Mostrando las entradas para la consulta mala cara ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mala cara ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 14 de octubre de 2026

Gaucelm Faidit. Lo rossinholet salvatge

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

2701, 698.

Gaucelm Faidit fo d'un borc que a nom Uzercha, qu'es en l'avescat de Lemozi. Fils fo d'un borzes: e cantava piegz d'ome del mon, e fes mot bos sos e bonas cansos. E fes se joglar per so car ac perdut tot son aver à joc de datz. Hom fo mot larcs e mot glotz de manjar e de beure, per que en devenc gros otra mesura. Mot fon lonc temps desastrucs de dos e d'onor à penre, que plus de 20 ans anet per lo mon qu'el ni sas cansos no foro grazitz ni volgutz. E pres molher una soudadeira que menet ab si per cortz, que avia nom Guilhelma Monja. Fort fo bella et ensenhada; et esdevenc si grossa e grassa com era el. E fo d'un ric borc que a nom Alest, della marca de Proensa, della seingnoria d'en Bernart d'Anduza. 
E messier Bonifassi, marques de Monferrat mes lo en aver et en raubas, et en gran pres lui e sas cansos.
Vos avetz auzit qui fon Gaucelm Faidit, ni com venc ni estet. Mas el ac tan de cor que se enamoret de madona Maria de Ventadorn, de la meillor domna e de la plus avinens que fos en aquela sazo, e d'ela fazia sas cansos. E la pregava en cantan, et en cantan prezicava e lauzava sa gran valor: et ela lo sufria per lo pretz que li donava. Et enaissi duret lur amor be sept ans, que anc non ac plazer endreg d'amor. E si venc un dia en Gaucelm denan sa dona, e dis li o ela l faria plazer endreg d'amor, o ela lo perdria; e serquaria dona don li venria grand be d'amor. E pres comiat d'ela iradamen. E madona na Maria mandet per una dona que avia nom madona Audiart de Malamort, que era bela e gentil, e dis li tot lo fag d'en Gaucelm e de si; e que la degues cosselhar co respondera à 'n Gaucelm, ni co l poiria retener ses far amor à lui. Et ela dis que no la cosselharia del laisar ni del retener; mas ela l faria partir de s'amor que no s'en rancuraria ni seria sos enemicx. E madona na Maria fo molt alegra cant auzi aisso, e preguet li mot que o complis. Madona n'Audiartz s'en anet; e pres un messatge cortes, e mandet dizen à 'n Gaucelm que ames may un petit auzel él punh, que una grua volan él cel. 
Gaucelm, cant auzi aquel man, montet à caval e anet s'en à madona n'Audiart; et ela l receup mot amorozamen. E el li demandet per que ela li avia mandat del pauc auzel e de la grua. Et ela l dis que mot avia gran piatat de lui, car savia que el amava e non era amat: mas car l'avetz montat son pretz, e sapiatz qu'ela es la grua; e ieu soi lo petit auzel que vos tenetz él punh, per far e per dir totz vostres comans. E sabes be que ieu soi gentils e auta de riqueza, e jove d'ans, e si dis hom que ieu soi fort bela. E anc mais no dei ni promis, ni enganiei ni fui enganada; e ai gran voluntat de valer e de esser amada, per que ieu gazanh pretz e lauzor. E sai que vos etz cel per cui o puesc tot aver; e ieu sui cela que o puesc tot gazardonar. E vuelh vos per amador; e fas vos don de mi e de m'amor, ab tals covens que vos prengas comiat de madona Maria; e que fassatz una canso rancuran d'ela cortezamen, e digas, que pus no vol segre autra via, que vos aves trobada autra dona, franca e gentil, que vos amarà. E can Gaucelm auzí los plazers plazens que l dizia, e ves los amoros semblans que l mostrava e'ls precs que l fazia, e car era tan bela, fo sobrepres d'amor que no saup on se fon. E can fo reconogut, e el li redet grans gracias aitan con poc ni saup, com fera tot so qu'ela li comandaria; e s partiria de s'amor de madona Maria e metria tot son cor en ela. E aquesta promessios fes laús à l'autre.
Gaucelm s'en anet ples de joia; e penset de far chanso que fos entenduda que partit se era de madona Maria, e que autra ne avia atrobada que l'avia retengut; e la canso dis:
Tant ai sufert longamen greu afan.
Aquesta canso saup na Maria, e alegret s'en mot; e madona n'Audiart atressi, car conoc qu'el avia partit son cor e son chant de madona Maria, car avia crezudas las falsas promessas de lieis per aquesta canso. E à cap d'una sazo Gaucelm Faidit anet vezer madona n'Audiart ab gran alegrier, com sel que esperava intrar en cambra mantenen: et ela l receup fort. En Gaucelm fo à sos pes e dis qu'el avia fag son comandamen, e com el avia mudat son cor en ela; e qu'ela li fazes los plazers qu'ela li avia promes, e que fos meritz de so que avia fag per ela. Madona n'Audiart li dis: que vos es trop valens e trop prezatz, e que non es dona él mon que no s degues tener per pagada de sa amor; car vos es paire de valor. E ayso que vos promezi non o fi per voluntat de vos amar per amors; mas per vos traire de preso on vos eras, e de aquela fola esperansa que vos a tengut pus de VII ans. E car sabia la voluntat de madona na Maria, car ieu sabia que res de vostres volers no vos atendera: car ieu serai vos amiga e bevolens é tot can comandares ses mal estar. Gaucelm auzi ayso e fo tristz e marritz; e comensa clamar merce à la dona, qu'ela no l'aucizes ni l traïs, ni l'enganes. Ela l dis qu'ela no lo aussiria ni enganaria, ans vos ay trag d'enguan e de mort. Can vi que no valia clamar merce, anet s'en com hom marritz, car vi qu'enaissi era enganatz; car se era partitz de madona Maria, e so que l'avia promes o avia fag per engan. E pesset que tornes merce clamar à madona Maria, e fes aquesta canso que dis:
No m'alegra chans ni critz
D'auzelh mon felh cor engres.
mas per chansos ni per res del mon non poc trobar perdo, ni foro auzitz sos precs.
Can Gaucelm fo partitz de madona Maria per madona Audiart, aysi com avetz auzit, el estet lonc tems marritz per lo engan que ac pres. 
Mas madona Maria Garida d'Albusso, molher d'en Raynaut vescoms d'Albusso, lo fey alegrar e chantar; que l dis tans de plazers eill mostret tant d'amoros semblans, per qu'el s'enamoret d'ela e la preguet d'amor. Et ela, per so qu'el la mezes en pretz et en valor, si receup sos precs, e ill promes de far plazer d'amor. Longamen durero los precs d'en Gaucelm, mot la lauzet à son poder: et ela, com se fos cauza qu'ela no s'alegres de la lauzors qu'el fazia d'ela, no l'avia nulh amor ni nulh semblan no li fez. Mas una vez, can prenia comiat d'ela, el li bayset lo col; et ela luy sofri amorozamen, don el visquet ab gran alegrier per aquel plazer. Mas ela amava'n Uc de la Signa, qu'era filh d'en Uc lo Brun coms de la Marcha, et era mot amic de Gaucelm. La dona si estava al castel del Busso, on ela no podia vezer n Uc de la Signa ni far negu plaze (plazer); per que ela se fes malauta de mort, et vodet se ad anar à Nostra Dona de Rocamador. E mandet dire à'n Ugo de la Signa que vengues à Uzercha, en un borc on estava en Gaucelm Faidit, e que vengues à furt, e que descavalgues à l'alberc d'en Gaucelm; et ela venria aqui e l faria plazer d'amor: et assignet li lo jorn que vengues. Can n Ugo o auzi fo molt alegres, e venc s'en lai al dia mandat; e desmontet en l'alberc d'en Gaucelm: e la molher d'en G. can lo vi lo receup ab gran alegrier. E la dona venc e desmontet en l'alberc, e trobet n Uc rescost en la cambra on ela devia jazer. Et ela can l'ac trobat fo molt alegra e estec dos jorns aqui; e pueys s'en anet à Rocamador. Et el atendet la aqui tro que venc; e pueys estero aqui autres dos jorns can fo venguda: e cada nueg jazian ensems ab gran joi. E non tardet gayre can s'en foro tornatz qu'en Gaucelm venc, e sa molher contet li tot lo fag. Can Gaucelm o auzit per pauc no morí de dol, car crezia que non ames autre may lui; e car l'avia colgat en son lieg fo ne plus dolens. Don fe per aquesta razo una mala canso que di:
S'anc negus hom per aver fin coratge.
Ayso es la derreira qu'el fe.

Uzerche, Uzercha



2701, 3794, 7225-6, 7698, M.

Ai auzit que s'esbaudeja
Per amor en son lenguatge;
E m fai si morir d'enveja,
Quar leis cui desir
No vei ni remir,
Ni no m volc ogan auzir.
Pero del dous can
Qu'il e sa par fan
Esfortz un pauc mon coratge;
E vau conortan
Mon cor en cantan,
So qu'ieu no cugei far ogan.

Empero nul alegratge
No m dona res quez ieu veja:
Per qu'ieu penei mon folatge.
Et es dreg qu'aissi m'esteja; 
E deu m'avenir,
Quar per fol cossir
Laissiei mon joi à cauzir,
Don soi en afan
E n'ai ira tan:
E conosc en mon coratge,
Qu'ai estat un an
Que non aic joi gran
Ni re que m vengues à talan.

