champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 17 de enero de 2020
VIVA SAN ANTONI, Juan Carlos Abella
domingo, 26 de enero de 2020
LUCHAREM (Juan Carlos Abella)
Natros mai perderem la esperansa
Ganes de luchá me tenim en abundansia
Pa luchá estem mol ben preparats
Entre tots llimpiarem lo carré
Mos ajudarem uns als atres tamé
Pa que los pijos momens puguem resistí
Que fa que cuan estem patim devalen
Tots acudim pa aliviá eixe patimen
Es una proba de gran lealtat
Ni perderem les nostres forses
Juns puijarem les pijos costes
No pararem hasta trová la bonansa
Gen que tenim los millós sentimens
Los tenim tots mol adins
Pa fe que torno a eixí lo milló sol
Tots junts lucharem aquí
Tots junts u farem cada matí
Tots junts tornarem a viure.
domingo, 18 de noviembre de 2018
AIGUA, Juan Carlos Abella
aigua que cau en moderasió
aigua que baixe de dal
aigua que es una bendisió
aigua que bañe la montaña
aigua de vida, es bona verdat
aigua que ompli lo Matarraña
aigua que ressibím en passió
aigua que disfrutém en algarabía *
aigua que mos done frescó
aigua que mou lo molí
aigua que es vida del Chapurriau
aigua que alegre lo matí
aigua que es vida pera lo caragol
aigua que refresque lo fonoll
aigua que rente aquell farol
aigua que fará creixe lo sembrat
aigua que mos permitirá cosechá
aigua que mos donará lo milló blat
aigua que pintará de roch la sirera
aigua que fará a la oliva ben madurada
aigua que omplirá de flos la verda perera
aigua calenta com la passió
aigua dolsa com la mel
aigua plena de coló
aigua que tots nessessitém
aigua en la que tots mos bañém
aigua de la que tots mos enamorém.
jueves, 4 de enero de 2018
Carta a los Reis Magos
(No corregida. Crec que es del grupo Yo parlo chapurriau de Facebook)
Ben vullguts Reis Magos de orient, tos escrit esta carta pa demanatos algunes coses pa la gen de este grupo, son coses pera la gen del chapurriau en conjun pos individualmen cada u ya tos am escrit la nostra carta. La gen del chapurriau estem pasan momens mol difisils, estem sen ignorats per les nostres autoridats regionals que san dixat embauca per los interesos que venen desde Cataluña y no volen ni sabe la nostra opinio y an aprofitat pera imposamos una llengua ofisial, lo catala, y damun encara se creuen que mos fan un favor, cuan lo que realmen an fet es agarra la solusio mes cómoda pa ells, sucumbi a la campaña mediática del catala, una campaña mol potent mol llerga en lo temps (pos ya fa mols añs que incordien), y a la que an dedicat tots los dines que faigue falta pagan opinions de tecnis interesadamen, o pagan los recursos mediatics nesesaris, les nostres autoridats an demostrat una gran gosina pos an obtat per la solusio fasil, la mes destructiva, en be de apolla (apoyá) una llengua aragonesa com es lo chapurriau. Cuan parlo de autoridats me referisco a totes tame les comarcals que tame son cómplices de permetre que una llengua tan poten en tans recursos com es lo catala acabo en la llengua dels nostres pares, tots ells tenen nom y seguramen mols se voldran presenta a la reelecsio, pos tenen que sabe que natros estarem atentos a la hora de desidi lo nostre vot, mentres tan estimats Reis Magos pera este añ 2018 tos demano que no mos falto salud ni idees pa defensa la nostra entrañable llengua, y de paso a vore si podrieu fe lo milagre que a algún politic lo entrare lo sentit comu y reconeguere este terrible error que se está cometen a Aragó, vatros sabeu que natros tenim la rao. Moltes grasies, majestats.
viernes, 14 de diciembre de 2018
Heraldo, recabando apoyos para defender el chapurriau
Juan Carlos Abella Cuartielles, Valderrobres (Teruel)
viernes, 23 de febrero de 2018
LO MEU MATARRAÑA
"LO MEU MATARRAÑA"
Matarraña te vull tan,
estas plena de montañes y rius
y de pobles aon tu vius
de estes coses ne soc fan
la gen está orgullosa
de la seua manera de sé
y sempre defense tot lo que té
una cultura tan maravillosa
contens estem de viure a Aragó
esperit aragonés tenim
així es com mos sentim
no podem sentimos milló
la gen del Matarraña es tan noble / Terry Noble de la pizzería tamé /
que cuan done la seua paraula
la defense en tota la alma
y aixo u fan a cada poble
los homens son tan trevalladós
que mai fugen de la faena
per res avandonarán la tarea
per aixó son los millós
les dones tenen tanta valentía
que gran sorpresa t'emportes
cuan veus que són tan fortes
y tu demostren a cada día
!Ay! Matarraña qué gran,
te vech cuan vull paseijá
y ting tan per a podé triá
si,si, claro que ne soc fan
a la gen que mos visite
segú que cuan té que marchá
una llagrimeta mos dixará
de tan emosionada que se fique
a dal lo sel es tan blau
una sort que sempre ham disfrutat
d'un sel tan poc contaminat
que no cambie ni cuan plou
entre pobles tan monumentals
la vida sempre tire per aván
la seua história va passán
cada poble es únic, no ñan dos iguals
sempre queden coses per descubrí
una fon, un albre, una roca,
de hermosura no ña poca
son moltes coses que mos fan seduí
bona terra la del Matarraña
mol orgullós vull cridá
que tots me puguen escoltá
pa mí es la milló de España.
