Mostrando las entradas para la consulta grasó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta grasó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 10 de mayo de 2017

grasó, graó

Grasó, graó:


Capitol. VIII. Com pujant la Senyora los.*.mes alts graons. dix los darres.*.psalms del canticum gradum continuant la dita suplicacio.

GRAÓ m. 

|| 1. Pla o peça que està més amunt que una altra, de manera que fent una passa es pot anar d'una a l'altra pujant o davallant (Solsona, Camp de Tarr., Priorat, Ribera d'Ebre, Bal.). A certes regions es diu graó dels escalons de qualsevol escala; a altres (com a les Balears) només es diu graons dels escalons grans, com els d'una capella, d'un altar, d'un portal d'església, etc. (cast. grada). Puje al terç ni al quart grahó de la scala, Tirant, c. 249. Puix que del tot tots los grahons hagué muntat, Somni J. Joan 1741. Estant per cas al sol en los graons del templeAlegre Transf. 72. 

|| 2. Pedra plana que ocupa la part baixa d'un portal i forma un desnivell respecte del pis del lloc on aquell dóna entrada (Pallars, Tremp, Urgell, Segarra, Berga); cast. umbral
|| 3. Grau de dignitat, de poder, etc.; cast. gradoAdoncs l'enteniment torna un graó a avall per tal que pusca pendre vigoria, Llull Cont. 352, 13.
    Refr.

—«Qui no pot botar més que un graó, que no en boti dos» (Men.). «Qui no pot botar més que un graó, i en bota dos, en es darrer cau» (Men.).
    Fon.: 
gɾəó (or., bal.); gɾaó (occ., val.); gɾəwó, gɾəvó (mall., eiv.); gɾawó (Pallars, Conca de Tremp, Urgell).
    Intens.:
—a) Augm.: graonàs, graonarro.—b) Dim.: graonet, graonetxo, graonel·lo, graoneu, graoniu.—c) Pejor.: graonot.
    Var. form.: 
glaó, esgraó, esglaó, grasó.
    Sinòn.: 
grau, escaló.
    Etim.: 
del llatí vulgar *gradonederivat de gradummat. sign. || 1.

miércoles, 2 de octubre de 2024

Poeta - Preposteratio

 

Poeta, s. m., lat. poeta, poëte.

Las ficxios dels poetas. Eluc. de las propr., fol. 114.

(chap. Les ficsions dels poetes.)

Les fictions des poëtes.

Fortunat, poeta, noble hom. Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.

Fortunat, poëte, noble homme.

CAT. ESP. PORT. IT. Poeta. (chap. Poeta, poetes.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Poges, Pogues, s. m,, pougeoise, monnaie du Puy.

Ad IV pougeisses minoris legis, sicut debet fieri moneta.

Tit. de 1253. Hist. de Languedoc, t. III, pr., col. 492.

Ditz hom que, per dos poges,

Sai si logua e lai si ven.

P. d'Auvergne: Chantarai.

On dit que, pour deux pougeoises, ici il se loue et là se vend.

Nég. expl. No us er prezat un pogues.

Marcabrus: Ans que.

Ne vous sera prisé une pougeoise.

2. Pogeza, s. f., pougeoise.

Totz hom que passa aquest mandamen, es tengutz a restitutio entro a 1 pogeza.

Pagar entro a la derieyra pogeza.

(chap. Pagá hasta la radera pugesa.)

V. et Vert., fol. 3 et 53.

Tout homme qui passe ce commandement est tenu à restitution jusqu'à une pougeoise.

Payer jusqu'à la dernière pougeoise.

ANC. FR. Seront li dis deniers à 3 deniers poigeoise.

Charte de 1282. Du Cange, t. V, col. 614.


Poirir, Poyrir, v., lat. putrere, pourrir.

Recemblan lo malvat que vol mays poyrir en la carcer pudenta que aver lo trebalh de montar l' escalier, per issir de la carcer. V. et Vert., fol. 12.

Ils ressemblent au méchant qui veut davantage pourrir dans la prison puante que d'avoir la peine de monter l'escalier, pour sortir de la prison. Part. pas. Sembla frug que par bells e sas deforas, e dins es poyritz.

1 poma poyrida entre las sanas corromp las autras.

(chap. Una poma podrida entre les sanes corrom (podrix, pudrix) les atres.)

V. et Vert., fol. 94 et 85.

Il ressemble à fruit qui paraît beau et sain dehors, et dedans est pourri.

Une pomme pourrie entre les saines corrompt les autres. 

Fig. Aisi avols hom ben vestitz

Es bels defors, e dins, poiritz.

Roman de Jaufre, fol. 30.

Ainsi méchant homme bien vêtu est beau dehors, et dedans, pourri.

CAT. ESP. Podrir, pudrir. IT. Putridire. (chap. Pudrí, pudrís, podrí, podrís: yo me pudrixco o pudrixgo, pudrixes, pudrix, pudrim, pudriu, pudrixen; pudrit, pudrits, pudrida, pudrides; podrit, podrits, podrida, podrides. Podrit, pudrit tamé se li diu a un pesat, cansino com Carlos Rallo, que está mol estorbadet per lo catalanisme.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

2. Poyre, s. m., lat. putrorem, pus, humeur purulente, virus.

Quan es corromput, de leu se transmuda en poyre venenos.

Aquels qui escupo sanc et poyre.

(chap. Aquells que escupiñen sanc o sang y pus - carcassos de humor purulenta, flema, flemes.)

Eluc. de las propr., fol. 29 et 52.

Quand il est corrompu, facilement il se change en pus vénéneux.

Ceux qui crachent sang et pus.

3. Poiridura, Puiridura, Puridura, s. f., pourriture.

Si vostr' auzel a poiridura.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau a pourriture.

A la puiridura de la charn a at fers e coitura. Trad. de Bède, fol. 50.

Pour la pourriture de la chair, il est besoin de fer et de brûlure.

Fig. Terga las puriduras de las malas obras. Trad. de Bède, fol. 29.

Nettoie les pourritures des mauvaises œuvres.

CAT. Podridura, pudridura. (ESP. Podredumbre. Chap. Podridura, podridures; pudridura, pudridures.)

4. Poiridier, s. m., pourriture, saleté.

Be sera bos lo metges, e ricx lo despessiers,

Si sap donar metzina que n' iesca 'l poiridiers.

Izarn: Diguas me tu.

Bien sera bon le médecin, et riche le droguiste, s'il sait donner une médecine pour qu'en sorte la pourriture.

Pel poiridier d'aquestas bestias, tot l' aer ne fo corromputz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 74.

Par la pourriture de ces bêtes, tout l'air en fut corrompu.

5. Poyrimen, Puirimen, s. m., pourriture.

Tola cauza apta a poyriment. Eluc. de las propr., fol. 276.

Toute chose apte à pourriture. 

Vida de las charns es sandaz del cors, e puirimens dels os, enveia.

Trad. de Bède, fol. 33. 

La vie des chairs est santé du corps, et pourriture des os, l'envie.

CAT. Podriment. ESP. Podrimiento, pudrimiento. 

(chap. Podrimén, podrimens; pudrimén, pudrimens.)

6. Poyregos, adj., formé de pourriture.

Eruca... verm es mol et poyregos. Eluc. de las propr., fol. 250.

Chenille... est ver mou et formé de pourriture.

7. Putrid, adj., lat. putridus, putride.

D' humors putridas consumptiva.

Especia de febre... la segunda... es dita putrida.

Eluc. de las propr., fol. 193 et 87. 

D' humeurs putrides consomptive. 

Espèce de fièvre... ia seconde... est dite putride.

CAT. Pudrite. ESP. (pútrido, pútridos, pútrida, pútridas) PORT. IT. Putrido.

(chap. Podrit, podrits, podrida, podrides; pútrid, putrids, pútrida, pútrides. Tomás Bosque y José Miguel Gracia Zapater, aragonesos catalanistes analfabetos de La Codoñera, tenen codoñs pudrits a la punta dels dits.)

codoñ, codony, membrillo, cydonia oblonga, dulce de membrillo, codoñat

8. Putrefaccio, Putrefactio, s. f., putréfaction.

Si atrobaz en la codena putrefactio.

Lepra, que es fayta per putrefaccio de flecma.

Trad. d'Albucasis, fol. 41 et 10.

Si vous trouvez dans la couenne putréfaction. 

Lèpre, qui est causée par putréfaction de flegme. 

Per putrefaccio... de membre mort. Eluc. de las propr., fol. 17. 

(chap. Per putrefacsió... de membre mort.)

Par putréfaction... de membre mort. 

CAT. Putrefacció. ESP. Putrefacción. PORT. Putrefacção. IT. Putrefazione.

(chap. Putrefacsió, putrefacsions.)

9. Putrefact, adj., lat. putrefactus, putréfié.

Febre... simpla es la que si engendra de una materia, en un loc, putrefacta. Eluc. de las propr., fol. 90.

Fièvre... simple est celle qui s'engendre d'une matière, en un lieu, putréfiée.

PORT. (ESP.) Putrefacto. IT. Putrefatto.

(Chap. Putrefacto, putrefactos, putrefacta, putrefactes : podrit, podrits, podrida, podrides; corromput, corromputs, corrompuda, corrompudes.)


Pois, Puois, Pueis, Pos, Pus, adv., lat. post, puis, après, ensuite, depuis.

Pens e repens, e pueis sospir,

E pueis me levi en sezens.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je pense et repense, et puis je soupire, et puis je me lève en séant.

Quar si fai mal, pois abena.

T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amic. 

Car s'il fait mal, ensuite il améliore. 

Cui encubit al prim vezer e puois.

A. Daniel: Sols sui que. 

Qu'il convoita au premier voir et depuis. 

Adv. comp. Pois apres de gra en gra dissen.

(chap. Después de grasó en grasó (o graó) dessén : baixe.)

Sordel: Qui be s membra. 

Puis après de degré en degré descend.

- Conj. Puisque.

Pos vas me s' orguelha 

Cilh qu'ieu plus volgr' aver.

B. de Ventadour: Lanquan vey.

Puisque vers moi s'enorgueillit celle que plus je voudrais avoir.

Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers.

(chap. Pos de cantá m' han entrat ganes, faré un vers : cansó.)

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Puisque de chanter il m'est pris désir, je ferai un vers.

Conj. comp. Pos que del tort no s' afraing

Ni s pentis del faillimen.

La Dame Almuc de Châteauneuf: Domna.

Puisque du tort il ne se soumet pas et ne se repent pas de la faute.

De son bec dese adeza

Sus en la carn pueis que l' a presa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De son bec incessamment il frappe sus en la chair après qu'il l'a prise.

Anc pueys, pos que la vi,

Sa fina fresca color,

Non dezirei autr' amor.

Paulet de Marseille: Er que 'l jors.

Oncques après, depuis que je la vis, sa fine fraîche couleur, je ne désirai autre amour.

ANC. FR. Unkes nus homs poiz ne avant

N'en eustrent ne cunquistrent tant. Roman de Rou, v. 49.

Car onques mais puis que fuz né

Je ne fuz tant enamouré.

Roman de la Rose, v. 961.

ANC. CAT. Puys. CAT. MOD. Pus. ESP. Pues. IT. Poi. (chap. Pos : ya que. Después, mes abán, post, del latín post.)

2. Despuois, Depueis, Depos, conj., puisque, depuis que. 

Ben es dreig qu'ieu fass' ueimai

Un vers, depos talans m' en ve.

(N. E. Aquí arriba leemos al conde de Poitiers:

Pus de chantar m' es pres talens,

Farai un vers.)

B. Martin: Ben es dreitz.

Il est bien juste que je fasse désormais un vers, puisque l'envie m'en vient.

Tos temps me suy per sieu tengutz 

Depos la vi.

(chap. Tots tems (sempre) me soc per seu tengut o tingut, después de que la vach vore.)

Giraud d'Espagne: Qui en pascor.

Toujours je me suis tenu pour sien, depuis que je la vis.

Despuois vos vi, ai fag vostre coman.

La Dame Castelloze: Ja de chantar.

Depuis que je vous vis, j'ai fait votre commandement.

ANC. CAT. Depus, depuys, depux (N. E. ¿Dónde está el catalán inventado després, no lo encontró Raynouard? Pero sí que encontró variantes de la lengua valenciana (p. ej. Ausiàs March) que creía que eran catalanas). ESP. Después. PORT. Depois. IT. Dopo. (chap. Después.)

3. Poissas, Pueissas, Pueyssas, Poisas, adv., depuis, ensuite. 

Cum poisas cuida montar per l' eschalo. Poëme sur Boèce.

Lorsqu' ensuite il pense monter par l' échelon.

Cantarai, a mon escien, 

D' aquels que pueissas an trobat.

Le moine de Montaudon: Pus Peyre.

Je chanterai, à mon escient, de ceux qui depuis ont trouvé.

Apres sant Vincent

E pueyssas sant Amanz.

V. de S. Honorat.

Après saint Vincent et ensuite saint Amant.

4. Apost, adv., après.

O apost tot en seria afolada. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.

Ou après entièrement elle en serait dissipée.

5. Posteritat, s. f., lat. posteritatem, postérité.

A tota ta posteritat.

(chap. A tota ta (la teua) posteridat.)

Tit. de 1185. Arch. du Roy., J. 326.

A toute ta postérité.

CAT. Posteritat (N. E. Algún catalanoparlante avispado o catalanista superdotado se dará cuenta de que posteritat catalán es igual a posteritat occitano, plana lengua romana, provenzal, romance, romans, lemosín, gascón, etc).

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

ESP. Posteridad. PORT. Posteridade. IT. Posterità, posteritate, posteritade. (chap. Posteridat, posteridats. Yo traduíxco y lucho pera que lo chapurriau se quedo pera la posteridat, encara que ella no ha fet res per mí.)

¿Per qué hauría de preocupám per la posteridat? ¿Qué ha fet la posteridat per mí?


6. Preposteratio, s. f., ordre renversé, confusion, terme de rhétorique.

La preposteratio, so es la dezordenatio d'aytal oratio o d' aytal sentensa.

Leys d'amors, fol. 134.

La confusion, c'est-à-dire le défaut d'ordre de tel discours ou de telle pensée.

ESP. Preposteración. (chap. Preposterassió, preposterassions : desorden o desorde de orassions o frasses; confusió, terme de retórica. De Pre : abans, antes y Post : después.)

jueves, 11 de mayo de 2017

aubarda, albarda

aubarda, albarda

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Albarda

albarda, Torelló

pagès de la comarca de Ripoll

albarda menorquina de pagesa


albarda valenciana

albardà


L'agüelo "Seveta" seguis......

Alguns, en tota la rao, han pensat, este com diu qu'ere pobre si teníen un macho y una burreta.
Be, aiso es de cuan yo m'enrecordo. Al principi sol teníen un macho mol furo, que fae parella en la burra de un germa de ma mare y pa trilla u faen junts. Despres van compra la mula y la burreta al fiat. Pasan lo tems van vendre la mula y van compra un carro vell. Y lo rade va sé una burreta que se va queda la radera al poble.
Los grasons, que li han agradat a Moncho, se faen cuan plovie y la aigua corrie o atravesabe los camins de tiarra. Si teníe forza s'enduie la tiarra y sol quedaen les pedres que estaben clavades al camí. Y com les "aigüeres" (ya tens un atra paraula, Moncho) habíen rebaixat lo nivell del piso la pedra se había convertit en un grasó, en el que entropesaes mes de un camí. Camí = vegada.
Les besties portaen un cabestre que s'els ficabe al cap y allí s'enganchabe lo ramal, que servie pa guia al animal.
Normalmente portaen una albarda que se lligabe a la bestia en una faixa (que no m'enrecordo com se diebe, !!!!ajuda Moncho!!! sincha, cincha), que li pasabe per daball de la tripa y una fusta doblada (que tampoc m'enrecordo del nom, tafarra, mes torsut (tort) que una tafarra) que estabe enganchada als dos costats de la albarda y se ficabe devall de la coga.
Damún se posabe la saria (serón en castella) que ere trensada y tenía com una canasta a cada costat. Banasta, banastes.
(La cornalera de la banasta es com lo nas de la Rosi de Palma o de doña Rogelia.)

A un costat se posae la sistella en lo minchá y al atre la pichella p'al aigua. Cuan era menudet a mi me ficaben a un costat y la sistella y la pichella al atre.
Tamé se posaben les ferramentes pa treballá, según la epoca del añ, eren unes u atres: la cavegueta, la aisadella, lo chapo, la estraleta, la dalla, l'alfals (o algo paregut, fals, falz) y moltes mes.
Ya val, sino les aventures del agüelo "seveta" no t'os dixarán dormi.
Tots al llit y ya sabeu "Bona nit, totes les pulses al teu melic y la mes menuda com un cabrit".
Continuará......sino me envien al carré, per pesat.

