Mostrando las entradas para la consulta Dolsa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Dolsa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Traduction du Liber Scintillarum de Bède. Fugez los deleiz del mont (fragment)


Traduction du Liber Scintillarum de Bède (occitan)



Ms. de Paris, fr. 1747 (anc. 7694), fol. 19c. - Grdr. § 38, p. 59. St. p. 61. 

Fugez los deleiz del mont, que negus deleiz non es ses pena. A altre perdona, mas te non perdonar ja, quant faras que fols. L'oil no forfant re celui que a son coratge em poder. Deus di a home: "Chastia te"; mas no li promet ges l'endema. A toz homes sias profeitos e a petiz privaz. 
Li tres primier pechat dels set principals, so es ergoils, eveia e ira, sunt apellat esperital, quar movunt d'esperit d'ome o de diable. Altre dui apres, tristicia et avaricia, movunt del mont. Li altre dui, gola e luxuria, movent de la charn.
De charitat prima. Nostre Segner dis en l'evangeli: "Negus hom non a maior charitat que aquel que met s'arma per sos amics." Peire l'apostols dis: “Aiaz continuosa charitat en vos davan totas chausas, car charitaz cobre la grandesa dels pechaz.” Pauls l'apostols dis: "Charitaz es paciens e benigna," e "Amat ades la charitat de fraternitat." Johans l'apostols dis: "Deus es charitatz," e "Qui istai en charitat estai en Deu e Deus en lui." "En aisso apparec li charitaz de Deu e nos, car el liuret s'arma per nos, e nos devem atressi nostras armas liurar per nostres fraires."
Salamos dis: "Odis mou tenso, e charitaz cobre trastoz deleiz". 
Augustis dis: "Si volem anar per la via de charitat, nos podem venir a la durabla vida, e tot aquo que nos fam ses charitat no nos profeita, e laboram vanament si non avem charitat, li quals es Deus; car li charnals cobeeza regna aqui ont non es li charitaz de Deu. Adonc es hom perfeiz, cant es ples de charitat; e ja sia so que chascus hom crea be, non pot pas pervenir a bonauretat ses l'amor de charitat; car tan grans es li virtuz de charitat que ses leis non es tengut a re profecia ni martiris, e si li virtuz de charitat defail, las altras virtuz sont vanas, e s'il i es, las altras sunt bonas. E aquel que ten charitat en sas cosdumnas sap tot aquo que es escur ni es apert en las divinas paraulas. Seguet donc charitat, li quals es dolsa vianda e saludables dos, ses la qual lo ricx es 
paubres e l paubres ricx. Aquil que clauzont lor oils contra charitat dormont en lor cobeezas e el deleit de lor charn. Estendet charitat per tot lo mont, si volez Deu amar, car li membre de Deu jazunt per lo mont. Car enaissi cum lo cors de l'home es morz, cant es ses esperit, enaissi es morta li arma, cant es ses charitat, e aquil que sunt ses charitat non podunt pas istar essems ni permaner en Deu, mas solament aquil podunt istar essems e permaner en Deu, que ant charitat. Ara sia so que aquil que non ant perfeita charitat estegont essems, il sunt ades murmuros e moleste e turbolent e plen d'aissa." Ambrosius dis: "Si cum hom non pot pervenir lai unt vai ses via, atressi non pot anar ses charitat, mas marrir; et aquels que li charitaz de Deu dona forsa per sufrir las grans passios, non pot corrumpre negus deleiz de charn ni nenguna mala volontaz." Gregorius dis: "Una sobeirana proansa es de charitat, cant es amaz aquel que fai mal: car sos proimes deu hom amar, e deu hom aver charitat ab toz homes, ab los estrains e ab los privaz. Nequedonc per aquela charitat no si deu hom pas flechezir de l'amor de Deu; car atressi co molt ram eissunt de la raiz d'un arbre, enaissi charitaz engenra las altras virtuz, ni l rams del bon arbre non a ges de verdura, si non istai en la raiz de charitat. Aquel a veraia charitat que ama son amic en Deu e ama son enemic per Deu. Re non quer per son enemic qui de charitat non preia per lui. Charitaz d'unitat es li leis Deu. Totas nostras obras no  
sunt res, si non avem charitat, li cals ten l'auteza dels comandamens de Deu." En altre loc di que "charitaz es li amors de Deu e del prosme de tot lo cor e de tota la pessa," e "que nos fassam a toz homes aquo que volriam que il feessunt a nos; car aisso es lo comandamens de la lei e de las prophetas." E apres di que "a tot home que a charitat es plus donat; car aquel que a charitat, a totas altras virtuz; e cel que non a charitat, si el a alcuna altra bona vertut, el la perdra. Grant mesteir nos a donc que velliem vers lo liam de charitat; car un plus tost lo cors del pechador leva per l'entalantament de charitat, tant es plus tost gastaz lo ruils del pechat. Cant hom s'umilia e a charitat vas son prosme, adonc se esalsa 
vers Deu. Li virtuz de vera orazo es li alteza de charitat. Lada es li charitaz que prent l'amor dels enemix. Li fraternals charitaz sofre los mals lonjament; car vera charitaz es amar son amic en Deu e son enemic per amor de Deu. Qui non a charitat pert tot lo ben que a. Charitaz aministra lo be que non poders tol. Charitaz es a la veiada d'alcunas ocupacios empaitada, e ja sia so que non poscha esser mostrada per obra, il a bona odor el coratge. E si co lo soleils que luz ades non pot luzir sobre terra, cant li nubles lo cobre, atressi charitaz non pert pas sa vertut, cant es occupada de non poder, e a bon coratge, si tot non o pot mostrar per obra. Anquara es charitaz maistra de toz bes e no sap neguna maleza ni alcuna mala aspredat ni alcuna confusio.
E qui se planta en la raiz de charitat, non perdra ja sa verdura ni non er ses frut; car ila proz non pot perdre l'obra de plantat." 
Ieronimus: "Li longesa de la terra non part pas aquels que charitaz ajostet." Isidorus: “Ja sia so que alcun home siunt vegut partendeir de la fe e de las obras dels sains, car il non ant la charitat de la fraternal amor, non ant negun creissement de vertut, car non aesmunt la virtut de charitat; car charitaz a la segnoria de totas altras virtuz." De rechap dis: 
"Tuit home devunt cuminalment tener charitat, e tant cum chascus se sostra del mont li a mesteir que s'ajoste ab la compania dels bos. Charitaz es perfeita amors en Deu e al prosme. Aquel guarda l'amor de Deu que a charitat vers son prosme. Qui se depart de fraternal compania es partiz de la compania de Deu. Aquel se part del regne de Deu que si depart de charitat. Charitaz es li amors de Deu e del prosme; car tota bontaz mou de charitat e d'umilitat." Ciprianus: "Cel que conois et ama lo liam de charitat deu chaptener sa lengua de mal dire." Basilius: "Cel que es ples de charitat vai am pazible coratge e ab alegra faz, e homs que es ples d'ira vai felonessament." Cesarius: "Aiam vera charitat e 
obediensa e esperansa en la misericordia de Deu, non pas e nostras forsas. Aitals es dejuns ses charitat cals es lampeza ses oli. Si non avem charitat, re no ns profeita lo trabails de veliar ni de laborar. Re no val, cant hom trabalia son cors, cant non a charitat e son cor. Si non avem veraia charitat, re no ns profeita l'abites de religio.” Effrem: “Charitaz es columna e fortaleza en la sainta arma.” E per aisso seguet e amat charitat! 

miércoles, 21 de octubre de 2026

Roman de Girart de Rossilho. Vecvos per miei l'estorn lo vilh Draugo,

Girart de Rossilho.