miércoles, 29 de mayo de 2024
Lexique roman; Meisser - Melanites
Meisser, v., bas. lat. miscere, verser à boire avec excès, prodiguer la boisson.
Substantiv. Hom religios non deu flairar de vi ni auzir aquo del philosophi; aisso non es pas donar beure, mas meissers.
Trad. de Bède, fol. 45.
L'homme religieux ne doit pas flairer de vin ni écouter cela (les propos) du philosophe; ceci n'est pas donner à boire, mais du verser à boire avec excès.
(chap. Beure massa; engatás, emborrachás. Alemán saufen.)
Mel, s. m., lat. mel, miel.
Abelha que fay lo mel. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Abella que fa la mel.)
Abeille qui fait le miel.
Detz als filhs d' Israel
Lach e bresca, manna e mel.
(chap. Vau doná als fills de Israel lleit y bresca, maná y mel.)
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Vous donnâtes aux fils d' Israël lait et gaufre, manne et miel.
Siei dig an sabor de mel.
P. Vidal: Be m pac.
Ses dits ont saveur de miel.
Fig. Li vere evironat (environat : environ) del mel de paraulas.
Trad. de Bède, fol. 61.
Les poisons enveloppés du miel de paroles.
ANC. FR. Sur mel a la meie buche.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 118.
CAT. Mel. ESP. Miel. PORT. Mel. IT. Mele. (chap. Mel, mels.)
2. Mellificar, v., lat. mellificare, faire, produire du miel.
Las abelhas..., en yvern, amo loc caut, et en estieu, freg, per be mellificar. Eluc. de las propr., fol. 143.
(chap. Les abelles..., al ivern, (amen, preferixen) volen un puesto calén, y al estiu, fred, per a be melificá : fé mel.)
Les abeilles..., en hiver, aiment lieu chaud, et en été, froid, pour bien produire le miel.
Part. prés. Mantas abelhas mellificant. Eluc. de las propr., fol. 159.
(chap. Moltes abelles melificán : produín : fen mel.)
Maintes abeilles produisant du miel.
IT. Mellificare.
3. Melicrat, s. m., mélicrat, boisson composée de vin et de miel.
Qu'es de vi e de mel...,
E qu'om apela melicrat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui est de vin et de miel..., et qu'on appelle mélicrat.
4. Enmelar, Emelar, v., emmieller, enduire de miel.
Lo mati las emelaretz,
Et a vostr' auzel las daretz.
(chap. Al matí les enmelaréu y al vostre muixó les donaréu.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le matin vous les emmiellerez, et à votre oiseau les donnerez.
Part. pas. Carn enmelada li daretz.
Carn de cabra emelada
Li donatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Chair emmiellée vous lui donnerez.
Chair de chèvre emmiellée vous lui donnez.
CAT. ESP. Enmelar. IT. Immelare. (chap. Enmelá : ficá en mel: enmelo, enmeles, enmele, enmelem o enmelam, enmeléu o enmeláu, enmelen; enmelat, enmelats, enmelada, enmelades. Si yo tinguera una bresca, cuántes coses enmelaría. Los crespells se enmelen después de fregí.)
5. Oximel, s. m., oxymel.
D' oximels, d' issirops, de flors e de semens,
De razitz e de fuelhas, e d' autres cofimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
D' oxymels, de sirops, de fleurs et de semences, de racines et de feuilles, et d' autres assaisonnements.
CAT. ESP. PORT. Oximel. IT. Ossimele. (chap. Oximel : mescla de mel y de vinagre; dos parts de mel bona y una de vinagre blanc, que se cou hasta que se forme un jarabe.)
