Mostrando las entradas para la consulta tot damún ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tot damún ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 22 de enero de 2026

Pulsar - Compulcion

Pulsar, v., lat. pulsare, pousser, frapper, heurter, choquer, battre. 
Si tu me ferist o me pulsest.
Trad. du Code de Justinien, fol. 102.
Si tu me frappas ou me choquas.
Cum ella s' auça, cel a del cap polsat.
Poëme sur Boèce.
Comme elle se hausse, le ciel elle a du chef frappé. 
Considera on polsa la vena. Trad. d'Albucasis, fol. 13.
Considère où bat la veine.
- Respirer, souffler.
Sol no polsetz.
Non deu portar 
Blanc vestimen ni polsar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que seulement vous ne souffliez pas. 
Il ne doit porter blanc vêtement ni souffler.
CAT. ESP. PORT. Pulsar. IT. Pulsare. (chap. Polsá; tindre pols.)
2. Pols, s. m., lat. pulsus, pouls.
Pols, es movement fayt per dilatacio et restrictio del cor.
Saphir... de sanc es restrictiu... pauzat sobre polses dels tens, quan hom pert sanc pel nas. Eluc. de las propr., fol. 20 et 192.
Pouls, c'est mouvement fait par dilatation et resserrement du coeur.
Le saphir... de sang est restrictif... posé sur les pouls des tempes, quand on perd sang par le nez.
(chap. Lo zafiro... es restrictiu de la sang... posat damún de les pulseres (dels polsos del temporal), cuan se pert sang pel nas; entonses va be contra una pujada de sang, possible embolia, ictus, derrame serebral.)
CAT. Pols. ESP. PORT. Pulso. IT. Polso. (chap. Pols, polsos; les patilles se diuen a Beseit pulseres.)
3. Pulsacio. s. f., lat. pulsatio, pulsation.
La diminucio de la rogor et de la pulsacio. Trad. d'Albucasis, fol. 24.
(chap. La disminussió de la roijó y de la pulsasió : del pols.)
La diminution de la rougeur et de la pulsation.
CAT. Pulsació. ESP. Pulsación. PORT. Pulsação. IT. Pulsazione.
(chap. Pulsassió, pulsassions o pulsasió, pulsasions.)

