Mostrando las entradas para la consulta sagala ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sagala ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de julio de 2024

4. 6. Testamén del tío Gil Amor.

Capítul VI.

Testamén del tío Gil Amor.


Moltes coses grassioses o extraordinaries ha vist lo lectó hasta ara; pero cap mes que la que va passá aquells mateixos díes en uns consultós de Ayerbe. Eren un agüelo, una agüela y una sagala de uns vin añs, bastán donosa, encara que una mica morena, y mol ben vestida, formán contraste en les gales dels agüelos, que ya no podíen mes de cansats; y los tres en un tuf a dol mol espés y ressién, be que sense cap siñal de habé plorat. Los acompañabe un sagal del poble en lo que igual s'habíen topetat al carré y lo van agarrá per guía, ere aprenén de barbé, de uns catorse añs de edat, nova generassió que ya no coneixíe Pedro Saputo. Li va preguntá de quí ere, y va di que ere fill de la Suspira, y que sa mare díe que encara eren en ell algo parens.

- Home, mira lo que dius: conec a ton pare y a ta mare, y no sé res de mescles en ells. A vore cóm u endilgues.

- Sí, siñó, va replicá lo aprendís mol confiat; perque ma mare es cusina tersera de la tía Simona de Tuteubusques, que es cusina germana de Ramón Portodós, y Ramón Portodós va sé en la seua primera dona gendre carnal de la mare de Juan Brams, que está casat en la filla de Tornavoltes, que es cuñat de la sogra del germá del home de Salvadora Olvena, sa padrina de vosté. Va soltá aquí Pedro Saputo una gran carcañada, se va fé sis miches creus de admirassió, va torná a enríuressen, y va di:

- En efecte, tot aixó es verdat; pero sumats tots eixos parentescos, afinidats y consanguinidats, podríes di, com diríe Bart Simpson: multiplícat per cero. Li va caure tan en grassia aquell método de trobá les families, que después cuan sentíe de parentescos lluñans que se buscáen per interés, per vanidat, o per afissió y amor a les persones, al pun sen enrecordáe y díe. Lo entronque de la Suspira. Hasta los agüelos de la consulta sen van enriure en tot lo dol y la temó que portáen. Li va di al sagal que teníe que parlá y tratá en los forastés, que sen podíe aná, pero que tornare un atre día mes desplayet a fé una nova mostra de la seua bona memoria.

Va pendre entonses la paraula lo vell, y va di:

- Natros, siñó, venim a presentatos an esta chica, ya la veéu, que es mol pobra, y vosté si voléu la podéu fé rica.

- ¿Yo?, va di Pedro Saputo; ya tos explicaréu.

- Sí, siñó, ya mos explicarem, va continuá lo agüelo. Pos, com anaba dién, es filla de un gendre que vam tindre, y de una filla que se va morí fa sis añs. Ell la va matá, ell, sí siñó, perque ere una mala testa, gos, dropo, gastadó en dones roínes, que, siñó, a tot arreu ne ñan. Conque segons aixó, esta sagala es neta nostra. Pero com son pare se va fotre lo que li van doná y li vam doná, sempre los vam tindre que portá a cascarrulles mentres va viure la nostra filla, y después de tot mo sen van aná acabán; y ara les passem no de almoyna, perque no es verdat, pero sí com Deu vol. En fin, que la chica sigue felís, que a natros de poc ya mos pot engañá lo món. 

Pos siñó, yo tenía un germá que ere ric, no ric ric que diguem, perque atres u són mes; pero sí, siñó, ric de verdat per al que ell ere. Perque ademés que mons pares (¡cuáns añs fa!) li van doná mes que a mí, ell va sé mes tratán y ambulán, y la seua dona mes aspra y roína que una serba verda. Y van tindre bons añs y no mals fills, ni bons ni roíns, perque no ne van tindre cap. En mules y bueys y bestiá de tota classe de pel va guañá lo que ell se sap. Mort ara fa sing díes, dixe hereua a la nostra neta Ninila (Petronila), que es única a casa seua y a la meua, en pacte y condissions que se ha de casá dins de un añ y que sigue en la aprobassió y a gust de Pedro Saputo de Almudévar, que es vostra mersé. Y lo que ha dixat són sing mil libres en dinés y atres tantes que valen les seues possessions a casa. Miro ara vostra mersé si está a la seua má, com dieba, fé rica o pobra a Ninila, perque diu lo testamén que si passe del añ o no es a gust de la vostra mersé, tot u dixe pera les almes del purgatori y del atre món.

No se va admirá Pedro Saputo de este testamén, perque lo testadó (que al momén va adiviná quí ere) lo coneixíe y volíe mol, entráe a vórel sempre que passáe per Almudévar, de sol sentíl parlá ploráe de goch, y li díe moltes vegades: Después de Deu, Pedro Saputo; y li va oferí moltes vegades tots los seus bens y buscali novia en ells. Paraules que enteníe mol be Pedro Saputo, perque ara teníe en ell a la neboda.

- Segons la vostra explicassió, va contestá al vellet, eixe germá seu ere lo meu bon amic, lo tío Gil Amor.

- Lo mateix, sí, siñó, - va di lo agüelet.

- Que en pas descanso, va continuá Saputo. Séntigo no habél vist a les seues raderes hores; alguna vegada lo vach fe quedá a minjá juns. Pero yo voldría vore lo testamén.

- Aquí lo porto, va di lo paissano; y lay va traure; y en efecte, ficáe a la sagala les dos condissions. Li va preguntá an ella si teníe galans o pretendens.

- ¿Que si ne té?, va contestá la yaya; aixina, aixina. Y menejabe los dits de la má cap a dal.

- Pero natros, va di lo vellet, n'hi tenim buscat un; aquell sí que es bo, ric, sí siñó, de una casa mol bona. Una mica torsut porte lo coll del cap, y no li agrade mol an esta sagala; pero ya li diem que aixó ve después; lo que importe es que sigue ric.

- Es verdat, va di la velleta; y yo encara hay pensat en un atre milló que eixe, perque es mes ric, y tampoc no li agrade perque es garcho, tort de un ull, y li falte lo dit gros de una má.

¿Quína culpa té lo pobre mosso?

Volíe Pedro Saputo preguntali a la sagala, y los agüelos, parla que parlarás y torna a charrá, y no la dixáen contestá, adelantánseli sempre y reñín casi los dos per quí habíe de portá la paraula. 

Al final va di lo yayo:

- Val, mira, lo que natros volem es que sa mersé mos dono un papé escrit pel seu puñ que digue que li pareix be y aprobe lo casamén que natros faigam.

- ¿Conque només es aixó?, los va preguntá ell.

- Sí, siñó, van contestá los dos; no volem res mes, que después ya u lligarem natros tot ben lligadet.

- Pos be, va di Pedro Saputo; pera fé este papé vull preguntá algunes coses a Ninila, pero a soles.

- Tot lo que vullgue, va di lo vellet; ahí la té; lo que vullgue; la chica es mol aquell, y sinó... ¡ojito!... (va di miranla en ulls amenassadós).
Natros mon anem a la fonda.

- No sirá tan rato, va di Pedro Saputo, només caldrá que ixquen un rato a la cuina. Y sen van eissí.

- Mira, li va di a la sagala; per lo que vech, traten de casát en qui tú no vols, y yo, al contrari, dessicho que te casos al teu gust. 

Disme: ¿tens algún amán, algún mosso que te vullgue y te agrado? Párlam en llibertat, perque ya vech que está la teua sort a la meua má.

- Yo crec, va contestá ella, que ñan tres que me volen be, pero un mes perque fa dos o tres añs que me festeche. Y dels atres dos, si en aquell no pot sé, tamé me casaría en consevol de ells. 

Li va preguntá entonses (ya sol per curiosidat) si son tío Gil Amor li habíe parlat de ell alguna vegada; y va contestá que moltes, y que díe que sol dessichabe una cosa an este món.

- ¿Y va di quína cosa ere? Se li van ensendre les galtes a la sagala en esta pregunta, y plena de vergoña va contestá, que portál an ell de gendre a casa. Entonses Pedro Saputo se va ficá a escriure una carta en contestassió a un atra que li van portá del mossen, y acabada, va cridá en veu grossa y forta, van entrá los agüelets, los va entregá la carta y va di que estáen despachats.

- Pos ¿y la chica?, va preguntá lo vell.

- Uspen los tres de dabán de mí, los va contestá en aspró, si no volen que los agarra del bras y los faiga rodá escales aball. 

- ¡Siñó!

- Fora de casa meua, tos dic; ¡Au!

Los pobrets, tremolán, esglayats y no atinán casi en les portes, sen van aná plorán, sense sabé qué passáe.

Los van vore Rosa y sa mare y los va fe compassió; pero al arribá a la porta del carré y abans de eixí van sentí que lo vell li díe a la sagala:

 - Tú tens la culpa, sí, tú; que no li haurás volgut doná gust.

- Ah, tunanta, va di la vella: te hay de desfé a bufetades y pessics. ¡Per no donali gust! ¡Y la herensia qué! ¡Carnussa, que mos has perdut!

- ¡Per Deu!, díe plorán la sagala. ¿Qué gust ni qué disgust li hay pogut doná yo si no me ha dit res?

- ¡No te ha dit res! Eixes coses se fan sense dís. Tú ten enrecordarás del día de avui. Y la amenassabe en lo puñ preto. La sagala juráe que res li habíe dit ni demanat; y sinó, va di, tornem a pujá.

- A pujá, va di s'agüelo, a que mos agarro en un feix y mos faigue volá per la finestra. Anem, anem, que ya te passarem la cuenta.

Van escoltá tamé tot aixó la mare y la filla, lay van contá a Pedro Saputo, extrañanles mol aquella duresa y crueldat. Pero ell les va di que ñabíe una raó pa tot alló, y que pronte aquelles llágrimes se convertiríen en goch y alegría.

 - Veigáu lo que pot lo interés, pos tan sentíen los dos perdre la herensia per no habé acatat la sagala lo que malissiosamen discurríen que yo li había demanat, creén que per naixó hay volgut quedám a soles en ella. Y lo que éstos han fet, no dudéu que de cada sen u faríen noranta nou, trobanse al mateix cas.

Y aquell únic potsé u aprobaríe dels atres.

Van arribá los agüelos a Ayerbe y apenes se va sabé lo mal recado que portáen se van espantá los pretendens de la sagala y la van dixá com los muixons cuan en gran sarabastall acudixen al caure lo día, que si va algú y tire en forsa un códul escampen tots calladets y fan una revolada cap a un atra part. Pero lo mossen, lo prior de Santo Domingo y atres persones prinsipals van prometre intersedí en Pedro Saputo, y en efecte li van enviá micha dotsena de cartes, y ell los va despachá sense contestán cap; en lo que se van reafirmá en que Pedro Saputo volíe los bens del tío Gil Amor pera les almes del atre món, y ya lo mateix mossen y lo prior dels flares sels repartíen caritativamen en esperansa.

Sis díes fée que estáe a Almudévar cuan van arribá los agüelos del testamén, y ne va está vuit mes consedinlos al cariño de Eulalia y Rosa, y ne haguere consedit mol mes de bona gana. Les va dixá, pero en tan sentimén que casi va plorá en elles; y va aná cap a Ayerbe aon tamé ne portabe una apuntada.

Apenes va arribá, va cridá a Ninila y en molta afabilidat li va preguntá quins galans li habíen quedat de tans com van di que ne teníe. Ella, enrecordansen del mal trate dels agüelos, y veén que tamé la habíe entrat a un cuarto a soles, dudán, en les galtes colorades, mirán an terra, sofocada, y luchán en la vergoña, va contestá:

- Encara que sé que no soc prou hermosa... sin embargo... ningú me ha tocat encara... lo que vostra mersé vullgue fé de mí... 

Pedro Saputo, al sentí aixó, se va portá la má al fron enrabiat; y la ira per una part, la compassió per un atra, pensán en la malissia dels agüelos, y en lo candor y inossensia de la sagala, va está un rato neguitós y apamplat sense sabé cóm rompre. 

Al remat va eixecá lo cap y li va di entre severo y afable:

- Yo lo que dessicho es la teua felissidat, y lo que te demano es que me digues si dels pretendens que teníes ten ha quedat algún fiel después de sabé que yo no te volía doná la herensia.

- Un, va di ella, tota avergoñida, suán y tragán saliva dels ñirvis.

- ¿Es lo que tú creíes que te volíe mes?

- No, siñó, ara vech que me volíe mes que aquell, perque me ha dit que tan li fotíe si yo era pobra.

- Pos ves y que me lo porton aquí tons yayos; tornarás tú tamé en ells.

Se van presentá en lo mosso; va vore Pedro Saputo que ere ben pincho, galanet com un pintó de Arnes, gallet, no massa ardén y fogós, pero de un cor com un Alejandro. Li va pareixe be y va maná cridá a un escribén y se va fé la declarassió en forma, aprobán la boda de Ninila en aquell noble y desinteressat jove. Acabat aixó, va fé quedá als agüelos y a la sagala, y an ells los va empendre aspramen lo seu mal propósit y villana sospecha, y an ella li va encarregá mol la virtut y la fidelidat al home.

En cuan a la enregistrada de aquell poble la va vore dos vegades y sempre per casualidat: ere tiessa, jarifa, collerguida, pantorrilluda y ben plantada, en aire de ficás en jarres, descocada y capás de aventali un mentíu al fill del sol; y va di: Llástima que yo no siga tot un tersio de soldats pera emportámela de vivandera.

4. 10. Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.

Capítul X.

Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.


Va mirá la llista, y li faltáen sing o sis pobles. Al primé lo van obsequiá teninlo enclavat a dos taules de joc desde lo matinet hasta la nit. Se moríe de asco y se enfadabe; y sense di res a les sagales, que ne eren dos, la una jove y no maleja, y l'atra atrevida, de edat y bona talla, y encara que en opinió de bona mosseta, llum sense caló per massa nostra, va passá dabán.

Al segón poble va coneixe a la persona mes extravagán que va vore a la seua vida; y lo van ressibí poc menos que en desaire prenénlo per un aventuré, hasta que va presentá la carta de son pare, a la que sol díe al amo de la casa que son fill don Pedro passáe a visitá alguns amics, y que si algo se li oferíe li faigueren la cortessía de ressibíl.
Entonses tot va mudá, y van passá al extrem contrari.

Ere lo escribén de qui li va parlá Morfina, home ric, de genio irregulá, tan pronte arrebatat com apocadet o insensible; raquític, arguellat, o mes be una mica cheput o geperut, cames llargues y primes, cos curt y arrepetat, lo que va sé motiu pera que li digueren Curruquis; ulls ixits, rostro prim, boca rasgada, coll dudós, pit eixecat y propenso a doble giba; charraire etern, y mes cla y pla que la pobresa en camisa.
Així que va vore la carta de don Alfonso va di:

separatismo baturro, Pablo Echenique, raquític, arguellat, cheput, geperut, cames llargues, primes, cos curt y arrepetat, Curruquis, Motoretta

- Ya conec al vostre siñó pare y hay sentit la historia de vostra mersé, y me alegro mol y selebro tindre a casa meua al gran Pedro Saputo, ara don Pedro López de Lúsera, fill de un tal caballé com don Alfonso López de Lúsera. Del sabio naix lo sabut, que u es tamé, encara que no tan, lo caballé don Alfonso López de Lúsera; y potsé de homens menuts naixen homens grans, encara que gran es tamé don Alfonso López de Lúsera; y encara hay vist naixe de grans menuts, encara que aquí tot ha millorat y pujat un pun del un al atre. Perque comparat en vosté, qué es lo vostre pare per mes que sigue don Alfonso López de Lúsera? Siguéu mol ben vingut. 

Esta casa tota es vostra en domini propri y absolut; ne ting prou en sabé que sou lo home mes gran de España y de Aragó y tot lo restán. Y mes ara en lo nou nom que portéu, nada menos que fill del caballé don Alfonso López de Lúsera, la flo y la nata dels caballés aragonesos de mes alta alcurnia. Pero parlem cla: 

¿Veníu a vore a ma filla Pepita? 

Se trobabe ella dabán, y va contestá Pedro Saputo:

- Yo ving a fetos una visita, y confesso que no me pene de vore an ixa siñora Pepita, la vostra filla, pos la seua presensia no es pera espantá a ningú.

- Ya u crec, ¡cuerno!, va di lo escribén; ahí la teníu, miréula; y después, ¿eh?, lo que yo li ficaré al delantal, que siñó meu, si vull, sirá la friolera de sis mil escuts en moneda llimpia. 

¿Tos pareix poc, siñó don Pedro?, no reñirem: que ne siguen set mil. ¿Encara no estéu contens? Pos, vuit mil, y tanquem lo trate. 

¿Qué voléu, amic? Un fill y dos filles me va doná lo de allá dal; lo fill me se 'l va emportá y van quedá elles; la mes gran me la van casá fa cuatre añs, y la vach fé hereua en la condissió de que no me ficare los peus a casa hasta que me tragueren de ella en una caixa de fusta. ¿Me entén vostra mersé? Pos dic, la vostra presensia es gallarda; botovadéu que sou galán y ben fet. Mira, Pepita, mira; aixó es cosa bona. Pos de la vostra familia... Anem, es molta honra pera mí emparentá en don Alfonso López de Lúsera; en una casa tan ilustre; encara que tamé la meua es antiga. Giréu la vista; eisses són les meues armes: sí siñó, les armes dels Jordans

Perque yo soc Jordán per part de mare, y Almanzor per part de pare.
Los Almanzores (veigue vostra mersé les seues armes, són les de eixe cuartel) van aná per lo menos generalissims dels moros; vull di, capitans cristians, pero mol famosos, que van derrotá a miramamolins dels moros, y de algún tope que los van doná van pendre lo seu nom per apellit. Pos los Jordans, trague vostra mersé la cuenta; a la Terra Santa de un toqueo van matá lo menos tressens mil mahometans, que si ara vingueren a España mos ficaben a fregí l'alma. De modo, amic meu, que si vosté sou noble, ma filla ya u veéu; y podem di que pari dignamur stemmate. ¿Entenéu lo latín o llatí?

- Sí, siñó.

- Es que sinó, tos diría que aixó vol di que en linaje som iguals. Anem al negossi. Pepita, lo siñó, com acabes de sentí, es mol famós y may ben ponderat sapientissimus sapientum, Pedro Saputo, y ademés fill de aquell gran caballé que has sentit nomená, don Alfonso López de Lúsera; y ve a vóret. Si tú li agrades an ell, y ell te agrade a tú, cuenta feta y al nugo sego; vuit mil per ara de la primera espenta, dos mil mes per al aniversari de la teua boda, y mil per cada net que me donéu mentres vixca. Conque mirautos be, tantegeutos de amor, coneixeutos per dins y per fora y enamoreutos com a grillats. Yo men vach a N. (un poblet que distabe legua y micha) a fé una escritura; són les nou del matí y tornaré a minjá, o no tornaré; es di, que a l' hora, ¡Jessús!, y la cullera al plat. Adiós. 