E si tot plang mon damnatge,
Mon cor aclin' e sopleja
Vas lieis quez a senhoratge.
E mi be tanh qu'esser deja,
Qu'anc no m poc plus dir,
Quan venc al partir,
Mas sa cara l vi cobrir,
Em dic sospiran
A dieu vos coman.
E quan pens en mon coratge
L'amor e'l semblan,
A pauc en ploran
No m'auci quar noill sui denan.

Midons, qu'a mon cor en gatge,
Prec, si com cel que merceja, 
Que no m'aia cor volatge
Ni fals lauzengier no creja
De mi, ni s'albir
Que vas autra m vir:
Que per bona fe sospir
E l'am ses engan
E ses cor truan:
Qu'ieu non ai ges tal coratge
Com li fals drutz an,
Que van galian;
Per qu'amors torna en soan.

Anc no falsiei mon visatge
Vas lieis cui mos cors s'autreja,
Pos l'agui fait homenatge;
E non ai cor que recreja
Ja del seu servir. 
Cui qu'enoi ni tir
Seus soi, e no m posc giquir
De lieis tan ni quan,
Qu'autra non deman,
Ni non es en mon coratge
Res qu'ieu volha tan:
Per que la reblan
Mas mas juntas humilian.
Canso de te fatz messatge;
E vai ades e d'espleja
Lai on jois a son estatge, 
A midons que tan me greja; 
E poiras li dir
Qu'ieu mor de dezir.
E s'ilh te denh' acuillir, 
Vai li remenbran,
E no t'an tarzan 
Lo consirier e'l coratge,
E l'amor tan gran
Don mor deziran,
Quar no la remir en baizan.

Na Maria tan
Avetz de pretz gran,
Per que son tug d'agradatge
Mei ditz e mei can,
Per la lauzor gran
Quez ieu dic de vos en cantan.

2701, 7225-6, 7698, M. 

Non alegra cant ni critz
D'auzels mon fel cor engres;
Ni no sai per que cantes
Ni perdes
Mos ditz, quar be los perdria
S'ieu dizia
Que m valgues
Ab midons precs ni merces:
Quar no s tanh ges
Que per mil sia queritz
Perdo, tan li soi fallitz.

Doncs per qu'er mos cant auzitz 
Si no l platz que m perdones? 
Per que? per so que l pregues 
Que s vengues
De mi; quar m'avenc un dia
Que bauzia
Ni no-fes,
Ni pregar d'autra m plagues
Tan que m tolgues
Leis: don tanh que si' aunitz,
Quar mal ai sos dos grazitz.

Qu'enaissi for'ieu gueritz, 
S'ela tan s'umilies
Que vengamen n'entendes.
Pos apres
Vis co mos dans me castia,
Si l plazia,
Qu'aissi es.
E quar anc fi re que l pes
M'es tan mal pres,
Qu'en lieis ai mans bes complitz
Perdutz, e sai son traïtz.

Q'una fals'enganairitz,
On beutat mala nasques, 
Me fes falhir tan, qu'ades 
Me pendes
Cilh que de nient m'avia
Mes en via
De totz bes.
Pero s'om totz cels agues
Mortz qu'an mespres,
E noi fos capdels e guitz
Merces, mans n'agr'om delitz.

Doncs tot serai tant arditz,
Q'umils, mas juntas, cofes,
L'irai pregar à sos pes 
Que m dones
Don que m perdon'o m'aucia,
Be m plairia
M'aucies:
Mas ieu non cre qu'ilh fezes
Re qu'ieu volgues,
Ans sai qu'es seu lo cauzitz.
Qu'ieu moir' o viva marritz.

Pero no m soi tan partitz 
De joi, ni dira tan pres,
Qu'ieu no sofris e senhes,
Si m mostres
So sen e sa cortezia.
Be m'auria
Sobrepres,
Si'l sieu humil cors cortes,
Francs, gent apres,
De jois e d'amor noiritz,
M'era de perdon aizitz.

Al senhor cui Peiteus es 
Man que noill pes 
D'un no qu'es per me auzitz
Que val mil ocs afortitz.


2701, 3794, 7226, 7614, 7698, M.

Tant ai sufert longuamen greu afan
Que, s'estes mais que no m'aperceubes
Morir pogra tost e leu si m volgues,
Qu'à la bella non prezera dolors,
En cui mala fo beutatz e valors,
Don regardan part forsatz mon coratge.
E pos no l platz segrai altre viatge;
Qu'à lieis non cal, ni cre que s tenh'à dan
De perdre mi ni'l bels ditz de mon can.

Pero tal res ten hom vil qu'es prezan,
E tal ren pert que dis que l'es ben pres,
Que pois li fai sofracha mens de bes:
Mas de midons es tan gran sa ricors,
Que re no s te si m pert ni m vir aillors.
Donc be fis ieu otracujat folatge,
Quar percassiei ma mort e mon damnatge
Per mon fol cor, que m fes dir en cantan
So don degra gent cubrir mon talan.

E pos mon cor e mei olh trahit m'an,
E ma mala domn' e ma bona fes,
Si que cascus m'agra mort si pogues,
Clamar m'en dei com de mals bailidors.
E li miei olhs mensongier, traïdors,
No creirai mais ni fiansa ses gatge:
Quar cel es fols que fai fol vassalatge,
E fols qui vol aver à son coman
Tot so que ve plazen e ben estan.

Meravilh me, pos ab midons es tan
Pretz e valors, rics fatz e ditz cortes,
Com pot esser que noi sia merces;
E m meravilh, de lieis on es honors,
Jois e jovens, que non i si' amors:
E m meravilh de domna d'aut paratge,
Pros e gentil, qu'es de mal senhoratge;
Ni com pot far contra sa valor tan,
Que desmenta son franc humil semblan.

De tot aisso m'ai meravilha gran:
E pos li platz que no se cami'en res
No m tenra mais enfrenat sos mal fres,
Qu'eras m'en part, si tot s'es desonors;
Et agra m'ops que fos del maltrag sors.
E pos li platz qu'alhors vir mon estatge,
Bon encontre m don dieus e bon intratge;
E m lais trobar domna ses cor truan;
Qu'ab mal senhor ai estat aquest an.

Ab tot aital mal e brau e tiran
Volgr' ieu estar voluntiers, si l plagues,
Mais qu'ab autra que mais de be m fezes;
E pois li platz à tal vau per socors
Don me venon al cor plazens doussors.
Bell'es e pros, franca, d'umil estatge;
Et a m mandat per un cortes messatge,
Q'un pauc auzel sus mon punh que no s'an
Am mais qu'al cel una grua volan.

Mon Santongier man e mon Sobre-gatge
Qu'ar ai comprat gran sen ab gran folatge;
E sai del ben e del mal d'amor tan,
Que jamais jorn no m'aucirai pregan.

domingo, 4 de octubre de 2026

20. Rambaldo di Vaqueiras. Aras cant vei verdejar

20. Rambaldo di Vaqueiras. *

La prima poesia è data secondo il testo ricostituito da P. Meyer (Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français, Paris, 1874, p. 89); 
per la seconda si dà la lezione del Bartsch (Crest. prov. p. 128); 
per la terza la lezione d'J pubbl. dallo Stengel (Rivista di filologia romanza, I, 33; cf. Crescini, Araistrigò, Padova, 1887).

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Aras cant vei verdejar
pratz e vergiers e boscatges
voil un descort comensar
d'amor per qu' ieu vauc a ratges:
c'una domnam sol amar, (domna 'm : me)
car camjatz l'es sos coratges,
per qu'ieu fauc desacordar
los motz els sons els lengatges.
Ieu so quel que ben non aio,
ni encora non l'averò
per abrilo ni per maio, 
si per ma dona no l'ò; 
e s'entendo son lengaio
sa gran beutat dir non so. 
plus fresqu' es que flor de glaio
e ia no m'en partirò.
Bele douse dame chiere, 
a vos mi don e m'otroi; 
ja n'aurai mais joi' entiere
si ne vos ai e vos moi. 
molt estes male guerriere 
si je muer par bone foi, 
mais ja per nule maniere 
nom partrai de vostre loi.
Dauna, io mi rent a bos, 
coar es la mas bon' e bera
c'anc fos, e gaillard' e pros, 
ab que nom fossetz tan fera. 
mout abetz beras haisos
ab color fresqu' e noera. 
bos m'abetz, e sibs agos 
nom sofraisera hiera.
Mas tan temo vostro pleito 
todo 'n soi escarmentado, 
per vos ai pen' e maltreito
e mio corpo lazerado.
la not cant jatz en mio leito
soi mochas vetz resperado; 
per vos era non porfeito; 
faillit soi en mon cuidado, 
mais que faillir non cuide io. 
Bels Cavaliers, tant es cars 
lo vostr' onratz senhoratges 
que cada iorno m'esglaio. 
oimè! lasso, que farò 
si cele que j'ai plus chiere
me tue, ne sai por quoi?
ma dauna, he que dei bos 
ni peu cap santa Quitera, 
mon corasso m'avetz traito
e mot gen favlan furtado.