Roman de Gerard de Rossillon, Girart de Roussillon, illuminated manuscript, c. 1450

Mss.: Oxford, Bodl. Can. Misc. 63 (O); Paris, f. franç. 2180 (P.); Londres, Mus. Brit. Harl. 4334. (L). - Girartz de Rossilho, nach der Pariser Handschrift herausgegeben von Dr. (Conr.; Konrad oder) Conrad Hofmann, Berlin 1855-57, v. 1909-2049 et 6639-6943 (Ho). Cf. Gérard de Roussillon p. p. Fr. Michel, Paris 1866 (Mi.), et Foerster, Stürzinger et Apfelstedt, Romanische Studien V (1880), O (v. 2529-2677 et v. 7571-7884). - Grdr. § 15, p. 14 s. St. 3 ss.

Vecvos per miei l'estorn lo vilh Draugo,
lo paire don Girart, l'oncle Folco!
E sis el chaval bai qu'ac de Muco,
ac vestit un ausberc, gran, fremilo,
qu'issi de la fornatz Espandrago, -
onques per negun' arma falsatz no fo -,
e ac lassat son elme de barato,
obrat ab aur e peiras tot d'eviro; 
plus resplan que estela que lhutz el tro;
e ac sencha la spasa de Marbio,
escut portet e lansa a gonfano,
e venc los sautz menutz pel plan cambo;
mas de gen retenir semblet baro,
e escridet al rei en sa razo:
“Per un sol chavalier garda no m do.”
Vecvos lo duc Terric denan Karlo:
“Don reis, conoissetz vos est Bergonho?” 
“Per mon cap,” so ditz Karles, “car aquo no.” 
“So es Draugues, lo vilhs, de Rossilho,
lo paires don Girart, l'oncles Folco.
El me tolc ja ma terra e ma reio,
set ans n'estiei faiditz en un boisso.
Tenetz mi per coart e volpilho,
pos batalha demanda, s'ieu no la lh do.” 
E Karles respondet: “Ie us abando:
trop n'avetz pres lonc terme de vengaso;
aquesta volh vezer, ses ocaizo.”
Vecvos lo duc Terric del renc partit!
Peset li del contraile qu'el a auzit,
e sis e l'alferan amoravit,
e ac de bonas armas son cors garnit,
e venc los sautz menutz pel prat flurit:
siei ome los segueren, que son ardit.
Terrics cridet: “Auriu, vilh, cau, musit,
de la cavalairia vos vei giquit,
tan vos vei entre ls vostres que us an cobrit.”
E Draugues respondet: “Veus mi issit.
Ieu no amiei anc home que mo mal git.”
E brochet lo caval, veus l'en salhit!
Veus l'alferan el camp e l'arabit!
E lhi vassau s'en so aisi ferit,
lor escut son traucat, frah e partit,
e lhi ausberc fausat e descofit.
Veus Draugo per lo camp mort e delit!
Mais d'un' auna perpres de freselit,
la lansa e l gonfainos d'oltr' en issit.
Mas Terris fetz que savis, que la lh gequit,
quar l'escut e l'ausberc essems cosit,
mas no l tochet en carn, Dieus l'escarit.
Draugues retorna als seus, que so marit.
Vecvos Terric de l'aigua al plan issit!
Lor escalas van jondre de tal estrit,
viratz escut traucat, tan pihs ubrit
e tanta testa ab elme de bucs partit
e tan pe e tan ponh e tant aurit;
la clara aigua d'Arcen tota 'n cobrit,
del sanc que ieis dels mortz enrogesit.
Ben agro lhi Drauguo l'estorn bastit;
se no fos morz lor senher, fosso garit,
qu'era se tec Terris per escarnit,
que non ac de vint milia mil acomplit.
Mances i Angevi e Toronjatz,
celh foro davas Karle vint milia armatz,
vestitz los blancs ausbercs, elmes lassatz,
sos los elmes enclis e enbronchatz.
De gran batalha far van cossiratz,
cum veltres en cadena, que es amorsatz.
Lo coms Jaufres, lor senher, los a guidatz,
per mieh lo ga d'Arcen oltr' a passatz.
En apres passet Karles e sos barnatz.
Enquar no l sab Girartz ni fo membratz,
per lo dol de son paire, que es grans assatz,
quan Folques paraulet cum om senatz:
“A la fe Dieu, Girart, lo dol laissatz,
pos lo ducs es absoutz e cumergatz;
e quant el poira estre, sia vengatz.”
Adonc es e la sela Folques poiatz
e sobre una asta nova s'es apoiatz,
tornet s'en vas los seus e ditz lor: “Patz!
Senhor, franc chavalier, or m'escoltatz:
quant seretz en l'estorn ab els mesclatz,
feretz i aucietz e derocatz
tan que vos en siatz d'oltra passatz:
e puis trastuh essems sobr'els tornatz:
mais val assatz proesa que malvastatz.”
E siei home respondo: “Que predicatz?
Mas anem los ferir davas totz latz.”
Adoncas fo l'estorn fort, abduratz.
Bos e Folqu' e Seguis e lhi melhor
foro mais de vint milia comensador.
Viratz d'aur e d'argen ta gran lugor,
d'asier e de vernitz tal resplandor,
tanta lansa trencan ab auriflor
e tan donsel adreh envaidor.
En apres so vengut lhi feridor,
Pons e Ricartz e Coines, bon ponhador.
Or chavalgua Girartz ab gran legor.
Dons Odils venc, sos oncles, un pauc en por.
D'aquesta reiregarda vos trai auctor,
que so seisanta milia abdurador,
que so be de sembel apropchador.
On sab son enamic, sobre lhui cor
e si lo vai ferir de tal vigor
que del caval lo porta a terra por.
Or chalvagua (chavalgua) Girarts ab gran baudor
contra Karlo Martel, l'emperador,
e Karles venc vas lhui, ab sa feror:
vecvos una enquansa de gran dolor!
Lai on las oz s'encontren en un plan bel,
no i ac fossat ni barra, bos ni ramel.
Angevi van prumier e lhi Mancel,
lo coms Jaufres d'Angieu e Torongel.
Ab Girart so vint milia en un sembel,
no n i a un trop vilh ni barbustel:
Bos e Folqu' e Seguis en so capdel.
Lhi un crido Valea, lh' autre Rossel,
e lhi plusor la senha Karlo Martel.
Si com falx pren sa ponha, quan fer ausel,
de tal eslais se corro lhi jovencel:
no i a ta fort escut, non escantel, 
no fenda o no pertus o no arcel,
asta reida de fraisser, que no astel;
no i a ta fort ausberc', no desclavel.
Viratz tan dol levar, fresc e noel,
tanta coissa caer ab lo turmel,
e tan pe e tan ponh e tan budel;
mais en a remasutz en plan estel,
no n a ni vius ni mortz dedins Bordel.
Qui ferit et estors d'aquel masel,
Dieu ac a salvador e Gabriel.
Ben i feren Manses i Angevi,
Toronjatz e Flamenc, li Baudoi,
no lor so lhi Girart de ren acli.
Folqu' e Bos e Folchiers ab don Segui,
seilh guido lor companhas pel brulh fresni,
ensenhas de cendaz e d'aucassi,
gonfainos ab aurfres e nou polpri;
las flors denan lor foro fer aceiri,
don tan noble vassal receubro fi.
D'ira qu'en ac Girartz ac lo cor gri.
Per tant es descenduz desoz un pi 
e fichet sa senheira latz un marbri,
un peiro d'antix tems, Devins lo fi,
c'avia castel lonc l'aigua el Rovesi.
Lodoixs l'a fondut per un mati,
quant el deseretet aquel aisi.
Girartz es au peiro lo gran Devi;
de las iras que ac, Karlo maudi:
“A, reis, Dieus te cofunda, cor de masti!”
__ 