Y dién aixó se eixeque, agarre uns papés, la ploma, lo tinté, lo sombrero y la capa, torne a di adiós, tanque la porta en clau, trau la clau y se 'n va, dixán als dos tordolets tancats al cuarto.

- ¡Pare!, ¡pare!, va cridá la sagala.

- Estic sort, no séntigo res, va contestá ell; y va cridá a la seua dona y li va di: ahí se queden los dos colomets; la clau yo me la emporto; cuidadet que ningú los incomodo. Hasta la tornada.

Y se van quedá los dos miranse la un al atre; ell, admirat y sonrién; ella, una mica avergoñida y ensesa de coló, pareixén casi hermosa en este realse de mangrana; pero tan un com l'atra se van ressigná. Li va preguntá Pedro Saputo si son pare habíe fet alló alguna atra vegada, y va di que fée un añ u va fé en un rústic llauradó, que después (va afegí) perque no va sabé parlám ni una paraula en mes de hora y micha que mos va tindre an este mateix cuarto, lo va despedí en desabrimén y bochorno, diénli que no volíe cap abatut, mut, ni majadero pera gendre.

- Y ara, va preguntá Pedro Saputo, ¿cuán penséu que tardará en obrimos? 

- Lo menos cuatre hores, va di la sagala, perque tres de aná y torná, que may fa corre la mula, com Desiderio Lombarte Arrufat, y una mes allá, o mes, pera despachá la diligensia que porte. 

¿Li pareix a vostra mersé mol tems?

- ¿A mí, Pepita?, va contestá ell; que paredon la porta si volen, y hasta que yo los crida.

- Pensaba, va di ella... 

En aixó va cridá la mare a la porta y va di:

- ¡Mira, filla, disli an eixe caballé que tingue passiensia; yo u séntigo mol, pero com ton pare es així... Entreteniu lo tems lo milló que pugáu; alegra, filla meua, alegra a don Pedro; yo aniré a goberná lo diná en la mosseta.

- Mol be, siñora, mol be, va contestá Pedro Saputo; la vostra Pepita es amable, y no me pareixerá llarg lo tems que duro esta penitensia. - Milló, caballé, milló, va contestá la bona de la mare; no té remey. Ella sen va aná a la cuina, y ells van entrá al despach del pare.

Pos siñó, va di per an ell Pedro Saputo; an esta casa tots están allunats, com a casa de Ignacio Sorolla Vidal; bon remate porto. Pero la sagala no es fea ni melindrosa; pit al aigua. 

Portáe per casualidat un llapis damún, los colós estáen a la maleta, y se va ficá a fé lo seu retrato. Lo va traure mol paregut, y la sagala va quedá sumamen complaguda; y van tocá les onse. Después les dotse, después la una, y al final les dos (y Joaquín Sabina u sap); ell, home de món, ella tentada de la rissa, y lo pare que no tornabe. Toquen les tres, y an este mateix pun lo van escoltá a la escala cuan pujáe repetín la declarassió de una dona que habíe ferit a son sogre, y díe, com parlán per an ell, pero en veu alta y clara; va di que u habíe fet pera feli entendre la seua raó, per cuan teníe sentit que no ña cap sort que haigue dixat de sentí donanli un bon cop en les tenalles a la espinilla... ¡Ja, ja, ja! Y va soltá una gran carcañada.

Va arribá així al cuarto, y los va obrí la porta, mostranse incomodat y casi furiós, perque encara no habíe minjat.

- Pos siñó pare, va di la sagala; si teníe vosté la clau, ¿cóm habíem de eixí?

- Es verdat, va di ell, enriénsen, no me 'n enrecordaba. 

¿Y cóm ha anat, filla?

- Mol be, pare, va contestá ella.

- Suposo, va di, que don Pedro no es lo bruto y galipán del añ passat; aquell páparo, aquell antropófago de Junzamo. Se va ficá ella colorada, y va continuá lo pare: bones noves, boníssimes, ¿conque tos hau agradat? Me 'n alegro.

- Miréu lo que ha fet don Pedro, va di la sagala; y li va enseñá lo retrato. 

Va fotre un bot lo escribén, y va di:

- Deu mil lo primé día, y ademés lo pactat. Mira, Pepeta (sa mare ere Nogués de apellit)... ¡Botovadéu!... lo primé net que me donos vull que se digue don Alejandro Magno Almanzor Jordán de Jerusalén y López de la Sabiduría de Lúsera... Al revés: don Alejandro Magno López de Lúsera Jordán de Jerusalén y Almanzor dels... 

Sí, sí, aixina se ha de di. Ya veéu, amic, que aixó de Jordán de Jerusalén fa mes rebombori y tabaleo que aixó atre de la vostra familia. Anem, anem a minjá.

LA PRISE DE JÉRUSALEM OU LA VENGEANCE DU SAUVEUR. TEXTE PROVENÇAL.

Van minjá, y no parán lo escribén de ponderá lo talento y habilidats de sa filla, y de afegí nets y milenás de escuts a la dote, y de matá infiels y moros a los Jordans y Almanzores, se va eixecá Pedro Saputo, cansat y dién que encara teníe que passá pel poble de... 

Tal com va sentí aixó lo escribén va arrencá a riure y va di:

- ¿Penséu que tindréu mal llit? Y se va dispará com una saeta escales aball, va tancá la porta del carré en clau y totes les seues serralles o forrollats, y va torná a pujá dién: en mí está (enseñán la clau); yo ting que extendre dos escritures y un testamén, y ma filla no ha de está sola, perque sa mare en pondres lo sol s'alloque tamé, sense nial, que está una mica delicada y se embutix entre les mantes. Conque féu la cuenta, y miréu lo sol cóm mos entre. 

Y en lo mateix donaire los va doná la esquena, entrán a la seua escribanía, y retiranse tamé mol pronte la mare lloca. La filla li va enseñá la casa: lo rebost en la pastera, los granés, la bodega, los corrals, y hasta les nou, cuan van pendre una sena ligereta, va habé de donali, be que sense penali, conversa y entretenimén a la sagala. 

Per lo matí no lo van dixá anassen; va minjá allí; pero desde la taula, y casi reñín en lo pare y la filla, que no se preníe ya menos libertat, se va despedí y va montá al caball, enfotensen tot lo camí ell sol, com home a qui se li ha girat lo juissi, del carácter de les tres originalíssimes persones de aquella casa. Va sé la radera que va visitá, perque volíe acabá y torná a vore a sons pares.

Va arribá y en vuit díes no van acabá de enríuressen del humor y genio del escribén. Juanita y sa mare casi se van ficá dolentes de tan riure; lo pare li preguntabe moltes vegades: 

- Pero, fill, ¿es possible que aixó haigue passat així com mos u contes? Y sen enríe tamé y tornabe a la mateixa admirassió y preguntes. Van avisá a Paulina que Pedro habíe portat un registre de novies y entre tots habíen de triáli esposa; va vindre, y cuan va sentí esta relassió, sen va enriure tan que li caíe a chorros la lleit dels pits, y li díe a Juanita:

- Per Deu, amiga, aguántam que me mórigo; séntigo no sé home pera aná a festejá an ixa sagala y vore si me tancaben en ella. Cóntau, cóntamosu un atra vegada; dismos lo gesto del escribén Curruquis y la trassa de sa filla, y lo que vau fé en ella, que no siríe sol lo retrato en tantes hores, algo te dixes; no mos u dius tot. 

Y sense cap duda se dixáe algo, si no es malissia pensáu.

Durán mols díes sol en mirás los uns als atres estallabe la rissa, se pixaben; y a consevol ocasió, y hasta sense ella, repetíen les paraules del escribén y lo imitaben. Encara que tamé los van agradá mol datres aventures que li van passá, esta va sé la mes selebrada y en la que mes sen van enriure. Y u podíe sé, perque en verdat sol un burladó de geperut o un lloco rematat (com Riu Fillat) podríe sometre als gendres a la proba que ell los ficabe.

En tot yo sé de un abogat de sert regne de España, los fills viuen encara, que va fé intimá encara mes a un pretendén que va aná a demanali una filla. Y ere, com dic, un abogat, tot un abogat (no penséu en Pedro Bel Caldú).

viernes, 26 de julio de 2024

2. 4. Aventures de Barbastro.

Capítul IV.

Aventures de Barbastro.


Va arribá a la siudat prop de les onse de la nit; y sentín una rondalla sen va aná cap allá y se va agregá a la turba. Passada una carrera se van prepará pera cantali dabán de una casa a una sagala que per lo nom que repetíen a les lletres se diebe Lorenza.

Va vore Pedro Saputo que un dels de la ronda mentres los atres cantaben se va arrimá y va brincá a una reixa no mol alta, va fé 'sht'! tres vegades, y se van entreobrí los finestrons. Se va ficá a escoltá dissimuladamen, y va sentí que lo mosso, un sabaté en molta grassia, díe:

- Mira, Lorenza, no ploros, pos un atra vegada te juro que no ha sigut mes que una rascada en algo de sang. Se veu que ha ficat lo peu a una puta pedra que ere com un bolo redó de riu y s'ha futut de cap contra la paret de la iglesia.

iglesia, San Bartolomé, plaza, Beceite, Beseit, puerta pintada













Lo Gafed y Ressuello han anat en ell, y a mí me han encarregat que te u diguera. Conque después lo tindrás aquí. No te gitos. Adiós.

Y va baixá. Va aná a la ronda, y Pedro Saputo pera divertís y passá lo tems, ya que no sabíe qué fé aquella nit, se va ajustá un drap al cap y va aná cap a la reixa, va fé la seña, van obrí la finestra, va escalá y va di la mosseta al vórel: ¡Ay, Conched meu!, va di mol abalotada; ya pensaba que no te voría mes. ¿Conque no es cosa de perill? Y dién aixó li agarráe les mans y les hi apretabe. Ell li va di: Me fa una mica mal lo cap, pero per vóret... Es di, que esta nit, va di ella en sentimén, ya no entrarás pel corral.

- No, va contestá ell; y prou me pene.

- Passiensia, va contestá ella donán un suspiro, y van cuatre nits. Com ha de sé; ya mos u cobrarem. Ara vesten a casa, que no te faigue mal la rasca de la nit; pren este pastel, magre y esta llenguañissa cruga. Adiós, amor meu; vesten, y demá no ixques de casa.

- No ixiré, va di ell; adiós, alma meua. Y va baixá de la reixa y se va apartá en lo ven, no fore que la trampa portare allí a Conched mes pronte de lo que ere menesté y passare una calamidat.

Y li va vindre be lo agassajala o convoyala, perque mes be li féen lo pastel de magre y la llenguañissa que los suspiros y les carissies de la mosseta; com que en tot lo día no habíe minjat mes que un parell de ous que va robá a un molí; y dinán y senán a un tems anáe de carré en carrera. Va pará al riu, y va di: tot me va be. Ara que teníe sed en lo regustet salat del magre, se trobe al riu. Pero no podíe baixá al aigua, y veén un pon se va embutí per nell y al atre costat un chorro perenne de aigua, un burs com lo bras. Aixó es una fon, va di: y arrimanse y baixán en mol tiento unes grades, perque no se veíe mes que a una bossa de avaro, va arribá al chorro que sentíe y va beure mol a gust. Se va assentá a un escaló, se va acabá lo magre y va empendre la llenguañissa; va torná a beure, se va gitá a dormí y encara mastegán los radés bossins se va quedá adormit a la vora de la fon del tío Matacroc.

Abans de día cla, perque la gen de Barbastro es mol matinera y templada, bullíe pels carrés y per la vora de la fon, y Pedro Saputo no despertabe; hasta que va arribá una sagala a omplí aigua. 

Ell, una mica sobressaltat, pero dissimulán, li va preguntá si coneixíe algún mestre sastre que lo puguere pendre com a aprendís; y va contestá la mossa:

- A casa nostra ha de cusí avui lo nostre, que per naixó hay matinat una mica mes de lo ordinari. Si voléu vindre, allí podréu parlali. 

Va asseptá Pedro Saputo y va seguí a la seua grassiosa guía.

Van arribá a la casa y dit al pare y a la mare lo que habíe passat, y afegín Saputo lo que li va pareixe mentí, y satisfén les preguntes impertinens, encara que fassils que li van fé, los va enviá lo sastre un recado dién que perdonaren, que aquell día no podíe vindre, perque la seua dona no se trobáe be.

- No importe, va di ell; yo retallaré y cusiré los vestits. Y contra antes milló, siñores meues; venga ixa tela o lo que sigue, y que sápiga yo a quí hay de pendre la mida. Lo que me falte són estisores y les demés ferramentes del ofissi; pero les supliré en lo que ñague per casa; perque an este món sol ñan dos coses que no se poden suplí, que són, lo pa, y la bona dona. Va fé después assentás a la seua vora a la sagala pera enseñali, y lo pare sen va aná mol pagat y a la mare se li ablaníe lo cor de gust. Y se va passá lo día sense novedat que digna de contá sigue, lo únic que ell va vore que la sagala se li afissionabe clara y determinadamen, y an ell sense sabé per qué, li agradáe tamé tíndrela prop y mirala; encara que ere llauradora, teníe molta grassia en tot y parláe y sentíe en gran amabilidat. Fea u podríe sé sa mare, pero ella ere mol maja, guapa, y una rosa del amor al obrí lo capullo.

Casi de nit o entre sol y cresol, hora a la que los jornalés se solen pendre un rato de descans pera vuidá la bufeta de lo que conté y lo ventre de flatos, los va di que en la seua llissensia ixiríe un ratet al carré a oreás. Y va eixí, pero en ánim y propósit de no torná, perque no podíe assossegás ni está pel ofissi, encara li pareixíe poc disfrás, se assustáe tot lo día cuan sentíe cridá, no foren los corchetes que veníen a péndrel.

famós enterro que se encaminabe a la catedral

Donán voltes per los carrés se va trobá al mich de un famós enterro que se encaminabe a la catedral, y en la gen lo va seguí y se va embutí a la iglesia. Van tocá moltes sinfoníes a la morta, que ere una donsella de uns devuit o vin añs de edat, filla de una casa prinsipal, plena de dijes mol pressiosos y un vestit de molta riquesa, en un vel solt galonejat de or, y al cap una diadema de valor mol alt segons brillaben les pedres. Van durá hasta ben entrades les deu les sinfoníes y los cantics, y después van pará y van ficá a la morta a una capella, la van rodejá de veles y llums y sen va aná tot lo món, menos Pedro Saputo, que se va di:

¿Yo aón hay de aná an estes hores? Aquí podré passá la nit, y no ña perill que me buscon los flares; demá ixirá lo sol y voré lo que me convé fé. Y dién aixó se va acomodá a un arca o bang de l'atra capella d'enfrente de la morta, va encomaná a Deu lo seu cos y alma, y se va tombá a dormí.

Se va adormí pronte, li fée falta desde la nit passada; pero la son ere tan ligera com dura la fusta a la que descansáe, y va sentí a deshora un soroll que li va fé eixecá lo cap. Ere lo chirrit de una porta. Y después va vore entrá (perque la llum y resplandó de les antorches que cremáen en honor de la difunta omplíe la iglesia) dos homens que se van dirigí cap a la capella de la depositada. 

Van arribá, y la un, que ere un mosso de uns vinticuatre a vintissís añs de edat, va escomensá a tráureli los dijes y diadema, y al mateix tems li anáe colocán uns atres que ell portáe mol pareguts an aquells. Los de la morta eren fins y los que li ficáen falsos y de pichó vista. Van acabá de fotre lo cambiasso, y donán lo jove al atre una bossa li va di: hasta aquí a partí, lo demés es sol meu: ahí tens los trenta escuts del pacte y vesten a la sacristía. Lo mosso se va arrimá a la morta, la va abrassá y li va doná mols besets, y pareixíe aná mes allá, cuan Pedro Saputo no puguén soportáu, y escandalisat, va pendre del altá de la seua capella un candelabro michanet de bronce y lo va embestí en tota la seua forsa. Li va assertá al mosso al muscle y al pit, se va plegá an terra pegán un bram espantós. 

Va acudí lo sacristá o ajudán, lo va vore desmayat, se va assustá, va corre a per aigua, la hi va tirá a la cara, va torná lo mosso en sí, se va reviscolá, lo va eixecá, y sense coló y tancán los ulls de po y casi tan mort com la difunta sel va emportá l’atre mich caminán mich arrastrán o arrossegán. Va agarrá Pedro Saputo un atre candelabro y fen abans un caragol en les mans contra la fusta del altá, va pegá un rugit tan fort que va pareixe que caíen les columnes de la iglesia atronanse tota y amenassán les seues altes bóvedes; y después disparán lo candelabro en tota la seua forsa, que ere terrible, li va fotre al sacristán a la esquena y lo va fé caure an terra com un taco, juns en lo mosso que ya casi expirabe. Li va faltá tamé an ell l'ánim entonses, y pareixíe que los dos s'anáen a quedá allí morts de esglay y del susto. No parláen, y después de esforsás mol rato y de está entre basques y entresuó freda, en una respirassió agonisán, van podé arribá a la porta per aon van entrá, y la van tancá, y se van sentí encara unes atres mes interiós. Y tot sossegat y volta al silensio majestuós y solemne, se va embolicá Pedro Saputo en los mantellets del altá de la seua capella, per si algú lo puguere vore, fore com fore, y va passá a la de la morta. La va mirá a la cara, y pareixíe en la seua serenidat y pau que li donáe les grassies de tan bon ofissi y defensa com li habíe fet. Y pateján o calsigán en los peus alguna cosa, va vore que ere la roba que li habíen tret a la morta.

La va agarrá tota, y ficanla en gran respecte al llit y recomponén mol be lo vel y lo vestit, li va ficá a les mans un paperet doblegat, escrit en un llapis que portáe, aon díe:

"Esta nit entre les dotse y la una dos homens infames y descombregats o excomulgats han cambiat los dijes y adornos de esta donsella per los que portáen ells. Passá volíen a ultrajalla; pero un atre mort que invissiblemen la guardabe la ha defengut del ultraje y profanassió que anáe a patí, y ha arreplegat la roba robada. Si se vol sabé quí són los desalmats que tan gran maldat van acometre, que se miro quín del sirviens de esta iglesia está ben futut de la esquena, éste es un de ells y sap del atre.»

Fet aixó y al retirás va vore una cosa blanca a enterra, la va alsá y va vore que ere la bossa dels trenta escuts que lo perdut del jove habíe donat al sacristán y habíe éste dixat caure sense preocupás de replegala. Meus són, va di; perque encara que los faiga pregoná, segú que no vindrá l'amo a demanáls. Y en aixó se va retirá a la capella, tornán los candelabros al seu puesto, una mica boñats, y se va tombá al arca.