Truan, mala guerra sai volon comensar
domnas d'esta terra e vilas contrafar;
en plan o en serra cuidan ciutat levar
ab tors: quar tan poja l'onors
de leis que sotzterra lor pretz el seu ten car,
qu'es flors de totas las melhors
na Biatritz; car tan lor es sobreira 
qu'encontra leis faran totas senheira
e guerr' e foc e fum e polvereira. 
La ciutatz s'ajosta e fan murs e fossatz;
domnas ses semosta i venon daus totz latz,
si que pretz lor costa e jovens e beutatz;
em pes quel filha del marques
n'aura dura josta, car a conques en patz
totz bes e totz bos aibs cortes:
e quar es pros e franch' e de bon aire,
non estara plus en patz que sos paire,
que tornatz es a lansar et a traire.
Domnas de Versilha volon venir en l'ost, 
Sebeli e Guilha e na Riqueta tost;
la mair' e la filha d'Amsiza, quan que cost; 
apres ven de Lenta n'Agnes,
e de Ventamilha na Guilhelm' a rescost.
empres er la ciutatz en pes;
de Canaves i ven molt gran companha,
de Surian e domnas de Romanha,
na Tomazin' el domna de Suranha.
Engles e Garsenda e Palmeir' e n'Auditz,
n'Aud' e na Berlenda, n'Agnes e n' Eloitz
volon que lor renda joven na Biatritz;
sino, las domnas de Ponso
en querran esmenda, e lai part Mon Senitz
somo la ciutatz contenso,
qu'ades guerrei leis qu'es tan bon' e bela, 
que sos gens cors tol a la damizela
et a totas color fresqu' e novela.
Maria la Sarda el domna de San Jortz, 
Berta e Bastarda, mandon tot lor esfortz,
que joves Lombarda no rest de sai los portz: 
e sai qu'a na Biatritz plai,
quar lor reiregarda non pot esser tan fortz
qu'esglai lo seu fin pretz verai.
donan lor senh, cavalcon ab gran joia,
fag an ciutat et an li mes nom Troia, 
poestat fan de mi dons de Savoia.
La ciutatz se vana de far ost en arrenc, 
e sonal campana, e lo velhs comuns venc, (sona 'l : la)
e ditz per ufana que chascuna desrenc; 
pois ditz quel bela Biatritz
es tan sobeirana de so quel comuns tenc, 
c'aunitz n'es totz e desconfitz. 
trompas sonon e la poestatz cria: 
demandem li beutat e cortezia, 
pretz e joven; e totas cridon: sia!
La ciutatz si voja e movon lor carros, 
el velhs comuns poja, e geton en lor dos 
cuirassas de troja ab que cobron lor os: 
gambais an et arcs e carcais,
e non temon ploja, ni mals temps no lor nos. 
oimais veirem de grans assais.
de totas partz comenson a combatre,
na Biatritz cuidan de pretz abatre;
mas non lor val, s'eran per una quatre.
Per lor murs a fendre fan engenhs e carels, 
e calabres tendre, gossas e manganels,
foc grezesc acendre e fan volar cairels:
de jos trencan murs  ab bossos.
per tal nos vol rendre lo seus gentils cors bels
joios, fatz de belas faissos.
totas cridan: ajuda tras l'esponda !
l'un' a l'autra; la tersa ten la fronda,
e trazon tuit li genh a la redonda.
Na Biatritz monta, e vas de pretz garnir;
ausberc ni porponta non vol, e vai ferir;
cel' ab cui s'afronta es certa de morir;
e jonh et abat prop e lonh.
fait a mainta jonta si que l'ost fai partir;
pois ponh tant quel carros desjonh.
tanta n'a prez' e derrocad' e morta, 
quel velhs comuns s'esmaj' es desconorta, 
si qu'a Troia l'enclaus dedins la porta.
Na Biatritz, bem plai quar etz estorta 
a las velhas, quel vostres gens cors porta 
pretz e joven qu'a lor proeza morta.
Bels Cavaliers, vostr' amors mi conorta 
em dona joi e m'alegr' em deporta, 
quant autra gens s'esmaj' desconorta.

Valen marques, ja non dires de no, 
Que aitals es, e vos sabes ben, co 
Me tinc ab vos a lei de vassal bo, 
Cant assailhis a Cart entr' Ast e No,
Cant quatre sen cavalier a tenso
Vos encausavon feren az espero,
Que nos tengron ab vos mas sol trei companho; 
Can vos tornes e feris de rando,
Pueis vos dupteron mais non fai grua falco, 
Et hieu tornei a vos als magers obs quei fo, 
Que hieu e vos levem malamen del sablo 
N' Albert marques, qu' era cazutz jos de l'arso. 
Et ai estat per vos en mainta greu preiszo
Per vostra guerra, e n' ai a vostre pro 
Fag maint asaut e ars mainta maiszo 
E pres maint colp d'outra la garniszo;
E vos cobri a Messina d'un gros gambaiszo, 
En la batailha vos vinc en tal sazo, 
Queus ferion pel peitz e pel mento 
Dartz e cairels, sagetas, lanseo, 
Lansas e bran e coutel e fausso. 
Pueissas prezes Randas e Paterno, 
E Lissel e Termen e Lendin e Aido 
E Pale e Pazerma e Qualatagiro.
Fui als premiers sotz vostre gonfano; 
E cant' anes per crozat ves Saisso, 
Hieu non avia en cor, dieus m' o perdo, 
Que passes mar, mai per vostre resso 
Levei la cros e pris confessio. 
Adoncx era pres lo fort castel Babo
E no m' avion re forfag li Grifo, 
Quel vinc ab vos guerrejar a bando 
Entorn Blaquerna sotz vostre gonfano.
E portei armas a lei de Bramansso 
D'elm e d'ausberc e de gros gambaiszo, 
Em combatei sotz la tor al peiro 
Ei fui nafratz d' outra la garniszo 
E portei armas aitan pres del domo 
Tro que cazec l' emperador fello,
Sel que destruis son frair' ab trassio. 
Can vil gran fum e la flam' el quarbo 
El mur traucat en maint luec ses bon so 
Eus vi el camp per combatr' a bando 
Ab tan gran gaug ses tota failhiszo, 
Que dels lur eron sent per un per raszo, 
E vos penses de far defensio,
El coms de Flandres e Franses e Breto, 
Alamans e Lombartz e Borgonho 
Et Espanhols, Proensals e Gasco, 
Tug fom rengat, cavalier e pezo,
E l'emperaire ab lo cor al talo 
Esperonet son malvais companho; 
Plen d' avolesza pueis volgron li gloto, 
Nos fom austor et ilh foron aigro, 
E cassem los si com lops fai mouto; 
E l' emperaire fugit s' en a lairo 
E laisset nos palais Boqualeo 
E sa filha ab la cara faisso.
...
E franc vassal, can ser a senher bo, 
Pretz l' en rema e an bon guizardo; 
Perq' ieu esper de vos esmend' e do, 
Senher marques.

* Biografia, v. in Facsimili di antichi manoscritti, tav. 2; inoltre, dallo Chabaneau (op. cit. p. 86): 
... Et apellava la Bel Cavalier; e per aiso l'apelava enaisi que a 'n Raembaut segui aitals aventura, que podia vezer madona Biatritz quant el volia, sol qu'ela fos en sa cambra, per un espiraill don neguns non s'apercebia. et un jorn venc lo marques de cassar & entret en la cambra e mes la soa espaza a costa d'un leit e tornet s'en foras. e madona Biatritz remas en cambra e despoillet se son sobrecot e remas en gonella. e tolc l'espaza e se la ceins a lei de cavallier, e trasia la for del fuer e getet la en alt, e pres la en sa ma e menet se l'al bratz d'una part e d'autra de l'espasa, e tornet la costa del leit. et en Raembautz de Vaqueiras vezia tot so que vos ai dich per lo spiraill. don per aiso l'appellet pois totas vez Bel Cavalier en sas chansos...

viernes, 2 de octubre de 2026

10. Marcabrus. A la fontana del vergier,

10. Marcabrus. *

Secondo il testo del Bartsch (Chrest. prov. p. 49).

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

A la fontana del vergier,
on l' erb' es vertz jostal gravier,
a l'ombra d'un fust domesgier,
en aiziment de blancas flors 
e de novel chant costumier, 
trobei sola, ses companhier, 
cela que no volc mon solatz.
So fon donzel' ab son cors bel, 
filha d'un senhor de castel; 
e quant eu cugei que l'auzel 
li fesson joi e la verdors, 
e pel dous terminis novel, 
e que entendes mon favel, 
tost li fon sos afars camjatz. 
Dels olhs ploret josta la fon 
e del cor sospiret preon. 
Jhesus, dis ela, reis del mon, 
per vos mi creis ma grans dolors, 
quar vostra anta mi cofon; 
quar li melhor de tot est mon
vos van servir; mas a vos platz!
Ab vos s' en vai lo meus amics, 
lo bels el gens el pros el rics; 
sai m' en reman lo grans destrics, 
lo deziriers soven el plors. 
ai mala fos, reis Lozoics, 
que fai los mans e los prezics, 
per quel dols m' es el cor intratz! 
Quant eu l' auzi desconortar, 
ves leis vengui jostal riu clar. 
bela, fi m' eu, per trop plorar 
afola cara e colors;
e no vos qual dezesperar, 
que cel que fai lo bosc folhar, 
vos pot donar de joi assatz.
Senher, dis ela, ben o cre 
que Deus aja de mi merce 
en l' autre segle per jasse,
quon assatz d' autres peccadors; 
mas sai mi tol aquela re
don jois mi crec; mas pauc mi te, 
que trop s' es de mi alonhatz.