Era s en vai Girartz, engal soleilh,
per un estreh semdier, lat un caumelh,
e trobet una fon desotz un telh
e colget s'i a l'umbra per lo soleilh;
e volc se cumdurmir, que ac somelh;
mas non cugetz del comte, gaire dormel,
abans plora dels oilhs, tira l cabelh,
ditz, mais volgra estre mortz e un campeil
que l reis l'agues aucit, e siei feeilh.
E sa molher lhi ditz: “No far, donzel;
mas preia Damredieu que nos cosselh.”
D'aqui s'en son anat a un repaire,
don so mort de la guerra lhi filh e lh paire.
Lai auzissatz maldire e filha e maire,
e maudire Girart cum se fos laire.
Entre lo dol e l'ira e lo maltraire,
si no fos sa molher, no visques gaire.
Ela es savia e corteza e de bon aire,
e no paraula milhs nulhs predicaire:
“Senher, laissa lo dol, si t'en esclaire:
tostemps fust orgolhos e gueregaire,
batalhiers e engres de mal a faire;
i as plus omes mortz, no sabs retraire,
e lor ers paubrezitz e tout lor aire.
Era en pren Dieus justizia, lo drehs jutgaire.
Membre te del prodome del bos de Chaire,
que te det penidensa de mal retraire.
Enquer auras ta onor, si la vols faire.”
D'aqui son albergat aus ortz dauratz
on parto lhi cami d'aquels comtatz.
Lai aprendo tals novas don fo vertatz.
Aqui es us messatges tresier passatz:
Karles n'ac cen trames davas totz latz:
“Qui trobara Girart, s'es amenatz,
d'aur e d'argen lhi er set vetz pesatz.”
“Senher,” ditz la comtessa, “quar me creatz,
esquivem los chastels e las ciptatz
e totz los chavaliers e ls poestatz,
que la feunia es grans e l cobeitatz.
Quar, senher, vostre nom si lo camgatz.”
Et el lhi respondet: “Si cum vos platz.”
Aqui eis s'apelet Jolcun Malnatz.
Ab un lucrier felo es alberjatz:
fels es, mas sa molhers es plus assatz.
Lai lhi pren malaudia don fon greiatz
que de uchanta dias non fo levatz,
tro la nuh de Nadal que Dieus fo natz.
L'osdes lo fetz gitar de son palatz,
en l'arvolt d'un celier, desotz us gras.
Aqui ac la comtessa dolen solatz.
Girartz jac en l'arvolt, no i ac sirven,
mas sa molher que l sierve molt dossamen.
Ab tan veus Michael que a lui ven:
Dieus lo lhi a trames tot veramen.
Cel lhi portet un drap, denan lo lh ten:
“Dompna, per amor Dieu omnipoten,
que nasquet per tal nuh en Besleen,
me talh e cos d'est drap un vestimen!” 
Ela ditz: “Voluntiera.” Sempres lo pren,
talhet lo e l coset de mantenen.
A l'osde o comtero cilh seu sirven:
“La pautoniera cos molt vistamen.”
El lhi trames vestir d'un seu paren,
mandet que l cozes tost e non jes len.
Ela ditz al messatge molt umilmen:
“Amics, ieu en cos un a plus manen,
e puis penrai lo seu, si tan m'aten.”
E cel o recomtet tot aisamen.
Il s'en venc pels degras viassamen,
a lei de Satanas, iradamen,
e gitet los de tot son casamen.
Aita mal crestia no vistes anc;
quar gitar los a fahs foras el fanh.
Lo coms non ac vertut ni carn ni sanc.
La comtessa lo pres per miei lo flanc,
ela fo febla e cassa, de carn estanc:
ambedui son caheh dedins lo fanh.
Us prodom los gardet, que ac lo cor franc;
fetz de costa sun fuc ostar un banc
e fetz lhi faire lieh molet e blanc:
puis lhi det venazo e peish d'estanc.
E quant foren caeh amdui el brac,
lai esblesmet la dompna de dol que ac.
Lo prodom l'esgardet si cum Dieu plac,
e fetz l'en aportar tot freh e flac,
fetz far de latz son fuc un lieh on jac,
puis lhi det carn de bos e peis de lac
e tenc lo tant ab si tro guerit l'ac.
Girartz se regardet e jac evers
e non ac mas los os e l cur e ls ners.
“A Dieus,” ditz el, “tant iest vas mi teners!
Las obras que ai fachas, molt lah me mers.
Folqu' e Landrix m'o dis, cel de Nivers.
Bernart, Folchier, Segui, Bos e Gilbers,
pos visquiei apres vos, molt fui culvers.”
La soa bona dompna lo cap lhi ders:
“Quars senher, laissa estar la honor que pers;
quar, si l mal culhs en grat, melhor desers.”
E puis despon del salme David tres vers
e comtet lhi de Job cum fon Deu sers;
(E son sermon o ditz sainz Rigobers,
que so fon us miracles grans e apers
que Deus fetz per est comte qui tant fo fers;
quar s'el no fos faiditz e tant desers,
ja no partis de mal ne fos convers.)
Qui vos acomtaria los encombriers
e las fams e los setz totz per entiers?
Aisi cum ditz l'escrihs que es els mostiers,
vint e dos ans fo si lo fortz gueriers
que non ac de sa terra quatre deniers;
ans es en Alamanha, don fo Folchiers.
Un jorn intra en us gas grans e pleniers
et auzit una nausa de charpentiers,
e seguet tant la via, per los ramiers,
que trobet a un fuc dos charboniers.
Li us fo grans e lahs e tenhs e niers,
e ac nom Garis Brus, l'autre Rainiers: (v. Garin lo Brun)
El apelet Girart e ditz prumiers:
“Amics, digatz don es, penedensiers?
Quar, portatz est carbo, siatz coliers
e siatz del gazanh drehs parceriers!”
E Girartz respondet: “Don, voluntiers.” 
Ab Girart son lhi dui, trei companho.
Cascus a pres son faihs, e l coms lo so,
e son issit del bosc per un cambo,
veno a Orliac sotz Troilo.
Cascus seten denier ven son carbo,
cilh non an plus de lhui miga un bilho.
Girartz vit lo gazanh e saub lhi bo.
Er lhi do Dieus ostal e tal maiso
per que pusca venir a gariso!
Els ruas d'Orliac, en la sobriera,
en una maiso pauca e estremiera,
es albergatz Girartz latz la sauniera,
las una bona femna, Dieu almorniera:
de lhies feiro sirventa e chamberiera.
Girartz saub ben d'Ardena la gran chariera,
el ac bona vertut, fort e pleniera,
e portet maior fais d'una saumiera,
e vai soen la rua de la osteliera.
Aqui fo la comtessa puis corduriera,
que anc non vistes de mas tal fazendiera.
No i a tan richa dompna no la requiera,
de sas obras a far no lhi profiera.
Don dizo lhi donzel e gens lichiera,
parlen tot son auzen e en dereira:
“Esgardatz qual beutat de carboniera!
Si l vilas del carbo no la fes niera,
n'agues ta genta dompna tro a Baviera.
E, domna pros e savia e bona obriera,
per que pres a marit charbofaziere?”
Ela respon, que fo savia parliera,
e qui ben lor saup esser e mensongiera:
“Senhor, merce per Dieu e per san Piere;
trobet me orfanina, pauca bergiera,
e pres mi a molher, Dieus lhi o miera,
e puis mi fetz apenre a corduriera.