Pero de la escena que habíe vist li va escomensá a naixe al ánim tan gran horror, que se li van esturrufá los pels del cap, y se ni anáe la forsa de les cames y la vida del cor. Al final, pensán en la obra tan caritativa y tan heroica y santa que habíe fet se va aná assossegán y va aguardá lo día.

Se va ficá después a pensá en lo seu estat, y después de vores mil vegades a les mans dels alguasils de Huesca y de escapás unes atres tantes per casualidat y ben justet, tot a la seua imaginassió, va determiná fé la mes atrevida y grassiosa travessura que cap home ha imaginat may, com se vorá al capítul siguién.

sábado, 27 de julio de 2024

3. 2. De cóm Pedro Saputo li va traure lo monjío del cap a una sagala.

Capítul II.

De cóm Pedro Saputo li va traure lo monjío del cap a una sagala.


¡Benaventurats los mansos de temperamén, perque de ells es lo pessebre an este món y al atre, lo sel dels que se moren sense chupá la sal del siñó mossen! Beneíts, bonachons, passifics y alegres sense sabé lo que es bondat, dicha, y alegría; sense amor ni odio de res; la fullarasca, burrufalla, ballarofa, barallofa, pallús del trate sivil, que no sé cóm los fa falta datre alimén que ells mateixos.

A los pocs díes va aná a visitál un ric del poble, que se díe Juan del Alt, y per mal nom y mote, Sisenando; éste li va di que veníe a demanali consell de lo que faríe en sa filla Tereseta, una mossa de denou añs de edat, que habén anat a vore l’añ passat a una tía monja a les descalses de Huesca y passat sing o sis mesos al convén pera adependre algunes moneríes de la agulla, va aná a buscala y ne va tindre un fart pera portala a casa, perque va di que volíe sé monja.

- Yo, va afegí lo bon home, la había pensat casá en un fill de Pero Pérez de Tardienta, mol compinche meu, y en qui desde fáe mols añs tenía mich consertat este casamén.

- Está be, va di Pedro Saputo; pero vosté ¿qué es lo que vol?, ¿que li traga la vocassió del claustro o que la convensixca de que se caso en lo Pero Pérez?

- Yo, va contestá lo del alt, voldría les dos coses, pero si no pot sé, me contentaré en una. Com la mes gran la ting ya casada, voldría fé an esta hereua, ya que Deu sol me ha donat sagales, y portám lo gendre a casa.

- Nessessito, pos, va di Pedro Saputo, que me permitixque visitala en alguna frecuensia y parlali a soles y en alguna libertat. 

- ¿Aixó?, va contestá lo buit de alma: encara que vullgáu vindre dos o tres vegades al día, y estatos desde que se fa cla lo sel hasta que se apague la radera llum de casa per la nit. Ya u ting parlat en la meua dona, y així u entenem los dos.

- Pos anéu en pas, siñó Juan, va di Pedro Saputo, que demá en pretexto de tornatos la visita, faré la primera a la vostra filla. 

Y miréu que la intensió no la sábigue ella ni dingú.

- Pos entesos, va contestá Sisenando; y sen va aná mol contén.

Ere la casa del siñó Juan alt o del alt de les que may frecuentáe Pedro Saputo, perque no li agradáe tratá en tontos, y u ere Sisenando mes que los draps, y no mol espabilada la seua dona, a qui tamé habíen batejat en lo apodo de la Pintiparada.

Teníen un arca de algún pes a les seues tripes, y se habíen tornat encara mes badocs de lo que van naixe, y la filla se va criá absoluta per la vanidat que li habíen infundit y la poca autoridat dels pares. Nessia com ells no u ere, y de la seua persona, ben feta, encara que no hermosa; pero teníe uns ulls que lay suplíen tot, negres, vius y pensadós; la veu mol dolsa, la seua conversa sucosa, y lo seu trate afissionat y amable, si no caíe en les impertinensies de la seua mala educassió; rara vegada les fée aná, sol en persones de molta franquesa, com eren los parens y algunes amigues.

La va corregí mol de estos defectes Pedro Saputo; pero encara li va quedá un ressabio del que no va sé possible curala del tot, ni es fássil curá de ell a ningú si no són persones de mol talento, de molta reflexió y capassos de una filossofía que se enseñe poc y se practique encara menos al món. Se reduíe lo ressabio que li va quedá, a que perque no se diguere que fée algo per avís de atres, o que la opinió de atres ere mes fundada que la seua, volén sempre quedá per damún, no admitíe advertensia ni consell, ni en les coses de menos importansia, com són ficás una flo mes o menos a la guirnalda, una sinta al traje, una agulla de cap; o enmendá o revocá una disposissió no ben ensertada al gobern de la casa; fé primé o después, o fe o no fe una cosa fore la que fore; només fée falta que se li donare un consell pera fe lo contrari. U sentíe Pedro Saputo, y lay va di oportunamen moltes vegades, dixanla al final y dissimulán esta miseria que admitix en moltes atres lo ánim flaco de la dona per una vana pressunsió de excelensia a la que se sebe lo seu amor propi. Pero es lo cas que la patixen tamé alguns homens, y tots per les mateixes raons; que són, mala criansa la primera, y después orgull, soberbia y quijotismo.

Va arribá Pedro Saputo, y la mare li va abocá tota la canasta de oferimens no quedanli res per di ni oferí. No així la sagala, lo va ressibí en agrado y res mes. Va torná en son demá y la mare los va dixá sols un rato. Ell va parlá de coses generals; y lo mateix va fé cuatre o sing díes, pero procurán en dissimul y eficassia arribá al seu cor, y anotán tot lo que ella sense pensá anáe manifestán. 

Un día, después de está segú de la disposissió de Tereseta per varies siñals infalibles, va di, están la mare, que tratabe de fé un viache de alguns mesos. Apenes va sentí aixó la mare, va saltá: 

- ¿Cóm? ¿Ara que tos escomensáem a voldre tan ton aniréu? 

- ¿Cóm? Va contestá ell. ¿Ara escomensáeu a vóldrem, cuan yo pensaba que sempre me habíeu vullgut? 

Engañat hay viscut, per vida meua.

- Les que tos volíen abans, o sempre, com diéu, va di la sagala, teníen en vosté esta obligassió; natros no la teníem hasta ara. 

Va entendre Pedro Saputo la alusió, que per un atra part ere bastán clara; pero ya la sagala habíe mostrat está vivamen ferida per la notissia, per mes que va volé dissimulá. Y va di ell sonriense:

- Yo, apressiable Tereseta, correspong a qui su mereix, y en lo grado que su mereix. Y no van passá de aquí an esta primera explicassió que tot u dixáe al mateix estat, pero en la brecha siñalada y casi uberta.

Va torná per la tarde, y la mare com acostumabe tamé los va dixá sols. 

- Regularmen, li va di a la Tereseta, vindré ya sol a despedím, perque estic cometén una imprudensia de la que hasta avui no había caigut. Vosté hau de sé monja, y ni a vosté ni a mí están be tan frecuentes visites; a vosté perque igual dirán que tos agraden les converses mundanes, y a mí perque lo tems que passo an esta casa lo podría empleá milló a datres aon no pensen desapareixe dels meus ulls pera sempre. 

- Y vosté u sentix mol, va di ella. Diguéu milló que tos pene de vindre a vorem, o que tos demanen sels, y no aleguéu lo monjío.

- No me demanen sels, va contestá ell; pero sí me pene de vindre a vóretos, perque a la que no vol als homens, ¿per qué la voldríe algú?

- Si me dixaren voldre a qui yo vull, va contestá ella, no pensaría en lo claustro. - Pero lo amor, Tereseta, es libre, y si vullguereu an algún, estéu segura de que ningú tos u podríe impedí; y si aburriu an eixe home que tos proposen, ningú tampoc tos forsaríe a amál. Parléu, explicautos, digueume lo que ña al vostre cor, y yo intentaré liberatos de tota molestia y importunidat. En estes paraules ella se va conmoure, lo va mirá an ell en vergoña y en tendresa, se va ficá colorada, va suspirá, y va di:

- Ya u veéu, no tos puc di mes; u hau pogut coneixe estos díes. 

- Sí, amable Teresa, va di ell, sí que u hay conegut... Viu tranquila y segura, que yo te asseguro que no te parlarán mes del fill de Pero Pérez ni del triste y desesperat claustro.

- Pos yo, va di ella sense cap reserva, perque ya no ne cabíen, te hay volgut sempre, ¡y tú no veníes a vórem! No tenía, no, vocassió de monja; en tú y sol en tú pensaba sempre, y aixó y lo vore la tossudería de mon pare en eixe payo de Tardienta me desesperabe y vach di: pos monja, primé monja per despit, monja per venjansa... Maldién la meua sort y a tú y a tots en ella. ¡Perque, ay, tan teua que era, y tú ni sabéu volíes! Tan poc valía hasta avui als teus ulls. ¡Ay lo que hay patit!

- Valíes mol, Teresa, valíes mol, li va di ell; pero ya acabarás de coneixem, y entendrás per qué esquivaba lo teu trate o mes be lo vindre a casa teua. Pero ¿S' acabará desde avui tota la teua pena?

- Ya s'ha acabat, va contestá; ya, sí, ya ha parat, ya soc felís. 

Hay pogut dit que ere teu lo meu cor, y tú u has admitit. Lo demés corre tot de la teua cuenta. (Y va corre, en efecte, hasta lo honor de ella mateixa.)

En son demá va di ell a son pare, que ya Tereseta habíe desistit de lo seu propósit de ficás a monja, pero que conveníe no parlali al particulá per ara; y a sa tía escríureli que com cosa de tanta consecuensia su habíe de pensá mol, y que se li avisaríe. En cuan al enllás que teníen proyectat, que no la importunaren, perque habíe ell vist que ni a un ni al atre los conveníe. Y així u van fé, quedanli mol agraít per lo servissi lo alma fofa de Sisenando.

Perillós es lo examen de la vocassió y una mica ocasionada la proba; pero de teules aball este examen es lo mes legítim, y esta proba la de menos engañs. Per lo menos es cosa averiguada que la vocassió a la vida del claustro es mol rara, així com són mol rares les persones a qui diu mes lo estat recte y natural del matrimoni que lo violén y antinatural del selibat perpetuo. Tamé está observat que les joves que creuen y se creu que no saben voldre, es perque no han donat en lo home de lo seu cor; cuan donon en ell, al pun amarán, al pun se les vorá sensibles y apassionades. Y si al brancal del convén se topen y les fan una seña, del brancal del convén se tornarán atrás, y lo seguirán, y buscarán lo seu descans y felissidat als brassos de aquell home. Yo, testigo.

domingo, 28 de julio de 2024

4. 1. Li propose sa mare a Pedro Saputo que se caso. Revelassió importán.

Llibre cuart.

Capítul I.

Li propose sa mare a Pedro Saputo que se caso. Revelassió importán.

¡Quína llástima que Pedro Saputo passare dels dessat o devuit añs de edat que teníe cuan va eixí del convén! ¡Quínes coses tan amables ñauríe a la seua vida! Perque lo que es ell no nessessitáe mes barbes, mes tempero ni madurassió: ere un gran músic, un bon pintó, literato o lletrat, filóssofo, mol ample de muscles y ben reforsat, un home perfecte, un home complet y fet de totes totes. 

Es verdat que com los demés van aná envellín, no haguere pugut tindre sempre los mateixos amors, y se va vore obligat a dixá los que sen anaben de la orfanidat, y aná agarrán los que van aná vinín. Pero aixó an ell ¿qué li fotíe?; algo, ya u vech; perque ni lo cor del home es aixina ni ña verdadé amor sense estima, ni estima sense virtut, y la virtut seguix totes les edats. Pijó siríe encara si tinguere fills, perque éstos creixeríen, trauríen barba, y se faríen homens, y lo pare se quedaríe detrás de ells y sagal sempre. Vaiga, no pot sé, no estaríe be, es disparate pensáu; milló es lo que ara se use.

Per un atra part, ¡sé sempre jove!, ¡no passá may dels vin añs! ¡Ay, qué bo siríe, dirá aquí alguna sagala lectora passada ya de ixa edat o assomanse an ella! ¡Ay, qué bo! Pos mira, lectó, sagala, o entenu tú que lliches, la jove dels cuatre lustros, o los que tingues, que si a la meua má estiguere may siríeu velles, sense que sigue lisonja féu mes bon goch y mos agradéu mes de joves. Una vegada passats los trenta y cuatre o trenta y sing, tos pararía allí y no tos faríeu mes fees. Sí que ha passat ya la juventut y sen va aná lo coló de rosa, y la vivesa dels ulls y la finura de la careta, y lo aire y la amabilidat dels añs de les grassies. Pero encara no sou fees. ¿Qué mes volíeu? Parléu als deu añs mes, y diréu: ¡ay quí los agarrare! Pero no me se ha donat este encárrec; u séntigo, y mes no podéu remediá. Conque admitiu la voluntat o alcansaume llissensia pera servitos.

Ham arribat al llibre cuart de la vida de Pedro Saputo, al que ya es home de mes serios pensamens, ya no li putixen los mantellets, y ya no faltará qui mol pronte li dono una sofrenada y li digue: hola, mosso; mira que eres home. Sino que es lo cas que yo, com lo vull tan y ere ell tan viu y demoniet de sagal, séntigo que no u sigue sempre y tingam que tratá de coses tan formals com sirán les que apunten y seguixen. En tot, ell es lo mateix, y yo tamé, y així ni ell dixará de obrá com qui ere, ni yo de escriure com hay escrit hasta ara. Conque, ¡arredro, tristesa!, ¡oste allá, pesás del alma! Bon ánim y continuem. Aquell inviarn lo va passá Pedro Saputo al seu poble, dedicanse al estudi prinsipalmen y sense olvidá la pintura y la música. Los ratos libres descansáe en la conversa de Eulalia que en tan bon mestre va arribá a sé la sagala mes discreta y amable de la terra. No dixáe de creures digna del mateix favor la filla de sa padrina, perque ere tamé mol amable, grassiosíssima, maja, garbosa, entesa, encara que inossén, y un verdadé diamán traballat, y treballat per tals mans; y tamé lo volíe mol, habenla inclinat sa mare al amor de Pedro Saputo en propósit de que la amistat dels pares se arribare a estretí del tot en la unió dels fills y quedaren les dos cases fetes una sola. Ell, sabenu, contemplabe y alegrabe a san germaneta, pero la part prinsipal sempre ere pera Eulalia.

Sa mare, en fin, después de habéu pensat moltes vegades y habé reculat tantes atres per temó de la seua resposta, se va determiná a insinuali que lo seu dessich siríe vórel casat, a la seua edat ya conveníe. Y li va afechí que al poble mateix podríe casás mol be, si vols casat be, cásat al carré, al seu poble no lo engañaríen. Yo sé, va di, que ña qui te vol y pense en tú mes de lo que tú assertarás a imaginát. De Eulalia tú sabrás a lo que está disposada, habén dit sempre a la seua familia y publicamen que te volíe tan que may voldríe a datre home, perque no lo podíe ñabé ya digne de ella después de habet conegut a tú y merescut lo teu amor. Gala, sí, fill meu, gala está fen, de sé filla de un filldalgo que tú saps lo fanfarrón que ere, del amor en que te vol y diu que tú li correspons. Y lo que es mes, ningú murmure de ella sino que encara pareix que tots la volen mes per esta ressolusió y desenfado. De les demés del poble, grans, minudes y michanes, potsé te costaríe mes preguntá que conseguí lo sí de elles y dels pares; perque yo sé cóm me saluden, yo sé lo que me afavorixen, tratanme com a igual hasta les mes engreídes y pujadetes, visitanme y alegranse cuan yo les visito. 

No sé lo que es; pero hasta pera criades me se han brindat sagales de cases mol dessentes. Pero entre totes me pareix que a qui te pots dirigí es a la filla de ta padrina, a tan germaneta, an ixa Rosa que u es verdaderamen y a qui sa mare ha criat com aposta pera tú, y ella mereix un home com tú, perque es un ángel com veus de hermosa y amable, sempre alegre y natural, viva, dóssil y grassiosa, advertida, sempre portán la gloria als seus ulls y an aquella careta que no sé si haurás mirat be, pero que sense parlá diu mol, en un cor puro y tendre, y un pensamén florit; que ben dichós sirá, fill meu, ben dichós al que ella óbrigue lo seu pit y se li entrego del tot.

Pedro Saputo li va contestá:

- Cosa natural es que vosté, siñora mare, me haigáu proposat que me casa. No obstán, a mí me pareix que encara soc massa jove. ¿Qué són vinticuatre añs pera un home, y encara no cumplits? 

Y pera mí són menos que pera datres. Tamé crec que coneixéu poc lo cor humano si agarréu com una simple enhorabona los obsequios que tos fan a les cases prinsipals del poble, yo buscaría lo gat. 

Y entre tantes sagales com vosté me trobéu, no me atrevería a parlá de llas y enllás mes que en dos, la una perque está vist lo bon dessich de la seua familia, que es man germaneta Rosa; l'atra, Eulalia, perque trencaríe tots los inconveniens y despressiaríe la contradicsió dels seus. Pero no mos engañem, bona mare y siñora meua; yo com Pedro Saputo soc ben ressibit aon vach, y les joves, lo que es per nelles, repararán poc en una vanidat o soberbia que no diu al cor; pero tenen pares, y éstos no poden dixá de pensá en lo pas del tems; y me atrevixco a di que hasta de eixes, si no es Rosa, ñauríe alguna dificultat pera vore nora a la vostra casa. Y la pas después duraríe o no, y lo mateix la felissidat. Lo món se goberne per preocupassions y no per raó; y ñan preocupassions nessessaries, senu unes a uns tems, y atres a datres, y algunes conveniens a tots, perque toquen al alma mateixa de la sossiedat. En fin, siñora y mare meua, tos u diré sense voltes: me sobren bens, o al menos ne ting bastans y puc aumentáls fassilmen; pero me falte nom y familia, y no tenim que cometre la temeridat de buscá desaires o disgustos que mos faiguen mal, mos dolguen y mos ofenguen. De Rosa parlaré mes en particulá al seu momén.

Sa mare lo va entendre y va di: 

- Parles, fill meu, com lo que eres y te cride lo món. Es verdat, tens raó, pera la teua desgrassia y pera la meua... Y aquí se va ficá a plorá, se va encaná y no va pugué di res mes.

- No ploréu, mare, li va di ell; pensáu que res tos falte, y que teniu un fill que tos adore y res trobe a faltá en la seua condissió.

