champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
3. Espigar, v., lat. spicare, épier, pousser en épis, se garnir d'épis.
Segon dever per temps espiga. Leys d'amors, fol. 36.
Selon la convenance il se garnit d'épis à temps.
Part. pas. Los blads comensavon a secar avan que fosen espigatz.
(chap. Los blats se escomensaben a secá abans de espigá, que estigueren o estaren espigats).
Petit Talamus de Montpellier. Martin, p. 152.
Les blés commençaient à sécher avant qu'ils fussent épiés.
CAT. ESP. PORT. Espigar. IT. Spigare, spicare.
(chap. espigá, espigás; espígol; espigolá: rebuscá, be espigues, olives, ameles que han caigut per les boches, etc. Una lletuga se espigue, les bledes, les cols se espiguen cuan se fan altes y perden les seues propiedats.)
Espieut, Espeut, Espiaut, s, m., lat. spiculum, épieu, pique, javelot, lance.
Mortz d' espieut feritz.
(chap. Mort ferit de pica, llansa; espeto, banderilla, puncha, pincho.)
ESP. Espiche (espeto, banderilla, pincho). PORT. Espeto. IT. Spiedo.
Espitlori, s. m., pilori.
Condemnat a estar en l' espitlori.
(chap. Condenat a está al pelleric.)
Cout. de Condom, Condamné à être au pilori.
PORT. Pelourinho. (chap. Pelleric. Fórnols, carré pelleric; lo de Valderrobres estabe a la plassa; lo de Queretes encara se veu al mich de la plassa. Pot sé que se trobo escrit en k final, pellerik.)
Espina, s. f., lat. spina, épine.
De ponhens espinas coronat.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
Couronné d'épines poignantes.
Fig. Terra de nostre cors non germene espinas de luxuria.
Trad. de Bède, fol. 52.
Que la terre de notre corps ne produise épines de luxure.
Loc. fig. Domna, rosa ses espina.
(chap. Dona, rosa sense espina.)
P. de Corbiac: Domna dels.
Dame, rose sans épine.
- Arête.
No te pesses de bo morcel t' engrais,
Ni qu' el te don sinon os o espina.
T. de Thomas et de Bernardo: Bernardo.
Ne t' imagine pas qu'il t' engraisse de bons morceaux, ni qu'il te donne sinon os ou arête.
CAT. ESP. Espina. PORT. Espinha. IT. Spina. (chap. espina, espines, tan de les roses, com dels peixos, com la corona de espines de Jesús.)
- Arbrisseau, aubépin. (N. E. Espino albar.)
E 'l flors pareys en l' espina.
Marcabrus: L' yverns.
Et la fleur paraît en l'épine.
Blanca com neus e flors d' espina.
(chap. Blanca com la neu y les flos del espino albar : blanques;
la argilaga, archilaga, ginesta, chinesta, fa les flos grogues.)
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Blanche comme neige et fleurs d'épine.
ANC. FR. Mais d'une chose m'esmervel
Qu'ele ot plus blanc col et poitrine
Que flour de lis, ne flour d' espine.
Roman de la Violette, v. 890.
2. Espinos, adj., lat. spinosus, épineux.
L' aybre es mot espinos.
(chap. L'abre (albre, arbre) es mol espinós.)
Plantas espinozas habundo trop en humor unctuoza.
(chap. Les plantes espinoses abunden mol en suc untuós, saba o humor untuosa.)
Eluc. de las propr., fol. 212 et 197.
L'arbre est très épineux.
Les plantes épineuses abondent beaucoup en humeur onctueuse.
CAT. Espinos. ESP. Espinoso. PORT. Espinhoso. IT. Spinoso.
3. Espinar, v., piquer d'épines.
Part. pas. Livratz a mort et espinatz.
Las espinas ab que J. C. fon coronatz e espinatz. V. et Vert., fol. 104.
(chap. Les espines en les que Jesucristo va sé coronat y punchat.)
Livré à mort et piqué d'épines.
Les épines avec quoi Jésus-Christ fut couronné et piqué.
CAT. ESP. Espinar. PORT. Espinhar. IT. Spinare.
4. Espinassar, v., piquer, couronner d'épines.
Part. pas. Per nostres obs fo vil tengutz...