Rochos (agüelo Sebeta) Pulsar - Compulcion

4. Polsament, s. m., pulsation.
Arterias prendo esperit del cor, e porto l' a far polsament.
Eluc. de las propr., fol. 33.
Les artères prennent esprit du coeur, et le portent à faire pulsation.
5. Pulsatil, adj., pulsatif, agité.
Doas venas pulsatils, las quals so aprop las aurelhas.
(chap. Dos venes pulsatils, les cuals están prop de les orelles: les pulseres, lo pols, los polsos.)
De las venas pulsatils e de las quietas.
Trad. d'Albucasis, fol. 50 et 1.
Deux veines pulsatives, lesquelles sont proche les oreilles.
Des veines agitées et des paisibles.
Pols es fort... per moleza del istrument pulsatil.
Eluc. de las propr., fol. 21.
Le pouls est fort... par souplesse de l'instrument pulsatif. 
ESP. Pulsátil. IT. Pulsatile. (chap. Pulsátil, pulsatils; pulsatiu, pulsatius, pulsativa, pulsatives.)
6. Impellir, Empellir, v., lat. impellere, pousser, chasser, inciter.
Empelley aquel entro que pervengua a la fissura.
Trad. d'Albucasis, fol. 14. 
Pousse celui-là jusqu'à ce qu'il parvienne à la fissure.
Part. prés, subst. Sia cum empellent.
Forma de impellent.
Trad. d'Albucasis, fol. 15 et 38.
Soit comme incitant.
Forme d'incitant. 
Part. pas. subst: L' empellit.
Trad. d'Albucasis, fol. 38. 
L'incité.
CAT. Impellir. ESP. Impeler. POUT. Impellir. IT. Impeliere.
(chap. Impelí : espentá : instigá : insitá : impulsá : impulso, impulses, impulse, impulsem o impulsam, impulséu o impulsáu, impulsen; impulsat, impulsats, impulsada, impulsades; yo impulsaría; yo impulsaré; si yo impulsara.)
7. Impulcio, Inpulsio, s. f., lat. impulsio, impulsion, choc.
La reduccio es fayta am impulcio. Trad. d'Albucasis, fol. 68.
La réduction est faite avec impulsion. 
Si mov trop leu per tota impulsio. Eluc. de las propr., fol. 36.
Se meut fort facilement par toute impulsion.
CAT. Impulsió. ESP. Impulsión (impulso). PORT. Impulso. IT. Impulsione. (chap. Impuls.)
8. Impulsiu, adj., impulsif, propre à donner impulsion.
Del sanc purificatiu... et als membres impulsiu.
(chap. De la sang o sanc purificatiu (purificadó)... y als membres (miembros) impulsiu.)
Eluc. de las propr., fol. 20.
Du sang épuratif... et aux membres impulsif.
CAT. Impulsiu. ESP. PORT. Impulsivo.
(chap. Impulsiu, impulsius, impulsiva, impulsives.)
9. Impelliscar, v., pousser.
Cove que tu impelliscas aquels en sus. 
Trad. d'Albucasis, fol. 36.
Il convient que tu pousses ceux-là en sus.
10. Repellir, v., lat. repellere, rejeter, repousser, chasser.
Deu om los tantost restrenher e repellir.
Les dix Commandements de Dieu.
On les doit aussitôt restreindre et repousser. 
Part. pas. Aquelas donatios son ades e seran d' aissi enant del tot repellidas, cassadas et annuladas.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CLXXII, fol. 216.
Ces donations sont maintenant et seront d'ici en avant entièrement rejetées, cassées et annulées.
CAT. Repellir. ESP. Repeler. PORT. Repellir. (chap. Repelí : rechassá : repulsá: expulsá : foragitá : fotre fora.) 
11. Repulsa, s. f., lat. repulsa, répulsion, refus, opposition.
Ses tota disgregacio, repulsa et repercussio.
Eluc. de las propr., fol. 120.
Sans aucune disjonction, répulsion et répercussion.
Fig. Per venjansa de la repulsa.
(chap. Per venjansa de la repulsa (repulsió, rechás))
Cat. dels apost. de Roma, fol. 125. 
Par vengeance du refus.
CAT. ESP. PORT. IT. Repulsa. (chap. Repulsa, repulses) 
12. Expellir, v., lat. expellere, chasser, rejeter, expulser.
De la sieu' expulsio per la qual expellis las malautias. (sieu' : sieua)
Trad. d'Albucasis, fol. 2. 
De la sienne expulsion par laquelle tu expulses les maladies.
Part. prés. Expellent las superfluas fumozitatz.
Eluc. de las propr., fol. 81.
Expulsant les vapeurs superflues.
CAT. Expellir. ESP. Expeler. PORT. Expellir. IT. Espellere. (chap. Expelí: repelí : expulsá, etc.)
13. Expulcio, Expulsio, s. f., lat. expulsio, expulsion.
De la sieu' expulsio per la qual expellis las malautias.
Am expulcio fort.
Trad. d'Albucasis, fol. 2 et 37. 
De la sienne expulsion par laquelle tu expulses les maladies.
Avec expulsion forte. 
CAT. Expulsió. ESP. Expulsión. PORT. Expulsão. IT. Espulsione.
(chap. Expulsió, expulsions; v. expulsá : expulso, expulses, expulse, expulsem o expulsam, expulséu o expulsáu, expulsen; expulsat, expulsats, expulsada, expulsades; yo expulsaré; yo expulsaría; si yo expulsara.)
14. Expulsiu, adj., expulsif, répulsif.
Nas es membre oficial, d' ayre atractiu et expulsiu.
Offici propri de virtut expulsiva es getar foras las superfluitatz.
Eluc. de las propr., fol. 40 et 14.
Le nez est membre auxiliaire, d'air attractif et répulsif.
L'emploi propre de faculté expulsive est de jeter dehors les superfluités.
CAT. Expulsiu. ESP. PORT. Expulsivo. IT. Espulsivo. 
(chap. Expulsiu, expulsius, expulsiva, expulsives; repulsiu, repulsius, repulsiva, repulsives.)
15. Compellir, Compelir, v., lat. compellere, contraindre, forcer, obliger.
Compellir, per los sirvens, los negligens a pagar.
Fors de Montcuc, Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.
Contraindre, par les sergents, les négligents à payer.
No los posque compellir de.
(chap. No los pugue compelí a (obligá, forsá a fé tal cosa))
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.
Ne les puisse contraindre de.
Part. pas. Compelits a pagar passages.
(chap. Compelits a pagá passages o passaches; obligats, forsats)
Statuts de Provence. BOMY, p. 226.
Obligés à payer passages.
ANC. FR. Compelliz par paines ou autrement de la païer... et à ce compelissoient lesdictes parties... elle se païera sans compellir les debtes d'icelle. Ord. des R. de Fr., 1371, t. V, p. 706. 
CAT. Compellir. ANC. ESP. Compelir. ESP. MOD. Compeler. PORT. Compellir. (chap. Compelí : compelixco o compelixgo, compelixes, compelix, compelim, compeliu, compelixen; compelit, compelits, compelida, compelides; yo compeliré; yo compeliría; si yo compeliguera o compelira.)
16. Compulsori, adj., compulsoire. 
De la qual obtenon lettras compulsorias.
(chap. De la cual obtenen lletres (cartes) compulsories.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 7.
De laquelle ils obtiennent lettres compulsoires.
ESP. PORT. Compulsorio. (chap. Compulsori, compulsoris, compulsoria, compulsories.)
17. Compulcion, s. f., lat. compulsionem, compulsion.
La juridiction, cohertion, compulcion.
(chap. La jurisdicsió, coersió o cohersió, compulsió. Ojo la diferensia del chapurriau del 2026 en lo ocsitá de Santa Eulalia de Burdeos de 1413, 613 añs mes atrás. Sol se diferensie en la ortografía.)
Tit. de 1413, de Sainte-Eulalie de Bordeaux.
La juridiction, coercition, compulsion.
CAT. Compulsió. ESP. Compulsión. (chap. Compulsió, compulsions : apremio que se fa a una persona per part de un juche o de una autoridat, compelínla a fé algo o a soportá una dessisió. Tamé signifique: inclinassió, passió per algo o algú, com la de Carlos Rallo Badet pel dialecte ocsitá catalá, o la de la Ascuma per les subvensions que después se gasten en ves a sabé, pero los llibres están agotats de esperá lo fin, com los Ilegales. Ells escriuen “exhaurits”, ja ja ja, la sucursal del IEC a Calaseit, Calaceite.)

lunes, 29 de diciembre de 2025

Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat)

Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat Jarque)

Los Reis Magos son de verdat.