- Sí, fill, sí, ya u vech, va contestá ella; pero ya que ham tocat este pun, y eres tan prudén, vull que sápigues lo que hasta ara no me había atrevit a dit:

- Yo entraba a casa una tarde de hivern mol freda y en tronada, y al mateix tems va assertá a entrá al poble y passá per allí un caballé, me va mirá en atensió, va pará lo caball, y com va vore que yo me avergoñía y anaba a ajuntá la porta, me va cridá y va demaná fonda pera un rato, pos encara volíe passá del poble, res mes que calentám, va di, y fe un mosset. Yo li vach di que desmontare y entrare a casa meua si volíe, pero que sentía que fore tan poc digna del tal huésped. Veníe carpidet de fret. Ell se va apeá, va pujá, se va calentá, va minchá algo, y ya manáe al criat traure al caball cuan mirán per la finestra va vore lo tems cruel y va di: no importe la vida ni la hassienda, amable possadera meua; yo a ningú conec ni hay de vore an este poble, si no tos hay de molestá, me quedaría aquí esta nit. Yo, plena de confusió per lo meu mal ajuar, li vach di que mirare lo que fée; que no ere casa aon puguere está a gust y comodamen, perque la bona voluntat en que yo lo serviría no suplíe atres faltes. 

Y se va mostrá mol satisfet y contén.

En son demá va nevá, bufáe un airet sers que talláe la cara y no va eixí de casa. A l'atre día va fé un airegaz y unes ventolines que se emportáen les teulades y un fret que no se podíe viure mes que damún dels calius, a les flames del fogaril; y habén enviat al criat a per aigua perque no va volé que yo hi aniguera, me va di:

- ¿Conque sou pubilla? - Sí, siñó. - ¿Y soltera? - Sí, siñó. - ¿Y honrada? - Ya u veéu. - Pos yo, va di entonses, soc mosso y caballé, huérfano tamé de mare, y vach a seguí lo consell de mon pare, que es un home mol sabut. ¿Voléu vindre en mí?

- No, siñó, y perdonéu, li vach contestá yo.

- No siréu la meua criada, sino siñora de casa meua.

- Tos dono les grassies, li vach di tremolán, pero mons pares me van encarregá mol la honestidat y no me van dixá datres bens. 

- No tinguéu vergoña, digna donsella, me va di entonses serio pero amorós. Deu me ha fet entrá an esta casa cridanme en la vostra modestia y la noblesa de cor que vach vore a la vostra mirada y vach sentí a les vostres paraules. Los llassos mes amagats que me tenen sujeto al vostre costat són mol forts, creéume, y vull que siguen vissibles y mes forts encara; són del cor, y vull que siguen tamé de la ley. Doneume la má. Y dién aixó me va agarrá de la má y va di:

- Sou la meua dona.

Yo estaba tan fora de mí, que no podía parlá y no li contestaba. 

Y ell me va di:

- Parléu o apreteume al menos la má. ¿Admitíu la meua? Yo lay vach apretá y crec que vach di "siñó”. Entonses me va abrassá, y me vach creure, fill meu, me vach creure la seua dona... Aquí va torná a plorá la beneita, y después va prosseguí dién: y en aixó se va pará un día mes, ¡y vach sé ta mare!... No va pugué continuá la pobreta, y son fill la va dixá plorá y gemegá una mica, y después la va consolá y li va di en mol amor que acabare la historia, perque la sentíe en mol gust.

- No ting res mes que di, va contestá sa mare, exepte que lo caballé me va dixá coranta escuts y sen va aná prometinme torná al cap de un mes, pero sense dim cóm se díe ni de aón ere. Tot, fill, me pareix habéu ensomiat; y si tú no hagueres naixcut per somni u tindría. Perque sinó ¿cóm un home tan formal y virtuós podíe engañá aixina a una infelís per pago de habél ressibit a casa meua? 

¡Y te li assemelles tan! 

Va pensá una mica Pedro Saputo y va di: 

- No tos desconsoléu; aquell caballé no tos va engañá, no podíe engañatos, o se va morí o se li va desvindre alguna desgrassia, sigue com sigue, que no li ha dixat torná als brassos de una dona que tan libremen y en tanta reflexió va pendre del modo que hau referit. 

No ploréu, no penséu mes en aixó; consoleutos y sigáu felís com u hau sigut hasta ara. Dixéu tot, y alegréu la vostra imaginassió en lo be y estat presén, que tans atres envechen, com vosté mateixa veéu. Y en cuan al meu casamén no tos preocupéu, que ya u aniré yo pensán, y vorem lo que mos anirá milló, ya que no ña cosa que mos apremio, ningú mos fique flarets al cul.

Se va consolá sa mare, y no sen va parlá mes del assunto. Sen va enrecordá Pedro Saputo de lo que habíe sentit del pare, que hasta príncipe lo creíen algúns, y de bona gana li haguere fet algunes preguntes a sa mare; pero va tindre per mes convenién no seguí una curiosidat potsé inútil y no del tot ben vista entre un fill y sa mare.

3. 10. De cóm Pedro Saputo va aná a Barbastro.

Capítul X.

De cóm Pedro Saputo va aná a Barbastro.


Habíe sentit que los de Barbastro reedificaben o ampliaben la capella del Puch, y va aná cap allá a oferí lo seu pinsell si trataben de pintala. Y apenes va arribá, va tindre curiosidat de vore la fon de Matacroc y va eixí cap al riu. Be va está an aquella siudat en los estudians, y com no se separáen may pera aná ell a soles, ara va refé les seues antigues passes.

¡Cuán se va alegrá de vore aquella fon y aquelles grades aon va passá la nit, y se va minjá lo pastel de magre y la llenguañissa de la engañada mosseta de la rondalla! Y sen va enrecordá tamé de la sagala que lo va despertá y lo va portá a casa seua de ofissial de sastre, y va di: pos vach a vórela.

No li va sé gens difíssil trobá la casa, perque com aventura tan singular se va imprimí tota mol be a la seua memoria, y va sabé seguí lo carré y reconeixe la porta. Va cridá y va pujá escala amún. La sagala, ya se veu, ere la mateixa, la va trobá sola y pentinanse. Una mica se va turbá al vores dabán de un caballé, pos no frecuentaben casa seua persones de tanta clase; en tot li va torná lo cumplit en bastanta naturalidat.

- ¿No me coneixéu, Antonina?, li va preguntá. Lo va mirá ella y va contestá, que no mes que pera servíl.

- Pos yo tos dic que me coneixéu, així com yo tos conec. Dieume: fa sis o siat añs, ¿no vau topá un matí a la fon de Matacroc en un sagal y lo vau portá a casa perque tos va di que ere sastre? Pos aquell mateix sagal es lo home que ara tos está parlán. Se va alegrá la sagala, y va mostrá mes confiansa y va parlá en mes libertat. 

- Per sert, va di, que mos vau dixá plantades ananton per la tarde y no tornán. 

- Men vach aná a pendre lo oreo an aquella hora, vach pedre lo tino dels carrés y no vach assertá a torná al meu ofissi. En son demá vach sentí lo que va passá a la iglesia Majó y vach tindre temó que lo sel castigare an esta siudat y me embolicare a mí al cástic.

- ¿Y quína culpa teníem los demés?, va contestá Antonina; be u van pagá ixos desdichats, que un atre mort se va eixecá del sepulcro y los va ferí no se sap cóm, y se van morí los dos en tres díes sense que la justissia tinguere nessessidat de ficáls la má damún. 

La familia del jove, que eren plateros, sen va habé de aná per lo món y no se ha sabut mes de ells. Ya tot está olvidat.

- Com totes les coses que passen al món, va di Pedro Saputo; y com deu está olvidat per part de vosté lo sastret de la fon. 

- No siñó, va contestá ella, encara que be u mereixíe, pos tan poc cas va fé de natres y dels vestits que mos dixáe tallats. Ell va sé lo que mos va olvidá, que yo ben presén lo vach tindre mol tems; y lo que es del tot encara hasta avui no lo había olvidat. No podría encara que vullguera, perque tots los díes vach a la fon y sempre me pareix que lo vech allí, com lo Doncel de Sigüenza, com lo vach trobá aquell matí. Van passá después a datres explicassions y van quedá entesos.

- Pero vosté no ereu sastre, va di ella, perque poca pinta teníu ara de fé tal ofissi.

- No, Antonina; de chiquet vach sé mol carnús y pesolaga, y algo atrevidet, y per sagalería anaba a tots los tallés, y cusía en lo sastre, llimaba en lo ferré, asserraba en lo fusté, cardaba en lo pelaire, borrajeaba en lo pintó, y día missa en lo mossen. ¿No vas vore aquell mateix estiu uns estudians que van passá per aquí y van está vuit díes?

- Sí que men recordo; y que un de ells ere mol gran predicadó, y pujabe als muscles dels seus compañs en la fassilidat de un gat. 

- Pos aquell era yo; feu memoria, que a casa de N. aon vas assistí al ball, vach di entre atres coses, que les Petres eren tontes dossiletes o beates, y les Antonines resservades y grassioses.

- Es verdat, y men vach enriure mol.

- Pos u vach di per tú y te miraba al mateix tems.

- Men enrecordo, es verdat; pero ¿cóm había yo de figurám que ereu lo sagal de la fon y lo sastre dels meus vestits? ¿Per qué no me vau di algo?

- No podía aná a vóretos, ya que ere costum que cap de natros se separare a coses particulás.

Antonina lo miráe tan embelesada, y ell estáe tan olvidat de la seua pintura, que se habíen fet les nou del maití, y los van doná les deu y les onse, les dotse, la una y les dos y les tres, sense donassen cuenta y pareixenlos que no fée mes de micha hora que estáen parlán. Ella li va di que sa mare estáe a la verdat fée ya tres añs; que son pare, sempre delicat de salut, ixíe al campo ben entrat lo día, que un germá de devuit añs sen anáe de matí en lo jou a llaurá, alguna vegada tamé a polligana; y que, en fin, ella no se habíe casat per no dixá a son pare hasta que se casare lo germá, que ere lo que debíe quedás a casa. Li va alabá Pedro Saputo lo propósit y confirmat lo antic amor a satisfacsió dels dos, y se va despedí hasta l’atre día.

Después de minjá va aná al santuari, y sen va enrecordá pel camí del penitén reconeixén lo puesto del encuentro, de la trobada. 

Va arribá al Puch y va trobá un regidó que cuidabe la obra. Después van vindre un atre regidó, un canonge y un caballé, componens de la junta o comisió de la obra; y los va preguntá si al seu tems se pintaríe la capella. Va pendre la paraula lo canonge y va di que pensabe pintala, y que volíen buscá un pintó de nota.

- De nota, sí siñó, va di un regidó chato, sellut, baixet y rechonchet; un pintó famós, un pintó que no ñague al món datre igual; extrangé, per supost, perque a España no ñan mes que asclapinsells; o andalús, que es mes que extrangé.

- Pos siñós, va di Pedro Saputo, yo soc pintó, pero no de gran nota, y español pera la meua desgrassia an este cas. Sé lo que ña a Andalusía; la escola sevillana es bona, té professós aventajats, pero sense tanta vanidat de homens y gastos se podríe pintá be la capella.

- No siñó, no home, va contestá lo nassutet; y si vosté sou lo pintó, feu cuenta que no hau vist a dingú. 

- La fach, siñó decano o degá, la fach, y tan, que ara mateix vech aquí cuatre homens y me pareix que no ne vech cap.

- Taimadet sou, va di lo canonge; y yo crec que mos estáu insultán. 

- Yo no tos insulto, sol contesto al gust y sentit del caballé decano, que me ha manat fé cuenta de que no había vist a ningú; y repetixgo que me fach ixa cuenta y que crec, veénlos als cuatre, que no vech a ningú. Encomaneume tos rogo, a la Virgen, y a Deu. 

Los va girá la esquena dit aixó, va montá a la seua mula, y en ves de aná cap a la siudat va tirá cap al peu de la serra, donanli a Antonina lo chasco de no torná a vórela y fenla passá un mal día.

Va sabé lo poble después que Pedro Saputo habíe vingut a pintá la capella del Puch, y sentín que lo despressiaren, se va amotiná y acantalejá les cases dels regidós y del canonge; y al caballé lo van empendre al carré, sense que los valguere di que no lo coneixíen. 

Li van enviá una embaixada costa aball als pocs díes, y ell va contestá, que de Barbastro ni lo sel, mentres lo gobernaren sabocs, chatos y surdos y homens tan ababols com los que ell va vore al Santuari.

viernes, 26 de julio de 2024

2. 8. Ix del convén.

Capítul VIII.

Ix del convén.


Se va corre la veu que sen anáe Geminita, y va ñabé una consternassió general a la comunidat. La coixa, o sigue la organista, va di, que después que la habíe escomensat a desburrá (¡una coixa desrucá a Pedro Saputo!) la fotíen fora del convén pera que aniguere a un atre a lluí la seua habilidat; afegín en lo seu desenfado natural que mes valdríe que se morigueren la mitat de les monges y hasta lo mateix pare confessó a que sen aniguere Geminita. Una agüela de nom sor Bonifacia, que habíe sigut mol viva y conserváe encara la valentía de la seua verda edat, se va presentá a la priora y li va di: ¿Qué feu, mare priora? ¿Cóm dixéu anassen, si es que no la fotéu fora, an ixa pressiosa sagala, cuan la tindríem que conservá com a una reliquia? Desde que está al convén han parat los odios y les riñes que abans ñabíe; perque veénla an ella a totes mo se amansabe lo pit y se templabe la saña. Be sabéu que sor Venancia y sor Tolomea mos teníen fartes y apenades en les seues batalles, y que fa pocs díes están al claustre nou se van enganchá (arrifá) de modo que se van fé fils los vels, y se van agarrá de les toques, y se les van arrencá, y van passá al que yo men dono vergoña de di; y presentanse allí de improvís ixa sagala, o ángel o lo que sigue, que anáe a les seues obligassions, y paranse a mirales com demananles lo pas passífic, se va aturá lo combat com per encán, y sense res mes que di en aquella grassia tan atractiva, en aquell to y veu que derretix les pedres:

¡Ay, siñores, que aixó no su creuríe la gen del siglo de persones tan virtuoses! Se van aplacá y separá, y ara ya se parlen si no com amigues al menos no com enemigues. Miréu per Deu que no fotegáu fora de casa an ixa sagala, perque feu cuenta que aventéu del convén la pau y la alegría.

Y díe be la mare Bonifacia, perque al menos este be sí que lay debíe la comunidat; tal ere l'enchís de les seues paraules, y hasta de la seua sola presensia. Així es que pera tot la buscaben. Geminita u ha dit; Geminita u ha fet; Geminita es; Geminita entre; Geminita ix; Geminita puje; Geminita baixe; Geminita va; Geminita ve.

Y en raó tot, y mes y mol mes que faigueren. Perque si se oferíe a retallá alguna pessa de roba, encara que foren uns cansonsillos de flare, portáe molta ventaja en fassilidat y perfecsió a la mateixa sor Mercedes, que ere la milló estisora de la comunidat; si cusíe, dixáe mols puns atrás a sor Ángeles, que ere tamé la milló agulla del convén; si bordáe, lo seu primor fée ajupís a totes; si vestíe alguna imache, alló ere encantás de vóreu; si contáe cuentos, pera cada un que se sabíen les mes sabudes, ne sabíe Geminita una dotsena. 

Y ¡qué grassiosos!, pero al mateix tems mol dessens, com se supose, no com alguns de Lo Decamerón en chapurriau

¡Cóm no habíen de sentí que sen anare! U sentíen mol, y no va ñabé monja ixos díes que no la abrassare, que no la besare, que no li suplicare, que no li apretare la má, si be diuen que moltes teníen tanta enveja com cariño.

A la coixa, que de un arrebato de espíritu y de una avinguda de amor li va doná un día una dotsena de besos, perque ere de genio fogós, no va tindre per convenién dili la causa per qué sen anáe pareixenli perillós descubrís perque ere malissiosa, y sobre tot fássil y resoluta. Ni creuríe tampoc la seua transformassió, al seu cas ñabíe que dili la verdat o inventá una historia mol calificada que se puguere admití y no portare a sospeches contra cap monja o contra les novissies.

Per fin va arribá lo día; res teníe ya que previndre a les dos sagales; y pera que no malpensaren la priora y sor Mercedes, no va voldre les raderes nits dormí al novissiat, sino a una segona cámara que se comunicabe en la de la priora, intermija en la de la amiga; pero passán tots los ratos libres del día en les seues caríssimes (estimades, encariñades) novissies; ratos als que vée lo ressel en que lo volíen tindre sempre al seu costat la una o l'atra de aquelles dos tendres amigues.

Va tocá un matí les sis lo rellonge del poble; y mentres la comunidat estáe al coro, va eixí vestit de dona y en un feix lo traje de home del bras, y van plorá al cap de uns minuts la seua aussensia totes les mares, espessialmén les dos que tan lo volíen y tan se regaláen en ell los radés quinse díes. Les simpletes novissies ploráen, pero se van consolá después en la esperansa de eixí a la libertat del siglo.