No sai plus gentil ome de lhui on quiera,
qu'el non es de sai mar d'esta ribiera.
No n i a ta felo de mala tiera,
ab sa dolsa razo tot no l conquiera.”
Lo gaanhs del carbo venc per talen:
ilh lo fan, cil lo porta e si lo ven.
Vint e dos ans s'en van aisi viven
entro qu'a una festa, quaremprenen,
vassals que deu quintana lo jor la ren.
Fai la lo coms Goltelmes e l dux d'Aiglen. 
Girartz la vai vezer ab l'autra gen
e fo lonhet dels autres, en son jazen,
entre ls bratz sa molher que char lo ten.
La dompna los vassals vit burdissen 
e membret lhi de lonh del noirimen
de Girart que solia far issamen.
Tal dol n'a a son cor, per pauc no fen;
l'aigua lhi chai dels oilhs e lhi dissen,
sus la barba Girart lhi vai chazen.
E lo coms se dresset, ditz son talen:
“Dompna, er sai de ton cor que si repen.
Quar t'en vai, dompna, en Fransa, e mantenen,
e ieu te jurarei su ls sanhs verten,
ja mais no mi veiras ni tiei paren.” 
“Era auh,” so ditz la dompna, “sen de joven.
Ja Damridieu non plassa omnipoten
que ja vos degurpisqua a mo viven;
certas abans salhdria en fuc arden.
Senher, per que parlatz ta malamen?”
E lo coms la baizet de mantenen.
“Senher, se mos cosselhs en fos auzitz,
nos tornassam en Fransa on fos noiritz.
Ier ac vint e dos ans qu'en fos issitz
e es totz de mal traire rotz e frunitz;
e si podetz trobar l'emperairitz,
a cui vos fustes ja amics plevitz,
ja non er ta fels Karles, lo seus maritz
no vos en quiera plah, don ers garitz.”
E Girartz respondet: “Ben es que ditz:
e ieu lai m'en irai, totz soi garnitz.”
Lo coms Girarts en pren son cosselh breu:
“No laissarai per re per man non leu.” 
El ac la messa auzida a sanh Andreu,
e a preiat lo saint e Damlideu:
“Reis del cel, met en cor al senhor meu
que m perdone sa ira, el e lhi seu,
per que m renda m'onor e tot mo feu.”
Puis se met el cami, molt o fai greu:
al dijos de la cena, semblan romeu,
albeget a Orlhes, a l'ost Arveu. (alberget, alberguet)
Arveus li ostaliers fon ben antis:
el apelet Girart e si lhi dis:
“Don estes vos, amic? De qual pais?
Quar anatz a la cort, si es esmis,
e preiatz la reina que vos vestis.”
“Per Dieu”, so ditz Girartz, "no n soi apris.”
“Senher,” ditz la comtessa, “siatz pervis 
e no vos esmaguetz, cars dos amis;
parlatz ab la reina per qualque gis”.
Lai n'es anatz lo coms molt a envis.
entre ls autres romieus Girartz s'asis.
Ab tan vecvos Aimar, clerc de Paris!
E quant el vi Girart, fet un fin ris:
“Vezetz aizel truan ab cel cap gris:
ben pogra gazanhar don el vesquis.”
Donc ac paor Girartz, que l conoguis
e no fo ges segurs qu'en anes vis.
Lo clercs si trais vas lui, pel ponh lo pris:
“Don, vila pautonier, sai que quesis?
Si no m'era per Dieu, ieu vos feris.” 
E levet lo del renc e lo partis.
Gran joi en ac Girartz, quan lo gurpis.
El venc a la comtessa e si li dis:
“Pechat nos a menatz en cest païs.”
“Senher,” ditz la comtessa, “sabs que dirai?
Per Dieu, no te qual metre en tal esmai:
quar ieu ai bon cosselh que te dirai.
Dema sera divendres qu'om per Dieu fai.
Encanuh la reina en cercha vai:
quan sera au mostier, anatz en lai,
bailatz lhi est anel qu'ie us passarai;
ela lo vos donet de cor verai
ab tot sa drudaria vezen Gervai
e l gonfano de Fransa e Bertelai.
Senher, bailes lo mi, ieu lo gardai:
per nulh bezonh qu'agues no lo laisai.” 
E Girartz respondet: “Meravilh n'ai. 
Quan vos l'anel avetz, lai m'en irai.”
Lo jorns es espasatz, e l sers vengutz.
Quan la nuhs fo venguda, l'escurs cazutz,
adonc fo grans la noisa e lo tabust
de monges, de canorgues, de clercs menutz.
La reina au mostier en va pes nutz,
e Girartz se levet, lai n'es vengutz.
A un altar desotz us arcs voltutz
lai la trobet oran, ab pauc de lhutz.
Ben prop de lies si trais, no se fetz mutz:
“Domna, per amor Dieu que fai vertutz
e per amor dels sanhs qu'avetz quesutz
e per Girart, lo comte, que fon tos drutz,
dompna, te quier merce, que tu m'aiutz.”
La reina respon: “Bos om barbutz,
que sabetz de Girart? Qu'es devengutz?” 
“Dompna, per totz los sanhs que vos preiatz
e per amor del Dieu que adoratz,
e per aquela verge don el fo natz,
si vos Girart lo comte si teniatz,
quar me digatz, reina, qu'en fariatz?” 
La reina respon: “Bos om barbatz,
molt fazetz gran pechat que m conguratz.
Donat i volgra aver quatre ciptatz,
per que lo coms fos vius e agues patz
e tota la honor don fo gitatz.” 
Donc s'es lo coms de lhies fahs plus privatz
e bailet lhi l'anel, e ditz: “Veiatz!
Ieu son aquel Girartz don vos parlatz.” 
E quant ela lo tenc, conoc l'assatz.
Adonc no i fo divenres sanhs redopdatz,
en cel luc fo Girart cen vetz baizatz.
E apelet Aimar, clergue letrat:
“Cest om es de ma terra noiritz e natz
e apertenc al meu sos parentatz.
Queretz me Benacis si l m'amenatz.”
Cel ditz: “Voluntiers, dompna.” Lai n'es anatz.
Fetz sas donzelas totas traire a un latz.
La reina Girart pres per lo col
e baiset lo soen, qu'amar lo sol;
trais lo a una part desotz l'arvol
e demandet lhi tot que auzir vol:
e cum el lh'o comtet ac ne gran dol.
“Senher, on es ma sor?” “Dompna, lai for,
en l'ospital Arveu, l'albergador.
Anc mais om no vi dompna de sa valor.
De mil vidas non agra jes la menor:
mas ela m'a guerit per sa dolsor
e per son bon cosselh e per s'amor,
e m'a sai fah venir ab gran paor.” (fah sai)
“Don, no vos esmaguetz, qu'eu ai la flor
del cosselh de la cort l'emperador.
Tan bon aver de pretz e monedor
lor ai donat que m'amen tuh lhi melhor.
Non queiratz ja vos autre mantenedor,
se ieu ad est besonh no vos socor;
tot aital cum ieu vulh iei, mossenhor.” 
Apelet Benacis, lo cantador
del mostier de la crotz al salvador:
“Albejatz est romieu, lhui e s'oisor.
De ma terra fo natz, si n'ai tendror,
e foro d'un lhinatge nostre ancessor.
E fazetz lo per mi tan celador
que no l sapchan la fors cilh gabador,
chavalier ni sirven lauzenjador.” 
E cel ditz: “Voluntiers.” De joi lai cor:
dins sas cambras lo mes, en la melhor.
Lai entret la reina ab sa seror,
e remairo defors siei menador.
No vos quier ja comtar lo dol ni l plor
ni las razos que tenon lai entre lor.
No n parti la reina tro vi lo jorn.

