel. 

Là où dame veut aimer, elle doit également honorer son amant, quand ils sont également amoureux.

Ans, m' er semblan qu'els partam egalmens. 

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

Au contraire, il me semblera que nous les partagions également.

ANC. CAT. Egualment. ESP. PORT. Igualmente. IT. Egualmente. (chap. igualmén.)

11. Egaleza, s. f., égalité, façon, espèce.

Car o met la mortz en egaleza.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Car la mort le met en égalité.

Moble d'un' egaleza

Auran li pobr' e 'l manen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Les pauvres et les riches auront meuble d'une même espèce.

ANC. ESP. Igualeza.

12. Engaltat, s. f., lat. aequalitatem, égalité.

Equitatz non es autra cauza mays engaltat tota alinhada.

V. et Vert., fol. 60. 

Équité n'est autre chose qu'égalité toute alignée.

ANC. ESP.

Mandó que oviessen entre si bona egualdat.

Poema de Alexandre, cop. 1430.

CAT. Igualtat. ESP. MOD. Igualdad. PORT. Igualdade. IT. Ugualità.

(chap. Igualdat, igualdats.)

13. Egallansa, s. f., égalité. 

Aver per egallansa.

Cartulaire de Montpellier, fol. 59. 

Avoir par égalité.

ANC. ESP. Benedicta tu,

Honrada sin egualanza.

L' arcipreste de Hita, cop. 1636.

14. Eguansa, Esguansa, s. f., égalité.

Car non trobatz eguansa 

De beutat el mon ni par.

G. Faidit: Al semblan. 

Car vous ne trouvez au monde égalité de beauté ni pareille.

Quan m'en pren esmansa,

De beutat no us truep esguansa.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Quand il m'en prend estimation, je ne vous trouve égalité de beauté.

15. Eguar, Egar, Engar, Equar, v., lat. aequare, égaliser, égaler, mettre

de niveau.

Aissi fon partit et egat

En la cort del ver deu d'amor.

Richard de Tarascon: Ab tan de. 

Ainsi il fut divisé et égalisé dans la cour du vrai dieu d'amour.

Ab lieis non pot lauzor engar.

P. Bremond Ricas Novas: Be volgra.

Louange ne peut égaler avec elle. 

Una de pretz ab lieis no i s pot egar.

Arnaud Daniel: Sols sui que.

Une ne peut s'égaler de mérite avec elle.

Part. prés. L'autre apelam equant o egalhant. 

Eluc. de las propr., fol. 113. 

Nous appelons l'autre égalant ou égalisant.

ANC. ESP. La que yo mesé aun non es eguada. 

Poema del Cid, v. 3302.

16. Egalar, Engalhar, v., égaler, égaliser, comparer, équivaloir.

Egalar ab figura facha redondamentz. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Égaler avec une figure faite en rondeur. 

Par ben que sens li falha, 

Qui donas joves engalha 

Ab las vielhas.

Gavaudan le Vieux: Ara quan. 

Il paraît bien que le sens lui manque, à qui compare les dames jeunes avec les vieilles. 

Part. prés. L'autre apelam equant o egalhant. 

Eluc. de las propr., fol. 113. 

Nous appelons l'autre égalant ou égalisant.

ANC. ESP. Egualar non se podrian ningunas otras mercedes. 

L'arcipreste de Hita, cop. 656. 

CAT. Egualar, igualar. ESP. MOD. PORT. Igualar.

17. Desegal, adj., inégal.

N Aimeric, trop es affars desegals.

T. d'Aimeric de Peguilain et de G. Faidit: Gaucelm.

Seigneur Aimeri, l'affaire est trop inégale.

O per egals partz o per desegals.

Trad. du Code de Justinien, fol. 60.

Ou par égales portions ou par inégales.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Desigual. IT. Diseguale.

18. Deseguansa, s. f., inégalité, disproportion.

Per que l'amor torn' en deseguansa.

H. Brunet: Cortesament. Var.

C'est pourquoi l'amour tourne en disproportion.

19. Dezengaltat, s. f., inégalité, disproportion.

No y ha paritat, mas disparitat e dezengaltat.

Leys d'amors, fol. 118. 

Il n'y a pas parité, mais disparité et disproportion. 

CAT. Desigualtat. ESP. Desigualdad. PORT. Desigualdade. 

(chap. Desigualdat, desigualdats.)

20. Desegalar, v., être, rendre inégal. 

Part. pas. Aissi m par ben tals jocs desegalatz.

Lanfranc Cigala: Ges eu non.

Ainsi tel jeu me paraît bien rendu inégal.

21. Equipollen, Equipollent, adj., lat. aequipollentem, équipollent, équivalent.

Per causa... equipollen.

(chap. Per cosa... equivalén, que val igual, lo mateix; 

Aquí se pot sitá Pollensa, Pollença, Pollentia; Valensia, Valentia.)

