Mostrando las entradas para la consulta Amen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Amen ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de octubre de 2026

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343). Amb umil cor lo rey, si con podia,

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343).

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343). Amb umil cor lo rey, si con podia,



Amb umil cor lo rey, si con podia,
ans que fenis, dis: "No s meravilhes
si ay revestit lo rey Andrieu c'uey es
del realme; car dreg es e razon,
Carle Martel, lo sieu avi que fon,
e mon frayre de mi fon premier nat,
degra regir miels que yeu lo regnat.
Consiensa del tort per cert avia,
per que yeu cre que als sieus tornat sia."
Adonx feni, don fon mot gran pezansa;
qui vi raubas trencar e mans vestirs,
caras, cabels, plorar e far grans cris.
No y ac negun, non menes gran dolor,
dizent aysi: "Mot perdem bon senhor;
la sieua arma non puesca sufrir pena."
Gran fon lo dol que tota sa gent mena.
Gran dolor fon, qui auzi la depertida
del rey Robert am la donna gentil.
La regina va gitar un gran quil:
"Ay, bona amor, temps es que nos partam.
Si a Dieu plagues, volgra esser avan
morta que vos! Mays pueys que Dieu lo payre
ho vol aysi, yeu non puesc al re fayre."
Lo rey auzi que la donna planhia:
aysi com poc el la va confortar:
"Huey es lo jorn, Dieus mi vol apellar;
el sia grazit, que pron sa ay vescut.
Pueys que a cel son voler m'es salut,
a sel mi rent, quan que l peccayre sia,
m'arma, mon cors meta en sa baylia."
Ben deu planher tota la sancta gleya
la sieua mort, car en tot son vivent
de la gleya es agut son sirvent,
gonfaronier de papa quin Clement. (Papa Clemente V)
E del seyzen el fora eysament,
si agues vescut, captengra lo tot dya.
Fe sperital en el bon pe avia.
De la razis el es mogut de Fransa,
per que Frances lo devon sospirar
e de sa mort planher e gaymentar.
Lo rey Robert, mant hom lo planhera,
tals portamens en sa vida fach a
que tota gent en deu aver pezansa,
especialmens lo noble rey de Fransa.
Com de Velli, aquel planh e sospira 
la mort del rey, el n'a dreg e razon,
car l'amava de fin cor e de bon.
A'n pauc lo cor de trastot no l falhi;
cant aus la mort, el ha dig cap encli:
"Bel Senher Dieus, ben m'as descapdellat
de bon senhor, mas Dieus en sia lauzat,
e la verge humil santa Maria
sa sieua arma tenga en sa baylia."
Complansa, vay senes tota bestensa
per lo pays, de levant al ponent.
Per Proensa passa premierament,
dedins Nissa tu t'en vay comensar,
tro la verge sancta Mari' a la mar;
per Masselha passaras e per Arle,
tro aqui s'estent lo poder del rey Carle.
Ad Ayx t'en vay, complancha, senes falha,
petitz e grans humilmens saludar,
com un dels luox que l rey volia amar
de Proensa: preguem devotament
santa Clara per lo bon rey valent,
en paradis avocada li sia,
totz sos clamans de destric gardat sia.
Ad Avinhon t'en vay pueys al sant payre,
car razon es, e pueys als cardenals,
al college, pueys a totz los reals;
aqui es cap e razis de la fe
lo veray Dieu que tot lo mont soste.
L'arma del rey non sufra nulha pena:
totz en preguem humil de gracia plena.
complancha, vay an gran devocion.
Aquel senher que sufri passion,
pregue, si l play, per lo rey cabalos
que aia l'arma el regne glorios, 
e l'acuelha el sieu digne repayre,
bon gaug ses fi a tot fizel peccayre.
Amen.

domingo, 25 de octubre de 2026

Aqestas coblas mostran qe las grans autas dompnas no creson poder fallir, (Traité de poétique)

Traité de poétique.

Aqestas coblas mostran qe las grans autas dompnas no creson poder fallir,

Aqestas coblas mostran qe las grans autas dompnas no creson poder fallir, e si mostra con lo faillimen de l'auta dompna es maier qe cel de la bassa; q'aisi con il es grans de ricor, aissi es grans lo faillimens, e si con ella val pauc, es pauca la faillida. E qi perdona la pena, lo blasme no pot perdonar, e menasa a mantz cel qe fai ad un torz. Car cascuns si garde d'aqel: per qe pren maior dan cel q'engaina qe cel q'es enganatz.
Mas vos no par, poscatz far faillimen etc.
Blasme n'a hom e cascuns, s'el a sen etc.
Lo coms de Rodes si era mout adreics e mout valens, e si era trobaire, e'n Uc de Sain Circ si'n fetz aqesta cobla:
Seigner coms, no us cal esmaiar
per mi ni estar consiros,
q'eu no sui ges vengutz a vos
per ren qerre ni demandar;
qe ben ai so qe m'a mestier,
e vos vei qe faillon denier:
per qe non ai en cor qe us qeira re,
anz, si us dava, faria gran merce.
Lo coms si respondet aqesta cobla:
NUc de Sain Circ, be m deu grevar, (N'Uc : En Ugo)
q'eu veia qe oian sai fos
paubres e nuz e sofraitos,
et eu vos fi manent anar,
que mai m costetz que dui arqier
no feiren o dui cavalier:
pero ben sai, si us dava un palafre,
Deus qe m'en gar, vos lo prendriatz be.
Cobla de rancura. 
Aqesta cobla es d'amic, a qi non platz que per beutat ni per joven ni per valor s'atraia a dompna, qe done entension a totz cels qe lla pregon, que salvan s'onor pot ben una bona dompna gasainar amics e far enansar son prez e sa valor. NUc de San Circ:
Dompna, eu sui d'aital faiso' etc.
Als bels captenemens
et als cortes parvens
et al fugir follors
conois hom las meillors,
qe l semblans fai parer
so don a l cors voler:
doncs si de far folia
no vos ven volontatz,
ja l semblan no fassatz.
No taing qe plus en dia.
Tal dompna sai q'es de tant franc usatge
c'anc non gardet honor sotz sa centura;
e l tortz es sieus, s'ieu en dic vilanatge:
car senes gein e senes cobertura
fai a totz parer
com poin en si deschaer.
E dompna c'ab tant s'asaia,
no s cuig mais qe m'alezer
qe ja de lei ben retraia,
ni voill qe m puesca eschaer.
Passada es la sasos
qe fasias cols e cais,
e ja no us gensera mais 
lo blanqez ni l vermeillos
ni l gluz ni l'estesinos,
qe la cara us ru' e fraing, (potingues que arruguen la cara)
qe no pot penre color;
ni no n pot traire douzor
nuill hom c'ab vos s'acompaing,
ni mais de vos non venra alegriers
a vostre drut, si no ill davas deniers.
Aqestas coblas blasmon dompna qe s fai trop preiar, pos ve qe il es gen d'aman; mas la bontatz es qant sap qi deu causir. E s'ella causis un drut descovinen, a sinc ans o a VI, plus s'avilis qe s'el primier an ames un avinen. Mas las falsas e il fals fan un mal mercat, qe sai n'amen un e llai autre, e de llor a mai qi plus lor dona. Guilems de Sain Leisder: 
Blasmar deu hom un usatge qe cor etc.
S'ella tria un drut a desonor etc.

miércoles, 21 de octubre de 2026

Roman de Girart de Rossilho. Vecvos per miei l'estorn lo vilh Draugo,

Girart de Rossilho.