ALBARDA (i dial. aubarda). f. 
I.   Nom que designa, segons les diferents regions, diverses formes d'un aparell que serveix per cavalcar i per dur càrrega sobre bísties de peu rodó. Ab albarda, e sa exarcia de la albarda, Cost. Tort. ix, 7a, 7. Un aibaratar de cavalcar sobre albarda ab botana de drap blau en una peri de li e altre listat, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44). Descarrega la somera e leuali l'albarda, e ligala a la entrada de la coua, Villena Vita Chr. 84. Mula folgada, | mohina parda, | treta d'albarda, Spill 4384. En lloch de la daurada cella, te veig la oprobriosa y esquinçada albarda, Isop Faules 41 v.oEll ja està tip de traginar l'aubarda,Sagarra Caçador 171. Vet aquí les varietats d'albardes que coneixem:
|| 1.   A Catalunya (Torelló, Plana de Vic, Ripoll) té la forma i parts que van indicades en el gravat adjunt; vet ací l'explicació de les lletres que du el dibuix.—A: És la aubarda pròpiament dita, consistent en un encoixinat que pren la forma del llom de la bístia, i se prolonga, abaixant-se, per ambdós costats. Sol esser de pèl; però les més bones o riques són de llana. Acostuma esser recoberta d'una pell negra d'ovella.—B, B: Els dos arçons, uns arquejats de palla i tela forta, però reforçats en tota llur extensió per un ferro, que n'és la ànima, i constitueixen els límits o vores de l'albarda per davant i per darrera. La barreta de ferro o ànima de l'arçó davanter, se dobla formant una ansa (lletra C) en la part superior, que serveix, tant per fermar-hi la brida o regnes de l'animal, com per aguantar-se amb la mà la persona que cavalca.—D: els cavallets sobranques, dues corretges bessones que serveixen per sostenir la rebasta, i surten, divergents, de la part superior posterior de l'albarda.—E: la rebasta, forta corretja que rodeja pel darrera les cuixes de l'animal. Així com el pitral priva l'albarda de fer-se enrera, la rebasta la priva de fer-se avant.—F: la cinglacinyell ample, fet de tela forta, que volta l'albarda i el ventre de l'animal, perquè estiga collada.—G: el pitralque és una brida de corretja ampla i resistent, que rodeja el coll de l'animal, i colla l'albarda per la part davantera, perquè amb el moviment no es faci enrera. Del mig del pitral (en els guarniments complets) sol penjar un apèndix, com un medalló, fet de cuiro, o de tela fornida de pèl, per via d'ornament.
|| 2.   Al Baix Aragó i Ribera d'Ebre, l'albarda es compon de: a) coixinsque són de llana ensacada i és la part que està directament en contacte amb l'esquena de l'animal; b) cavallóformat de dos arçons o mitjos cércols de fusta, units per un tros de cuiro farcit de palla; c) la pell, que va sobre el cavalló i és on cavalquen o posen la càrrega (Calasseit). Fermada amb una corda a l'albarda, va la tafarraEn el Regne de València (comarca d'Alcoi) és semblant a la que acabam de descriure; els arçons, però, s'anomenen capçals. 
|| 3.  A Menorca, l'albarda era com una cadira de tela bastida en fusta amb peanya i braços, que es posava de través sobre una bístia per cavalcar-hi les dones; cast. jamuga. Avui ja no s'usa. N'hi havia de dues classes: una encoixinada per a les senyores, i una de tela llisa per a les pageses. A Catalunya existeix un aparell igual o molt semblant, però no en diuen albarda, sinó silló. 
|| 4. A Mallorca no diuen albarda, sinó aubardà (V. albardà, art. 1). A la comarca de Tremp i a altres regions catalanes, l'albarda té la mateixa forma que a la Plana de Vic, i té dues denominacions: albarda sellera (per cavalcar) i albarda bastera (per portar càrrega). Al Penedès també hi hem trobat l'albarda de càrrega, semblant al bast.
II. || 1. Gec massa llarg (Penedès).
|| 2. Llenca de llard (Bulbena Dicc.); cast. albarda. 
|| 3. met. Homo grosser, rústic, pesat i brut; zamarro (Un Mall. Dicc.).
    Loc. i refr.—a) Albarda sobre albarda: ho diuen per ridiculitzar les coses repetides sense necessitat (Martí G. Dicc.). Del cast.: albarda sobre albarda.—b) Posar l'albarda Fer portar l'albarda (a qualcú): carregar-lo o abusar de la seva paciència.—c) Merèixer una albardaesser molt ignorant o desmanyotat (Martí G. Dicc.).—d) Eixa albarda, per a un atre ase!: ho diu el qui no vol fer un treball feixuc (Martí G. Dicc.); cast.: A otro asno con esa albarda.—e) Rodar (a algú) l'albarda: cansar-se o fastidiar-se d'una cosa (Martí G. Dicc.).—f) Portar l'albarda davall de la panxa: dur o fer una cosa al revés d'així com cal (Urgell, Segarra).—g) Esser com lo ruc del Pla, que, encara no veu l'albarda, ja es posa a suar. Ho diuen d'un qui no va de feina (Urgell).—h) Que dolent és es burro, que no pot estrenar una albarda! Ho diuen els joves que no es volen casar amb una viuda (Llofriu).—i) Al qui no vol albarda, bast: ho diuen per expressar la mala sort d'una persona, que, no volent una cosa, l'ha haguda de sofrir molt (Gaià). Equival a l'adagi cast.: Al que no quiere caldo, dos tazas.—j) Qui no pot haver-les amb l'ase, les heu amb l'albarda. Refrany (Manresa).—k) ¿A on anirà s'ase, que no dugui aubarda? Vol dir que en tots els estats de la vida cadascú sofreix les conseqüències de les seves qualitats (Menorca). Equival al cast.: ¿Dónde irá el buey, que no are?—l) Llaurar, cosir i fer albardes, tot és pegar puntades: ho diuen d'aquell qui, per falta d'intel·ligència o d'examen, confon coses diverses (Martí G. Dicc.). Es pres del cast.: Coser y hacer albardas, todo es dar puntadas.
    Cult. pop.—A Cabanes (prop de Castelló) hi havia el costum de cremar una albarda a la porta de la casa d'una xica que el promès hagués deixada després d'esser fetes les amonestacions per casar-se.
    Fon.: əɫβáɾðə (Barcelona, Conflent, Vallespir, Cerdanya); aɫβáɾða (Esterri d'A., Pont de S., Calasseit, Val.); aɫβáɾðɛ (Sort); əwbáɾða (Solsona); əwβáɾðə (cat. or., fora Barc.); əwβáɾðə, uβáɾðə (Empordà, Menorca); ambáɾðɛ (Sueca).
    Intens.:—a) Augm.: albardassa, albardota.—b) Dim.: albardeta, albardó, albardeua, albardetxa, albardiua.
    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, que Bocthor tradueix per ‘bast replè per un ase o mula’ (Dozy Gloss. 66).
1.   ALBARDÀ (dial. aubardà). m., 

sinòn. de albarda (Mallorca, Eivissa). Dues muyles veyles... e dos alberdans avols, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 132). L'aubardà mallorquí, representat en el gravat adjunt, és una espècie de sella sense arçons visibles, embotida de palla o llana, i coberta de pell; va subjectada a la bístia per mitjà del cover (corretja que passa per davall la coa) i de les cingles capcingles; serveix per dur càrrega i principalment per cavalcar-hi. a) Aubardà de cadireta: l'aubardà que té els coixins plans (Un Mall. Dicc.).
    Loc. i refr.—a) «Segons s'ase, s'albardà» (Mall.).—b) «Ase que no està avesat a dur albardà, sa tafarra prest l'ençata» (Mal.).—c) No esser mai ase ni albardà: no arribar a res, no assolir cap èxit en cap sentit (Mall.).—d) «¡Veiam qui guanyarà? s'ase o s'aubardà?»: ho diuen parlant de l'autoritat dèbil (Mall.).
    Fon.: əwbəɾðá (Mall., Eiv.).
    Etim.: de l'àrab al-bardaʿa, mat. sign., amb l'accentuació hispano-aràbiga d'aquest mot (Corominas DECast, i, 83).

2. ALBARDÀ m. 

|| 1. Bufó, home que amb son parlar o amb sos posats procura fer riure els altres; cast. albardánLo rey Felip de França veent que'ls albardans e juglars vestien robes de drap e de seda, e altres molt riques, votà e promès que jamés en tota la sua vida no daria vestedures sues a juglars ne albardans; car mes amaua honrar de les dites vestedures les sgleyes per fer sacrifici a Deu, que no als albardans e jutglars per fer sacrifici als demonis, Eximplis, i, 282. Un folch de Masella.., essent excel·lent albardà y donat a les vanitats humanes, Cordial 46 v.El vent, albardà foll, | xiscla i s'escampa, Espriu Cam. 52.
|| 2. Representant o comediant (Torra Thes.).
|| 3. Qui menja a despeses d'altri. Albarda per a menjar: parasitus, Nebrija Dict.
|| 4. Persona molt beneita, irreflexiva o inconsiderada (Santanyí). «Fulano és un aubardà».
    Cult. pop.Aubardà desvergonyit, mai espera lo convit (Saura Dicc.); cast.: El porfiado albardán comerá tu pan.
    Fon.: əwβəɾðá (Santanyí).
    Etim.: de l'àrab al-bardánel foll, el qui diu bestieses’ (Dozy Gloss. 66).

Albarda es el arreo de las bestias de carga compuesto principalmente de dos grandes almohadillas que se adaptan a los dos lados del lomo, sujeta al vientre por una cincha dejando éste en hueco a fin de que la carga no lastime al animal. Generalmente va colocada sobre un arzón, al que van sujetos el pretal, grupera y batipola. En México, la albarda es una silla de montar a caballo con las dos piernas de un solo lado (a mujeriegas), en lugar de sentarse a horcajadas sobre el lomo del animal. Se utiliza mucho en las escaramuzas de o en México que son ejecuciones a caballo de distintos ejercicios con un tal grado de dificultad, además de ser un acto muy vistoso para los espectadores, para ofrecer un buen acto de belleza conocidas también por estar en un carrusel charro las mujeres de a caballo viva. Se citan las siguientes variedades: Albarda gallinera: la que tiene las almohadillas planas. Albarda maragata: la que es larga y estrecha por alusión a la que empleaban los maragatos para sus caballerías a las cuales cubría desde la raíz del cuello hasta las ancas.

Expresiones relacionadas:

Albarda sobre albarda.

Se usa cuando se impone un nuevo gravamen a quien ya está sufriendo otro y cuando en la conversación o por escrito se repite una cosa sin necesidad.

A otro burro con esa albarda. Se dice cuando no se quiere admitir un trabajo demasiado penoso.


Ahora llueven albardas. Se dice cuando oímos alguna cosa que nos parece imposible.

Como la albarda al burro. Se dice familiarmente de una persona a quien está grande la ropa, principalmente si aquella es gruesa.

Echar una albarda a uno. Abusar de la paciencia de uno, haciéndole aguantar lo que no debe.

Volverse la albarda a la barriga. Salir una cosa al contrario de lo que se deseaba o esperaba.

De cuando hablaban las albardas. Alusión a tiempos tan antiguos como desconocidos.

Salta como granizo en albarda, se refiere a una persona que está hablando y otra se ofende y responde de manera agresiva,
(dicho de Lobras (Granada))

En vasco, chalma, chalmia.

relasionades:

cincha, sincha
tafarra,
cuixins,
pell,
saria, banasta, banastes, cornalera etc...

domingo, 26 de enero de 2020

LUCHAREM (Juan Carlos Abella)

Com corre lo temps, com pase la vida. Mare de deu lo que mos ha vingut esta semana. Per aixó penso que es bo que tos fica una poesía de esperansa. La que mos ha vingut a segut mol grosa, pero pareis que ara ya ha pasat. Es un homenage a tots natros, a la nostra gen, a la nostra valentia, a eixe esperit luchadó que tenim, a eixa solidaridat espesial que tenim la gen de poble. Encara que no vach podé ficatos la poesía aí divendres, u fach avui disabte. Es una poesía pa intentá puijamos los ánimos.
 
LUCHAREM (Juan Carlos Abella), Valderrobres, neu, nevada, maleses
 
 
"LUCHAREM"

No tenim cap po
Som gen mol valenta
Si algo mos sobre es espenta
Segú que puijarem este grasó
Que mos venen adversidats
Natros mai perderem la esperansa
Ganes de luchá me tenim en abundansia
Pa luchá estem mol ben preparats
Tots junts obrirem lo camí
Entre tots llimpiarem lo carré
Mos ajudarem uns als atres tamé
Pa que los pijos momens puguem resistí
Tenim lo milló tesoro, la solidaridat
Que fa que cuan estem patim devalen
Tots acudim pa aliviá eixe patimen
Es una proba de gran lealtat
Mai perderem la esperansa
Ni perderem les nostres forses
Juns puijarem les pijos costes
No pararem hasta trová la bonansa
Som gen que valem mol
Gen que tenim los millós sentimens
Los tenim tots mol adins
Pa fe que torno a eixí lo milló sol
Tots junts tornarem a riure
Tots junts lucharem aquí
Tots junts u farem cada matí
Tots junts tornarem a viure.
 

sábado, 20 de noviembre de 2021

LTDF, ACATO - ACOURCHIMEN

Acato, Cato (lim.), s. f. Pierre de couronnement, enfaiteau, couverture, v. arraso, encrestamen; dalle qui recouvre un conduit, un fossé, v. graso (chap. grasó, graó). R. acata.
 
F. Mistral, LTDF, Felibrige
 
Acato (lat. Achates), n. p. Achate, compagnon d' Enée. 
Iéu ère soun fidèl Acato. 
D. Sage.
D' abord Acato me prendra. 
C. Favre.

Acatoula, Acatoura (m.), Acatria (g.), v. a. Couvrir légèrement, cacher sous le pan de sa robe; choyer, caresser, mignarder, v. acachouli, cachoula; recueillir, mettre en lieu sûr, v. recata.
Tendramen acatoulo l' enfanço.
P. de Gembloux.
R. acata.
 
Acatoun (D'), d' Acachoun, loc. adv. En se cachant, en tapinois, v. escoundoun. (chap. aná de amagatóns, amagat, acachat.)
Ana d' acatoun, avancer sans se montrer.
Restarai toujour d' acatoun. 
M. de Truchet. 
En arribant bèn plan n' intras que d' acatoun.
ID. 
R. acata. 
Acaua, v. acavala. 
 
Acauma, Cauma (g.), v. a. Suffoquer de chaleur, v. acaloura; faire reposer un troupeau, v. achauma. (N. E. calor de calima; calicha)
Aquelo flassado m' acaumo, cette couverture de laine m' accable.
Abèn un pla bèl jour, mais le soulèl acaumo.
Daveau. 
R. à, caumo. 
 
Acaumi (v. fr. calmir), v. a. Calmer, apaiser, en Gascogne, v. abauca, apasima. 
Acaumit, acaumido, part. et adj. Calmé, calmée; rempli de chaleur lourde. 
Vent pesucas, vent acaumit.
G. D' Astros. 
Auro acaumido, accalmie. R. à, calaumo. 
Acaura, v. acaloura (chap. acalorá); acaus, v. caus.
 
Acaussa, v. a. Enchausser, butter une plante, v. caussa. R. à. causso. 
Acava, v. acaba. 
 
Acavala, Acavauca, Acavauta (m.), Acabala (b.), Acabalga (l. G.),
Acaua, Acraua (g.), (esp. acaballar, it. accavalciare, accavallare), v. a. Monter à cheval, à califourchon, achevaler, v. cavauca (chap. cabalgá; cat. cavalcar; cas. cabalgar), encavala, escambarla. 
Acavalo la paret, monte sur le mur. 
S' acavala, s' acavauca, v. r. Se mettre à cheval.
Acavala, acabalat (b.), acabalado, part. et adj. Monté à cheval; chevauché, chevauchée. 
An *bèit (o hèit) viene un saumet, puich l' an acabalat dessus.
Picot. 
R. à, cavau. (chap. caball; cas. caballo; caval, cavall) 
Acavi, v. achabi, chabi; acaxa, v. acacha. Acc... v. par ace, aci, acu, les mots qu' on ne trouvera pas par acc.
Ace, v. ah! ço; acè, v. acié. 
 