Escarnitz et espinassatz.
Gui Folquet: Escrig trop.
Pour nos besoins il fut avili... déchiré et couronné d'épines.
Espinar, s. m., lat. spinachium, épinard.
Quatre livras de pezes, espinarx, etc.
Per alcuns que soperon lo vespre, per arencx et espinarx.
(chap. Per alguns que van sopá a la vesprada, per arencs – sardines de cubo, guardiassivils - y espinacs.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.
Quatre livres de pois, épinards, etc.
Pour aucuns qui soupèrent le soir, pour harengs et épinards.
CAT. Espinac. ESP. Espinaca. PORT. Espinafre. IT. Spinace.
(chap. Espinac, espinacs, los que minjabe Popeye.)
Espingala, s. f., espingarde, espingole, grande arbalète.
Dartz et espingalas traire. Leys d'amors, fol. 131.
Tirer dards et grandes arbalètes.
Per metre las espingualas e 'ls canos e las balestas de torn.
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
Pour mettre les espingoles et les canons et les balistes de tour.
ESP. PORT. Espingarda. IT. Spidgarda. (chap. Espingarda, espingardes, grans ballestes.)
Esplecha, s. f., revenu, profit, produit.
Esplecha était un terme générique, qu'on peut traduire par droit
d'usage. Il s'appliquait également: 1°. aux droits du seigneur qui levait l'esplecha sur les produits des terres des habitants; 2°. et pour ceux-ci, aux droits de chauffage, de pâturage et de défrichement, etc., dans les terres du seigneur.
Raymond Bérenger, en 1206, accorde aux citoyens d'Aix le droit pasturgandi, splenchandi, et bosqueinrandi.
Un titre de 1497 maintient aux habitants de Callians la faculté pastorgandi, eyssartandi, leignerandi, fusteiandi, glandeiandi et omnes esplechas faciendi.
Voyez Du Cange, t. III, col. 156 et 269.
Tota la esplecha menuda que es dins las bolas de la dicha maio.
Tit. de 1271. Arch. de la m. de Lentillac.
Tout le menu produit qui est dans les limites de ladite maison.
- Droit de pâturage.
Las aiguas... e la esplecha e las erbas.
Tit. de 1261. Arch. du Roy., J, 330.
Les eaux... et le droit de pâturage et les herbes.
Esplecha a III buous, si 'ls tenia.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876.
Droit de pâturage pour trois boeufs, s'il les tenait.
- Redevance, impôt.
Avien... esplecha cad an de cauls e de pors.
(chap. Teníen... esplecha cad' añ de cols y de porros.)
Levavo esplecha... de pors o de cauls... de totz los ortz.
Tit. de 1271. DOAT, t. CXLVI, fol. 148.
Avaient... chaque année redevance de choux et de porreaux.
Levaient redevance... de porreaux ou de choux... de tous les jardins.
- Jouissance.
Sobre l' us et l' esplecha de las aigas e dels boscx dels terradors.
Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 10.
Sur l'usage et la jouissance des eaux et des bois des territoires.
Als us e a l' esplecha e proffeys necessaris de la maio.
Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 7.
Aux us et à la jouissance et profits nécessaires de la maison.
2. Espleita, s. f., redevance, impôt.
Espleita d' ous e de formagues e de fe e de pailla.
(chap. Espleita d' ous y de formaches y de fenás y de palla.)
Tit. de 1187. DOAT, t. CXIV, fol. 152.
Redevance d'oeufs et de fromage et de foin et de paille.
3. Esplec, Espleg, Esple, Espleit, Espley, s. m., revenu, profit, produit. Dels digs terradors e dels esplecs e de las usansas dels digs locs.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876.
Desdits territoires et des revenus et des usances desdits lieux.
Car non esper espleg
De m' amiga.
Giraud de Borneil: Si 'l cor no.
Car je n'espère profit de mon amie.
De Niort pert la rend' e l' espley.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Perd la rente et le profit de Niort.
Los digs terradors e 'ls pasturals e 'ls esplecs.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876.
Lesdits territoires et les pâturages et les produits.
- Jouissance, service.
Aprop l' austor ven esparvier...
