Mostrando las entradas para la consulta Temps Franja ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Temps Franja ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 15 de julio de 2026

Temps, Temporal, Tempora, Temporalitat, Temporalment, Tempesta, Tempestuos

Temps, s. m., lat. tempus, temps, durée.
Temps, es mezura del movemen de las causas movablas.
(chap. Tems, es mida del movimén de les coses movils.)
Leys d'amors, fol. 74.
Temps, c'est mesure du mouvement des choses mouvables.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

Lo temps que deuria despendre en bonas obras. V. et Vert., fol. 17.
(chap. Lo tems que deuríe gastá en bones obres.)
Le temps qu'il devrait dépenser en bonnes oeuvres.
- Saison.
Aissi cum es gensers pascors
De nulh autre temps caut ni frey.
Raimond de Miraval: Aissi cum es.
Ainsi comme est plus beau printemps que nul autre temps chaud ni froid.
- Terme de liturgie.
Careme,... IIII temps e avens.
(chap. Cuaresma,... 4 tems y advén o adviento.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Carême,... quatre-temps et avent.
- État, disposition de l'air.
Vei lo temps clar e sere.
B. de Ventadour: Quan par la.
Je vois le temps clair et serein.
Las naus feron velas, e Dieus donet lur bon temps.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 21.
Les navires firent voiles, et Dieu leur donna bon temps.
- Terme de prosodie.
Temps de cascuna sillaba,... es demora de pronunciatio al accen ajustada.
Leys d'amors, fol. 8.
Temps de chaque syllabe,... c'est durée de prononciation à l'accent appliquée.
Loc. Car li sens e li joc
An lur temps e lur loc.
Arnaud de Marueil: Razos es. 
Car les sens et les jeux ont leur temps et leur lieu.
Us ren lauzor del honor e del be
Que m' avetz fag temps e jorns, mes et ans.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Je vous rends louange de l'honneur et du bien que vous m'avez fait saison et jours, mois et ans (en tout temps).
Prov. Us reproviers me ditz dels ancessors:
Qui temps espera e no fai quan temps ve,
S' el temps li falh, ben estai e cove.
G. Adhemar: Non pot esser.
Un proverbe des anciens me dit: Qui temps espère et n'agit pas quand temps vient, si le temps lui manque, bien il est et il convient.
Qui temps ha e temps espera, temps li falh. V. et Vert., fol. 12.
(chap. Qui tems té y tems espere, tems li falte. Sobre tot al capsot de Mario Sasot.)
Qui temps a et temps espère, temps lui manque.
Adv. comp. 
S' en breu de temps no fai de que m confort.
G. Adhemar: En temps.
Si dans peu de temps elle ne fait de quoi elle me conforte.
Loncx temps a no fi ab vos tenso.
T. de Faure et de Falconet: En Falconet.
Longtemps il y a que je ne fis avec vous tenson.
Van per temps jazer per man levar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 61.
Vont à temps se coucher pour matin se lever.
S' ieu totz temps vivia,
Totz temps vos amaria.
(chap. Si yo tots tems (per sempre) vixquera, sempre tos (vos : te) amaría - voldría.)
Peirols: Ab joi.
Si je vivais (en) tout temps, (en) tout temps je vous aimerais.
CAT. Temps. ESP. Tiempo. PORT. IT. Tempo. (chap. Tems; estassió; orache.)

2. Temporal, adj., lat. temporalis, temporel, passager, de temps.
L' amor dels bes temporals. Brev. d'amor, fol. 5.
(chap. L'amor dels bens temporals.)
L'amour des biens temporels.
Per la petita, temporal gloria. Trad. de Bède, fol. 40.
(chap. Per la menuda, temporal - passagera, passachera - gloria.)
Par la petite, passagère gloire.
Noms temporals, es aquel que significa temps, coma ans, mes.
(chap. Nom temporal, es aquell que signifique tems, com añ, mes.)
Leys d'amors, fol. 48.
Nom de temps, c'est celui qui signifie temps, comme an, mois. 
- Tempétueux, orageux.
Mais pretz lo freg temporal.
Marcabrus: Pus la.
Davantage je prise le froid tempétueux.
Subst. Lains contava del temporal, cum es. Poëme sur Boèce.
Là dedans il racontait du temps, comment il est.
Loc. Fes gros temporal d' aura e de plueia. Carya Magalon, p. 3.
Il fit gros temps de vent et de pluie.
ANC. FR. Je li ferai traire man temporal.
Roman d'Aubri, Bekker, p. 175.
CAT. ESP. PORT. Temporal. IT. Temporale. (chap. Temporal, temporals.)

