Mostrando las entradas para la consulta vivíe ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vivíe ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 18 de diciembre de 2018

qui no te conégue que te compro, Juan Valera

No mos atrevim a asseguráu, pero mos pareix que lo tío Cándido ere natural y veí de Beseit.

Pot sé que lo retó al batejál no li ficare lo nom de Cándido, sino que mes tart tots los que lo coneixíen y lo tratáen van escomensá a díli Cándido perque u ere mol.
En tot Aragó no ere possible trobá cap persona mes inossenta y sensilla. Y teníe mol bona pasta.
Ere generóscaritatiu y amable en tot lo món.
Com habíe heredat de son pare terra, olivés y una casa al poble y damún no tenie fills, encara que estáe casat, vivíe desahogat.

En la bona vida que se fotíe se habíe ficat de bon añ, gort, mol gort.

Acostumbráe o acostumáe a aná a vore com anáen les olives, montat a un burro pressiós que teníe. Lo tío Cándido ere mol bo, pero pesáe massa y pa no cansá al burro y ademés per a vore si se aprimáe li agradáe aná caminán pa no engordís més. Aixina que habíe agarrat la costum de aná caminán y torná igual del monte, portán al burro del ramal detrás d’ell.


qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera


Uns estudians del poble mol gamberros y bromistes lo van vore passá un día caminán en lo burro detrás, cuan ya tornáe de la finca dels olivás cap a casa y estáe entrán al poble per lo portal de Vilanova.

Ell anáe tan distret mirán los rafecs de les cases que no se va doná cuenta de que lo seguíen los estudians.

Un d’ells lo coneixíe de vista y de nom y ademés sabíe de les seues cualidats. Los u va contá als compañs y entre tots van pensá en gastali una broma.
Y cavilán quina siríe la milló, van maquiná péndreli lo burro, ademés si los eixíe be se podíen guañá unes perretes.
Tots van está de acord. Y a la auló dels dinés hasta van aplaudí de contens que estáen.
Dos de ells, ben calladets, aprofitanse de lo distret que anáe lo tío Cándido, se van arrimá per detrás y li van pendre al burro del cabestre. Un se va emportá al animal per la escalinata cap a la plassa y l’atre, lo mes atrevit y pocavergoña, se va quedá en lo cabestre a la ma, y va seguí caminán detrás del home com si fore lo burro.

Cuan lo que portáe lo burro ya habíe desaparegut pel cantó de la Felissidat, lo del cabestre va pegá un estiró del ramal que l’home portáe agarrat a la ma.

Lo tío Cándido se va girá y se va quedá pasmat al vore que en ves de portá lo burro detrás de ell, dúe un jove aguantán lo cabestre.

Al notá que lo tío Cándido ya lo miráe, mirán cap al sel, va dí:

- Alabat sigue Deu!

Lo tío Cándido, encara esglayat, va contestá:

+ Per sempre sigue beneít y alabat.

Lo estudián al vore que lo home lo escoltáe, va seguí parlán:

- Perdónom vosté, tío Cándido, tot lo mal que, sense vullgué, li estic fen patí. Pero li vach a contá la meua historia:
- Mon pare teníe dinés, y yo era un jugadó, pendensié, me agradáen les dones pero no estudiá. No adelantaba res. Cada día estudiaba menos. Mol enfadat, mon pare, me va aventá una maldisió, me va dí:
eres un burro y ojalá te tornos burro.

- Dit y fet. Sol acabá mon pare de di la maldisió, me vach quedá a cuatre potes, al mateix tems que vach notá que me creixíen les orelles y me eixíe coa.

Cuatre añs hay viscut sén un burro, pero pareix que mon pare me ha perdonat y li ha demanat a Déu nostre siñó que tornara a sé persona.
Y an este momén, grássies a Deu, acabo de torná a la forma de home.

Mol se va estrañá lo tío Cándido de aquella historia, pero li va doná pena lo estudián, lo va perdoná y li va dí que sen aniguere ascape a presentás a son pare y a fé les paus en ell.

En cuan u va sentí lo estudián, sen va aná corrén, despedinse del tío Cándido en llagrimetes als ulls y hasta volíe besali la ma de agraimén per lo favor tan gran que li habíe fet.

Encantat lo tío Cándido de la obra de caridat feta sen va entorná cap a casa, vivíe prop de La Pedra, sense cap burro al ramal y lo cabestre a la ma.

No li va contá a dingú lo que li habíe passat perque lo estudián aixina lay va demaná, afegín que si la gen sabíe que habíe sigut burro, u tornaríe a sé o, si acás se sabíe, la gen li diríe burro, lo que tamé li vindríe mal y a lo pijó no podríe acabá los estudis, com ell, arrepentit, volíe fe.