Un cuentet pa pares, per si un día lo hu tenen que contá als seus fills.
Asó es un treball que corre per Internet, no hu sé de quí es, pero lo sé de fá mols añs y penso que pot achudá a més de un pare a eisí de un apuro.

(Yo sol lo traduisco y lo adapto a la nostra tiarra).

Miquial sol se habíe sentat a la cadira, al arrivá a casa del campo, preparat, com tots los díes, a disfrutá escoltán lo que la seua filla, la Pili, li contáe de lo que habíe fet a la escola, cuan ella, a baiset, com si eise día tinguere po de algo, o un poc de vergoña, li diu:
- ¿Pare?
- Sí, filla, contam.
- Vull que me digo la verdat. (digue)
- Claro, filla, sempre te la dic. - Va contestá lo pare un poc asustat. -
- Es que… - Va escomensá la Pili, com si no se atrevire a seguí. -
- Disme, filla, disme.
La chica ya se atrevís….
- Pare ¿Los reis Magos, son de verdat?

Miquial se quede chelat, mut, mire a la seua dona, volén sabé de aón veníe aquella pregunta, pero tamé ella tenía la cara de no sabé res y li miráe asustá.
La chiqueta va seguí, com si se donare conta de la preocupasió de sons pares….
- Es que, a la escola, les chiques grans diuen que los Reis no son de verdat, que los Reis son los pares
¿Es verdat?

A Miquial, eisa atra pregunta de la seua filla, li fá chirá la vista cap an ella y tragán la saliva, mentres busque una resposta, li diu:
- ¿Y tú que penses, filla?
- No hu sé, pare: uns ratos penso que sí, uns atres que no. Per un costat crec que sí que existisen, perque vustés no me engañaríen; pero, com les chiques grans, que saben mol, diuen aisó…?
Miquial, com si lo hagueren pillat, desidís tirá per abán…
- Mira, Pili, es verdat que son los pares los que fiquen los regalos, pero…La chiqueta no li dise seguí, mich plorosa, li diu:
- Entonses es verdat!, me hau engañat!
Lo pare, en la gola tamé mich ocupada, pillánli la cara en les mans a la seua filla, seguís:
- No, mira, mai te ham engañat perque los Reis Magos son de verdat.
La chiqueta desorientada li conteste:
- Entonses no hu enteng, pare.
Lo pare pareis que se animo, li acabe de vindre al cap una historieta que pot sé la contestasió que ell vol doná y que la seua filla espere resibí, a ver sils contente als dos.
- Sentat, menuda, - li diu, al tems que li enseñe la cadira que está a la seua boreta - y escolta esta historia que te vach a contá. Ha arrivat lo tems en que ya la pots entendre.
Pili se sente entre sons pares, en moltes ganes de sentí cuansevol cosa que li aclarisque la seua duda y son pare se prepare pa contá lo que li ha vingut al cap, com la verdadera historia de los Reys Magos. O un cuento com los que li sol contá a la seua filla y que li fán dormís tranquila y no tindre sons roins.
Cuan lo niño Jesús va naise, tres Reis Magos que veníen de Oriente seguín a un gran estrial, van arrivá al Portal pa resali. Li portáen regalos pa donáli a entendre que li teníen cariño y respiate. Y Jesús se va posá tan contén y tan felis, que lo més vell del Reis, al que li díen Melchor, va dí:
- ¡Es una gran alifara veure tan contén al chiquet! Deuríem portá regalos a tots los chiquets y chiquetes del mon y aisí que tots se posaren conténs.
- ¡Oh, sí!, - va cridá Gaspar, un atre Rei Mago - Es una bona idea, pero mol difísil de fela. No podríem portá, al mateis tems, regalos a tots los millóns de chiquets que ñá al mon.
Baltasar, lo tersé Rei que estáe escoltán als dos amics seus, animat per la idea, va dí:
- Es verdat, seríe fenomenal, pero Gaspar te raó y encara que som Magos, ya som mol vells y seríe casi imposible aná per tot lo mon, donán regalos a tots lo menuts. Pero seríe tan majo...

Los tres Reis se posen mol tristos al pensá que, encara que es una bona idea, no se pot fé. Y lo niño Jesús que desde lo seu breset pobre, pareisíe escoltals, se va enriure y entonses al Portal se va sentí la veu de Deu nostre Siñó que los va dí als Reis Magos:
- Sou mol bons y tos dono les grasies per los regalos que li hau portat al meu fill. Per aisó tos vach a achudá a fé lo vostre desich.
A ver: ¿Qué tos fá falta pa podé repartí, al mateis tems, regalos a tots los chiquets del mon?
- ¡Oh, Siñó! – van dí los tres Reis Magos, achiñollánse - Nesesitaríem millóns y millóns de pajes, casi un pa cada chiquet o chiqueta, que pugueren arrivá al mateis tems a cada casa en los nostres regalos.
Pero no podém tindre tans pajes, no ne ñán táns.
- No tos preocupeu per aisó – va dí Deu - yo tos donaré no un, sino dos pajes pa cada chiquet que ñá al mon.
- Si fá eise milagre, ¡Seríe fantástic! Pero ¿Cóm hu fará? – van dí al mateis tems los tres Reis, en una cara de sorpresa y alifara.
- A ver, dieume ¿no es verdat que los pajes que voldrieu tindre, deuríen de voldre mol als chiquets?
- Home, cla, aisó es fundamental – van di a coro los tres Reis -.
- Y ¿No es verdat que eisos pajes deuríen coneise mol be los deseos dels menuts y lo que los convé a cada u?
- Sí. Sí. Aisó es lo que li demanaríem a cada paje.
- Pos dieume, Reis amics meus, ¿Ñá algú que vullgue més als chiquets y quels conesque milló que los seus pares?