Tan es cortes, pros et adreitz,
Mas trop pauc dura sos espleitz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après l'autour vient l'épervier... tant il est aimable, courageux et adroit, mais son service dure très peu.
Aian us et esplec el boscx e dels boscx.
Sobre l' us et l' esplec de las aigas et dels boscx dels terradors.
Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 12 et 10.
Aient usage et jouissance au bois et des bois.
Sur l'usage et la jouissance des eaux et des bois des territoires.
- Abondance, satiété, excès.
Adv. comp. En aissi tres jorns paisetz lo
Non a esple mas per razo...
E cascun jorn lo paisetz be
De bonas carns tot a esple.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Nourrissez-le ainsi pendant trois jours non à l'excès, mais raisonnablement...
Et chaque jour nourrissez-le bien de bonnes viandes tout à satiété.
ANC. FR. Del harneis pristrent à grant espleit,
E merveillus gain i unt feit.
Marie de France, t. I, p. 416.
4. Explectacio, s. f., usage.
Prescriptio, explectacio et possessio de temps.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 91.
Prescription, usage et possession de temps.
5. Esplechiu, Espleitiu, Esplechieu, s. m., droit de pâturage.
Las aiguas e 'ls bosz e 'ls esplechieus.
Tit. de 1259. Arch. du Roy., J, 330.
Les eaux et les bois et les droits de pâturage.
Et esplechius et azemprius.
Tit. de 1244. Arch. du Roy., J, 330.
Et droits de pâturage et droits de parcours.
Els usatges e 'ls espleitius.
Tit. de 1196. Arch. du Roy., J, 323.
Les usages et les droits de pâturage.
Azemprius et esplechius.
Tit. de 1207. Arch. du Roy., J, 323.
Droits de parcours et droits de pâturage.
E 'ls usatges e 'ls espleitius e 'ls homes.
Tit. de 1197. Arch. du Roy., J, 330.
Et les usages et les droits de pâturage et les hommes.
Les
coses podíen habé passat de consevol atra manera y, sin embargo,
van passá aixina. Daniel, lo Mussol, desde lo fondo dels seus onse
añs, lamentabe lo curs dels acontessimens, encara que u acatare com
una realidat inevitable y fatal. Después de tot, que son pare
aspirare a fé dell algo mes que un formaché ere un fet que honrabe a son pare. Pero per lo que an ell li afectabe... son pare enteníe
que aixó ere progressá; Daniel, lo Mussol, no u sabíe
exactamen. Que ell estudiare lo Bachillerat a la siudat podíe sé, a
la llarga, efectivamen, un progrés. Ramón, lo fill del
boticari, estudiabe ya pera abogat a la siudat, y cuan los visitabe,
durán les vacassións, veníe tot pujat com un pavo real y los
mirabe a tots per damún del muscle; inclús al eixí de missa los
domenges y festes de guardá, se permitíe corregí les paraules que
don José, lo mossen, que ere un gran san, pronunsiare desde lo
púlpito. Si aixó ere progressá, lo anássen a la siudat a
escomensá lo Bachillerat, constituíe, sense cap duda, la basse de
este progrés. Pero
a Daniel, lo Mussol, li bullíen moltes dudes al cap en este
respecte. Ell creíe sabé tot
lo que pot sabé un home. Lligíe de correguda, escribíe pera fés
entendre y coneixíe y sabíe aplicá les cuatre regles. Ben mirat,
poques coses mes cabíen a un servell normalmen dessarrollat. No
obstán, a la siudat, los estudis de Bachillerat constaben, segóns
díen, de set añs y, después, los estudis superiós, a la
Universidat, de uns atres tans añs, per lo menos. ¿Podríe ñabé
algo al món que nessessitare catorse añs de esfors, tres mes dels
que ara teníe Daniel? Seguramen, a la siudat se pert mol lo tems -
pensabe lo Mussol - y, a fin de cuentes, ñaurá qui, al cap de
catorse añs de estudi, no pugue diferensiá un vilero de una
cardelina o una boñiga de un cagalló. La vida ere aixina de rara,
absurda y caprichosa. Lo cas ere traballá y afanás en les coses
inútils o poc práctiques. Daniel,
lo Mussol, se va girá al llit y les molles del seu somier de ferro
van chirriá desagradablemen. Que ell recordare, esta ere la primera
vegada que no se adormíe només caure al catre. Pero esta nit teníe
moltes coses en qué pensá. Demá, pot sé, ya seríe tart. Pel
matí, a les nou en pun, agarraríe lo rápit cap amún y se