Los estudians van vendre lo burro a un gitano que vivíe a Valdarrores.

A les poques semanes ere fira y lo tío Cándido, que nessessitáe un burro, va baixá a peu pel Martinet a comprán un.

Se li va arrimá un tratán y li va dí que teníe un burro pa vendre, que si lo volíe ere per an ell. Y lo va portá a vórel.

Quina va sé la sorpresa del pobre tío Cándido cuan va reconeixe al burro que ell habíe tingut hasta fée uns dies y que se habíe convertit en estudián. Y va pensá:

- Seguramén este desgrassiat en ves de aplicás als estudis, ha tornat a fé maleses y son pare l´ha tornat a maldí y aquí lo tenim, burro un atre camí.

Seguidamén se va arrimá al burro y dissimuladamén, per a que no sen enterare lo tratán, li va di baixet a la orella:

Qui no te conegue, que te compro.

Y eixes paraules se han convertit en un refrán que encara se fa aná.

El burro del tío Cándido (versión de un cuento de Juan Valera)


Traducsió libre de Juan Valera. Luis Arrufat u ha traduít y yo hay fet cuatre cambis /

miércoles, 15 de enero de 2020

JORNADA CUARTA. NOVELA NOVENA.


JORNADA CUARTA. NOVELA NOVENA.

Micer Guiglielmo del Rosselló done a minjá a la seua dona lo cor de micer Guiglielmo Guardastagno, mort per nell y amat per nella; lo que sabénu ella después, se avíe de una finestra alta y se mate, y es enterrada en lo seu amán.