* Biografia, secondo il testo dello Chabaneau (op. cit. p. 9): Marcabrus si fo de Guascoingna, fils d' una paubra femna que ac nom Maria Bruna...
Marcabrus si fo gitatz a la port d'un ric home, ni anc no saup hom quis fo ni don. e n'Aldrics del Vilar fetz lo noirir. apres estet tan ab un trobador, que avia nom Cercamon, qu'el comenset a trobar; & adoncx avia nom Panperdut; mas d'aqui enan ac nom Marcabrun. et en aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. e fo mout cridatz et auzitz pel mon, e doptatz per sa lenga; car fo tant maldizens, que a la fin lo desfeiron li castellan de Guiana, de cui avia dich mout grant mal.

a la fin lo desfeiron li castellan de Guiana, de cui avia dich mout grant mal.

lunes, 31 de agosto de 2026

Venerable, Venet, Venia, Venial, Venialmens, Venir, Venguda, Venimen - Subventio

Venerable, adj., lat. venerabilem, vénérable.
Mon oeuvre sera vénale. 
De las gleisas e dels autres logs venerables. Trad. du Code de Justinien, fol. 1.
(chap. De les iglesies y dels atres puestos (llocs) venerables.)
Des églises et des autres lieux vénérables. 
CAT. ESP. Venerable. PORT. Veneravel. IT. Venerabile. 
(chap. Venerable, venerables.)

Venet, adj.: lat. venetus, bleu turquin, bleu de mer.
Indi color, autrament dita veneta, es color blava mot bela.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Couleur inde, autrement dite bleu de mer, est couleur bleue moult belle.

Venet, adj.: lat. venetus, bleu turquin, bleu de mer.

Venia, s. f., lat. venia, pardon, indulgence.
Venias e dejunis e trebals si donavan. V. de S. Honorat.
Indulgences et jeûnes et tourments se donnaient.
Quan li fraire seran tornat,... fasson lor venia el sol de la glieiza, e demandon ajutori d' oration de totz los frayres. Regla de S. Benezeg, fol. 79.
Quand les frères seront revenus,... qu'ils fassent leur pardon sur le seuil de l'église, et demandent aide de prière de tous les frères.
CAT. ESP. IT. Venia. (chap. En la venia, siñoría; venies.)

2. Venial, adj., lat. venialis, véniel.
Non crezet que fos mortals
Lo dig peccat, mas venials.
(chap. No creíe (va creure) que fore mortal lo dit pecat, sino venial.)
Brev. d'amor, fol. 58.
Il ne crut pas que fût mortel ledit péché, mais véniel.
CAT. ESP. PORT. Venial. IT. Veniale. (chap. Venial, venials.)

3. Venialmens, adv., véniellement.
En moutas manieyras pecca hom en matrimoni venialmens e mortalmens.
V. et Vert., fol. 92.
En de nombreuses manières l'homme pèche dans le mariage véniellement et mortellement.
CAT. Venialment. ESP. PORT. IT. Venialmente. (chap. Venialmen.)

Venir, v., lat. venire, venir, parvenir.  
Fassa m denan se venir,
E do m so qu' ieu plus dezir.
Azemar le Noir: Ja d' ogan.
Qu'elle me fasse devant soi venir, et me donne ce que plus je désire.
No sai on vauc ni d' on mi venc.
(chap. (yo) No sé aón vach ni de aón (me) ving.)
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je ne sais où je vais ni d'où je viens.
Fig. Qui be 'l volria lauzar,
D' un an no y poiria venir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Qui bien le voudrait louer, d'un an n'y pourrait parvenir.
- Survenir, advenir, arriver, tourner.
Czo que era a venir el lor vay annunciar. La Nobla Leycson.
Ce qui était à arriver il leur va annoncer.
Loc. Dieus que fetz tot quan ve ni vai.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Dieu qui fit tout ce qui vient et va.
Encaras mens pot venir a bon cap. 
Serveri de Girone: A greu pot.
Encore moins il peut venir à bonne fin.
Amors sol dissendre
Lai on li ven a plazer.
B. de Ventadour: Amors e que.
Amour a coutume de descendre là où il lui vient à plaisir.
Far so que us vengua a talen.
Un Troubadour Anonyme: Bona domna.
Faire ce qui vous vienne en désir.
En despagamen
Venon ades aital afar.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
En désappointement tournent incessamment pareilles affaires.
Combatre non o ausa venent per batala. Titre vers 1040.
Combattre il ne l'ose venant en bataille.
Part. pas. Ieu soi vengut de mon repaire. 
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Je suis venu de ma demeure.
Ar vey qu' em vengut als jorns loncs.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Maintenant je vois que nous sommes venus aux jours longs.
Loc. Belh respos, e ben siatz vengutz.
Bertrand de Born: Mon chan fenisc.
Belle réponse, et bien soyez venu.
Que 'l traitor seran destrut,
E li trahit, ben vengut.
P. Cardinal: Razos es qu' ieu.
Vu que les traîtres seront détruits, et les trahis, bien venus.
ANC. FR. L'autre er, quant à moi venistes.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 350.
Si voit Renart, si le salue:
Sire Renart, bien veniez-vos. 
Roman du Renart, t. 1, p. 115.
Sire, dist-ele, bien veignoiz
Et vous et vostre compaignie.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 93.
Voyez Esperar, Gandir, Grat, Part.
CAT. ESP. Venir. PORT. Vir. IT. Venire. (chap. Vindre : ving o vinc, vens, ve, venim, veniu, venen; vingut, vinguts, vinguda, vingudes; vindré; vindría; si yo vinguera.)

2. Venguda, s. f., venue, arrivée.
Profethizaran lo filh de Dieu e sa venguda. Liv. de Sydrac, fol. 30.
(chap. Profetisarán al fill de Deu y sa vinguda : arribada.)
Prophétiseront le fils de Dieu et sa venue.
Elh s' alegravo d' aquesta venguda. Philomena.
(chap. Ells s'alegraben d'esta vinguda.)  
Ils se réjouissaient de cette venue.
Loc. S' ela m fai bel semblan,
Quan sera lai ma venguda.
Azemar le Noir: De solatz.
Si elle me fait belle mine, quand sera là mon arrivée.
Adv. comp. Aussis de venguda II cavayers. Philomena. 
Occit de venue (de prime abord) deux cavaliers.
CAT. Vinguda. (chap. Vinguda, vingudes.)

3. Venimen, s. m., venue.
Sieus venimens li tol la paraula. Leys d'amors, fol. 138.
Sa venue lui enlève la parole.
IT. Venimento.

4. Venedor, Venidor, adj., devant venir, futur, avenir.
D' aqui es venidors jutgar los vieus e los mortz.
Cartulaire de Montpellier, fol. 171.
De là il est devant venir juger les vifs et les morts.
Vol dire venedors, en aquest cas, aquel que vendra. Leys d'amors, fol. 100.
Veut dire devant venir, dans ce cas, celui qui viendra.
CAT. Venider. ESP. Venidero. (chap. Lo que vindrá.)

5. Avenir, v., lat. advenire, advenir, arriver, parvenir, venir.
Per mal que m dei' avenir,
No s tanh que m recreya.
P. Raimond de Toulouse: Atressi cum la.
Pour mal qui me doive advenir, il ne convient pas que je me lasse.
Per que no puesc avenir
En far chanson avinen.
Pons de Capdueil: Quoras que.
C'est pourquoi je ne puis parvenir à faire chanson avenante.
A la boca nulha res m' ave
Mas de merce.
Folquet de Marseille: En chantan.
A la bouche nulle chose (ne) me vient que de merci.
Un' aventura que avenc. 
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Une aventure qui arriva.
Soven m' aven, quan soi colgatz.
Arnaud de Marueil: Aissi cum.
Souvent il m'arrive, quand je suis couché.
En mans luocs s' ave
Qu' el mal taing qu' el bes vensa.
Guillaume de Cabestaing: Ancmais no.
En maints lieux il arrive qu'il convient que le bien vainque le mal.
- Accorder, accommoder.
Sempres s' esdeve
Qu' us fis cors ab autre s' ave.
Pons de Capdueil: S' ieu fis ni dis.
Toujours il arrive qu'un pur coeur avec autre s'accorde.
Part. pas. Avengutz es lo temps e la sazos
On deu esser proat qual temon Dieu.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
Est arrivé le temps et la saison où il doit être prouvé lesquels craignent Dieu.
CAT. ESP. Avenir. IT. Avvenire. (chap. Avindre, avindres : yo me aving o avinc, avens, ave, avenim, aveniu, avenen; avingut, avinguts, avinguda, avingudes; avindré; avindría; si yo me avinguera.)

6. Avenidor, adj., devant venir, futur, avenir.
Querem socors 
Passatz, prezens, avenidors.
Brev. d'amor, fol. 104.
Nous requerrons les secours passés, présents, futurs.
Subst. Remembran mon greu temps passat...
E cossiran l' avenidor.
G. Riquier: Be m.
Rappelant mon pénible temps passé... et considérant l'avenir.
ANC. CAT. Avenider. ESP. Avenidero. (chap. A vindre : futur o futuro.)

7. Avent, s. m., lat. adventus, avent.
Caresmas et avens.
Bertrand de Born: S' abrils.
Carêmes et avents.
IIII (4) temps et avens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Quatre temps et avents.
CAT. Advent. ESP. Adviento. PORT. Advento. IT. Avvento. (chap. Adviento.)

