Mostrando entradas con la etiqueta Diez. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Diez. Mostrar todas las entradas

martes, 20 de octubre de 2026

Poème sur Boèce, Boecis, Bartsch

Poème sur Boèce.


Poème sur Boèce, Bartsch



(N. E. Editaré sólo los textos que me interesan para completar los que ya tengo en mis blogs.)

Manuscrit: Bibl. de la ville d'Orléans, n°. 374. Fac-similé: Monaci, Facsimili di antichi manoscritti, tav. 33-9. - Editions: Diez, Altromanische Sprachdenkmale, Bonn 1846, p. 33 et suiv. (D.); P. Meyer, Recueil d'anciens textes, Paris 1874, p. 23 et suiv. (M.); Hündgen, Das altprovenzalische Boethiuslied, Oppeln 1884 (Hü.); Appel, Provenzalische Chrestomathie (2), Leipzig 1902, p. 147 et suiv. (A.). - Cf. P. Meyer, Romania I (1872), 229 et suiv., et Romania VII (1878), 471 et suiv. (M1); Stengel, Jenaer Litteraturzeitung 1875, p. 63 (Ste.); Böhmer, Romanische Studien III (1878), 133 et suiv. (Bö.); Tobler, Zeitschrift
fur roman. Philologie II (1878), 504 et suiv. (To.); Appel, ib. XX (1896), 385 et suiv. (A.1). - Hofmann, Sitzungsberichte der kgl. bayr. Akademie der Wissenschaften 1870. p. 175 et suiv. (Ho.). Grdr. § 8, p. 8. St. p. 44. 

Nos jove omne, quandius qu'e nos estam,
de gran follia per foll'edat parllam;
quar no nos membra per cui viur' esperam,
qui nos soste tan quan per terra annam
e qui nos pais que no murem de fam,
per cui salv esmes per pur tan que ll clamam.
Nos jove omne menam ta mal jovent,
que us non o preza, si s trada son parent,
senor ni par, si ll mena malament,
ni l'us ves l'altre si s fai fals sacrament.
Quant o a fait, miia no sé'n repent 
ni evers Deu no n fai emendament.
Pro non es gaigre, si penedenza'n pren:
dis que l'a presa, miia nonqua la te,
que eps los forfaiz sempre fai epsamen
e laisa'n Deu, lo grant omnipotent,

ki ls morz e ls vius totz a in jutjamen;
eps li satan son en so mandamen:
ses Deu licencia ja non faran torment.
Enanz en dies foren ome fello;
mal ome foren, aora sunt peior.
Volg i Boecis metre quastiazo:
auvent la gent, fazia en so sermo,
creessen Deu, qui sostenc passio,
per lui auríen trastút redemcio.
Mal s'en penét, quar non i mes foiso,
anz per eveia lo mesdren e preiso.
Donz fo Boecis, lo corps ag bo e pró,
cui tan amet Torquator Mallios.
De sapiencia no fo trop nuallos,
tant en retenc que de tót no n fo blos.
Tan bo essemple en laiset entre nos,
no cuid qu'e Roma om de so saber fos.

Cóms fo de Roma e ac ta gran valor
aprob Mallio, lo rei emperador:
el era l mêler de tota la onor,
de tót l'emperi l tenien per senor.
Mas d'una causa nom avia genzor:
de sapiencia l'apellaven doctor.
Quan veng la fis Mallio Torquator,
donc venc Boeci ta gran dolors al cor,
no cuid aprob altre dols li demor.
Morz fo Mallios Torquator dunt eu dig:
ecvos e Roma l'emperador Teiric;
del fiel Deu no volg aver amig.
No credét Deu, lo nostre creator;
per zo no l volg Boecis a senor
ni gens de lui no volg tener s'onor.
Eu lo chastia ta bé ab so sermo,
e Teiríx col tot e mal sa razó:
per grant evea de lui volg far fello.
Féz u breu faire per gran decepcio
e de Boeci escriure fez lo nóm
e si l tramét e Grecia la regio.
De part Boeci lor manda tal raizó,
que passen mar, guarnit de contençó: 
eu lor redra Roma per traazo.
Lo sénz Teiric miga no fo de bo,
fez sos mes segre, si lz fez metre e preso.
El capitoli, l'endema, al di clar,
lai o solíen las altras leis jutjar,
lai veng lo reis sa felnia menár. 
Lai fo Boecis e foren i soi par.
Lo reis lo pres de felni' a reptar,
qu'el trametía los breus ultra la mar, 
Roma volia a óbs los Gréx tradár.
Pero Boeci anc no venc e pesat,
sál en estánt e cuidet s'en salvar;
l'om no l laiset a salvament annár:
cil li falíren que l solient aidar.
Fez lo lo reis e sa charcer gitar.
Ecvos Boeci cadegut en afán, 
e granz kadenas qui l'están a pesant!