(ESP. s. m. Composición que se hace de miel y de vinagre, mezclando dos partes de miel buena y una de vinagre blanco, que se deja cocer hasta ponerla en punto de jarabe. Hácese también compuesta, añadiéndole el cocimiento de las cinco raíces aperitivas, y las simientes de perejil y de hinojo. Laguna en el Comento de Dioscórides la hace de otra suerte, con sal de la mar, agua, miel y vinagre. Es voz griega y se pronuncia la x como cs (: ocsimel). Latín. Oxymeli. LAG. Diosc. lib. 5. cap. 15. Tomado el Oxymel, según consta, arranca los gruesos humores.)
6. Rodomel, s. m., lat. rhodomeli, miel rosat.
Rodomel es dit quar es mel... ab suc de rozas.
(chap. Rodomel se diu (es dit) perque es mel... en suc de roses.)
Eluc. de las propr., fol. 272.
Miel rosat est dit parce que c'est miel... avec suc de roses.
ESP. Rodomel.
7. Ydromel, s. m., lat. hydromeli, hydromel.
Ydromel, que es compost de mel et de suc. Eluc. de las propr., fol. 272.
(chap. Hidromel, que es compost de mel y de suc : aigua : hydros.)
Hydromel, qui est composé de miel et de suc.
CAT. Hidromel. PORT. Hydromel. IT. Idromele. (ESP. Hidromiel. Agua mezclada con miel. Esta voz, neutra en latín, es masculina en español: “Párrafo aparte merece un subproducto de la miel, el hidromiel”
(Crea Propóleo [Arg. 1993]); a veces, por influjo de miel, se usa indebidamente en femenino: la hidromiel. Chap. La hidromel, les hidromels; lo hidromel, los hidromels.)
8. Medo, s. m., hydromel.
Medo, es beuragge de mel et ayga compost, sobre ben cuech.
(chap. La hidromel es una beguda composta de mel y aigua, mol ben cuites.)
Eluc. de las propr., fol. 272.
Hydromel, c'est breuvage composé de miel et d'eau, très bien cuit.
Melancolia, Malencolia, Malenconia, s. f., lat. melancholia, mélancolie,
bile noire, terme de médecine.
Melancolia, es humor espessa et grossa..., et vol aytan dire melancolia cum negra humor, quar melan vol dire negra et colon vol dire humor.
(N. E. Melanoma, melanina, etc. ESP. literal: Melancolía, es humor espesa y gruesa..., y quiere tanto decir melancolía como negra humor, ya que melan quiere decir negra y colon quiere decir humor.)
Eluc. de las propr., fol. 31.
Mélancolie, c'est humeur épaisse et grosse..., et veut autant dire mélancolie comme noire humeur, car melan veut dire noire et colon veut dire humeur.
La ratela tota via
Restren la malencolia.
Brev. d'amor, fol. 53.
La rate toujours restreint la mélancolie.
- Disposition morale attribuée à un excès de bile noire.
Aquel que acusa un autre per malenconia o per calor, el l' en pot ben layssar. L'Arbre de Batalhas, fol. 241.
Celui qui accuse un autre par mélancolie ou par chaleur, il peut bien l'en quitter.
- Tristesse, chagrin.
Aissi pot esquivar aquella felonia e 'l corrotz e sa malencolia.
Livre de Sydrac, fol. 34.
Ainsi peut éviter cette félonie et le courroux et sa mélancolie.
Venon pron de malenconias et damages als subjets.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 600.
Viennent assez de chagrins et de dommages aux sujets.
ANC. ESP. Cogió con esta paz una malanconia.
Poema de Alexandro, cop. 316.
CAT. ESP. (Melancolía) MOD. PORT. Melancolia. IT. Melancolia, melanconia, malinconia. (chap. Melancolía, melancolíes.)
2. Malenconi, s. m., méchanceté, haine.
Fui tots temps de malenconi,
E mantinc obra de demoni.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Je fus toujours de méchanceté, et maintins oeuvre de démon.
Adjectiv. Pueis li Jusieu malenconi
Ffazian fals testimoni.
Brev. d'amor, fol. 163.
Puis les Juifs méchants faisaient faux témoignage.
3. Melancolic, Malancolic, Malencolic, adj., lat. melancholicus, mélancolique.
Cant es pur de humor malancolic. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Quand il est pur d'humeur mélancolique.
Contra tota autra passio melancolica. Eluc. de las propr., fol. 192.
Contre toute autre souffrance mélancolique.
- Triste.
Aze... es melancolic. Eluc. de las propr., fol. 235.
L'âne... est mélancolique.
Substant. Malencolicx per natura
Es de mot laia figura.
Brev. d'amor, fol. 55.
Le mélancolique naturellement est de moult laide figure.
CAT. Melancolic. ESP. (Melancólico) PORT. Melancolico. IT. Melancolico, malinconico. (chap. Melancólic, melancolics, melancólica, melancóliques.)