Los tres Reis se van mirá entre ells, donánse conta de la raó que teníe Deu, entenén al mateis tems que aisó seríe la milló solusió de tot.
Deu va seguí:
- Pos com tos ha paregut be y pa que en lo vostre nom tots los chiquets del mon resibisquen regalos, YO ordeno que als Nadals, selebrán estos moméns, tots los pares se tornon pajes vostres y que en lo vostre nom, la nit de Reis, los porton als chiquets regalos. Que cuan los chiquets se fasquen grans, los pares los conton esta historia y desde entonses tamé ells, al arrivá este día los farán regalos a sons pares.

Cuan Miquial acabe de contá esta historia, la menuda se eiseque y los done un beset, al mateis tems que los diu:
- Ara sí que hu enteng tot y estic mol contenta de sabre que me voleu mol y no me hau engañat.

Corrén sen va al seu cuarto y sopesán la hucha, enriense y contenta, mirán la foto de sons pares de damún de la mesilla, pense que este añ tamé ella será paje del reis Magos de verdat."



FIN.

viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.

domingo, 30 de noviembre de 2025

Pres - Archipreire, Archipreyre, Arquipreire

Pres, prép., près.
Be m plazon l' arquier
Pres la barbacana.
B. Arnaud de Montcuc: Er can.
Bien me plaisent les archers près la barbacane.
S' a lieys platz alberguairai 
Pres de lieys.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Si à elle il plaît je logerai près d'elle.
Prép. comp. Si de pres savis homes vas,
Leumen no seras fols ni vas.
Leys d'amors, fol. 3.
Si auprès de sages hommes tu vas, facilement tu ne seras fou ni vain.
Ad una fontanella, de pres un olivier.
(chap. A una fontanella, fonteta, prop (a la vora) de un olivé, una olivera.
A Calaseit ña una partida que se diu La Fontanella, aon va a beure
Carlos Rallo Badet, milló dit, va a abeurás.)
Roman de Fierabras, v. 140.
A une fontanelle, auprès d'un olivier.

La pileta, camino, pantano de Pena, embalse, finca, almendros, olivos, Esteban Lorente, Moncho, Ramón Guimerá Caballé, Gelete, perra, plantando olivos
 
 
Adv. Loin m' es dels oillz, mais del cor m' es tan pres.
(chap. Llun (lluñ, ella) m'está dels ulls, pero del cor m'está tan PROP.) 
Peyrols: Pois m'entremis.
Elle m'est loin des yeux, mais du coeur elle m'est si près.
Adv. comp. Mas per so l' estau de pres.
Le moine de Montaudon: Mos sens.
Mais pour cela, je lui suis de près.
Que vis la mayre e 'l filh de pres. Passio de Maria
Qui vit la mère et le fils de près.
Ben fo grazitz pres e loing per los bons sons qu' el fazia.
Il fut bien honoré près et loin pour les bons airs qu'il faisait.
Ni pres ni loin non aten.
Hugues de Saint-Cyr: Servit aurai. 
Ni près ni loin je n'attends.
ANC. CAT. Pres. IT. Presso. (chap. Prop (de), a la vora de. 
ESP. Cerca (de).)
2. Apres, adv., après, ensuite.
Apres, Dieus, quan los ac formatz,
Ditz: Creissetz e multiplicatz.
(chap. Después, Deu, cuan los habíe format, va di: creixéu y multiplicautos o multipliqueutos.)
Brev. d'amor, fol. 56.
Ensuite, Dieu, quand il les eut formés, dit: Croissez et multipliez.
Apres... debon jurar a lui. Titre de 1080.
(chap. Después... li deuen jurá an ell; debon : deuen : tenen que, tenen la obligassió de : sacramén, homenaje u homenache. Ojo com cambie lo ocsitá de 1080 en lo chapurriau de 2025!
Castellá: Después... deben jurar a él : jurarle : rendir homenaje, sacramento.)
Après... doivent jurer à lui.
ANC. FR. Andui se sont d' ilec torné, 
Alez devant, g' irai après.
Roman du Renart, t. I, p. 43 et 104.
Adv. comp. Pueis l' a dit en apres.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Puis il lui a dit par après. 
Seguiretz me en apres.
Fragm. de trad. de la Passion.
Vous me suivrez par après.
Paraulas que s devon essegre en apres.
Regla de S. Benezeg, fol. 1.
Paroles qui se doivent suivre par après.
ANC. FR. En après le roi, la reine et leur fils,... vinrent audit lieu.
Monstrelet, t. I, fol. 83. 
En après que les armes de Saintré contre messire Enguerrant furent accomplies.
Jehan de Saintré, t. II, p. 308.
Prép. S' apres cent mals, be de lieis agues. 
P. Raimond de Toulouse: Si cum celui.
Si, après cent maux, un bien d'elle j'eusse.
Pero ades esper...
Qu' apres l' ira m' eschaya
Tals joys que m denh plazer.
Pons de Capdueil: Ben es fols.
Pourtant incessamment j'espère... qu'après la tristesse il me survienne telle joie qui daigne me réjouir. 
Prép. comp. Apres d' el seu repaire.
Blacas: En chantan.
Auprès de la sienne demeure.
Tan tost can fon assegut apres d' ela, la pregnet d' amor.
V. de Raimond de Miraval.
Aussitôt qu'il fut assis auprès d'elle, il la pria d'amour.
ANC. ESP.
Venien apres del rey todos los senadores.
(MOD. Venían después del rey (junto al) todos los senadores. Todos los senadores venían detrás del rey.)
Poema de Alexandro, cop. 1382.
ANC. CAT. Apres (MOD. després). IT. Appresso. (ANC. ESP. Apres.) (chap. Después; detrás.)
 