Reclama Deu, de cél lo rei, lo grant:
“Domne pater, e te m fiav' eu tant,
e cui marce tuit peccador estánt.
Las mias musas qui ant perdut lor cánt:
de sapiencia anava eu ditan.
Plor tota dia, faz cosdumna d'efant:
tuit a plorár repáiren mei talant.
Domne pater, tu qui m sols goernar,
e te m soli eu a tóz dias fiar,
tu m fezíst tánt e gran riquezá stár:
de tota Roma l'emperi aig a mandar;
los savis omes en soli' adornár,
de la justicia que grant áig a mandar.
No t servii bé, no la m volguist laisar;
per aizó m fás e chaitiveza star.
Non ái que prenga ne no pósg re donar,
ni nóit ni día no fáz que mal pensar:
tuit mei talant repairen a plorar.”
Hanc no fo óm, ta gran vertut agues,
qui sapiencia compenre pogues.
Pero Boecis no n fó de tot mespres;
anc no n vist ú qui tant en retegues.
Ínz e las carcers o él jazia prés,
lainz contáva del temporal, cum es,
de sól e luna, cél, terra e már, cum es.
“Nos e molz libres o trobam legen,”
dis o Boecis e sso gran marriment,
quant e la carcer avia l cor dolent,
“molt vál lo bés que l'om fai e jovent;
com el és vélz, aqui pois lo sosté;
quan ve a l'óra que l córps li vái franén,
per be qu'a fait, Deus a ssa part lo te.
Nos de molz omnes, nos o avem veút:
om per veltát non á lo pel chanut;
o es eferms o á afan agút.