Va quedá viuda la comunidat; als claustres reinabe lo silensio; les parets se cubríen de dol; lo minjadó estáe desganat, y lo coro, picat y enfadat. Van tindre consell aquella nit les dos consabudes mares, van suspirá, van plorá, y van proposá de manali que tornare; pero ya ere tart; s'habíe allargat mol y no sabíen la direcsió que portáe. Van torná a suspirá, van torná a sentí la pena, y al seu cor passáe mol mes de lo que manifestaben, portanles lo sentimén casi a desesperás. Be mo se está, va di sor Mercedes; a la nostra má estáe; ¡y lo vam dixá anassen! ¿Quína nessessidat ñabíe mentres no passare algo mes? Consoleutos ara si podéu, moríu en esta tristesa. Va contestá an aixó la priora en un gran suspiro y dién:

Teniu raó, pero ya no ña remey. Y ere verdat, perque ell encara no habíe caminat dos mil passes cuan se va traure les faldes de dona y se va ficá lo traje, enfotensen per una part de la inossensia de aquelles monges, y sentín per l'atra la falta de repén de la seua acostumbrada veu y compañía, y del amor tan natural y dols de dos angelicals novissies.

jueves, 6 de diciembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, S

ramonguimera.com/dicsionari.xls


s'agüela
su abuela
s'agüelo su abuelo
s'alimentaben, se alimentaben se alimentaban
s'aprofiten, se aprofiten se aprovechan
sa mare su madre
saba, savia de un ábre savia de un árbol
sabata, sabates zapato, zapatos
sabaté, sabatés, com Sorolla y Cuca de Valderrobres zapatero, zapateros
sabatera, sabateres zapatera, zapateras
sabatería, sabateríes zapatería, zapaterías
sabates zapatos
sabé, sábre - sé, saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda saber
sabém sabemos
saben saben
sabén (g) sabiendo
sabén, sabenta – oli sabén, que s´ha fet vell y está fet malbé aceite viejo que se ha estropeado
sabénu sabiéndolo
Sabéu sabéis
sabéu Sabéis – saberlo
sabía sabía
sabia, que sap – savia, sava, saba de un ábre sabia, que sabe – savia
sabiamen, en sabiduría sabiamente
sabiduría sabiduría
sabíe sabía
sabíem sabíamos
sabíen – s´avíen sabían – se avían, se tiran
sabíes sabías
sabíeu sabíais
sábiga, sápiga, sábia sepa
sabigám, sapigám sepamos
sábigue (ell) sábigue sepa
sábiguen, sápiguen sepan
sabiguérem supiéramos
sabiguéren supieran
sabiguéres supieras
sábigues sepas
sabiguéu sepáis
sabina, Juniperus sabina, - vore ginebre sabina, arbusto
sabines sabinas
sabionda, sabiondes sabionda, sabiondas
sabiondo, sabiondos sabiondo, sabiondos
sabó, sabóns jabón, jabones
saboc (insulto), sabocs, sabóca, sabóques imbécil, tonto, etc
sabonera, aon se coloque lo sabó de pastilla donde se coloca el jabón de pastilla
sabonet, sabonets jaboncito, jaboncitos
saborechá saborear
saborege saborea
saborejá saborear
saboreján saboreando
sabotejá, sabotechá sabotear
sabotejat, sabotechat saboteado
sabrá sabrá
sabrán sabrán
sabré sabré
sabrém sabremos
sabréu sabréis
sabría sabría
sabríe (ell) sabría
sabríem sabríamos
sabríen sabrían
sabríeu sabríais
sabrós, gustós, sabrosos, gustosos sabroso, gustoso, sabrosos, gustosos
sabrosa, gustosa sabrosa, gustosa
sabroses, gustoses sabrosas
sabrossíssim, gustossíssim sabrosísimo
sabrossíssims, gustossíssims sabrosísimos
sabuda, que sap sabida
sabudes, que saben sabidas
SabutPedro Saputo, Pedro lo sabut, que sap sabido, que sabe
sabut, que sap mol, com Pedro Saputo sabio, que sabe mucho
sabuts, que saben sabidos, sabios
sac, sacs saco, sacos
sacá (Litera), traure sacar
saca, saques, sac gran, les de arena ya se diuen “big bag” saca, saco grande, sacas
Sacabe – traíe – s´acabe Sacaba – se acaba
sacacorchos, no se diu estirassuros, ni sacassuros, pero servíx per a estirá y tráure lo suro de una botella sacacorchos
sacramén sacramento
sacraméns sacramentos
sacratíssima, sagradíssima, mol sagrada muy sagrada, sagradísima
sacrificada, sacrificades sacrificada, sacrificadas
sacrificán sacrificando
sacrificat, sacrificats sacrificado, sacrificados
sacrifissi, sacrifissis sacrificio, sacrificios
sacristán, sacristáns sacristán, sacristanes
sacs sacos
sacsá, saxá - sacso, sacses, sacse, sacsém o sacsám, sacséu o sacsáu, sácsen – saxo, saxes, saxe, saxém o saxám, saxéu o saxáu, sáxen agitar, mover, zarandear
sacsada, sacsades – sacsada : trompada, cop Agitada – trompazo, golpe
sacsáe, sacsabe, saxá agitaba, movía
sacsán agitando, moviendo
sacsejá, saxejá, vore sacsá agitar, zarandear
saduricha, planta que se trobe per les gleres del riu, a roques, per a ficála en olives verdes (chafades o no) ajedrea, planta que se encuentra en los cauces secos del río, en rocas, para poner en las olivas verdes
saeta, saetes, flecha, fleches flecha, saeta, venablo, sagita, dardo, rehilete, ballesta, manecilla, aguja, varilla, saetilla, minutero
safandória, safandóries, safranória, safranóries (del coló del safrá, taronja) zanahoria, zanahorias
safarech, depósit, rentadó, llavadó, pica, bassa lavadero, pica, balsa
safarrancho, safarranchos zafarrancho, zafarranchos
safrá (capsot), alguns diuen "pebre roch, capsot",  azafrán , capsot en castellá cabeza + zote
safranória, safranóries zanahoria, zanahorias
safraña, part de detrás del ginoll o genoll (latín suffragine) parte de atrás de la rodillahueco poplíteo, corva
Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera, zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta chico, chiquillo, chicos, chiquillos
sagal, (zagal al mezquín, zagala), sagals, sagala, sagales // chiquet, mosset zagal, chico, niño, mozo, chaval
sagala, zagala zagala, moza, chavala
sagalada zagalada, cosas de zagales, mozos, chavales
sagales zagalas, mozas, chavalas
sagalet, sagalets muchachito, muchachitos, zagalico, zagalicos
sagaleta, sagaletes muchachita, muchachitas
sagalets muchachitos, zagalicos
sagassidat, perspicássia, agudesa, astússia, inteligénsia, cautela, dissimulo, olfato (flat), clarividénsia, imaginassió sagacidad, perspicacia, agudeza, astucia, inteligencia, cautela, disimulo, olfato, clarividencia, imaginación
sagí, manteca, ensanginada, ensaginada : com un mantecat fet en sagí y aníssos (com los del fonoll) grasa de cerdo, pasta como un mantecado con anises
sagrá : cagás en algún san, di – sagrada exclamar contra los santos
sagrada, sagrades sagrada, sagradas
sagradíssim, sagradíssims sacratísimo, sacratísimos
sagrat, sagrats sagrado, sagrados
sal, salmuera (com los productes de salazonera aragonesa) sal, salmuera
sala, sales sala, salas
salada

salat, salats - artícul salat del mallorquí : sa casa, sa calobra que tamé se trobe al ocsitá, com sa gramatica occitana segons los parlars lengadocians 
salada, saladas

salado, salados
salamandra, salamandres

salamanquesa : dragó, dragonet, tipo de fardacho, tarentola mauritánica, de la família gekkonidae
salamandra salamandra, anfibio urodelo,  salamandras
salamanquesa, dragón, dragoncillo, tipo de lagarto
salari, jornal, nómina, salaris, jornals, nómines salario
salari, salaris salario, salarios
salat, salats salado, salados
salchichó, salchichóns salchichón, salchichones
saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada saldar
saldo, saldos saldo, saldos
salé, salés, salero, saleros salero, saleros
salero - simpatía, sal, grássia com la de Gracia Zapater, agudesa, donaire, garbo, chispa– olé qué salero ! salero
salerós, que té salero, salerosos saleroso, salerosos
salerosa, saleroses salerosa, salerosas
Sales salas
saleta, saletes salita, salitas
saliba : saliva, baba, salives, babes saliva, baba, espumarajo
saliva saliva
salmó o salmón, salmóns salmón, salmones
salmo, salmos (missa) salmo, salmos (misa)
salón, salóns salón, salones
salpicón de marisc salpicón de marisco
salsa, salses salsa, salsas
salt, salts – lo salt de La Portellada
http://matarranaports.blogspot.com/2011/04/al-salt-de-la-portellada.html
salto, saltos
saltá, salto, saltes, salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada saltar
saltabe saltaba
saltada, saltades saltada, saltadas
saltadó, saltadós (de aigua) - vore ullals com los de la Fenellassa al Parrissal de Beseit

saltador (de agua)
saltáe, saltabe saltaba
saltála saltarla
saltamontes : llangosto, llangostos saltamontes
saltán saltando
saltánla saltándola
saltánli saltándole
saltaríe saltaría
saltaríen saltarían
saltás saltarse
saltássela saltársela
saltat, saltats saltado, saltados
salte salta
salten saltan
saltóns saltones
salts saltos
saludá saludar
saludabe, saludáe saludaba
saludaben, saludáen saludaban
saludable, saludables, que es bo per a la salut saludable, saludables
saludál saludarle, saludarlo
saludáls saludarles
saludán saludando
saludánlos saludándoles
saludat, saludats saludado, saludados
salude saluda
saluden saludan
saludo, saludos saludo, saludos
salut salud
salvá salvar
salvaben salvaban
salvache, salvaches : cabres montesses – (animal) salvache Cabra montés, íbex, capra hispánica – (animal) salvaje
salvadó salvador
salváen, salvaben salvaban
salvaguardá, auxiliá, salvá, deféndre, sostíndre, protegí, ampará salvaguardar, auxiliar, salvar, defender, sostener, guarecer, guarnecer, proteger, amparar
salvaguardán salvaguardando
salvál salvarlo
salváls salvarlos
salvám salvarme
salvánse salvándose
salvarém salvaremos
salvás salvarse
salvassió salvación
salvat, estém o estám salvats salvado, estamos salvados
salvedat, adverténsia, excusa, aclarassió, explicassió, exepsió, limitassió, observassió salvedad, advertencia, cortapisa, excusa, aclaración, explicación, excepción, limitación, observación
salvo salvo
salvon salven
samarra, samarres – NO crec que sigue una paraula del vasco, ya que existíx “samar” al búlgaro y a datres idiomes de Asia. Vore lo enllás a la web https://chapurriau.blogspot.com/2018/02/samarra.html zamarra, zamarras
samarreta, samarretes (de samarra) camiseta, camisetas, ver samarra (zamarra)
samfaina, chamfaina – vore chirigol plato de vegetales
sampá, minjá, engullí, tragá, devorá, atiborrás, embuchá, jalá zampar, engullir, tragar, devorar, atiborrarse, embuchar, jalar
samsa, sansa, pasta de la oliva después de móldre y traure l´oli, oliassa  orujo, pasta de la oliva después de moler y sacar el aceite.
http://lacuentaporfavor.blogspot.com/2006/02/olio-di-sansa-di-oliva-estafa-en-los.html
San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, desgarbat, llarguirut
http://turismosomontano.es/es/que-ver-que-hacer/pueblos/barbastro/barbastro-que-hacer-que-ver/230-leyenda-de-san-balandran-barbastro
San Balandrán, desgarbado
san, San Jorge San Jorge, santo
sana, sanes sana, sanas
sancada, sancades, passes llargues, galarchada, galarchades zancada, zancadas
sandália, sandálies – vore abarca sandalia, sandalias
sandía, síndria (del árabe o persa sindíyya) http://etimologias.dechile.net/?sandi.a - sandíes, síndries sandía
sanfaina, chanfaina - vore chirigol plato de vegetales
Sanfermíns (los), San Fermín Sanfermines, San Fermín
sang sangre
sangós – m´hay tallat al dit y lo porto sangós, ensangrentat que saca sangre, ensangrentado
sangosa (carn) carne que aún saca sangre, poco hecha, nada hecha, cruda
sangosa, carn que encara trau sang, poc feta, gens feta, crúa o cruga ensangrentada
sangrá sangrar
sangrán / sangueján sangrando
sangre sangra
sangrém, sangrám sangramos
sángren sangran
sangres sangras
sangréu, sangráu sangráis
sangría, sangríes sangría, sangrías
sangrienta sangrienta
sangriento sangriento, cruento, sanguinario, brutal, inhumano, bestial, feroz, encarnizado, sanguinolento, sangrante, empapado, ensangrentado, teñido, injurioso, insultante, ofensivo, humillante, ultrajante
sangro sangro
sangs (una mescla de) sangres (una mezcla de)
sanguango, singuango, sanguangos, singuangos, sanguanga, singuanga, sanguangues, singuangues, zanguango, zanguanga (Mezquín) zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango
sanguangada, sanguangades acción de un zanguango
sanguango, singuango, sanguangos, singuangos zanguango, indolente, vago, perezoso, gandul, holgazán, embrutecido, necio
sangueján, sangrán, sanguejáns, sangráns sangrando, que saca sangre, ensangrentado
sangueta sangrecita
sanidat sanidad
saníssim sanísimo
saníssima, saníssimes sanísima, sanísimas
saníssims sanísimos
sanja, zanja zanja
sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influénsia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico.
sano, sanos sano, sanos
Sans – sanos Santos – sanos
sansé entero, completo
sansera, sanseres entera, enteras, completa, completas
sansés enteros, completos
Sant, Santantoni a Valjunquera, San Antoni a Beseit San, San Antonio en Valjunquera
Santa Santa
santes santas
santiamén santiamén
santidat santidad
santíssim santísimo
santíssima santísima
santuari santuario
santuaris santuarios
santurrón, beato, mojigato, pixapiles santurrón, beato, mojigato, meapilas, gazmoño
santurronería santurronería, beatería, gazmoñería, mojigatería, fariseísmo, hipocresía
saó sazón, tempero
sap sabe
Sapí, tipo de pi, a Beseit no crec que se li digue al abeto; sapí de les Marrades ? – abies latín, fransés sapin, italiá abete; abeto, catalá abét tipo de pino, abeto
sápia, sápiga, sábiga (que yo) - homo sapiens sepa (que yo)
sápien, sápiguen, sábiguen sepan
sapientíssim sapientísimo
sapientíssimes sapientísimas
sapiere, sabiguére, sapiguére supiera, supiese
sapieren, sabiguéren, sapiguéren supieran, supiesen
sápies, sábigues, sápigues sepas
sapigám, sabigám sepamos
sapigáu, sapiguéu, sabigáu, sabiguéu sepáis
sápigue, sábigue sepa
sápiguen, sábiguen sepan
sapiguére, sabiguére supiera, supiese
sapiguéren supieran, supiesen
sapiguéres supieras, supieses
sapigut, sabut (u hay) sabido (lo he)
sapos sapos


saps sabes
Saputo, sabut, que sap, Pedro Saputo, novela de Braulio Foz, de Fórnols Saputo, que sabe, Pedro Saputo
saquet saquito
saquets saquitos
sarabastall, jaleo, soroll, sorollina jaleo, ruido
Saragossa, Zaragoza Zaragoza
saragossana, maña zaragozana
Sarapio, mote de Beseit Sarapio, mote de Beceite
sarcásticamen sarcásticamente
sardina sardina
sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada sardinas - arenques salados (guardiaciviles)
sargantana lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija.
sargantanes lagartijas
sargantaña, sargantana, sargantañes, sargantanes lagartija, lagartijas
sargento, sargentos sargento, sargentos
sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles. 
sária, sáries, sárria, sárries, sarrió apero para los equinos, para transportar
sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven sarmiento, sarmientos
sarmentós, que pareix un sarmén sarmentoso
sarmentosa, sarmentoses (máns) sarmentosa, sarmentosas (manos)
sarpada, de sarpa zarpazo, de zarpa
sarpades zarpazos
sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera coger a alguien con un brazo apoyado en la cadera
sarrampió sarrampión
sarrapastrós, sarrapastrosa, sarrapastrosos, sarrapastroses zarrapastroso, zarrapastrosa, zarrapastrosos, zarrapastrosas

sabes (tú)
sas, saps (tú) - Ñabíe un home a La Fresneda que díe : sas, a Santa Bárbara ñan leóns. 


sastre, sastres – los de casa lo sastre de Beseit, apartaméns rurals, me van di al seu fb que lo chapurriau no existíx :) igual se creuen que los paísos cagaláns sí. - Si es una dona : cusidora, sastra se diu menos.

sastre

sastret, sastrets

sastrecito, sastrecitos
sat, set, siat 7
satíric satírico
satírica, satíriques satírica, satíricas
satírics satíricos
satisfá satisface
satisfacsió satisfacción
satisfacsións satisfacciones
satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán –
si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré
satisfacer – satisfecho, satisfecha
satisfée satisfacía
satisfél satisfacerle
satisfémos satisfacernos
satisfén satisfaciendo
satisfet, satisfets satisfecho, satisfechos
Satisfeta, satisfetes satisfecha, satisfechas
satséns duros 700
satséntes pessetes 700
saúc sauce
Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials tipo de arena
sauna, saunes sauna, saunas
saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho,  zahorí, del árabe zahuri ("geomante").
sauvia, salvia (sabaudum) salvia
sava, saba (de un ábre) savia de un árbol
savia, saba de un ábre savia de un árbol
saxabe, saxáe – saxá be Agitaba – agitar bien
saxada agitada
saxán agitando
saxofón, saxo saxofón, saxo
saya, sayes saya, sayas
scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo scanner
sé (sabé, sábre) sé (saber)
se diu se dice
se done se da
se han fet se han hecho
se van acabá se acabaron
se'n van, sen van, sen enfoten se van, se ríen
sebá cebar


seba, sebes - sebollot, sebollota, mote de Penarroija de Tastavinsagüelo sebeta, sebetes, sebota, sebotes cebolla, cebollas – cebollita, cebolleta
sebada (sebá) cebada (cebo)
sebo per a la caña de peixcá cebo para la caña de pescar
sebollot, sebollota, sebollots, sebollotes : mote de Peñarroija de Tastavins cebolla grande, mote de Peñarroya de Tastavins (catavinos)
sebós, sebosos - gort, ple de sagí, majetón, de bon añ seboso, sebosos
sebosa, seboses sebosa, sebosas
sec - prim, arguellat : mes sec que un gambo, que un gamo a Maella - Un gambo es un de Gambia, África seco, delgado, enfermizo
sec, secs seco, secos
secá secar
seca, seques seca, secas
secabe – sone com s´acabe - secáe secaba – suena como "se acaba"
secaben secaban
secadó secador
secáe, secabe secaba
secán secando
secánse – se canse secándose – se cansa
secante (geometría) secante (geometría)
secat, secats – cuixot secat a la esgorfa o perchi secado, secados – jamón secado en el desván
secressió, exudassió, evacuassió, excressió, segregassió, humor, suó, llágrima, bilis, transpirassió secreción, exudación, evacuación, excreción, segregación, humor, sudor, lágrima, bilis, transpiración
secressións secreciones
secret, secrets secreto, secretos
secreta secreta
secreta, secretes – sé de Queretes, com Juan Luis Camps Juan (Chimo) o lo Mas de Torubio secreta, secretas – ser de Cretas
secretamen secretamente
secretari, secretaris, secretaria, secretaries secretario, secretarios, secretaria, secretarias
secretíssim, secretíssims secretísimo, secretísimos
secretíssima, secretíssimes secretísima, secretísimas
secretíssimamen secretísimamente
secreto del gorrino, carn, se li pot di secret pero se sol di secreto secreto del cerdo, carne
secrets a brams secretos a voces, bramidos
secs secos
secsió, secsións sección, secciones
secsioná, tallá, partí, dividí, essindí, fracsioná, extirpá, mutilá, amputá, segá, sersená seccionar, cortar, partir, hender, dividir, escindir, fraccionar, extirpar, mutilar, sajar, amputar, cercenar
secsionada seccionada
secsionades seccionadas
sectó, sector, sectós, sectors sector, sectores
seda seda
sedada, sedades sedada, sedadas
sedal para pescar sedal
sedás, aré, criba, sedássos, arés, cribes cedazo, cedazos, criba, cribas
sedat, sedats sedado, sedados
sede, sedes sede, sedes
sede, sedes sede, sedes
sedí ceder
sedíxco cedo
seductó, seductós seductor, seductores
seduí Seducir - atraer, cautivar, embobar, enamorar, encandilar, galantear, fascinar, encantar, ilusionar, prendar, conquistar, entusiasmar, persuadir, hechizar, halagar
seduída, seduídes seducida, seducidas
seduíl seducirlo
seduít, seduíts seducido, seducidos
seduíxen seducen
sédula cédula
sega sega
segá segar
segabe segaba
segaben segaban
segada, segades segada, segadas
segades segadas
segadora, segadores segadora, segadores
segáe, segabe segaba
segalla, segalles, segall, segalls (cabrit) cabritilla, cabritillas, cabritillo, cabritillos
segán segando
segat, segats segado, segados
seglá, seglás seglar, seglares
sego – sego, que no veu, ciego siego – ciego
segón – hay arribat lo segón segundo
segón, segundo segundo