Habén acabat la história de Neifile no sense habé fet sentí gran compassió a totes les seues compañes, lo rey, que no volíe abolí lo privilegi de Dioneo, no quedán dingú mes per narrá, va escomensá:
Me s´ha ficat al pensamén, siñores, una história que tos fará sentí igual compassió o mes que la passada, perque mes alts van sé aquells als que los va passá y lo acsidén va sé mes roín que los que aquí se han contat hasta ara.
Debéu, pos, sabé que, segóns conten los provensals, a la Provensa va ñabé fa tems dos nobles caballés que teníen castells y criats. La un teníe per nom micer Guiglielmo de Rosselló y l´atre micer Guiglielmo Guardastagno; y com la un y l´atro eren mol avansats en les armes, se volíen mol y teníen per costum aná sempre a tots los torneos, justes o datres fets de armes juns y portán una mateixa divisa.
Y encara que cadaú vivíe al seu castell y estaben apartats la un del atre mes de deu milles, va passá que, tenín micer Guiglielmo de Rosselló una mol guapa y atractiva Siñora per dona, micer Guiglielmo Guardastagno, fora de tota mida y pese a la amistat y la compañía que ñabíe entre ells, se va enamorá de ella. Y tan va fé, ara en un acte ara en un atre, que la Siñora sen va acatá; y com sabíe que ere un caballé mol valén, li va agradá, y va escomensá a vóldrel hasta tal pun que ya no volíe res mes que an ell, y no esperabe mes que sé requerida per nell; lo que va passá poc tems después, y juns van está una vegada y un atra, volénse mol. Y aixina están juns, en poca discressió, va passá que lo home sen va acatá y se va enfadá mol, hasta tal pun que lo gran amor que li teníe a Guardastagno se va convertí en un odio mortal, pero u va sabé tíndre amagat com los dos amáns habíen tingut lo seu amor; y va dessidí matál.
Va passá que se va pregoná a Fransa un gran torneo; lo que lo de Rosselló en seguida lay va fé di a Guardastagno, y va maná díli que si volíe, aniguere aon ell vivíe y juns pensaríen si anáy y cóm. Guardastagno, contentíssim, va contestá que al día siguién sense falta aniríe a sená en ell. Rosselló, sentín alló, va pensá que habíe arribat lo momén de matál, y armánse, al día siguién, en uns homens seus, va montá a caball, y a una milla del seu castell se va ficá amigat esperánlo a un bosquet per aon seguramén passaríe Guardastagno; y habénlo esperat un bon rato, lo va vore víndre desarmat en dos homens seus jun an ell, tamé desarmats com ell, que no se temíe res de alló; y cuan lo va vore arribá an aquella part aon volíe, cruelmén y ple de rencor, en una llansa a la ma, li va eixí al pas cridán:
- ¡Traidó, eres home mort!
Y dit aixó li va aventá la llansa al pit. Guardastagno, sense pugué di res en la seua defensa ni cap paraula, va sé atravessat per aquella llansa, va caure an terra y poc después va morí. Los seus homens no habíen reconegut al que u habíe fet, van girá los caps als caballs, y lo mes depressa que van pugué van fugí cap al castell del seu siñó. Rosselló, desmontán, en un gaviñet va obrí lo pit de Guardastagno y en les seues mans li va traure lo cor, y fénlo embolicá en lo pendó de una llansa, va maná a un dels seus criats que lo portare; y habén manat a tots que dingú diguere una paraula de alló, va torná a montá a caball y, sén ya de nit, va torná al seu castell. La Siñora, que habíe sentit que Guardastagno habíe de víndre a sopá aquella la nit, y en grandíssim dessich lo esperabe, com no lo vee víndre, se va extrañá mol y li va di al home:
- ¿Cóm es aixó, siñó, que Guardastagno no ha vingut?
A lo que lo home va contestá:
- Siñora, hay sabut de la seua part que no pot arribá aquí hasta demá. De lo que la Siñora se va quedá bastán enfurruñada.
Rosselló, desmontán, va fé cridá al cuiné y li va di:
- Agarra aquell cor de jabalí y prepara lo milló plat que sápies; y cuan estigue a la taula, fésmel arribá en una escudella de plata. Lo cuiné, agarrán lo cor y ficán en alló tot lo seu arte y tota la seua períssia, lo va fé a trossets y li va ficá moltes espéssies, y va prepará en lo cor un manjar per a chupás los dits. Micer Guiglielmo, cuan va sé hora, en la seua dona se va assentá a la taula. Va víndre lo minjá, pero ell, per la malesa cometuda, va minjá poc. Lo cuiné li va enviá lo manjar, y lo van colocá dabán de la Siñora, mostránse ell aquella nit desganat. La Siñora, que no estabe desganada, va escomensá a minjássel y li va pareixe bo, per lo que sel va fotre tot. Cuan lo caballé va vore que la Siñora sel habíe minjat tot, va di:
- Siñora, ¿qué tal tos ha paregut este minjá?
La Siñora va contestá:
- Monsiñó, a fe que m´ha agradat mol.
- Aixina me ajude Deu com u crec - va di lo caballé- y no me maravillo si mort tos ha agradat lo que viu tos va agradá mes que datra cosa.
La Siñora, sentit aixó, se va quedá una mica callada, y después va di:
- ¿Cóm? ¿Qué es lo que me hau donat de minjá?
Lo caballé va contestá:
- Lo que hau minjat ha sigut lo cor de micer Guiglielmo Guardastagno, a qui com dona desleal tan volíeu; y podéu está segura de que ha sigut aixó perque yo en estes mans lay hay arrencat del pit.
La Siñora, escoltán aixó de aquell a qui mes que a dingú volíe, si va sentí doló no ña que preguntáu, y después de un rato va di:
- Hau fet lo que faríe un caballé desleal y roín, Vach sé yo, sense forsám ell, qui lo vach fé siñó del meu amor; no ell sino yo tenía que patí este cástic. No vullgue Deu que detrás de un minjá tan noble com ha sigut lo cor de un tan valén y cortés caballé com micer Guiglielmo Guardastagno ere, may caigue un atre minjá. Y eixecánse, per una finestra que estabe detrás de ella, sense pensássu ni un momén, se va aviá. La finestra estabe mol alta, per lo que al caure la Siñora no sol se va matá, sino que se va fé a trossets. Micer Guiglielmo, veén aixó, se va assustá mol, y li va pareixe que habíe fet mal; y va tíndre temó dels llauradós y del conde de Provensa. Va fé prepará los caballs y sen va aná de allí. Al matí siguién se va sabé per tota la comarca cóm habíe passat lo cas. Los del castell de micer Guiglielmo Guardastagno y los del castell de la Siñora, en grandíssim doló y plos van arreplegá los dos cossos. Los van enterrá juns a la capella del castell de la Siñora, y van escriure uns versos dién quí eren los que estaben allí sepultats, y la manera y la raó de la seua mort.


jueves, 12 de octubre de 2023

Lo burro mort.

Lo burro mort.

Una sagala que vivíe a un poble del Matarraña, Pepa,

Una sagala que vivíe a un poble del Matarraña, Pepa, va aná a comprali un burret a un llauradó agüelo de un poble de la vora. Este li va demaná 15.000 pessetes de antes. Lo agüelet, que se díe Arturo, va acordá en ella entregali lo animal en son demá. Pero al día siguién, lo llauradó li va di:

- U sentixco, Pepeta, pero tinc males notissies: lo burro se va morí ahí només anaten. -

- Bueno, - va di la Josefina, - entonses tórnom los meus dinés

Lo venedó va replicá:

- No puc. Me los vach gastá enseguida en una desmemoriada mula vella.