Cellui vai bé qui tra mal e jovént,
e cum es velz, donc estai bonament:
Deus a e lúi més so chastiamént.
Mas quant es joves et á onór molt gránt 
et evers Deu no torna so talant,
cum el es velz, vai s'onors descaptán: 
quant se reguarda, nó n á ne tan ne quant:
la pélz li rúa, héc lo kap te tremblánt,
morir volría e és e gran masánt, 
trastota dia vai la mórt reclamán;
ella no l prén ne no l'en fai semblant.
Dréz es e bés que l'om e Deu s'espér,
mas non es bés que s fí e son avér.
Ta mala fé nulz om no pót veder:
l'om l'a al má, miga no l'a al ser.
Cum l'us lo pért, a l'áltre vé tener.
E la mórz á epsament mala fé:
l'om ve u ome e quaitiu e dolént,
o és maláptes o áltre prés lo té,
non á avér ni amíc ni parent,
e dunc apella la mort ta dolzament,
crída e úcha: “Morz, a mé quar no vés?”
Ella s fén sorda, gens a lui non aténd;
quant menz s'en guarda, no sáp mot quan, lo s prent.
Si cum la níbles cobre l jórn lo be má,
si cobre avérs lo cór al christiá,
qui tant i pessa que ál no fara ja; 
e Deu no s fia ni Deus e lúi no má,
quan se reguarda, peró res no l rema.”
Molt fort blasmava Boecis sós amigs,
qui lui laudáven, deréer, euz dis antíx,
qu'el era cómps e molt onraz e rix,
et evers Deu éra tot sos afix.
Molt lo laudaven e amíc e parent,
c'ab Damrideu se tenia forment.
Pero Boecis trastuz los en desmént:
no s'es acsi cum anaven dicent.
“Cel non es bós que a frebla scala s té,
qui tota ora desempre vai chaden;
aquel qui l'a, non estai fermament.
E quals es l'om qui a ferma schala s té?
Bos christias qui cre perfeitament
Deu la paterna, lo rei omnipotent,
et en Jesu que ac tán bo talent,
chi nos redéms de so sang dolzament,
e Sanctum Spiritum qui e bos omes desend,
que que l corps faça, eu l vai l'arma dozén.
Bos cristians qui a tal eschala s te,
cel non quaira ja per negu torment.”
Cum jáz Boecis e péna charceral,
plan se sos dols e sos menuz pecaz,
d'úna donzélla fo lainz visitaz:
filla 's al rei qui a gran poestat.
Ella 's ta bella, reluz ént lo palaz;
lo mas o íntra, inz es granz claritaz,
ja no es óbs fox i ssia alumnaz,
veder pót l'om per quaranta ciptáz.
Quai ora s vól, petita s fai asáz;
cum ella s'auça, cel a del cap polsát;
quant be se dreça, lo cel a pertusat
é ve lainz tota la maiestat.
Bella's la domna, e l vís a tant preclár,
davan so vís nulz om no s pot celar;
ne éps li omne qui sun ultra la már
no potden tánt e lor cors cobeetár
qu'ella de tot no vea lor pessar.
Qui e leis se fia, morz no l'es a doptar.
Bella 's la domna, mas molt es de longs dis.
No s pot rascúndre nulz óm denant so vis.
Hanc no vist omne, ta grant onor agues,
si'l forféz tan dont ella s rangurés,
sos corps ni s' anma miga per rén guarís;
quoras que s vol, s'en á lo corps aucís,
e pois met l'arma en efférn e l somsís.
Tal l'i cománda qui toz dias la brís.
Ella smetéssma te cláus de paradis,
quoras que s vol, laínz cól sos amigs.
Bél sún si drap, no sái nomnar lo fíl,
mas molt per foren de bón e de sobtíl.
Ella se ls féz, avía anz plus de mil.
Tán no son vél, míga lór préz avíl.
Ella medesma teiset so vestimént,
que negus óm no pót desfar neient.
Pur l'una fremna qui vers la terra pent
no comprari' om ab míl liuras d'argént.
Ella ab Boeci parlét ta dolzament:
“Molt me derramen donzellét de jovent,
que zo esperen que faza a lor talén.
Primas me ámen, pois me van aissent;
la mi' amor ta mal van deperdén.”
Bél sun li drap que la domn' a vestít,
de caritat e de fe sun bastít:
il sun ta bél, ta blánc e ta quandi,
tant a Boecis lo vis esvanuit
que el zo pensa, uél sien amosit.
El vestiment, en l'or qu'i es représ,
desóz avia escript ú pei π grezésc:
zo signifiga la vita qui en ter' es.
Sobre la schápla avia ú tei .O. grezesc:
zo signifiga de cél la dreita léi.
Antr' ellas doas depent sun l'eschaló;
d'aur no sun gés, mas nuallor no so.
Per aqui monten cent miri' auzello;
alquant s'en tórnen aval arreuso;
mas cil qui poden montar al .O. alçor,
en epsa l'ora se sun d'altra color.
Ab la donzella pois an molt gran amor.
Cals es la schala? De que sun li degra?
Fáit sun d'almósna e fe e caritát,
contra felnia sunt fait de gran bontat,
contra perjúri de bona feeltat,
contr' avaricia sun fait de largetát,
contra tristicia sun fait d'alegretat,
contra menzónga sun fait de veritat,
contra lucxuria sun fait de castitat,
contra superbia sun fait d'umilitat.
Quascus bos óm s'i fái lo so degra.
Cal sun li auzil qui sun al tei montat,
quí e la scála ta ben án lor degras?
Zó sun bon ómne qui an redems lor peccaz,
qui tan se fien e Sancta Trinitat.
D'onór terrestri non an grán cobeetat.
Cal an li auzil significació,
qui de la schala tornen arreusó?
Zo sun tuit omne qui de joven sun bó, 
de sapiencia qui commencen razó
e, cum sun vell, esdevenen felló
e fan perjuris e granz traiciós.
Cum poisas cuida montar per l'eschalo,
cerqua que cerca, no i vé miga del so:
vén lo diables qui guarda l baratro,
ven acorren, si l pren per lo taló,
fai l'acupár a guisa de lairo,
fai l'aparer, de tót no l troba bó.
Bella's la domna e granz per cosedent;
no vist donzella de son evaiment.
Ella 's ardida, si s foren soi parent.
É sa ma déxtra la domna ú libre té,
tóz aquel libres era de fog ardent:
zo 's la justicia al réi omnipotent.
Si l'om forfái e pois no s'en repen
et evers Deu no n faz' amendament,
quora que s vol, ab aquel fog l'encent,
ab aquel fog s'en prén so vengament.
Cel bona i vai qui amor ab lei pren,
qui be la áma e per bontat la te:
quan se reguarda, bo merite l'en rent.
El ma senestre tén ú sceptrum reial:
zo signifiga justicia corporal
de pec...