4. Malencolios, Melanconios, adj., mélancolique.
Lo diables..., hom malencolios tempta de enueg e de tristor.
V. et Vert., fol. 61.
Le diable..., homme mélancolique tente par ennui et par tristesse.
Cove que sion felh o melanconios. Liv. de Sydrac, fol. 32.
Il convient qu'ils soient farouches ou mélancoliques.
ANC. FR. On disoit qu'il estoit songeard et melancholieux.
Arrests d'amour, p. 746.
Où ne sont point gens melancolieux.
Cl. Marot, t. I, p. 369.
Lui deffend ladite court toutes compagnies melancholieuses.
Arrests d'amour, p. 749.
5. Malencays, s. m., haine.
Ves l'enfant a malencays,
Trad. d'un Évangile apocryphe.
A haine contre l'enfant, il le tuerait volontiers.
6. Malengoniar, v., chagriner, attrister.
Mentre que Josep se malengoniava. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 22.
Tandis que Joseph se chagrinait.
ANC. FR. A ces paroles se melancolia le roy.
Froissart, t. II, ch. 30.
Sans se soucier ni melancholier de rien.
Mém. de Sully, t. II, p. 369.
Melanites, s. f., malthe, sorte de pétrole plus noir que le pétrole ordinaire, poix minérale.
Melanites es peyra..., ret dos suc cum mel. Eluc. de las propr., fol. 189. La malthe est une pierre..., elle rend suc doux comme miel.
(ESP. Melanita. Chap. Melanita, melanites.)
sábado, 24 de marzo de 2018
Poema, historia del chapurriau
HISTORIA DEL CHAPURRIAU
A mols siglos atrás vull aná
un fet importán se va produí
la gen va trová un atre parlá
un parlá nou que los va distinguí
fill de pare llatí y del ocsitá
de un dialecte seu, lo llemosí
este nou parlá va escomensá
poc a poc se va aná introduín aquí
y la gen d'avans lo van respetá
van buscá un nom, a eise parlá nou
com ere una mescla eise parlá
per aixó lo van cridá "chapurriau"
un nom ficat en respecte
pa reconeise eise parlá nou
que li done mol bon aspecte
en ocsitá mescla vol di chapurriau
y eisa llengua va creise en forsa
al nostre territori se va introduí
a Aragó va arribá, y si va quedá
pels seus territoris se va distribuí
van se tems de vida mol dura
les distánsies eren mol grans
casi no se coneisie ni la escritura
se veen poc la gen d'avans
la vida transcurríe a cada poble
la llengua creisie a cada comunidat
cada paraula nova ere igual de noble
y a cada poble n'han evolusionat
al prinsipi tot ere una llengua igual
pero en lo tems tot va cambiá
la política mos va fe mal
en diferéns regións mos van separá
a cada regió lo seu parlá van ajuntá
y de aisó un idioma van traure
la seua gramática van creá
y d'aquí dingú los pot moure
sol vam quedá natros, los de Aragó
pos estem en clara minoría
reconeise lo nostre idioma los fa pó
y així ham arribat a avui en día
ara uns se creuen mes importáns
y als seus germáns volen colonisá
y fan acsións mol preocupáns
lo nostre parlá mos volen fe cambiá
de importánsia tots ne tenim igual
y de historia, cultura, y tradisió
qui no u vuigue vore aisi, mol mal
pos si tots som iguals, qui es lo milló?.
sábado, 10 de noviembre de 2018
POESÍA A VALDERROBRES
Juan Carlos Abella, Abelha en portugués :
perque mai me dixe de agradá
de este poble estic tan enamorat
que no lo puc cambiá per cap.
san de disfrutá poc a poc,
prénte tems pa fet una foto
o pa assomát al riu, que dingú tu conto.
entrendrás per qué agrade a tanta gen
tamé están la fonda y lo Pelleric
y fan un conjún mol bonic.
relluix ben orgullós tot ell,
es una joya del art aragonés
cada día que passe lo volém més.
potsé lo seu monumén mes bonic
y a la seua vora te lo campanal
tan gran que te fara mirá cap a dal.
fesu tamé mol poc a poc,
vorás tanta bellesa a cada racó
que eixirás ben plé de emosió.
tamé se tenen que visitá,
les seues cases en les parets de pedres
pareixen noves de tan ben cuidades.
lo carré Plá, y los llavadós
lo del Ball, y lo carré Bonaire
de bonics animen a que la gen vaigue.
pos tamé es mol visitada.
Plassa Santa Agueda, carrés Parras y Solanet
fan un conjún mol boniquet.
no te enfados mol, aixó li diu,
que cuán traus lo genio me fas patí
pos que ñá mol perill te volía dí.
no pare de tirá per abán,
es aon vivím la mayoría
allí fem la vida de nit y de día.
natros tamé los volém mol,
tota la vida mos porten vigilán
quina sort que mos cuido algo tan gran !
en lo pantano, no són consevol cosa.