Roman de Gerard de Rossillon, Girart de Roussillon, illuminated manuscript, c. 1450

Mss.: Oxford, Bodl. Can. Misc. 63 (O); Paris, f. franç. 2180 (P.); Londres, Mus. Brit. Harl. 4334. (L). - Girartz de Rossilho, nach der Pariser Handschrift herausgegeben von Dr. (Conr.; Konrad oder) Conrad Hofmann, Berlin 1855-57, v. 1909-2049 et 6639-6943 (Ho). Cf. Gérard de Roussillon p. p. Fr. Michel, Paris 1866 (Mi.), et Foerster, Stürzinger et Apfelstedt, Romanische Studien V (1880), O (v. 2529-2677 et v. 7571-7884). - Grdr. § 15, p. 14 s. St. 3 ss.

Vecvos per miei l'estorn lo vilh Draugo,
lo paire don Girart, l'oncle Folco!
E sis el chaval bai qu'ac de Muco,
ac vestit un ausberc, gran, fremilo,
qu'issi de la fornatz Espandrago, -
onques per negun' arma falsatz no fo -,
e ac lassat son elme de barato,
obrat ab aur e peiras tot d'eviro; 
plus resplan que estela que lhutz el tro;
e ac sencha la spasa de Marbio,
escut portet e lansa a gonfano,
e venc los sautz menutz pel plan cambo;
mas de gen retenir semblet baro,
e escridet al rei en sa razo:
“Per un sol chavalier garda no m do.”
Vecvos lo duc Terric denan Karlo:
“Don reis, conoissetz vos est Bergonho?” 
“Per mon cap,” so ditz Karles, “car aquo no.” 
“So es Draugues, lo vilhs, de Rossilho,
lo paires don Girart, l'oncles Folco.
El me tolc ja ma terra e ma reio,
set ans n'estiei faiditz en un boisso.
Tenetz mi per coart e volpilho,
pos batalha demanda, s'ieu no la lh do.” 
E Karles respondet: “Ie us abando:
trop n'avetz pres lonc terme de vengaso;
aquesta volh vezer, ses ocaizo.”
Vecvos lo duc Terric del renc partit!
Peset li del contraile qu'el a auzit,
e sis e l'alferan amoravit,
e ac de bonas armas son cors garnit,
e venc los sautz menutz pel prat flurit:
siei ome los segueren, que son ardit.
Terrics cridet: “Auriu, vilh, cau, musit,
de la cavalairia vos vei giquit,
tan vos vei entre ls vostres que us an cobrit.”
E Draugues respondet: “Veus mi issit.
Ieu no amiei anc home que mo mal git.”
E brochet lo caval, veus l'en salhit!
Veus l'alferan el camp e l'arabit!
E lhi vassau s'en so aisi ferit,
lor escut son traucat, frah e partit,
e lhi ausberc fausat e descofit.
Veus Draugo per lo camp mort e delit!
Mais d'un' auna perpres de freselit,
la lansa e l gonfainos d'oltr' en issit.
Mas Terris fetz que savis, que la lh gequit,
quar l'escut e l'ausberc essems cosit,
mas no l tochet en carn, Dieus l'escarit.
Draugues retorna als seus, que so marit.
Vecvos Terric de l'aigua al plan issit!
Lor escalas van jondre de tal estrit,
viratz escut traucat, tan pihs ubrit
e tanta testa ab elme de bucs partit
e tan pe e tan ponh e tant aurit;
la clara aigua d'Arcen tota 'n cobrit,
del sanc que ieis dels mortz enrogesit.
Ben agro lhi Drauguo l'estorn bastit;
se no fos morz lor senher, fosso garit,
qu'era se tec Terris per escarnit,
que non ac de vint milia mil acomplit.
Mances i Angevi e Toronjatz,
celh foro davas Karle vint milia armatz,
vestitz los blancs ausbercs, elmes lassatz,
sos los elmes enclis e enbronchatz.
De gran batalha far van cossiratz,
cum veltres en cadena, que es amorsatz.
Lo coms Jaufres, lor senher, los a guidatz,
per mieh lo ga d'Arcen oltr' a passatz.
En apres passet Karles e sos barnatz.
Enquar no l sab Girartz ni fo membratz,
per lo dol de son paire, que es grans assatz,
quan Folques paraulet cum om senatz:
“A la fe Dieu, Girart, lo dol laissatz,
pos lo ducs es absoutz e cumergatz;
e quant el poira estre, sia vengatz.”
Adonc es e la sela Folques poiatz
e sobre una asta nova s'es apoiatz,
tornet s'en vas los seus e ditz lor: “Patz!
Senhor, franc chavalier, or m'escoltatz:
quant seretz en l'estorn ab els mesclatz,
feretz i aucietz e derocatz
tan que vos en siatz d'oltra passatz:
e puis trastuh essems sobr'els tornatz:
mais val assatz proesa que malvastatz.”
E siei home respondo: “Que predicatz?
Mas anem los ferir davas totz latz.”
Adoncas fo l'estorn fort, abduratz.
Bos e Folqu' e Seguis e lhi melhor
foro mais de vint milia comensador.
Viratz d'aur e d'argen ta gran lugor,
d'asier e de vernitz tal resplandor,
tanta lansa trencan ab auriflor
e tan donsel adreh envaidor.
En apres so vengut lhi feridor,
Pons e Ricartz e Coines, bon ponhador.
Or chavalgua Girartz ab gran legor.
Dons Odils venc, sos oncles, un pauc en por.
D'aquesta reiregarda vos trai auctor,
que so seisanta milia abdurador,
que so be de sembel apropchador.
On sab son enamic, sobre lhui cor
e si lo vai ferir de tal vigor
que del caval lo porta a terra por.
Or chalvagua (chavalgua) Girarts ab gran baudor
contra Karlo Martel, l'emperador,
e Karles venc vas lhui, ab sa feror:
vecvos una enquansa de gran dolor!
Lai on las oz s'encontren en un plan bel,
no i ac fossat ni barra, bos ni ramel.
Angevi van prumier e lhi Mancel,
lo coms Jaufres d'Angieu e Torongel.
Ab Girart so vint milia en un sembel,
no n i a un trop vilh ni barbustel:
Bos e Folqu' e Seguis en so capdel.
Lhi un crido Valea, lh' autre Rossel,
e lhi plusor la senha Karlo Martel.
Si com falx pren sa ponha, quan fer ausel,
de tal eslais se corro lhi jovencel:
no i a ta fort escut, non escantel, 
no fenda o no pertus o no arcel,
asta reida de fraisser, que no astel;
no i a ta fort ausberc', no desclavel.
Viratz tan dol levar, fresc e noel,
tanta coissa caer ab lo turmel,
e tan pe e tan ponh e tan budel;
mais en a remasutz en plan estel,
no n a ni vius ni mortz dedins Bordel.
Qui ferit et estors d'aquel masel,
Dieu ac a salvador e Gabriel.
Ben i feren Manses i Angevi,
Toronjatz e Flamenc, li Baudoi,
no lor so lhi Girart de ren acli.
Folqu' e Bos e Folchiers ab don Segui,
seilh guido lor companhas pel brulh fresni,
ensenhas de cendaz e d'aucassi,
gonfainos ab aurfres e nou polpri;
las flors denan lor foro fer aceiri,
don tan noble vassal receubro fi.
D'ira qu'en ac Girartz ac lo cor gri.
Per tant es descenduz desoz un pi 
e fichet sa senheira latz un marbri,
un peiro d'antix tems, Devins lo fi,
c'avia castel lonc l'aigua el Rovesi.
Lodoixs l'a fondut per un mati,
quant el deseretet aquel aisi.
Girartz es au peiro lo gran Devi;
de las iras que ac, Karlo maudi:
“A, reis, Dieus te cofunda, cor de masti!”
__ 