sábado, 11 de julio de 2026

Tant, Tan, Tantet, Aitant, Aytant, Aitan, Aytan, Atretant, Atretan, Atretán

Tant, Tan, adv., lat. tantum, tant, autant, si, tellement.
Senes lieys non puesc viure,
Tant ai pres de s' amor gran fam !
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Sans elle je ne puis vivre, tant j'ai pris grande faim de son amour !

Guillaume IX, comte, Poitiers, Aquitaine, Aquitania

Peccatz a tan dossa sabor.
(chap. Lo pecat té tan dolsa sabor : dols gust.)
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Péché a si douce saveur.
Loc. Tro trobi pretz, si tant es qu' en loc sia.
Rambaud de Beaujeu: En Peire.
Jusqu'à ce que je trouve mérite, si tant est qu'en lieu (quelque part) il soit.
Non a par en tan quan lo mon te.
Pistoleta: Ancmais.
N'a pas de pareille en autant que (en tout ce que) le monde contient.
ANC. ESP. Envió una saeta tant gran.
Poema de Alexandro, cop. 1027.
ANC. PORT. Tam digna e tam necessaria.
Chron. del re Alfonso V, prol., t. 1, p. 202.
Adv. comp.
Anc de lectuari non li det tant ni quant. V. de S. Honorat.
Oncques d'électuaire il ne lui donna tant ni quand (peu ni beaucoup).
Cil que non amon tan ni quan.
T. d'Aimeri de Peguilain et d'Elias d'Uisel: N Elias.
Ceux qui n'aiment tant ni quand (peu ni beaucoup).
A cels que Dieu non creiran non aprofechara ni tan ni can.
Liv. de Sydrac, fol. 95.
À ceux qui Dieu ne croiront pas ne profitera ni tant ni quand (ni peu ni beaucoup).
ANC. FR. Toz jors li va merci criant,
El ne respont ne tant ne quant.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 77.
Per qu' ieu non puesc mon cor partir ab tant. 
Pons de Capdueil: Tant m' a.
C'est pourquoi je ne puis séparer mon coeur soudain.
Ab tan la dona s' es levada
En pes.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Aussitôt la dame s'est levée en pieds.
ANC. FR. Commence son sermon à tant
Et dist à tous en audience.
Roman de la Rose, v. 11037.
Per tant mos planhs no us espaven.
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Pourtant ma plainte ne vous épouvante pas.
Conosc be que per amor murrai,
E ges per tan d' amor no m puesc partir.
Perdigon: D' amor no m puesc.
Je connais bien que par amour je mourrai, et point pourtant d'amour je ne puis me séparer.
Platz mi guerra e m sap bo
Entr' els rics homes que so,
E dic per que ni per tan.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Me plaît la guerre et me sait bon entre les puissants hommes qui sont, et je dis pourquoi et comment.
Conj. comp. Tant com d' argent val mais aurs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Autant comme or vaut plus qu' argent.
L' am tan cum puesc ni say.
Arnaud de Marueil: Cui que fis.
Je l'aime autant comme je puis et sais.
ANC. FR.
Ne jà sis niez Lohier terre en paiz ne tendra,
Tant come en Normendie li quens Richart vivra.
Roman de Rou, v. 4342.
Tant quant chascus ama plus son prosme, tant er alt el regne de Dieu.
Trad. de Bède, fol. 23.
Autant que chacun aime plus son prochain, autant il sera haut au royaume de Dieu.
Qui nos soste tan quan per terra annam. Poëme sur Boèce.
Qui nous soutient tant que par terre nous allons.
Tan tro que razos li cossen
De far ben a son servidor.
Richard de Barbezieux: Be volria.
Tant jusqu'à ce que raison lui consent de faire bien à son serviteur.
Tro que puesca en tan venir
Qu' ab mos huels son bel cor remir.
P. Vidal: Ges del joi.
Jusqu'à ce que je puisse venir en tant qu'avec mes yeux son beau corps je contemple.
CAT. Tant. ESP. MOD. Tan. PORT. MOD. IT. Tanto. (chap. Tan, tans, tanta, tantes. Tans sompos y tantes sompes ñan a la Ascuma que no voldrán vore que la T de tant ya se va pedre al chapurriau antic o llengua romana. Aixó va passá en moltes datres paraules, com pon, fon, Fonsalada, Foncuberta.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Tant, Tan, adj., lat. tantus, tant, si nombreux, si grand.
Dans la langue des troubadours, le mot tant étant indéterminé, emportait avec lui l'idée du pluriel, quoique le substantif auquel il se rapportait fût au singulier. 
En Lemozi, ont a trag mant cairelh
En tanta tor, tans murs e tant anvan
Fag e desfag, e fondut tant castel,
E tant aver tolt e donat e mes,
E tant colp dat e receuput e pres,
E tanta fam, tanta set et tant son.
Bertrand de Born: Quan la novella.
En Limousin, où il a tiré maints carreaux en si nombreuses tours, si nombreux murs et si nombreuses fortifications fait et défait, et renversé si nombreux châteaux, et si nombreuses richesses enlevé et donné et dépensé, et si nombreux coups donné et reçu et pris, et si grande faim, si grande soif et si grand sommeil.

