Mostrando las entradas para la consulta filla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta filla ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 27 de octubre de 2026

Sainte Agnès. Rei glorios, verai lums e clardat.

Sainte Agnès.

Il Mistero provenzale di S. Agnese. Facs. in eliotipia dell' unico ms. con prefazione di E. Monaci, Rome 1880, t. 5-8. Sancta Agnes. Provenzalisches geistliches Schauspiel, herausgegeben von K. Bartsch, Berlin 1869, p. 18-23, l. 491-636. Comparé avec l'édition de M. Sardou, Nice 1877. - Grdr. § 53, p. 86. St. p. 55.

Sainte Agnès. Rei glorios, verai lums e clardat.


Modo veniunt ribaldi et circumdant eam in postribulo, et postea mater facit planctum in sonu albe: 
Rei glorios, verai lums e clardat. 
Et antequam dicat planctum, dicit istut romancium: 
"Ai, bella fila, ques aves?
Certas, no mi semblas, Aines.
Rei glorios, Sener, per qu'hanc nasqiei?
Morrir volgra lo jorn que t'enfantiei,
bela filla, quar s'anc n'aic alegranza,
ar n'ai mil tanz de dol e de pensansa, 
qe mala fosas nada.
Bella filla, per qe voles damnar
la tiua arma ni l cors fas tormentar?
Per que non vols nostra diuessa onrar,
q'il a poder ben o mal de tu far?
Per que iest aici torbada?"
Planctum sororis in eodem sonu:
"Bela sore, ieu morai de dolor,
qar non vei res qe ti faza socor;
per qe ai paor non prenas deisonor
per cesta gent avol e sens valor,
q'a mal iest destinada."
Alia cubula:
"Bella sore, en qal segle tenrai,
pueh qe de tu tan fort mi luniarai?
Ben sui certa que mais non ti veirai.
Dona mi 1 bais al partir q'en farai.
Qe Dieus ti don s'aiuda!"
Planctum beate Agnetis in sonu: 
El bosc d'Ardena justa l palais ausor, 
a la fenestra de la plus auta tor.
"Rei poderos, q'as faz los elemenz,
garda mon cors d'aqestas malas genz,
qe no l puscan tocar, Sener plasenz,
ni oresar, sias mi bons defendens,
Sener leals!"
Alia cubula:
"Tal dolor ai qe l cor mi vol partir,
qar nuda sui afr' aqesta gent vil.
Per lo mieu grat ades volgra morir,
sol q'el cel fos, on ai tot mon desir,
am mon Seinor."
Christus dicit arcangelo Michaeli ut tendat visitatum Ainen, et portet indumentum capillorum:
"Michel, vai vesitar Aines, la mia moller,
dona li aqest vestir q'il lo desira el qer.
E si neguns homs vans la toca ni la fer,
dona li de cest glasi, qes ieu t'en don poder,
e garda qe nulz homs non pusca am lui jhaser."
Modo dat ei Christus indumentum et ensem, et dicit ei quod, si aliquis tangit eam, det ei de gladio. Et vadit angelus ad eam et facit planctum in eodem sonu:
"Aines, le tieus maritz ti tramet cest vestir,
a mi fah mandament q'ieu ti deiha servir.
E si i a negun home qe ti vulla aunir,
a mi dat aqest glasi am qe l deiha auzir,
pueh l'arma el poz d'enfern vaga als diables servir."
Modo dat angelus Aineti indumentum capillorum et ponit ei in capite, et postea pergit ad postribulum et dicit meretricibus ut exeant estra. 
Et angeli proiciunt pannos ipsarum estra et verrant postribulum et ornant ipsum et cum aqua benedicta mundant ipsum.
Michel.
"Femnas, d'aqest alberc yches demantenent,
so us manda Jesu Crist, lo paire omnipotent.
Gitas for aqelz draps, qe son ore e pudent,
qe intrara za Aines q'es mollers verament
del fill Deu, Jesu Crist, so us dic certanament."
Modo exeunt omnes meretrices de postribulis et pannos suos proiciunt extra, et angeli aptant ipsum ut supra dictum et ipsi cum “asperges me” et tum Aines intrat domum illam ligata. Piria dicit aliis ganeis quando sunt extra scortum, si audiverunt cantus quos fecerunt ille aves.
"Aves ausit sos chanz q'an fah aicil aucel,
ni com nos an gitadas d'inz de nostre bordel
per sa femna qu'es presa, quar non vol asorar
la diuessa na Vestis ni l cenador amar?
Don cre que le sieus Dieus aiha mais de poder
qe non a nostra ydola qe non nos pot valer;
per q'ieu dic qe li anem totas ensems pregar
qes en nom del sieu Dieu nos deiha bateihar."
Elis meretrix respondit Pirie dicendo sic:
"Ara lo li anem dir ses gran bestenza far,
e qe totas ensems lo li deiham pregar."
Modo vadunt omnes meretrices ad virginem ut roget Deum quod vellit eis perdonare. Dicit Sansa Aineti sic:
"Domna, a tu venem, qe tu deihas pregar
lo Dieu que tu asoras, q'el nos vuella aiudar,
es en lo sieu sant nom nos deias bateiar,
qe nos no volem plus na Vestis asorar."
Aines respondit meretricibus quod libenter dabit eis babtismum, si volunt credere articulos fidei.
"Es ieu vos donarai baptisme de bon grat,
si creses los articles que cre li crestiandat.
D'autramenz le baptesmes no us seria autreihat."
Borgunda meretrix respondit Aineti:
"Domna, de mot bon grat creirem tot qant diras,
e volrem far e dir tot qant comandaras."
Modo dicit eis Aines quod istud est eis necese:
"Aizo vos a mestier qe sol un Dieu cresas,
cel q'a fah cel e terra; en aqel vos fisas
es en lo sieu car fill Jesu Crist qe nasquet
del ventre de la verge, qe hanc homs non i toqet;
es en aqel sant ventre el volc eser portaz
e per Sant Esperit fon lainz aspiraz.
E cresas qe per nos fon en la croz levaz,
per nostres grieus pecaz auniz e malmenaz;
pueh intret en enfern e de lainz nos trais:
vuella per sa bontat qe lai non tornem mais.
Cresas qe al ternz jorn el volc resucitar
es a l'asension lai sus el cel puihar.
E cresas q'el venra los morz e ls vius juihar
e la sia passion als mals requastenar.
Es aihas en la gleisa de Roma vostra fe
e tot cant vos dira ames es onres be.
E cresas que li mort ancars recitaran
es al jorn del jusisi en lur carnz tornaran.
Aizo sun li article de nostra sancta fe:
qi ben non los cresia non seria crestians be.
Mais si aizo voles creire, pues vos bateiharai
es aici com fisels crestians vos recebrai."
Piria respondit Aineti et dicit quod bene credent totum illud quod dixit.
"Domna, nos cresem ben tot zo que dih aves,
es aici com fisels crestians nos recebes."
Modo accipit Aines unum plenum vas aque benedicte et babtizat eas dicendo sic:
"Es ieu e nom de Jesu Crist
vos bateih, quar m'o aves reqist,
e prec vos qe non desnembres
con fun Dieus per nos en croz mes;
qe si ben vos en vol nembrar
pueh no us poires per ren damnar."
Modo tendunt omnes meretrices in medio campi et faciunt planctum omnes simul in sonu:
Bel paire cars, non vos vei res am mi.
Planctus.
"Bell Sener Dieus, qes en croz fust levaz
es al tern jhorn de mort resucitaz,
tu sias grasiz, qar forem de pecat
e de follor.
Sancta Maria, maire del creator,
prega ton fill per ta sancta douzor
q'el nos perdon e nos done s'amor,
si a lui plai."