8. Avenement, Avenimen, Advenement, Adveniment, s. m., avénement, arrivée, venue.
Juscas al avenimen del filh de Dieu en terra, lo verai propheta; en apres juscas al avenimen de Sathanas, lo fals propheta. Liv. de Sydrac, fol. 6.
(chap. Hasta l'advenimén del fill de Deu a la terra, lo ver o verdadé profeta; después hasta l'advenimén de Satanás, lo fals profeta.)
Jusques à l'arrivée du fils de Dieu, le vrai prophète, sur la terre; ensuite jusqu'à l'arrivée de Satan, le faux prophète.
Li cal crezeron en l' avenement d' el.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Lesquels crurent à l'avénement de lui.
Saber lo advenement. Lettre de l'évêque de Maguelone, Martin, p. 156.
Savoir l'arrivée.
Lo adveniment de Dieu. Libre de Tindal.
(chap. Lo advenimén de Deu : la vinguda o arribada de Deu : Jesús o Jessús.)
La venue de Dieu.
CAT. Adveniment. ANC. ESP. Advenimiento. IT. Avvenimento.
(chap. Advenimén, advenimens : vinguda : arribada.)

9. Avinent, Avinen, adj., avenant, agréable, convenable.
Longamen ai atenduda
Una razon avinen.
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Longuement j'ai attendu une raison convenable.
Coven li que sapcha far
Faigz avinens.
Le Comte de Poitiers: Pus vezem.
Il lui convient qu'il sache faire faits avenants.
Loc. Tot quant fauc d' avinen.
(chap. Tot cuan fach de avinén : convenién : agradable.)
P. Vidal: Ab l' alen.
Tout ce que je fais de convenable.
Subst. A la gensor
Et a la plus avinen.
B. de Ventadour: Acossellatz.
A la plus gentille et à la plus avenante.
Adv. comp. En ayssi al avinen. Leys d'amors, fol. 95.
Par ainsi à l'avenant.
Atretan fai qui dona follamen
Com a bon pretz qui dona d' avinen.
Elias d'Uisel: Lo desirier.
Autant fait qui donne follement comme a bon mérite qui donne convenablement.
Si saupes d' avinen dire.
B. Calvo: Temps e luec.
Si je susse agréablement dire.
CAT. Avinent. ESP. Aveniente. IT. Avvenente. 
(chap. Avinén, avinens, com les dones de un poema de Giraud Riquier;
“En Cataluenha la gaya,
Entre 'ls Catalas valens
E las donas avinens.”)

10. Avinentmen, adv., convenablement.
Ab son joy fai los iratz rire,
Tant avinentmen se capte.
Bertrand de Born: Sel que camja.
Avec sa gaîté elle fait les tristes rire, tant convenablement elle se comporte.
ANC. FR. Avenamment l'a salué.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 58.
ANC. CAT. Avinentment. IT. Avvenentemente. (chap. Avinenmen : convenienmen : agradablemen.)

11. Avinensa, s. f., convenance, chose agréable.
Ja pois li pro ni li valen
No 'n diran mas avinensa.
La Comtesse de Die: Ab joi et ab.
Jamais ensuite les preux ni les vaillants n'en diront que chose convenable.
ANC. FR. Avenandise et nétéez
Vault moult miex que gaste biautez.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 199.
ANC. CAT. Avinensa. ESP. Avenencia. IT. Avvenenza. (chap. Avinensa, avinenses; conveniensia, conveniensies.)

12. Dezavinensa, s. f., désaccord, désunion.
Qu' els cossols adobon dezavinensa, can sera entr' els seinors e 'ls veguiers.
Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K, 714.
Que les consuls arrangent désaccord, quand il sera entre les seigneurs et les viguiers.
CAT. ESP. Desavenencia. IT. Disavvenenza. (chap. Desavinensa, desavinenses : desacord, desacords o desacuerdo, desacuerdos: cuan no se avé una persona en un atra, no se entenen, no se poden vore, no se fiquen de acord o acuerdo.)

13. Desavinent, Desavinen, adj., inconvenant, désagréable.
Trop mais pels conoissens
Que per malvatz parliers desavinens.
P. Raimond de Toulouse: S' ieu fos.
Beaucoup plus par les connaissants que par les mauvais parleurs inconvenants. 
ANC. FR. Soit honeste ou désavenant. Roman de la Rose, v. 17665.
ESP. Desaveniente. IT. Disavvenente. (chap. Desavinén, desavinens, desavinenta, desavinentes.)

14. Sobravinent, Sobravinen, adj., sur-avenant, très avenant, très convenable.
Sobravinens
Es e bona ma razos
De far chansos.
Giraud de Borneil: Jois sia.
(chap. Sobreavinén es y bona ma raó de fé cansons.)
Très convenable est et bonne ma raison de faire chansons.
(chap. Sobreavinén, sobreavinens, sobreavinenta, sobreavinentes : mol avinén, convenién.)

15. Avenhat, adj., convenable, nécessaire.
Avenhat m' er que n' esfrangna la tregua.
Sail de Scola: Gran esfortz.
Il me sera convenable que j'en rompe la trêve.
Avenhat m' es del morir (o murir),
E per re no y puesc fugir.
Leys d'amors, fol. 14.
Il m'est nécessaire du mourir, et par rien je n'y puis fuir.
16. Desavenir, v., désaccorder, désunir.
Per gen tener, ab Dieu no s desave.
Guillaume de Montagnagout: Del tot vey.
Pour gentiment tenir, avec Dieu ne se désunit pas.
Trop m' a azirat Amor,
Quant ab merce se desave
Mi dons.
Folquet de Marseille: Mot i.
Trop m'a haï Amour, quand avec merci se désaccorde ma dame.
CAT. ESP. Desavenir. PORT. Desavir. IT. Disavvenire. (chap. Desavindre : desuní : no está avinguts, separá, separás, reñí, discutí.)

17. Mesavenir, v., mésarriver, éprouver des accidents, commettre une faute.
Nuls hom en ren non faill
Tantost ni mesave,
Com en loc on se te
Per plus asseguratz.
Aimeri de Peguilain: Nuls hom.
Nul homme en rien ne faut aussitôt ni n'éprouve des accidents, comme dans l'endroit où il se tient pour plus assuré.
S' om mesave, fazen son dever,
Es encolpat e repres de faillir.
B. Calvo: Una gran.
Si l'homme commet une faute, en faisant son devoir, il est inculpé et repris de faillir.
ANC. FR. Du sien peut bien mésavenir.
Ysopet Avionnet, fabl. 5. Robert, t. II, p. 50.
IT. Misavvenire.

19. Aventura, s. f., aventure, événement inopiné.
Ieu soi vengut de mon repaire
A vos per dire e per retraire
Un' aventura que avenc.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Je suis venu de ma demeure vers vous pour dire et pour raconter une aventure qui arriva.
- Hasard, sort, occasion.
Aissi parti natura,
Gracia et aventura,
Los dons entre las gens.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Ainsi partagea nature, grâce et hasard, les dons entre les gens.
Qual sera m' aventura,
Pois de tos bes mos cors ses vos endura?
Pistoleta: Sens e sabers.
Quel sera mon sort, puisque de tous biens mon coeur sans vous manque?
- Espoir, espérance.
Que m fetz amar tan fort outra mezura
Lieys on perdei mon joy e m' aventura.
G. Faidit: Tant a.
Qu'il me fit aimer si fort outre mesure celle où je perdis ma joie et mon espoir.
De mon conort aten
Enquera bon' aventura.
B. de Ventadour: Conortz era.
De ma consolation j'attends encore bonne espérance.
- Terme de chevalerie pour désigner des combats, des périls extraordinaires.
Quis tos temps aventuras pel mon.
Bertrand de Paris de Rouergue: Guordo.
Chercha (en) tous temps aventures par le monde.
Grans aventuras d' armas e de donas. V. de Guillaume de Berguedan.
(chap. Grans aventures d'armes y de dones.) 
Grandes aventures d'armes et de dames.
Loc. Fai gran foldat e n' es en aventura.
Folquet de Marseille: Sitot me soi.
Fait grande folie et en est en aventure.
Fas' un vers a m' aventura.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es quan.
Que je fasse un vers à mon aventure (risque).
Jura
Que mais no joc a gran bon' aventura.
Folquet de Marseille: Sitot me soi.
Jure qu'il ne joue plus à grande bonne aventure.
Adv. comp. L' autre jorn per aventura
M' anava sol cavalcan.
Gui d'Uisel: L' autre jorn.
L'autre jour par aventure je m'en allais seul chevauchant.
Autra vetz fuy a parlamen
El cel, per bon' aventura.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Autre fois je fus à parlement au ciel, par bonne aventure.
ANC. CAT. ESP. PORT. Aventura. IT. Avventura. (chap. Aventura, aventures, com les de Pedro Saputo, llibre en chapurriau.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

19. Aventurament, Aventuramen, s. m., aventure.
De Galvan, son nebot, los aventuramens.
(chap. De Galván, son nebot, los aventuramens : les aventures.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
De Gauvain, son neveu, les aventures.
(chap. Aventuramén, aventuramens.)

20. Aventurier, s. m., aventurier.
A aventuriers et a portadors de pelha, lo portal San Gili.
Cartulaire de Montpellier, fol. 44.
A aventuriers et à porteurs de peille, le portail Saint-Gilles.
CAT. Aventurer. Est. Aventurero. PORT. Aventureiro. IT. Avventuriere. 
(chap. Aventurero, aventureros o aventuré, aventurés, aventurera, aventureres.)

21. Aventurar, Avanturar, v., aventurer, risquer.
Part. pas.
Om non sap ges com s' es aventuratz.
B. de Ventadour: Per miel cobrir.
Homme ne sait point comment il s'est aventuré.
Mant avanturat conrey.
A. Daniel: Ab plazer.
Maint festin aventuré.
CAT. ESP. PORT. Aventurar. IT. Avventurare. (chap. Aventurá, arriesgá, aventurás, arriesgás.)