catalán = castellano, Cathelongne, Castelongne

Tanta veuva, tant orfe cosselhar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Tant de veuves, tant d'orphelins protéger.
ANC. FR.
Nobles et renoumez de tantes victoires.
Duquel nous avons là dessus parlé tantes foiz.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 211 et 210.
Subst. Qui no sap devezir
Tantz d' entre tantz.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Qui ne sait diviser tant d'entre tant.
Loc. Ben l' amav' ier, huey l' am dos tans.
E. Fonsalada: De bon luec.
Je l'aimais bien hier, aujourd'hui je l'aime deux (fois) autant.
Me fauc trop piech qu' elha no m fai cen tans.
G. Faidit: Tant a ponhat.
Je me fais bien pire qu'elle ne me fait cent (fois) autant.
Don ja bes non li venha
Ses mil tans de dolor.
Pons de Capdueil: Ben es folhs.
Dont jamais bien ne lui vienne sans mille (fois) autant de douleur.
ANC. FR. Et si disoies que cent tans
Ere plus bele et plus plesans
Que pucele que tu séusses,
Tu iez plus bele et plus plesans
Que cele n'est cent mile tans
Qui cest anel m' avoit doné.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 425 et 422.
CAT. Tant. ESP. PORT. IT. Tanto.

3. Tantet, adv. dim., (lat.) tantillum, tantinet.
Diminutivas, coma tantet. Leys d'amors, fol. 100.
Diminutives, comme tantinet.
PORT. Tantino.

4. Aitant, Aytant, Aitan, Aytan, adv., autant, tant, si.
Pus lo mals aitan bos m' es,
Bos er lo bes apres l' afan.
B. de Ventadour: Non es.
Puisque le mal m'est si bon, bon sera le bien après la peine.
Aitant, ses plus, viu hom quant viu jauzens.
Sordel: Aitant ses.
Autant, sans plus, vit homme quand il vit joyeux.
Adv. comp. Aitan tost el va mandar. Philomena.
Aussitôt il va mander.
Ab aitan m' er grans gautz totz mals que m' en avenha.
Guillaume de Saint-Didier: Pus tan.
Partant me sera grande joie tout mal qui m'en advienne.
Ieu, senher, puesc mi d' aitan vanar
Qu' en vostra cort ai saubut gent estar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Moi, seigneur, je puis d'autant me vanter que j'ai bien su me tenir dans votre cour.
Prép. comp.
Quascus pot laissar en son linhatge
Aitant d' efans que l' us puesc' esser pros.
Bertrand de Born: Bel m' es quan.
Chacun peut laisser dans sa lignée autant d'enfants que l'un puisse être preux. 
Conj. comp. Aitan com al premer dia.
Cadenet: Oimais m' auretz.
Autant comme au premier jour.
Aitan vezins com es lo degs de l' ongla.
A. Daniel: Lo ferm voler.
Aussi voisin comme est le doigt de l'ongle.
Aitant quant mars ni terra pot tener.
G. Faidit: A lieis cui am.
Autant que mer et terre peut contenir.
Cascun (cascum) de nos em en aitant plus nobles e plus autz en cant plus propriamen porta en si aquesta image. V. et Vert., fol. 33.
Chacun de nous nous sommes en autant plus nobles et plus élevés en quand (que) plus proprement il (chacun) porte en soi cette image.
ANC. ESP. 
Atan malos ensiemplos non fagades sobre nos.
Poema del Cid, v. 2741.
ANC. CAT. Aytant.

5. Aitant, Aytant, Aitan, Aytan, adj., tant, si nombreux, si grand.
Aytantas bonas cansos  
E tanz bon mot aurai fay.
B. de Ventadour: Aitantas. Var.
Si nombreuses bonnes chansons et si nombreux bons mots j'aurai fait.
Avia mogut tempestas e fachas aytantas naus perir. V. et Vert., fol. 98.
Il avait mû tempêtes et fait périr si nombreux navires.
Loc. Que no sia cortes e gens parlans...
E no valha ab amor cent aitans
No faria, s' estav' en so cabal.
Cadenet: Meravilh me.
Qu'il ne soit pas courtois et bien parlant... et ne vaille pas avec amour cent (fois) autant qu'il ne ferait, s'il était avec son chetel.
Ie us amava mil aitans mais que me.
Beranger (Berenger, Berenguer) de Palasol: Bona domna.
Je vous aimais mille (fois) autant plus que moi.
ANC. CAT. Aytant.