Prestar, v., lat. praestare, prêter.
Fan prestar lurs deniers a lurs messatges. V. et Vert., fol. 14.
(chap. Fan prestá (dixá) los seus dinés als seus mensajeros; “messatges” : enviats, comisionats, casi embaixadós, que porten un mensaje. Als textos antics trobaréu: missatge, missatger, missatgers, missatgeria, missatgeries, y varians.
En aragonés antic, documentat, missatgeros, missatgeres:
“E sobre esto havemos scripto a vuestros missatgeros et a los del regno de Valencia los quales crehemos que devan seyer ydos a la villa Dalcanyiç. E senyores si algunas cosas podemos fazer por vosotros fiablamente nos hen scrivit. Nostre Senyor Dious vos haia en sa guarda.
Scripta en Calatayud a XV de junyo. (1411) - El governador justicia Daragon et Berenguer de Bardexi a vuestra honor apperellados. 
Aixó es aragonés, llengua aragonesa, no la fabla batúa Frankenstein de Francho Nagore, Chusé Inazio Nabarro, Susín, etc.)
Font prêter leurs deniers à leurs commissionnaires.
Peire, joglar, li prestet deniers e cavals.
V. de Bertrand de Born. 
Pierre, le jongleur, lui prêta deniers et chevaux.
Prestas li tro aia guazanhat.
(chap. Préstali (díxali dinés) hasta que (ne) haigue guañat.)
Guillalmet: Senher prior.
Prêtez-lui jusqu'à ce qu'il ait gagné.
Part. pas. fig. Dieus t' a prestada 
La vida, e non ges donada.
(chap. Deu t'ha prestat (dixat) la vida, y no gens donada.)
Libre de Senequa.
Dieu t'a prêté la vie, et non point donnée.
Loc. fig. An lor querella prestada.
Bertrand de Born: Rassa mes. 
Ils ont leur plainte émise. 
Subst. et prov. Alcunas ves val lo prestar donar.
V. et Vert., fol. 78. 
Aucunes fois vaut le prêter donner.
CAT. ESP. PORT. Prestar. IT. Prestare. (chap. Prestá, dixá en préstamo: presto, prestes, preste, prestem o prestam, prestéu o prestáu, presten; prestat, prestats, prestada, prestades; prestaría; prestaré; si yo prestara; dixo, dixes, dixe, dixem o dixam, dixéu o dixáu, dixen; dixat, dixats, dixada, dixades.)
2. Prest. s. m., prêt.
Es tot comtat a usura cant que ne prenda per razon del prest.
(N. E. los términos compte, cuenta, contar, cómputo, computare; y comite, conde, comte, se mezclan en los textos, no sólo en los antiguos.)
V. et Vert., fol. 13.
Est tout compté pour usure quoi qu'il en prenne par raison du prêt.
No m detz a do ni a prest.
Rambaud d'Orange: Aras no siscla.
Ne me donna à don ni à prêt.
- Sorte d'exaction.
Ni albergada, ni do, ni prest. 
Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 134. 
Ni droit de gîte, ni don, ni prêt. 
Carta sagelada col rey..., conoc qu' el prest... li fes hom de grat.
Cartulaire de Montpellier, fol. 200.
La charte scellée avec le roi..., il reconnut que le prêt... on lui fît de gré. ANC. CAT. Prest. IT. Presto.
3. Presta, s. f., prêt.
Quals causas podon esser donadas a presta.
Trad. du Code de Justinien, fol. 23.
Quelles choses peuvent être données à prêt.
CAT. Presta.
4. Prestansa, s. f., prêt.
Aquel om... qui receup autrui aver en prestansa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 23.
Cet homme... qui reçut l'avoir d'autrui en prêt.
IT. Prestanza.
5. Prestayre, Prestador, s. m., prêteur.
Lo prestayres deslials, cant ve la paubra gen plus afazendada e greviada..., lur ven plus car. V. et Vert., fol. 14.
(chap. Lo prestamiste desleal, cuan veu la pobra gen mes afaenada y agraviada..., los u ven mes car; ere típic dels tratans de besties de cárrega, machos, mules, caballs, rucs - burros, cuan lo habíen pagat, ya ne nessessitaben un atre. A Beseit va sé famós “engerra”, Eutropio : Tropio, que ere tratán. “Lo clot de Tropio” está a la vora del portal de Villanova, Vilanova. Se va fé una permuta, crec, per un terreno aon está lo pon de la Viña, pera pugué passá a les fábriques - si plovíe mol y creixíe “lo riu de les basses”, que es aon está la passera cap al Racó del Toscá, restaurán La Rabosa. De estos préstamos ne parle tamé 
“l'agüelo Sebeta”, de Valjunquera, Vallchunquera. Ya tots sabem quí es lo autó de los textos de Luiset y son yayo.)
Le prêteur déloyal, quand il voit la pauvre gent plus embarrassée et grevée..., leur vend plus cher.
Mas quan falho 'l prestador, 
No pot far V ni VI terna.
Aimeri de Peguilain: Li folh.
Mais quand manquent les prêteurs, il ne peut faire cinq ni six ternes.
ANC. FR. Lequel enprunt il renderont dedens l'espasse de deux moys, jà soit que li presterres vellie le terme alongier.
Ann. du règne de S. Louis, à la suite de Joinville, p. 230.
ESP. Prestador. (prestamista) IT. Prestatore. (chap. Prestadó, prestadós, prestadora, prestadores; prestamista o prestamiste, prestamistes, fem. prestamista, prestamistes; v. dixá : dixadó, dixadós, dixadora, dixadores.)
 