Era s en vai Girartz, engal soleilh,
per un estreh semdier, lat un caumelh,
e trobet una fon desotz un telh
e colget s'i a l'umbra per lo soleilh;
e volc se cumdurmir, que ac somelh;
mas non cugetz del comte, gaire dormel,
abans plora dels oilhs, tira l cabelh,
ditz, mais volgra estre mortz e un campeil
que l reis l'agues aucit, e siei feeilh.
E sa molher lhi ditz: “No far, donzel;
mas preia Damredieu que nos cosselh.”
D'aqui s'en son anat a un repaire,
don so mort de la guerra lhi filh e lh paire.
Lai auzissatz maldire e filha e maire,
e maudire Girart cum se fos laire.
Entre lo dol e l'ira e lo maltraire,
si no fos sa molher, no visques gaire.
Ela es savia e corteza e de bon aire,
e no paraula milhs nulhs predicaire:
“Senher, laissa lo dol, si t'en esclaire:
tostemps fust orgolhos e gueregaire,
batalhiers e engres de mal a faire;
i as plus omes mortz, no sabs retraire,
e lor ers paubrezitz e tout lor aire.
Era en pren Dieus justizia, lo drehs jutgaire.
Membre te del prodome del bos de Chaire,
que te det penidensa de mal retraire.
Enquer auras ta onor, si la vols faire.”
D'aqui son albergat aus ortz dauratz
on parto lhi cami d'aquels comtatz.
Lai aprendo tals novas don fo vertatz.
Aqui es us messatges tresier passatz:
Karles n'ac cen trames davas totz latz:
“Qui trobara Girart, s'es amenatz,
d'aur e d'argen lhi er set vetz pesatz.”
“Senher,” ditz la comtessa, “quar me creatz,
esquivem los chastels e las ciptatz
e totz los chavaliers e ls poestatz,
que la feunia es grans e l cobeitatz.
Quar, senher, vostre nom si lo camgatz.”
Et el lhi respondet: “Si cum vos platz.”
Aqui eis s'apelet Jolcun Malnatz.
Ab un lucrier felo es alberjatz:
fels es, mas sa molhers es plus assatz.
Lai lhi pren malaudia don fon greiatz
que de uchanta dias non fo levatz,
tro la nuh de Nadal que Dieus fo natz.
L'osdes lo fetz gitar de son palatz,
en l'arvolt d'un celier, desotz us gras.
Aqui ac la comtessa dolen solatz.
Girartz jac en l'arvolt, no i ac sirven,
mas sa molher que l sierve molt dossamen.
Ab tan veus Michael que a lui ven:
Dieus lo lhi a trames tot veramen.
Cel lhi portet un drap, denan lo lh ten:
“Dompna, per amor Dieu omnipoten,
que nasquet per tal nuh en Besleen,
me talh e cos d'est drap un vestimen!” 
Ela ditz: “Voluntiera.” Sempres lo pren,
talhet lo e l coset de mantenen.
A l'osde o comtero cilh seu sirven:
“La pautoniera cos molt vistamen.”
El lhi trames vestir d'un seu paren,
mandet que l cozes tost e non jes len.
Ela ditz al messatge molt umilmen:
“Amics, ieu en cos un a plus manen,
e puis penrai lo seu, si tan m'aten.”
E cel o recomtet tot aisamen.
Il s'en venc pels degras viassamen,
a lei de Satanas, iradamen,
e gitet los de tot son casamen.
Aita mal crestia no vistes anc;
quar gitar los a fahs foras el fanh.
Lo coms non ac vertut ni carn ni sanc.
La comtessa lo pres per miei lo flanc,
ela fo febla e cassa, de carn estanc:
ambedui son caheh dedins lo fanh.
Us prodom los gardet, que ac lo cor franc;
fetz de costa sun fuc ostar un banc
e fetz lhi faire lieh molet e blanc:
puis lhi det venazo e peish d'estanc.
E quant foren caeh amdui el brac,
lai esblesmet la dompna de dol que ac.
Lo prodom l'esgardet si cum Dieu plac,
e fetz l'en aportar tot freh e flac,
fetz far de latz son fuc un lieh on jac,
puis lhi det carn de bos e peis de lac
e tenc lo tant ab si tro guerit l'ac.
Girartz se regardet e jac evers
e non ac mas los os e l cur e ls ners.
“A Dieus,” ditz el, “tant iest vas mi teners!
Las obras que ai fachas, molt lah me mers.
Folqu' e Landrix m'o dis, cel de Nivers.
Bernart, Folchier, Segui, Bos e Gilbers,
pos visquiei apres vos, molt fui culvers.”
La soa bona dompna lo cap lhi ders:
“Quars senher, laissa estar la honor que pers;
quar, si l mal culhs en grat, melhor desers.”
E puis despon del salme David tres vers
e comtet lhi de Job cum fon Deu sers;
(E son sermon o ditz sainz Rigobers,
que so fon us miracles grans e apers
que Deus fetz per est comte qui tant fo fers;
quar s'el no fos faiditz e tant desers,
ja no partis de mal ne fos convers.)
Qui vos acomtaria los encombriers
e las fams e los setz totz per entiers?
Aisi cum ditz l'escrihs que es els mostiers,
vint e dos ans fo si lo fortz gueriers
que non ac de sa terra quatre deniers;
ans es en Alamanha, don fo Folchiers.
Un jorn intra en us gas grans e pleniers
et auzit una nausa de charpentiers,
e seguet tant la via, per los ramiers,
que trobet a un fuc dos charboniers.
Li us fo grans e lahs e tenhs e niers,
e ac nom Garis Brus, l'autre Rainiers: (v. Garin lo Brun)
El apelet Girart e ditz prumiers:
“Amics, digatz don es, penedensiers?
Quar, portatz est carbo, siatz coliers
e siatz del gazanh drehs parceriers!”
E Girartz respondet: “Don, voluntiers.” 
Ab Girart son lhi dui, trei companho.
Cascus a pres son faihs, e l coms lo so,
e son issit del bosc per un cambo,
veno a Orliac sotz Troilo.
Cascus seten denier ven son carbo,
cilh non an plus de lhui miga un bilho.
Girartz vit lo gazanh e saub lhi bo.
Er lhi do Dieus ostal e tal maiso
per que pusca venir a gariso!
Els ruas d'Orliac, en la sobriera,
en una maiso pauca e estremiera,
es albergatz Girartz latz la sauniera,
las una bona femna, Dieu almorniera:
de lhies feiro sirventa e chamberiera.
Girartz saub ben d'Ardena la gran chariera,
el ac bona vertut, fort e pleniera,
e portet maior fais d'una saumiera,
e vai soen la rua de la osteliera.
Aqui fo la comtessa puis corduriera,
que anc non vistes de mas tal fazendiera.
No i a tan richa dompna no la requiera,
de sas obras a far no lhi profiera.
Don dizo lhi donzel e gens lichiera,
parlen tot son auzen e en dereira:
“Esgardatz qual beutat de carboniera!
Si l vilas del carbo no la fes niera,
n'agues ta genta dompna tro a Baviera.
E, domna pros e savia e bona obriera,
per que pres a marit charbofaziere?”
Ela respon, que fo savia parliera,
e qui ben lor saup esser e mensongiera:
“Senhor, merce per Dieu e per san Piere;
trobet me orfanina, pauca bergiera,
e pres mi a molher, Dieus lhi o miera,
e puis mi fetz apenre a corduriera.