6. Atretant, Atretan, adv., autant, tout autant, aussi.
Pus qu' atretant es ves Dieus encolpatz
Selh que manten lairon quon es lo laire.
P. Cardinal: Un sirventes vuelh.
Puisqu'autant est vers Dieu inculpé celui qui soutient voleur comme est le voleur.
A celat l' am atretan, 
Fe qu' ieu li dey, 
Cum s' agues fait son drut de mey.
P. Rogiers: Per far.
En secret je l'aime tout autant, foi que je lui dois, comme si elle eût fait son amant de moi.
ANC. FR. Car il n'est riens ou monde que Diex autretant hace.
Jehan de Meung, Test., v. 1536.
(chap. Atretán.)

domingo, 21 de junio de 2026

Sozer, Sogre, Suegre - Stater

Sozer, Sogre, Suegre, s. m., lat. socer, beau-père.
Rei de Navarra a so sozer, lo rei d' Arragon.
(chap. Lo rey de Navarra a son sogre, lo rey d'Aragó.)
B. Calvo: Un nou sirventes.
Le Roi de Navarre à son beau-père, le roi d'Aragon. Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Tot aquo que nos avem dit del paire e del fil, si es vers del sogre e del genre.
(chap. Tot lo (aixó) que natros ham dit del pare y del fill, tamé es ver (verdat) del sogre y del gendre.)
Tout ce que nous avons dit du père et du fils, aussi est vrai du beau-père et du gendre.
Cesar fes aucire Pompeio, lo cal era son suegre.
Hist. de la Bible en prov., fol. 46.
César fit occire Pompée, lequel était son beau-père.
CAT. Sogre. ESP. Suegro. PORT. Sogro. IT. Suocero. (chap. Sogre, sogres. Vore cóm se diu en rumano: socru.)

2. Sogra, Suegra, s. f., belle-mère.
Totas las noras prezic
Que son ni que seran,
Que s gardon del fals abric
Que las sogras fan.
Raimond de la Tour: A totz maritz.
Je recommande à toutes les brus qui sont et qui seront, qu'elles se gardent du faux accueil que les belles-mères font.
En l' ostal fon la suegra. V. de S. Honorat.
Dans l'hôtel fut la belle-mère.
CAT. Sogra. ESP. Suegra. PORT. Sogra. IT. Suocera. (chap. Sogra, sogres. Vore cóm se diu en rumano: soacră.)

Spectar, v., lat. spectare, regarder, concerner.
Part. prés. Al qual... li cieutadans obeisson en totas causas spectans a son offici. Livre d'Acot, Hist. d'Apt, p. 155.
Auquel... les citoyens obéissent en toutes choses regardant son office.
(chap. Al cual... los siudadans obeíxen en totes (les) coses espectans a son ofissi.)
CAT. Espectar. (ESP. Espectar.) IT. Spettare. (chap. Espectá; conserní; mirá.)

2. Inspection, s. f., lat. inspectionem, inspection, examen, vue.
Per la inspection dels rotles de nostra cancellaria.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 40.
Par l'examen des rôles de notre chancellerie.
CAT. Inspecció. ESP. Inspección. PORT. Inspecção. IT. Inspezione, ispezione.
(chap. Inspecsió, inspecsions; inspexió, inspexions; v. inspecsioná; inspexioná.)

3. Suspect, adj., lat. suspectus, suspect.
Subst. Suspect no deu intervenir en l' assemblada. Fors de Béarn, p. 1073.
(chap. (Lo) sospechós no deu intervindre - intervení - a l'assamblea.)
Suspect ne doit pas intervenir dans l'assemblée.
CAT. Suspecte. ESP. Suspecto. PORT. Suspecto, suspeito, sospeito. 
IT. Sospetto. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses; v. sospechá.)

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

4. Sospeisso, Sospeysso, Sospecio, Sospicio, Suspicio, Suspition, s. f., lat. 
suspicionem, suspicion, soupçon, défiance.
Nuils bistbes ni nuils clergues non deu tener e sa maison neguna femna de cui hom posca aver suspicion de folia. Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Nul évêque ni nul clerc ne doit tenir en sa maison nulle femme de qui on puisse avoir suspicion de débauche.
La sospeisso del rei N Anfos m' esclaire.
Marcabrus: Auiatz de.
Que la défiance du roi seigneur Alphonse m'éclaire.
Loc. De so que er reptatz
No l' ai' om suspicios.
G. Riquier: Tant petit.
De ce qu'il sera accusé qu'on n'ait pas soupçon à (contre) lui.
Si so marit a sospecio en aquela persona. L'Arbre de Batalhas, fol. 167.
Si son mari a soupçon en cette personne.
- Espoir, attente.
No vuelh sia mieus Doais
Ses la sospeysso de Cambrais.
Bertrand de Born: Al dous nou.
Je ne veux pas que soit mien Douai sans l'espoir de Cambrai.
Loc. Dic vos que no m camjaria,
A la belha sospeisso,
Per nulh autr' oc vostre no.
Berenger de Palasol: Totz temeros.
Je vous dis que je ne changerais pas, à la belle attente (au moment de réussir), pour nul autre oui votre non.
Pus mes m' avetz en sospeysso.
G. Figueiras: Pel joy del.
Puisque mis vous m'avez en attente.
ANC. ESP. Suspicion (sic; MOD. sospecha.). PORT. Sospeição, suspeição.
IT. Sospeccione, sospiccione, sospezione, sospizione, suspizione.
(chap. Sospecha, sospeches.)

5. Sospeita, Sospiecha, s. f., suspicion, soupçon, doute.
Loc. Qu' en fossem ades en sospeita. Trad. de Bède, fol. 42.
Que nous en fussions incessamment en suspicion.
Aissi s poira de sospiecha gitar.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Ainsi il se pourrait de doute sortir.
CAT. Suspita. ESP. Sospecha. PORT. Sospeita, suspeita. (chap. Sospecha, sospeches.)

6. Sospechos, Sospichos, adj., soupçonneux, défiant.
Sospichos ni desconoyssentz. V. de S. Honorat.
(chap. Sospechós ni desconeixén : ingrat.)
Soupçonneux ni ingrat.
Sa leys sospeichoza.
(chap. Sa ley sospechosa.)
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Sa loi défiante.
CAT. Suspitos (sic). ESP. Sospechoso. PORT. Sospeitoso, suspeitoso. 
IT. Sospeccioso, sospiccioso. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses.)

7. Sospechar, Sospeisonar, v., soupçonner.
Non degra anar sospechan.
(chap. No deguere (deuríe) aná sospechán.)
B. Zorgi: L' autr' ier.
Ne devrait pas aller soupçonnant.
Amans, aquo que sospeisona cant velia, somnia. Trad. de Bède, fol. 4.
(chap. L'amán, lo (aixó) que sospeche cuan vele, (u) ensomie.)
L'amant, ce qu'il soupçonne quand il veille, il (le) songe.
CAT. Suspitar. ESP. Sospechar. PORT. Sospeitar. IT. Sospicare, suspicare, sospettare. (chap. Sospechá: sospecho, sospeches, sospeche, sospechem o sospecham, sospechéu o sospecháu, sospechen; sospechat, sospechats, sospechada, sospechades; sospecharé; sospecharía; si yo sospechara.)

8. Perspicuitat, s. f., lat. perspicuitatem, perspicuité.
Transparencia et perspicuitat. Eluc. de las propr., fol. 107.
(chap. Transparensia y perspicuidat.)
Transparence et perspicuité.
CAT. Perspicuitat. ESP. Perspicuidad. PORT. Perspicuidade.
(chap. perspicuidat, perspicuidats.)