La Josefa li va di:

- Vale, es igual, dónom lo burro mort.

-  ¿Y pera qué? - va preguntá l' agüelo, - ¿Qué farás en ell? Ya lo están ataullán los buitres del Mas de Buñol pera fótressel. -

- Lo rifaré – va replicá la Pepa.

- ¿Estás allunada o qué? cóm has de rifá un burro mort? -

- Pos fénu; no li diré a dingú que está mort, per supost. -

Un mes después de esta conversa, lo llauradó se va topetá en la Pepa a fira de Valderrobres y li va preguntá:

-  ¿Qué va passá en lo ruquet?

Pepa li va contestá:

- Lo vach rifá, vach vendre singsens números a sincuanta pessetes cada un y me vach emburchacá 25.000 peles.

-  ¿Y dingú se va queixá? - va preguntá l' agüelo.

- Sol lo guañadó, Cacholet, – va di la Pepa -, pero an aquell estrangé li vach torná les 50 pessetes, li vach doná un beset y va callá.


Pepa va creixe y se va ficá a la política, hasta arribá a diputada de les Corts de Aragó. Después va sé senadora, que bona sopadora ya u ere, y hasta ministra y tot, y va torná al escañ del Senado, y aixina va aná movén les perres de tots y emburchacanse una bona part, apart del seu jornal. Hasta va agarrá una exedensia de la seua plassa de professora al institut de Valderrobres pera aná bambán, com fa Lambán, perque va trobá mols "burros morts" al seu camí, y los va aná rifán a mols saboquets.

Pero lo milló de esta historia es que ademés pot seguí trobán mols mes ases morts pel antic Prinsipat de Cataluña, y antics reinos de Valensia y Mallorca (y alguna somera) pera emburchacás mes perres.

Tú no hauríes de dixá que te venguen o rifon burros morts.

Estate alerta, obri los ulls, milló encara la men, lo criteri y lo sentit comú, que es lo menos comú dels sentits. Pensa en los teus fills y filles, en la teua familia que puje.

Tú pots ajudá a que paron de véndremos burros morts compartín esta charrada.

George Orwell (Eric Arthur Blair) va escriure unes paraules que traduíxco:

Un poble que tríe corruptes, inutils, sinics y traidós, no es cap víctima, es un compinchat o cómplice.

Als George Orwell noch Eric Arthur Blair war

jueves, 28 de enero de 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA TERSERA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA TERSERA.

Mitrídanes, envejós de la cortessía de Natán, anán a matál, sense conéixel, se trobe en ell. Este li diu cóm u té que fé, y después sel trobe a un bosquet, y, reconeixénlo, se avergoñix y se fa amic seu.

Cosa pareguda a un milacre los pareixíe a tots habé escoltat que un clérig haguere fet algo magnífic; pero acabanse ya la conversa de les siñores, li va maná lo rey a Filostrato que continuare; este va escomensá:

Nobles siñores, gran va sé la magnifissensia del rey de España y mol mes inaudita la del abat de Cluny, En una noveleta tos amostraré cóm un, per generosidat, a un atre que dessichabe la seua sang y lo seu espíritu, se va disposá a entregálsi y u haguere fet si aquell haguere vullgut péndrels. Es mol sert, si se pot doná fe a les paraules de algúns genovesos y de atres homens que han estat an aquelles terres, que a la part de Cata, va ñabé un home de linaje noble y ric sense comparassió, de nom Natán, que tenín una finca tocán a un camí per lo que casi obligadamen passaben tots los que desde Ponén a les parts de Lleváno de Lleván a Ponén volíen vindre, y tenín lo ánimo gran y liberal y dessichós de sé conegut per les seues obres, tenín allí mols mestres, va fé allí en poc tems construí una de les mes grans y riques mansións que may se hagueren vist, en totes les coses que eren nessessaries pera ressibí y honrá a gen noble. Y tenín mols bons criats, en festes a consevol que hi anabe o veníe fée ressibí y honrá; y tan va perseverá en esta loable costum que ya no sol al Lleván, sino al Ponén teníe fama. Y están ya carregat de añs, pero no cansat de la cortessía, va passá que va arribá la seua fama als oíts de un jove de nom Mitrídanes, de una terra no mol lluñ de la seua; este, veénse no menos ric que Natán, sentín sels de la seua fama y virtut, se va proposá o anulála en mes grans liberalidats; y fen construí una mansió pareguda a la de Natán, va escomensá a fé les mes desmedides cortessíes que may dingú habíe fet als que anaben o veníen per allí, y en poc tems se va fé mol famós. Ara be, va passá un día que, están lo jove completamen sol al pati de la seua mansió, una dona, que habíe entrat per una de les portes de la mansió, li va demaná almoina y la va tindre; y tornán a entrá per la segona porta hasta nell, la va torná a ressibí, y aixina sucessivamen hasta dotse vegades; y tornáni un atra vegada, li va di Mitrídanes: - bona dona, eres mol insistén en demaná - y no va dixá, sin embargo, de donáli una limosna. La agüeleta, sentides estes paraules, va di: - ¡Oh generosidat de Natán, qué maravillosa eres!, que per trenta dos portes que té la seua mansió, com esta, entrán y demanánli almoina, may me va reconeixe (o al menos u fée vore) y sempre ne vach tindre; y aquí no hay entrat mes que tretse y hay sigut reconeguda y empresa. Y dién aixó, sense torná mes, sen va aná.
Mitrídanes, al sentí les paraules de la agüela, com escoltá aixó de la fama de Natán u considerabe disminussió de la seua, se va enfadá y va di:

- ¡Ay, triste de mí! ¿Cuán alcansaré la generosidat de les grans coses de Natán, que no sol no lo puc superá, sino que en les coses menudetes no puc ni comparám? Me canso en vano si no lo fach desapareixe de la terra; aixó, ya que la vellesa no sel emporte, convé que u faiga yo en les meues propies mans.

Y en este ímpetu se va eixecá, sense díli a dingú la seua intensió y, montán a caball en pocs acompañáns, al cap de tres díes va arribá aon vivíe Natán; y habénlos manat als seus compañs que faigueren vore que no lo coneixíen y que se procuraren un albergue hasta que ressibigueren dell datres ordens, arribán allí al tardet y están sol, no mol lluñ de la hermosa mansió va trobá a Natán sol, sense cap roba pomposa, que estabe passejánse. Mitrídanes, que no lo va coneixe, li va preguntá si podíe díli aón vivíe Natán.
Natán alegremen li va contestá: - fill meu, dingú an esta terra pot amostrátu milló que yo, y per naixó, cuan vullgues te portaré allí. Lo jove va di que li agradaríe pero que, si podíe sé, no volíe sé vist ni conegut per Natán; a lo que Natán va di:

- Tamé faré aixó, ya que u vols aixina.

Sen va aná en Natán, que va arrencá a charrá enseguida, cap a la mansió. Allí va fé Natán pendre a un dels criats lo caball del jove, y a la orella li va maná que arreglare en tots los de la casa que dingú li diguere al jove que ell ere Natán; y aixina se va fé.
Cuan ya estáen a la mansió, va portá a Mitrídanes a una majíssima cámara aon dingú lo voríe mes que qui ell habíe triat peral seu servissi; y, fénlo honrá, ell mateix li fée compañía. Están en aixó, Mitrídanes, encara que li tinguere tanta reverensia com a un pare, li va preguntá quí ere ell; a lo que va contestá Natán:

- Soc un humilde criat de Natán, que desde la meua infansia hay anat fénme agüelet en ell, y may hay dixat de sé criat, per lo que, encara que tots los demés lo alabon tan, poc puc alabál yo. Estes paraules li van doná algunes esperanses a Mitrídanes de pugué en milló consell y en mes gran seguridat portá a efecte lo seu pervers propósit.
Natán, mol cortésmen li va preguntá quí ere ell y quín assunto lo portabe per allí, oferínli lo seu consell y la seua ajuda en lo que puguere. Mitrídanes va tardá un rato en contestá y dessidínse al remat a confiás en ell, fen un llarg rodeo o sircunloqui, li va demaná la seua paraula y después lo consell y la ajuda; y li va descubrí quí ere ell y per qué habíe vingut.
Natán, sentín lo discurs y mal propósit de Mitrídanes, mol se va enfadá al seu interió, pero sense tardá mol, en fort ánim y gesto impassible li va contestá:
- Mitrídanes, noble va sé lo teu pare y no vols desmereixe dell, tan alta empresa habén emprés com u has fet, es a di, lo sé liberal en tots; y alabo mol la enveja que tens de Natán, perque, si de estos ne ñagueren mols, lo món, que es tot miseria, pronte se faríe bo. La intensió que me has descubert sense duda permaneixerá amagada, pera la que te puc oferí un consell útil, que es este: pots vore desde aquí un bosquet al que Natán casi tots los matíns va ell sol a passejás mol rato: allí fássil te sirá trobál y féli lo que vullgues; si lo mates, pera que pugues sense impedimén torná a casa teua, has de agarrá un atre camí, lo que veus a la esquerra, que ix del bosquet; encara que está ple de brosquill, está mes prop de casa teua y per consiguién, es mes segú.