riu de les basses, toll de Rabosa, racó del Toscá 3
 
Prestre, s. m., lat. presbyterum, prêtre.
Voyez Denina, t. III, p. 190.
Un trichayre, prestre layre, 
Vol que chan, pus suy chantaire.
Guillaume de Berguedan: Un trichayre.
Un traître, prêtre larron, veut que je chante, puisque je suis chanteur.
Cant lo prestre chastia los pechadors.
Trad. de Bède, fol. 55.
Quand le prêtre réprimande les pécheurs.
ANC. FR. Il faut certainement qu'il ait le nom de prestre, 
Prestre veut dire vieil.
Ronsard, t. II, fol. 1360.
CAT. ESP. PORT. Preste. IT. Prete. 
(chap. Preste, prestes.)
2. Preveire, Preire, s. m., prêtre.
Ni 'l preire secodra l' isop.
Pierre d'Auvergne: Cui bon vers. 
Et le prêtre secouera le goupillon.
Fals preveires e fals abatz.
B. de Ventadour: Pus mos.
Faux prêtres et faux abbés.
ANC. FR. Ainsinc se puet cil confessier
Qui vuet son provoire lessier.
Roman de la Rose, v. 11384.
Vieingnent avant les clercs et les provères. Joinville, p. 28.
CAT. Prebère. ESP. Presbítero. PORT. Presbytero.
(chap. presbítero, presbíteros; prevere, preveres. Una de les graduassions de la iglesia, escolanet, sacristá, mossen, etc., hasta lo Papa de Roma. Los chapurriaus tenim un Cardenal y Arzobispo de Barselona que parle chapurriau y es de Queretes, Juan José Omella.)
3. Preveira, Preveiria, s. f., prêtrise, sacerdoce.
Mal portara honor al rei ni seignoria, 
Pois no la porta a Dieu ni a sa preveira.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.
Il portera mal honneur et seigneurie au roi, puisqu'il ne le porte pas à Dieu ni à son sacerdoce.
Qui cobeita a aver lo govern de preveiria.
Trad. de Bède, fol. 57.
Qui convoite d'avoir la direction de sacerdoce.
4. Preveiraria, s. f., prêtrise, sacerdoce.
Segon la costuma de preveiraria.
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 1.
Selon la coutume de sacerdoce.
5. Preveirage, s. m., sacerdoce.
En sant preveirage ufrires espiritals ufrennas.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre. 
Dans le saint sacerdoce vous offrirez des offrandes spirituelles.
CAT. Preberatge.
6. Preveirat, s. m., lat. presbyteratus, prêtrise, sacerdoce.
Tro que lo bistbes lo get de clercia o, si es preveires, de preveirat.
Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Jusqu'à ce que l'évêque le rejette de cléricature ou, s'il est prêtre, de sacerdoce.
CAT. Presbiterat. ESP. IT. Presbiterato.
7. Preveiral, Preveyral, adj., lat. presbyteralis, sacerdotal.
En la preveyral sagranza
Torna lo pas ses duptansa.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum a.
A la consécration sacerdotale le pain change sans doute.
CAT. ESP. (chap.) Presbiteral. PORT. Presbyteral. IT. Presbiterale.
8. Archiprestre, s. m., archiprêtre.
Johan, archiprestre de Sanh Johan de Letra.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 139.
Jean, archiprêtre de Saint-Jean-de-Latran.
(N. E. Observen ustedes el uso del guioncico por parte de los franceses, y el uso o abuso actual del mismo por parte de los catalanoescribientes como la Ascuma. Su lengua, el occitano, no estaba plagada de estas manías, galicismos, y tonterías; lo peor vino después de Pompeyo Fabra, un químico con aspiraciones a lingüista, inútil como el que asó la manteca. Ahora coges a un lingüista de hoy en día con aspiraciones a químico, y Chernóbil parecerá una mascletá de Valencia.)
ESP. PORT. Arcipreste. IT. Arciprete. (chap. Arcipreste, arquipreste, archipreste : de archi o arqui (mes que, per damún de) + preste; pl. arciprestes, arquiprestes, archiprestes.
Lo mes famós va sé lo Arcipreste de Hita, naixcut a Alcalá de Henares
(lo riu que naix a Horna).
Va escriure “lo llibre del bon amor” als olivás de Beseit, y después lo va traduí o transladá al castellá de la época, que ere la mateixa que la de Ramón Lull.
Llástima que no tinga probes del llibre en cuestió en chapurriau, perque se deuríe cremá cuan la guerra de la independensia, com tans códices, 
o be sel van emportá los fransesos a les seues mol bones biblioteques y allí está, cubert de pols, hasta que algún investigadó chapurriau bufo y lo óbrigue en cuidadet, en guans blangs pera que no se espentolo del tot.)
 