domingo, 4 de octubre de 2026

19. Amerigo di Peguilhan. Sicum l'albres que per sobrecargar

19. Amerigo di Peguilhan. *

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230; Amerigo di Peguilhan

La prima di queste poesie, che chiude la serie delle citate nel De Vulgari Eloquentia é data secondo la lezione di B pubblicata dal Diez (Altromanische Sprachdenkmale, Bonn, Weber, 1846, p. 95) e dal Mahn (Gedichte der Troubadours, n. 344). 
Per la seconda, con la quale si entra nella serie delle poesie relative a cose d'Italia o composte da Italiani, si segue la lezione di D (in Cavedoni, Ricerche storiche intorno ai Trovatori provenzali accolti ed onorati nella corte dei marchesi d'Este nel secolo XIII, Modena, Soliani, 1844, p. 5); 
per la terza e la quarta la lezione pubblicata dal Mahn (Werke der Troubadours, II, 165 e 172); 
per la quinta e la sesta la lezione pubblicata dal Raynouard (Choix, IV, 61; Lexique Roman, I, 433). (Ed. Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beseit.)

Sicum l'albres que per sobrecargar
fraing si mezeis e pert son fruig e se,
ai eu perdut ma bella dompna e me, 
e mos engeins se fraing per sobramar. 
pero sitot me sui apoderatz,
anc jorn non fi mon dan ad escien, 
anceis cuich far tot so que fatz ab sen; 
mas er conosc que trop sobra il foudatz. 
E non es bon c'om sia trop senatz
que a sazos non sega son talen; 
e si noi a de chascun mesclamen, 
non es bona sola l'una meitatz. 
ben esdeven hom per sobresaber
nescis e'n vai maintas vetz follejan; 
per que s'eschai qu'om an en luoc mesclan 
sen ab foldat, quils sap gen retener.
Las, qu'ieu non ai mi mezeis en poder,
anz vau mon dan enqueren e cercan, 
e vuoill trop mais perdre e far mon dan 
ab vos, dompna, c'ab autra conquerer, 
c'ancse cuig far en aquest dan mon pro
e que savis en aquesta follor. 
pero a lei de fol fin amador
m'avetz ades, on pieitz mi faitz, plus bo.
Non sai nuill hoc, per qu'ieu des vostre no;
pero soven tornon mei ris en plor, 
et eu cum fols ai joi de ma dolor
e de ma mort, quand vei vostra faisso. 
col basalencs c'ab joi s'anet aucir, 
quand el miraill se remiret eis vi: 
tot atressi etz vos miraills a mi, 
que m'aucietz, quan vos vei nius remir. (ni us)
E nous en cal, quan mi vezetz morir, (no us)
abanz o faitz de mi tot atressi 
cum de l'enfan c'ab un maraboti 
fai hom del plor sebrar e departir; 
e puois quand es tornatz en alegrier 
et hom l'estrai so queil donet eil tol, (que il; e il)
et el adoncs plora e fai major dol 
dos aitans plus que no fetz de primier.
Tiriaca, jes vostre pretz non col
de meillurar, c'uoi valetz mais que hier. (uoi : lat. hodie : huy : avui)
Za non cuidei quem pogues oblidar 
lo danz c'ai pres d'amics e de segnors; 
mais lo granz danz oblid om pel majors, 
c'aizo es danz que nos pot emendar, 
quel meillor cors del mond el mels apres 
lays m'o; que tuz sabez ben del marques 
d'Est, cals era, no vos cal laudar ges; 
morz es; mas eu no cre q'e negun temps
morisson tan de bon costum esemps.
Qu'el fo savis e conoiscenz, e sap far 
a mesura, tan qu'era sa valors
el plus aut grad pozad e sos prez sors; 
e sostenir que nos pogues baisar 
la saup ab sen; pois fo larcs e cortes, 