Acebenchi, Acebenqui, Encebenqui, v. a. Racornir, resserrer, en parlant de l' action du froid et du vent sur les fruits et sur les arbres, 
v. ressarra, retira; opprimer, écraser quelqu'un, v. esquicha. 
Acebenchisse, Acebenchisses, Acebenchis, Acebenchissèn, Acebenchissès, Acebenchisson.
S' acebenchi, v. r. Se resserrer, se ratatiner, rabougrir; se soumettre humblement.
Se leissa acebenqui, se laisser opprimer. 
Acebenchi, acebenchido, part. et adj. Racorni, racornie, rabougri, rabougrie, avorté, avortée.
Uno vièio acebenchido, une vieille ratatinée. (: vielha, vella; vieja)
Avien moun couer encebenqui. 
A. Crousillat. 
R. à, ceben.
 
Acebenchimen, s. m. Racornissement, v. retiramen. R. acebenchi. 
 
Acèdi, Accèdit (l.), (lat. accedit), s. m. Descente de juge, v. descèndo; consultation de médecins dans la chambre du malade, v. counsulto.
Faire l' acèdi, faire une descente; un verbau d' acèdi, un procès-verbal d' accedit. 
E vivènt, dins lou cros faguères toun acèdi.
T. Aubanel. 
Douge loueis-d'or pèr tres acèdi, (Luys, Louis, Luis, d' or; Luises de oro)
E sus acò pa 'n liard de crèdi. 
V. Gelu.
 
Acedi, Aceda (cat. accedir, esp. port. acceder, it. lat. accedere), v. n. Se porter sur le lieu du délit; accéder, v. counsenti. 
Se conj. comme cedi, ceda. 
Se noun volon acedi, s' ils refusent d' acquiescer.
(chap. Si no volen acsedí)
 
Acefale (rom. acephali, - esp. acéfalo -, cat. port. it. acefalo, lat. acephalus), s. m. t. sc. Acéphale, enfant qui vient au monde sans tête ou sans cerveau. (chap. infán, chiquet que ve al món sense cap o sense servell. Manel Riu Fillat va vindre en mol poquet, pobret, o pobrissò. Y com ell mols atres catalanistes o catazombies.)
Acei, v. eici; acèi, v. acié.
 
Aceira, Acieira (l.), (rom. port. aceirar, cat. esp. acerar), v. a. Acérer, garnir d' acier; aciérer, convertir en acier (chap. asserá, convertí en asser), v. ressua; affermir, consolider, asseoir, v. assegura.
Acèire, acèires, acèiro, aceiran, aceiras, acèiron. 
S' aceira, v. r. S' affermir, se consolider. 
Aceira, acieirat (l.), ado, part. et adj. Acéré, acérée, affermi, affermie, rassis, rassise. 
R. acié.
 
Aceiren, Acieirenc (l.), Acieirenco (rom. aceirin, aceiral, esp. acerino), adj. D' acier, dur comme l' acier, acérain, acéraine. (cas. duro como el acero; acerado; chap. du com lo asser, asserat, barra asserada.)
Emé brassau e cuissau aceiren.
ARM. PROUV. 
R. acié.
 
Acela, Aciela, Aciala (l.), Açala (lim.). v. a. Mettre à l' abri du vent, v. abriga, acala. (chap. abrigá, arrasserá, de rasé)
Acelle, acelles, acello, acelan, acelas, acellon.
A l' acela, à l' abri. 
Cò fai que nous van alai 
Nous acela sous lou plai. 
CH. POP. LIM. 
Pèr las acela jous mas trelhos. 
A. Chastanet. 
S' acela, v. r. S' abriter, se mettre à couvert.
Acela, acelado, part. Abrité, abritée. R. à, cello. 
 
Acelera, Accelera (l.), (esp. acelerar, cat. port. accelerar, it. lat. accelerare), v. a. Accélérer, presser, v. abriva, coucha, entancha, despacha. (chap. asselerá; asselero, asseleres, asselere, asselerem o asseleram, asseleréu o asseleráu, asseleren. Asseleradó.)
Acelère, acelères, acelèro, aceleran, aceleras, acelèron.
Parten dounc pèr la grand roubino, 
Aceleren noste despart. 
J. Désanat.
Acelera, accelerat (l.), (chap. catalanista asselerat, com Artur Quintana Font) acelerado, part. et adj. Accéléré, accélérée. 
Sa bèutat s' avalis à pas accelerat.
Debar. 
 
Aceleracioun, Aceleracien (m.), Acceleraciéu (l.), (cat. acceleració, esp. aceleración, lat. acceleratio, acceleratonis), s. f. Accélération, v. abrivacioun, coucho.
 
Acèndre (rom. acendre, accendre, port. acender, esp. (accender) encender, it. lat. accendere), v. a. Allumer, enflammer, à Nice, v. abra, atuba, encèndre.
Acèndi, acèndes, acènde, acendèn, acendès, acèndon. (cas. encender, iluminar.)
Nem à l' autar majour acènde doui candèlo.
(chap. Anem al altá majó a ensendre dos candeles o veles.)
J. Rancher.
Un caud qu' acènde l' esco. (chap. una caló que ensén la yesca.)
ID. 
Acendu, acendudo, part. Allumé, allumée. 
La làmpeo de l' autar si trouvavo acendudo.
ID. 
Acenello, v. acinello.
 
Acensa (rom. acensar, accensar, acessar, cat. esp. acensar, it. accensare), v. a. Acenser, donner à cens (chap. doná a censal - o sensal), v. afeva; prendre à ferme, en bas Limousin, v. arrenda (chap. arrendá).
Acensa, acensado, part. Acensé, acensée. R. à, cènso. 
 
Acensaire (rom. acensayre, assensador), s. m. Celui qui prend à cens, fermier (vieux), v. censau. R. acensa.
 
Acensamen (rom. acensament), s. m. Acensement, v. afevamen (chap. afeudamén, afeudá, feudo). 
R. acensa.
 
Acènso (rom. accensa, assensa), s. f. Acens, terre tenue à cens, v. cènso; Assence, nom de fam. prov. R. acensa.
 
Acènt, Accent (l. g. b.), (rom. cat. accent, esp. acento, it. port. accento, lat. accentus), s. m. Accent, v. titoulet. 
Acènt que tirasso, accent traînant, v. relais; acènt agut, accent aigu; acènt grèu, accent grave. Ces deux accents sont usités en provençal pour différencier l' e fermé, e estré, et l' e ouvert, e larg. Ainsi avé, poudé, carestié, péu, Diéu ont la tonique moins ouverte que proucès, nè, cafè, pèu, lèu. Ces accents servent aussi à distinguer l' o estré de l' o larg. Ainsi dóu, póutroun, óulivo doivent se prononcer plus sourdement que dòu, pòu, biòu. La plupart des mots qui ont en provençal l' accent grave sur l' è, comme parènt, lusènt, rèn, bèn, prennent en languedocien un e fermé, parent, lusent, re, be, et vice versâ les e fermés du provençal, comme panié, premié, sabatié, deviennent généralement ouverts en languedocien, paniè, premiè, sabatiè.
Voste paire meno l' araire, 
E voste acènt sènt lou terraire. 
AD. Dumas.
E dins mis auriho dindo
L' acènt de ta lengo lindo.
G. B.-Wyse. 
Hèi, Gourgoulet, m' es avis qu' àusi
Tout l' accènt de moun segne-grand. 
G. Zerbin. 
 
Acentua, Accentua (l. g. b.), (cat. port. accentuar, esp. acentuar, b. lat. it. accentuare), v. a. Accentuer. 
Acentua, Accentuat (l.), Accentuado, part. et adj. Accentué, accentuée. R. acènt.
 
Acentuacioun, Acentuacien (m.), Acentuaciéu (l. g.), (cat. accentuació, esp. acentuación, b. lat. accentuatio, accentuationis), s. Accentuation. 
Avèn respeta l' acentuacioun. 
C. de Villeneuve. 
 
Acepcioun, Acepcien (m.), Accepciéu (l. g.), (cat. accepció, esp. acepción, lat. acceptio, acceptionis), s. f. t. sc. Acception. 
Acepta, v. aceta. 
Acèr (rom. Acer), n. de l. Acer (Basses-Pyrénées). 
Acera, v. eila; acerafin, v. afin. 
 
Acerbamen (esp. it. acerbamente), adv. Aprement, v. aspramen (chap. áspramen, de aspre; mes aspre que una serba o serva verda; Abargè, Auarchè, s. m. Azerolier; acerolo, acerola).
R. acerbe. (cas. acerbo, áspero)
 
Acerbe, acerbo (it. esp. acerbo, lat. acerbus), adj. t. littéraire. Acerbe, 
v. aspre, ispre, arèbre.
Lei gènt an tant de superbo 
Que iéu tròvi qu' a bouen couer,
Meme quouro sèmblo acerbo.
E. Negrin.
 
Acerca (rom. cat. esp. port. acercar), v. a. Approcher, accoster, en Languedoc (cat. acostar), v. abourda, aproucha. (chap. acercá, arrimá, apropá.)
Se conj. comme cerca.
Acerco-lou, accoste-le. 
S' acerca, v. r. S' approcher. 
Tabé toutos s' en acercavon. 
P. de Gembloux.
Lou loup s' acerquèt mai. 
ID. 
Acercat, acercado, part. Approché, approchée, accosté, accostée. 
D' un chi sauvatge es acercat. 
ID.
R. à, cerco. 
Acerco, s. f. Approche, v. aproche. 
Predigués pas jamai l' acerco dau malur. 
P. de Gembloux.
R. acerca. 
Acero, v. aquelo; acerò, v. acò-d'eila.
 
Acerta, Acerti (l.), Assarta (lim.), (rom. cat. esp. port. acertar, it. accertare), v. a. Certifier, assurer (cas. asertar, aserto; acertar; certificar, asegurar), v. afourti; rencontrer, deviner, réussir, v. capita.
L' on acerto que, on assure que. (chap. assertá, si la enserto la endivino)
Acerta, acertat (l.), acertado, part. Assuré, assurée; réussi, réussie. 
Ai acerta 'n fort numerò, j' ai tiré un fort numéro; (chap. hay assertat o ensertat un bon número.) cop bèn acerta, coup bien réussi. R. à, cert. 
 
Acertamen (rom. acertamen, cat. acert, esp. acertamiento, - aserto - it. acertamento), s. m. Affirmation, assurance, preuve, v. asseguranço. 
R. acerta.
 
Acertana (rom. acertenar, v. fr. acertainer), v. a. Rendre certain, convaincre (chap. convense), v. assegura (chap. assegurá).
Acertana, acertanat (l.), acertanado, part. et adj. Convaincu, convaincue. R. à, certan (fr. certain).
 
Acès, Achès (l.), Accès (g. cat.), Cès (querc.), (esp. port. acceso, it. accesso, lat. accessus), s. m. Accès, v. abord; abri, en Gascogne, 
v. sousto, recès; redoublement de fièvre, v. ranfort, recoupamen. 
Boutas-nous à l' acès (Jasmin), abritez-nous; à l' acès d' un auba (F. de Cortète), à l' ombre d' un saule; fèbre d' acès, fièvre intermittente. 
Acèsses, achèsses, plur. lang. d' acès.
PROV. Lis acès d' avoust 
Duron un an o dous.
 
Acessa (rom. asessar), v. n. Se mettre à l' abri, v. assousta, abriga. 
Acèsse, acèsses, acèsso, acessan, acessas, acèsson. R. acès.
 
Acèssi, Accèssit (l.), (cat. lat. accessit), (cas. accésit, premio, mención honorífica) s. m. Accessit, mention honorable, v. mencioun.
Avié gagna lou premier accèssit. 
ARM. PROUV. 
 
Acessible, Accessible (l.), Accessiblo (cat. accessible, esp. accesible, it. accessibile, lat. accessibilis), adj. Accessible, v. abourdable, 
aprouchable. 
Soun aspresso gaire acessiblo.
Calendau. 
 
Acessioun, Acessien (m.), Accessiéu (l. g.), (rom. cat. accessió, esp. accesión, it. accessione, lat. accessio, accessionis), s. f. t. sc. Accession. 
 
Acessòri, Accessòri (l. G.), òrio, òri, (rom. cat. accessori, esp. accesorio, it. port. accessorio, b. lat. accessorius), adj. et s. m. Accessoire; soin minutieux, détail, circonlocution, embarras, v. bescountour. 
Que d' acessòri! que d' attirail! 
Nou pèr naturau ajutòri, 
Mès coumo pèr un accessòri.
G. D' Astros.
 
Acessourimen (cat. accessoriment, it. port. accessoriamente, esp. accesoriamente), adv. Accessoirement, incidemment. R. acessòri. 
Aceste, acesto, v. aqueste, aquesto; acet, ero, v. aquéu, aquelo.
 
Aceta, Acepta, Accepta (l.), (rom. cat. acceptar, esp. aceptar, port. aceitar, it. accettare, lat. acceptare), (chap. asseptá o acseptá; yo assepto, asseptes, assepte, asseptem o asseptam, asseptéu o asseptáu, assepten) v. a. Accepter, v. recebre (chap. ressibí).
Acète, acètes, acèto, acetan, acetas, acèton, ou (l.) accèpti, accèptes, etc. 
Acò s' acèto (leo acèlo) pas, on ne doit pas accepter cela. 
Acetas toui de couor ço que lou couor vous douno.
J. Rancher.
E li segnour courtés acèton lou presènt. 
F. Gras.
Aceta, acceptat (l.), ado, part. Accepté, acceptée; pour excepté, v. ciceta. 
 
Acetable, Acceptable (l.), Aceptaple (l.g.), Acceptablo, Acceptaplo (cat. acceptable, esp. aceptable, it. accettabile, lat. acceptabilis), adj. Acceptable.
Tóutis les ciéutadins soun acceptables pèr toutos las dignitats. 
A. Faidit.
 
Acetacioun, Acetacien (m.), Acceptaciéu (l.g.), (cat. acceptació, rom. acceptamen, esp. aceptación, port. aceitação, it. accettazione, 
lat. acceptatio; acceptationis), s. f. Acceptation. 
Manda soun acetacioun. 
C. de Villeneuve. 
R. aceta.
Acetaire, Acceptaire (l.), arello, airo, (cat. acceptador, esp. aceptador, port. aceitador, it. accettatore), s. Celui, celle qui accepte, accepteur. 
L' acetaire d' uno letro de change, l' accepteur d' une lettre de change. R. aceta.
 
Aceti, Acetic (l.), Acetico (cat. acetich, it. acetico, esp. acético), adj. t. sc. Acétique. 
Acide aceti, acide acétique. (cas. ácido acético.) 
 
Acetous, Acetouso, Acetouo (m.), (rom. cat. acetos (leo acelos), esp. port. it. acetoso, lat. acetosus), adj. Acéteux, acéteuse, aigre, v. aigre, aisse, espoun. (cas. + agrio, vinagre.)
 
Acetouso, Acetouo (m.), Acitouro, Citouro (a.), (it. lat. acetosa), s. l. Oseille, oseille ronde, plante, v. eigreto. R. acelous.
 
Ach, At (b.), (esp. hasta), prép. Au, à la, en Gascogne (Azaïs), v. à, cach.
Ach oustau, à la maison; ach (couslal) coustat, au côté.
 
Ach, Aich, interj. Aïe, ouf, cri de douleur ou de surprise, en Gascogne, v. ai, houi. R. aisso.
 
Acha (rom. ayssar, it. acciare, lat. asciare), v. a. Hacher, v. chapla, capoula; pour avoir, prendre, v. aja. 
Me farièu acha, je me ferais hacher. 
Acha, achat (l. g.), achado, part. et adj. Haché, hachée. R. acho, aisso. 
Acha, v. à cha; achaba, v. acaba; achabala, v. acabala; achabènço, v. chabènço. 
Achabi, Achavi (d.), Acavi (l.), v. a. Perdre, éloigner, égarer, dissiper, en Forez, v. chabi; gaspiller, achever, v. acaba. 
Se conj. comme chabi. 
S' achabi (it. accivirsi, b. lat. acapere), v. r. Se procurer, se pourvoir de, v. acampa.
S' achabi uno femo, prendre femme; s' es achabi un ase, il s' est pourvu d' un âne. R. à, chabi.
Achabrida, v. cabrida. 
 
Achadis, Achis, s. m. Hachis, v. archipol. 
Dam l' achis à l' estoufaduro
E le pastis à punto d' al.
P . Goudelin. 
R. acha. 
 