martes, 20 de octubre de 2026

Poème sur Boèce, Boecis, Bartsch

Poème sur Boèce.


Poème sur Boèce, Bartsch



(N. E. Editaré sólo los textos que me interesan para completar los que ya tengo en mis blogs.)

Manuscrit: Bibl. de la ville d'Orléans, n°. 374. Fac-similé: Monaci, Facsimili di antichi manoscritti, tav. 33-9. - Editions: Diez, Altromanische Sprachdenkmale, Bonn 1846, p. 33 et suiv. (D.); P. Meyer, Recueil d'anciens textes, Paris 1874, p. 23 et suiv. (M.); Hündgen, Das altprovenzalische Boethiuslied, Oppeln 1884 (Hü.); Appel, Provenzalische Chrestomathie (2), Leipzig 1902, p. 147 et suiv. (A.). - Cf. P. Meyer, Romania I (1872), 229 et suiv., et Romania VII (1878), 471 et suiv. (M1); Stengel, Jenaer Litteraturzeitung 1875, p. 63 (Ste.); Böhmer, Romanische Studien III (1878), 133 et suiv. (Bö.); Tobler, Zeitschrift
fur roman. Philologie II (1878), 504 et suiv. (To.); Appel, ib. XX (1896), 385 et suiv. (A.1). - Hofmann, Sitzungsberichte der kgl. bayr. Akademie der Wissenschaften 1870. p. 175 et suiv. (Ho.). Grdr. § 8, p. 8. St. p. 44. 

Nos jove omne, quandius qu'e nos estam,
de gran follia per foll'edat parllam;
quar no nos membra per cui viur' esperam,
qui nos soste tan quan per terra annam
e qui nos pais que no murem de fam,
per cui salv esmes per pur tan que ll clamam.
Nos jove omne menam ta mal jovent,
que us non o preza, si s trada son parent,
senor ni par, si ll mena malament,
ni l'us ves l'altre si s fai fals sacrament.
Quant o a fait, miia no sé'n repent 
ni evers Deu no n fai emendament.
Pro non es gaigre, si penedenza'n pren:
dis que l'a presa, miia nonqua la te,
que eps los forfaiz sempre fai epsamen
e laisa'n Deu, lo grant omnipotent,

ki ls morz e ls vius totz a in jutjamen;
eps li satan son en so mandamen:
ses Deu licencia ja non faran torment.
Enanz en dies foren ome fello;
mal ome foren, aora sunt peior.
Volg i Boecis metre quastiazo:
auvent la gent, fazia en so sermo,
creessen Deu, qui sostenc passio,
per lui auríen trastút redemcio.
Mal s'en penét, quar non i mes foiso,
anz per eveia lo mesdren e preiso.
Donz fo Boecis, lo corps ag bo e pró,
cui tan amet Torquator Mallios.
De sapiencia no fo trop nuallos,
tant en retenc que de tót no n fo blos.
Tan bo essemple en laiset entre nos,
no cuid qu'e Roma om de so saber fos.