humils als bos et als mals d'orgoils ples, 
e bos d'armas, adreichs en totas res, 
e vertadiers a son poder tuz temps, 
quel cor el sen i mes el fait esemps. 
Autre dol hai que m'es greus a durar 
del gai compte Verones, qu'era flors
de grant beutat e de tuz beus colors. 
quil seu bos aips vos volia contar, 
nols poria toz retrair' en un mes; 
ne non es hom que tener se pogues, 
sels audia, que de cor non plangues, 
per zo car mai no falliran null temps
aquest dui dol que son vengut esemps. 
Segner marques, vos fasiaz donar
a tals cui ja dar no fora sabors; 
pois fasiaz al menuz donadors 
creiser lor dons, cant audian parlar
del vostre fait cum era sobremes.
qui fara mai los bels dons nils granz bes? 
ni de cal cort venra tan ric arnes 
cum fazia de la vostra tuz temps, 
car negus tan cum vos non dava esemps? 
Segner marques, que faran li zuglar, 
a cui fezes tanz dons, tantas honors? 
mas un conseill no sai als trobadors: 
laissos morir et anous lais cercar; 
car sai no vei guaire qui de lor pes, 
car vos noi ets nel valenz coms noi es.
pauc nos laisset Deus ves que trop n'a pres,
si laisset tan, qu'el durera toz temps
planz e sospirs e dolors tot esemps. 
Aquel ver Deus que fo et er toz temps, 
los meta amdos en paradis esemps.

Selh que s'irais ni guerrey' ab amor, 
ges que savis no fai al mieu semblan; 
quar de guerra ven tart pro e tost dan, 
e guerra fai mal tornar en pejor;
en guerra trop, per qu'ieu non la volria, 
viutat de mal e de ben carestia;
e fin' amors, sitot mi fai languir,
a tant de joy quem pot leu esjauzir.
Quel plazer so plus que l'enuey d'amor, 
el be quel mal el sojorn que l'afan, 
el gaug quel dol el leu fays quel pezan,
el pro quel dan son plus el ris quel plor.
non dic aissi del tot que mal noi sia,
el mal qu' om n' a val mais que si 'n gueria, 
quar selh qu'ama de cor non vol guerir, 
del mal d'amor, tant es dous per sufrir. 
Enquera truep mais de ben en amor, 
quel vil fai pros el nesci gen parlan, 
e l'escars larc e leyal lo truan, 
el folh savi el pec conoissedor,
e l'orgulhos domesg' e humilia,
e de dos cors fai un, tan gen los lia; 
per qu'om non deu ad amor contradir,
pus tan gen sap comensar e fenir.
S'ieu l'ai servit, pro n' ai cambi d'amor, 
ab que ja plus nom fassa mais aitan;
qu' en mainh locs m'a fag tan aut e tan gen, 
don ja ses lieys no pogr' aver honor, 
e moutas vetz mi gart de vilania, 
que ses amor gardar no m'en sabria; 
e manhs bos motz mi fai pessar e dir, 
que ses amor noi sabria venir.
Bona dona, de vos tenc e d'amor 
sen e saber, cors e cor, motz e chan; 
e s'ieu res fatz que sia benestan, 
devetz n' aver lo grat e la lauzor 
vos e amors, quem datz la mayestria; 
e si ja plus de ben no m'en venia, 
pro n' ai cambi, segon lo mieu albir; 
e si plus fos, be saubral plus grazir. 
Chansos, vai t'en de ma part e d'amor 
al pro al ric al valen al prezan,
a cui servon Tyes et Alaman,
e sopleyo cum bon emperador; 
sobrels majors a una majoria: 
honor e pretz, larguez' e cortezia; 
larcs es de cor, d'amar e de servir, 
valens de fag per ric pretz conquerir.
Bona domna, la genser etz que sia, 
vas vos azor e soplei nueg e dia; 
jamais de vos no me volrai partir, 
qu' en tot lo mon non pogra miels chauzir.