Achado, s. f. Ce qu' on hache en une fois, hachis, v. capoulado. R. acha.
 
Achadou, s. m. Hachoir, v. cabussèu, platello, picadouiro. 
Coutèu achadou, grand couteau à hacher. R. acha.
 
Achaire, Acharello, Achairo (l. g.), s. Celui, celle qui hache, v. chaplaire; hachoir, v. taiadou. (chap. talladó) R. acha. 
 
Achalanda, Achalandi (d.), v. a. Achalander, v. acandoula, apratica, aparrouquia, avouga.
Farai ço que pourrai pèr que bèn t' achalandes. 
A. Crousillat.
Achalanda, achalandado, part. et adj. Achalandé, achalandée. R. à, chaland.
Achalandaire, Achalandarello, Achalandairo, S. Celui, celle qui achalande, v. acandoulaire. R. achalanda. 
Achalena, achalina, v. acalina; achamina, v. acamina; achamouti, v. agamouti; achamp, v. acamp; achampa, v. acampa; achampassi, v. 
acampassi; achampeira, v. champeira; achampestri, v. acampestri.
 
Achampi (S'), Se Champi (lim.), v. r. Devenir inculte, v. acampassi; s' attacher à quelque chose, s' opiniâtrer, v. achini. 
Achampi, achampido, part. et adj. Inculte; tenace, opiniâtre. 
Bèn achampi, terrain abandonné. R. à, champ.
Achana, v. acana; achanaire, v. acanaire; achanau, v. chanau; achanavouiro, v. acanadouiro; achanço, v. cance.
 
Achancri, v. a. Ronger comme un chancre, v. rousiga. 
(chap. rossegá, rossigá com un cáncer; cangrejo)
La luno achancris li pèiro, dicton et croyance populaire.
S' achangri, v. r. Être attaqué du chancre.
Achancri, Achancrido, part. et adj. Rongé par le chancre, R. à, chancre.
(N. E. Ver cranch en Ramon Lull.)
 
Achancrimen, s. m. Érosion, v. rousigaduro. R. achancri. 
Achandoura, v. acandoula; achanela, v. acalina; achanta, v. echanta. 
 
Achapa, Achaupa (rh.) Chapa (it. acchiappare), v. a. Attraper, faire tomber dans le piège, tromper, v. arrapa.
PROV. Noun te prèsses, senoun pèr achapa li niero.
S' achapa, v. r. S' attraper, trouver chapechute. 
Achapo-t'aquèu, attrape ce coup. 
Achapa, achapat (l.), achapado, part. Attrapé, attrapée, heurté, heurtée. 
Mai tu m' as bèn mies achapat.
Valeton.
R. aclapa.
 
Achapadou, s. m. Attrape, piège, v. leco. R. achapa.
 
Achapaire, Achaparello, Achapairo, s. Celui, celle qui tend des pièges, trompeur, trompeuse, v. enganaire, agouraire. R. achapa.
 
Achapatòri, s. m. Attrapoire, pierre d' achoppement, v. acipadou, atrapatòri. (chap. lloseta y culla; trampa, ratera: lloseta y culla)
Lou mounde es plen d' achapatòri.
A. Crousillat. 
R. achapa. 
Achapte, achaptèl, v. acate. 
 
Achard, Etchard (b.), Acher (auv.), (noms all. Ascher, Atger, nom b. lat. Aggiardus) n. p. Achard, Achardy, Etchard, Acher, Aché, Agier, noms de fam. mérid.
Lou dóutour Achard, Claude-François Achard, de Marseille (1751-1809), auteur d' un Vocabulaire provençal (Marseille, 1785) et d' une 
Biographie des hommes illustres de la Provence; Sant-Achard, Saint-Achard (Isère), nom de lieu.
Achardit pour ah! s' ardit; acharla, v. acaloura; acharna, acharni, v. acarna, acarni; achas pour agachas, v. agacha; achas pour ajas, agués; achassa, v. ajassa; achat, v. eissado.
 
Achat, Achate (lim.), Achèt (rh.), (it. incetta, b. lat. acaptum, achetum), s. m. Achat, v. croumpo.
As fa 'n paure achat, tu as fait une mauvaise acquisition. R. achata.
 
Achata, Chata (auv.), Acheta (rh.), Cheta, Achita (d.), Chota (lim.), (rom. acaptar, it. incettare, b. lat. acaptare, achaptare), 
v. a. Acheter, v. croumpa, (chap. crompá, comprá), afita. 
Quau te counèis pas, que t' achate, (cas. el que no te conozca, que te compre, como en el cuento de Juan Valera) se dit à quelqu'un dont l' extérieur trompe; li Prouvençau achatarien (leo achalarien) li fèsto, les Provençaux aiment beaucoup les fêtes; li femo s' achaton, on ne déroge pas en épousant une femme pour sa beauté.
Pèr n' achata n' a plus d' argènt.
C. Blaze. 
Achata, achatat (l.), achatado, part. Acheté, achetée. R. acata 2.
 
Achataire, Achetaire (rh.), arello, airo (b. lat. achaptator), 
s. Acheteur, acheteuse v. croumpaire. (chap. compradó, crompadó)
I' a mai de vendèire que d' achataire, il y a plus de vendeurs que d' acheteurs. (chap. ñan mes venedós que compradós.) 
S' atroubavo plus d' achataire.
P. Giéra. 
R. achata.
Achate, v. acate; achati, v. agati.
 
Achatourli (S'), v. r. Devenir amoureux des jeunes filles.
Moun cor s' achatourlis. 
J. Roumanille. 
Achatourli, Achatourlido. part. et adj. Qui aime, qui recherche les jeunes filles.
Dins nòsti vers achatourli
Es pièi cantado e recantado. 
ARM. PROUV. 
L' autour di Sounjarello 
Querèlo 
Mi vers achatourli. 
A. Mathieu.
R. à, chato.
(N. E. En el texto se encuentran muchas “l” que tienen que ser “t”, por ejemplo, leo “chalo”)
Achaua, v. acaloura.
 
Achauma, Achaumi, v. a. Réunir les brebis pour les faire reposer pendant la chaleur. 
S' achauma, s' achaumi, v. r. Cesser de manger, se reposer pendant la chaleur, en parlant des troupeaux.
La terro aperalin s' achaumo dins l' oumbrun.
C. Bagnol. 
A sounda lou mau-cor ounte vau m' achaumi.
Calendau. 
Achauma, achaumado, part. et adj. Qui repose.
Destousco aperalin li troupèu achauma.
Mirèio. 
R. à, chaumo.
 
Achaume, n. p. Achaume, Achalme, nom de fam. PROV. R. Ansèume? 
Achaumouti, v. agamouti: achaupa, v. achapa; achaura, v. acaloura; achaus, v. caus. 
 
Achavani (S'), v. r. Se mettre à l' orage, v. enauragi, encabana, entrouni. Achavani, achavanido, part. et adj. Chargé d' orages, orageux, orageuse. Car lou mounde es achavani. 
Isclo d' or.
De-longo achavani pèr de flot d' amaresso. 
R. Marcelin. 
R. à, chavano.
Achavi, v. achabi; ache pour atge, age; ache pour age, ague; ache, v. aisso; acheita, v. asseta.
 
Achen, s. m. L' Achen, montagne des environs de Draguignan (Var). 
Achen pour agen, aguen; acheri, v. esquiròu. (chap. esquirol; ardilla) 
 
Acheroun (rom. lat. Acheron, it. port. Acheronte), s. m. L' Achéron, fleuve infernal. (cas. Aqueronte, río del infierno.)
A franqui lou negre Acheroun.
H. Morel. 
Lou jour que toun bèl uelh au founs de ma courado 
Dounèt lou cop mourtau, aniéu troubar Caroun, (Caronte, barquero)
Afin de mi passar las ribos d' Acheroun. 
La Bellaudière. 
Achès, achèsses, v. acès; achès, achèsse, achèsson, pour agués, aguèsse, aguèsson; achèt pour agèt, aguè; achèt, v. achat; acheta,
v. achata; acheti, v. agati; acheto, v. eisseto; achi, achiéu, v. eici.
 
Achicouti, v. a. Rapetisser, en Guienne, v. apichouti. R. à, chicot, chic. 
Achiéula, v. acula. (chap. fés chicotet, fés menudet.)
 
Achile, Achille (l.), Chiloun, Chilou (it. Achille, rom. lat. Achilles), n. d' h. Achille. (cas. Aquiles) 
Digas-ié qu' avès mau de cor 
De vèire Achile sènso vèsto. 
AD. Dumas.
Qui sauriò ço qu' Achilles èro 
Sense le bèl esprit d' Oumèro? (Homero; Homer) 
P. Goudelin.
Vous avès melhou fach qu' Achilles. 
D. Sage.
Achilhou, v. sengloun. 
 
Achiliéu (rom. cat. Achilleu, lat. Achilleus), n. d' h. Achillée.
Sant Achiliéu, saint Achillée, martyrisé à Valence (Drôme) en 212. Le mystère des saints Félix, Fortunat et Achillée, joué à Valence en 1524 pour la dernière fois, s' y jouait tous les vingt-cinq ans de temps immémorial. 
 
Achina, v. a. Hacher menu, en Limousin, v. capoula. R. acha. 
 
Achina, v. a. Poursuivre une femelle, en Dauphiné, v. coucha, segui. (chap. seguí, perseguí, acassá) 
R. à, chino. 
Achinca, v. aguincha.
 
Achini, Acheni (esp. achinar, it. accanire), v. a. Acagnarder, acoquiner, attacher avec excès, v. afisca, óupigna. 
Achinisse, Achinisses, Achinis, Achinissèn, Achinissès, Achinisson.
Aquèu rouman vous achinis, ce roman attache beaucoup. 
S' achini, v. r. S' opiniâtrer à une chose, v. encagna, atissa.
Achini, achinido, part. et adj. Acagnardé, acagnardée, opiniâtre, opiniâtrée.
Couquin d' or, quand t' avèn, nous tènes achini.
J. Roumanille. 
Em' uno ensistanço achinido.
J. Désanat.
R. à, chin.
 
Achinimen, s. m. Application opiniâtre, attention excessive, v. afiscacioun. R. achini.
 
Achinissènt, Achinissènto, adj. Qui acoquine, qui attache trop, absorbant, absorbante. R. achini. 
 
Achinouta, v. n. Chienner, mettre bas, en Velay, v. cadela, cagnouta. R. à, chin, chenoto. 
 
Achintre (nom it. Archinto), n. p. Achintre, nom de fam. PROV. 
Achipa, v. acipa; achipelle, v. ausipèlo, erisipèlo; achipouta, v. chipouta. 
 
Achiqueta, v. a. Déchiqueter, charcuter, v. chicouta. R. à, chiquet.
Achira, v. aqueirado; achis, v. achadis; achita, v. achata; achital, v. eicito; achiu, v. eici.
 
Acho, Ato (l.), (rom. lat. acta), s. f. Attitude, geste, en mauvaise
part, dans les Alpes, v. gestas. 
Acho pour agacho, v. agacha; acho pour ajo, impér. du v. aja; acho, v. aisso; achoio, v. anchoio; achonce, v. cance. 
 
Achopi, Ochopi, Chopi, s. f. et m. Hachereau emmanché au bout d' une perche, à Limoges, v. gibo, visplo. "Ce terme nous semble formé de acho et de àpi, deux mots qui signifient hache." (Ruben). Nous croyons plutôt qu' il est formé de acho, hache, et de pi, pic.
 
Achou, Achoui, s. m. Onomatopée de l' éternuement, v. esternut. (chap. estornut; estornudá; estornudo, estornudes, estornude, estornudem o estornudam, estornudéu o estornudáu, estornuden.) 
Lacho un segound achoui, puei la farço es jugado.
Siga. 
Achou, achoun, v. eissoun; achouca, v. ajouca. 
 
Achoua, Choua (gasc. Chou! cri pour arrêter), v. n. t. de mar. Échouer, v. arena, encala. 
Fau prene la partego, 
Pulèu que d' achoua. 
M. de Truchet. 
R. à, chou. 
 
Achoufa, Ajoufa, Achoupa, Achóupa (it. acciuffare, prendre aux cheveux), v. a. Harper, accrocher, attraper, (chap. enchampá), v. agafa (cat. agafar), achapa.
Sens perdre tems, l' achoufo e s' encamino. 
B. Floret.
E d' ome grand coume uno tourre
Souvènt se veson achóupa.
J. Désanat.
Lèu-lèu declaron la guerro 
E mi vènon achoupa.
Lou Tron de l' Èr.
S' achoupa, v. r. S' attraper, en Forez, v. arrapa. R. à, tufo.
 
Achouma, v. a. Étêter un arbre, en Gascogne, v. acouta, escabassa. 
R. à, soum, ou acima. (chap. escamochá, descapsá, tallá lo cap, despuntá.)
 
Achourra, v. a. Mettre la face contre terre, v. abouca, amourra.
(chap. amorrá; yo me amorro, te amorres, se amorre, mos amorrem o amorram, tos amorréu o amorráu, amorren. Abocá, abocás un topí, tombá en la boca contra enterra; abocá un sac adins de un atre.)
R. à, chourra.
 
Achourri (S'), v. r. Se laisser choir sur son séant et y rester dans le mutisme, tomber dans la prostration, v. amudi. (cas. enmudecer) 
R. à, chourro. 
Achuausa, v. assuausa; achuda, v. ajuda; achut, (achudá, achut, a Vallchunquera, Valjunquera, La Fresneda) v. eissuc; achuta, v. assuta.
 
Aci (suisse ichi, pousser des cris de joie, lat. accire, ascire, appeler, attirer), v. a. Saillir une femelle, v. ani, lusi. 
Se faire aci, être en rut, en parlant des chèvres. 
Aci, v. eici; aci, v. veici; aciala, v. acela; acibada, v. acivada. 
 
Acide, Acido (rom. aci, cat. esp. port. it. acido, lat. acidus), adj. et s. t. sc. Acide, v. aisse, acetous, espoun. (cas. ácido; chap. ássit)
Un acide, un acide.
Saran court vòsti jour acide.
S. Lambert.
Acidènt, Aucidènt, Accident (l.), (rom. cat. accident, esp. port. it. accidente, lat. accidens, accidentis), s. m. Accident, v. afragnènt, 
auvàri; convulsion apoplectique; apoplexie, v. subè. (chap. acsidén, ambolia, embolia, ictus; apoplejía, derrame serebral, pujada de sang, convulsións, patatús.)
Avè d' aucidènt, avoir des convulsions; aucidènt de gouteto, épilepsie des enfants; qu' un aucidènt me vire se, sorte d' imprécation.
 
Acidentalamen, Accidentalomen (l.), (rom. cat. accidentalmen, esp. port. it. accidentalmente), (chap. acsidentalmen) adv. Accidentellement, v. pèr escasènço. R. acidentau.
 
Acidentau, Acidental (l.), Acidentalo, (rom. cat. esp. port. accidental, it. accidentale, lat. accidentalis). adj. Accidentel, accidentelle. 
Lou fa dièsi acidentau. 
F. Vidal.
Caduno d' aquèlei noto acidentalo s' arrescontro dins lei tres numerò venènt. 
ID. 
R. acidènt. 
 
Acideta, Acidetat (l. g.), (cat. aciditat, it. acidità, lat. aciditas, aciditatis), 
s. f. Acidité, v. eigrige (chap. agró, de agre). (cas. acidez; chap. assidés.)
 
Acidula (cat. esp. port. acidular, du lat. acidulus), v. a. t. sc. Aciduler, v. eneigri. 
 
Acié, Arcié (rh.), Aciè (l.), Acèi (auv. bord.), Acè (b.), Aci (d.), 
(rom. acer, ascyr, asser, cat. acer, asser, it. acciajo, esp. acero, b. lat. 
aceir, aciare, acerium, lat. acioeris), s. m. Acier, v. fèr-sedat; couteau, 
v. coutèu; Assier, Dassier, Dacier, Darcier, noms de fam. mérid. 
A 'n pougnet d' aciè d' Alemagno, il a un poignet de fer; vièi arcié, vieille personne qui a eu des aventures; la Roco-d'Arcié, nom que portent certains rochers à pic, dans les pays de montagne. Les seigneurs de Crussol (Ardèche) prenaient le titre de barons d' Acier, par corruption d' Apchier (Lozère), dont ils avaient la seigneurie; l' elenisto Dacié, l' helléniste André Dacier, né à Castres (Tarn).
Acieira, v. aceira; aciela, v. acela; acien, aciéu, v. acioun; aciéu, v. eici; aciéuna, v. assiéuna. 
 