Mitrídanes, ressibida la informassió y habénse despedit Natán dell, de amagatóns als seus compañs los va fé sabé aón teníen que esperál en son demá. Después de arribá lo nou día, Natán, sense habé cambiat de intensió per lo consell donat a Mitrídanes, sen va aná sol al bosquet y se va disposá a morí. Mitrídanes se va eixecá, va pendre lo seu arco y la seua espasa, que datres armes no teníe, y puján a caball, sen va aná cap al bosquet, y desde lluñ va vore a Natán sol passejánse per nell; y volén, antes de atacál, vórel y sentíl parlá, va corre cap an ell y, agarránlo pel turbán que portabe al cap, va di:
- ¡Agüelo, estás mort!

A lo que va contestá Natán: - Entonses es que mu hay mereixcut.

Mitrídanes, al sentí la seua veu y miránlo a la cara, va vore que ere aquell mateix que lo habíe benignamen ressibit y aconsellat; per lo que de repén va desapareixe la seua rabia y la seua ira se va torná en vergoña. Aventán lluñ la espasa que pera feríl habíe desenvainat, va baixá del caball y va corre plorán a aviás als peus de Natán y díli:
- Manifestamen vech, caríssim pare, la vostra generosidat, veén que hau acudit a entregám lo vostre espíritu. Deu, mes preocupat de mí que yo mateix, me ha ubert los ulls de la inteligensia, que la puta enveja me habíe tancat; vech que ting que fé penitensia per esta errada: prenéu, pos, de mí, la venjansa que estiméu convenién pera lo meu pecat.
Natán va fé eixecá a Mitrídanes, y lo va abrassá y besá, y li va di: - fill meu, en la teua empresa, vullgues díli roína o de un atra manera, no es nessessari demaná ni otorgá perdó, perque no la vas empendre per odio, sino pera pugué sé tingut per lo milló. Viu, pos, confiat en mí, y tín per sert que no viu cap home que te vullgue tan com yo, considerán la grandesa del teu ánim que no a amassá dinés, com fan los miserables, sino a gastá los amassats se ha entregat; y no tingues vergoña de habé volgut matám pera fét famós ni cregues que yo me extraña de aixó. Los emperadós y los grandíssims reys no han aumentat los seus regnes, y per consiguién la seua fama, mes que matán no sol a un home com tú volíes fé, sino a innumerables, insendián paísos y assolán siudats; per lo que si tú, pera fét mes famós, sol volíes matám a mí, no fees res maravillós ni extrañ.

Mitrídanes, alabán la honesta excusa que Natán li trobabe, li va di que se extrañabe mol de cóm Natán habíe pogut disposás an alló y a donáli la ocasió y damún lo consell; a lo que va di Natán: - Mitrídanes, no vull que ni del meu consell ni de la meua disposissió te extraños, perque desde que soc amo de mí mateix y disposat a fé lo mateix que tú has emprés, ningú ha vingut a casa meua que yo no lo contentara en lo que podía.
Vas vindre tú dessichós de la meua vida; per lo que, al sentít solissitála, pera que no te quedares sense obríndrela, vach dessidí donátela, y pera que la tingueres aquell consell te vach doná que vach pensá que ere bo; y per naixó encara te dic y demano que, si la vols, la prengues y te quedos satisfet. Ya la hay fet aná vuitanta añs y la hay gastat en mis plaés y consols; y sé que, segóns lo curs de la naturalesa, com los passe als demés homens, poc tems ya me quede per a disfrutála; per lo que crec que es mol milló donála, com sempre hay donat y gastat los meus tessoros, que vóldrela conservá tan que contra la meua voluntat la naturalesa me la prengue. Un don menut es doná sen añs; ¿cuán sirá doná sis o vuit que me quedon pera está aquí? Prénla, pos, si vols, te rogo, perque mentres hay viscut aquí encara no hay trobat a dingú que la haigue dessichat y no sé si ne trobaré, si no la prens tú que la dessiches; y per naixó, antes de que disminuíxque lo seu valor, prénla, te u demano.
Mitrídanes, avergoñínse profundamen, va di: - No vullgue Deu que cosa tan pressiosa com es la vostra vida la prenga yo, a la que no sol no vull tráureli añs, sino que ni afegiría dels meus si puguera.

A lo que rápidamen Natán va di:

- Y si pugueres, ¿voldríes afegín? Me faríes fé en tú lo que may hay fet en dingú, es a di, pendre les seues coses, que may a dingú les hi vach pendre.

- Sí - va di de repén Mitrídanes.