No sai plus gentil ome de lhui on quiera,
qu'el non es de sai mar d'esta ribiera.
No n i a ta felo de mala tiera,
ab sa dolsa razo tot no l conquiera.”
Lo gaanhs del carbo venc per talen:
ilh lo fan, cil lo porta e si lo ven.
Vint e dos ans s'en van aisi viven
entro qu'a una festa, quaremprenen,
vassals que deu quintana lo jor la ren.
Fai la lo coms Goltelmes e l dux d'Aiglen. 
Girartz la vai vezer ab l'autra gen
e fo lonhet dels autres, en son jazen,
entre ls bratz sa molher que char lo ten.
La dompna los vassals vit burdissen 
e membret lhi de lonh del noirimen
de Girart que solia far issamen.
Tal dol n'a a son cor, per pauc no fen;
l'aigua lhi chai dels oilhs e lhi dissen,
sus la barba Girart lhi vai chazen.
E lo coms se dresset, ditz son talen:
“Dompna, er sai de ton cor que si repen.
Quar t'en vai, dompna, en Fransa, e mantenen,
e ieu te jurarei su ls sanhs verten,
ja mais no mi veiras ni tiei paren.” 
“Era auh,” so ditz la dompna, “sen de joven.
Ja Damridieu non plassa omnipoten
que ja vos degurpisqua a mo viven;
certas abans salhdria en fuc arden.
Senher, per que parlatz ta malamen?”
E lo coms la baizet de mantenen.
“Senher, se mos cosselhs en fos auzitz,
nos tornassam en Fransa on fos noiritz.
Ier ac vint e dos ans qu'en fos issitz
e es totz de mal traire rotz e frunitz;
e si podetz trobar l'emperairitz,
a cui vos fustes ja amics plevitz,
ja non er ta fels Karles, lo seus maritz
no vos en quiera plah, don ers garitz.”
E Girartz respondet: “Ben es que ditz:
e ieu lai m'en irai, totz soi garnitz.”
Lo coms Girarts en pren son cosselh breu:
“No laissarai per re per man non leu.” 
El ac la messa auzida a sanh Andreu,
e a preiat lo saint e Damlideu:
“Reis del cel, met en cor al senhor meu
que m perdone sa ira, el e lhi seu,
per que m renda m'onor e tot mo feu.”
Puis se met el cami, molt o fai greu:
al dijos de la cena, semblan romeu,
albeget a Orlhes, a l'ost Arveu. (alberget, alberguet)
Arveus li ostaliers fon ben antis:
el apelet Girart e si lhi dis:
“Don estes vos, amic? De qual pais?
Quar anatz a la cort, si es esmis,
e preiatz la reina que vos vestis.”
“Per Dieu”, so ditz Girartz, "no n soi apris.”
“Senher,” ditz la comtessa, “siatz pervis 
e no vos esmaguetz, cars dos amis;
parlatz ab la reina per qualque gis”.
Lai n'es anatz lo coms molt a envis.
entre ls autres romieus Girartz s'asis.
Ab tan vecvos Aimar, clerc de Paris!
E quant el vi Girart, fet un fin ris:
“Vezetz aizel truan ab cel cap gris:
ben pogra gazanhar don el vesquis.”
Donc ac paor Girartz, que l conoguis
e no fo ges segurs qu'en anes vis.
Lo clercs si trais vas lui, pel ponh lo pris:
“Don, vila pautonier, sai que quesis?
Si no m'era per Dieu, ieu vos feris.” 
E levet lo del renc e lo partis.
Gran joi en ac Girartz, quan lo gurpis.
El venc a la comtessa e si li dis:
“Pechat nos a menatz en cest païs.”
“Senher,” ditz la comtessa, “sabs que dirai?
Per Dieu, no te qual metre en tal esmai:
quar ieu ai bon cosselh que te dirai.
Dema sera divendres qu'om per Dieu fai.
Encanuh la reina en cercha vai:
quan sera au mostier, anatz en lai,
bailatz lhi est anel qu'ie us passarai;
ela lo vos donet de cor verai
ab tot sa drudaria vezen Gervai
e l gonfano de Fransa e Bertelai.
Senher, bailes lo mi, ieu lo gardai:
per nulh bezonh qu'agues no lo laisai.” 
E Girartz respondet: “Meravilh n'ai. 
Quan vos l'anel avetz, lai m'en irai.”
Lo jorns es espasatz, e l sers vengutz.
Quan la nuhs fo venguda, l'escurs cazutz,
adonc fo grans la noisa e lo tabust
de monges, de canorgues, de clercs menutz.
La reina au mostier en va pes nutz,
e Girartz se levet, lai n'es vengutz.
A un altar desotz us arcs voltutz
lai la trobet oran, ab pauc de lhutz.
Ben prop de lies si trais, no se fetz mutz:
“Domna, per amor Dieu que fai vertutz
e per amor dels sanhs qu'avetz quesutz
e per Girart, lo comte, que fon tos drutz,
dompna, te quier merce, que tu m'aiutz.”
La reina respon: “Bos om barbutz,
que sabetz de Girart? Qu'es devengutz?” 
“Dompna, per totz los sanhs que vos preiatz
e per amor del Dieu que adoratz,
e per aquela verge don el fo natz,
si vos Girart lo comte si teniatz,
quar me digatz, reina, qu'en fariatz?” 
La reina respon: “Bos om barbatz,
molt fazetz gran pechat que m conguratz.
Donat i volgra aver quatre ciptatz,
per que lo coms fos vius e agues patz
e tota la honor don fo gitatz.” 
Donc s'es lo coms de lhies fahs plus privatz
e bailet lhi l'anel, e ditz: “Veiatz!
Ieu son aquel Girartz don vos parlatz.” 
E quant ela lo tenc, conoc l'assatz.
Adonc no i fo divenres sanhs redopdatz,
en cel luc fo Girart cen vetz baizatz.
E apelet Aimar, clergue letrat:
“Cest om es de ma terra noiritz e natz
e apertenc al meu sos parentatz.
Queretz me Benacis si l m'amenatz.”
Cel ditz: “Voluntiers, dompna.” Lai n'es anatz.
Fetz sas donzelas totas traire a un latz.
La reina Girart pres per lo col
e baiset lo soen, qu'amar lo sol;
trais lo a una part desotz l'arvol
e demandet lhi tot que auzir vol:
e cum el lh'o comtet ac ne gran dol.
“Senher, on es ma sor?” “Dompna, lai for,
en l'ospital Arveu, l'albergador.
Anc mais om no vi dompna de sa valor.
De mil vidas non agra jes la menor:
mas ela m'a guerit per sa dolsor
e per son bon cosselh e per s'amor,
e m'a sai fah venir ab gran paor.” (fah sai)
“Don, no vos esmaguetz, qu'eu ai la flor
del cosselh de la cort l'emperador.
Tan bon aver de pretz e monedor
lor ai donat que m'amen tuh lhi melhor.
Non queiratz ja vos autre mantenedor,
se ieu ad est besonh no vos socor;
tot aital cum ieu vulh iei, mossenhor.” 
Apelet Benacis, lo cantador
del mostier de la crotz al salvador:
“Albejatz est romieu, lhui e s'oisor.
De ma terra fo natz, si n'ai tendror,
e foro d'un lhinatge nostre ancessor.
E fazetz lo per mi tan celador
que no l sapchan la fors cilh gabador,
chavalier ni sirven lauzenjador.” 
E cel ditz: “Voluntiers.” De joi lai cor:
dins sas cambras lo mes, en la melhor.
Lai entret la reina ab sa seror,
e remairo defors siei menador.
No vos quier ja comtar lo dol ni l plor
ni las razos que tenon lai entre lor.
No n parti la reina tro vi lo jorn.