Arcipreste, Hita, Beceite, lo llibre del bon amor, el libro del buen amor

 

9. Archipreire, Archipreyre, Arquipreire, s. m., archiprêtre.
Almornier, archipreire,
Ardiaque, prebost,
De totz me passi tost.
G. Riquier: Pus Dieu.
Aumônier, archiprêtre, archidiacre, prévôt, de tous je me passe tôt.
L' archipreyre e l' avesques. Leys d'amors, fol. 104.
(chap. Lo archipreste y lo obispo; avesques, évêque, vespe tamé se trobe an algún texto en aragonés; bisbe, etc. Són com les avespes.)
L'archiprêtre et l'évêque.
Del acessamen que n' avem fag del arquipreire.
Tit. de 1285. Arch. du Roy., Toulouse, J. 323.
De l'acensement que nous en avons fait de l'archiprêtre.

viernes, 28 de noviembre de 2025

Prat - Precipient

Prat, s. m., lat. pratum, pré.

Quan vei florir pratz e boyssos.

E. Cairels: Mout mi platz.

Quand je vois fleurir prés et buissons. 

Pel gent estiu ni per las flors del prat.

Le moine de Montaudon: Aras pot.

Par le gentil été et par les fleurs du pré.

ANC. FR. Ung certain prat... ouquel prat ung lors nommé Jehan de Clavaire eust beuté... pasturer. 

Lett. de rém., 1442. Carpentier, t. III, col. 388.

CAT. Prat. ESP. PORT. Prado, IT. Prato. (chap. Prat, prats; la vall del prat a Beseit; lo prat está damún de l'assut, aon viu mon cusí Pistoles, José Ramón Urquizú Guimerá, en la seua dona de Tailandia, y en sa mare Pilar Guimerá Ramia.)

2. Pradal, s. m., pré, prairie.

El tornei rengat, espes,

A Saill, fora del pradal,

N' aic lo bon elme que tan val.

G. de Berguedan: Talans m'es. 

Au combat aligné, épais, à Sail, hors de la prairie, j'en eus le bon heaume qui tant vaut.

Dos deniers del pradal.

Cartulaire du Bugue, fol. 1. 

Deux deniers de la prairie. 

ANC. ESP. Pradal.

3. Pradelh, Pradel, s. m. dim., préau, petit pré, pelouse.

M' anava sol per un pradel.

Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier. 

J'allais seul par un préau.

E 'l doutz pradelh 

E 'l vergier on chanton l' auzelh.

P. Vidal: Pois ubert.

Et la délicieuse pelouse et le verger où chantent les oiseaux.

ANC. FR. Le roi descendi, après manger, ou prael, desouz la chapelle.

Joinville, p. 8.

ESP. Pradillo. IT. Pratello. (N. E. Pradell de la Teixeta, Tarragona)

 

Pradell de la Teixeta, Tarragona

 

4. Pradet, s. m. dim., petit pré.

En un pradet, culhen flor,

Encontrei pastora ses par.

J. Esteve: L'autr'ier. 

En un petit pré, cueillant fleur, je rencontrai bergère sans pareille.

Volc esser venc en un pradet.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps. 

Il voulut être vaincu dans un petit pré. 

CAT. Pratet. ESP. Pradito (pradillo, pradecito). 

(chap. pradet, pradets.)

5. Prada, s. f., prairie, pré.

Non chan per auzel ni per flor... 

Ni per reverdir de la prada.

Rambaud d'Orange: Non chan. 

Je ne chante pour oiseau ni pour fleur... ni pour le reverdir de la prairie.

Par la flor en la prada.

Marcabrus: Lanquan.

La fleur paraît dans la prairie.

ANC. FR. Se logèrent tous ensemble au bout de la prée en une ville.

Monstrelet, t. II, fol. II.

6. Pradaria, s. f., prairie.

Vergiers e pradarias.

(chap. Vergés y praderes; vergé tamé se li diu al jardí.)

Brev. d'amor, fol. 46. 

Vergers et prairies.

Passan vilas e borcx e boys e pradaria.

Roman de Fierabras, v. 64.

Ils passent villes et bourgs et bois et prairie. 

ANC. FR. Les sains enmi la praerie.

Roman del conte de Poitiers, v. 1123.

Forès et praeries tout ce n'i faut noient. 

Roman de Berte, p. 14.

CAT. ESP. (pradera) PORT. Praderia. IT. Prateria. 

(chap. Pradera, praderes.)

7. Pradela, s. f., prairie.

Els pratz Marimonda, qu'es bela la pradela. 

Ar si fay Ferabras armar en la pradela.

Roman de Fierabras, v. 1293 et 132.

Aux prés de Marimonde, qu'est belle la prairie.

Maintenant Fierabras se fait armer dans la prairie.

 

Pratica, s. f., lat. practica, pratique.

La pratica e uzança.

Doctrine des Vaudois.

La pratique et usage.

CAT. (pràctica) ESP. (práctica) Practica. PORT. IT. Pratica. 

(chap. práctica, práctiques.)

2. Practic, adj., lat. practicus, pratique.

Entendement practic... es dit practic, quar praxis vol dire operacio.

Ars mechanica et practica.

(chap. L'art mecánica y práctica; les arts.) 

Eluc. de las propr., fol. 22 et 105. 

Entendement pratique... est dit pratique, parce que praxis veut dire opération.

Art mécanique et pratique.

ANC. FR. Juger de ce à quoi il est pratic, et dont il fait profession.

Joyeusetez, Facéties, etc., p. 10.

CAT. Practic (pràctic). ESP. Practico (práctico). PORT. IT. Pratico.