- Pos - va di Natán - farás lo que te diré. Te quedarás, jove com eres, aquí a casa meua y te farás di Natán, y yo men aniré a la teua y me faré di Mitrídanes.
Entonses Mitrídanes va contestá: - Si yo sapiguera obrá tan be com vos sabéu y hau sabut, faría sense pensámu massa lo que me oferiu; pero com me pareix que les meues obres recacharíen la fama de Natán y yo no vull espentoláli a un atra persona lo que no sé lográ pera mí, no u faré.
Estos y mols atres amables raonaméns se van sentí entre Natán y Mitrídanes, y después van torná juns cap a la mansió. Natán va honrá mols díes a Mitrídanes allí, y en tot lo seu ingenio y sabiduría lo va confortá. Y al cap de un tems Mitrídanes va voldre torná a casa en lo seu acompañamén, habén vist que may podríe guañáli a Natán en generosidat.

miércoles, 29 de enero de 2020

JORNADA QUINTA. NOVELA SEGONA.

JORNADA QUINTA. NOVELA SEGONA.

Costanzavol a Martuccio Gomito y, sentín que habíe mort, desesperada puchesola a una barca, que es transportada pel ven hasta Susa; lo trobe viu a Túnez, se descubrix an ell, y ell, están en gran favor del rey per los consells que li ha donat, casánse en ella, ric, sen entornen cap a Lípari.