Cóms fo de Roma e ac ta gran valor
aprob Mallio, lo rei emperador:
el era l mêler de tota la onor,
de tót l'emperi l tenien per senor.
Mas d'una causa nom avia genzor:
de sapiencia l'apellaven doctor.
Quan veng la fis Mallio Torquator,
donc venc Boeci ta gran dolors al cor,
no cuid aprob altre dols li demor.
Morz fo Mallios Torquator dunt eu dig:
ecvos e Roma l'emperador Teiric;
del fiel Deu no volg aver amig.
No credét Deu, lo nostre creator;
per zo no l volg Boecis a senor
ni gens de lui no volg tener s'onor.
Eu lo chastia ta bé ab so sermo,
e Teiríx col tot e mal sa razó:
per grant evea de lui volg far fello.
Féz u breu faire per gran decepcio
e de Boeci escriure fez lo nóm
e si l tramét e Grecia la regio.
De part Boeci lor manda tal raizó,
que passen mar, guarnit de contençó: 
eu lor redra Roma per traazo.
Lo sénz Teiric miga no fo de bo,
fez sos mes segre, si lz fez metre e preso.
El capitoli, l'endema, al di clar,
lai o solíen las altras leis jutjar,
lai veng lo reis sa felnia menár. 
Lai fo Boecis e foren i soi par.
Lo reis lo pres de felni' a reptar,
qu'el trametía los breus ultra la mar, 
Roma volia a óbs los Gréx tradár.
Pero Boeci anc no venc e pesat,
sál en estánt e cuidet s'en salvar;
l'om no l laiset a salvament annár:
cil li falíren que l solient aidar.
Fez lo lo reis e sa charcer gitar.
Ecvos Boeci cadegut en afán, 
e granz kadenas qui l'están a pesant!

Reclama Deu, de cél lo rei, lo grant:
“Domne pater, e te m fiav' eu tant,
e cui marce tuit peccador estánt.
Las mias musas qui ant perdut lor cánt:
de sapiencia anava eu ditan.
Plor tota dia, faz cosdumna d'efant:
tuit a plorár repáiren mei talant.
Domne pater, tu qui m sols goernar,
e te m soli eu a tóz dias fiar,
tu m fezíst tánt e gran riquezá stár:
de tota Roma l'emperi aig a mandar;
los savis omes en soli' adornár,
de la justicia que grant áig a mandar.
No t servii bé, no la m volguist laisar;
per aizó m fás e chaitiveza star.
Non ái que prenga ne no pósg re donar,
ni nóit ni día no fáz que mal pensar:
tuit mei talant repairen a plorar.”
Hanc no fo óm, ta gran vertut agues,
qui sapiencia compenre pogues.
Pero Boecis no n fó de tot mespres;
anc no n vist ú qui tant en retegues.
Ínz e las carcers o él jazia prés,
lainz contáva del temporal, cum es,
de sól e luna, cél, terra e már, cum es.
“Nos e molz libres o trobam legen,”
dis o Boecis e sso gran marriment,
quant e la carcer avia l cor dolent,
“molt vál lo bés que l'om fai e jovent;
com el és vélz, aqui pois lo sosté;
quan ve a l'óra que l córps li vái franén,
per be qu'a fait, Deus a ssa part lo te.
Nos de molz omnes, nos o avem veút:
om per veltát non á lo pel chanut;
o es eferms o á afan agút.