Acima (esp. cimar - subir hasta la cima -, it. accimare, b. lat. aczimare), v. a. Aller jusqu' à la cime, achever, v. acaba; écimer, v. descapela, descima. 
Acima 'n debas, faire la pointe d' un bas; acima 'no garbiero, terminer un gerbier en pointe.
Acimant, alos desplegados, nostre drapèu. 
A. Faurès. 
Acima, acimat (l.), acimado, part. et adj. Dont la cime est élevée; achevé, achevée; écimé, écimée. 
Tal èro aquel vilage acimat pèr la pèsto. 
J. Sans. 
R. à, cimo. 
Acimata, v. descima. 
 
Acimela, Acimerla et Acimberla (l.), v. a. Percher, jucher, hisser, 
v. encimela, quiha. Acimelle, acimelles, acimello, acimelan, acimelas, acimellon. 
S' acimela, v. r. Se jucher. 
S' acimerlo en nis d' agasso. 
Lafare-Alais. 
Acimela, Acimerlat (l.), Cimerlat, ado, part. et adj. Perché, perchée, juché, juchée, élevé, élevée. 
E reluco lou bedigas 
Qu' acimela toujour bramavo.
L. Roumieux. 
R. à, cimello, cimèu. 
 
Acinas, Acinié, Cinié, Cinas, Cinat, Arcinat, s. m. Aubépine, v. aubespin, cenelié, peretiè. R. acino. 
Acindabans (g.) pour aci en davans, dorènavant (chap. de ara en abán), v. eici.
 
Acinello, Cinello, Acenello, Ancenello, Ansanello (rouerg.), Aussanello, Sanello, Arsanèro (périg.), (v. fr. Cenelle), s. f. Baie d' aubépine (Cratægus), v. poumeto; baie de houx, v. grèule; fruit du buis, v. oulo. 
(chap. baya del grévol; Ilex aquifolium, fam. aquifoliáceas; cas. acebo)
Sèmblo uno sanello, il est maigre comme un clou.
Sus l' ansanello esclato un rouge pus founsat. 
C. Peyrot.
R. acino.
 
Acino, Arcino, Cino, Arsano (ariég), (it. acino, lat. acina), s. f. Baie d' aubépine, v. acinello, graneto, pereto.
S' anèren sus la mountagno
Manja arsanos e abajous.
CH. POP.
Acins, v. çasins.
 
Acinsa, Acissa (d.), v. a. Apprêter, disposer, v. alesti; haler, exciter un chien, v. ahissa. 
R. à, cinso. 
 
Acioun, Acien (m.), Aciéu (d.), Acciéu (l.g.), Acciou (b.), 
(rom. accio, cat. acció, esp. acción, it. azione, lat. actio, actionis), s. f. 
Action, v. agi; part d' intérêt, v. quirat; emportement, colère, v. sacrebièu.
Acioun de gràci, action de grâces (cas. acción de gracias; inglés. thanksgiving day); malo acioun, mauvaise action; li bòni, li marrìdis acioun, les bonnes, les mauvaises actions; ai acioun sus éu, j' ai action contre lui; quinto acioun m' as fa! quel tour tu m' as joué! es toujour en acioun, il est toujours en mouvement (cas. está siempre – lit. todos los días - en movimiento); l' acioun me sufoco (cas. me sofoca), la vivacité (cas. vivacidad) me surmonte. (sobrepuja, lit. “sobremonta”)
Vous l' avès mes en talo acioun 
E sa coulèro tant móugudo. 
C. Brueys.
Parlas embé mouderaciéu, (cat. parlas : parles amb moderació)
Aici se parlo sens acciéu. 
N. Fizes. 
PROV. Cadun es coume sis acioun lou fan. (ses : cas. sus; les seves cat. modern: cascú és com les seves accions el fan) (chap. Cadaú es com les seues acsións lo fan.)
 
Aciouna, Acciouna (l. G.), Aciéuna (lim.), (cat. esp. accionar, b. lat. actionare), v. a. Actionner, v. assigna; donner de l' activité, v. boulega. 
Aciouna, acciounat (l.), ado, part. et adj. Actionné, actionnée; qui travaille activement. (cas. activo, activa, que trabaja activamente.)
Aciounado, Babèu fielavo. 
M. Trussy. 
R. acioun.
 
Aciounamen, Aciéunamen (lim.), s. m. Poursuite en justice.
R. aciouna.
 
Aciounàri, Acciounàri (l. G ), Aciéunàri (lim.), (cat. accionari, port. accionario , it. azionario, b. lat. actionarius), s. m. Actionnaire, 
v. parsounié. (cas. accionario, como reaccionario)
Leis aciounàri de nouesto fueio si soun acampa dimenche passa.
Lou Tron de l' Èr.
R. acioun.
 
Aciout, adj. m. Actif, dispos, alerte (Sauvages), v. atiéu. 
 
Acip, s. m. Heurt, choc, pierre de scandale, v. tane, tuert, tru; prise, capture, v. piho.
Doulènt e matrassa pèr tal acip.
Calendau. 
R. acipa.
 
Acipa, Achipa (l.), Açupa, Supa (lim.), Chiéupa (d.), (rom. acupar, all. schuppen), v. a. Chopper, heurter; choquer, scandaliser, v. chaupa, truca, turta; rencontrer, attraper, surprendre, v. aganta, encapa: gripper, saisir, gober, v. cipa. 
Tout l' acipo, tout le scandalise; se t' acipe, si je t' attrape;
se lous supas, amagas-vous (Favre), si vous les rencontrez, cachez-vous. (chap. si te enchampo, verbo enchampá; enchampo, enchampes, enchampe, enchampem o enchampam, enchampéu o enchampáu, enchampen; amagas-vous : amagueutos.)
S' acipa, v. r. Se heurter, se donner un coup en marchant; se rencontrer; cosser, en parlant des béliers; s' abattre, en parlant d' un cheval; se scandaliser; v. arteia. 
En que t' acipes? de quoi te formalises-tu? nous aciperian, nous acipèn (l.), nous nous heurtâmes nez à nez. 
Trop souvènt peréu s' acipant. 
A. Crousillat. 
PROV. Qu cour en camin peiregous, es un asard se noun s' acipo.
- Qu s' acipo e noun cais, avanço camin. (chap. lo que entropesse y no cau, adelante, abanse camí; cas. el que tropieza y no se cae, avanza camino.)
Acipa, acipat (l.), acipado, part. et adj. Choppé, heurté, attrapé, attrapée. 
R. à, cep?
 
Acipado, Cipado, Acipa (a.), Supado (lim.), Acipo (Var),
(rom. sypada), s. f. Coup que l' on se donne en heurtant, choc, bronchade. v. arteiado, supelado, turtado; blessure, maladie, v. mau. 
Cadun fai d' acipado, chacun est sujet à broncher; douna 'no acipado, donner un coup.
As pas pòu, emé tei cambado, 
De douna quauqueis acipado? 
T. Gros.
S' èron sauva, franc de touto acipado. 
J.-F. Roux.
R. acipa.
 
Acipadou, Acipadouiro, adj. Sujet à chopper, à broncher. 
Li vièi soun acipadou, les vieillards sont sujets à faire des chutes.
R. acipa.
 
Acipadou, Acipadouiro, s. Pierre d' achoppement, chose où l' on se heurte, v. entravadis, nouiso. R. acipa.
Aciprès, v. ciprès; acira, v. aceira. 
 
Acisela, v. a. Terminer en ciseau, v. agusa.
Aciselle, aciselles, acisello, aciselan, aciselas, acisellon. 
S' acisela, v. r. Prendre la forme d' un ciseau; s' effiler, en parlant d' un instrument d' agriculture. (chap. pendre forma de estisora, afilá, afilás)
Acisela, aciselat (l.), aciselado, part. et adj. Terminé, en ciseau. R. à, cisèu. (ing. Scissors; cas. Tijera, tijeras)
 
Acissa (esp. azuzar, lat. acitare), (cas. azuzar) v. a. Haler un chien, 
v. acinsa, ahissa, cussa. 
Acitau, v. eicito; acitouro, v. acetouso; aciu, v. eici. 
 
Aciva (it. cibare, lat. incibare), v. a. Abecquer, appâter, en Dauphiné et Forez, v. abeca, arriba; donner à manger avec la main. R. acive. (cas. cebar : dar de comer - en abundancia; “dar de comer con la mano”)
(chap. sebá; doná de minjá en la ma, per ejemple, sibada a una ovella, com aquí baix, assibadá o assivadá, sivada o sibada)
 
Acivada, Acibada (l. G.), Encivada (rom. acivadar, cat. acibadar), 
v. a. Donner de l' avoine (chap. avena; no es igual que la sibada); enjôler quelqu'un, v. alisca; battre, rosser, v. ablada.
Mai nous reveiren mai,
E t' acivadarai.
L. Roumieux.
Acivada, Acibadat (l.), Acibadado, part. Pourvu d' avoine; rossé, rossée. 
Un chivau acivada de luen a d' alen, un cheval nourri à l' avoine depuis longtemps a du souffle. R. à, civado. (chap. un caball alimentat o nutrit en avena después de llarc tems, alene, bufe) 
 
Acivaire, Acivairis, s. Celui, celle qui donne à manger, v. arribaire. 
R. aciva. (cas. cebador, aquel o aquella que da de comer, ceba; en electricidad es una pieza de los tubos fluorescentes; chap. sebadó, sebadora, aquell o aquella que done de minjá, sebe; als tubos fluoresséns, una pessa.)
 
Acivamen, s. m. Action de donner à manger, v. arribage. R. aciva.
 
Acive (niç. et it. cibo, lat. cibus), s. m. Becquée, en Dauphiné, v. becado. Aclacha, v. aglaja. 
 
Aclafa (S'), (cat. aclofarse), v. r. Se courber, se blottir pour éviter un coup ou se cacher, dans l' Aude, v. aclata.
Aclafat coumo uno lèbre al jas, coumo uno clouco, tapi comme un lièvre au gite, comme une poule sur ses oeufs. R. aclapa. 
(chap. aclofá, aclofás, com una llebre al cau, com una lloca o cloca damún dels ous; yo me aclofo, aclofes, aclofe, aclofem o aclofam, acloféu o aclofáu, aclofen.)
 
 
Aclama (cat. esp. aclamar, it. lat. acclamare), (chap. aclamá) v. a. Acclamer, v. prouclama. (cas. proclamar; chap. proclamá.)
A-de-rèng aclamant e bramant quau lou meno.
A. Tavan.
Aclama, aclamat (l.), aclamado, part. et adj. Acclamé, acclamée. R. à, clama.
 
Aclamacioun, Aclamacien (m.), Aclamaciéu (l.), (cat. aclamació, esp. aclamación, it. acclamazione, lat. acclamatio, acclamationis), s. f. Acclamation, v. cridadèsto. 
Se te falié counta ço que la poupulasso 
Nous fai d' aclamacioun, n' auriéu jusqu' à deman. 
L. Roumieux. 
 
Aclamaire, Aclamarello, Aclamairo (cat. esp. aclamador), s. Celui, celle qui acclame, v. bramaire. (chap. bramadó, bramá) R. aclama.
 
Aclap (rom. aclap), s. m. Tas de pierres, entassement, v. clapas. R. aclapa. (chap. clapé de pedres.)
 
Aclapa, Acliapa (auv. d.), (rom. aclapar, b. lat. acclapare), v. a. Couvrir de pierres, enterrer, enfouir; recouvrir les sillons d' une terre emblavée et en briser les mottes, butter, v. enterra, caussa; accabler, v. ablasiga.
Aclapa 'n pous, combler un puits; aclapa de pesoto, enfouir des vesces en vert; aclapa lou fens, enfouir le fumier; aclapa de soutiso, accabler d' injures; aclapa lou fiò, couvrir le feu; aclapas-m'acò, ne parlons plus 
de cela.
Despièi que lou malur un jour nous aclapè. 
AD. Dumas.
PROV. Se lou cèu toumbo, nous aclapo tóuti.
S' aclapa, v. r. Se clapir, s' accroupir, se cacher, v. aclafa; tomber sur ses genoux, v. ageinouia (chap. aginollá, agenollá); s' affaisser, v. escagassa. 
Digo-me, bouié brave ome, 
Tu que semenes toun blad: (chap. tú que sembres ton, lo teu, blat) 
Fai la rego un pau plus grando
Pèr pousqué me i' aclapa. (chap. pousqué : pugué : poder)
CH. POP. 
Aclapa, aclapat (l.), aclapado, part. et adj. Enterré; enterrée, accablé, accablée, à bout de forces.
D' aclapa, étant blotti, tapi. R. à, clapo.
 
Aclapadis, s. m. Amas de ruines, murs écroulés, v. escoumbre (cas. escombro; chap. enruna), madran. 
As vièls aclapadis d' abadiès, de capellos. (chap. A les velles abadíes, capelles enrunades)
P. Félix. 
R. aclapa.
 
Aclapaduro, Acapladuro, s. f. Chose enterrée, enfouie. 
Dins la terro uno aclapaduro? 
La terro aquito èro trop duro.
Lou Tron de l' Èr.
R. aclapa.
 
Aclapage, Aclapàgi (m.), s. m. Action de couvrir, d' enterrer; plantes que l' on enfouit en vert comme engrais. R. aclapa.
 
Aclapaire, Aclaparello, Aclapairo, s. Celui, celle qui couvre, enterre, accable, fossoyeur, v. enterraire. (cas. enterrador; chap. enterradó)
L' aclapaire de Seloun. 
A. Crousillat. 
La man dis aclapaire, 
La man saunouso dóu plus fort.
G. B.-Wyse. 
R. aclapa.
 
Aclapant, Aclapanto, adj. Accablant, accablante, v. aclinant. 
Lou vieiounge aclapant. 
A. Crousillat. 
R. aclapa.
 
Aclapassa, v. a. Combler de pierres; entasser des pierres, amonceler, v. peirega (chap. pedregá, cas. granizar). 
Aclapasso en tavèls sa terraio groussièiro.
Lafare-Alais. 
Quand aclapasso e qu' entavello 
Pèr basti la Babèl nouvello. 
ID. 
R. à, clapas.
 
Aclapeira, v. a. Mettre des pierres en tas, entasser, v. amoulouna.
Aclapèire, aclapèires, aclapèiro, aclapeiran, aclapeiras, aclapèiron. 
(chap. aclaperá pedres; aclapero, aclaperes, aclapere, aclaperam o aclaperem, aclaperéu o aclaperáu, aclaperen; aclaperaría pedres hasta lo sel per a fé una nova Babel.)
Aclapeira, aclapeirado, (chap. aclaperat, aclaperada) part. Entassé, entassée, amoncelé, amoncelée. 
R. à, clapié. (chap. clapé, mun)
 
Aclapi, v. a. Battre un terrain, le piétiner, v. abardassi; couvrir, enterrer, entasser (lat. clepere), v. aclapa.
Aclapi, aclapido, part. Piétiné, piétinée, tassé, tassée, accroupi, accroupie. R. à, clap.
 
Aclapo-Mort, Aclapo-Mouert (m.), s. m. Fossoyeur, v. enterro-mort, toumbassiè. R. aclapa mort. (chap. aclaperamorts, enterradó, fossadó) 
 
Aclapouira, v. a. Couvrir d' un tas de pierres, lapider, v. aqueira.
Car pèr t' aclapouira 'mé ti quinge estafié 
A pèr ajudo enca cènt de si carbounié. 
F. Gras.
R. à, clapouiro.
 
Aclara (rom. aclariar, cat. esp. aclarar, port. acclarar, lat. acclarare), 
v. a. Eclairer, v. escleira, faire lume. (cas. hacer más claro, iluminar, esclarecer) (chap. aclarí : fé mes cla)
Que l' astre qu' es amount empéutat à la capo
Aclare aquel cami de ta nouvello estapo. 
J. Sans. 
R. à, clar.
 
Aclata, Clata (l.), Aglata, Acrata (a.), (rom. occultar, cat. esp. ocultar, lat. occultare), v. a. Baisser, courber, incliner, v. aclina; accabler, lapider, recouvrir, v. aclapa.
Aclata lou cap, baisser la tête; aclata si poulet, couvrir les poussins de ses ailes.
S' aclata, v. r. Se baisser pour passer quelque part, se courber, se blottir, se tapir, se cacher.
De l' ausi renega s' aclatè touto, en l' entendant jurer, elle se blottit; aclato, aclato, se dit à une poule pour l' inviter à se laisser prendre.
Timido flou que sèmbles t' aclata. 
H. Roch.
Móunti dins un crambot vesi dal galata
Ount caliò, tout cap-nud, de miech-pan s' aclata. 
L. Vestrepain.
Part vers la chato 
Que dins lou mas vesin s' aglato. 
F. Gras.
Aclata, aclatat (l.), aclatado, part. Blotti, blottie. Courbé, courbée.
L' un sus l' autre aclata, souscavon sèns res dire.
A. Arnavielle. 
 