3. Tempora, s. f., chacun des quatre temps, terme de liturgie.
El dejunhs de las temporas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 107.
(chap. Al dijú de les témpores : los cuatre tems de la liturgia.)
Au jeûne des quatre temps.
ESP. Tempora (témpora). (chap. Témpora, témpores.)

4. Temporalitat, s. f., lat. temporalitatem, temporalité, mode, manière 
d'être.
Fes temporalitat del jorn, so es lo cel e la luna e las estellas.
Hist. de la Bible en prov., fol. 2.
Il fit la manière d'être du jour, c'est-à-dire le ciel et la lune et les étoiles.
CAT. Temporalitat. ESP. Temporalitad (temporalidad). PORT. Temporalidade. 
IT. Temporalità, temporalitate, temporalitade. (chap. temporalidat,  temporalidats.)

5. Temporalment, adv., temporellement.
En aquest segle comanda ben temporalment. Trad. de Bède, fol. 71.
Dans ce monde il commande bien temporellement.
ANC. FR. A ceuls qui font ainsis viennent bien temporelment.
Eustache Deschamps, p. 98.
CAT. Temporalment. ESP. PORT. IT. Temporalmente.
(chap. Temporalmen.)

6. Tempesta, s. f., tempête.
Gibr' e tempesta.
Rambaud d'Orange: Entre gel.
Givre et tempête.
Tantost la tempesta cesset. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Aussitôt la tempête cessa.
Fig. La tempesta de malas cogitatios. V. et Vert, fol. 89.
(chap. La tempestat de mals pensamens.)
La tempête de mauvaises pensées.
CAT. Tempestat. ESP. Tempestad. PORT. Tempestade. IT. Tempestà, tempestate, tempestade. (chap. Tempestat, tempestats; tronada, tronades.)

7. Tempestuos, adj, lat. tempestuosus, tempêtueux, orageux, sujet aux tempêtes.
La nuech es... tempestuoza. Eluc. de las propr., fol. 126.
(chap. La nit es... tempestuosa : de mal orache.)
La nuit est... orageuse.
CAT. Tempestuos. ESP. PORT. Tempestuoso. (chap. Tempestuós, tempestuosos, tempestuosa, tempestuoses.)

8. Tempestos, adj., lat. tempestus, tempêtueux, orageux, turbulent, tracassier. 
Tempestos vent. Eluc. de las propr., fol. 147.
Vent tempêtueux.
Son als maritz tempestosas. Brev. d'amor, fol. 131.
Elles sont pour les maris turbulentes.
IT. Tempestoso.

9. Tempestar, v., tempêter, tourmenter, susciter des orages.
Fig. Els amicx e 'ls enemicx tempesta.
Bertrand de Born: Non estarai.
Les amis et les ennemis elle tourmente.
Lauzengiers, cui Dieu tempest! 
Rambaud d'Orange: Aras no.
Médisants, à qui Dieu suscite des orages!
Part. pas. Coma aquelh que son tempestat el mar, deziron venir a bon por.
V. et Vert., fol. 33. (N. E. Port ha perdido la t final.)
Comme ceux qui sont tourmentés en mer, désirent venir à bon port.
ANC. FR. Et flors et fruiz d'arbres abatent
Tant les tempestent et débatent.
Roman de la Rose, v. 18116.
Puis tous jours d'aquilon l'aleine vagabonde
Ne tempeste sus l'onde.
Scévole de Sainte-Marthe, fol. 79.
ESP. Tempestar. IT. Tempestare. (chap. Troná : tempestá : atormentá : creá mal orache.)

10. Tempier, s. m., averse, mauvais temps, ouragan, tempête.
Escut al col, cavalgu' ieu ab tempier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Écu au cou, que je chevauche avec mauvais temps.
Fregz no us tengua ni tempiers.
Giraud de Borneil: Cardalhac per.
Que froid ne vous retienne ni mauvais temps.
El gran tempier fara la nau perir.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: Amors no.
La grande tempête fera le navire périr.
ANC. FR. Laiens oï moult grant tempier
De son de harpes, de vieles.
Roman del conte de Poitiers, v. 892.
(chap. Tronada; tempestat; mal orache; mal tems; huracán.)

lunes, 7 de agosto de 2017

Movimén franjolí per la llengua catalana

Movimén franjolí per la llengua catalana

Franja Viva sou los mateixos que Moviment Franjolí, una charanga de panderetes aon lo directó es Óscar, desde Badalona, o un poble rebatejat Gramanet de Besòs, Santa Coloma de Gramanet, y maméu subvensions de la gencat per a extendre los paísos catalans de may mes, en lo estandarte del dialecte ocsitá catalá a la vanguardia. 