Deux sermons. Oi es la nativitaz de la bonaurada vergina Maria

Deux sermons.

Deux sermons



Ms. de Paris, lat. 3548 (B). - Armitage, Sermons du XIIe siècle en vieux provençal, Heilbronn 1884, p. 12 s. et 19-22 (A).

I.

Hodie nata est beata virgo Maria cujus vita inclita cunctas illustrat ecclesias. 
Oi es la nativitaz de la bonaurada vergina Maria que per la sua richa vida onra totas las gleisas. Per gran meravila fo nada aquesta dona; que nos trobam que Joachim sos paire et Anna sa maire avion estat gran termini essems e no podio aver effant, tant que Abiatar, que era preire de la leg, soanet la offerta de Joachim, vezent tot lo poble; et ac tal verguina Joachim que s'en fugi ab sas bestias, ab sos pastors, et anet s'en molt long en una montana, e laiset sa moler per zo que Abiatar lo preire l'avia 
dit que Deus l'avia adirat, quar no l dava efant. Et estet gran temps que de sa moler non audi novas. Et un dia la dona estava sola a la fenestra de sa chambra e vi una basser sus en u laurer, que s'esgausia ab sos poucis, et ac molt gran dol e dis: “O Deus celi et terre, unicuique creature das fructum, et mihi misere abstulisti virum meum, o Seiner Deus, reis de cel e de terra, ad unaquega creatura donas fruit, et a me lassa as tolt mo senor.” E jetet se a so leit. E Nostre S. ac pietat de la dona et eviet son angel al marit que tornes a sa moler. E si fez, e Nostre S. donet lor efant: zo fo nostra dona sancta Maria. Ara, a chap de dos anz que fo nada, portero la al templum domini e giquiro la a Nostre S. 
Et Abietar (Abiatar) l'evesques era al sobira altar. Del primer altar tro a l'altre avia XV gras, e quant efas en poiava dos gras o tres, om o tenia a gran meravila, e dizio que grans signes faria. E cum pasero alz gras, nostra dona sancta Maria poiet toz los XV gras tro que veng a l'altar on era Abietar l'evesques. E diz toz lo pobles que granz meravillas aquel 
effas faria. Pro jos fo nurida ab las altras verges del temple, et ac tan gran sapiensa que l'evesques Abietar li mandava tota ora coseil, tant li dizia granz paraulas e belas. El servizi del temple estet tro que Joseph l'esposet per comandament d'angel; e Nostre Seiner pres charn en ella. Aquesta gloriosa dona pregem que nos plaig ab lo seu fil sine fine in secula seculorum. Amen.

II. 

Postquam consumati sunt dies octo usque circumcideretur. 

Auzir, seinor, podet que nos demostra sans Lux evangelista; car zo nos diz que Nostre S., quant ac compliz los VIII dias de la sua nativitat, si fo circuncis, et enn aquela circuncisio fo apelaç Jesus. Quar zo era comandat e la leg que tuz li efant mascle que naisio, quant avio VIII dias compliz, que il fosso circuncis. Et en aquella circuncisio om lor trenchava la superfluentat de la charn e ssi lor pausava lo nom per que era apellaz aquel efas. E N. S. que era venguz el mond per adimplir la leg - si com diz e l'avangeli “non veni solvere legem, sed adimplere, eu no veng per 
destruir la leg, mas adimplir,” - et el medeis e l'octau dia depos la sua nativitat volc esser circuncis, et en aquella circuncisio el fo appellaz Jesus. Jesus latine salvator dicitur: Jesus e lati salvaire es appelaz, e nostra leg N. S. 
E per aquo el fo appellaz salvaire que el era venguz per nos salvar e gerir. E per aquest nom lo avia mandat l'angels que el fos appelaz, quant venc a nostra dona sancta Maria. Et el aportet lo salut del paire esperital e si l dis: “Ecce virgo concipies in utero et paries filium et vocabis nomen ejus Jesum, vec te que tu concebras en to ventre et effantaras u fil et appellaras lo per lo nom de Jesu.” E nos, senor, devem saber que aquella 
circuncisios corporalment signifia lo nostre babtisme esperital, et enaisi co enn aquella circuncisio era lo nomz pausaz de l'efant, e la superfluentat de la charn trenchada, tot enaisi el nostre baptisme es lo nostre nomz pausaz, (e la superfluentat trenchada)..., 
zo es la superfluentat delz vidis (que) … 
devo esser de nos desebrat. Quar lo preire enterva l'efant e demanda li d'aital guisa: “Abrenuncias Sathane et omnibus operibus ejus et omnibus pompis ejus? negas tu diable,” zo diz lo preire, “e totas sas obras e toz 
sos senz?” E il pairi que so fizanzas respondo per l'efant, e diz “abrenuncio,” zo es "eu l devet”. Senor, quam pauc te aquel mandament! Quar ta viaz co l'efas pod anar e parlar et es em poder de sos talanz a far, adonc laisa Deu e l seu servizi, e pausa se el poder de diable et el deleit del segle e laisa encore los pairis e lz covinenz que faiz avio, on los 
avia mes vas N. S. pel seu servizi far e gardar; quar il no s gardo de perjurar ni de lor fe mentir, ni de negu pechat a faire no s gardo que no l fazo. E pauso lor amor e las manentias d'aquest segle et el deleit de la charn don ja no l venra nula re se mals no, que zo dis aizi: 
“Quid prodest homini si universum mundum lucretur, anima sua detrimentum patiatur?” Zo diz: “Que profeita ad ome si tot lo mon gazanava ni l'aur ni l'argent ni tota la riqueza del segle, que s'arma en sia pausada e las penas d'efern, on ja redemcio non aura?” 
Si con diz aizi lo bos om Iob: “Quia in infernum non est redemptio, quar en efern”, zo diz, “non a neguna redempcio”. E per aquo, senor, amaz 
N. S. aitant con avez temps de lui servir, que no sabez coras vos traspasarez d'aquest segle, que em petit d'ora serez venguz a la fi. 
E laisaz diable e totas las suas obras, e trastornem nos a Deu, e clamem li merce, que el nos do durable repaus et aisi nos lais persegre aquel babtisteri que nos receubut avem, per que nos poscam pervenir al seu durable regne sine fine in secula seculorum. Amen.

Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13 -17 (occitan)

Évangile de Saint Jean.
Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13-17.

Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13  -17 (occitan)



Ms. du Musée Britannique, Harl. 2928, fol. 187. - C. Hofmann, Gelehrte Anzeigen der k. bayer. Akademie der Wissenschaften, juillet 1858 (H.) 
P. Meyer, Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français I., Paris 1874, 32 ss. (M.). - Grdr. § 12. p. 12. St. p. 60.

Incipit sermo domini nostri Jesu Christi, quem fecit in cena sua quando pedes lavit discipulis suis.
13,1 Aván lo día festál della Pásca sabía lo Salvádre que la sóa óra vé 
que traspásse d'aquést mún au páer. Cum agués amát los sós chi éren el 
mún, en la fí los amét. 2 E fácha la céna, cum diábles ja agués més eu cór que Júdas lo traís, 3 sabens que lo páer li donéth tótas cháusas e sas más e que de Déu eissít he a Déu vái, 4 léva de la céna e páusa sos vestiméns. E cum ac présa la tóala, preceis s'én. 5 D'aquí aprés més l'áiga en la cóncha e enquéth a lavár los pés déus discíples e estérzer 
ab la tóalia de que éra céins. 6 Dunc vénc a sáin Péire, e díiss li Péir: “Dóm, tu me lávas los pés?” 7 Respondét li Jesús e díiss li: “Zo que eu fáz, tu no sábs aóra, mas póis o sabrás.” 8 Díiss li Péir: “Ja no mé lavarás los pés.” Respondét lí Jesús: “Si éu nó t lavarái, non aurás párt ab mé.” 9 Díiss li Péir: “Dóm, no solamén los pés, mas neéps las más e lo cháp.” 10 Díis li Jesús: “Céll chi es lavát non a besóin que láu mas los pés, mas toz és néptes. E vos esz népte, mas no túih.” 11 Car sabía cals éra chi lo trairía: per zo díis: “Non esz tuih népte.” 12 Póis que lór ac lavát los pés e ac prés sos vestiméns, cum se fo asís, des cháp díiss a éuz: “Sabéz que vos ai fáith? 13 Vós me apelláz maiéstre e dóm, e dizét o bé, car eu o sói; 14 e per zó, si éu, dóns e máiestre, vos ai laváz los pés, e vos devéz l'us a l'áutre lavár los pés. 15 Eissémple vos ai donát que aissí cum eu o ai vós fáith que vos o fazát. 16 Veramén, veramén vos díc: non es lo sérs máier de so seniór, ni l'apóstols máer de celúi chi llo tramés. 17 Si aquéstas cháusas sabét, bonauráth serét si las faréz. 18 Non o dic de tot vos; eu sái cals elesquéi; mas per zó que la Scriptúra sía aumplída: Chi mandúia lo meu pá, levará escontra mé so taló. 
19 Aóra vos o díc, ancéis que sia fáith, que creát, cum sera fáith, que eu sói. 20 Veramen, veramen vos o díc: chi recép cui eu trametrái, me recép, e chi me recép, recep cellúi chi mé tramés.” 21 Cum ac aizo díith, fo torbáz per espirít, e afermét e díss: "Veramen, veramen vos díc que us de vós me trairá.” 22 Donc esgardáven li discíple l'us l'áutre, dobtán de cál o dezía. 23 Mas us de sós discíples era jazéns eu se Jesú, lo cál amáva Jesus. 24 Aquést cennét Péir, e díis li: “Cals es de cúi o díi?” 
25 E éll cum jaguéssa sóbre lo péiz Jesú, díiss li: "Dóm, cals és?” 
26 Respon Jesús: "Aquéll es cui éu darái lo pá molliát.”
E cum ác molliát lo pá, donet ló Júda Simó d'Escarióth. 27 E aprés la bucélla adónc intrét en lúi Sadenás. E díiss li Jesús: “Zo que fás, fai tóst.” 28 E eizó negús non o ssáub déuz seénz cóntra que ló ill díiss. 
29 Alcánt cuiáven, car Júdas avía las bórsas, que Jesus li diissés:
“Cúmpra acó que nos a óbs al día festál,” o que donés alcuna ré auz sofrachós. 30 El cum ac receubúda la bucélla, eissit s'én sémpre; e éra nóith. 31 E cum en fó eissíz, diiss Jesús: “Aóra es clarifiiáz lo fílls dell'óme, e Deus és clarifiiátz en lúi. 32 Si Deus és clarifiiátz en lúi, e Déus lo clarifiiará e se meésme, e sé manemá lo clarifiiará. 38 Filleth, 
páuc sói enguéra ab vos: querret mé; e eissi cum eu diissíi aut Juéus, lai o eu váuc vos no podét venír, e vos díc o aóra. 34 Mandatum novum, noéll comandamén vos dó, que améz l'us l'áutre aissí cum eu vós améi. 35 En aizó conoisserán túith que mei discíple ész, si vos aurét amór entre vós.” 36 Díiss li Péir: “Dom, o vás?” Respondét Jesus: “Lái o éu váuc tu nu m póz ségre aóra; mas pois me segrás.” 37 Díiss li Péir: 
“Per que no te posc segre aora? M'árma pausarái per té.” 38 Respón Jesus: “La tóa árma pausarás per mé? Veramen, veramen te díc: no chantará lo jáus (trecía : tercia) trecia que me abnéis per trés veiádas.”
14,1 E díiss a sós discíples: “Non turbetur cor vestrum, no sía turbát vóstre córs. Vos creét en Déu e e mé creéz. 2 En la maisó deu méu páer sun móutas maisós. Si que nó, eu vos agra díith que lo loc vos váuc aprestár. 3 E si éu irai e vos aparellarai lo loc, des chap venrái e recebrai vos a me meésme, que aqui o eu soi e vos siát. 4 E sabéz o eu váuc, e lla vía sabéz.” 5 Diss li Tomás: “Dóm, no sabém o vás; e cum podem la vía saber?” 6 Diis li Jesus: “Eu soi via, vertat e vida: negus om no vé au paer si per me nó. 7 Si mé aguessáz conogút, e u meu paer aguessáz 
conogút; e d'eissa ora lo conoisseréz e ll' avéz veúth.” 8 Diiss li Philips: “Dom, demostra nos lo páer, e es nos assaz.” Diiss li Jesus: “Eu tan gran temps soi ab vos e no m'avet conogút? Filip, cel chi me ve, ve lo paer. 
Tu cum faitamen diz: demostra nos lo paer? 10 No cres que eu ell paer e l paer es e me? Las paraulas que eu parle a vos, no parle de me meesme, mas lo paer permanens e me meesme, el fai las obras. 