Aclenca, Clunca (g.), Acliucha (Velay), Clenta (l.), Clincha (m.), v. a. et n. Incliner, pencher, en Languedoc, v. aclina, cranca.
Aclenque, aclenques, aclenco, aclencan, aclencas, aclencon. 
S' aclenca, v. r. S' incliner, se pencher. 
Davans sa majestat s' aclenco. (cas. delante de su majestad se inclina; chap. Debán de sa majestat se incline, se belque)
A. Villié.
Aclenca, aclencat (l.), aclencado, part. et adj. Incliné, inclinée, penché, penchée; dépéri, dépérie, vieilli, vieillie, usé, usée. (cas. inclinado, inclinada; chap. inclinat, inclinada, agüelit, agüelida &c.)
Aclenca sus lou couide, accoudé. R. à, clenc.
 
Aclimata (cat. esp. aclimatar), v. a. Acclimater. 
S' aclimata, v. r. S' acclimater. (chap. aclimatá, aclimatás)
Trovo lou soulèu bon, s' aclimato e se plais. 
A. Tavan.
Aclimata, aclimatat (l.), aclimatado, part. et adj. Acclimaté, acclimatée. 
Lou tèms es aclimata à la plueio, la température est à la pluie.
Atal aclimatat, nostre rafe es d' un biais 
Que douze dins un sac cargon un porto-fais.
Debar. 
R. à, climat.
 
Aclimatacioun, Aclimatacien (m.), Aclimataciéu (l. g.), (esp. aclimatación), s. f. Acclimatation. (chap. aclimatassió)
La Soucieta d' Aclimatacioun. 
ARM. PROUV. 
R. aclimata.
 
Aclin, Acli (l.), Aclino (rom. acli, aclé, it. acclino, lat. acclinis), adj. Enclin, v. sujèt; soumis, soumise, (cas. sumiso, sumisa, sometido, sometida; chap. sumís, sumisa, sometut, sometuda) dévoué, dévouée, 
v. soumès. (sotsmés : sou : sous : sots : sota + mes : mettre : meter)
A canta sèmpre aclin.
R. Marcelin. 
Iéu vese l' enfantueio rèn qu' à mau faire aclino.
A. Crousillat.
 
Aclina, Aclena (l.), (rom. aclinar, it. lat. acclinare), v. a. Incliner; courber, pencher, v. clina; accabler, harasser, v. arrena. 
L' adrech vers la calanco aclino douçamen de bouscasses ramats.
X. de Ricard.
S' aclina, v. r. S' incliner, se pencher.
Nòstis espalo ensèn s' aclinon. 
Calendau. 
Aclina, aclinat (l.), aclinado, part. et adj. Incliné, inclinée, penché, penchée; courbatu, courbatue, brisé, brisée de fatigue. 
Siéu aclina, je suis éreinté.
De vielhesso aclinat.
J. de Valès. 
Regardas-la, fai gau, la chatouno aclinado. 
J. Roumanille. 
R. à, clin.
 
Aclinamen (rom. aclinamen), s. m. Inclination, penchant, v. empencho; soumission, v. soumessioun. (cas. inclinación, sumisión; chap. inclinassió, sumissió)
Un quicoumet d' aclinamen. 
X. de Ricard.
R. aclina.
 
Aclinant, Aclenant (l.), Aglenant (g.), anto, adj. Accablant, accablante, v. abimant. R. aclina.
Aclo, v. aiglo; aclo, v. asclo; acloumpi, v. acoumpli. 
 
Aclouti, v. a. Rendre uni, égaliser, aplanir, v. replana (chap. replaná, aplaná, igualá); caler, raffermir un meuble qui chancelle, v. clouta, enclouta. 
Acloutisse, acloutisses, acloutis, acloutissèn, acloutissès, acloutisson. 
Soustiho pèr aclouti, cale.
Aclouti, Acloutido, part. et adj. Uni, unie, aplani, aplanie. (chap. unit, unida, aplanat, aplanada)
Un releisset dóu ro mau aclouti èro soun lié.
Abbé Bresson. 
R. à, clot.
 
Acluca (rom. cat. aclucar), v. a. Fermer les yeux, bander les yeux, 
v. cluca. (chap. clucá los ulls; cluco, cluques, cluque, cluquem o clucam, cluquéu o clucáu, cluquen)
Aclucat (l.), aclucado, part. Qui a les yeux fermés. R. à, cluco.
Acluca, aclucha, v. acucha.
 
Aclussi (S'), v. r. Manifester le besoin de couver, v. acouvassi. 
Galino aclussido, poule qui veut couver ou qui couve. R. à, clusso. 
(chap. gallina aclocada, allocada, polla que vol cová o que cove - los ous)
 
Acò, Acòs (g.), Acoto (m.), Cò (d.), Ca (lim.), (rom. aco, aquo, acquo, lat. quod), pron. dém. Cela, ça, v. eiçó. (aço, açò, açó, això, aixó, axò, axò, assò, assó; ixo) 
Acò vai aqui, c' est la conséquence; acò se saup (chap. assó se sap), on le sait; acò m' agrado, cela me plaît; vos acò? veux-tu cela? 
porge-m'acò, donne-moi ça; veirés acò, vous verrez; acò, o, pour cela, oui; acò, si, vraiment oui, oui-da; acò rai, (ixo rai) à cela ne tienne, d' accord! qu' es acò? qu' est-ce, qu' est-ce que c' est? locution qu' on emploie en proposant une énigme; qu' es acò, nom d' un genre de coiffure qui fut à la mode sous Louis XVI. C' était un panache de trois plumes, que les élégantes portaient derrière la tête, et c' est Marie-Antoinette qui l' appela ainsi, après qu' on lui eut expliqué la devise d' un gazettier nommé Marin, originaire de la Ciotat, qui était: Qu' es acò, Marin?
Te sies leissa faire acò, acò t' as daissat faire (l.)? tu t' es laissé faire cela? o b' acò (l.), oui certainement; acò 's acò, acò ei acò (lim.), c' est cela, très bien; es pas acò, acò 's pa' cò, ce n' est pas ça; acò se venié pas! s' il n' allait pas venir! acò 'cò (l.), ah! peste, ce n' es pas peu de chose.
Fau d' acò, il faut du quibus; avé d' acò, avoir de l' argent, des moyens; 
a forço d' acò, il a beaucoup d' adresse, d' esprit; es d' acò bèu, c' est du beau; d' acò fin, du distingué, du recherché; d' acò bon, du bonbon; d' acò dous, de la liqueur; es d' acò 'mè d' acò, c' est tout ce qu' on peut imaginer de meilleur; es pas d' acò bóusaru, mai a 'no bravo courpouro, il n' est pas ventru, mais il a une belle corpulence; èro pas d' acò tant vièi que l' autre, il n' était pas tout à fait si vieux que l' autre; countènt d' acò mièu, content de ce qui m' appartient; acò dis autre, le bien d' autrui; acò dóu vesin, la propriété du voisin; un d' acò, une chose dont on ne se rappelle pas le nom; prestas-me voste d' acò, prètez-moi votre chose; de que sèr aquèu d' acò? à quoi sert cet engin? acò de mai, acò mai, cela de plus, cela en plus.
Avè d' acò de, ressembler à; as d' acò de l' autre, tu es comme l' autre; a d' acò di fournigo, il fait comme les fourmis; faire acò de, faire comme, agir comme.
Coume acò, comme cela, couci-couci, à peu près, de cette façon; dins acò, dins tout acò, cependant, néanmoins; em' acò, emb' acò, end' acò, en sorte, puis, après, pourtant; em' acò adièu, et ce fut fini; et que ce 
soit fini; em' acò pas mai, et voilà tout.
Pèr acò, pracò (l. g.), pour cela, pourtant; rèn que pèr acò, pour cela seulement, pour ce motif exprès; es pèr acò que, c' est pourquoi; es poulido: pèr acò, se marido pas lèu, bien que jolie, elle ne se marie pas vite; pèr acò pamens, quoi qu' il en soit; per acò mens, si ce n' eût été cela. 
Es acò que disièu, c' est ce que je disais; es d' acò que plouravo, c' est pour cela qu' elle pleurait; es d' acò que sièu vengu, c' est pourquoi je suis venu; es d' acò que m' a rèn di, c' est à cause de cela qu' il ne m' a rien dit. (chap. es per naixó que no me ha dit res)
Acò 's pour acò es, c' est: acò 's à dire, acò qu' es (b.), c'est-à-dire; acò 
'ro pour acò èro, c' était; acò de pour à caso de, chez, v. encò.
PROV. Qu a acò, qu a aqui, 
chacun sent où le bât le blesse. 
Qu' es acò?
- Un ase sènso co, (chap. Qué es açó? - Un ase sense coa.)
réponse que l' on fait à un questionneur indiscret. (Com Ignacio Sorolla Vidal y Javier Giralt Latorre fén encuestes sobre lo dialecte catalá)
Cò plòu, ca plou, il pleut, en Périgord; que fau-cò fa, que faut-il faire? id.; ca fai fre, il fait froid, id.
 
Acò-d'aqui, Cò-d'aqui (d.), Acò-qui (bord.), Acò-d'aquiéu, Aquerò (g.), Cò-d'ati (auv.), Co-qui (lim.), Caqui (périg.), pron. dém. qui précise mieux que le précédent la proximité d' une chose, ceci, v. eiçò.
Es acò-d'aqui, c' est cela même; coume acò-d'aqui, de cette façon-là; 
pèr acò-d'aqui, à cause de cela.
Iéu siéu pas tant badau pèr crèire acò-d'aqui. (català babau: Jo no soc pas tant babau per creura – creure – això d' aquí.)
A. Peyrol. 
D' acò-d'aqui, mounsegnour, iéu me dòli. 
A. Gaillard.
R. acò, de, aqui.
 
 
Acò-d'eila, Acò-d'Aia (Niç.), Cò-D'eilèi, Celèi (d.), Cò-d'alèi (auv.) Acerò (g.), pron. dém. qui indique l' éloignement, cela, v. acò.
Pren acò-d'eila, prends ce qui est là-bas. (chap. Pren alló de allá.) 
R. acò, de, cila. 
Aço, v. ah! ço; acò, v. eiçò; acoire, v. bouta-couire; acol, v. acòu.
 
Acomte, Acòmti (d.), Acoumte (l. g.), (rom. aconte), s. m. Acompte, v. pago.
Baia 'n acomte, donner un acompte. 
Mai pèr èstre segu demandavon d' acomte. 
L. Pélabon.
Aquéu lóugier acomte es pres que pèr la formo. 
J. Désanat.
R. à, comte.
 
Acord, Acòrdi (l.), Acouerd, Acouérdi (m.), Acouòrdi (a.), 
Arcord (b.), (rom. acort, accort, arcord, acordi, acordy, cat. acord, acordi, port. acordo, esp. acuerdo, it. accordo, b. lat. accordum, accordium), s. m. et f. Accord, harmonie; genre de poésie usité chez les Troubadours.
Acord! commandement à l' équipage pour voguer avec ensemble, v. seme; èstre d' acord ou d' acòrdi, être d' accord; soun pas d' acord, ils sont brouillés; siéu d' acord emé vous que, je conviens avec vous que; faire l' acord, se réconcilier; l' acord es fa ou es facho, l' accord est fait, la paix est faite; metès-vous d' acord, entendez-vous (chap. ficautos o fiqueutos de acord, enteneutos); d' un coumun acord, de commun accord; de bon acord, d' un consentement mutuel; acò 's pas nòstis acord, telles ne sont pas nos conventions; vièure d' acord coume lis abiho, (chap. viure de acord com les abelles) vivre en bonne intelligence; d' acord coume chin e cat, coume dos nose dins un sa (chap. Com lo gos y lo gat, com dos anous a dins de un sac), vivre comme chien et chat, en bisbille. 
Nautre avèn l' esperit proun fin 
(chap. natres o natros tenim lo esperit prou fi)
Pèr vous remetre lèu d' acòrdi.
C. Brueys.
PROV. Lis acord fan tout. 
- Canaio es lèu d' acord. 
- Quand li partido soun d' acòrdi, lis avoucat soun d' ase.
- Sigués d' acord, e Diéu fara plòure.
R. acourda.
 
Açoro (esp. Azores, it. Azzore), s. f. pl. Les Açores, îles de l' Océan. 
Acorse, acorses, acorso, indic. près. lim. du v. acoursa, acourcha.
(chap. acursá; acurso, acurses, acurse, acusem o acursam, acurséu o acursáu, acursen.)
 
Acort, Acorto (it. accorto, avisé), adj. Accort; accorte, v. engaubia.
Enfin prudènt e bèn acort, 
Lous embrassas sènso finesso. 
C. Brueys.
Pèr fauto d' èstre bèn acort, 
N' i' a proun que perdon sa fourtuno. 
ID. 
Car avès uno fremo acorto
Qu' es bello coumo lou soulèu.
ID. 
Emai avès la man acorto, 
La passas d' amount e d' avau.
ID. 
Açòs-en-la (d'), v. dès-en-lai. 
 
Acost, Acouest (m.), s. m. Action d' accoster, approche, accointance, v. abord. R. acousta. 
Acota, v. acouta. 
 
Acoto, Acotos, pron. dém. Cela; se dit emphatiquement pour acò, à Aix et Marseille; pour cale, étai, v. coto.
Acoto es uno bagatello. 
G. Zerbin. 
R. acò.
 
Acòu, Acol (l.), Acouel (m.), (b. lat. acoys, acoha), s. m. Mur de terrasse, gradin qui soutient un terrain en pente, v. bancau (chap. bancal), casèr, estanco. R. à, colo. 
Acou, v. acout; acouassa, acouata, v. acouvassa; acouassi, v. acouvassi; acoubida, v. counvida; acoubit, counvit. 
 
Acoubita, v. a. Achever un ouvrage, une entreprise, dans les Alpes, 
v. acaba, assouida.
R. acoubit, counvit. 
 
Acoubla, Acoupla (l. g.), (it. accoppiare), v. a. Accoupler, apparier, 
v. abina, aparia; coupler, v. encoubla. (cas. acoplar, aparejar; chap. acoplá, aparellá.)
Aquèu miòu acoublariè bèn lou mièu, ce mulet s' appareillerait bien avec le mien. 
S' acoubla, v. r. S' accoupler, s' apparier.
M' ensouvèn plus coume parlèron. 
Mai lou tout es que s' acoublèron. 
A. Autheman. 
Acoubla, acoublat (l.), acoublado, (chap. acoplada, aparellada) part. et adj. Accouplé, accouplée. 
Vous sias autant bèn acoublat.
C. Brueys.
R. à, couble. 
 
Acoublaire, Acouplaire (l.), arello, airo (it. accoppiatore), 
s. Celui, celle qui accouple, accoupleur; proxénète, v. poutingoun, trataire. R. acoubla. (cas. acoplador, proxeneta, tratante; chap. acopladó, acopladora; tratán de blanques.)
 
Acoublamen, Acouplomen (l. g.), (it. accopiamento), s. m. Accouplement, v. apariage. (cas. cópula, acoplamiento)
Acoublamen divin. (chap. acoplamén, aparellamén, cojunta)
J.-J. Bonnet.
R. acoubla.
 
Acoucara, Acoucari, Acoucardi, v. a. Acoquiner, v. abóumiani, agusi. 
S' acoucara, s' acoucari, v. r. S' acoquiner; s' encanailler, prendre les habitudes des gueux, des truands. 
PROV. S' acoucari coume un caraco. 
Acoucari, acoucarit (l.), acoucarido, part. et adj. Acoquiné, acoquinée, affolé, affolée. 
Se n' èron tant acoucarits 
Coustantin, Teoudòsi. (Constantino, Constantín, Teodosio)
O. Bringuier. 
R. à, coucaro. 
 