despediríe del poble hasta Nadal. Tres mesos tancat a un internat. A
Daniel, lo Mussol, li va pareixe que li faltabe aire y va respirá en
ansia dos o tres vegades. Va pressentí la escena de la partida y va
pensá que no sabríe aguantás les llágrimes, per mes que lo seu
amic Roque o Roc, lo Moñigo, li diguere que un home ben home no té
que plorá encara que se li mórigue son pare. Y lo Moñigo tampoc
ere consevol cosa, encara que tinguere dos añs mes que ell
y encara no haguere escomensat lo Bachillerat. Ni lo escomensaríe
may, tampoc. Paco, lo ferré, no aspirabe a que lo seu fill
progressare; se conformabe en que fore ferré com ell y tinguere prou
habilidat pera moldejá lo ferro al seu capricho. ¡Éixe sí que ere
un ofissi majo! Y pera sé ferré no fée falta estudiá catorse añs,
ni tretse, ni dotse, ni deu, ni nou, ni cap. Y se podíe sé un home
fort y gigán, com u ere son pare del Moñigo. Daniel,
lo Mussol, no se cansabe may de vore a Paco, lo ferré, dominán lo
ferro a la forja. Lo embelessaben aquells antebrassos grossos com a
branques de olivé, cuberts de pel espés y roijot, musculosos y
plens de ñirvis. Seguramen Paco, lo ferré, eixecaríe la cómoda de
la seua habitassió en un sol dels seus imponéns brassos y sense
ressentís. Y de la seua pitralera, ¿qué? assobín lo ferré
traballabe en samarreta y lo seu pitral de Hércules pujabe y
baixabe, al respirá, com si fore lo de un elefán ferit. Aixó ere
un home, y no Ramón, lo fill del apotecari, arguellat, tiesso y
blang com una mossa mórbida y presumida. Si aixó ere progrés, ell,
dessididamen, no volíe progressá. Per
la seua part, se conformabe en tindre una parella de vaques, una
formachería menuda y lo insignificán vergé de detrás de la seua
casa. No demanabe mes. Los díes laborables fabricaríe formaches,
com son pare, y los domenges se entretindríe en la escopeta, o sen
aniríe al riu a peixcá truches o a fé una partida al corro de
birles. La
idea de marchá li empreníe lo cor a Daniel, lo Mussol. Per la bada
de enterra se filtrabe la llum de la planta baixa y esta llum se
fixabe al techo de una manera obsessiva. Hauríe de passá tres mesos
sense vore aquell fil fosforessén y sense escoltá los moviméns
silensiosos de sa mare en les faenes doméstiques; o los gruñits
aspres y secs de son pare, sempre malhumorat; o sense respirá
aquella atmósfera densa, que
entrabe ara per la finestra uberta, feta de aromes de fenás ressién
segat y de boñigues seques. Deu meu, qué llargs eren tres mesos!
Podíe habés rebelat contra la idea de marchá, pero ara ya ere
tart. Sa mare ploriquejabe unes hores abáns, al fé juns lo
inventari de la seua roba. -
Mira, Danielet, fill, estos són los teus llansols. Van marcats en
les teues inissials. Y estes són les teues camisetes. Y estos los
teus cansonsillos. Y los teus calsetíns. Tot va marcat en les teues
lletres. Al colegio ne siréu mols y de un atre modo es possible que
se perguen. Daniel,
lo Mussol, notabe a la gola com un nugo, un cos extrañ. Sa mare se
va passá lo envés de la ma per la punta del nas arremangada y se va
torcá los mocs. "Lo momén té que sé mol espessial cuan la
mare fa assó que atres vegades me prohibix fé a mí", va pensá
lo Mussol. Y va sentí uns sinsés y apremiáns dessichos de plorá. La
mare va seguí: - Cuídat y cuida de la roba, fill. Saps be lo que a
ton pare li ha costat tot aixó. Som pobres. Pero ton pare vol que
sigues algo a la vida. No vol que traballos y patixques com ell. Tú
- lo va mirá un momén de frente - pots sé algo gran, algo mol gran
a la vida, Danielet; ton pare y yo ham volgut que per natros no
quedo. Se va ensumá los mocs y se va quedá en silensio. Lo Mussol
se va repetí: "Algo mol gran a la vida, Danielet", y
va moure convulsivamen lo cap. No assertabe a compendre cóm podríe
arribá a sé algo mol gran a la vida. Y se esforsabe, tossudamen, en
compendreu. Pera nell, algo mol gran ere Paco, lo ferré, en lo seu
tórax inabarcable, en la seua esquena massisa y lo seu pel roch
abundán; en lo seu aspecte salvache y du com lo de un Deu primitiu.