11 No créez que eu el paer e l paer es e me? Sobrequetot per meesmas las obras creéz. 12 Veramen, veramen vos dic: cel chi cre e me, las obras que eu faz, cellas fara e maor d'aquestas las fara; car eu vauc au paer. 18 E calque chausa requerret el meu num, aizo farai, que sia clarifiiat lo paer eu fíll. 14 Si alcúna cháusa me querrét el meu num, aizó farái. 15 Si diligitis me, si vós me amát, gardáz los méus comandamens. 16 E eu preiarái lo páer, e dara vos áutre acosselliadór que permánia ab 
vos durablamen, 17 l'espiríth de vertát, lo cál no pót lo múnz recébre, car no lo vé ni lo sáb. Mas vós lo conoisseréz, car ab vós permenrá e e vós er. 18 No vós grupirái órfes; venrái a vós. 19 Enguéra petíth, e l múnz ja no me vé; mas vos me veez, car eu víu e vós viurét. 
20 Vos conoisseret en aquel día que eu soi eu páer e vos e me e eu e vos. 21 Ceu chi á los méus comandaméns e los gárda, aquell és chi mé áma. E chi me áma sera amáz del méu páer, e eu l'amarái e demostrarái li me meésme.” 22 Diiss li Judas, non aquéll d'Escarióth: “Dóm, cals cháusa es fácha, car a nos te es a demostrár e au mun nó?” 
23 Respondét Jesus e diiss li: “Si quis diligit me, si alcús me áma, gardará la mía paráula, e l méus páer amara ló, e venrém a lúi e farém maisó chas lúi. 24 Ceu chi no m'áma no garda las mías paráulas. 
E la paráula qu'avét auvída non es mía, mas d'aquell chi mé tramés, del páer. 25 Aquéstas cháusas vos ai parládas permanéns chás vos; 26 mas l'acosselliádre Sainz Espiríz, lo cál trametrá lo páer eu meu núm, el vós dozerá tótas cháusas e vos sózministrará tótas aquéllas cháusas que eu vós dirái. 27 Páz vos láise, la mía páz vos dó. Eu no la vós do aissí cum lo múnz la dóna. No sía turbáz lo vóstre cors. 28 Auvisz car eu vos diissii: vauc e véin a vós. Si vós me amassáz, vos certas esjauviráz, car eu váuc au páer; car lo páer es máer de mé. 29 E aóra vos o dissíi, anceis que sia fait, que vos creaz cum sera fait. 30 Ja no parlarái ab vós móutas cháusas, cár lo prínceps d'aquést mun vé e non a e mé alcúna 
cháusa. 31 Mas per zó que lo múnz conóscha que éu ám lo páer e que aissí cum lo páer me donét lo comandamén aissi o fáz. Leváz, anném d'eici.
15,1 Ego sum vitis vera, eu sói véra viz e l méus páer es lo coutivádre. 
2 Tot l'eissermen no pórtan frúith e mé tolra ló, e tot aquéll chi pórta frúih purjara ló que port plúis frúith. 3 Vos esz ja népte per la paráula que ai parláda a vós. 4 Permanéz e mé e eu e vós. Aissí cum l'eissermens no pót portar frúith de se meésme, si no permanrá en la viz, aissi fáchamen e vos, si e mé no permanrét. 5 Céu chí perma e mé e éu en lui, aquest pórta móut frúith; car ses mé neén podéz far. 
6 Si alcús no permanrá e mé, sera fors més aissí cum l'eissermens, e sechará, e culliran ló e metran ló eu fóc e ardrá. 7 Si permanrét e mé, e llas mias paráulas permanrán e vós; calque cháusa volrét, querréz, e será vos fáita. 8 En aiso és clarifiiát lo méus páer que vós portét móut frúith e que siás fáit méi discíple. 9 Aissi cum lo páer me amét e eu vos améi. Permanét en la mía amór. 10 Si vos gardarét los méus comandaméns, permanrét en la mia amór, aissi cum eu gardéi los comandaméns del meu páer e permain en la sóa amór. 11 Aquéstas cháusas vos ái parládas que lo méus jaus sia e vos e l vóstre jáuis sia umplíz. 
12 Hoc est preceptum meum, aizó és lo méus comandaméns que vós améz l'us l'áutre aisi cum éu vos améi. 13 Negús óm non á maór amór d'aquésta que páuse s'árma alcús per sós amíx. 14 Vos ész li méi amíc, si farét aquellas cháusas que eu vós comán. 15 Ja no vós dic sérs, car lo sérs no sáb que fáza sós séiner; mas vós diissíi amíx, car tótas las cháusas que auvíi del meu páer vos fezíi conogúdas. 16 Vos no me elesquész, mas eu vós elesquéi e pausei vós que annét e portez frúith e l vóstre frúith permánia, que cálque cháusa vos requerréz lo páer eu meu núm vos do. 17 Hec mando vobis, aquéstas cháusas vos comán que vós améz l'us l'áutre. 18 Si lo múnz vos aíra, sabchát que me ác en íra primér de vós. 19 Si vós fossáz del mún, lo múnz améra zo que era só; mas car vós non ész del mún, mas eu vos elesquéi del mún, per zo vós aíra lo múnz. 20 Mémbre vós della mía paráula que eu vos diissíi: non es lo sérs máer de só seniór. Si me perseguéren, e vos persegrán. Si gardéren la mía paráula, e lla vóstra gardarán. 21 Mas tótas aquestas cháusas vos farán, car no sáben cellúi chi mé tramés. 22 Si eu no vengués e agués parlát a éuz, non ágren péchát; … (la lacune n'est pas indiquée. e viiren  Tobler] euuren. 
24 aóra acértas e viiren e airéren e mé e u méu páer. 25 Mas que sía umplída la paráula chi és escríuta en la lor léi, que de gráth me águen en odi. 26 Cum autem venerit paraclitus, más cum venrá l'acosselliádre cui éu vos trametrái del páer, l'espiríte de vertáth, chí procé del páer, el portará testimóni de mé. 27 E vós portaréz testimóni, car am me ész déis lo comenzamen. 
16,1 Aquéstas cháusas parléi a vós, que no siáz escandalizáth. 2 Fórs las sinagógas vos farán; mas la óra vé que trastót céll chi vós aucí se jútge donár servízi a Déu. 3 E farán aquéstas cháusas, car no conóguen lo páer ni mé. 4 Mas aquéstas cháusas ai a vós parládas, que cum venrá la lór óra remembrét que eu vós o diissíi. 5 Aquéstas cháusas acértas déis lo comenzamen no vos dissii, car ab vós éra. Vado ad eum qui misit me, mas aóra váuc a cellúi chi me tramés, e negús de vós no mé demánda: 
o vás? 6 Mas car vós dissíi aquéstas cháusas, tristícia umplíth vóstre cór. 7 Más eu vós díc la vertát: vos cové que eu án; car si éu non irái, l'acosseliádre no venrá a vós. Mas si éu irái, ieu lo trametrái a vós.