Acoucha, Acouja (d.), Acouija (lim.), Acouenja (Velay), v. a. et n. Accoucher, v. leva.
Elo acouchè d' un fort poulit enfant. (chap. Ella va parí un chiquet ben majo.)
N. Saboly.
S' acoucha, v. r. Accoucher, v. ajaire, creatura, enfanta, pari, partouri, meinada. (chap. tindre una criatura, parí)
Sa femo èro subre acoucha, èro au plen jour de s' acoucha, sa femme était au terme; s' acouchè d' un drole, elle accoucha d' un garçon.
Que s' acouchè lèu d' un tresor. 
Que remounte touto la Franço. 
17e siècle. 
Acouchado, part. adj. et s. f. Accouchée, v. jacènt, penairis. 
Messo d' acouchado, messe de relevailles. 
Ai parla d' uno acouchado,
Mai n' ai res pouscu touca. 
S. Lambert.
Es bello coume uno acouchado, elle est parée comme une accouchée; faire l' acouchado, garder le lit par sensualité. R. à, coucho 1.
 
Acoucha, Acouita (l. g.), (rom. acoitar), v. a. Presser, pourchasser, 
v. coucha, coussaia. 
S' acoucha, v. r. Se hâter, v. despacha. 
T' acouites d' èstre en libertat. 
A. Mir.
Acouitas-vous, las poulos.
A. Giron.
Acoucha, acouitat (l.), ado, part. et adj. Empressé, empressée, se hâtant. 
I courrèire acoucha 
Uni braieto cremesino. 
Calendau. 
R. à, coucho 2. 
 
Acouchaio, Acouchalhos (l.), s. f. pl. Couches d' une femme, 
v. jassiho. 
Dempèi sas acouchalhos (Peyrot), depuis ses couches. R. acoucha.
 
Acouchaire, Acoucharello, Acouchairo, S. Accoucheur, accoucheuse, 
v. levadou, levandiero, bailo. Le premier exemple connu de l' emploi d' un accoucheur eut lieu en 1663 aux premières couches de Madame de La Vallière, qui fut délivrée par Julien Clément, chirurgien célèbre né à Arles. R. acoucha.
 
Acouchamen, Acouchomen (l.), Acoujament (d.), s. m. Accouchement. 
Marrit acouchamen, accouchement difficile. 
Jusqu' à l' acouchamen repeto soun cantico. 
J. Azaïs. 
Beni siegue lou moumen 
Que la Vierge benurado 
A fa soun acouchamen.
N. Saboly
R. acoucha. 
Acouchara, acouchaira, acoucheira, v. coucheira; acouchegui, v. acoussegui. 
Acoucheta, v. n. Mettre bas, en parlant d' une truie, en Velay, v. poucela. R. coucheto. 
Acouchi, v. acouti; acoucho, v. coucho 1. 
 
Acoucouna, Coucouna (lim.), Acoucoula, Acoutoula (l.), (it. accocolare), v. a. Emmitoufler; choyer, dorloter, couver des yeux, v. coucouna, couva, vesiada, apoupouni. (chap. cová los ous, los chiquets diuen cocos; cocon mes amún es lo capullo de seda)
L' amour boime l' acoucoulabo. 
J. Jasmin. 
S' Acoucouna, S' Acoucoula (d.), S' Escoucougna, S' Acoucoumi (esp. acucurrarse, port. acocorarse), v. r. S' accroupir comme une poule qui fait l' oeuf, se blottir, v. encoucouna. (chap. aclocás com una lloca, gallina cloca, que pon un ou o que los cove.)
En arribant si desboutouno 
E dins l' estable s' acoucouno. (chap. en arribán se va desbotoná y a dins del estable se va aclocá : ajupí pera cagá)
Granon. 
PROV. Chripichichiéu! qu noun pòu courre s' acoucouno. (qu : qui)
Acoucouna, acoucounat (niç.), acoucounado, part. et adj. Emmitouflé, choyé, couvé, emmitouflée, choyée, couvée; accroupi, accroupie. 
D' acoucouna, étant accroupi.
D' ùni lachon de drech, d' àutri d' acoucounat.
J. Rancher.
Elo móuse, acoucounado, la vaco.
C. Sarato. 
R. à, coucoun. 
 
Acoucourouca, v. n. Appeler les poussins, en Gascogne, v. acourouca. R. à, coucouroucou.
Acouda, v. acouida; acouda, v. acouta; acouda, v. acoudi.
 
Acoudi, Acouti, Escoudi (g.), (cat. acudir, lat. accudere, joindre en forgeant), v. a. Aplatir, tasser, amortir, v. couti, afegi. (chap. afegí)
Ço qu' acoudis lou fioc, l' impacienço, digo-m'en-diéu l' age. 
B. Floret. 
Acoudi, acoudit (l.), acoudido, part. et adj. Tassé, tassée, compacte; mat, en parlant du pain, v. glet; réuni par mèches, mêlé, gras, en parlant des cheveux, v. acrapa; maladif, en Gascogne, v. malautous. 
Pan acoudi, pain gras-cuit; pèu acoudi, cheveux plats. 
 
Acoudoula, Acoudoulha (l.), Acoudoura (m.), Acoudilha (b.), Acadeira (a.), v. a. Lapider, poursuivre à coups de cailloux, v. acaiauda, aqueira. (chap. acodolá; acodolo, acodoles, acodole, acodolem o acodolam, acodoléu o acodoláu, acodolen; de códul o códol; eixecacóduls) 
S' acoudoula, v. r. Se battre à coups de pierres. 
(chap. acodolás - joc de sagals a Beseit, per ejemple, a codoleo llimpio) R. à, code.
Acoueita, acoueta, v. acouata, acouvassa; acoueitiéua, v. cultiva; acouelhe, acouelhi, v. aculi; acouerd, acouérdi, v. acord, acòrdi. 
 
Acoufa (S'), S' Acoufla, v. r. Se coucher dans son nid, s' accroupir sur ses petits, v. acouvassa. (chap. acloflá, acoflás: yo me acoflo, acofles, acofle, - per ejemple la mare perdiu en les perdiganes - acoflem o acoflam, acofléu o acofláu, acoflen)
Acoufa, acoufado, part. et adj. Accroupi, accroupie. R. à, coufo.
Acoufessit. v. acounfessi. 
 
Acoufina, Acoufigna (g.), v. a. Acculer, entasser sans ordre dans un coin, v. encoufina, escoufigna. 
S' acoufina, v. r. Se blottir dans un coin, v. amata, acantouna (chap. arraconá, arraconás, de racó : arracono, arracones, arracone, arraconem o arraconam, arraconéu o arraconáu, arraconen). 
Contro uno souco s' acoufigno. (chap. contra una soca se arracone)
P. Goudelin.
Acoufina, acoufignat (l. g.), ado, part. et adj. Rencogné, rencognée, blotti, blottie; assis au coin du feu. (chap. assís al raconet del foc)
Al pèd del foc, un sè, sa maire acoufinado. 
J. Castela.
R. à, coufin. 
Acougassa, v. acouvassa.
 
Acougouncha, Agrouncha (m.), Acrancha (a.), (cat. gronxar), 
v. a. Renverser sur les talons, v. agrouva, agrouvassa. 
Agrouncho-lou au sòu, renverse-le par terre. 
S' acougouncha, s' agrouncha, v. r. S' accroupir comme un magot. 
La mar se founde e s' escaraio, 
S' agrouncho e boundo fin-qu'au niéu. 
M. Bourrelly. 
Agrouncha, acougounchat (l.), ado, part. et adj. Accroupi, accroupie. 
A geinouioun davans elo agrouncha. (chap. a ginollóns, chinollóns)
A. Crousillat.
Acougounchado en escautou. 
Lafare-Alais. 
R. acoucouna.
 
 
Acougounchamen, Acranchamen s. m. Action de s' accroupir, état d' une personne accroupie. R. acougouncha. 
Acouï, v. acouvassi.
 
Acouida, Acouda (g.), Acoupta (bord.), Acoudena (périg.), Acouira (l.), (rom. acoudar, acoldar, acopdar, acodar, esp. acodar), 
v. a. Couder, v. ageinouia. 
(chap. aginollá, achinollá, agenollá, aginollás: yo me aginollo, aginolles, aginolle, aginollem o aginollam, aginolléu o aginolláu, aginollen.) 
S' acouida, v. r. S' accouder. 
E coume passo, li segaire 
S' acouidon inchaiènt. 
F. Gras.
Acouida, acoudat (g.), ado, part. et adj. Accoudé, accoudée. 
Tóuti li nue, nàutri manjan e bevèn tant asseta qu' acouida, aquesto nue tóuti acouida, paroles des Juifs provençaux au repas de la Pâque (Pascua, Pasqua, Pasques); blad acouida, blé versé qui s' est relevé; pan acouida, pain mat, affaissé, v. acouti. R. à, couide.
Acouïda, v. counvida (chap. convidá, aconvidá: convido, convides, convide, convidem o convidam, convidéu o convidáu, conviden).
 
Acouidadou, Acouiradou (toul.), s. m. Accoudoir, v. bacèu, couidiero, paro-pies, relais. R. acouida.
 
Acouidamen, s. m. Accoudement. R. acouida. 
Acouija, v. acoucha. 
 
Acouinda (rom. acoindar, lat. comitare), v. a. Accointer (vieux), 
v. treva.
Acouindado, Acouinda (rom. acoindansa), s. f. Assemblée de famille pour un mariage, accordailles, en Dauphiné, v. acourdaio. R. acouinda. 
 
Acouiouni (cat. acollonir), v. r. Rendre nigaud, crédule, v. abesti.
S' acouiouni, v. r. Devenir nigaud. 
(chap. acolloní, acollonís, acollonit : tindre temó, paó)
Acouiouni, acouiounido, part. et adj. Adonné à des pratiques ou croyances ridicules. R. à, couioun.
Acouira, v. acouida; acouita, v. acoucha: acouja, v. acoucha. 
 
Acoula (rom. acolar, it. accollare), v. a. Embrasser, donner l' accolade; saisir au cou, v. encoula; butter une plante, v. ancoula. 
Acole, acoles, acolo, acoulan, acoulas, acolon.
Quand lou sent trop ardit, l' auso pas acoula. 
C. Peyrot. 
S' acoula, v. r. S' embrasser, se prendre au cou. R. à, còu. 
 
Acoula, v. r. Accoler, réunir; louer des journaliers pour les faire travailler ensemble. Acole, acoles, acolo, acoulan, acoulas, acolon. 
Jamai noun pourra m' acoula
En ço que sa foulié pretènde. 
G. Zerbin. 
S' acoula, v. r. Se réunir par bande, par compagnie, en parlant des travailleurs. (chap. fé una colla de gen, chen)
Acoula, acoulat (l.) acoulado (it. accollato), art. adj. et s. Réuni, réunie, associé à une bande, camarade, compagnon, v. sóci; Accolas, nom de fam. mérid. 
Sis acoula, cridant revenje, 
A la precepitado, an tóuti davala.
Calendau. 
R. à, colo 2. 
 
Acoulado, Encoulado, Coulado (rom. colada, it. accollata), s. f. Accolade, v. brassado.
Gramaci, fasen l' acoulado. 
S. Lambert.
R. acoula 1. 
 
Acoulamen, s. m. Accolement, v. reünioun.
R. acoula 2.
 
Acouleta, Encouleta, v. a. Colleter, v. couleta. 
Acouleta, acouletado, part. et adj. Colleté, colletée. R. à, coulet. 
 
Acouletri, v. a. Caresser quelqu'un, le suivre partout, lui faire des avances, cajôler, v. caligna. (chap. convoyá)
La grandou, bechigouso damo, 
Jamai l' acouletrira pas. 
B. Floret.
R. acoulite ou coulin-coulet. 
 
Acoulite (cat. acolit. Esp. acólito, it. acolito, port. acolytho, lat. acolythus), s. m. Acolyte, v. clerc. (chap. Quintaneta y los seus acolits de la Ascuma de Calaseit)
El e sous acoulites devourarien la ramo de cent malhols. 
H. Birat.
Acoulo, v. acouro, ancoulo.
 
Acouloubri (S'), v. r. Devenir dragon, semblable à un dragon; se dit du germe contenu dans les prétendus oeufs de coq; se tuméfier et se charbonner, en parlant des épis de maïs; s' effaroucher, (chap. farruco, enfarrucá, enfarrucás) grandir en méchanceté.
Li serpatas s' acouloubrisson, le peuple croit que les couleuvres (cas. culebra, culebras; chap. serp, serps, serpota, serpotes) se raccourcissent en vieillissant, prennent des ailes et deviennent dragons. Une légende prétend que Jean Nostradamus, frère du prophète de ce nom, s' était acouloubri après sa mort. La même fable courut au moyen âge sur Charles Martel.
Acouloubri, acouloubrit (l.), acouloubrido, part. et adj. Devenu dragon, devenu méchant comme une couleuvre; irrité, effarouché, irritée, effarouchée; éveillé, éveillée, déluré, délurée. 
Fiho acouloubrido, garçonnière hardie. 
Reguinnavo à soun oumbro e prenié pas la brido
Sens vous planta tres fes sa dènt acouloubrido.
Lafare-Alais. 
R. à, coulobre. 
 
Acouloubrimen, s. m. Métamorphose en dragon. R. acouloubri.
Acouloumera, v. agloumera.
 
Acoulouri, Encoulouri, Coulouri (d.), (rom. cat. esp. port. colorir, it. colorire), v. a. Colorier, colorer, v. couloura. (cas. colorear)
Lou sang acoulouris la fàçi. (chap. la sang acolorix la cara : faz)
J.-B. Gaut. 
S' acoulouri, v. r. Se colorer. 
E se toucavon 
Quasimen, quasimen, en se coulourissènt.
A. Crousillat. 
Acoulouri, acoulourit (l.), acoulourido, part. et adj. Colorié, coloré, coloriée, colorée; haut en couleur, v. coulourènt.
Li veiriau acoulouri di dos gràndi fenèstro. 
B. Laurens. 
Subre si gauto encoulourido. 
J. Aubert.
Lindo, sereno, acoulourido 
Pèr lou tremount. 
Mirèio. 
R. à, coulour.
 
Acoulourimen, s. m. Action de colorier ou de colorer; coloris, v. ten. 
R. acoulouri. (chap. tintá les olives; roijejá o rochechá les sireres)
Acoumanda, v. recoumanda.
 
Acoumbli (rom. complir, lat. complere), v. a. Combler, v. coumbla, atura, acoumouli. (chap. omplí o plená hasta lo cormull)
Acoumença, v. coumença; acoumençaire, v. coumençaire; acoumençanço, v. coumençanço.
 
Acoumouda, Acoumada (l.), (cat. esp. acomodar, port. accomodar, it. accomodare, lat. accommodare), v. a. et n. Accommoder, raccommoder, arranger, apprêter, assaisonner, concilier, transiger, v. adouba, arrenja. 
Acoumode, acoumodes, acoumodo, acoumoudan, acoumoudas, acoumodon. 
Acoumouda de debas, ravauder des bas; voulès m' acoumouda? voulez-vous me céder cet objet à un prix raisonnable? acoumoudas-nous, traitez-nous comme il faut; fau acoumouda, il faut transiger; acoumouderian que, nous accordâmes que.
S' acoumouda, v. r. S' accommoder, se raccommoder; se contenter (chap. contentá, contentás, acontentá, acontentás, conformá, conformás, aconformá, aconformás; yo me acontento, acontentes, acontente, acontentem o acontentam, acontentéu o acontentáu, acontenten; yo m' aconformo, aconformes, aconforme, aconformem o aconformam, aconforméu o aconformáu, aconformen.)
Que s' acoumode, qu' il s' arrange, que cela s' arrange, tant pis. 
PROV. Es prudènt 
Quau s' acoumodo au tèms. 
On dit de la jeune fille: 
A quinge an, ris; (chap. als quinse añs, riu)
A vint, chausis; (chap. als vin, tríe)
A vint-e-cinq, s' acoumodo; (chap. als vintissing, se aconforme)
A trento, pren ço que trobo. (chap. als trenta, pren lo que trobe)
Acoumouda, acoumoudat (l.), acoumoudado, part. et adj. Accommodé, accommodée. R. à, coumode.
 
Acoumoudable, Acoumoudablo (cat. esp. acomodable, it. accomodabile), adj. Accommodable.
Aquéu vièsti n' es plus acoumoudable, cet habit ne peut plus se réparer. R. acoumouda.
 
Acoumoudacioun, Acoumoudacien (m.), Acoumoudaciéu (l. g.), (cat. acomodació, esp. acomodación, lat. accommodatio), s. f. Action d' accommoder, accommodation; accord à l' amiable, transaction. 
Mai traducioun es pas lou mot, es acoumoudacioun que faudrié dire. 
ARM. PROUV. 
R. acoumouda. (chap. acomodassió)
Acoumoudage, Acoumoudàgi (m.), s. m. Accommodage, apprêt d' une viande; arrangement, v. adoubage. R. acoumouda. (chap. adobo, adobá, prepará un minjá, sobre tot se diu del minjá en espessies pera que duro.)
 