Y algo gran ere tamé son pare, que tres estius atrás va fé baixá
un milá de dos metros de envergadura... Pero sa mare no se referíe
an esta classe de grandesa cuan li parlabe. Potsé sa mare dessichabe
una grandesa al estil de la de don Moissés, lo maestre, o com la de
don Ramón, lo apotecari, al que fée uns mesos que habíen fet
alcalde. Seguramen algo de aixó volíen sons pares pera nell. Pero,
a Daniel, lo Mussol, no li fascinaben estes grandeses. En tot cas,
preferíe no sé gran, ni progressá. Va pegá una volta al llit y se
va colocá pancha per aball, tratán de amortiguá la sensassió de
ansiedat que desde fée un rato li mossegabe al estómec. Aixina se
trobabe milló; dominabe, en serta manera, lo seu ñirviossisme. De
totes formes, pancha per amún o per aball, ressultabe inevitable que
a les nou del matí agarrare lo rápit cap a la siudat. Y adiós o
adéu tot, entonses. Si auncás... Pero ya ere tart. Fée mols añs
que son pare acarissiabe aquell proyecte y ell no podíe arriesgás a
desféu tot en un momén, pel seu capricho. Lo que son pare no va
pugué sé, volíe ara séu en ell. Cuestió de capricho. Los grans
teníen, a vegades, caprichos mes tossuts y absurds que los dels
chiquets. Passabe que a Daniel, lo Mussol, li habíe agradat, mesos
atrás, la idea de cambiá de vida. Y sin embargo, ara, esta idea lo
atormentabe. Fée casi sis añs que va sabé les aspirassións de son
pare respecte an ell. Don José, lo mossen, que ere un gran san, díe,
assobín, que ere un pecat espiá les conversassións dels demés. No
obstán, Daniel, lo Mussol, escoltabe assobín les converses de sons
pares al pis baix, durán la nit, cuan ell se gitabe. Per la esgella
del entarimat divisabe lo fogaril, la taula de pi, les banquetes, lo
sofá y tots los útils de la formachería. Daniel, lo Mussol, com un
cachap contra enterra, espiabe les conversassións desde allí. Ere
pan ell una costum. En lo murmull de les converses, pujabe de la
planta baixa la agrinosa auló de la collada y les esterilles brutes.
Li agradabe aquella auló de lleit fermentada, que punchabe al nas y
ere casi humana. Son
pare estabe tombat al sofá aquella nit, mentres sa mare arrepetabe
la taula y les sobres del sopá. Fée ya casi sis añs que Daniel, lo
Mussol, habíe sorprés esta escena, pero estabe tan sólidamen
vinculada a la seua vida que la recordabe ara en tots los detalls. -
No, lo mosso sirá un atra cosa. No u dudos - díe son pare -. No se
passará la vida lligat an este bang com un esclavo. Bueno, com un
esclau y com yo. Y, al di aixó, va soltá una palabrota y va fotre
una puñada. Aparentabe está enfadat en algú, encara que Daniel,
lo Mussol, no assertabe a sabé en quí. Entonses Daniel no sabíe
que los homens se enfaden a vegades en la vida y contra un orde de
coses que consideren irritán y desigual. A Daniel, lo Mussol, li
agradabe vore enfurruñat a son pare perque los seus ulls traíen
chispes y los músculs de la cara se li enduríen y, entonses teníe
una retirada a Paco, lo ferré. -
Pero no podem separámos dell - va di la mare -. Es lo nostre únic
fill. Si encara tinguerem
una chiqueta. Pero lo meu ventre está sec, tú u saps. Ya no podrem
tindre una filla. Don Ricardo va di, la radera vegada, que me hay
quedat estéril o erma com la de Lorca después del aborto. Son pare
va fé despenjás algúns sans del sel, entre dens. Después, sense
moures de la seua postura, va afegí: -
Díxau; aixó ya no té remey. No escarbos a les coses que ya no
tenen remey. La
mare va suspirá, mentres arreplegabe a un pot rovellat les molles de
pa abandonades damún de la taula. Encara va insistí débilmen: -
A lo milló lo chic no val pera estudiá. Tot aixó es prematuro. Y
un chic a la siudat coste mols dinés. Aixó pot féu Ramón, lo
boticari, o lo siñó juez. Natros no podem féu. No tenim
perres. Son pare va escomensá a donáli voltes nervioses a un
cacharro que teníe entre les mans. Daniel, lo Mussol, va compendre
que son pare se dominabe pera no aumentá lo doló de la seua dona.