San Miquel y lo Tossal del Rey
allá adal imposen la seua ley.
són ermites en molta solera,
están voltades de pins y de carrasques
que fan sombra pa que tu hi vaigues.
en la que tots sempre ham parlat
orgullosos li diém lo Chapurriau
y es una llengua plena de pau.
pos es part del nostre patrimoni,
a la nostra identidat la fa espessial
per aixó sempre tením que guardál.
cuan volen juns per damún del riu
ficsat cuanta bellesa que ñá
de aquí no mon podém aná.
de los mes majos, los millós,
per aixó en tan espessial
y ve tanta gen a visitál.
y cuan sen ván, algún ne plore
no se pensáen trobá tanta bondat
y de este poble san enamorat.
per a així juntes podé cantá:
"Valderrobres cause furor
pos es bellesa y es amor".
viernes, 21 de febrero de 2020
DEDICATORIES, Juan Carlos Abella
Ara tos fico una foto de la publicasio de avuy del diari La Comarca que fa referensia a lo día de la llengua materna.
VIVA LA NOSTRA LLENGUA MATERNA.
VIVA LO CHAPURRIAU.
sábado, 22 de diciembre de 2018
TING GANES DE PLORÁ
y la meua alma no trove consol
ña molta gen que estem de dol
busquem consol y no lo podem trová
y no ha segut de mort natural
li han fet coses que están fatal
un malparit la ha assessinat
en un acte de gran cobardía
que a tots mos ha fet perde la alegría
pobreta, un sadic de ella ha abusat
y aixo a mi me coste de creure
tantes bardaridats no les puc entendre
un home no fá esta mostruosidat
que sempre a la dona s´ha de respetá
se les ha de protegí, mimá, y ajudá
pa que mai mes puguen tindre pó
un home de verdat no fa cap mal
aixó sol u pot fé un animal
que ha perdut los sentimens y la raó
TRAIDÓ, t´has emportat una vida
ANIMAL, has destrossat una familia
MATÓN, a una bona dona has matat
pos no pots se pijó persona
que mai trovos una hora bona
eres escoria, eres lo pijó
en mol doló lo ham despedit
lo nostre cor mol ha sufrit
una atra llum tenim allá adal
ADEU, A UNA CHICA LUCHADORA
ADEU, A UNA PARELLA ENAMORADA
ADEU, A UNA FAMILIA FELÍS.
sábado, 5 de mayo de 2018
Per qué
Juan Carlos Abella
" ¿PER QU É? "
Per qué no te volen chapurriau?
no puc entendre tal cosa
es algo que no se justifique massa
pos sempre ha segut una llengua de pau
Per qué los fas tanta nosa?
no te poden vore ni en pintura
te tenen tanta amargura
pareis que te odien en tota la seua forsa
y lo mes trist es aquella gen
que de esta llengua han renegat
de la primera llengua que han parlat
y no aleguen un perqué convinsén
qué ha passat chapurriau?
qué es lo que troben tan mal?
Per qué no troben normal
que parlem lo chapurriau?
que natros naissem en chapurriau
a tots los volem dí
que no mos faiguen patí
pos tamé mingem en chapurriau
dormim en chapurriau
y no u volem cambiá
y cuan mos anem a enamorá
mos declarem en chapurriau
mon enriem en chapurriau
cuan tenim ilusió
y cuan tenim tristó
plorem en chapurriau
tota la vida la vivim en chapurriau
y a la vida veem pasá
y cuan esta se vol acabá
mos morim en chapurriau
potse aixó los fa envecheta
que mos tinguem tanta fidelidat
que mos vullguem asta la eternidat
que aixo no es cosa menudeta
perque pensem en chapurriau
forme part de la nostra identidat
y tota la vida lo ham defensat
per aixó som la gen del chapurriau.
viernes, 26 de octubre de 2018
REFLEXIÓ DE TOTS SANS
Ya escomense a acursás lo día.
Haurém de pensá un poquet
y creá alguna poesía.
Minjarém castañes y panellets
Seguirém les tradissións de tots los añs
Que bons los moniatos ben calents.
La juventut la viu en mol entusiasmo
Y fan que sigue una festa mol animada
A pesá del fret, mai falte lo ánimo.
Y recordá a aquells que mos van dixá
En tristesa los dedicarém una orasió
En amor unes flos los anirém a portá.
Mai olvidarém a la nostra gen
En vida mos van doná tanta ternura
Que en natros seguixen ben preséns.
Recordán tot lo amor que mos van dona
Que a la bona gen no la olvide lo tems
Són persones que val la pena recordá.