Acoumoudaire, Acoumoudarello, Acoumoudairo (cat. esp. acomodador), s. Celui, celle qui accommode, qui arrange, v. adoubaire. 
Vaqui un bèl acoumoudaire, voilà un habile homme pour tout arranger. R. acoumouda. 
 
Acoumoudamen, Acoumoudomen (g.), Acoumadamen (l.), (cat. acomodament, esp. acomodamiento, it. accomodamento), s. m. 
Accommodement, raccommodement, réconciliation, v. arrenjamen. 
PROV. Acoumoudamen vau mai que proucès, 
ou
Vau mai un marrit acoumoudamen qu' un bon proucès. 
(chap. val mes un mal acomodamén, pacte, que un bon prossés)
R. acoumouda. 
 
Acoumoudant, Acoumoudanto, adj. Accommodant, accommodante. 
Es pas forço acoumoudant, il n' est guère complaisant.
R. acoumouda. 
 
Acoumoula, Acumula, Acoumouli (l.), (rom. acomolar, cat. esp. acumular, port. accumular, it. lat. accumulare), v. a. Accumuler, v. amoulouna; combler la mesure, v. coumoula. (chap. acumulá: acumulo, acumules, acumule, acumulem o acumulam, acumuléu o acumuláu, acumulen.)
Pèr acoumoula sa peno.
J. Laurès.
Lou proudigue ne vol pèr vite l' escampa,
L' avare pèr l' acumula.
J. Azaïs. 
Lou plus grand noumbre acoumoulisson 
L' or e l' argent de toutos parts.
1789. 
Acoumoula, acumulat (l.), acumulado, part. et adj. Accumulé, comblé, accumulée, comblée. (chap. acumulat, acumulada)
PROV. Acoumoula coume un coup de bren. 
R. à, coumoul. 
 
Acoumoulacioun, Acoumoulacien (m.), Acumulaciéu (l.), (cat. acumulació, esp. acumulación, it. accumulazione, lat. accumulatio, accumulationis), s. f. Accumulation, v. amoulounamen. R. acoumoula.
 
Acoumoulaire, Acumulaire (l.), Acumularello, Acumulairo (cat. esp. acumulador, lat. accumulator), s. Accumulateur, accumulatrice, v. amoulounaire. R. acoumoula.
 
Acoumpagna (rom. acompanhar, cat. acompanyar, esp. acompañar, port. accompanhar, it. accompagnare), (chap. acompañá: acompaño, acompañes, acompañe, acompañem o acompañam, acompañéu o acompañáu, acompañen) 
v. a. Accompagner, reconduire, v. aguia (chap. guiá, reconduí, conduí, l' aigua, per ejemple); assortir, v. segounda.
Tant de carita nous faguè, tant d' ange l' acoumpagnon dins lou cèu, dicton des pauvres gens au convoi d' une personne charitable; Diéu t' acoumpagne, (chap. que Deu te acompaño – te beníxque) Dieu te bénisse, e se plòu, que te bagne, (chap. y si plou, que te baño) souhait ironique qui s' ajoute parfois au premier terme; un pau de ventoulet acoumpagno li blad, un peu de brise mûrit les blés graduellement; acoumpagna lou bon Diéu, escorter le saint sacrement, le saint viatique. (el santo sacramento, el santo viático) 
S' acoumpagna, v. r. S' accompagner, aller de compagnie. 
Nous acoumpagnerian ensèn, nous fîmes route ensemble. (: ensemps)
Acoumpagna, acoumpagnat (l. g.), acoumpagnado, part. et adj. Accompagné, accompagnée. (chap. acompañat, acompañada)
Blad bèn acoumpagna, blé d' une égale venue.
PROV. Vau mai èstre soulet que mau acoumpagna. (chap. val mes está solet que mal acompañat; cas. más vale estar solito que mal acompañado)
R. à, coumpagno.
 
Acoumpagnado, s. f. Conduite, suite, cortège, v. seguènci. 
Acò disènt, la moulounado 
I nóvi fai l' acoumpagnado.
Calendau. 
R. acoumpagna. 
(cas. cortejo; chap. Los que acompañen y seguixen)
 
Acoumpagnage, Acoumpagnàgi (m.), s. m. Action d' accompagner. 
Sènso acoumpagnage, ni preguiero ni canta. 
ARM. PROUV.
R. acoumpagna.
 
Acoumpagnaire, Acoumpagnarello, Acoumpagnairo (cat. acompanyador, esp. acompañador, port. accompanhador, it. accompagnatore), (chap. acompañadó, compañ, seguidó) s. Suivant, suivante, compagnon, guide; accompagnateur, v. seguènt, soulas. 
Malur as vouiatjaires, 
Se rancontron la nuech de tals acoumpagnaires.
C. Peyrot.
R. acoumpagna.
 
Acoumpagnamen, Acoumpagnomen (l.), (cat. acompanyament, esp. acompañamiento, port. accompanhamento, it. accompagnamento), (chap. acompañamén) s. m. Accompagnement, v. seguimen; convoi funèbre, v. enterramen (chap. enterramén). 
Acoumpagnamen dóu taio-mar, t. de mar. Joues d' un vaisseau. 
Em' acoumpagnamen siblavo uno fanfaro. 
T. Poussel. 
L' auro emé si vióuloun fai l' acoumpagnamen.
F. Gras.
R. acoumpagna.
Acoumpara, v. coumpara. (chap. acompará, compará) 
 
Acoumpeli, v. a. et n. Saisir, transir de froid (chap. carpís de fret, está carpit), accabler, à Castres, v. transi. R. à, coumpeli.
 
Acoumpli, Acloumpi (Var), (rom. complir, it. accompire), v. a. Accomplir, réaliser, parfaire, effectuer, v. acaba, adoumpli. (chap. cumplí, acumplí, realisá, acabá, efectuá)
Acoumplisse, acoumplisses, acoumplis, acoumplissèn, acoumplissès, acoumplisson. 
Acoumpli journado, passer toute la journée; acoumpliriè la sausso, ce serait parfait, il ne manquerait plus que ça.
S' acoumpli, v. r. S' accomplir, se réaliser.
PROV. Li mariage escri au cèu s' acoumplisson sus la terro.
Acoumpli, acoumplit (l.), acoumplido, (chap. cumplit, cumplida, acumplit, acumplida) part. et adj. Accompli, accomplie, parfait, parfaite.
La proufecio s' es acoumplido, la prophétie s' est accomplie.
(cas. la profecía se ha cumplido; chap. la professía s' ha cumplit)
R. à, coumpli. 
 
Acoumplimen, Acoumplissimen (m.), Acoumpllssamen (rh.), 
(rom. complimen), (chap. cumplimén) s. m. Accomplissement, v. coumplimen. 
Se regardè coume l' acoumplimen de la menaço.
ARM. PROUV. 
R. acoumpli.
 
Acoumplissèire, Acoumplichèire (a.), erello, èiro, s. Celui, celle qui accomplit. R. acoumpli. (chap. cumplidó, cumplidora)
Acoumte, v. acomte; acoun, v. lacoun; acounié, v. lacounié. 
 
Acounfessi, Acoufessit (l.), Acounfessido, Acoufessido, adj. Qui se confesse souvent (chap. qui se confesse assobín), v. counfessadis. R. à, counfèsso.
 
Acounit (cat. aconit, esp. acónito, port. it. aconito, lat. aconitum), 
s. m. Aconit. plante, v. estranglo-loup, fueio-de-pesou, toro.
 
Acounit (cat. aconit, esp. acónito, port. it. aconito, lat. aconitum),  s. m. Aconit. plante, v. estranglo-loup, fueio-de-pesou, toro.

 

 
 
Acounoulha, v. a. Mettre en petits tas, entasser le foin en veillottes, en bas Limousin, v. aburrela, acuchouna. R. à, counoul. 
Acounoumio, v. ecounoumio. (N. E. Leo ecounomìo) 
Acounseia, Acousseia (l.), Acounseja, Acounselha, Acousselha (g.), (rom. aconselhar, acoselhar, cat. aconsellar, esp. aconsejar), v. a. Conseiller (chap. consellé; cat. conseller, consellers, de la casa del General, diputació, Generalitat), v. counseia (cat. consellar). (chap. aconsellá, doná un consell, dos consells: aconsello, aconselles, aconselle, aconsellem o aconsellam, aconselléu o aconselláu, aconsellen.)
Acounseia cadun, acò 's tout moun oufici.
P. Barbe.
Fasen pas uno fes ço qu' acounseian cènt. (Consell de cent)
P. de Gembloux.
S' acounseia, v. r. Prendre conseil. (chap. aconsellás, pendre consell)
PROV. G. Holo e pègo es l' auelho
Qui au loup va e s' acousselho. (chap. tonta, inossenta, boba, bauba es la ovella que al llop va y se aconselle; pech se trobe a Ramon Lull, glosario, Gerónimo Rosselló, obras rimadas: cas. Necia, estúpida, simple, inocente, boba es la oveja que va al lobo y se aconseja. Esto se puede ver muy claro en los fablistas fabulistas, los de la fabla a la que llaman lengua aragonesa, - o los del occitano moderno - la oveja, las ovejas, 
Acounseia, acounselhat (l. g.), acounseiado, acounselhado, part. et adj. Conseillé, conseillée, de bon conseil, prudent, prudente, sensé, sensée. R. à, counsèu.
Acounsenti, v. counsenti; acounsoula, v. counsoula; acounsounmi (N. E. acounsoumi), v. encounsoumi.
 
Acounta, Acunta, Encunta (rom. acuntar, acomtar, acontar), v. a. Publier, annoncer publiquement, (chap. publicá, anunsiá públicamen, pregoná), publier les bans d' un mariage, v. crida, a ficha. 
(crida típica: ara hojats)
Aconte, acontes, aconto, acountan, acountas, aconton, ou (m.) acuènti, acuentes, acuento, acuntan, acuntas, acuenton.
L' an acunta, on a publié son mariage. R. à, counta.
 
Acountenta, v. a. Rendre content, contenter, v. countenta. (chap. acontentá, satisfé; cas. contentar, satisfacer)
Pèr leis acountenta pouédi rèn fa de tròu.
R. Serre. 
T' en cal acountenta, coumo fan à la guerro. (chap. aconformá)
L. Vestrepain.
S' acountenta, v. r. Se contenter, se satisfaire. 
En s' acountentant de n' en rire.
M. Bourrelly. 
Acountenta, acountentado, (chap. acontentat, acontentada) part. Contenté, contentée. R. à, countènt.
Acoupla, v. acoubla; acoupta, v. acouida.
 
Acouquela (S'), S' Acouqueli, S' Encouqueli, v. r. Se grumeler, 
v. agroumela, couqueleja. 
Acouquela, Acouquelit (l.), acouquelado, acouquelido, part. et adj. Grumeleux, grumeleuse; mal arrangé, arrangée, mal habillé, habillée. 
R. à, couquèu. 
 
Acouquina, Acouquini (cat. acuquinar, - N. E. ya se sabe que en catalán la o se pronuncia u cuando les da la gana - esp. acoquinar), v. a. Acoquiner, v. acoucari, agourrini, atruanda. (chap. acoquiná)
S' acouquina, s' acouquini, v. r. S' acoquiner. 
Oh! pièi, qu' es aquesto vidasso 
Pèr que tant nous li acouquinen?
A. Crousillat. 
Acouquini, acouquinido, (chap. acoquinat, acoquinada) part. et adj. Acoquiné, acoquinée. 
L' errour acouquinido à gaubeja lou mounde.
A. Crousillat. 
R. à, couquin. 
 
Acour, s. m. Locution dauphinoise: Si l' on n' i mete acour, si l' on n' y met remède.
R. acourchi. (cas. si no se pone remedio; chap. si no si fique o pose remey)
 
Acoura (rom. cat. esp. acorar, it. accorare), v. a. et n. Faire défaillir, transir, v. transi; défaillir, suffoquer, v. abauti, relenqui, cor-fali; écoeurer, v. descoura; encourager, en Dauphiné, v. acouraja.
Acore, acores, acoro, acouran, acouras, acoron, ou (m.) 
acouèri, acoueres, acouero, acouran, acouras, acoueron. 
(chap. acorá, lo foc: acoro, acores, acore, acorem o acoram, acoréu o acoráu, acoren)
Aquelo paraulo m' acouero.
G. Zerbin. 
Soun indiferènci m' acouero.
J. Sicard. 
Acoura, acourat (l.), acourado, (chap. acorat, acorada) part. et adj. Défaillant, suffoquant, défaillante, suffoquante, transi, transie. 
Lou fre l' a acoura, le froid l' a saisi, lui a serré le coeur; mau acourat (g.), écoeuré, indigné. R. à, cor.
 
Acoura, Escoura (g.), v. a. t. de mar. Accorer, étayer, v. ancoula, couta; soutenir, protéger, v. apara.
Pèr escoura la crous. 
J. Jasmin. 
Es grando e lou boun Diéu l' escoro de soun bras.
ID.
R. acouro. 
 
Acourage, Acouràgi (m.), s. m. t. de mar. Accorage, action d' accorer, d' étayer.
R. acoura.
 
Acouraja, Acouratja (l.) Acouratgi (g.), (rom. acoratjar), v. a. Encourager, v. encoura, encouraja, afeciouna. 
En counsoulant, en acourajant. 
ARM. PROUV. 
S' acouraja, v. r. Prendre du courage.
Acouraja, acouratjat (l.), acouratjado, part. et adj. Encouragé, encouragée. R. à, courage. (cas. coraje; encorajar)

Acourajaire, v. encourajaire; acourajamen, v. encourajamen; acourajant, v. encourajant; acoural, v. courral, courrau; acourba, v. courba. 

Acourbaissa (S'), v. r. Se courber, se baisser, en Querci, v. courba, agrouvassa.
Dins lou tems que m' acourbaissàbi.
J. Castela.
R. acourba, baissa (chap. baixá, baissá a Vallchunquera; cas. bajar) 
ou acouvassa. 
 
Acóurchi, Encóurchi, Escóurchi (m.), (port. escorço), s. m. Raccourci, accourcissement, chemin de traverse, v. courcho.
Prene l' acóurchi, prendre le chemin le plus court; d'aqui se gagno d' acóurchi, (chap. per aquí se acurse camí) par là le chemin est plus court; lis acóurchi endarrèiron, les chemins de traverse font perdre du temps.
PROV. L' acóurchi dóu fraire Dubois: pèr ana à drecho, passavo à gaucho. (chap. La dressera del frare Dubois: pera aná al dret, passabe a la esquerra.)
Au, pèr d' acóurchi, patuscla.
S. Lambert.
R. acourchi. 
 
Acourchi, Encourchi, Escourchi (m.), Acrouchi, Acoursi (g.), Acourcha (l.), Escourcha, Escourta, Acoursa (lim.), Escoursa, Escoursi (b. lim.), (rom. acorchar, cat. accursar, esp. acortar, it. accorciare), v. a. Accourcir, raccourcir; peindre en raccourci, v. abraca, abréuja, racourchi; décapiter, v. còu-trenca. 
Acourchisse, acourchisses, acourchis, acourchissèn, acourchissès, acourchisson, ou acourche, acourches, acourcho, acourchan, acourchas, acourchon. 
Acourchi de camin, prendre le chemin le plus court; acourchi la vido, abréger la vie; l' on acourcho pèr aqui, on accourcit par là. 
S' acourchi, s' acourcha, v. r. Se raccourcir; prendre le plus court chemin.
Li jour s' acourchisson ou s' escourchon, les jours s' accourcissent. (chap. los díes se acursen)
Acourchi, acourchit (l.), acourchido, (chap. acursat, acursada) part. et adj. Accourci, accourcie, raccourci, raccourcie; abrégé, abrégée.
Un paure maufatan venié d' èstre escourchi.
J.-B. Gaut.
R. à, court. (chap. curt; cas. corto)
 
Acourchimen, Acourchissimen (m.), Acourchissamen (rh.), 
(rom. accursament, it. accorciamento, esp. acortamiento), s. m. Accourcissement, raccourcissement, v. acóurchi. 
L' aloungamen o l' acourchimen dóu service. 
(chap. Lo allargamén o lo acursamén del servissi)
ARM. PROUV. 
R. acourchi.