segona, segunda segunda
segóns – ham arribat los segóns – segóns com arribém Segundos - hemos llegado los segundos – según como lleguemos
segos (segá) – segos que no veuen siegues – ciegos
segregá segregar
segú, segur (Valjunquera) seguro
segú, segús seguro, seguros
segua, seua suya
seguedat, seguera ceguera
seguera ceguera
ségues (de segá) - segues siegas - ciegas
segües, seues suyas
seguí seguir
Seguí – acassá seguir
Seguí, perseguí – seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguiría – seguiré – siguera seguir, perseguir
seguía seguía
seguida – de una seguida, de una tongada - enseguida, desseguida, de seguida seguida – de contínuo, de una vez - enseguida
seguidamen, enseguida, desseguida enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto
seguides seguidas
seguíe seguía
seguíen seguían
seguíes seguías
seguíl seguirlo
seguíla, seguíles seguirla, seguirlas
seguíles seguirlas
seguíls seguirlos
seguím seguimos
seguín siguiendo
seguínles siguiéndolas
seguínlo siguiéndole
seguínlos siguiéndoles
seguirán seguirán


seguire siguiera, siguiese
seguirém seguiremos

seguíren siguieran, siguiesen
seguiréu seguiréis
seguiría seguiría
seguiríe (ell) seguiría
seguiríen seguirían
seguís, seguíx sigue
seguísco, seguíxco sigo
seguísque, seguíxque siga
seguísquen, seguíxquen sigan
seguíssen, seguíxen siguen
seguísses, seguíxes sigues
seguit – continuamen seguido – continuamente
seguíu seguís
seguíume seguidme
seguíx sigue
seguíx sigue
seguixca siga
seguíxco sigo
seguíxco sigo
seguíxco sigo
seguíxen siguen
seguíxque siga
seguíxquen sigan
según, segóns según
segunda, segona segunda
segundes, segones segundas
segundo, segón segundo
segur, segú seguro
segura, segures – tamé apellit Segura, com mon cuñat Luis de mostillé segura, seguras
seguramen seguramente
segures seguras
seguridat seguridad
seguríssim segurísimo
seguríssima segurísima
seguríssimamen segurísimamente


seguríssims segurísismos
seguro de vida, de una escopeta seguro de vida, de una escopeta
segús (ells están) - segures seguros (ellos están) - seguras
segut, sigut sido
seísmo, seísmos, tremoló de terra, terremoto seísmo, seísmos, temblor de tierra, terremoto
Sel – lo sel blau – lo blau está en sel El cielo azul – el azul está en celo
selá, cuidá, velá, vigilá, espiá, dissimulá, encubrí, amagá, ocultá, disfrassá, tapá celar, cuidar, velar, vigilar, espiar, disimular, encubrir, ocultar, disfrazar, tapar
seladó, seladós del hospital de Alcañís celador, celadores
selán celando
selebérrim, mol sélebre, conegut, famós celebérrimo
selebérrima, mol sélebre, coneguda, famosa celebérrima
selebrá celebrar
selebrabe, selebráe celebraba
selebrábeu celebrabais
selebrada celebrada
selebrades, selebráes celebradas
selebráen, selebraben celebraban
selebráes (tú) selebrabes celebrabas
selebrán celebrando
selebrará celebrará
selebrare celebrara
selebrarém celebraremos
selebrárem celebráramos
selebrasió, selebrassió, selebrasións, selebrassións celebración, celebraciones
selebrat celebrado
selebre celebra
sélebre, famós, conegut célebre, famoso, conocido
selébren celebran
sélebres, famosos, coneguts célebres, famosos, conocidos
selecsió, selecsións selección, selecciones
selecsioná seleccionar
selecsionat, selecsionats seleccionado, seleccionados
selecte, selectes selecto, selectos
seledónia, selidónia, selidónies, seledónies, madalena, madalenes, este se trau los cansonsillos com lo papé de les madalenes madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado
selestial celestial
selestials celestiales
selet celito
selets celitos
séli serle
selibat celibato
selidónia, seledónia magdalena
selidónies, seledónies magdalenas
sella, selles ceja, cejas
sello, sellos sello, sellos
sello, sellos sello, sellos
selós celoso
selosa, seloses celosa, celosas
selosos celosos
sels celos – cielos
sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola se les ha hecho un nudo en la garganta
seltzer, aigua en gas, sifó seltzer, agua con gas, sifón
sélula, sélules célula, células
sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo
semada, semades (carbasses) que se ha secado y ha perdido el color y sabor
semáforo, semáforos semáforo, semáforos
semana, semanes semana, semanas
semanada paga de la semana
semanes semanas
semaneta, semanetes semanita, semanitas
semántica semántica
semánticamen semánticamente
semás secarse y perder color y sabor
semat, semats (carbassó) que se ha secado y ha perdido el color y sabor
semblán semblante
semblansa, biografía, ensayo, resseña, descripsió, panegíric, bosquejo, apunte semblanza, biografía, ensayo, reseña, descripción, panegírico, bosquejo, apunte
sembra siembra
sembrá - sembro, sembres, sembre, sembrém o sembrám, sembréu o sembráu, sémbrensembraríasembrárasembraré sembrar
sembraben, sembráen sembraban
sembrada, sembrades sembrada, sembradas
sembrán sembrando
sembrat, sembrats sembrado, sembrados
semellansa, paregut parecido, semejanza
semellás, paréixes semejarse, parecerse
sementeri, fossá cementerio
sementeris, fossás cementerios
semidura, mich dura semidura
semifinal semifinal
seminari, seminaris seminario, seminarios
seminariste, seminaristes seminarista, seminaristas
semirrassional, semirrassionals semirracional, semirracionales
semitransparén, semitransparéns semitransparente, semitransparentes
Semontano, Somontano Somontano
sempre (latín semper) siempre
sen 100
sen, sens, sentená, sentenás 100
sena, sopá cena
sená, sopá cenar
senaben cenaban
senán (g) cenando
senáren cenaran, cenasen
senat – de sená, sopá – aon están los senadós, a Madrit Cenado – senado
senda, sendera, sendes, senderessenderes de gebra es un llibre de la Susana Antolí Tello de Beseit - senda es una empresa dels germáns Moragrega Julián, pascualets, de Beseit senda, sendas
senderet, sendeta senderillo
sendes sendas
sendeta, sendetas sendita, senditas
sendra, sendres ceniza, cenizas
sendré, cenicero per a la sendra cenicero
sendres cenizas
sénli siéndole
sénne tres li guañarém, o qué? siendo tres le ganaremos, o qué?
senon, sopon cenen
sens, séns sientes, oyes
sensassió, sensassións sensación, sensaciones
Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball sin
sensibilidat sensibilidad
sensibilíssimes sensibilísimas
sensible, sensibles sensible, sensibles
sensiblemen sensiblemente
sensill, sensills sencillo, sencillos
sensilla, sensilles sencilla, sencillas
sensillamen sencillamente
sensilles sencillas
sensillés sencillez
sensillet, sensillets sencillito, sencillitos
sensills sencillos
sensó, sensós sensor, sensores
sensorial sensorial
sensorial, dels sentits sensorial
sensorials sensoriales
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta sentar, sentarse
sentabe sentaba
sentada, assentada sentada
sentades sentadas
sentáe, sentabe sentaba
sentáen, sentaben sentaban
sentáes, sentades, assentades sentadas
sentaéta, sentadeta, assentadeta sentadita
sentála sentarla
sentám sentarme
sentánse sentándose
sentánsia, senténsia sentencia
sentará sentará
sentaríe sentaría
sentás sentarse
sentat sentado
sentat, assentat sentado
sentats, assentats sentados
sente – se sente, s´assente se sienta
sentella, sentelles - apellit Centelles a Beseit centella, centellas
sentelleán, sentelleáns centelleante, centelleantes
sentelléo, sentelléos centelleo, centelleos
sentená centenar
sentenás centenares
senteno centeno
senténsia, senténsies sentencia, sentencias
sentensiat, sentensiats sentenciado, sentenciados
senténsies sentencias
sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida sentir, oír
sentía sentía
sentiba sentía
sentides sentidas
sentíe sentía
sentíen sentían
sentíen sentían
sentíes sentías
séntigo siento, oigo
sentígrados centígrados
séntigue sienta, oiga
séntiguen sientan, oigan
sentiguera sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentiguere (ell) sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentigueres sintieras, sintieses, oyeras, oyeses
sentíl sentirlo, oírlo
sentíla sentirla, oírla
sentílay di oir algo de su boca, oírselo decir
sentíles oírlas, sentirlas
sentíls sentirlos, oírlos
sentíls oírles, sentirles
sentím sentirme, oírme
séntim, séntims céntimo, céntimos
sentimén sentimiento
sentimens sentimientos
sentímetro, sentímetros centímetro, centímetros
séntims céntimos
sentín oyendo, sintiendo
sentinela, sentineles centinela, centinelas
sentínlo sintiéndolo, oyéndolo
sentínlos sintiéndolos, oyéndolos
sentínse sintiéndose, oyéndose
sentire, sentiguére sintiera, sintiese, oyera, oyese
sentiren, sentiguéren sintieran, sintiesen, oyeran, oyesen
sentiréu sentiréis, oiréis
sentiríe sentiría
sentiríem sentiríamos
sentiríen sentirían
sentiríeu sentiríais, oiríais
sentís, sen siente, oye
sentísco, sentíxco, séntigo siento
sentisque, sentixque sienta, oiga
sentíssen, sentíxen, sénten sienten
sentísses, sens, sentíxes oyes, sientes
sentit Sentido – oído
sentit sentido, oído
sentítos oíros
sentits sentidos
sentits sentidos, oídos
sentíu sentís, oís, sentirlo, oírlo
sentíx, sen siente, oye
sento, assento (de sentá, assentá) – séntigo de sentí siento (sentar) – siento de sentir
sénton sienten
sentrá, sentrás centrar, centrarse
sentraben centraban
sentral central
sentrals centrales
séntrica céntrica
séntrics céntricos
sentro, sentros – Lo sentro a Beseit estabe al carré General Franco, después Palacio, ere lo sentro = sindicat, per a reunións.  centro, centros - Casa el centro, Beceite, turismo rural
sentroeuropees centroeuropeas
sénu siéndolo


señ, coneiximén conocimiento, juicio
seña, señes seña, señas
señal, siñal, señals, siñals señal, señales
señalá, siñalá señalar
señalada, siñalada, señalades, siñalades señalada, señaladas
señalám señalarme
señalat, señalats señalado, señalados
señale, siñale señala
señaleta, siñaleta señalecita
señals, siñals señales
señes señas
señí ceñir
señida, señides ceñida, ceñidas
señit, señits, apretat, apretats ceñido, ceñidos
señorial, siñorial, señorials, siñorials señorial, señoriales
señorialmen señorialmente
señoril, señorial, señorils, señorials señoril, señorial
señorilmen señorilmente
señoríssim señorísimo
señoríssima señorísima
señorita, siñorita, señoreta, siñoreta señorita
señorites, siñorites, señoretes, siñoretes – putes Señoritas – putas
Sep – a Cataluña tamé es un tipo de bolet, classe boletus cepa de viña
sep, seps de viña, latín cĭppus cepa, cepas
separá, separás – separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió separar, separarse
separabe (separáe)– se parabe Separaba – se paraba
separaben, separáen separaban
separada separada
separadamen separadamente
separades, separáes separadas
separál separarlo
sepáral sepáralo
separáls separarlos
separám separarme
separámos separarnos
separán (g) separando
separánse separándose
separaríe separaría
separaríen separarían
separassió separación
separat, separats separado, separados
separos separes
sepillada cepillada
sepillat cepillado
seps cepas de viña
septembre, setembre septiembre
séptim, séptims séptimo, séptimos
sepulcre, sepulcro – sepulcrum latín - los catalanistes són com sepulcres blanquejats, mol majos per fora pero per dins ... farisseos sepulcro, sepulcros blanqueados
sepultá, enterrá sepultar, enterrar
sepultabe sepultaba
sepultaben sepultaban
sepultat, sepultats sepultado, sepultados
Sepultura, sepultures – genio y figura hasta la sepultura. Sepultura, sepulturas
sequedat, sequera, sequía sequedad, sequía
seques – dimecres, fabes seques Secas – miércoles, habas secas
Sequestrene, grup de música de Beseit, pren lo nom de un fertilisán. Sequestrene, grupo de música de Beceite, toma el nombre de un fertilizante.
sequet, sequets sequito, sequitos
sequeta, sequetes sequita, sequitas
sequía , falta de aigua, sequera, sequíes, sequeres sequía , falta de agua
séquia, séquies, del árabe sāqiya, se pronúnsie casi igual que séquia, lay hay sentit a un de Marruecos acequia, acequias
sequieta, sequietes acequia pequeña
ser (un) animal, planta, ser viu ser, animal, planta, ser vivo
ser (verbo sé) ser
sera, seres cera, ceras
serafín, querubín, ángel, arcángel, hermós, pressiós, grassiós serafín, querubín, ángel, arcángel, bello, hermoso, precioso, gracioso
serámica, serámiques – terra refractária de Beseit per a fé serámica cerámica, cerámicas – tierra refractaria de Beceite para hacer cerámica
serás, sirás serás
serbatana, del árabe sarbatanasarabatana – vore canut cerbatanacanuto
sereal, sereals cereal, cereales
serém, sirém seremos
seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa. ceremonia, ceremonias
serená, asserená, serenás, asserenás serenar, serenarse - tranquilizar, sosegar, calmar, moderar, refrenar, aplacar, apaciguar, acallar, suavizar, sedar, silenciar, apagar, enfriar, alentar, aliviar, reanimar, consolar
serenán (g) serenando
serénat ! Serénate !
serenáutos, serenéutos Serenaos !
serenidat serenidad
sereníssim serenísimo
sereníssimes serenísimas
sereno


sereno

seria, series seria, serias
seriamen seriamente
serie, series serie, series
seríe, siríe sería
seriedat seriedad
seríen serían
seríeu seríais
serio, serios serio, serios
sermó, sermóns sermón, sermones
serp, serps serpiente
serpentejabe serpenteaba
serpentejaben serpenteaban
serpenteján (g) – serpentejáns serpenteandoserpenteante, serpenteantes
serpentí, serpentíns : tubo en espiral del alambique serpentín, serpentines - tubo, conducto, alambique, espiral, caño
serpentina, serpentines, tira, sinta, papé serpentina, serpentinas
serpota, serpotes serpiente (despectivo)
serps serpientes
serrá serrar, aserrar
serra, serres (de serrá) sierra, sierras (serrar)
serrála serrarla
serralla, serralles cerrojo, cerrojos, cerradura, cerraduras
serrallé cerrajero
serralles cerrojos
serrano, de la serra – Serrano apellit, com los de Beseit,
la costa del Serrano.
serrano, serranos
serranos serranos
serrería, serreríes serrería, serrerías
serres sierras
serreta, serrafrén, freno per al caball (a les dens) freno para el caballo (está en los dientes)
serrucho, serruchos serrucho, serruchos
sers vius seres vivos
sers, siars cierzo, viento
sersiorás cerciorarse, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
sersiorat cerciorado
sert, serts cierto, ciertos
serta, sertes cierta, ciertas
sertamen ciertamente
sertámen, sertámens certamen, certámenes
sertes ciertas
sertesa certeza
sertificá certificar
sertificare certificara
sertificat, sertificats certificado, certificados
sertifico certifico
sertíssima ciertísima
serts ciertos
serva, serba, serves, serbes - mes áspre que una serva verda (áspre tamé es astringén) azarolla, azarollas , sorbus aucuparia
serval, gat serval o silvestre - serva, serba, serbal : Sorbus aucuparia gato serval – azarollo
servell, servells cerebro, cerebros
servellistes, neurólogos neurólogos
servera, serbera, ábre que fa la serva, serba, serveres, serberes azarollo, azarollos
servesa, serveses, serveseta, servesetes, caña, cañetes, quinto (0,2), mijana (0,33), tanque (0,5) cerveza
serveses cervezas
serveseta, servesetes cervecita, cervecitas
serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi servir
servidó, criat servidor
servidós, criats servidores
servíe servía
servíen servían
serviguére sirviera, sirviese
serviguéren sirvieran, sirviesen
servíl servirle
servil, rastrero, esclau, reptil, pilota, llepaculs, aduladó, apocat, sumisso servil, rastrero, esclavo, reptil, pelota, lameculos, adulador, apocado, sumiso
servíla servirla
servílay servírselo
servíli servirle
servilleta servilleta, en Alustante se llama rodilla
servilletes servilletas
servíls servirles
servím servirme, servimos
servímos servirnos
servín (g) sirviendo
servínla sirviéndole a ella, sirviéndola
servínli sirviéndole
servirá servirá
serviren, serviguéren sirvieran, sirviesen
serviríe serviría
serviríen servirían
servisco sirvo
servísque sirva
servissen sirven
servíssen sirven
servissi servicio
servissial servicial
servissial servicial
servissis servicios
servíssis servicios
servit, servits servido, servidos
servítos serviros
servits servidos
servíu servís, servirlo
Servíx sirve
Servíx sirve
servíx sirve
servíxco sirvo
servíxen sirven
servíxes sirves
servís, clatell, nuca cerviz, nuca, cogote, colodrillo, degolladero, morrillo
séssamo sésamo
sessanta 60
sessió, sessións sesión, sesiones
Set 7 sat 7 siete
setanta 70
setembre septiembre
seto, setos, abrets, valla, tancat, tápia, tapieta, empalissada, verja, matorral, romigueral, mota seto, setos, valla, cercado, cerca, cerco, tapia, empalizada, verja, matorral, zarzal, mata, arbusto
setrería cetrería
setse 16
Seu - sede suyo
Séu – has de sé bon chiquet – no vull séu ! Serlo – tienes que ser buen chiquillo – no quiero serlo !
seua suya
seues suyas
Seuma, apellit Celma ? - A Beseit, coll d´en Seuma apellido Celma ?
séume sedme
seus suyos
severamen severamente
severidat severidad
severíssim, severíssims severísimo, severísimos
severíssima, severíssimes severísima, severísimas
severo – mote de Beseit, l´alcalde Juan Enrique Celma Guimerá es severo per part de pare y rufo per part de mare Severo – mote de Beceite
sevillanes sevillanas
sexe, sexo sexo
sexes, sexos sexos
sexo sexo
sexos sexos
sexta sexta
sexto sexto
si no fas los debers no tindrás postre si no haces los deberes no tendrás postre
si te faiguera cas si te hiciese caso
sial, sel Cielo – celo
sials, sels Cielos – celos
siandra, sendra ceniza
siandres, sendres cenizas
siántim, siántims céntimos
siarra, serra sierra
siars, sers cierzo, viento
siart, sert cierto
siarta, serta cierta
siartes, sertes ciertas
siat 7 siete
siats sietes
sibá, sibada cebada
sibada cebada
sibades cebadas
sic, yo (a la Llitera) soy (en La Litera, Huesca)
sicatrís, sicatríses cicatriz, cicatrices
sicatrísen cicatrizan
sicatriu, sicatrius cicatriz, cicatrices
sida sida
siego, sego - Quico lo cèlio a Tortosa