en cort cossi vers no fatz, 
per qu'ieu vuelh si' apelatz 
e sia lurs lo chauzitz: 
chansos o vers aquest chans.
e respon als demandans,
qu' om non troba ni sap devezio,
mas sol lo nom, entre vers e chanso.
Qu'ieu ai motz mascles auzitz
en chansonetas assatz,
e motz femenis pauzatz
en verses bos e grazitz;
e cortz sonetz e cochans
ai ieu auzit en verses mans,
e chansos ai auzidas ab lonc so,
els motz d' amdos d' un gran el chan d'un to.
E s'ieu en sui desmentitz,
qu' aisso no sia vertatz;
no er hom per me blasmatz, 
si per dreg m'o contraditz; 
ans n'er sos sabers plus grans 
entrels bos el mieus mermans, 
si d'aissom pot venser segon razo; 
qu' ieu non ai ges tot lo sen Salamo. 
Quar es de son loc partitz 
domneys, que ja fon prezatz, 
mi sui alques desviatz
d'amor, tan m' estauc marritz! 
qu' entr' amairitz et amans
s'es mes us pales enjans,
qu' enjanan cre l' us l' autre far son pro,
e noi guardon temps ni per que ni quo. 
Qu'ieu vi, ans que fo faiditz,
si fos per amor donatz
us cordos, qu' adreg solatz
n' issia e ricx covitz;
per quem par que dur dos tans
us mes no fazia us ans,
quan renhava domneys ses tracio;
greu es qui ve com es e sap com fo. 
E non es tan relenquitz,
sitot mi sui dezamatz, 
qu' ieu no sia enamoratz
de tal qu' es sima e razitz
de pretz, tan qu'a me es dans;
pus la valors el semblans
son assemblat en tan bella faisso, 
qu' om noi pot neys pessar meliurazo. 
Ai, belh cors cars, gen noiritz,
adregz e ben faissonatz,
so qu' ieus vuelh dir devinatz;
qu' ieu no sui ges tan arditz
qu' eus prec que m'ametz, abans
vos clam merce merceyans.
sufretz qu' ieus am e nous quier autre do, 
e ges d'aquest nom devetz dir de no. 
Vas Malespina vai, chans,
al pro Guillem qu' es prezans, 
qu'elh aprenda de te los motz el so, 
qual ques vuelha per vers o per chanso. 
Na Beatriz d'Est, l' enans
de vos mi platz ques fai grans;
en vos lauzar s' en son pres tug li bo, 
per qu' ieu de vos dauri mon vers chanso.