Cellui vai bé qui tra mal e jovént,
e cum es velz, donc estai bonament:
Deus a e lúi més so chastiamént.
Mas quant es joves et á onór molt gránt 
et evers Deu no torna so talant,
cum el es velz, vai s'onors descaptán: 
quant se reguarda, nó n á ne tan ne quant:
la pélz li rúa, héc lo kap te tremblánt,
morir volría e és e gran masánt, 
trastota dia vai la mórt reclamán;
ella no l prén ne no l'en fai semblant.
Dréz es e bés que l'om e Deu s'espér,
mas non es bés que s fí e son avér.
Ta mala fé nulz om no pót veder:
l'om l'a al má, miga no l'a al ser.
Cum l'us lo pért, a l'áltre vé tener.
E la mórz á epsament mala fé:
l'om ve u ome e quaitiu e dolént,
o és maláptes o áltre prés lo té,
non á avér ni amíc ni parent,
e dunc apella la mort ta dolzament,
crída e úcha: “Morz, a mé quar no vés?”
Ella s fén sorda, gens a lui non aténd;
quant menz s'en guarda, no sáp mot quan, lo s prent.
Si cum la níbles cobre l jórn lo be má,
si cobre avérs lo cór al christiá,
qui tant i pessa que ál no fara ja; 
e Deu no s fia ni Deus e lúi no má,
quan se reguarda, peró res no l rema.”
Molt fort blasmava Boecis sós amigs,
qui lui laudáven, deréer, euz dis antíx,
qu'el era cómps e molt onraz e rix,
et evers Deu éra tot sos afix.
Molt lo laudaven e amíc e parent,
c'ab Damrideu se tenia forment.
Pero Boecis trastuz los en desmént:
no s'es acsi cum anaven dicent.
“Cel non es bós que a frebla scala s té,
qui tota ora desempre vai chaden;
aquel qui l'a, non estai fermament.
E quals es l'om qui a ferma schala s té?
Bos christias qui cre perfeitament
Deu la paterna, lo rei omnipotent,
et en Jesu que ac tán bo talent,
chi nos redéms de so sang dolzament,
e Sanctum Spiritum qui e bos omes desend,
que que l corps faça, eu l vai l'arma dozén.
Bos cristians qui a tal eschala s te,
cel non quaira ja per negu torment.”
Cum jáz Boecis e péna charceral,
plan se sos dols e sos menuz pecaz,
d'úna donzélla fo lainz visitaz:
filla 's al rei qui a gran poestat.
Ella 's ta bella, reluz ént lo palaz;
lo mas o íntra, inz es granz claritaz,
ja no es óbs fox i ssia alumnaz,
veder pót l'om per quaranta ciptáz.
Quai ora s vól, petita s fai asáz;
cum ella s'auça, cel a del cap polsát;
quant be se dreça, lo cel a pertusat
é ve lainz tota la maiestat.
Bella's la domna, e l vís a tant preclár,
davan so vís nulz om no s pot celar;
ne éps li omne qui sun ultra la már
no potden tánt e lor cors cobeetár
qu'ella de tot no vea lor pessar.
Qui e leis se fia, morz no l'es a doptar.
Bella 's la domna, mas molt es de longs dis.
No s pot rascúndre nulz óm denant so vis.
Hanc no vist omne, ta grant onor agues,
si'l forféz tan dont ella s rangurés,
sos corps ni s' anma miga per rén guarís;
quoras que s vol, s'en á lo corps aucís,
e pois met l'arma en efférn e l somsís.
Tal l'i cománda qui toz dias la brís.
Ella smetéssma te cláus de paradis,
quoras que s vol, laínz cól sos amigs.
Bél sún si drap, no sái nomnar lo fíl,
mas molt per foren de bón e de sobtíl.
Ella se ls féz, avía anz plus de mil.
Tán no son vél, míga lór préz avíl.
Ella medesma teiset so vestimént,
que negus óm no pót desfar neient.
Pur l'una fremna qui vers la terra pent
no comprari' om ab míl liuras d'argént.
Ella ab Boeci parlét ta dolzament:
“Molt me derramen donzellét de jovent,
que zo esperen que faza a lor talén.
Primas me ámen, pois me van aissent;
la mi' amor ta mal van deperdén.”
Bél sun li drap que la domn' a vestít,
de caritat e de fe sun bastít:
il sun ta bél, ta blánc e ta quandi,
tant a Boecis lo vis esvanuit
que el zo pensa, uél sien amosit.
El vestiment, en l'or qu'i es représ,
desóz avia escript ú pei π grezésc:
zo signifiga la vita qui en ter' es.
Sobre la schápla avia ú tei .O. grezesc:
zo signifiga de cél la dreita léi.
Antr' ellas doas depent sun l'eschaló;
d'aur no sun gés, mas nuallor no so.
Per aqui monten cent miri' auzello;
alquant s'en tórnen aval arreuso;
mas cil qui poden montar al .O. alçor,
en epsa l'ora se sun d'altra color.
Ab la donzella pois an molt gran amor.
Cals es la schala? De que sun li degra?
Fáit sun d'almósna e fe e caritát,
contra felnia sunt fait de gran bontat,
contra perjúri de bona feeltat,
contr' avaricia sun fait de largetát,
contra tristicia sun fait d'alegretat,
contra menzónga sun fait de veritat,
contra lucxuria sun fait de castitat,
contra superbia sun fait d'umilitat.
Quascus bos óm s'i fái lo so degra.
Cal sun li auzil qui sun al tei montat,
quí e la scála ta ben án lor degras?
Zó sun bon ómne qui an redems lor peccaz,
qui tan se fien e Sancta Trinitat.
D'onór terrestri non an grán cobeetat.
Cal an li auzil significació,
qui de la schala tornen arreusó?
Zo sun tuit omne qui de joven sun bó, 
de sapiencia qui commencen razó
e, cum sun vell, esdevenen felló
e fan perjuris e granz traiciós.
Cum poisas cuida montar per l'eschalo,
cerqua que cerca, no i vé miga del so:
vén lo diables qui guarda l baratro,
ven acorren, si l pren per lo taló,
fai l'acupár a guisa de lairo,
fai l'aparer, de tót no l troba bó.
Bella's la domna e granz per cosedent;
no vist donzella de son evaiment.
Ella 's ardida, si s foren soi parent.
É sa ma déxtra la domna ú libre té,
tóz aquel libres era de fog ardent:
zo 's la justicia al réi omnipotent.
Si l'om forfái e pois no s'en repen
et evers Deu no n faz' amendament,
quora que s vol, ab aquel fog l'encent,
ab aquel fog s'en prén so vengament.
Cel bona i vai qui amor ab lei pren,
qui be la áma e per bontat la te:
quan se reguarda, bo merite l'en rent.
El ma senestre tén ú sceptrum reial:
zo signifiga justicia corporal
de pec...