Tots u tením que viure en molta ilusió
Pos es la porta de una nova temporada
La del fret, lo ivern y tota la seua tradisió.
sábado, 15 de febrero de 2020
Amor, poesía, Juan Carlos Abella
Amor es pasió, gran pasió
Amor es ilusió, molta ilusió
Amor es igualdat, nesesaria igualdat
Amor es bondat, infinita bondat
Amor es verdat, tota la verdat
Amor es lo milló, de la vida lo milló
Amor es patí, mai se pare de patí
Amor es eixí, les millós coses fa eixí
Amor es llisó, sempre se depren una llisó
Amor es esperansa, bendita esperansa
Amor es templansa, molta templansa
Amor de valents, pera mol valents
Amor y eternidat, dure hasta la eternidat
Amor reforsat, cada día ix mes reforsat
Amor es ternura, la mes tendra ternura
Amor es primavera, cada día una primavera
Amor es una frontera, defensiva frontera
Amor es costum, respete la milló costum
Amor es tradisió, respetuosa tradisió
Amor es evolució, continua evolusió
Amor es chapurriau, viva lo chapurriau
Amor productiu, cada día mes productiu
Amor es estiu, calen com lo estiu
Amor de dos, amor de ell y de ella.
sábado, 3 de febrero de 2018
POESIA A LA DONA
POESIA A LA DONA
Juan Carlos Abella
Vull parlá de eixa persona
a la que trovo gran, mol gran
es potsé la mes importan
diguem que parlo de la dona.
A Santa Agueda li vull demaná
guardamos a totes les dones
que son persones mol bones
que mols añs mos puguen acompañá
a natros mos ompli de felisidat
cuan una jove mos diu que sí
que la seua vida vol compartí
mos fa sentí lo home mes honrat
mos aporte tantes coses
que natros no sabem vore
y que ella sempre trove
y tot son coses ben bones
dones tenim a la nostra vida
mare, filla, o germana
y una de mol enamorada
vull fels una poesía mol sentida
son un mar de sabiduria
de ternura, cariño, y bellesa
de forsa, sabé, y enteresa
y tame de gran valentia
una cosa mai podrem igualá
y es la virtut de se mare
cosa que en rés se compare
es lo mes gran que ñá
capás de crea una vida
a dins del seu ventre
no ña rés mes tendre
aixo no vá de mentira
son nou mesos de embarás
temps de cambis, de sufrimen
pero tamé de ilusió, de sentimen,
son mol valentes, ya u vorás
arribe lo momen del naisimen
deu sentimetros san de dilatá
pa que un cabet se pugue asomá
son momens de gran sufrimen
a cuatre partos ai pogut asistí
a la meua dona poc ai pogut ajudá
sol li ai pogut doná la má
y animala pa que sen pugue eixí
y después del naisimen
cuan lo fill tenen a les mans
los ix una sonrisa de les mes grans
ya no sen recorden de tan patimen
yo voldria sé tan valén
com eixa dona ques mare
que de luchá per lo fill mai pare
sempre trove lo seu momen
aquell criminal que les vol maltratá
se li olvide de aon va eixí
que una dona lo vá parí
la seua vida li vá doná
a totes les dones vull honrá
aiguen sigut mares, o no
pos cap de elles te mai pó
pa afrontá alló que vindrá
a los homens mos fan mes valens
mos apollen, mos ajuden,
mos volen, y mos cuiden
inclús cuan estem ben dolens
Santa Agueda, cuidales
pos tenen lo sel guañat
tota la vida an treballat
mai san guardat rés
donals molta, molta salut
aixo te demano yo
donals tot lo milló
a la vellesa y a la juventut.
DEDICADA A TOTES LES DONES DEL MON.
sábado, 3 de marzo de 2018
QUE TE QUEDO MOL CLÁ
" QUE TE QUEDO MOL CLÁ "
Te vull mol catalá,
que te quedo mol clá
tu diu ton germá, lo chapurriau
que encara está en peu
som una familia de varios germáns
los que parlem com avans
si de importánsia tots ne tenim igual
per qué mos volem fe mal?