Al cap de un rato va afegí: -
Assó anirá a la meua cuenta. En cuan a si lo chic val o no val pera
estudiá depén de si té doblers o no los té. Tú me compréns. Se
va ficá de peu y en lo gancho del fogaril va escampá los calius que
encara relluíen al foc baix. Sa mare se habíe assentat, en les mans
acribassades desmayades a la faldeta. De repén se sentíe baldada y
nula, absurdamen buida, indefensa. Lo pare se dirigíe an ella: -
Es cosa dessidida. No me faigues parlá mes de aixó. En cuan lo chic
cumplixque onse añs marchará a la siudat a escomensá lo grado. La
mare va suspirá, rendida. No va di res. Daniel, lo Mussol, se va
gitá y se va adormí fen conjetures
sobre qué volíe di sa mare en alló de que teníe lo ventre sec y
que se habíe quedat erma después del aborto.
zanguanga, indolente, vaga, perezosa, gandula, holgazana, embrutecida, necia, que rehúye del trabajo o la fatiga. Etimología : de zangón y el sufijo -ango
sanlluc, singlot, sanglot - del latín singŭltu, *singlŭttu per influénsia de glŭttīre. La forma dialectal sanlluc prové d'una adaptassió al nom de San Lluc. - Tráureli lo singlot an algú : assustál, assombrál
hipo, movimiento convulsivo, repetido y espasmódico del diafragma y la glotis, que impulsa el aire fuera de los pulmones, de forma sincopada y a intervalos regulares sin intervención de la voluntad, con un pequeño ruido característico.
sardines – les de cubo (solen sé arenques) se diuen guardiassivils – A la fonda Alcalá de Calaseit un plat típic son fesols tous (blangs) en sardina salada (de cubo) desmollada
lagartija , La lagartija es el diminutivo de "lagarto", y en diferentes países se utiliza como nombre común para denominar a algunas o todas las especies de ciertos géneros de las familias Lacertidae y Gekkonidae. En España, específicamente en las provincias de Cuenca y Palencia, "ligaterna" es un término equivalente a lagartija.
sarguera, vime – planta del género Salix - los vimes dels cabezudos de Beseit se féen de sarguera, normalmen prop dels estiradós y la fon del pas, mes aball del toll de les madrilles.
mimbre. El mimbre es una fibra vegetal que se obtiene de un arbusto de la familia de los sauces (género Salix, principalmente S. viminalis, pero también S. fragilis y S. purpurea) y que se teje para crear muebles, cestos y otros objetos útiles.