Gausseran de San Leidier, gentils castelans

Gausseran de San Leidier.

Gausseran de San Leidier, gentils castelans

7225, 7614.

Gausseran de S. Leidier si fo del evesqat de Veillac, gentils castelans, fils de la fila d'en G. de San Leidier. Et enamoret se de la comtessa de Vianes, filla del marques Guillem de Monferrat.

catalán = castellano; château, chasteau, chastel, castell, castel, castellán, castlà, castlan, castillo, castiello, Castilla, Castiella, etc.

Richartz, Rigaut, Berbezils, Berbesieu. Atressi com Persavaus,

Richartz o Rigaut de Berbezils.

Richartz, Rigaut, Berbezils, Berbesieu



7225, 7614.

Richartz de Berbesieu si fo un cavalliers del castel de Berbesieu de (San onge) Saintonge, del evesquat de Saintas, paubres vavassors. 
Bons cavalliers fo d'armas e bels de persona, e saup miels trobar qu'entendre ni que dire. Mout fo paures dizens entre las gens; et on plus vezia de bons homes, plus s'esperdia e mens sabia; e totas vetz li besoingnava altre que l conduisses enan. Mas ben cantava e dizia sons, e trobava avinenmen mots e sons.
Et enamoret se d'una domna moiller d'en Jaufre de Taonai, d'un valen baron d'aquela encontrada. E la domna era gentils e bella, e gaia e plazens, e mot envejoza de pretz e d'onor, filla d'en Jaufre Rudel prince de Blaia. E quant ella conoc qu'era enamoratz d'ella, fetz li doutz semblan d'amor; tan qu'el cuilli ardimen dellei pregar. Et ella con douz semblanz amoros retenc sos precs, los recep e los auzi, com domna que avia voluntat d'un trobador que trobes d'ella. Et aquest comenset à far sas cansos d'ella, et apellava la Meillz-de-domna en sos cantars. Et el si se deletava molt en dire en sas cansos similitudines de bestias e d'aussels e d'omes, e del sol e de las estellas, per dire plus novel las rasos qu'autre non agues ditas ni trobadas. Mout longamen cantet d'ella, mas anc non fo crezut qu'ella li fezes amor della persona.
La domna mori; et el s'en anet en Espaigna al valen baron don Diego; e lai visquet, e là mori.

2701, 7225-6, C, M.

Atressi com Persavaus,
El temps que vivia,
Que s'esbaïc d'esguardar
Si, que no saup demandar
De que servia
La lansa ni'l grazaus;
Et ieu soi atretaus,
Miels-de-domna, quan vei vostre cors gen,
Qu'eissamen
M'oblit quan vos remir;
Eus cug pregar, e no fauc; mas cossir.

Ab lo dous esguartz coraus,
Quez an fach lor via
Per mos olhs ses retornar
El cor, on los tenh tan car,
Que si l plazia
Qu'aitals fos mos captaus,
Dels treballs e dels maus,
Miels-de-domna, que trac per vos soven
Tan greumen.
Mais am per vos morir
Que d'autr' aver nul joi, tan vos dezir.

Si'l vostre durs cors fos taus
Com la cortezia
Queus fai d'avinen parlar,
Leu pogratz de mi pensar
Qu'ans m'auciria
Queus pregues, car non aus:
Qu' é mon cor ten enclaus,
Miels-de-domna, de vos un pessamen
Tan plazen,
Que quant en re m'azir
Del dous pensar pert l'ir' ab l'esjauzir.

Si com l'estella jornaus,
Que non a paria,
Es vostre ric pretz ses par;
E l'olh amoros e clar,
Franc ses feunia;
Bel cors plazent e guaus,
De totas beutatz claus,
Miels-de-domna, e de bel estamen,
Que m defen
Lo pensar d'esmarrir:
So no m pot hom deslonhar ni guandir.

Bona domna naturaus,
Merce vos querria
Que pogues merce trobar
Ab vos, que per autr'afar
Gaug no m daria,
Merceus clam e ren aus, (Merce us)
Merces es mos cabaus,
Miels-de-domna, si merces nous en pren, (no us)
Veramen
M'er per vos à morir:
Res mas merces no m pot de mort guerir.

Vielha de sen e de laus,
Joves on joi lia;
Vielha de pretz e d'onrar,
Joves de bel domnejar,
Lonh de folia;
Vielh' en totz fagz leiaus,
Jov' on joven es saus,
Miels-de-domna, vielh' en tot bel joven
Avinen;
Vielha ses velhezir,
E joves d'ans e de gent aculhir.

Miels-de-domna, en re no m'en repen
Se n'aten
Lo joi qu'es à venir;
Que bon' amor gazanh' om ab servir.

viernes, 16 de octubre de 2026

Lo Vescoms de Sant Antoni, Antonin. Lo clar temps vei brunezir

Lo Vescoms de Sant Antoni. (Antonin)

Lo Vescoms de Sant Antoni, Antonin. Lo clar temps vei brunezir


7614.