no te cregues lo mes importán
per se lo mes gran
eres mes gran en poblassió
pero no en história, ni tradissió
ñan que te volen empleá
pa femos cambiá lo nostre parlá
aixó es algo que no podem consentí
del nostre parlá no mos ham de avergoñí
natros lucharem sense tregua
defensán la nostra llengua
mai mos donarem per vensuts
mai serem convensuts
es una llengua que mos ix del cor
porte lo nostre gust, lo nostre sabor
forme part de la nostra identidat
y u afirmem en tota seguridat
es la llengua dels nostres pares
ha evolusionat als nostres pobles
porte siglos evolusionán,
les nostres generasions la van modelán
te vull mol catalá
que te quedo mol clá
segú que trobarem lo camí
per a milló podé conviví
aquí a tots ham respetat
y de aixó mai mos ham amagat
sol volem viure la nostra vida
la que fem día a día
del nostre nom no mos avergoñim
pos de sempre que lo tenim
los fransesos mol van doná
que parlabem una mescla van alegá
te vull mol catalá
que te quedo mol clá
que a la teua terra sigues felís
no puc vore com algú patís
yo no te vull cap mal
al revés, que estigues ben a dal
es lo meu milló sentimén
perba tota la teua gen
natros tamé volem viure
que la nostra gen pugue sonriure
que una sonrisa de alegría
mos inundo cada día
ne som pocs, pero valéns
tenim arguméns mol poténs
que segú que defensarem
mai mos entregarem
un mensaje pa la nostra gen
a vore si algú u deprén
no som inferiós en res
encara que ells ne siguen mes
algo ham de fe entendre
al Aragó han de compendre
natros tenim la nostra identidat
peculiar com sempre ham defensat
la nostra llengua es aragonesa
de esta terra es una riquesa
es patrimoni de Aragó
conservemla pa que visque milló.
domingo, 11 de marzo de 2018
Primavera
Ya fa uns dos mesos que vach escomensá a escriure una poesía cada divendres, mai me podía imaginá les moltes mostres de cariño que ai resibit en este temps per part vostra, de la gen de este grupo, cada día ne sou mes los que me demostreu lo vostre cariño, es per aixó que avui vull donatos les grasies a tots, grasies de tot cor per los vostres comentaris, per la vostra comprensió, per dedicá un poc del vostre tems a lligim, y grasies per lo cariño que me feu arribá, aixó es energía pera seguí. Tame vull doná les grasies a los creadós de este muro, pos sí, per que grasies a Ramón, Fernando... natros podem expresamos aquí en la nostra llengua, grasies per crea este espai del chapurriau que esta sen mol importan, y mes que u será encara en lo futuro pos cada día som mes gen los que partisipem, grasies a tota eixa gen que partisipe uns escribin, atres comentan, atres lligin, teniu que save que tots fem CHAPURRIAU. Tamé vull doná les grasies a lo primé valén que va escriure aquí Luis Arrufat, ell va perde la po y mos va marcá lo camí a datres que mos ham animat después, y espero que cada día ne ixquen mes com Enrique, o la Olga. Tenim que está mol orgullosos de lo que fem aquí, pos estem demostrán que lo chapurriau, la nostra llengua está viva, ben viva, pos no sol la parlem, sino que tamé la escribim y la lligim tal y com la parlem, sense tindre que adoptá cap paraula ni expresió de fora de les nostres fronteres, som autosufisiens, aixó es un primé pas pa demostrá a los nostres polítics que no nessesitem cap llengua de fora, que natros ya tenim la nostra llengua que está mol viva, y que sol nessesitem que al Aragó li faiguen lo reconeissimén que se mereix, doneuton cuenta si es importán este primé pas que estem donán aquí entre tots, ANIM Y A SEGUÍ.
Juan Carlos Abella.
Ya escomense a fe bon tems, ya escomense a fe tems de:
"PRIMAVERA"
Esta ple de flo de amelé
una mica pronte, potsé
es lo anunsi de una primavera
que diuen que la sang "altera"
al racó del ribás
comense la vida a donás pás
poc a poc anira eixín
tot alló que está dormín
a la primavera brote la vida
espléndida, mol esclafida
es tems de procreá
animals y plantes si van aplicá
ya escomense lo perdigot a cantá
a una perdiu se vol camelá
y pel terme de Queretes
corren enamorades dos llebretes
cuan cante lo figotero
hai de escomensá a buscá lo sombrero
per un mas de Valchunquera
cantae mol galán per una era
han dit que a La Codoñera
han sentit cantá una cagarnera
es un can tan embelesedó
que per a mols es lo milló
una nutria al riu de Beseit
ha fet lo niu a un raconet
a una madrilla vol peiscá
pos lo seu fill vol alimentá
Nutria al Ulldemó, Bulldemó, Beseit, Beceite, foto de Jaime Giner Guimerá |
lo buitre vole per Valderrobres
y mostre orgullós les seues plomes
es un animal tan elegán
que brille mol si lo veus volán
Maella está plena de fló
de presegué, que fa bona auló
ña que aprofitá este momén
pos en uns díes anirán caen
tamé han dit que a Tamarit
lo aufals fa díes que ha eixit
y ara ya lo podrán segá
en ilusió u fan per primera vegá
a La Fresneda y Torre del Compte
no se si es una mica pronte
espárrecs vull aná a buscá
ojalá ne puga trová
per les roques del Masmut
la cabra parle en lo seu menut
y Penarroija li enseñe orgullosa
mira quina vila tan maravillosa
Monroch está tan vert
que per lo horizonte se pert
a Fórnols la basas sa omplit
conténs están los patos, man dit
a Fondespala lo mussol vole pa amún
vole y vole hasta Bellmún
disfrute de un paissaje de coló
de tot lo añ es lo milló
a Calaseit florix la olivera
un atre símbol de la primavera
a Lledó no tenen cap pó
pos ara lo tems sirá milló
a la Vall a la vora del riu
la gen espere lo estiu
y en los de Massalió van quedá
que estos díes volen disfrutá
són postals de la primavera
de totes les estassións, la primera
es la que mes goch fá
pos tot torne a escomensá.