/// El independentismo catalán sigue creando disfraces para simular un apoyo popular masivo a sus tesis, dentro y fuera del Principado. La última tapadera se llama Moviment Franjolí, una supuesta “asociación aragonesa” que defiende la anexión a Cataluña de la franja oriental de Aragón. Sólo es una supuesta “asociación aragonesa” porque está dirigida desde Badalona, donde reside su coordinador, Óscar Adamuz. Es decir, se trata de simular desde Barcelona que los ciudadanos de la zona más oriental de Aragón (formada por unos 60 municipios) ansían unirse a unos hipotéticos Països Catalans independientes. El propio coordinador del Moviment Franjolí, Óscar Adamuz, explica en su perfil que está vinculado a cuatro entidades independentistas, casi todas ellas financiadas por la Generalitat catalana: Omnium Cultural (el principal socio de Junts pel Sí junto a ERC, la ANC y PDC), Acció Cultural dels Països Catalans, el sindicato independentista Intersindical-CSC y la red Enllaçats per la Llengua.
 
Óscar Adamuz, moviment franjolí, franja, català

Gramenet de Besòs, 1979) és tècnic de metrologia i resident a Badalona. Des del 2012 coordina el Moviment Franjolí per la Llengua en defensa del català a la Franja del meu cul. Participa en la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua occitana. També gestiona el portal cooperatiu Acció Cultural dels Països Catalans, és militant d'Intersindical-CSC i voluntari d'Òmnium Cultural.

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39859/panorama-dels-mitjans-catala-franja

països germans de llengua i de símbols, Catalunya, moviment franjolí
 
 
 
 
 
a cascala, a cascarla, Cataluña, Aragón, patada en el culo

https://twitter.com/movfranjoli https://www.facebook.com/Moviment-Franjol%25C3%25AD-per-la-Llengua-179778822178644/ http://movimentfranjoli.blogspot.com

Movimén franjolí per la llengua catalana
 
Aquest cap de setmana adrecem dos actes que tindran lloc dissabte 5 d'agost a les comarques franjolines del Matarranya i prop de la Ribagorça.
 
L'acte celebrat al Matarranya, es iniciativa de la Llibreria Serret de Vall-de-roures que organitza la trobada Camins.
 
Per altra banda, cap al nord de la Franja de Ponent hi ha la jornada cultural "Coneix la Terreta" a Espluga de Serra, al Pallars Jussà.
 
Naltres com a Moviment Franjolí hi serem al Matarranya a la Trobada Camins, també durant aquest cap de setmana obrirem un nou espai, "Coneixent la Franja de Ponent" on el nostre company José Ramón Noguero ens farà un reportatge sobre la seva estada al Matarranya.
 
Aquí us passem els cartells, en català, sobre aquests actes:
 
cartells, en català

Llibreria Serret, Camins
 
Per segon any consecutiu, el Moviment Franjolí col·labora en l'edició d'unes agendes en català per a l'alumnat de la Franja conjuntament amb el casal Jaume I de Fraga. La iniciativa és impulsada per la Plataforma per la Llengua.
Enguany s'ha engegat una campanya de donatius per fer arribar agendes en català a tots els alumnes de les escoles i instituts de les comarques franjolines. 
L'alumnat de les escoles de la Franja podrà tenir novament una agenda escolar en llengua catalana. La Plataforma per la Llengua, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga tenen previst editar les Agendes de la terra per als alumnes de primària i de secundària. La voluntat és editar-ne novament 4.000 exemplars.
Per cada aportació de 5 euros, es podrà enviar una agenda més a les escoles de la Franja. Així, les persones que ho vulguin poden fer les seves aportacions (o aportar cebes) entrant al web de la Plataforma per la Llengua. Aquests donatius serviran perquè els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia i per dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent.
Les agendes proposen continguts basats en diferents iniciatives socials, a més de posar en relleu diferents dates de l'àmbit lingüístic català i d'afavorir la inclusió de dades referencials de la Franja, com els mapes comarcals, referències a autors franjolins o la toponímia pròpia i correcta. Entre les novetats, hi ha el decàleg 'Una llengua viva és una llengua que es parla' i el calendari escolar i festiu adaptat a l'administració aragonesa.
L'any passat les entitats van repartir 3.500 agendes que, amb la col·laboració de les associacions de pares i mares, van arribar a l'alumnat amb total normalitat i van significar un pas cap a la normalització del català, la llengua pròpia del territori.
El català és la llengua pròpia de les comarques de la Franja, i ha de ser un patrimoni a conservar per part dels pares, les mares, les escoles i l'Administració. Que els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia, és una manera necessària i bona de dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent. 
moviment franjolí llengua, franja, llengua, català

català, cartell, spray, pintada, coto, moviment franjolí llengua 

Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem mostrar públicament el suport al català existent a la Franja del meu cul.