Valensia, Valentia

Coutume de Saussignac, de 1319.

Pour chose... équipollente.

Subst. Adv. comp. N'y a tantas al equipolent.

Fors de Bearn, p. 1090. 

Il y en a tant à l'équivalent. 

CAT. Equipollent. ESP. Equipolente. PORT. IT. Equipollente.

22. Equivalent, adj., lat. aequivalentem, équivalent. 

Sobre equipollent e sobre equivalent a totas autras virtutz.

Eluc. de las propr., fol. 2.

Sur équipollent et sur équivalent à toutes autres vertus.

CAT. Equivalent. ESP. PORT. IT. Equivalente.

miércoles, 12 de abril de 2017

Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, Chapurriau


Miréu la gramática de la llengua romans de Fransa, mare de la lenga occitanaocsitá, occitan, y de un dels seus dialectes, lo catalan.


Gramática, ortografía, Chapurriau

Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_oficial

http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau.

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ

Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 

ñ alt + 164
Ñ alt + 165


NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra.

NO fem aná lo puntet dels collóns, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.

NO existix la tilde grave, è, à, totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú

NO fem aná los grupos de consonans siguiens:
tg tj ts tx tz
Grupos consonantics que representen sonidos africats 
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 
mitja, mija,
pitjor, pijó,
dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho, com Ignacio Sorolla Mela
Montxo, Moncho

NO fem aná cap lletra entre los dos apellits (cognoms, cognome en italiá)
Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Arturico Quintaneta Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell , yo Ramón Guimerá Lorente, no
 Ramon Guimerà i Lorente en dialecte català modern.
Antes o abans de Pompeyo Fabra, los catalans escribíen la y griega.

NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi


Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l' aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d' escriure.


Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals

cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc.

Roch, no roig, coló.

Mach, no maig, mes de l' (lo añ; a Mallorca añy).


Alfabeto.

Lletra, com se pronunsie:

a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge (je)
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, esse
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega o griega
z, zeta

Pronoms:

Los números:

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de la Facao:

números en chapurriau de Torrevelilla


un, una, 1

dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30

trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantassing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dossens 200 o dos sens
dos sens sincuanta nou 259  
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Artícul definit:

Mascle (masculino):
LO, LOS,
lo carro, los carros


Femella (femenino):

LA, LES

la lleit, les vaques que fan - donen lleit.

Artícul indefinit:


un, uns

un llop, uns llops

una, unes

una lloba, unes llobes

Interrogatius:


qué, quí, quín, quína, quíns, quínes ?


Pronoms


Per a les persones

qui, quí qui no beu vi no cave la viña (o ere al revés?)

Per a les coses

que, qué, qué collons hau fet?

Possessius:


lo meu, la meua, los meus, les meues.
lo teu, la teua, los teus, les teues.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.
lo vostre, la vostra, los nostres, les vostres.
lo seu, la seua, los seus, les seues.

TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, MAN germana.  



Demostratius


De proximidat
este, esta
estos, estes
aixó
De lluñanía
aquell, aquella
aquells, aquelles
alló

Numerals ordinals:


primé, primera, primés, primeres

segón, segona, segons, segones o segondes (segundo ya se diu)
tersé, tersera, tersés, terseres
cuart, cuarta, cuarts, cuartes
quinto o quin, quinta, quintos, (quins), quintes
sexto, sexta, sextos, sextes
séptim, séptima, septims, séptimes
octavo, octava, octavos, octaves
noveno, novena, novenos, novenes
déssim, déssima, dessims, déssimes


Cuantitatius:

Invariables:


massa, prou, mes, menos.


Variables:


cuan, cuanta, cuans, cuantes,

tan, tanta, tans, tantes,
mol, molta, mols, moltes,
poc, poca, pocs, poques,
bastán, bastans, bastantes

Vore Verbos del romans, verbes de la langue romane, de Fransa.


Conjugassions 
 
Primera
Segona
Tersera
-re / -é
trobá
perdre, pedre  
volé, voldre
dormí
serví

Formes no personals
Infinitiu
Gerundio
Partissipi
cantá
cantán
cantat, cantada,
cantats, cantades


Indicatiu
Presén
Imperfecte
Futur
Condissional
canto
cantaba
cantaré
cantaría
cantes
cantabes
cantarás
cantaríes
cante
cantabe
cantará
cantaríe
cantem
cantabem
cantarem
cantaríem
canteu
cantabeu
cantareu
cantaríeu
canten
cantaben
cantarán
cantaríen

Subjuntivo
Presén
Imperfecte
canta
cantara
cantos
cantareu
canto
cantare
cantem
cantárem
cantéu
cantareu
canton
cantaren