domingo, 16 de septiembre de 2018
Aragoneses con lengua propia: el chapurriau
sábado, 10 de agosto de 2019
CARTA A LOS ESPIES INFILTRATS QUE ÑAN A ESTA PÁGINA
Juan Carlos Abella.
La confirmasio la ai vist esta mateisa semana. Lo atre dia li vach fe aquí un comentari a Fernando sobre una persona que va se expulsat per los administrados de este grupo. Pos be avui un día o dos después me estae foten a pari a una atra página. Alegan als cuatre vents que li habien pasat unes captures de pantalla de esta página. La indiscresio de este siño es la proba que confirme lo que fa tems que sabiem, que aquí ñan espies.
Yo vull fe unes reflexions sobre aixo:
¿tan importans som pa que mos tinguen que espia gen infiltrada?
Si segons ells no som mes que una colla de paletos, analfabetos......
¿ tanta po mos tenen, o milló dit pavor los nostres adversaris?
Si ells u tenen tot, governs afins que los envien ajudes en forma de subvensions, gen pera fe ponensies... en fin tot lo que nesesiton.
¿per que pos están tan nerviosos?
Pos yo penso que per que no son tontos y veuen que aixo no va. Veuen que per ejemple organisen un macro acto a Valderrobres pera selebra los 30 añs de una asosiasio, un día ple de actos en un dina de germano incluit, y ñavien una trentena de persones mal contades al salón de actos, y tots eren ells mateisos, podem di que se van fe un acte pera ells sol, pos demati no ñavie dingu siguen neutral, del carre, se done la casualidad que a eise mateis salón vam fe natros la nostra festa de presentasio cuan encara no mos coneisie dingu, y lo vam ompli a tope, no se cabie, gen pels pasillos dreta, a tope.
Y esta diferensia es lo que los asuste y los porte a fe lo ridicul de esta manera posan espies. Ells u tenen tot pera imposa una idea, la seua. Y natros tenim la forsa de la gen, natros som les victimes a les que volen imposa eixa idea, la gen que los a dit que no.
¿ y ara que, com lucha contra aixo?
Pos estic convensut que no u saben, de aquí lo seu nerviosisme. Natres som la voluntat popular, la forsa de la gen, ara escomensem a esta ben organisats, a vore qui la pare a la forsa de la gen.
Po, tenen po, y no poca per que veuen que a pesa que seguisen teninu tot, ñan coses que escomensen a cambia.
Ya podeu pasa este escrit a los vostres " allegados", tamé tos dic que este estiu ne fare mes de escrits pa que los tingueu ben entretenguts.
Entereuton be de lo orgullos que estic de di:
SOC DE VALDERROBRES Y PARLO LO CHAPURRIAU.
sábado, 3 de noviembre de 2018
LA FRONTERA
puge desde Beseit a la carrera
un gros y pressiós jabalí
segú que no ha vist cap frontera
no se fiquen cap impedimen
pasen per aon sempre han passat
paréixen mes listos que natros, la gen
de fronteres mai ne volien sabé
ara pareix que se vullguen tancá les portes
aixó es señal de que algo no va bé
los moviméns del atre cantó
lo camí empres per la seua gen
y u observem en preocupassió
a la partissió han ficat unes marques
mol ben pintades a la carretera
res que vore en com estáem antes
no volem trencá en dingú
sol volem femos respetá
y si no traurem lo nostre genio mes dú
y per res les volem cambiá
son les de sempre, les de verdat
orgullosos les volem conservá
que los nessessitém, y que los volem
que sempre que ajuntem totes les mans
es cuan mes y milló avansém
podé pasá de aquí capa allá
sense que dingú tingue que patí
si a la atra banda podrá torná
que sol mos portará odio y rencor
y retorném a la nostra germanó
que es de verdat, pos mos ix del cor
¿per qué volen separamos?
sol volen femos patí
y per lo seu interés, enfrentamos
pensem per natros mateixos
que seguixquen les coses com avans
conservém una convivencia de siglos.