N'estàs orgullós de la nostra llengua pròpia? Coneixes pintades, cartells o murals que reivindiquin el dialecte català a les vies públiques de les comarques de la Franja del meu cul?
Envian's les teves fotos a l'adreça electrònica: movimentfranjoli@gmail.com i entre tots i totes mostrem al món el nostre suport al català des de la Franja de Ponent!
#NoAmaguiselCatalà
#AlaFranjaEnCatalà

decàleg,català,llengua, franja, moviment, franjolí

Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja del meu cul.

La situació de la llengua catalana a la Franja de Ponent és molt precària. El trencament generacional de la llengua per via familiar és un fet a molts indrets del territori. L'escassa presència del català a l'escola, a les institucions públiques o als mitjans de comunicació fa d'agreujant.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga - ACPV llancem conjuntament una campanya per a fomentar l'ús social i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja.

El català és la llengua pròpia de la Franja, un patrimoni cultural a preservar i un vehicle de comunicació vàlid per a qualsevol afer de la nostra vida. Les nostres actituds i usos lingüístics són bàsiques per mantenir viva la flama de la llengua.

Aquest decàleg està emmarcat dins dels actes de la campanya de Sant Jordi d'Enllaçats per la Llengua: "Llengua subnormalitzada, literatura sense fronteres".

Octavio Serret: "Estic rebent felicitacions per la Creu de Sant Jordi de gent que no m'ho hauria imaginat mai"

Octavi, Octavio, Serret, Valderrobres, Valdarrores, Vallderoures, serret llibres

 

L'Octavi Serret fa més de tres dècades que n'és propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Avgda. Hispanitat, 21), adscrita a la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, havent esdevingut un punt de distribució de premsa i un focus cultural de primer ordre tant al Matarranya com a la resta de la Franja del meu cul i les terres veïnes catalanes i valencianes (terra de cruïlla). Aquesta tasca de difusió literària i d'activisme cultural ha estat reconeguda recentment amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. L'Octavi sempre té una activitat extraordinària, d'una vida dedicada al món de les lletres.
 
- Primer de tot, felicitats per la Creu de Sant Jordi.
Moltes gràcies. Es una cosa que no penses que te pugue passar.
- La llibreria Serret porta més de 30 anys sent referent de la literatura en català a la Franja. Com creus que han evolucionat els hàbits de lectura dels franjolins en este temps?
Hem anat a més perquè hem potenciat aquesta literatura, començant pels xiquets. Estan acostumats a veure només llibres en castellà, però jo els he ensenyat que poden triar el que vulguen, català o castellà. A partir d'ahí, s'ha de seguir fent pedagogia per a que això funcione.
- Quin és el tipus de llibre més demandat?
Els llibres que em demanen solen ser novetats, però normalment sóc jo qui els recomana. A la gent li agrada deixar-se recomanar. A més, amb el club de lectura, utilitzo les ferramentes digitals, la llibreria virtual i les crítiques de la web per arribar a la gent que li interessa.
 
- Què creus que aportarà la Creu de Sant Jordi al teu negoci?
Tindre un recolzament com una Creu de Sant Jordi m'ajudarà molt. L'any passat vam passar un primer trimestre molt dolent, després de cinc anys seguit d'una baixada de ventes. Gràcies al club de lectura i creant una fidelitat amb els clients a través de descomptes, hem remuntat el vol. El reconeixement de la Creu de Sant Jordi em dóna més força per seguir fent el treball que m'apassiona, que és recomanar llibres i fomentar la lectura en català.
 