22. Aventuros, adj., aventureux, entreprenant, hasardeux.
Anc hom escars non fo aventuros.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
Oncques homme avare ne fut aventureux.
Fort et apres et enginhos,
E de cassar aventuros.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Fort et instruit et adroit, et à chasser entreprenant.
Sui d' aitan aventuros
Qu' enqueras n' ai mon cor jauzen.
G. Rudel: Quant lo rossinhols.
Je suis d'autant entreprenant que j'en ai encore mon coeur joyeux.
CAT. Aventuros. IT. Avventuroso. (chap. Aventurós, aventurosos, aventurosa, aventuroses; aventurat, aventurats, aventurada, aventurades; emprenedó, emprenedós, emprenedora, emprenedores; arriesgat, arriesgats, arriesgada, arriesgades.)

23. Desaventura, s. f., mésaventure, malencontre, malheur.
Estet gran sazo en marrimen, planhen la desaventura que l' era venguda.
V. de Folquet de Marseille.
Il fut longtemps en tristesse, déplorant la mésaventure qui lui était arrivée.
Gran dolor si donet de la desaventura. V. de S. Honorat.
Grande douleur il se donna du malheur.
ANC. ESP. PORT. Desaventura. IT. Disavventura. (chap. Desaventura, desaventures : mala sort o fortuna : desastre, mala passada, etc.)

24. Desaventurat, adj., désaventuré, malheureux, infortuné.
Fos mostratz
Coma fol desaventuratz.
Giraud de Borneil: Alegrar.
Fut montré comme fou malheureux.
En la sazon qu' es desaventuratz.
Pons de Capdueil: Aissi cum.
Dans le temps qu'il est malheureux.
ESP. Desventurado. IT. Disavventurato. (chap. Desaventurat, desaventurats,  desaventurada, desaventurades; infortunat, infortunats, infortunada, infortunades; desafortunat, desafortunats, desafortunada, desafortunades.)

25. Desaventuros, adj., désaventuré, malheureux, infortuné, dénué, privé.
Ben es mortz qui apensatz
Viu ni desaventuros
D' aisso don es cobeitos.
Elias de Barjols: Car comprei.
Bien est mort qui vit rêveur et privé de ce dont il est désireux.
Subst. Com l' autres desaventuros
Qu' es tant de totz mals aips cargatz.
T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigon.
Comme l'autre désaventuré qui est tant de toutes 
mauvaises qualités chargé. 
ANC. CAT. Desaventuros. IT. Disavventuroso. (chap. Desaventurós,  desaventurosos, desaventurosa, desaventuroses.)

26. Covent, Coven, s. m., lat. conventus, couvent, assemblée.
Totz nostres covens que son catholicos.
(chap. Tots nostres convens que són catolics.)
Izarn: Diguas me tu.
Tous nos couvents qui sont catholiques.
Fes accampar tot lo covent. V. de S. Honorat.
Il fit assembler tout le couvent.
En la fraternitat et en la companhia de tot lo coven del paradis.
V. et Vert., fol. 42.
En la fraternité et en la compagnie de toute l'assemblée du paradis.
CAT. Convent. ESP. PORT. IT. Convento. (chap. Convén, com lo de La Fresneda, convens. Vore: Pedro Saputo al convén.)

Héctor Moret Coso se descubrix a les monges.

27. Coventual, adj., conventuel, de couvent.
Priors coventuals, e totz lo covens. Tit. de 1253. Arch. du Roy., J, 323.
(chap. Prior conventual, y tot lo convén.)
Prieur conventuel, et tout le couvent.
CAT. ESP. PORT. Conventual. IT. Conventuale. (chap. Conventual, conventuals.)

FUNDACIÓN Y DESTRUCCIÓN DE LA CIUDAD DE PANO  (SIGLO VIII. SAN JUAN DE LA PEÑA)

28. Convent, Conven, Coven, s. m., lat. conventum, accord, convention.
En tau convent que nul strani no y fasse nulh embadiment. Titre de 1080.
En tel accord que nul étranger n'y fasse nul envahissement.
Amarai la, mi dons, per tal conven,
Qu' al cor aurai l' amoros pensamen.
Peyrols: Mot m' entremis.
Je l'aimerai, ma dame, par telle convention, qu'au coeur j'aurai l'amoureuse pensée.
Loc. Que l' estraya so que l' a en coven.
Jordan de Confolen: S' ira d' amor.
Qu'elle lui retire ce qu'elle lui a en accord.
ANC. FR. Puis lor menti de quanque il lor ot convent. Villehardouin, p. 162.
ANC. CAT. Convent. (chap. Conveniensia, convensió, convinensa, acord o acuerdo, pacte. v. convindre : convingut.)

29. Convinent, Convinen, Covinent, Covinen, s. m., accord, convention, traité, stipulation.
Covinens, es aco que dui ome convenunt de far o de donar quascun l' us a l' autre.
Dels covinens qu' om fai d' aco don es platz.
Aquel covinens deu esser servatz eissament cum l' autre.
Trad. du Code de Justinien, fol. 3 et 4.
Convention, c'est ce que deux hommes conviennent de faire ou de donner chacun l'un à l'autre.
Des conventions qu'on fait de ce dont il est procès.
Cette convention doit être conservée également comme l'autre.
A 'ls covinens fratz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonet.
Il a rompu les accords.
Loc. Del gran secors que m' avia en covinen.
G. Faidit: Mas la bella.
Du grand secours qu'il m'avait en convention.
ANC. FR.
Des covenanz tenir te donra boen ostage. Roman de Rou, v. 1891.
Par le convenant des deus rois.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 292.
ANC. CAT. Convinent, covinent. IT. Convenente.

30. Covenensa, s. f., convention, stipulation.
Non val la covenensa.
Aquel om que fetz la fin et la covenensa. Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Ne vaut la stipulation.
Cet homme qui fit l'accord et la stipulation.
ANC. CAT. Convenenza, convinenza, convinença. IT. Convenenza.
(chap. Convinensa, convinenses; estipulassió, estipulassions.)

31. Conveniencia, Conveniensa, Convinensa, Covinensa, s. f., lat. convenientia, convenance, conformité, accord, traité.
Ordre et conveniencia.
Esshimis ab home han conveniensa de carrage.
(chap. Simios en home tenen conveniensa (conformidat) de cara. Sobre tot lo ministre del PSOE Óscar Puente.)

(chap. Simios en home tenen conveniensa (conformidat) de cara. Sobre tot lo ministre del PSOE Óscar Puente.)


Eluc. de las propr., fol. 106 et 258.
Ordre et convenance.
Singes avec homme ont conformité de visage.
No m ten plevi ni covinensa.
P. Vidal: S' ieu fos en.
Ne me tient gage ni convention.
Mi franh ma covinensa.
Pons d'Ortafas: Si ai perdut.
Elle me rompt mon traité.
Loc. Una vetz la pris en covinensa.
G. Faidit: Tot so que.
Une fois je la pris en convenance.
ANC. FR.
Tenir li vout, ço dist, par tot sa covenance. Roman de Rou, v. 4300.
Ne tint pas longuement les convenances qu'il avoit à l'évesque promises.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 233.
ANC. CAT. ESP. PORT. Conveniencia. (chap. Conveniensia : conformidat, conformidats.)

32. Convenable, Covenhable, Covinhable, adj., convenable.
Luec covenhable va trobar. V. de S. Honorat.
Lieu convenable il va trouver.
Chausa que non es convenabla ni agradabla als homes. Trad. de Bède, fol. 49.
(chap. Cosa que no es convinén ni agradable als homens.)
Chose qui n'est convenable ni agréable aux hommes.
Ieu te demandarai el temps covinhable. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 24.
Je te questionnerai au temps convenable.
PORT. Convinhavel. (chap. Convinén, convinens, convinenta, convinentes; convenién, conveniens, convenienta, convenientes.)

33. Convenientment, adv., convenablement.
Membres format et convenientment aptat. Eluc. de las propr., fol. 13.
Membres formés et convenablement adaptés.
CAT. Convenientment. ESP. PORT. IT. Convenientemente. 
(chap. Convenienmen, convinenmen.)

34. Coveniablament, adv., convenablement.
No t' eslevar en ta sabieza no coveniablament. Trad. de Bède, fol. 34.
Ne pas t'élever en ta sagesse non convenablement.

35. Convencion, Convention, s. f., lat. conventionem, convention, pacte, accord, traité.
Gracias, conventions, immunitats. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 63.
(chap. Grassies, convensions, inmunidats.)
Grâces, conventions, immunités.
Qual convention de Christ al diavol. Doctrine des Vaudois.
Quelle convention de Christ au diable.
- Foire, marché.
Los mercadiers de convencions que tenon botigas.
Tit. de 1314. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 17.
Les marchands de foires qui tiennent boutiques.
CAT. Convenció. ESP. Convención. PORT. Convenção. IT. Convenzione.
(chap. Convensió, convensions; pacte, pactes, acord, acords, trate, trates.)

36. Coventional, adj., lat. conventionalis, conventionnel.
Si autre covinens non es entre els... o per la lei coventional.
Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K, 714.
Si autre convention n'est entre eux... ou par la loi conventionnelle.
CAT. ESP. PORT. Convencional. IT. Convenzionale. (chap. Convensional, convensionals.)