Lo vescoms de Saint Antonin si fo del evescat de Caortz, seigner de Saint Antonin e vescoms. Et amava una gentil domna moiller del seignor de Pena d'Albiges, d'un ric castel e fort. La domna gentils e bella e valens, e mout prezada e mout honrada; et el mout valens et enseignatz, e larcz e cortes, e bos d'armaz, e bels et avinens, e bon trobaire. Et avia nom Raimon Jordan; la domna era apellada la vescomtessa de Pena. L'amors dels dos si fo ses tota mesura, tant se volgren de ben l'us à l'autre.
Et avenc si qe'l vescoms si anet una vetz en garnimen; e si fo una batailla grans, el vescoms si fo nafratz à mort. E fo dich per sos enemicz q'el era mortz; et ela de gran dolor que n'ac si s'en anet ades, e si s rendet en l'orden dels Eretges. E si cum dieus volc lo vescoms garic de la nafra e meilloret, e negus noil volc dire q'ela i s fos renduda. E qan fon ben garitz el s'en venc à Saint Antonin, e fon li dich cum la domna sera renduda, per la tristessa qu'il ac de lui qand ill auzi q'el era mortz. 
Dond el perdet solatz e ris et alegressa, e cobret plains e plors et esmais, ni non cavalguet ni anet d'entre bona gen. Et estet enaissi
plus d'un an, don totas las bonas gens d'aquellas encontradas n'aviant gran marrimen. Don madona Elis de Monfort, qu'era moiller d'en Guillem de Gordon, filla del vescomte de Torena, on era jovens e beutatz e cortezia, li mandet pregan mout avinenmens que per la soa amor se degues alegrar: qu'ieu vos fatz de mon cors e d'amor prezen del mal que vos avetz pres; e prec vos eus clam merce que vos me vengatz vezer. Qan lo vescoms entendet los honratz plazers que la domna li mandava, s'ill comenset una gran doussors d'amor venir al cor; et adoncs el se comenset alegrar et esgauzir, e venir entre las bonas gens. E vestic se e sos compaignos et appareillet ben et honradamen, et anet à madomna Elis de Monfort; et ella lo receup ab gran plazer et ab gran honor q'el li fetz. Et el fon gais et alegres del honor e dels plazers q'ela il fetz e ill dis; et ela mout alegra de la bontat e de la valor qu'ill trobet en lui, ni no fo pas enpentida dels plazers ni de las amors qu'ill l'avia mandadas. E la saup ben grazir, e preguet la q'ela ill fezes tan d'amor per que el saubes que per dreich cors l'avia mandatz los plazers plazen, dizen qe'ls portava en son cor totz jorns escritz. E la domna o fetz ben, qu'ella lo pres per son cavallier e receup son omenatge; et ella se det à lui abrassan e baizan, e il det l'anel de son det per fermansa e per segurtat.
Et enassi se parti lo vescoms de la domna gais e joig, e tornet en cantar et en alegransa; e fetz adonc la chanson que dis:
Vas vos soplei en cui ai mes m'entensa.
Et enans qu'el fezes la chanson, una nuoich qand el dormia li fon vejaire que amors l'assaillis d'una cobla, que dis:

Raimon Jordan, de vos eis voil aprendre
Cous es laissatz de solatz ni de chan.
Ja soliatz en domnejar entendre
Mout leialmen, so faziatz semblan,
Eus feigniatz eus en faziatz gais;
Mas aras vei qu'avetz fenit lo lais:
Encolpatz etz si non es qei responda.

7225-6.

Lo clar temps vei brunezir
E'ls auzeletz esperdutz,
Que'l fregz ten destregz e mutz
E ses conort de jauzir.
Donc eu que de cor sospir
Per la gensor re qu'anc fos
Tan joios
Son, qu'ades m'es vis
Que folh' e flor s'espandis.

D'amor son tug miei cossir, 
Qu'al sieu servir soi rendutz;
E pois tan d'onor m'adutz
Ben o dei à deu grazir 
Que'l meils del mon sai cauzir. 
Si s fera quascus de vos
Volentos,
Sius o acuillis
La bella cui soi amis.

Sos amics son e serai 
Aitan quan la vida m dur; 
E no crezatz que m pejur, 
Enans mi meillurarai:
Que'l païs on el' estai
Azor, soplei et acli
Ab cor fi;
E lai vir soven
Mos olhs, tan l'am finamen.

Ailas! tan destressa m fai
De lei vezer tor e mur! 
Mas d'aisso m'en asegur
Per un messatgier qu'ieu n'ai, 
Mon cor que soven lai vai;
E conorta m'enaissi
Qu'endreg mi
Non au ni enten
Prec d'amic ni de paren.

En lei son tut mei cofort
E ves autra no m destolh, 
Ni null'autra non acolh
Que ja l deman dreg ni tort.
Que la bona fe que l port
M'a si mon coratj' assis
E devis,
Qu'ieu non ai poder
De null'autr' amor voler.

E s'ieu en dic mon conort
No m'o tengas ad orgolh:
Quar eu l'am tant e la volh,
Que, s'era coita de mort,
No querri' à deu tan fort
Que l'ai sus en paradis
M'acoillis,
Com que m des lezer
D'una noitz ab liei jazer.

Si com ieu dic ver
Mi don dieus ab liei jazer.

martes, 13 de octubre de 2026

Guiraudo lo Ros. A la mia fe, amors,

Guiraudo lo Ros.

Guiraudo lo Ros si fo de Toloza, fils d'un paubre cavalier.



7225, 7698.