8 E cum éll venrá, repenrá lo mún de pechát e de drechúra e de jútjamen; 9 de pecchát acértas, car no creéren e mé; 10 de drechúra acértas, car eu váuc al páer e ja no mé veirét; 11 de jutjamen acértas, car lo prínceps d'aquész mún es jutjáz. 12 Enguéra vos ai a dír móutas 
cháusas; mas non o podét portár aóra. 13 Mas cum venrá l'espiríth de vertát, esseniará vós tóta vertát; car no parlará de se meésme, mas calque cháusa auvirá, parlará, e anunciará vós aquéllas cháusas que sún a venír. 14 El mé clarifiiará, car del méu o recebrá e anunciará vós ó. 
15 Tótas las cháusas que lo páer á sun mías; per zo dissíi que del méu o recebrá e anunciará vós ó. 16 Modicum et jam, petít e ja no me veirét, e des cháp petít e veirez mé, car eu váuc au páer.” 17 Per zo dizíen alcánt 
de sós discíples entr'éuz: “Qu'és aizó que nos díi: petít e ja no me veirét, e des cháp petit e veirez mé, e car vauc au páer?” 18 Per zo dizíen: 
“Que es aizó que díi petit? No sabém que párla.”
19 Conóg acértas Jesus que lúi volien demandár, e díiss a éuz: 
“D'aizó querét entre vós, car dissii: petíth e no mé veirét, e des cháp petít e veirez me. 20 Veramén, veramén vós díc que ploraret vos, mas lo munz jauvira. Vos seréz entristát, mas la vóstra tristícia será trastornáda en jáu. 21 La fémna, cum efánta, a tristícia que la sóa ora vé; mas cum efantat á l'efán, ja no lli mémbra de la dolór per lo jáu, car om es náz el mun. 22 E per zó vos avét aóra tristícia; mas des cháp vós veirái, e l 
vóstre córs s'esjauvira, e lo vóstre jau negus óm no tolrá de vós: 23 e'n aquéu día vos no mé demandarét alcúna cháusa. Amen amen dico vobis, si quid petieritis, veramen, veramen vos díc: si alcúna cháusa querréz lo páer eu meu núm, dará a vós. 24 Trecía que aóra no quesísz alcúna cháusa eu méu num. Queréz que vóstre jáuis sia plés, e recebréz. 
25 Aquéstas cháusas ai parládas a vós e semblánzas. Ve la óra cum eu no parlarái ja a vós en provérbis, ma aubértamen vos annunciarái del páer. 26 En aquell día querréz eu meu num; e no vos díc que éu preiarái lo páer de vos. 27 Car meésmes lo páer vos áma, car vós me amáz e creész que eu eissíi de Déu. 28 Eissíi del páer e venguíi eu mún: des 
chap grup lo mún, e vauc al páer.”
29 Dízen li si discíple: “Ec, aóra párlas aubertamén e no díz alcú provérbi. 30 Aóra sabém que tótas cháusas sábs, e no t'es óbs que alcús te demánde. En aizó créem que de Déu eissíst.” 31 Respondét a éuz Jesus: “Aóra creéz; 32 ec, ve la óra e ja vé que vos siáz devís cháschús e sás próprias cháusas e me grupáz sól; e no sói sóls, car lo páer es ab mé. 33 Aquéstas cháusas vos ái parládas que aiáz páz e mé. El mún auréz pressúra; más fiaz vós: eu venquéi lo mún.”
17,1 Sublevatis oculis, aquéstas cháusas parlét Jesus e, sozleváz los ólls eu cél, díss: “Páer, la óra vé, clarifiia lo to fíll, que lo tós fíllz te clarifíge; aissí cum tu li donéz poestát de tóta chárn, que tot zo que tú li donést, des a éuz víta eterna. 3 Víta eterna és aquésta, que ill té conóschen sól e Jesum Críst lo cál tu tramesíst. 4 Eu te clarifigéi sobre térra, la óbra cosméi que tu mé donést que fáza. 5 E aóra tu, páer, clarifiia mé pres te meésme de la clardát que eu aguíi pres té, ancéis que fós lo múnz. 
6 Lo to num manifestéi auz ómes que tu mé doníst del mún. Toi éren e doníst los mé e gardéren la tóa paráula. 7 Aóra conóguen que tótas las cháusas que tu mé doníst sun de té, 8 car las paráulas que tu mé doníst 
donei a éuz, e ill recéuben e conóguen veramén que de té issii e creéren que tu mé tramesíst. 9 Eu préc per éuz, no préc per lo mún, mas pér aquész que mé doníst, car toi sún. 10 E tótas las mías cháusas sun tóas e las tóas sun mías. E soi clarifiiáz en éuz, 11 e já no sói eu món, e aquíst són eu mún, e eu vein a té, páer sáinz. Garda los cáls eu to num me doníst, que síen una cháusa aissí cum em nós. 12 Cum eu era ab euz los gardáva eu to num: los cáls me doníst gardéi e negús d'aquész 
no períth, mas lo fílls de perdicio, que la escriptúra sia aumplída. 
13 E aóra vein a té e aquéstas cháusas párle eu mún, que áien lo méu jaui umplít e se meésme. 14 Eu donéi a éuz la tóa paráula, e lo múnt ac éuz en odi, car no sún del mún, aissi cum eu no soi del mún. 15 No préc que los tóllas del mún, mas que los gárdes de mál. 16 No son del mún aissí cum eu no sói del mún. 17 Sanctifíia lós e vertát; la tóa paráula es vertát. 18 Aissí cum tu me tramesíst eu mún, e eu lós tramesíi el mún. 19 E per éuz eu sanctifíge mé meésme, que e ill síen sanctifiiát e vertát. 
20 E no préc tánt solament per aquész, mas per aquéuz chi an a creér e mé per la paráula d'éuz: 21 que túith síen una cháusa aissi cum tu, páer, es en me e eu en té, que ill sien e nós una cháusa, que lo munz créa que tu me tramesíst. 22 E eu donei a euz la clardat que tu me donist, que sien una cháusa, aissí cum e nos em una cháusa, 23 eu en euz e tu e me, que sien cosmat en una cháusa, e lo munz conoscha que tu me tramesist e amest los aissi cum me amest. 24 Paer, voll que aquill que m 
donist aqui o eu soi e ill sien ab me, que veen la mia clardat la cal me donist; car amést me avan lo costituemen del mún. 25 Páer jusz, lo múnz no té conóg, mas eu te conoguíi, e aquist conoguen que tu mé tramesíst. 26 E fezíi a éuz conogút lo to num e farai ló conogút, que la amórs per cál tu me amést sia en éuz e éu en éuz.

Judas Iscariot: Betrayer, Catalyst, or Mirror of Ourselves?