Mostrando entradas con la etiqueta Maria Bruna. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Maria Bruna. Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

Marcabrus. L'autrier just'una sebissa

Marcabrus.

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

Sainte Palaye. Manuscrit de Saibante.

Marcabrus si fo gitatz à la porta d'un ric homes, ni anc no saup hom qu'il fo ni don. En Aldrics del Vilar fetz lo noirir: apres estet tan ab un trobador que avia nom Cercamon, q'el comenset à trobar; et adoncx avia nom Pan perdut, mas d'aqui enan ac nom Marcabrun. Et en aquel temps non apellava hom cansson, mas tot quant hom cantava eron vers. E fo mout cridat et auzit pel mont e doptatz per sa lenga; car fo tant maldizens, que à la fin lo desfairon li castellan de Guian, de cui avia dich mout grant mal.

3204.

Marcabrus si fo de Gascoingna, fils d'una paubra femna que ac nom Maria Bruna, si com el dis en son cantar:
Marcabruns, lo filhs na Bruna,
Fo engendratz en tal luna
Qu'el saup d'amor qom degruna.
Escoutatz,
Que anc non amet neguna
Ni d'autra no fon amatz.

Trobaire fo dels premiers q'om se recort. De caitivetz vers e de caitivetz sirventes fez; e dis mal de las femnas e d'amor.

2701, 7225-6, C, M.

L'autrier just'una sebissa
Trobei pastora mestissa,
De joi e de sen massissa. 
Si com filha de vilana, 
Cap' e gonel' e pelissa 
Vest e camiza treslissa, 
Soslars e caussas de lana.

Ves leis vau per la planissa:
Toza, fi m ieu, res faitissa,
Dol ai gran del ven queus fissa.
Senhor, so m dis la vilana,
Merce dieus et ma noirissa
Pauc m'o pretz si'l ven m'erissa,
Qu'alegreta soi e sana.

Toza, fi m ieu, causa pia,
Destors me soi de la via
Per far à vos companhia;
Quar aital toza vilana
No pot ses parel paria
En aital terra soldana.

Don, fai cela, qui que sia,
Ben conosc, sen o folia,
La vostra parelharia.
Senher, so m dis la vilana,
Lai on se tanh si s'estia;
Que tal la cuj' en bailia
Tener non a mais l'ufana.

Toza de gentil afaire,
Cavalliers fo vostre paire
Queus engenret en la maire,
Quar es corteza vilana.
Com plus vos gart m'es belaire;
E pel vostre joi m'esclaire
Si fossetz un pauc humana.

Don, tot mon linh e mon aire
Vei revenir e retraire
Al vezoig et à l'araire,
Senher, so m ditz la vilana:
Mas tal se fa cavalgaire
Qu'atretal deuria faire
Los VI jorns de la semana.

Toza, fi m ieu, gentil fada 
Vos adastrec quan fos nada 
D'una beutat esmerada 
Sobre tot' autra vilana:
E seriaus be doblada 
Si m vezi' una vegada 
Sobiras e vos sotana.

Senher, tan m'avetz lauzada
Que tot' en soi enoiada.
Pois en pretz m'avetz levada, 
Senher, so m ditz la vilana, 
Per tal n'auretz per soldada, 
Al partir, bada, fol, bada, 
E la musa meliana.

Toza, fel cor e salvatge
Adomesg'om per uzatge.
Be conosc al trespassatge
Qu'ab aital toza vilana
Pot hom far ric companatge,
Ab amistat de coratge,
Se l'us l'autre non engana.

Don, hom cochat de folatge
Jura, pliu e promet gatge.
Si m fariatz homenatge, 
Senher, so m ditz la vilana;
Mas ges per un pauc d'intratge
No volh mondes piuzelatge
Camiar per nom de putana.

Toza, tota creatura
Revertis à sa natura. 
Parelhar parelhadura
Devem ieu e vos, vilana, 
A l'abric lonc la pastura: 
Que meils n'estaretz segura
Per far la causa dossana.

Don, oc: mas segon drechura
Cerca fol sa folatura,
Cortes corteza ventura,
E'l vilas ab la vilana.
E mans locs fai sen fraitura
Qui noi esguarda mezura,
So dis la gens anciana.

Toza, de vostra figura
No vi autra plus tafura
Ni de son cor plus trefana.

Don, lonh avetz; no s'atura:
Que tals bad'en la penchura
Qu'autre n'espera la mana.

viernes, 2 de octubre de 2026

10. Marcabrus. A la fontana del vergier, (+ Biografia, Chabaneau)

10. Marcabrus. *

Secondo il testo del Bartsch (Chrest. prov. p. 49).

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

A la fontana del vergier,
on l' erb' es vertz jostal gravier,
a l'ombra d'un fust domesgier,
en aiziment de blancas flors 
e de novel chant costumier, 
trobei sola, ses companhier, 
cela que no volc mon solatz.
So fon donzel' ab son cors bel, 
filha d'un senhor de castel; 
e quant eu cugei que l'auzel 
li fesson joi e la verdors, 
e pel dous terminis novel, 
e que entendes mon favel, 
tost li fon sos afars camjatz. 
Dels olhs ploret josta la fon 
e del cor sospiret preon. 
Jhesus, dis ela, reis del mon, 
per vos mi creis ma grans dolors, 
quar vostra anta mi cofon; 
quar li melhor de tot est mon
vos van servir; mas a vos platz!
Ab vos s' en vai lo meus amics, 
lo bels el gens el pros el rics; 
sai m' en reman lo grans destrics, 
lo deziriers soven el plors. 
ai mala fos, reis Lozoics, 
que fai los mans e los prezics, 
per quel dols m' es el cor intratz! 
Quant eu l' auzi desconortar, 
ves leis vengui jostal riu clar. 
bela, fi m' eu, per trop plorar 
afola cara e colors;
e no vos qual dezesperar, 
que cel que fai lo bosc folhar, 
vos pot donar de joi assatz.
Senher, dis ela, ben o cre 
que Deus aja de mi merce 
en l' autre segle per jasse,
quon assatz d' autres peccadors; 
mas sai mi tol aquela re
don jois mi crec; mas pauc mi te, 
que trop s' es de mi alonhatz.

* Biografia, secondo il testo dello Chabaneau (op. cit. p. 9): Marcabrus si fo de Guascoingna, fils d' una paubra femna que ac nom Maria Bruna...
Marcabrus si fo gitatz a la port d'un ric home, ni anc no saup hom quis fo ni don. e n'Aldrics del Vilar fetz lo noirir. apres estet tan ab un trobador, que avia nom Cercamon, qu'el comenset a trobar; & adoncx avia nom Panperdut; mas d'aqui enan ac nom Marcabrun. et en aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. e fo mout cridatz et auzitz pel mon, e doptatz per sa lenga; car fo tant maldizens, que a la fin lo desfeiron li castellan de Guiana, de cui avia dich mout grant mal.

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,