(chap. Práctic, practics, práctica, práctiques.)

3. Praticamen, s. m., pratique, ce qui regarde le praticien.

De fesiqua sai ieu aisi sometamens

E de rethorica e dels praticamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De physique je sais aussi supérieurement et de rhétorique et des pratiques.

4. Praticar, v., pratiquer, exercer.

En las cors ont an a praticar.

Statuts de Provence. BOMY, p. 8. 

Dans les cours où ils ont à exercer.

CAT. ESP. Practicar. PORT. Praticar. IT. Praticare. 

(chap. practicá : practico, practiques, practique, practiquem o practicam, practiquéu o practicáu, practiquen; practicat, practicats, practicada, practicades; antigamén practicá ere com platicá : parlá, discutí, sobre tot a les corts : “En las cors ont an a praticar.” : A les corts, aon han de platicá, o be exersí - ejersí, practicá.)

 

Prau, adj., lat. pravus, pervers, méchant.

Las pravas obras.

Trad. de Bède, fol. 60.

Les perverses œuvres.

CAT. Prau. ESP. IT. Pravo. (chap. Pervers, perversos, perversa, perverses; roín, roins, roína, roínes : ruín, ruins, ruína, ruínes; mesquí, mesquins.)

2. Pravitat, Pravetat, s. f., lat. pravitatem, perversité, iniquité, dépravation.

La pravetaz dels mals homes.

Cant el sufre las doras pravitaz dels homes.

Trad. de Bède, fol. 22. et 50. 

La perversité des hommes méchants

Quand il souffre les dures iniquités des hommes. 

ANC. FR. Nous appellons les pravitez de l'âme, vices.

Anc. trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 9.

CAT. Pravitat. ESP. Pravedat (pravedad). PORT. Pravidade. IT. Pravità, pravitate, pravitade. (chap. Pravedat, pravedats; perversidat, perversidats; ruindat, ruindats; iniquidat, iniquidats; depravassió, depravassions.)

3. Pravamen, adv., perversement.

Nuils non pot aver misericordia en altrui, que, vivent pravamen, no l' a en se.

Trad. de Bède, fol. 64.

(chap. Dingú pot tindre misericordia de un atre, qui, vivín perversamen (pravamen), no la té pera nell.)

Nul ne peut avoir miséricorde pour autrui, qui, vivant perversement, ne l'a pas en soi. 

IT. (ESP.) Pravamente. (chap. Pravamen, perversamen, roínamen, vissiosamen.)

4. Depravar, v., lat. depravare, dépraver, vicier. 

Part. pas. La libertat natural dels mals es depravada... per obstinacio.

(chap. La libertat natural dels roíns es depravada... per obstinassió, tossudés.)

Eluc. de las propr., fol. 8.

La liberté naturelle des méchants est viciée... par obstination.

CAT. ESP. PORT. Depravar. IT. Depravare. (chap. Vissiá, depravá : depravo, depraves, deprave, depravem o depravam, depravéu o depraváu, depraven; depravat, depravats, depravada, depravades.)

Ignacio Sorolla Vidal. Si yo fora catalaniste, cuántes coses ignoraría

5. Adepravar, v., gâter, endommager, dépraver. 

Part. pas. Los digs consols an... la conoychenssa... de aiguieras adepravadas.

(chap. Los dits consuls tenen... lo coneiximén (coneixensa, saben)... de aigüeres espentolades, en mal estat, que se han de arreglá.)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126. 

Lesdits consuls ont... la connaissance... des ruisseaux d'arrosage endommagés.

 

Prazin, s. f., lat. prasina, prasine, terre verte. (N. E. Ver Prat.)

Prazin es terra o greda vert cum porr, per que es dita prazin, quar prazon en grec vol dire porr. (N. E. Ver Porr, porro, puerro, más arriba.)

Eluc. de las propr., fol. 267.

La prasine est terre ou craie verte comme porreau, c'est pourquoi elle est dite prasine, parce que prazon en grec veut dire porreau.

Prebenda, Prevenda, s. f., lat. praebenda, prébende, bénéfice

Senhors que an alcunas prebendas a donar, que las donan a personas non dignas.

V. et Vert., fol. 16. 

Seigneurs qui ont aucunes prébendes à donner, qui les donnent à personnes non dignes

Ieu viu de paupra prevenda.

Hugues de Saint-Cyr: Servit.

Je vis de pauvre bénéfice.

CAT. ESP. PORT. IT. Prebenda. (chap. Prebenda, prebendes; benefissi, benefissis; renta, rentes.)

2. Prevendar, (N. E. No se encuentra con b, prebendar?) v., prébender, donner une prébende.

Part. pas. Am degua et am canorgues prevendatz.

(chap. En degá (decano) y en canonges (canónigos) prebendats, benefissiats.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.

Avec doyen et avec chanoines prébendés. 

ESP. Prebendar.

Le CAT., le PORT, et l'IT. font usage du part. pas. Prebendat, prebendado, prebendato. (chap. canonge prebendat, canonges prebendats; abadesa prebendada, abadeses prebendades; no sé si a les monges o abadeses sels donabe prebendes, pero sí rentes sobre les propiedats del monasteri o convén.)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

 

Precipient, adj., lat. praecipientem, ordonnant, commandant

Per voluntat de Dieus precipient o eficient. 

Auctoritat precipient et imperativa.

Eluc. de las propr., fol. 6 et 9. 

Par volonté de Dieu ordonnante ou efficiente. 

Autorité ordonnante et impérative.


Preda