37. Convenivol, adj., convenable.
Lo cultivament convenivol. Doctrine des Vaudois.
Le culte convenable.
IT. Convenevole.

38. Convenir, Covenir, v., lat. convenire, convenir, consentir.
Ta m' en convenras per nom de sacrament. Titre de 1023.
(chap. Tú m'en convindrás (consentirás) per nom de sagramén : juramén, com los del añ 842.)
Tu m'en consentiras par nom de serment.
Ditz, qui us au ni vos ve,
Que mays ni mens no y cove.
P. Bremond Ricas Novas: Si m ten.
Dit, qui vous entend et vous voit, que plus ni moins n'y convient.
Si m baissar mi cove.
T. de B. de Ventadour et de Peyrols: Peyrols.
Si (de) me baisser il me convient.
Al savi cove
Que s' an' ades loinhan,
Per miels salir enan.
B. de Ventadour: Pus mi preiatz.
Au sage il convient qu'il s'en aille incessamment reculant, pour mieux sauter en avant.
Part. prés. Es pro e convenenta.
Un Troubadour Anonyme: En aquest gai.
Elle est méritante et convenante.
CAT. ESP. Convenir. PORT. Convir. IT. Convenire. (chap. Convindre : consentí.)

39. Convinentement, adv., convenablement.
Sia tot be fait e convinentement. Philomena.
(chap. Sigue tot ben fet y convinenmen o convinentamen.)
Tout soit bien fait et convenablement.
(chap. Convinenmen, convinentamen, en conveniensia, com cal, com Deu mane.)

40. Coventar, v., accorder, convenir.
Il m' autreia e coventa
So don non serai parliers.
B. Zorgi: Entre totz mos.
Elle m'octroie et accorde ce dont je ne serai point parleur.

41. Desconvenir, Descovenir, v., lat. disconvenire, ne pas convenir, être inconvenant.
Quant ama so que 'l descove.
P. Cardinal: Ben tanh.
Quand il aime ce qui ne lui convient pas.
Ses res que y desconvenha.
G. Rudel: Quan lo rossinhols.
Sans rien qui y soit inconvenant.
Si ben dison tug que ben descove
Que domna preia cavallier de se.
La Dame Castelloze: Amics si us.
Aussi bien ils disent tous que bien il est inconvenant que dame prie cavalier de soi.
CAT. ESP. Desconvenir. PORT. Desconvir. IT. Disconvenire. (chap. Desconvindre, no convindre, sé inconvenién o inconvinén.)

42. Desconvinent, Desconvinen, adj., lat. disconvenientem, disconvenable, inconvenant.
Ni s cug que m pas las dens
Unz motz desconvinens.
Giraud de Calanson: El mon.
Ni se pense que me passe les dents un mot inconvenant.
ANC. FR. Si m'apelle-il déconvenant. Roman de la Rose, v. 22003.
CAT. Desconvenient. ESP. PORT. Desconveniente. IT. Disconveniente.
(chap. Desconvinén o desconvenién, desconvinens o desconveniens, desconvinenta o desconvenienta, desconvinentes o desconvenientes; inconvenién o inconvinén, inconveniens o inconvinens, inconvenienta o inconvinenta, inconvenientes o inconvinentes.)

43. Disconveniencia, Descovinensa, Descovinenza, s. f., lat. disconvenientia, disconvenance, inconvenance.
Si 'l monz fondes a meravilla gran,
Non l' auria a descovinenza.
B. Zorgi: Si 'l monz.
Si le monde croulait par grande merveille, je ne l'aurais pas à inconvenance.
Empastatz coblas ab soill
De descovinensa.
Lanfranc Cigala: Lantelm.
Vous empâtez couplets avec souillure d'inconvenance.
Conveniencia o disconveniencia. Eluc. de las propr., fol. 18.
Convenance ou disconvenance.
ESP. PORT. Desconveniencia. IT. Disconvenienza. (chap. Desconveniensia,  desconveniensies; desconvinensa, desconvinenses; inconveniensia, etc.)

44. Desconvenable, Descovenable, adj., disconvenable, inconvenable.
Non drechurier
O descovenable.
Seria cauza mot desconvenabla.
Leys d'amors, fol. 118 et 74.
Non juste ou inconvenable.
Serait chose moult disconvenable.

45. Reconvencion, s. f., lat. reconventionem, réconvention, convention nouvelle.
Per maniera de reconvencion. Cartulaire de Montpellier, fol. 58.
Par manière de convention nouvelle.
CAT. Reconvenció. ESP. Reconvención. PORT. Reconvenção.
(chap. Reconvensió, reconvensions : nova convensió, pacte, etc.)

46. Inconvenient, Inconvenien, s. f., lat. inconvenientem, inconvénient.
Gran res de inconveniens. 
Statuts des Barbiers de Carcassonne. Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 400.
Grand nombre d'inconvénients.
Per evitar... inconveniens. Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 485.
Pour éviter... inconvénients.
CAT. Inconvenient. ESP. PORT. IT. Inconveniente. (chap. Inconvenién, inconveniens; inconvinén, inconvinens.)

47. Contravenir, v., lat. contravenire, contrevenir.
En deguna maniera non contravenir. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 64.
En aucune manière ne contrevenir.
CAT. ESP. Contravenir. PORT. Contravir. IT. Contravvenire.
(chap. Contravindre : vindre en contra : refutá, no asseptá, etc.)

48. Devenir, v., lat. devenire, devenir, advenir, arriver.
Quals es, ni que deu devenir.
Pierre d'Auvergne: De Dieu.
Quel il est, et quoi il doit devenir.
Pueis devenc que la ciutatz defalhi. V. de S. Trophime.
Puis il advint que la cité défaillit.
Part. pas. Ieu cug que de cavalier
Siatz devengutz camjaire.
T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicz.
Je pense que de chevalier vous soyez devenu changeur.
ANC. ESP. Devenir. IT. Divenire. (chap. Devindre; desvindre; convertís en; arribá a.)

49. Endevenir, v., advenir, devenir, arriver.
Esser pot ben qu' en aissi esdevenha.
G. Magret: En aissi m.
Il peut bien être que par ainsi il advienne.
Part. pas. Comtet lor tot quant lor era endevengut. Philomena.
Il leur conta tout ce qui leur était arrivé.

50. Endevenh, Endeveing, s. m., avenir, suite. 
Una vetz n' aurai
Mon bon endevenh.
Giraud de Borneil: Gen m' aten.
Une fois j'en aurai mon bon avenir.
Segon l' endeveing
Que us es a venir vos enseing.
Marcabrus: Assatz m' es.
Selon la suite qui vous est à venir je vous enseigne.

51. Esdevenir, v., devenir, arriver, advenir.
Hom, que no s dona alegrier,
No sai que puesc' esdevenir.
B. de Ventadour: En aquest gai.
Homme, qui ne se donne pas de joie, je ne sais ce qu'il puisse devenir.
El solamen, ses falhir,
Sap so que deu esdevenir.
Brev. d'amor, fol. 12.
Lui seulement, sans faillir, sait ce qui doit arriver.
Pieitz trac ni plus m' azir,
Miels en mon chan esdeven.
Raimond de Miravals: A penas.
Pire je souffre et plus je m'afflige, mieux en mon chant il arrive.
Quan se pot esdevenir
Qu' ieu vos vey, dona, ni us remir.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Quand il se peut advenir que je vous vois, dame, et vous regarde.
CAT. Esdevenir. (chap. Esdevindre, esdevindres; es de vindre : lo que está per vindre : lo que ve : lo futur. Se ha esdevingut este matí de trobám en un amic que no veía desde fa mes de vin añs.)

52. Endevenidor, adj., devant advenir, avenir, futur.
Totz nostres bes presens et endevenidors.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876.
Tous nos biens présents et futurs.
Subst. A totz homes, als presens et als endevenidors.
(chap. A tots los homens, als presens y als que vindrán. Vore “als presentz”, de Pedro II de Aragó, 1196.)
Tit. de 1284. Arch. du Roy., M, 876.
A tous hommes, aux présents et aux futurs.

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.

53. Esdevenidor, adj., devant advenir, avenir, futur.
Que us anunciara las causas esdevenidoiras. Frag. de trad. de la Passion.
Qui vous annoncera les choses futures.
CAT. Esdevenidor.
54. Esdeveniment, s. m., événement, aventure.
Diguas mi la razon e l' esdeveniment.
A lor totz comptatz los esdeveniments.
V. de S. Honorat.
Dites-moi la cause et l'événement. 
Leur a conté tous les événements.
CAT. Esdeveniment.

55. Forvenir, v., mettre hors, abaisser, renverser.
En devetz ben l' afan soffrir,
E 'ls Sarrazins tornar atras
E del aut orgoill forvenir.
Marcabrus: Emperaire.
Vous en devez bien souffrir la peine, et les Sarrasins tourner arrière et du haut orgueil abaisser.
(chap. Foragitá : gitá fora : expulsá : fotre fora.)

56. Inventio, Invention, s. f., lat. inventionem, invention, découverte, action de trouver.
La inventio de S. Esteve. Calendrier provençal.
(chap. La invensió de San Esteve, Esteban; descubrimén dels restos mortals, la trobada del san.)
L'invention de saint Étienne.
L' invention de la sancta crotz. Fors de Béarn, p. 1097.
(chap. La invensió de la santa creu.)
La découverte de la sainte croix.
CAT. Invenció. ESP. Invención. PORT. Invenção. IT. Invenzione. 
(chap. Invensió, invensions; trobada; descubrimén; invento, inventos, v. inventá, descubrí, trobá.)