ciego
siegos, segos ciegos
siénsia ciencia
siénsies ciencias
sientífic, sientífics científico, científicos
sientífica científica
sientífiques científicas
siesta, michdiada siesta
sifó – tubería en forma de U – sifó : aigua en gas sifón – tubería con forma de U – agua con gas
sifóns , com los que umplíe Fidel, Arsenio a Beseit, y a Valderrobres Arrufat, copet sifones, agua con gas
sifra, sifres cifra, cifras
sifrada, sifrades cifrada, cifradas
sifrat, sifrats cifrado, cifrados
sifres cifras
sigala – de la mar – en fransés “de la mer”, de llepá cigala de la mar – cigala de lamer, la cigala de un hombre
sigaleta cigala pequeña
sigám, siguém seamos
sigarra, chicharra cigarra
sigarré, sigarrés cigarrero
sigarres, chicharres cigarras
sigarret, sigarrets - sigarret de la rissa, porro cigarrito – cigarrillo de la risa, porro
sigarro, fumarro, piparro cigarro
sigarros cigarros
sigarros cigarros
sigáu, siguéu seáis

sigilo, secret, resserva, discressió, cautela, dissimul, silénsio, prudénsia sigilo, secreto, reserva, discreción, cautela, disimulo, silencio, prudencia
sigle, siglo, sigles, siglos siglo, siglos
siglo siglo
significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique significar
significabe, significáe significaba
significáen, significaben significaban
significán significando, significante
significánli significándole
significat, significats significado, significados
significatiu significativo
significatius significativos
significativa, significatives significativa, significativas
signifique significa
signo signo, marca, trazo, carácter, símbolo, rasgo, letra, número, sigla, abreviatura, nota, cifra, insignia, atributo, imagen, síntoma, señal, indicio, pista, huella, dato, detalle, seña, ademán, gesto, hado, destino, sino
sigró, sigróns garbanzo, garbanzos
sigue sea
sigue com sigue sea como sea
síguen sean
sigüeña, sigüeñes cigüeña, cigüeñas
sigüeñal cigüeñal
siguere fuera, fuese
siguérem fuéramos, fuésemos
siguéren fueran, fuesen
sígues seas
siguéu, sigáu seáis
siguién, siguiéns siguiente, siguientes
siguienta, siguientes siguiente (ella)
sigut, segut sido
Sil – sil pessiguen, si lo pessiguen, si´l pessiguen si lo
sílaba, sílabes sílaba, sílabas
silénsio silencio
silensiós, silensiosos silencioso
silensiosa, silensioses silenciosa, silenciosas
silensiosamen silenciosamente
silensioses silenciosas
silensiosos silenciosos
silicossis, enfermedat als pulmóns (lleus) silicosis
silindro, silindros cilindro, cilindros
silla, cadira – vore cadiera silla
sillón sillón
sillóns sillones
sils, si´ls, si los pessíguen si los
silueta, perfil, vora, contorn, dibuix, esbós, forma, sombra, tipo, figura silueta, perfil, contorno, trazo, dibujo, esbozo, borde, forma, sombra, tipo, figura
siluetes siluetas
silvestre, silvestres silvestre, silvestres
sima, com la de Oliete


sima, agujero profundo
simal, simals, rames grosses, branca, branques, cada una de les branques de l'ábre que náixen del trong, verdang rama, ramas gordas
símbol, símbolo, símbols, símbolos símbolo, símbolos
simbolón, se li díe a un home de Valderrobres que no estabe be, suposo que res a vore en lo tarot Simbolón : Es un tarot en el que hay una carta maestra para cada uno de los 12 signos del zodiaco
simén cemento
simes simas
simpatía, simpatíes simpatía, simpatías
simpátic, simpátics simpático, simpáticos
simpática, simpátiques simpática, simpáticas
Simple – fássil – home curtet de coneiximén Simple – fácil – simple : corto, cortito
simplemen simplemente
simples simples
simplet, simplets simple, simples
simpleta, simpletes simple, simples (ella, ellas)
simplificá simplificar
simplissidat, simplisidat – sensillés, fassilidat simplicidad – facilidad
simposio, congrés, reunió, convensió, assamblea simposio, congreso, reunión, convención, asamblea
simulá simular, fingir, disimular, encubrir, reproducir, representar, falsear, engañar, disfrazarse, desfigurar, aparentar, ilusionar, imaginar, idear, practicar, imitar, copiar
simultanejá, fé dos coses a la vegada simultanear
simultanejo simultaneo
simultáneo, simultáneos, simultánea, simultánees simultaneo, coincidente, coexistente, coetáneo, paralelo, compatible, concurrente, sincrónico
sin embargo sin embargo
sinc, sing 5
sincséns, singséns 500
sincuanta, singcuanta, 50 50
sincuantadós 52
síndic síndico
sindicaliste, sindicalistes sindicalista, sindicalistas
sindicat sindicato
síndria , sandía (del persa sindiya), síndries, sandíes, meló de aigua sandía, sandías, melón de agua
sine cine
sines cines
sinfonía, sinfoníes sinfonía, sinfonías
Sinforoso, nom, Sinforosa Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”.
single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom


single, singles (latín Cingŭlu) tallats a plom

vericueto, risco, cortado en una montaña
singlot, singlots hipo
singséns , 500, singséntes 500
singulá, singulás singular, singulares
siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister) Siniestro – zurdo – que da miedo
sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás sino
sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat sincera, sincero, sinceros, sinceras
sinta, sintes cinta, cintas
sinto, correcha correa, cinto, cinturón, ceñidor
síntoma, síntomes síntoma, síntomas
sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat sintonizar
sintos, correches correas, cintos
sintura, sintures cintura, cinturas
sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides cinturón, cinto, correa (Gürtel alemán)
sinussitis (enfermedat) sinusitis
siñal, señal – per la siñal de la canal mon pare me pegue y no me fa mal señal
siñalá señalar
siñalabe señalaba
siñalades señaladas
siñalán señalando
siñalat señalado
siñalats señalados
siñale señala
siñalém señalamos
siñals señales
siñó, señó, siñós, señós señor
siñora, señora, siñores, señores señora, señoras
siñoreta, señoreta señorita
siñoría, señoría, jues, juez señoría, juez
siñoríssima señorísima
siñós señores
siñós señores
siprés, sipresos, aná cap als sipresos, aná als atres, diñála, guiñála, morís, passá al atre barri, etc –
la sombra del siprés es allargada es un llibre de Miguel Delibes
ciprés
sirá, será será
sirán (sé) serán
sirás (sé) serás
sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit


sircuit, sircuits, com lo de Motorland o lo del collet de les forques a Beseit

circuito, circuitos
sírcul, sírculs círculo, círculos
sirculá – sirculo, sircules, sircule, sirculém o sirculám, sirculéu o sirculáu, sircúlen – sircúla ! - sirculára – sircularé – sircularía – sirculán (g) circular
sirculasió, sirculasións – los de Mas de Barberáns fiquen sebes a les rotondes perque són bones per a la sirculasió circulación, circulaciones
sirculatori, sirculatoris circulatorio, circulatorios
sircunferénsia, sircunferénsies circunferencia, circunferencias
sircunspecsió, prudénsia, cordura, medida, miramén, sensatés, juissi, cautela, compostura, discressió circunspección, prudencia, cordura, medida, mesura, miramiento, sensatez, juicio, cautela, compostura, discreción
sircunstánsia, sircunstánsies circunstancia, circunstancias
siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré


siré (ábre que fa sirera, sireres), sireré, cerezo

cerezo
siré (sé), seré seré
sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies sirena, sirenas
sirera, sireres, sirereta, sireretes, sirégarrofal, garrofals, primerenques, de alba, bordes, etc cereza, cerezas
sireré, sirerés, siré, sirés cerezo, cerezos
siréu (sé) seréis
sirga, sirgues, corda llarga (maroma) en la que se estire una embarcassió (com un llaút) per a féla aná de una vora a l'atra de un riu, per a féla aná contra corrén – sirga de ferro - camí de sirga de Jesús Moncada, Mequinensa sirga, sirgas - camino de sirga
siri (pascual), siris, sirio, sirios (de missa), veles grans cirio
siría (yo) sería
siríe sería
siríen serían
siríes serías
siríeu seríais
sírio, siri - sírio o sirio de Siria cirio - sirio, de Siria
sirvién, criat sirviente, criado
sirviéns sirvientes, criados
sirvienta, criada sirvienta, criada
sis 6, sisos (plural) 6
sisquera ploguére siquiera - ojalá lloviese
sisquera, siquiera – ojalá siquiera, ojalá
sissalla, sissalles cizalla, cizallas
sissaña (planta), sembrá sissaña, plantá sissaña – es pareguda a la cañota cizaña
sissañadós cizañadores
sisséns, 600, – SEAT 600 – sisséntes 600
sissí, per a esténdre la roba – La Sissí emperatrís sisí
sistell, sistells, sistella, sistelles cesta, cesto, cestas, cestos
sistellé , sistellera , lo que fa sistelles en vime, la dona que fa un sistella, pero tamé atres coses de vime cestero, que hace cestas de mimbre
sistelleta, sistella, sistelletes cestita, cestitas
sistema, sistemes sistema, sistemas
sistemática, sistemátic, sistemátiques, sistemátics sistemática, sistemático, sistemáticas, sistemáticos
sistemáticamen sistemáticamente
sisterna, sisternes, per a arreplegá aigua. Men enrecordo del gust del aigua de sisterna, un aigua blana. - sistiarna, sistiarnes cisterna
sitá, sitás – yo me sito, sites, site, sitém o sitám, sitéu o sitáu, (se) síten – si yo me sitára – sitaré – sitaría – sitán (g) citar
sita, sites, quedá en algú an algún puesto, per a festejá o firmá al notari cita
sitará (sitá) citará
sitat, sitada (sitá) citado
sitiat, sitiá, voltat sense pódre ixí, a una guerra, com los sitios de Saragossa. sitiado
situ (in) – al puesto (latín) in situ, en el sitio
situá, situás – yo me sitúo, sitúes, sitúe, situém o situám, situéu o situáu, sitúen – situára – situaría – situaré – situán (g) situar
situada, situat, situades, situats – sito a Beseit situada
situasió, situassió – situassións, situasións situación, situaciones
situats situados
siudadá, siudadáns, habitáns de una siudat ciudadano, ciudadanos
siudadana ciudadana, ciudadanas
siudat, siudats – história de dos siudats – la siudat no es per a mí (Paco Martínez Soria) ciudad, ciudades
siudats ciudades
sivada, sibada, sivá, sibá, sereal cebada
sivil, sivils – guardia sivil, un guardiassivil es un arenque, sardina salada de cubo civil, civiles
sivilisá civilizar
sivilisat, sivilissat, sivilissada, sivilisada civilizado, civilizada
sivils civiles
Sixanta, 60, sissanta Sesenta 60
sixantía, cumplí los 60, abáns jubilás jubilación
so, só, sonido, sóns, sonidos sonido, sonidos
sobín, assobín, a sobín a menudo
sobrá – sobro, sobres, sobre, sobrém o sobrám, sobréu o sobráu, sóbren – sobraría – sobrára – sobrará minjá – sobrat – sobrán (g) sobrar
sobra, les sobres (les obres es un atra cosa) – remostróns, rechauche sobra, sobras
sobrabe, sobráe sobraba
sobraben, sobráen sobraban
sobradero, a un pantano per aon sen va l´aigua cuan está ple sobradero
sobrarán sobrarán
Sobrarbe, comarca de Huesca Sobrarbe
sobrat, sobrada, sobrats, sobrades sobrado, sobrada, sobrados, sobradas
sobre Sobre – sobra
sobre - cóntam algo sobre lo teu viache a Italia cuéntame algo sobre tu viaje a Italia
sobre, sobres, per a una carta, cartes sobre, sobres
sobrenóm, mote, apodo sobrenombre, apodo, mote
sobrepassá sobrepasar
sobrepassabe sobrepasaba
sobrepassán sobrepasando
sobrepasse sobrepasa
sobrepássen sobrepasan
sobreportabe, sobreportá, com soportá soportar
sobressaltat, sobressaltada, assustat, assustada sobresaltado, sobresaltada
sobrestán, capatás majó de una obra de construcsió – mote de Valderrobres, Ber (Ber + Segura, abáns Casa Falgás)



sobrestante, capataz mayor de una obra de construcción.
sobret, sobrets de sucre, sobre minut sobrecito, sobrecitos
sobretot, sobre tot, sobre totes les coses sobre todo, todas
sobrevíndre sobrevenir
sobrevíndreli sobrevenirle
sobrevíndretos sobreveniros
sobrevingut, sobrevinguts sobrevenido, sobrevenidos
sobreviure , sobrevic, sobrevíus, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevíuen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda sobrevivir
sobreviuríe sobreviviría
sobria, sobries, que no ha begut, serena Sobria, sobrias
sobriamen sobriamente
sobriedat sobriedad
sobrio, sobrios, que no han begut, sereno sobrio, sobrios
soc (dormí com un), soca de lleña dormir como un leño
soc (yo) yo soy
soc de fusta, socs zueco, zuecos
soca (fes lo) hacerse el tonto, http://dle.rae.es/srv/fetch?id=YB9udMs
soca de un ábre – zoquet leño de un árbol – zoquete
soca, soques raíz y parte de tronco de un árbol
soca, soques – rabassa leño, leños
socarrat, sucarrat, socarrada, sucarrada – que s´ha fet massa al foc, s´ha quedat negre, socarraét a Valénsia - cremat, torrat, recremat socarrar, quemar, tostar, requemar
socarrón, socarrona - burlón, guassón, irónic, picardíes, somarda socarrón, socarrona, burlón, guasón, irónico, pícaro, solapado, astuto, ladino, taimado
socórre, ajudá an algú (que demane socorro o no) socorrer
socorréulos socorredlos
socorríe socorría
socorro, socorros socorro, socorros
sodomía, fótres pel cul, donás pel cul, ve de Sodoma y Gomorra (encara que entonses no féen aná cap gomorra) de la Biblia sodomía
sofá, sofás sofá, sofás
sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré sofocar
sofocada, sofocades sofocada, sofocadas
sofocat, sofocats sofocado, sofocados
sofoco, sofocos – yo me sofoco Sofoco, sofocos – yo me sofoco
sofoque sofoca
sofóquen, sofoquen sofocan
sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé) azufre
sofrira, sufriguera sufriese, sufriera
sogra, sogres – matassogres suegra, suegras
sogre, sogres suegro, suegros
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes
sogueta, cordeta, soguetes, cordetes, llas groc per als catanazis
 llas groc per als catanazis