e podetz o conoisser e saber, 
quar selh que plus volia mantener 
solatz, domney, largueza ab cor verai, 
mezura e sen, conoissensa e paria,
humilitat, orguelh ses vilania,
els bons mestiers totz ses menhs e ses mai,
es mortz, Guillems Malespina marques,
que fo miralhs e mayestre dels bes.
De bons mestiers el mon par non li sai,
qu'anc non fon tan larcs, segon mon parer, 
Alixandres de manjar ni d'aver,
qu'elh non dis non quil quis, ni trobet plai;
ni ges d'armas Galvains plus non valia, 
ni non saup tan Yvan de cortezia, 
nis mes Tristans d'amor en tan d'assai; 
hueymais non er chastiatz ni repres 
negus, si falh, pus lo miralhs noy es.
On son eras siei dig plazent e guai 
e siei fag plus poderos de poder
quels autres fagz fazian desvaler? 
oi dieus! cum son escurzit li clar rai 
qu'alumavan Toscana e Lombardia, 
per que quascus anava et venia
ab lo sieu nom, ses dopte e ses esmai! 
qu'aissi saup pretz guizar, tan fon cortes, 
cum l'estela guidet los reys totz tres.
Per cui venran soudadier de luenh sai
nil ric joglar quel venian vezer? 
qu'elh sabia honrar e car tener 
plus que princeps de sai mar ni de lai, 
e manhta gens ses art, ses joglaria, 
per lo sieu don on negus non falhia; 
que manh caval ferran e brun et bai
donava plus soven et autr' arnes
de nulh baron qu'ieu anc vis ni saubes. 
Belhs senher cars, valens, e que farai? 
ni cum puesc sai vius ses vos remaner? 
quem sabiatz tan dir e far plazer 
qu'autre plazers contral vostrem desplai; 
que tals per vos m'onrava e m'aculhia 
que m'er' estrans, cum si vist no m'avia: 
ni ja nulh temps cambi non trobarai 
ni esmenda del dan qu'ai per vos pres, 
ni eu non cre qu'om far la m'en pogues. 
Lo senher qu'es una persona en tres, 
vos valha aissi cum ops ni cochaus es.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

corron un pauc trop enan, 
per un de nos, duy de lor, 
e non es qui los n'esquerna. 
Greu es quar hom lor acol, 
e non lor en fai revelh; 
non o dic contra 'n Sordelh, 
qu'el non es d'aital semblan, 
ni nos va ges percassan 
si col cavalier doctor; 
mas quan falhol prestador, 
non pot far V ni VI terna. 
Lo marques part Pinairol, 
que ten Saluz e Revelh, 
no vuelh ges que desclavelh 
de sa cort ni an lunhan 
Persaval, que sap d'enfan
esser mayestre tutor;
ni un autre tuador,
qu'ieu no vuelh dir, de Luzerna.
Aitals los a com los vol
lo marques d'Encantarelh, 
Nicolet, el trufarelh
que venon ab lui e van, 
e non del tot per lor dan, 
bes son trobat d'una color; 
a tals vassals tal senhor; 
dieus lor don vita eterna!
Ar veiretz venir l'estol 
ves Malespina el tropelh, 
donan la carn e la pelh; 
et ades on piegz lor fan 
e menhs de merce lor an; 
trop son li combatedor
e pauc li defendedor;
mortz son si dieus nols governa.
sai qu'en faran entre lor 

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 75): 
N'Aimerics de Peguilha si fon de Tolosa, fils d'un borges qu'era mercadiers que tenia draps a vendre. et apres cansos e sirventes, mas molt mal cantava. et enamoret se d'una borgeza sa vezina, & aquela amors li mostret trobar, e si fetz de leis mantas bonas cansos. mas lo maritz se mesclet ab lui e fetz li desonor; e'n Aimericx s'en venget, qu'el lo ferit d'una espaza per la testa, per quel covenc a issir de Tolosa e faidir. et anet s'en en Cataluenha, e 'n Guillems de Berguedan si l'aculhit; & el enanset lui e son trobar, en la primeira chanso qu'el avia faita, tan qu'el li donet son palafre e son vestir: e presentet lo al rei n' Anfos de Castella, quel crec d'aver e d'armas e d'onor. et estet en aquelas encontradas lonc temps; pueis s'en venc en Lombardia, on tug li bon home li feiron gran honor: e lai definet en eretgia, segon c'om ditz.

JORNADA TERSERA. NOVELA QUINTA. Assicalat, Francesco Vergellesi