Spelunca, s. f., lat. spelunca, caverne.
Spelunca, es fossa de jus terra. Eluc. de las propr., fol. 162.
(chap. Espluga - caverna, cova - es (una) fossa daball terra.)
Caverne, c'est fosse dessous terre.
ANC. CAT. Speluncha. PORT. Espelunca. IT. Spelonca.
(chap. Espluga, esplugues, com les del Llobregat; caverna com la Ascuma, cavernes; cova de la dona, coves.)

Desperten onso pardo hivernán cova dona Beseit

2. Speluncal, adj., caverneux.
Una mayzon natural e speluncal. Carya Magalon., p. 53.
Une maison naturelle et caverneuse.
(chap. Cavernós, cavernosos, cavernosa, cavernoses. Una casa natural y cavernosa : casa cova, com la cova del aire a Beseit, aon passe algún ratet lo catalanista Francisco o Paco Escudero en lo seu amo, Feliciano Castillo.)

parrissal parrizal Beceite Beseit cova del aire cova de l´aire

Splandre, v., lat. splendere, resplendir, briller.
Substantiv.
Per que m platz lo lauzars e lo splandres.
Guillaume de Saint-Didier: Lo grieus.
C'est pourquoi me plaît le louer et le resplendir.
ANC. ESP. Esplender. ESP. MOD. Esplendecer. IT. Splendere. (chap. Esplendí o resplendí : esplendixco o esplendixgo, esplendixes, esplendix, esplendim, esplendiu, esplendixen; esplendiré; esplendiría; si yo esplendira o esplendiguera; brillá; fulgurá; fé llum; resplendixco o resplendixgo, resplendixes, resplendix, resplendim, resplendiu, resplendixen; resplendiré; resplendiría; si yo resplendira o resplendiguera.)

2. Splendor, s. f., lat. splendor, splendeur, éclat.
Splendor... naysh de lutz. Eluc. de las propr., fol. 120.
(chap. Esplendó... naix de llum.)
Splendeur... naît de lumière.
CAT. ESP. PORT. Esplendor. IT. Splendore. (chap. Esplendó, esplendós.)

3. Resplandre, Resplandir, v., lat. resplendere, resplendir, briller.
De fin aur c' om ve resplandir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
De fin or qu'on voit resplendir.
Cum resplan roz' en rozier.
(chap. Com resplandix la rosa al rosé.)
Pierre d'Auvergne: L' airs clars.
Comme brille rose sur rosier.
Fig. Ves lai on vi resplandir sa beutat.
Giraud de Borneil: Ar ai gran.
Vers là où je vis resplendir sa beauté.
Subst. Lun' e soleills, trop faitz loncs vostres cors,
Pessa m, car plus soven nos faill resplandres.
A. Daniel: Ar vei vermeils.
Lune et soleil, trop vous faites longs vos cours, il m'est fâcheux, car plus souvent nous manque le resplendir.
Part. prés. Am mot gran resplendor...
Qu' era plus resplendentz que neguna candela. V. de S. Honorat.
Avec moult grande splendeur... qui était plus resplendissante que nulle chandelle.
Fig. Regina doussa, resplendens.
(chap. Reina dolsa, resplandén.)
Pons de Capdueil: En honor.
Reine douce, resplendissante.
ANC. FR. Vostre domination, estat et auctorité resplendent.
Monstrelet, t. 1, fol. 99.
CAT. Resplandir. ESP. PORT. Resplandecer. IT. Risplendere. (chap. Esplendí, resplendí, resplandí.)

4. Resplandor, Resplendor, s. f., splendeur, éclat, clarté.
Lo palays luzi totz de la gran resplandor. V. de S. Honorat.
Le palais brille tout de la grande clarté.
Per la sobriera resplendor,
Non ausa intrar de paor.
Trad. d'un Évang. apocr.
Par la supérieure splendeur, il n'ose entrer de peur.
Fig. Quant elha m parla ni m ve,
Mi sal al cor la resplandors
Dels sieus huelhs.
Folquet de Marseille: Ab pauc.
Quand elle me parle et me voit, me saute au coeur l'éclat des siens yeux.
CAT. Resplandor. ANC. ESP. Resplendor. ESP. MOD. PORT. Resplandor. IT. Risplendore. (chap. Resplandó, resplandós; resplendó, resplendós.)


5. Resplandensa, s. f., splendeur, éclat, clarté.
Clardatz de jorn tol resplandensa
A la luna, o negra noitz l' agensa.
T. de Blacasset et de Guillaume: Amics.
Clarté de jour enlève éclat à la lune, où nuit noire la favorise.
ANC. FR.
Et par si claire et grant resplendissance.
Cl. Marot, t. IV, p. 66.
IT. Resplendenzia.

6. Resplandiament, adv., splendidement.
Aquel ric, lo cal manjava per cascun dia resplandiament. Doctrine des Vaudois.
Ce riche, lequel mangeait par chaque jour splendidement.
(chap. Espléndidamen, com minge lo gort presidén de la Ascuma grassies a les subvensions; opuléntamen.)

Espléndidamen, com minge lo gort presidén de la Ascuma grassies a les subvensions; opuléntamen

7. Resplandement, s. m., resplendissement, éclat de lumière.
Semblet un resplandement. V. de S. Enimie, fol. 42.
Sembla un resplendissement.
IT. Resplendimento. (chap. Resplandimén, resplandimens; com un rellámpec o sentella.)

Splenezia, s. f., du lat. splen, splénite, maladie de la rate.
Val contra... ydropizia, splenezia, etc. Eluc. de las propr., fol. 189.
Vaut contre... hydropisie, splénite, etc.
(chap. Enfermedat de la melsa o bazo; esplenessía o esplenesía.)

Squilla, Esquila, s. f., lat. scilla, squille, sorte d'oignon.
Venenoza cum squilla, que es ceba marina. Eluc. de las propr., fol. 204.
(chap. Venenosa com esquilla, que es seba marina.)
Vénéneuse comme squille, qui est oignon marin.
A confortar l' auzidor,
Es l' esquila bona e fina,
Qu' om nomna ceba marina.
Brev. d'amor, fol. 50.
A fortifier l'ouïe, est bonne et sûre la squille, qu'on nomme oignon marin.
CAT. Esquirla. ESP. Esquilla. PORT. Esquilla, esquirla. IT. Squilla. (chap. Esquilla, esquilles : seba marina, del mar. Li agraden mol al sebollot Ignacio Sorolla Vidal.)

Esquilla, esquilles : seba marina, del mar. Li agraden mol al sebollot Ignacio Sorolla Vidal

Stater, s. m., lat. stater, statère, sorte de monnaie.
Dragma, que es la VIII partida de la unsa, et stater que es meytatz.
Eluc. de las propr., fol. 281.
Dragme, qui est la huitième partie de l'once, et statère qui est moitié.
(N. E. Pensad en la statera romāna, la romana, por el peso de las monedas.)

statera rormāna, romana, balansa, báscula