soguita, cuerdecita
soja soja
sol, sols – sola, soles – a soles solo, solos, sola, solas – a solas
sola sola
solá solar
sola, soles – de la sabata, abarca suela, suelas
solada, solades – la solada del vi, del oli – solades (olives, ameles) an terra precipitado del vino – muchas olivas en el suelo
solamén, solaméns de una casa, paret – per a fels, cridéu a Tomás y Ángel Guimerá Lorente, excavassións Matarraña y com diu Alberto Tejedor Tello del bar de les eres de Beseit, Tomás esgarrapaciones cimiento, cimientos
solar (placa) placa solar
solás solares
solc, solcs fets en un aladrecavallóns, caballóns surco, surcos hechos por un arado
solcs surcos
soldá – soldo, soldes, solde, soldém o soldám, soldéu o soldáu, sólden – soldaría – soldára – soldaré soldar
soldat, soldats – del ejérsit – de soldá – mal soldat : cuan algú está de peu, per detrás li fas avansá los ginolls cap a dabán soldado, soldados – del ejército – de soldar – mal soldado
soldats soldados
sóldre – solgo, sols, sol, solém, soléu, sólen (víndre) Soler – suelo venir
soledat soledad
soledats soledades
solém solemos
solemne solemne
solemnemen solemnemente
solemnidat solemnidad
solen suelen
soles solas
soles solas
soles – a soles (sol, sola) Suelas – a solas
solet solito
soleta solita
solgo suelo
solidaridat solidaridad
solíe solía
solíen solían
solisitá, solissitá solicitar
solisitada solicitada
solisitades, solisitáes solicitabas, solicitadas
solisitut solicitud
solíssita solícita
solissitabe solicitaba
solissitaben solicitaban
solissitadó, solissitadós solicitador, solicitadores
solissitál solicitarlo
solissitánla solicitándola
solissitut solicitud
sólit, sólits sólido, sólidos
solitári, solitáris solitario, solitarios
solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells solitaria, solitarias – parásito del intestino
soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia) pocilga
sols solos
solsida enrunada, caída
solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra) enrunadas, arruinadas, que han caído
solt, solts suelto, sueltos
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles soltar, aflojar – sacar las ovejas
solta, soltes suelta, sueltas
soltabe, soltáe soltaba
soltaben, soltáen soltaban
soltán soltando
soltare soltara, soltase
soltat (ham) soltado
soltáu soltáis
solte suelta
solté, soltés – mosso vell soltero, solteros – mozo viejo
solten, sólten sueltan
soltera, solteres soltera, solteras
soltero, solté, solteros, soltés – mosso vell, mossos vells soltero, solteros – mozo viejo
soltes sueltas
soltéu soltáis
solto suelto
solton suelten
solts sueltos
solusió, solusións – ficá una cosa en ássit sulfúric es una dissolusió; dissóldre a tots los catanazis en ássit es la solusió solución, soluciones
solusioná, solussioná solucionar
solusionada, solusionades solucionada, solucionadas
solusionat, solusionats solucionado, solucionados
solvén, acreditat, acomodat, adinerat, responsable, serio, cumplidó, pagadó solvente, acreditado, acomodado, pudiente, adinerado, responsable, serio, cumplidor, pagador
solventa (ella es) solvente (ella es)
som – en mallorquí, jo som es yo soc Somos – en mallorquín, jo som es yo soy
somarda : una persona que te la fot en clave de humor, sabén be lo que diu. - que té sorna, irónic, sarcástic, NO es un grassiós com Josep Miquel Gracia Zapater de La Codoñera persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
sombra, sombres – vore umbría, ombría sombra, sombras
sombrejades, sombrejada sombreadas, sombreada
sombrejat, sombrejats sombreado, sombreados
sombrero, sombreros – de palla, mejicano sombrero, sombreros
sombres sombras
sombreta sombreta
sombreta, sombretes sombrita, sombritas
sombrío, se diu ombriós, umbriós sombrío
somera, ligera, breve, insustansial, resumida, ligera, superfissial – a Cataluña, la burra y bruta de Ana Gabriel per ejemple somera, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial
somero, ligero, breve, insustansial, resumit, leve, superfissial somero, sucinto, ligero, breve, insustancial, resumido, leve, superficial
sometím, sométrem someterme
sometixgo someto
sométre Someter - imponer, dominar, sujetar, sojuzgar, subyugar, reducir, reprimir, contener, vencer, supeditar, oprimir, domar, conquistar, mostrar, ofrecer, exponer, proponer, sugerir, plantear, expresar, presentar, formular, brindar, encomendar, delegar, doblegarse, entregarse, capitular, rendirse, claudicar, humillarse, obedecer
sométremos someternos
sométres someterse
sometuda, sometudes sometida, sometidas
sometut, sometuts sometido, sometidos
somni, somnis (ensomiá) – ting son sueño, sueños – tengo sueño
sompa, sompes, zompa, zompes torpe, tonta
sompo, sompos, zompo, zompos torpe, tonto, http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=zompo
son (ting), sons tengo sueño
són cares son caras
son pare, sons pares su padre, sus padres
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat sonar
sona, zona, sones, zones zona, zonas
sonabe, sonáe sonaba
sonada, sonades sonada, sonadas – loca, locas
sonáen o sonaben sonaban
sonán sonando
sonánse sonándose
sonás los mocs sonarse los mocos
sonat, sonats Sonado – loco
sonata, sonates sonata, sonatas
sonda, sondes sonda, sondas
sondeo, sondeos sondeo, sondeos
sondormit , adormit, sondormida, adormida adormilado, adormilada, dormido, dormida
sone suena
sonen suenan
sones suenas
sonido (so), sonidos sonido, sonidos
sónon suenen
sonorissassió sonorización
sonreíe sonreía
sonrién sonriente
sonriénli sonriéndole
sonriéns sonrientes
sonriénse sonriéndose
sonrisa, sonrissa sonrisa
sonrisses sonrisas
sonríu sonríe
sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía sonreir
sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero vago, perezoso
sonrosa, mandrosa, vaga, que té gossina o dropina vaga, perezosa
sonsacá sonsacar
sopá, sená cenar
sopa, sopes sopa, sopas
sopabe cenaba
sopán (g), senán cenando
soparán cenarán
soparém cenaremos
soparet, soparets – Opa quin soparet ! cenita, cenitas – Vaya qué cenica !
soparíen cenarían
sopat – Ahí de nit per a sopá vam sopá sopes de timó cenado – Ayer noche para cenar cenamos sopas de tomillo
sope cena
sopen cenan
Sopes – A Beseit, mote, los germáns Sopes cenas
sopesá sopesar, calcular, considerar, ponderar, valorar, apreciar, tantear
sopesabe, sopesáe sopesaba
sopesán sopesando
soplete, sopletes soplete, sopletes
sopo ceno
sopónsio, ataque, desmay, desvanessimén, marech, patatús, síncope, telele, mal de esfelísia (apoplejía, embolia, ictus) soponcio, ataque, desmayo, desvanecimiento, mareo, patatús, síncope, telele, apoplejía, pataleta
soport (aon se apoye algo), soports soporte, soportes, apoyo, apoyos
soportá, soportás – soporto, soportes, soporte, soportém o soportám, soportéu o soportáu, sopórten – soportaría – soportára – soportaré soportar, aguantar
soportabe, soportáe soportaba
soportaben, soportáen soportaban
soportable, soportables soportable, soportables
soportál, soportála soportarlo, soportarla
soportáles, soportáls soportarlas
soportán(g) soportando
soportará soportará
soportaríeu soportaríais
soportat, soportats soportado, soportados
soportáu soportáis, soportarlo
soportáu, soportéu soportáis
soporten soportan
sopte (de), de repén de repente
soqueta, zoqueta : com un guan de fusta per a segá en la fals, falz, es com un soc guante de madera, zueco, para segar con la hoz
soquete, zoquete, tarugo, taco, soca, mendrugo, corrusco, cuscurro, churrusco, bruto, ignorán, torpe, mentecato, soc, zote, tonto, encantat, imbéssil, bobo, idiota, memo


Javier Giralt Latorre
Javier Giralt Latorre sap mol sobre lo chapurriau de La Litera

zoquete, tarugo, taco, leño, calce, mendrugo, corrusco, cuscurro, cantero, churrusco, bruto, ignorante, torpe, mentecato, zote, tonto, imbécil, bobo, idiota, memo
Sordera – Siñora, está vosté mol gorda ! Sí, com una tápia. sordera
sordet, sordeta, sordera sordito, sordita, sordera
sorna – vore somarda sorna, ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
soroll, sorolls ruido, ruidos
sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) mover
sorolláe o sorollabe (se) movía
soróllamela (Ignacio) muévemela (Ignacio)
sorollás moverse
soróllatela
sorollátela
muévetela
movértela
sorollet, sorollets ruidito, ruiditos
sorollina, sorollines mucho ruido
sorolls ruidos
sorprén sorprende
sorprendén, sorprendéns sorprendente, sorprendentes
sorpréndrels sorprenderles
sorprengue sorprenda
sorprengut, sorprenguts, sorprés, sorpresos sorprendido, sorprendidos
sorprés, sorprengut, sorpresos, sorprenguts sorprendido, sorprendidos
sorpresa, sorpressa, sorpreses, sorpresses - si a una monja la detenen, es una sor presa ? sorpresa, sorpresas – si a una monja la detienen, es una sor presa ?
sorpreses sorpresas
sorsida (una paret) Pared que se ha caído
sorsit (un maset) Masía que se ha caído
Sort (la) : un tros de horta a Beseit, a ma dreta baixán desde San Gregori a la fon del pas. trozo de huerta en Beceite
sort, a sorts suerte, a suertes
sort, sord, sorda, sorts, sords, sordes sordo, sorda, sordos, sordas
sortejá sortear
sorteo, sorteos, sortech, sortechos sorteo, sorteos
sortija, joya, anell, aro, etc sortija, anillo, aro, etc
sorts (a) suertes
sospecha, sospeches sospecha, sospechas
sospechabe, sospecháe sospechaba
sospechán sospechando
sospechánu sospechándolo
sospecháreu sospecharais
sospechat sospechado
sospeches sospechas
sospeches (tú) sospechas
sospechós, sospechosos sospechoso, sospechosos
sospechoses sospechosas
sospesá (pes) levantar un peso, pesar
sospesáe, sospesabe (pes) aguantaba un peso
sospesál, sospesáls levantarlo para ver el peso
sossa, sosses – adj – sosa cáustica per a fé sabó “de Marsella” natural, en oli o greix, grassa, sagí sosa, sosas
sossegá, sossegás - tranquilisás, apassiguás, serenás, aplacás, relajás, calmás, amansás, moderás sosegar, tranquilizar, apaciguar, serenar, aplacar, relajar, calmar, amansar, moderar
sossegada, sossegades, assossegada, assossegades sosegada, sosegadas
sosségat, assosségat sosiégate, tranquilízate
sossegat, assossegat, passífic, reposat, tranquil, apassible, serio, de bon juissi, imperturbable, silensiós sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso
sossegat, sossegats, asossegat, asossegats sosegado, pacífico, reposado, plácido, pausado, tranquilo, apacible, serio, juicioso, imperturbable, silencioso
sossial, sossials social, sociales
Sossialisme – NAZI ve de la paraula NAtionalsoZIalismus, sossialisme nassional, y lo fascisme de Mussolini tamé ere un movimén sossial Socialismo – nazi, nazismo, fascismo
sossials sociales
Sossiedat – bar de la sossiedat, a Valjunquera y datres pobles sociedad
sóssio socio
sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins
sossiolingüística, espessialidat del doctor Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins

sociolingüística
sossiopolítica sociopolítica
sosso, sossos soso, sosos
sosté sostiene
sostén, sosténs per a les mamelles, pits, cantrelles sostén, sostenes
sostenínli sosteniéndole
Sostíndre – sosting, sosténs, sosté, sosteném, sostenéu, sosténen – sostindría – sostinguéra – sostindré sostener
sosting sostengo
sostobá - sostobo, sostobes, sostobe, sostobém o sostobám, sostobéu o sostobáu, sostóben – sostobára – sostobaré – sostobaría – fé algo TOU mover algo, ahuecar
sostobat, sostobada movido, ahuecado
sotana, sotanes del retó, móssen sotana, sotanas
sótano, pis daball terra, cova, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba sótano, cueva, bodega, cripta, bóveda, subterráneo, catacumba
sou (vatros, vatres) sois
souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere.
sovín, sobín, assobín, a sovín a menudo
suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada sudar
suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría sudar
suába sudaba
suábe sudaba
suábes, suáes sudabas
suáda, suádes sudada, sudadas
suán sudando
suát, suáts sudado, sudados
suaumen suavemente
suave, suau, suaves, suaus suave, suaves
suavemen suavemente
Suaves – suábes, suáes Suaves – sudabas
suavet suavecito
suaveta, suavetes suavecita, suavecitas
suavets suavecitos
suavidat suavidad
suavisá suavizar
suavisán, suavissán suavizante
subastá subastar
subasta, subastes subasta, subastas
subastat subastado
subconsién subconsciente
subcontrata, subcontrates subcontrata, subcontratas
subcontratada, subcontratades subcontratada, subcontratadas
súbdit, súbdits - subordinat, dependén, vassallo, feudatari, siervo, tributari súbdito, súbditos, subordinado, dependiente, vasallo, feudatario, siervo, tributario
subdividí subdividir
subdividix subdivide
subín, a subín, assubín, sovín, a sovín, assovín a menudo
súbita (de repén) súbita
súbitamen súbitamente
subliminal, mensaje amagat subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso
submarines submarinas
submarino, submarinos, submarina, submarines submarino, submarinos, submarina, submarinas
submaríns, submarinos submarinos
subordiná subordinar
subordinada, subordinades subordinada, subordinadas
subrallat, subrallats, subrallada, subrallades subrallado, subrallados, subrallada, subralladas
substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona sustantivo, sustantivos
substrate, sustrate substrato
subterránea, subterránees subterránea, subterráneas
subterráneo, subterráneos subterráneo, subterráneos
suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc jugo, jugos, zumo, zumos
sucá (pa), de suc mojar (pan), de jugo, zumo
sucaina (suc), de pataques podrides zumo de alguna cosa podrida
sucarrá socarrar, quemar, tostar
sucarrat, socarrat - mote de Monroch, sucarrats, socarrats, sucarrada, sucarrades, socarrada, socarrades socarrado, quemado, tostado
sucessivamen sucesivamente
sucesso, sucessos, cas, lo que ha passat suceso, caso, lo que ha pasado
sucre azúcar
sucrera (la), sucreres (les) azucarero, azucareros
sucsió succión
sucsioná, chuplá, chupá succionar
sucsionán succionando
suculén, suculéns, suculento, suculentos, suculenta, suculentes - sabrós, sucós, nutritiu, sustansiós, bo, apetitós suculenta, suculentas, sabroso, jugoso, nutritivo, sustancioso, rico, apetitoso, sazonado
sucursal, sucursals sucursal, sucursales
sudeste, sureste sudeste
sudoeste, suroeste sudoeste
sudorífic, sudorífics, medissines per a fé suá sudorífico, sudoríficos
sueldo, sueldos, nómina, nómines, jornal, jornals sueldo, sueldos
sufijo de una paraula sufijo
Sufissién : prou – ya ne ting prou – sufissién a les notes de allacuanta Suficiente – ya tengo suficiente o bastante – suficiente en las notas de hace muchos años
sufissienmen suficientemente
sufissiéns suficientes


sufragá, pagá, subvensioná sufragar, subvencionar, subvenir, costear
sufrida (vore patida, patí) – esta roba es mol sufrida : que aguante be les taques y lo tráfec. Sufrida - resignado, paciente, tolerante, conforme, estoico, flemático, resistente, duro
sufríe, patíe sufría
sufrimén, patimén sufrimiento
sufrínlo, patínlo sufriéndolo
sufríssen, patíxen sufren
sufríu, patíu sufrís, sufrirlo
sugat, suát sudado
sugats, suáts sudados
sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida sugerir, proponer, insinuar, invitar, inspirar, recomendar, mencionar, aludir, evocar, recordar, parecer, semejar
sugerit sugerido
sugeríxque, sugeríxgue sugiera
suisa, suiza, suises suizas
suissidás suicidarse
suissidi, suissidis suicidio, suicidios
Suiza, Suisa, Suissa Suiza
suizo suizo
suizos, suisos suizos
sujessió sujeción, retención, fijación, atadura, inmovilización, constreñimiento, estancamiento, ligamento, unión, trabazón, sostenimiento
sujetánli, aguantánli sujetándole
sujeto, aguanto – sujeto y predicado sujeto
sulfhídric (ássit) sulfhídrico (ácido)
sulfúric (sulphur) sulfúrico
sultán, sultáns sultán, sultanes
sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma sumar
sumamen complicat sumamente complicado
sumats sumados
sumergí – sumergit, sumergida – afonat, afonada sumergir
sumergible, sumergibles, que se pot sumergí, afoná daball del aigua sumergible, sumergibles
sumergit, sumergits sumergido, sumergidos
sumicá : plorá, ploriquejá caén los mocs y aná absorbínlos, sense fé aná lo mocadó (sonás). lloriquear, llorar absorbiendo los mocos
suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada suministrar
sumissa, sumisses sumisa, sumisas
sumisso, sumissos, dóssil, manejable, obedién, humilde, subyugat, vassallo, esclau sumiso, sumisos, dócil, manejable, obediente, humilde, subyugado, vasallo, esclavo
suncha, oli de la llana que la fa impermeable y protegíx de parássits lanolina
suns, sons pares sus padres
suntuós suntuoso, espléndido, magnífico, lujoso, opulento, ostentoso, rico, soberbio, solemne, grandioso, excesivo, recargado
suñé, somier del llit somier de la cama
suó, suós sudor, sudores
suoráns (medissines per a fé suá) sudorantes
suós sudores
superá superar
superabe, superáe superaba
superaben, superáe superaban
superará superará
superat, superats superado, superados
superestrato (llengua) superestrato
superfíssie, superfíssies superficie, superficies
superió superior
superioridat superioridad
superiós superiores
superlatiu, lo mes amún, lo mes gran superlativo
supermercat, supermercats supermercado, supermercados
superstissió superstición
superstissións supersticiones
superstissiós, superstissiosos, superstissiosa, superstissioses supersticioso, supersticiosos, supersticiosa, supersticiosas
supervisá supervisar
supervisáu supervisarlo
supervivénsia supervivencia
suplemén, supleméns suplemento, suplementos
supletori, supletoris, supletoria, supletories supletorio, supletorios, supletoria, supletorias
suplí, reemplassá, sustituí, relevá, sussedí suplir, reemplazar, sustituir, relevar, suceder
suplicá suplicar
súplica, súpliques súplica, súplicas
suplicabe suplicaba
suplicáli suplicarle
suplicáls suplicarles
suplicánli suplicándole
suplicánlos suplicándoles, suplicándolos
suplíe suplía
suplíen suplían
supliques, suplíques (tú) suplicas (tú)
supondre, suposá suponer
supondríe supondría
supongám, suposém supongamos
suponíe, suposabe – su posabe Suponía – se lo ponía
suposá, supóndre - suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen suponer
suposaba (yo), suponía suponía
suposáen o suposaben suponían
suposat, suposats supuesto, supuestos
supose supone
suposém suponemos
supositori, supositoris es una cosa que te la pots fótre pel cul pel teu be supositorio, supositorios
suposo supongo
supost, suposta, suposat, suposada supuesto, supuesta
supra supra
supralabial, damún del labio supralabial
suprem, supremo (tribunal) supremo
suprema suprema
suquet, suquets zumito, juguito
sur sur
surá (v) = flotá com un suro flotar como un corcho
surf surf
surgén, surgéns, de surgí : brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí surgente, surgentes, de surgir : brotar, manar, salir, manifestarse, aparecer, asomar, alzarse, florecer
Surgí - brotá, chumá, maná, eixí aigua - manifestás, aparéixe, assomá, alsás, florí surgir
surocap de suro corchocabeza de corcho
surra, surres zurra, zurras
surrac, surracs, serrucho, serruchos, serra, serres - vore tronsadó per a dos persones sierra, serrucho – ver tronzador
surriaca, surriaques zurriaga, zurriagas
sursí, cusí zurcir, coser
sus! crit per a esbarrá als gossos – passa a fora ! Sus ! Grito para ahuyentar a los perros – pasa afuera !
suspéndre suspender
suspenguen suspendan
suspensió, suspensións suspensión, suspensiones
suspirá suspirar
suspiraben, suspiráen suspiraban
suspiráe o suspirabe suspiraba
suspirán suspirando
suspiret, suspirets suspirillo, suspirillos
suspiro, suspiros suspiro, suspiros
sussessió, sussesió (guerra de) sucesión (guerra de)
sussessivamén sucesivamente
sussessó, sussessós, sussessora, sussessores sucesor, sucesores, sucesora, sucesoras
sussodit susodicho
sussurrá – parlá baixet, mussitá, bisbisejá, cuchichejá, murmurá, runrunejá - divulgás, rumorejás, trassendí susurrar, musitar, bisbisear, cuchichear, murmurar, runrunear, divulgarse, rumorearse, trascender
sussurrabe o sussuráe – lo home que sussurabe als caballs Susurraba – el hombre que susurraba a los caballos
sussurro, sussurros susurro, susurros
sustánsia, sustánsies sustancia, sustancias
sustituída sustituída
sustituídes sustituídas
sustituiríe sustituiría
sustituiríen sustituirían
sustituít, sustituíts sustituído, sustituídos
sustituíx sustituye
sustitusió, sustitussió, sustitussións, sustitusións sustitución, sustituciones
sustituto, sustitut, sustitutos, sustituts, sustituta, sustitutes sustituto, sustitutos, sustituta, sustitutas
susto susto
sustos sustos
sustrate sustrato








sut (la), l´assut (árabe) azud (el)
sutil, leve, delicat, frágil, tenue, suave, vaporós, ingeniós, perspicás, agut, inteligén sutil, leve, delicado, frágil, tenue, suave, vaporoso, ingenioso, perspicaz, agudo, inteligente
sutilíssimes sutilísimas
sutilíssim sutilísimo