Mostrando entradas con la etiqueta realme. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta realme. Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de octubre de 2026

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343). Amb umil cor lo rey, si con podia,

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343).

Poème sur la mort de Robert Roi de Naples (1343). Amb umil cor lo rey, si con podia,



Amb umil cor lo rey, si con podia,
ans que fenis, dis: "No s meravilhes
si ay revestit lo rey Andrieu c'uey es
del realme; car dreg es e razon,
Carle Martel, lo sieu avi que fon,
e mon frayre de mi fon premier nat,
degra regir miels que yeu lo regnat.
Consiensa del tort per cert avia,
per que yeu cre que als sieus tornat sia."
Adonx feni, don fon mot gran pezansa;
qui vi raubas trencar e mans vestirs,
caras, cabels, plorar e far grans cris.
No y ac negun, non menes gran dolor,
dizent aysi: "Mot perdem bon senhor;
la sieua arma non puesca sufrir pena."
Gran fon lo dol que tota sa gent mena.
Gran dolor fon, qui auzi la depertida
del rey Robert am la donna gentil.
La regina va gitar un gran quil:
"Ay, bona amor, temps es que nos partam.
Si a Dieu plagues, volgra esser avan
morta que vos! Mays pueys que Dieu lo payre
ho vol aysi, yeu non puesc al re fayre."
Lo rey auzi que la donna planhia:
aysi com poc el la va confortar:
"Huey es lo jorn, Dieus mi vol apellar;
el sia grazit, que pron sa ay vescut.
Pueys que a cel son voler m'es salut,
a sel mi rent, quan que l peccayre sia,
m'arma, mon cors meta en sa baylia."
Ben deu planher tota la sancta gleya
la sieua mort, car en tot son vivent
de la gleya es agut son sirvent,
gonfaronier de papa quin Clement. (Papa Clemente V)
E del seyzen el fora eysament,
si agues vescut, captengra lo tot dya.
Fe sperital en el bon pe avia.
De la razis el es mogut de Fransa,
per que Frances lo devon sospirar
e de sa mort planher e gaymentar.
Lo rey Robert, mant hom lo planhera,
tals portamens en sa vida fach a
que tota gent en deu aver pezansa,
especialmens lo noble rey de Fransa.
Com de Velli, aquel planh e sospira 
la mort del rey, el n'a dreg e razon,
car l'amava de fin cor e de bon.
A'n pauc lo cor de trastot no l falhi;
cant aus la mort, el ha dig cap encli:
"Bel Senher Dieus, ben m'as descapdellat
de bon senhor, mas Dieus en sia lauzat,
e la verge humil santa Maria
sa sieua arma tenga en sa baylia."
Complansa, vay senes tota bestensa
per lo pays, de levant al ponent.
Per Proensa passa premierament,
dedins Nissa tu t'en vay comensar,
tro la verge sancta Mari' a la mar;
per Masselha passaras e per Arle,
tro aqui s'estent lo poder del rey Carle.
Ad Ayx t'en vay, complancha, senes falha,
petitz e grans humilmens saludar,
com un dels luox que l rey volia amar
de Proensa: preguem devotament
santa Clara per lo bon rey valent,
en paradis avocada li sia,
totz sos clamans de destric gardat sia.
Ad Avinhon t'en vay pueys al sant payre,
car razon es, e pueys als cardenals,
al college, pueys a totz los reals;
aqui es cap e razis de la fe
lo veray Dieu que tot lo mont soste.
L'arma del rey non sufra nulha pena:
totz en preguem humil de gracia plena.
complancha, vay an gran devocion.
Aquel senher que sufri passion,
pregue, si l play, per lo rey cabalos
que aia l'arma el regne glorios, 
e l'acuelha el sieu digne repayre,
bon gaug ses fi a tot fizel peccayre.
Amen.

martes, 4 de mayo de 2021

Capitol XXXIX. Com la magestat del eternal pare mana a sanct Miquel visitas la senyora sposa sua:

Capitol XXXIX. Com la magestat del eternal pare mana a sanct Miquel visitas la senyora sposa sua: e li portas dignes joyes. E que tots los ciutadans del seu realme anassen a prestar homenatge a aquella.

Acabades les festes e alegries que en lo cel foren celebrades de aquest gran misteri: La magestat de nostre senyor deu mana cridar los seu visrey sanct Miquel e dix li. Anau visrey visitau la sposa mia e portauli joyes dignes al stat seu: e ordenau los ciutadans del regne meu: que vagen ordenadament a ferli reuerencia: e prestar li homenatge com a reyna e senyora de tots. ¶ E apres dels dits ciutadans fareu que Adam e tots los que ab ell son en los lims prenguen forma de cors huma segons en lo mon com viuien solien hauer: e vagen a fer reuerencia e a besar la ma a la dita sposa mia: per lo mija de la qual han attesa reparacio e salut a tota la generacio sua. ¶ E sanct miquel hobeint prestament lo manament de sa magestat feu desempachar les dites joyes e ab gran multitut dangels ben acompanyat e molt apunt deualla de les altees del cel: e vench a la cambreta de la senyora verge qui staua sola ab ses donzelles. ¶ E entrant dintre la dita cambra mostrantse a la senyoria en forma humana sanct miquel e tots los que ab ell eren: primerament adorarem ab grandissima reuerencia la magestat diuina closa dins aquell sagrat ventre: e apres acostant se a la senyora per besar la ma a sa senyoria: e sa altesa leuas de peus per recebir honradament lo visrey: lo qual ficant lo genoll en terra dix a sa senyoria. ¶ O excellent senyora sia de vostra merce volerse tornar a seure: car tots los que som açi venim per seruir e reuerir vostra alta senyoria: e visitar aquella de part del pare eternal: quius ha elegida per sposa e mare del seu fill: e diu a vostra senyoria. ¶ Tibi dabo claues regni (celo+22 o zz en un ganchet a baix) celorum. Car dellibera sa majestat acomanar (aquí cambie lo tipo de lletra) a vostra altesa les claus de paradis: e que maneu obrira qui plaent vos sia: E tramet a vostra senyoria aquestes joyes per que arreada ab elles se mostre e resplandeixca en vostra merce la gloria sua: qui tan digna us (dignaus) ha elegida.