sária, sáries, sárria, sárries, sarrió
apero para los equinos, para transportar
sarmén, sarméns – lo cuento de María Sarmén, que sen va aná a cagá y se la va emportá lo ven
sarmiento, sarmientos
sarmentós, que pareix un sarmén
sarmentoso
sarmentosa, sarmentoses (máns)
sarmentosa, sarmentosas (manos)
sarpada, de sarpa
zarpazo, de zarpa
sarpades
zarpazos
sarpat, sarpats – agarrá an algú en un sarpat, en un bras apoyat a la cadera
satisfé – satisfet – satisfeta – satisfach, satisfás, satisfá, satisfém, satisféu, satisfán – si yo satisfaiguera o satisfera – satisfaría – satisfaré
satisfacer – satisfecho, satisfecha
satisfée
satisfacía
satisfél
satisfacerle
satisfémos
satisfacernos
satisfén
satisfaciendo
satisfet, satisfets
satisfecho, satisfechos
Satisfeta, satisfetes
satisfecha, satisfechas
satséns duros
700
satséntes pessetes
700
saúc
sauce
Sauló : tipo de arena que ña a Beseit, se fée aná per rentá, paregut a la arena que porten los sabóns industrials
tipo de arena
sauna, saunes
sauna, saunas
saurí, sahorí, saorí, zahorí : persona que falsamen diu que veu lo que está amagat, encara que sigue daball de terra, mentres no u cubrixque roba blava / lo saorí que trobe aigua, trobe saó, hay conegut a Ángel de Valjunquera, Bancho,
zahorí, del árabe zahuri ("geomante").
sauvia, salvia (sabaudum)
salvia
sava, saba (de un ábre)
savia de un árbol
savia, saba de un ábre
savia de un árbol
saxabe, saxáe – saxá be
Agitaba – agitar bien
saxada
agitada
saxán
agitando
saxofón, saxo
saxofón, saxo
saya, sayes
saya, sayas
scanner, escáner per a escanejá, scan inglés, fé una passada buscán algo
madalena, magdalena, bollo de masa de bizcocho normalmente presentado en un molde de papel acanalado
selestial
celestial
selestials
celestiales
selet
celito
selets
celitos
séli
serle
selibat
celibato
selidónia, seledónia
magdalena
selidónies, seledónies
magdalenas
sella, selles
ceja, cejas
sello, sellos
sello, sellos
sello, sellos
sello, sellos
selós
celoso
selosa, seloses
celosa, celosas
selosos
celosos
sels
celos – cielos
sels, se´ls, se los – sels ha fet un nugo a la gola
se les ha hecho un nudo en la garganta
seltzer, aigua en gas, sifó
seltzer, agua con gas, sifón
sélula, sélules
célula, células
sem, sems, semat, semada, semats, semades, dessustansiat, fruita que ha perdut lo suc, lo coló y lo gust / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo
Sense, estém sense dinés, aném sense frenos costa aball
sin
sensibilidat
sensibilidad
sensibilíssimes
sensibilísimas
sensible, sensibles
sensible, sensibles
sensiblemen
sensiblemente
sensill, sensills
sencillo, sencillos
sensilla, sensilles
sencilla, sencillas
sensillamen
sencillamente
sensilles
sencillas
sensillés
sencillez
sensillet, sensillets
sencillito, sencillitos
sensills
sencillos
sensó, sensós
sensor, sensores
sensorial
sensorial
sensorial, dels sentits
sensorial
sensorials
sensoriales
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta
seremónia, seremónies, sirimónia, sirimónies, del latín caerimōnĭa – selebrá una solemnidat – massa formalidat, trate afectat, exessíu, que no respón al sentimén del qui lo fa.
Sinforoso : Este nombre proviene de la raíz griega «συμφορα» (symphorá), al cual algunos autores le dan la interpretación de “acompañante”, sin embargo, su verdadero significado es “calamidad”, por lo que podría interpretarse como “lleno de desdicha”.