- Quines són les especialitats literàries de la llibreria?
La nostra especialitat és la literatura en llengua catalana feta per autors del Matarranya i les Terres de l'Ebre. Tenim moltíssim material d'escriptors de la Franja del teu cul dels últims 22 anys, des que es va recuperar el Premi Guillem Nicolau. A més, a través de la Fira del Llibre Ebrenc, vam afegir autors ebrencs en un intercanvi on jo vaig aportar els autors del Matarranya i la Franja del meu cul.
- Què té el Matarranya, Maestrat i Terres de l'Ebre per ser un territori tant prolífic pel que fa a històries i autors?
És un territori molt ric que et permet desconnectar, i que a més dóna per a molta literatura. Els coneguts com "autors del boom" dels anys 70, sud-americans com Carlos Fuentes, Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, van vindre al Matarranya en busca d'un punt on créixer literàriament. Avui en dia, encara vénen molts artistes forasters a instal·lar-se als masos, per aïllar-se i formar-se intel·lectualment.
- Com afecten les polèmiques de caire polític i lingüístic entre Aragó i Catalunya al consumidor de cultura del Matarranya?
Ara estem en un moment dolç. Els problemes van vindre a la legislatura anterior, però ara ja no hi ha cap conflicte. Aquí al Matarranya, els polítics han aprovat considerar el català llengua d'ús històric, també els del PP i el PAR.
Que se m'hagi donat a mi una Creu de Sant Jordi també és una demostració del moment que vivim. Estic rebent felicitacions de gent que no m'hauria imaginat mai que es pogués alegrar per una Creu de Sant Jordi en defensa de la llengua catalana. Ara es viu un clima molt més acceptable. Però hem de seguir treballant perquè sigui una bassa d'oli. La cultura és l'únic vehicle que tenim, mentre la política ho acaba trastocant tot.
- Quines novetats ens recomanaries de cara a Sant Jordi?
He preparat un PDF on incloc totes les recomanacions que faig per aquest Sant Jordi als meus clients. Però crec que els dos llibres que més es vendran són Argelagues de la Gemma Ruiz, a qui tindrem el dia 29 signant llibres a la llibreria, i La filla del capità groc de Víctor Amela. Aquest últim ha fet una edició especial per Sant Jordi, amb una guia amb el recorregut que es fa al llibre pels Ports de Morella, de Beseit i la resta de pobles del Matarranya.

miércoles, 27 de mayo de 2026

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

//

(Se morirá lo gos, pero la rabia continuará.)

//

ADJUNTAMOS NOTA DE PRENSA, ASÍ COMO FUENTES Y ENLACES.

ATENTAMENTE,


plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalitat financia con 70.000 euros a dos asociaciones que tildan de “genocidas” a los aragoneses.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Aseguran también que “desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Las entidades subvencionadas, Associació Cultural del Matarranya (Ascuma) y Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), junto con el Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) conforman la Iniciativa Cultural de la Franja y editan una revista, Temps de Franja, en la que aseguran que los aragoneses son “xenófobos, genocidas y anticatalanes desde hace más de 500 años” y que el Gobierno de Aragón “hace ver que ignora toda la legislación mundial”. Además, hasta no hace mucho tiempo mantenían dos secciones diferentes tituladas “Aragó” y, la otra, “Països Catalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandaloso es que estas entidades están financiadas también desde Aragón a través de las Diputaciones de Huesca y Teruel, ya que la primera es filial del Instituto de Estudios Turolenses (IET) // son una sucursal del IEC // y, las otras dos, del Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA).

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)






El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Según informó ayer (26-5-2026) EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, en Aragón la Generalitat de Catalunya (PSC-ERC) subvencionará con 50.000 euros a la Associació Cultural del Matarranya y, con 20.000, al Centre d’Estudis Ribagorçans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


En la página 16 del pasado número de enero de 2026 de la revista que publican estas asociaciones (Temps de Franja) se promociona el Mapa de las cimas de los Países Catalanes (Mapa dels cims dels Països Catalans) y se destaca que “la intención de los creadores es que el mapa sea “una invitación a conocer la nación entera, a religar la catalanidad, a entender y descubrir los Países Catalanes hasta sus confines. […]’”.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Incluso, en el editorial de dicha publicación (página 3), se asegura que “En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista que publican las tres asociaciones que reivindican el catalán en Aragón está también respaldada explícitamente, según aparece en su página 2, por las instituciones aragonesas de la Comarca del Matarraña, la citada Diputación de Huesca, y por las instituciones catalanas de la Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs y Generalitat de Catalunya. Curiosamente esta revista supuestamente aragonesa forma parte de la Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Además, esta revista subvencionada desde hace décadas por instituciones aragonesas se ha posicionado oficialmente y, desde siempre, en contra del retorno de los bienes sacros de las parroquias aragonesas, incluyendo las del monasterio de Sijena.

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Como no podía ser de otra manera, el Ejecutivo aragonés que fuera liderado por PSOE y CHA le concedió ex aequo el Premio Desideri Lombarte 2021 a esta revista. Este premio en favor del catalán en Aragón lo creó en 2016, cómo no, el Gobierno aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragón, a 26 de mayo de 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de esta entrada en estas webs sin subvencionar:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/


https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html


https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html


https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html