Guiraudo lo Ros si fo de Toloza, fils d'un paubre cavalier. E venc en la cort de son seignor lo comte Anfos per servir. E fon cortes e ben cantans; et enamoret se della comtessa filla de son seignor: e l'amor qu'el ac en leis l'enseignet à trobar, e fetz mantas cansos.

Note. Ses chansons au nombre de six sont tendres et faciles, mais pleines de lieux communs d'amour.

// Raynouard : //

I.


A la mia fe, amors,

Gran peccat avetz de me,

Quar no m voletz dar nulh be

Entre totas mas dolors.

Cen vetz ai cor que m recreya,

E mil que ja no farai;

E quar bos afortimens

Val, e deu valer, e vens,

Ja no m dezafortirai.


Mas, segon l' afan qu' ieu tray,

Ai ieu de bos pensamens,

E, malgrat de malas gens,

Aus pensar so qu' a mi play;

E pens que ma domna deya

Per me oblidar ricors:

E sens, cui ieu ges non cre,

Mostra me que no s cove,

E qu' el pensars es folhors.


Mas mal trazen creis honors,

C' om estiers pretz non rete,

E pueys apres aizes ve,

Qu' en aissi s noyris valors;

E qui alques non desreya

Ja no fara bon essay,

Qu' en totz faitz val ardimens:

Mas l' arditz sia temens

Lai on temers valra may.


De plan ardimen morrai,

O m' aucira espavens,

Si merces no m' es guirens:

Doncx ab cal escaparai?

Non sai, mas merces i veya,

Que sens, ni gienhs, ni vigors

No m val ni m' enansa re,

Si 'l blanc cors delgat e le

No vens franqueza e doussors.


Mi son li maltrag sabors,

Mas ma domna, en dreit se,

Se capten mal vas merce,

Quar no m fai qualque secors;

Sobreiramen senhoreya,

Quar sap qu' ieu lo sufrirai;

Que quan m' agr' obs chauzimens,

Me fai erguelh non calens;

Veus tot quan de mal l' estai.


Ben fort aventura ai

Qu' om mais non l' es desplazens;

Ni es belhs aculhimens

Mas quan d' aquels qu' elha fai

A quascun que la corteya,

Segon los corteiadors:

Mas mi non enten ni ve;

Ni ieu, cum qu' elha m mal me,

No m virarai ja alhors.


Belhs Alixandres, l' enveya

Que neguna res vos fai

Es adreitz pretz covinens,

Don vostre cors es manens,

Et a totz jorns si creis may.


II.


Nulhs hom non sap que s' es grans benanansa,

S' enans non sap quals es d' amor l' afans;

E ges per so, bona domna presans,

No m tardasetz hueimais vostra honransa,

S' aver la dei, ni 'l vostres plazers es;

E si no us platz, molt val mentirs cortes;

Et ieu vuelh mais plasen mensogna auzir,

Que tal vertat de que tos temps sospir.


E s' a vos platz mos bes ni ma honransa,

Pois vostres sui, plaza vos mos enans,

Que rics honors, on plus autz es e grans,

Deu miels gardar que non prenda mermansa;

Quar pretz dechai lai on sofrainh merces;

Et ieu volgra q' uns autres o disses,

Quar vos cuidatz, per tal quar vos dezir,

Que us o digua per miels vos convertir.


Tan me fezes plazer vostr' acoindansa,

Qu' hueimais mi par que seria engans,

Si us plazia ma perda ni mos dans;

Qu' anc pueis no vi vostra desafizansa,

Pois a vos plac que per vostre m prezes,

Ni ieu non fis per qu' aver la degues;

Ans sui vostres trop miels que no us sai dir,

Sol quar m' avetz donat de que consir.


Mas quar no us vei, ai temensa e duptansa

Qu' el vostres cors covinens, benestans,

Gais e cortes, avinens, ben parlans,

So teinh' a mal, e n' estau en balansa;

Quar si destricx m' en ven, al mieu tort s' es,

Quar ai estat tan de vostre paes;

Quar plus soven deuria om venir

Lai on hom a a viure et a morir.


III.


A ley de bon servidor

Que sospira e que s complanh,

Quan benanansa 'l sofranh,

E, per cobrir sa dolor,

Fai belh semblan e belha captenensa,

E non a ges de servir recrezensa;

Per tal semblan mi cuiav' ieu cobrir,

E sui destregz plus qu' ieu eys no sai dir,

E fa m falhir ma folha conoyssensa.


Pero al cor ai doussor

Mesclat ab un joy estranh,

En que s' adoussa e s' afranh

Lo mals qu' ai per fin' amor;

Q' umils e fis vau queren mantenensa

A ma dona, en cui nays e comensa

Joys e jovens per que 'l dey obezir;

Qu' el plus aut ram de la flor la remir,

Flors es de pretz, e frugz de gran valensa.


Ai! belh cors francx ab honor,

La genser qu' el mon remanh,

Ieu muer, si cum fetz el banh

Serena, lo vielh auctor,

Que per servir sofri greu penedensa;

Tot en aissi abelhis et agensa

A fin' amor que m vol a tort aucir;

Que nueg e jorn mi nafron siei cossir,

Mas ieu m conort qu' ab merce truep guirensa.