siniestro, siniestra - esquerra, zurda - que fa temó (sinister)
Siniestro – zurdo – que da miedo
sino – aixó no es un caball, sino un macho // si no fas aixó no ixirás
sino
sinsera, sinsé, sinsés, sinseres, que diuen la verdat
sincera, sincero, sinceros, sinceras
sinta, sintes
cinta, cintas
sinto, correcha
correa, cinto, cinturón, ceñidor
síntoma, síntomes
síntoma, síntomas
sintonisá (la tv, radio Matarraña), sintoniso, sintonises, sintonise, sintonisém o sintonisám, sintoniséu o sintonisáu, sintonísen – Matarranya Ràdio NO la sintoniséu, son catalanistes a matá, igual que comarquesnord.cat
sintonizar
sintos, correches
correas, cintos
sintura, sintures
cintura, cinturas
sinturó, sinturóns – sinto, sintos, correcha, correches – sinturó de asteroides
sirena, sirenes – les del mar : una vegada men vach trobá una, la vach mirá be y vach dí “per aón?” y la vach torná a aviá al mar – les de les ambulánsies
sofocá, sofocás – yo me sofoco, sofoques, sofoque, sofoquém o sofocám, sofoquéu o sofocáu, sofóquen – sofocára – sofocaría – sofocaré
sofocar
sofocada, sofocades
sofocada, sofocadas
sofocat, sofocats
sofocado, sofocados
sofoco, sofocos – yo me sofoco
Sofoco, sofocos – yo me sofoco
sofoque
sofoca
sofóquen, sofoquen
sofocan
sofre (sulphur, azufre), sofres – mecha de sofre per a cremá a dins de un carretell (o als lavabos de les chiques al institut de Valderrobres, que yo sé quí va sé)
solitária, solitáries – parássit del intestino, com una serp als budells
solitaria, solitarias – parásito del intestino
soll, solls del gorrino, eau de la soll (colonia)
pocilga
sols
solos
solsida
enrunada, caída
solsídes, de solsí, solsís - solsits – mas de Solsides a Valderrobres (Segarra)
enrunadas, arruinadas, que han caído
solt, solts
suelto, sueltos
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada – soltá les ovelles, tráureles del corral, dixáles soltes, pero lo pastó va en elles
persona que te la mete en clave de humor, sabe bien lo que dice – irónico, sarcástico, NO es un gracioso – sorna : ironía, socarronería, burla, retintín, guasa, intención, cinismo
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen – está sonat
sonar
sona, zona, sones, zones
zona, zonas
sonabe, sonáe
sonaba
sonada, sonades
sonada, sonadas – loca, locas
sonáen o sonaben
sonaban
sonán
sonando
sonánse
sonándose
sonás los mocs
sonarse los mocos
sonat, sonats
Sonado – loco
sonata, sonates
sonata, sonatas
sonda, sondes
sonda, sondas
sondeo, sondeos
sondeo, sondeos
sondormit , adormit, sondormida, adormida
adormilado, adormilada, dormido, dormida
sone
suena
sonen
suenan
sones
suenas
sonido (so), sonidos
sonido, sonidos
sónon
suenen
sonorissassió
sonorización
sonreíe
sonreía
sonrién
sonriente
sonriénli
sonriéndole
sonriéns
sonrientes
sonriénse
sonriéndose
sonrisa, sonrissa
sonrisa
sonrisses
sonrisas
sonríu
sonríe
sonriure - sonreíxco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen – si yo sonreiguéra – sonriuré – sonreía
sonreir
sonrós, mandrós, vago, dropo, gos, que té gossina o dropina, com Francisco Escudero
souvenir, suvenir, recuerdo comprat an algún viache
souvenir, recuerdo, utilizada muy comúnmente en el comercio refiriéndose a detalles o mercancías alusiva a un lugar o a un evento de cualquier tipo a la venta o que se adquiere.
sovín, sobín, assobín, a sovín
a menudo
suá – súo, súes, súe, suém, suéu, súen – si yo suára – suaré – suaría – suat, suada
sudar
suá – súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen – suára – suaré – suaría
subliminal, mensaje escondido, pero el modesto presente encerraba un mensaje subliminal: 'Espero que pronto esté bien para volver a viajar'." Miguel Bonasso
submarines
submarinas
submarino, submarinos, submarina, submarines
submarino, submarinos, submarina, submarinas
submaríns, submarinos
submarinos
subordiná
subordinar
subordinada, subordinades
subordinada, subordinadas
subrallat, subrallats, subrallada, subrallades
subrallado, subrallados, subrallada, subralladas
substantiu, substantius, sustantius, com tassa, vidre, cona
sustantivo, sustantivos
substrate, sustrate
substrato
subterránea, subterránees
subterránea, subterráneas
subterráneo, subterráneos
subterráneo, subterráneos
suc, sucs (succo en italiá) vore sucaina – al suc de compra, per ejemple de taronja, molta gen li diu zumo de taronja, y la gen jove fa aná mol mes zumo que suc