Imperatiu (maná)
Presén
cant(tú)
canto (vosté)
cante(natros) la cansoneta que mos han dit
canté(vatros)
canton (vostés)

Modelo de la primera conjugassió:


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
trobá
trobo
trobán
trobat
trobes
trobe
trobem o trobam
trobéu o trobáu
troben

Modelo de la segona conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
perdre - pedre
pergo, pérdego
perdén
perdut
perts
pert
perdem
perdéu
perden

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
prendre o pendre
preng o prenc
prenén
pres
prens
pren
prenem
preneu


prenen

Model de la tercera conjugassió

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

dormí dórmigo dormín dormit

dórmigo

dorms
 dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

 serví servixco servín servit

servixco

servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulars o irregulás

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
aná
vach
anán
anat
vas
va
anem
anéu o anáu
van


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
está
estic
están
estat
estás
está
estem o estam
estéu o estáu
están


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
soc
sén
estat
eres
es
som
sou
son


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
habé
hai o hay
habén
hagut
has
ha
habem o ham
habéu o hau
han


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
podé, pugué
puc
podén
pogut, pugut
pots
pots
podem
podeu
poden (la tersera persona coinsidix en lo verbo podá)


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
volé, voldre
vull
volén
volgut
vols
vol
volem
voléu
volen (3.a persona igual que lo verbo volá)


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
sabé
sabén
saps
sap
sabem
sabéu
saben


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
fe
fach
fén
fet
fas
fa
fem
féu
fan


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
di
dic
dién
dit
dius
diu
diem
diéu
diuen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
tindre
ting o tinc
tenín, tinín
tingut, tengut
tens
tenim
teniu
tenen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
vindre
ving o vinc
venín, vinín
vingut
vens
ve
venim
veniu
venen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
viure
vic
vivín
viscut, vixcut
vius
viu
vivim
viviu
viuen

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte
Pretérit indefinit

vach + infinitiu
vas + 
infinitiu
va + 
infinitiu
vam + 
infinitiu

vau + infinitiu
van + infinitiu

hay - hai + Partissipi
has + Partissipi
ha + Partissipi
ham + Partissipi
hau +  Partissipi
han + 
Partissipi
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol


Les prepossisións:

a
en
de
per, per a
contra
entre
segóns
sense
cap a
desde, 

hasta, daball, devall


Contracsió de prepossisións: 

 a, de y per seguides de l' artícul LO o LOS se contrauen:
Singular
Plural
a + lo = ala + los = als
de
de + lo = delde + los= dels
per 
per + lo= pelper + los = pels
Men vach al poble
Als pobles se viu mol tranquil

Los tolls dels estrets

Pel camí del Parrissal
Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.

Adverbios de modo o manera:

com
be,  ben (dabán del verbo)
malamén, mal (
dabán del verbo)
milló
pijó
així
al menos
sol 
solamen (solamén es cimiento)
només
sobretot
de cap a cap
 de verdat
de pressa, depressa  
etc.

Adverbios de cantidat

massa
mol
bastán
prou
poc
gens
(gens ni mica)
tan
massa poc 

Adverbios de lloc, puesto:

aon, aón
aquí, ací, astí, assí
allá
allí
cap aquí
cap allá
dins (cap a dins)
detrás
dabán
damún
deball, daball
amún
aball
a dal
a baix, abaix,
a prop  , prop
lluñ
a la dreta
a la esquerra
a má dreta
a má esquerra
a la zurda, a la esquerra


Adverbios de tems:

cuan
ara
(llavors, llavores), allabonses, entonses
sempre
mai o may
assobín, sobín
(de tan en tan)
a vegades, a vegaes
mentrestán
abáns, antes
después
pronte
de seguida, enseguida
tart
ya
encara
  com mes pronte milló

Adverbios de afirmassió

sí 

pos claro
de verdat

Adverbios de duda:

quí sap
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí

alomilló, alo milló 
(a lo llomillo no)

Adverbios de negassió

no
tampoc
de cap manera
ni de coña
ni u ensomios (ni lo sueñes)
sí, pels collóns, sí, los collóns


Les conjunsions

y
ni
que
o
pero
sino
perque
ya que
si
com
encara que 

Mesos de l' añ:

giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre o septembre (abans ere lo número 7)
octubre
novembre
desembre

Estassions del añ:

primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern

Colós:

groc, groga, grocs, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarilla, amarillos, amarillas
blau, blavet, blava, blaus, blaves / azul, azules
roch, roijet, roijos / rojo, rojos (Monroch, Monroyo)
roija, roiges / roja, rojas; Peñarroija, Penarroija
vert, verd, verda, verds o verts, verdes / verde, verdes
marrón
violeta, lila
blang o blanc, blanca, blangs o blancs, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas
negre, negra, negres / negro, negra - negros, negras
rosa, rosat, rosadet (lo vi pot se clarete)