57. Inventari, s. m., lat. inventarium, inventaire.
Si el no fa inventari. Inventaris, so es una carta que deu far aquel que ven a la heretat d' alcun ome, o per testamen o ses testamen, on el deu far escriure totas las causas de la heretat. Trad. du Code de Justinien, fol. 63.
S'il ne fait inventaire. Inventaire, c'est un acte que doit faire celui qui vient à l'héritage d'aucun homme, ou par testament ou sans testament, où il doit faire écrire toutes les choses de l'héritage.
Loc. Per benefici d' inventari.
Statuts de Provence, Julien, t. 1, p. 96.
Par bénefice d'inventaire.
CAT. Inventari. ESP. PORT. IT. Inventario. 
(chap. Inventari, inventaris. No tos inventéu los números cuan faigáu algún inventari.)

58. Intervenir, Entervenir, Entrevenir, v., lat. intervenire, intervenir.
Non deia intervenir,... e si, per aventura, y intervenia.
(chap. No degue intervindre,... y si, per aventura hi interveníe.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1. p. 82.
Ne doive intervenir,... et si, par aventure, il y intervenait.
Los inconveniens que podon entervenir.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 45.
Les inconvénients qui peuvent intervenir.
Part. prés. Per ferma e valedoira stipulation entrevenent.
Tit. de 1295. DOAT, t. CXXIX, fol. 126.
Pour ferme et valable stipulation intervenante.
CAT. ESP. Intervenir. PORT. Intervir. IT. Intervenire. (chap. Intervindre;  intervení no se ha de di.)

59. Mensvenir, v., ravaler, abaisser, avilir.
Part. prés. Ab gran mensveingnen tort.
B. Zorgi: L'autr' ier quan.
Avec grand avilissant tort.
IT. Misvenire. (chap. Vindre a menos.)

60. Pervenir, v., lat. pervenire, parvenir, arriver.
Tan hauta e tan grant qu' ilh pervengues entro el cel. La nobla Leycson.
Si haute et si grande qu'elle parvint jusqu'au ciel.
CAT. ESP. Pervenir. IT. Pervenire. (chap. Pervindre. Tan alta y tan gran que ella pervinguere hasta lo sel; la torre de Babel.)

62. Pervencio, s. f., prévention.
La pervencio faita en vostra cort.
Lo titol de la pervencio. 
Tit. entre les vic. et la ville de Narbonne, fol. 240.
La prévention faite en votre cour.
Le titre de la prévention.
62. Prevention, s. f., lat. praeventionem, prévention.
Per maniera d' acusation.… de prevention. Cout. de Condom.
Par manière d'accusation... de prévention.
CAT. Prevenció. ESP. Prevención. PORT. Prevenção. IT. Prevenzione. 
(chap. Prevensió, prevensions.)

63. Prevenir, v., lat. praevenire, prévenir, accuser.
Part. pas. Prevengut de tal crim, de que pena de cors s' en pogues enseguir.
Cout. de Condom.
Prévenu de tel crime, de quoi peine de corps s'en pût ensuivre.
CAT. ESP. PORT. Prevenir. IT. Prevenire. (chap. Previndre; previngut, previnguts, previnguda, previngudes. Antigamen tamé significabe acusá, acusat, acusat, acusada, acusades.)

64. Revenir, v., revenir, lat. revenire, retourner.
Al departir 
Me dis ploran: Dieus te lais revenir !
P. Raimond de Toulouse: Si com.
Au départir elle me dit en pleurant: Dieu te laisse revenir !
- Réparer, ranimer, rétablir.
Si ab autre cor sa perda non reve,
No m par que la revenha ab aquel qu' a en se.
Sordel: Planher vuelh.
Si avec autre coeur sa perte il ne répare pas, il ne me paraît pas qu'il la répare avec celui qu'il a en soi.
Quan fai lo dous auratge
Que m reven lo cor aissi.
Arnaud de Marueil: Belh m' es quan.
Quand il fait le doux vent qui me ranime le coeur ainsi.
Tant es mortals lo dans qu' ieu no y ai sospeisso
Que jamais si revenha.
Sordel: Planher vuelh.
Tant est mortel le dommage que je n'y ai pas soupçon que jamais il se répare.
Substantiv.
Si 'l revenir non prendetz geynh et art,
De vostr' onor perdretz lo tiers e 'l quart.
E. Cairels: Pus chai la.
Si au revenir vous ne prenez adresse et art, de votre patrimoine vous perdrez le tiers et le quart.
Part. pas. So de que mot paubre poyrian esser revengutz et sadollasz (sadollatz). V. et Vert., fol. 21.
Ce de quoi de nombreux pauvres pourraient être ranimés et rassasiés. 
CAT. ESP. Revenir. IT. Rivenire. (chap. Revindre : re + vindre : torná. La neu se revé, se fon y creixen los rius.)


65. Revenimen, s. m., retour, recours.
Non ai esperansa
En calque revenimen.
Elias de Barjols: Pus vey que.
Je n'ai pas d'espoir dans quelque retour.
El preiar ai un gran revenimen. 
La Dame Castelloze: Amics.
Dans le prier j'ai un grand recours.
Adv. comp.
S' outra mar non fan secors breumen,
La terra s pert ses tot revenimen.
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.
Si outre-mer ils ne font brièvement secours, la terre se perd sans aucun retour. 

66. Revinensa, s. f., retour.
Ueymais non an pus revinensa.
Guillaume de Montagnagout: Ges per.
Désormais ils n'ont plus de retour.

67. Sobrevenir, v., lat. supervenire, survenir, surprendre.
Ans que la mort me sobrevenga.
(chap. Abans (antes) de que la mort me sobrevingue : sorprengue : me se fótegue damún.)
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Avant que la mort me surprenne.
Part. prés. Per que demostres sobre nos las auondans riquezas de la sieua gracia els sobrevenens segles.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Ephésiens.
Pour qu'il démontrât sur nous les abondantes richesses de la sienne grâce aux siècles survenants.
CAT. ESP. Sobrevenir. PORT. Sobrevir. IT. Sopravvenire.
(chap. Sobrevindre : sorpendre o sorprendre : fotres a damún - la mort.)

68. Sovenir, v., souvenir.
Be 'l degra hueimais sovenir
Cum enans m' afiet per ver.
G. Faidit: Ben a Amors.
Bien lui devrait désormais souvenir comment avant elle me garantit pour vrai.
No m puesc mudar no m sovena
D' un' amor don ieu sui joyos.
Arnaud de Marueil: Bel m' es.
Je ne puis m'empêcher que je ne me souvienne d'un amour dont je suis joyeux.
Quan de lieys me sove.
B. de Ventadour: Pus mi preiatz.
Quand d'elle il me souvient.
IT. Sovvenire. (chap. Recordá, enrecordassen. Enrecórdaten: un souvenir es un record o recuerdo de algún viache que la gen sol comprá, com un imán, una torre Eiffel o andamio de París, etc.)

69. Sovenh, s. m., souvenir, souvenance.
Nulh hom no pot falhir
Que de lieys aia sovenh.
Raimond de Miraval: A penas sai.
Nul homme ne peut faillir que d'elle il ait souvenir.

70. Sovinensa, s. f., souvenance, souvenir.
Ades ai sovinensa
De mos amics de Proensa.
P. Bremond Ricas Novas: Tant fort.
Incessamment j'ai souvenance de mes amis de Provence.
Loc. Bona dompna, aiatz en sovinenza.
Arnaud de Marueil: La grans beutatz.
Bonne dame, ayez en souvenance.
ANC. CAT. Sovenenza. IT. Sovvenenza. (chap. Record, records; recuerdo, recuerdos; inclús añoransa, añoranses.)

71. Dessovenir, Desovenir, v., dessouvenir, oublier, perdre le souvenir.
Bona dona, l' onramen
Non degr' ieu desovenir,
Quan vos plac que m des un rir.
Pons de Capdueil: Quoras que m.
Bonne dame, je ne devrais pas oublier l'honneur, quand il vous plût que vous me donnassiez un sourire.
Tan vos cobeitan mei oil,
Que de tot al ren dessoveing.
H. Brunet: Ab plazers.
Tant vous convoitent mes yeux, que de toute autre chose je perds le souvenir.
De me no us desove.
B. de Ventadour: Amors enquera.
De moi il ne vous dessouvient pas.
Part. pas.
Senher, quo us es tan tost dessovengutz
Lo vostre belhs deportz?
G. Riquier: L' autr' ier trobei.
Seigneur, comment vous est-il sitôt dessouvenu le votre beau divertissement? 
IT. Dissovenire. (chap. Olvidá, des + recordá, des + enrecordassen.)

72. Dessoven, s. m., dessouvenir, oubli.
Loc. Aquels, per so,...
Vulhatz metre a desoven.
P. Vidal: Abril issic.
Ceux-là, pour cela,... veuillez mettre en oubli.

73. Subventio, s. f., lat. subventio, subvention.
Diversas subventios et cargas.
(chap. Diverses subvensions y cárregues.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
Diverses subventions et charges.
CAT. Subvenció. ESP. Subvención. IT. Sovvenzione. (chap. Subvensió, subvensions, com les que ressibix la Ascuma de Calaseit per escriure animalades catalanistes. Són uns llepasubvensions, pero después los llibres están agotats de esperá lo fin, com los Ilegales; “exhaurits” escriuen los mol sompos y mol sompes ascumites.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2