De totas avetz la flor,

Dompna, mas merces hi tanh,

Pueys auretz so que pertanh

A bon pretz et a ricor;

Per merce us prec, dona, qu' amors vos vensa,

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa;

Quar ie us tem tan que no us aus descobrir

Mon fin talen, don ieu cug totz morir,

E conosc ben qu' aucir m' a trop temensa.


Mon cor ai en gran folhor,

Per qu' eras en plor e 'n planh;

Quar conosc qu' en folh gazanh

M' an mes mey huelh traydor;

E selh que quier tos temps sa dechazensa

Trobar la deu, senes tota falhensa,

Si cum ieu fatz, que so que plus dezir

m' enfolhetis, e m tolh si mon albir

Qu' aver non puesc de mi eys retenensa.


IV.


Ara sabrai s' a ges de cortezia

En vos, dona, ni si temetz peccat:

Pus que merces m' a del tot oblidat,

Si m socorretz, er vos ensenhamens;

E pus en als, dompna, etz tan conoyssens, 

Conoscatz doncx que mal vos estaria, 

S' entre tos temps no trobava ab vos 

Qualque bon fag o qualque belh respos.


E quar dezir tan vostra senhoria,

Quan m' auriatz a dreg ocaizonat

So qu' anc no fo ni er ja per mon grat,

Si m deuria pueis valer chauzimens;

Pero en me non es ges l' ardimens

Que ja us clames merce, si tort avia;

Qu' ab tot lo dreg n' estauc ieu temeros

Que ja no m puesca ab vos valer razos.


E non es ges valors ni galardia,

Qui destrui so que trob apoderat,

Mas tantas vetz vos o aurai mostrat,

Per que us sembla mos castiars niens;

Pero quant es dona sobrevalens

En pren erguelh sa valors, e desvia;

E ges erguelhs totas vetz non es bos,

Et estai gen a luecx et a sazos.


Anc per ma fe, sol qu' a vos greu no sia,

Non vi nulh cors tan sem d' umilitat

Cum lo vostre, mas be sai de beutat

Ja per autra no sera faitz contens;

Enans sai be que, si eron cinc cens,

Qual que chauzis la gensor, vos penria;

E melher etz, sol que merces y fos:

Mas trop pert hom per un ayp o per dos.


Ades y fatz gran sen e gran folhia,

Quar sui vostres, e no m' en sabetz grat;

Mas ja non vuelh qu' en blasm' om ma foudat;

E volria que m fos lauzatz lo sens,

Quar de bon sen mov bos afortimens,

Et anc fols hom no s' afortic un dia,

Ni ieu no vi anc bon drut nualhos,

Per qu' ieu m' esfortz d' esser aventuros.


Vostr' om serai si ja non vos plazia,

E vostres sui, qu' amors m' a ensenhat

Que no creza fol respos ni comjat;

Que si 'ls crezes, mortz fora recrezens,

E morrai tost, si calaquom no vens;

Ieu que vos lais, o vos que siatz mia,

Tot y murrai o serai poderos:

Aquest conort mi te de mieg joyos.


Alixandres, de cor y entendia

Dieus, quan formet vostre cors amoros,

E parec be a las belhas faissos.


Bona domna, merces y tanheria,

Car si aissi pert mon senhor e vos,

Greu aurai mais esmenda d' aquest dos.


V.


Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me,

Qu' autre pro mos chantars no m te,

Ni ma dompna no fai semblan qu' ie 'l playa;

Pero non sai si l' am o si m n' estraya,

Quar per ma fe, dompna corteza e pros,

Mortz sui si us am, e mortz si m part de vos.


Mas a plus honrad' ochaizo

Murrai, si us am per bona fe;

Sitot noqua m faitz autre be, 

Tot m' es honors so que de vos m' eschaya; 

Et ieu cossir on plus mon cor s' esmaya, 

Que qualqu' ora es hom aventuros; 

Quar ges tos temps no dur una sazos.


Sivals no l' am ges en perdo,

Quar ades mi ri quan mi ve,

Sol aquest respieg me soste

E m sana 'l cor e m reve e m' apaya:

Quar semblans es, et es vertatz veraya,

Si mos vezers li fos contrarios,

No m mostrera belh semblan ni joyos.


E ja non er ni anc no fo

Bona dona senes merce,

Et on mais n' a, plus l' en cove;

Ni anc non vi erguelh que no dechaya; 

Ieu non dic ges que ma dona erguelh aya, 

Ans tem que lieis m' aya per ergulhos, 

Quar l' aus querre so don mi tarza 'l dos.


Pus ses vos non truep guerizo,

Dona, ni non dezir mais re,

Gent m' estara, s' a vos sove 

Del vostr' ome cuy espavens esglaya. 

Mon cor an pres, dona corteza e guaya, 

Vostre belh huelh plazent et amoros: 

Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.


Tan formet dieus gent sa faisso,

E tant a de beutat en se,

Per qu' ieu sai e conosc e cre

Qu' el gensers es del mon e la plus guaya; 

E quar li platz qu' ieu sa valor retraya,

Cuia m' aver ajudat a rescos:

Pero bon m' es, mais mielher volgra fos.


Senher Dalfi, tant sai vostres fags bos, 

Que tot quan faitz platz et agrad als pros.


Dona, merce, avinen, bel' e pros,

Que per vos mor En Giraudet lo Ros.