La reina, veén acabada la história de Pánfilo, después de habéla alabat mol, li va maná a Emilia que continuare, y ella va escomensá aixina:
Tots debém en raó chalá en les coses que veém seguides per lo galardó que mereixen los afectes. Debéu, pos, delicades siñores, sabé que prop de Sicilia ña una isleta que se diu Lípari, a la que, no fa encara mol tems, va ñabé una jove mol guapa de nom Costanza, naixcuda a la isla de gen mol honrada, se va enamorá de ella un jove que vivíe a la isla, de nom Martuccio Gomito, mol pito y cortés y mol bo al seu ofissi. Ella tamé se va inflamá per nell, y no estabe be mes que cuan lo veíe, y dessichán Martuccio tíndrela per dona, la va fé demaná a son pare, y éste va contestá que ell ere pobre y per naixó no volíe donálay.
Martuccio, despechat al vóres rechassat per la seua pobresa, en algúns amics y paréns van armá un barco, y va jurá no torná may mes a Lípari sino se fée ric; y partín de allí, va escomensá a piratechá per les costes de Berbería, robán a consevol que puguere menos que ell. En esta empresa li va acompañá la fortuna, y lo haguere acompañat mes tems si haguere sabut ficáli freno. Pero no tenínne prou en habés fet mol ric en poc tems, mentres buscaben fés mes rics, va passá que per algúns barcos sarracenos después de llarga defensa, en los seus compañs va sé apresonat y robat, y la nave feta trossos y afonada. Ell, portat a Túnez, va sé ficat a la presó y allí tingut en llarga miséria. Va arribá a Lípari no per una ni per dos, sino per moltes y diferentes persones la notíssia de que tots aquells que en Martuccio anaben al barquet se habíen afonat. La jove, que estabe mol trista per la partida de Martuccio, sentín que jun en los atres habíe mort, va plorá mol tems, y va dessidí no seguí viva, y com lo seu cor no podíe aguantá lo matás an ella mateixa en violénsia, va pensá féu de un atra manera. Eixín secretamen una nit de casa seua y arribán al port, va trobá per casualidat, una mica separada de les atres barques, una barqueta de peixcadós, y com acababen de baixá de ella los seus patróns, la va trobá preparada, en mástil y rems. Y puján an ella rápidamen y remán pel mar, com sabíe bastán del navegá, com en general totes les dones de aquella isla, va issá o alsá la vela, va tirá los rems, va adressá lo timó y se va entregá al ven, pensán que passaríe que lo ven volcaríe la barca sense cárrega y sense piloto, o que la faríe empastrás contra les roques. Pensán aixó, se va tapá lo cap en una manteta y se va gitá plorán al fondo de la barca. Pero no va ocurrí lo que ella pensáe: sén aquell ven que bufáe de tramuntana pero suavet, y sense casi oles, se aguantáe be la barqueta, y al tardet de en son demá de habé pujat a la barca, a unes sen milles de Túnez, a una playa veína de una siudat de nom Susa va arribá. La jove no sen habíe donat cuenta de que ya estáe a la playa, perque no habíe eixecat lo cap ni volíe eixecál. Allí estáe per casualidat una pobre dona a la voreta del mar, que repassáe les rets dels peixcadós de casa. Esta dona, veén la barca, se va maravillá de vore que en la vela desplegada habíe arribat an terra; y pensán que an ella dormíen los peixcadós, va aná cap a la barca y se va trobá en esta jove, y la va cridá moltes vegades, perque dormíe com un soc, y al final la va fé despertás, y veén en lo vestí que ere cristiana, parlánli en ladino li va preguntá cóm ere que habíe arribat allí sola.
La jove, sentínla parlá en ladino, va pensá que lo ven la habíe tornat a Lípari, y ficánse de peu va pegá una ullada per los voltáns, y com no coneixíe la comarca, li va preguntá a la bona dona aón estabe.
Y la bona dona li va contestá:
- Filla meua, estás prop de Susa, a la Berbería.
Sentit açó, veén que Deu no habíe volgut enviáli la mort, va tíndre temó del seu deshonor y no sabén qué fé, se va assentá al canto de la barca, y va torná a plorá. La bona dona, veén assó, va sentí piedat de ella, y tan li va rogá que se la va emportá a la seua barraca; y tan la va adulá que ella li va di cóm habíe arribat hasta allí, per lo que, veén la bona dona que estabe encara en dijú, li va doná del seu pa du y algún peixet y aigua, a ella va minjá una mica. Después li va preguntá Costanza quí ere a la bona dona que parlabe ladino; y ella li va di que ere de Trápani y que teníe per nom Carapresa y que allí servíe a uns peixcadós cristiáns.
La jove, al sentí di «Carapresa», va creure que ere una bona señal habé escoltat este nom, y va escomensá a sentí esperanses sense sabé de qué y se ni en va aná lo dessich de morí; y sense manifestá quí ere ni de aón, li va rogá insistenmen a la bona dona que per amor de Deu tinguere misericórdia de la seua juventut y que li donare algún consell en lo que puguere escapá de que li faigueren algún mal. Carapresa, al sentíla, com bona dona que ere, la va dixá a la barraqueta, rápidamen va arrepetá les seues rets y va torná en ella, y tapánla en la seua manta, se la va emportá en ella a Susa, y arribán les dos allí, li va di: - Costanza, yo te portaré a casa de una boníssima Siñora mora a qui servixco moltes vegades en lo que ella nessessite, y es una Siñora agüeleta y misericordiosa; te recomanaré an ella tot lo que puga y estic seguríssima de que te ressibirá de bon grado y te tratará com a una filla, y tú, están en ella, te les ingeniarás com pugues, servínla, per a conseguí la seua grássia hasta que Deu te envío milló sort. Y com u va di, u va fé. La Siñora, que ere ya agüela, después de sentíla, va mirá a la jove a la cara y va escomensá a plorá, y agarránla fort, la va besá al fron, y después se la va emportá de la ma cap a casa, a la que vivíe en unes atres dones, sense cap home, y totes treballaben fén coses en les seues mans, seda, palma, cuero. La jove en pocs díes va adepéndre a fé alguna coseta y en elles va aná treballán en molta grássia y amor, y elles li van amostrá la seua llengua. Vivín, pos, la jove a Susa, habén sigut ya a casa seua plorada per perduda y morta, va passá que, sén rey de Túnez un que se díe Meriabdelá, un jove de gran linaje y de mol poder que ñabíe a Granada, dién que li perteneixíe an ell lo reino de Túnez, va ajuntá una grandíssima multitut de gen contra lo rey de Túnez y va aná allí per a fótrel fora del reino. Y arribán estes coses als oíts de Martuccio Gomito a la presó, lo que mol be sabíe lo berberisco, y sentín que lo rey de Túnez se esforsabe moltíssim en deféndrela, va di a un de aquells que an ell y als seus compañs guardaben:
- Si yo puguera parláli al rey, me diu lo cor que li donaría un consell en lo que guañaríe la guerra. Lo guardia li va di estes paraules al seu siñó, y éste les hi va contá al rey. Lo rey va maná que li fore portat Martuccio; y preguntánli quin ere lo seu consell, li va contestá aixina:
- Siñó meu, si hay vist be a datres tems que hay estat an estes terres vostres cóm són les vostres batalles, me pareix que les feu sobre tot en arqués y fleches; y per naixó, si trobara la manera de que als arqués del vostre adversari los faltaren saetes y que los vostres ne tingueren en abundánsia, crec que venseríeu esta batalla.
Y lo rey li va di:
- Sense cap duda, si aixó puguere fés, penso que guañaría.
Y Martuccio li va di:
- Siñó meu, si voléu, aixó podrá fés, escoltéu cóm:
vatros teníu que fé cordes mol mes primes per als arcos dels vostres arqués que les que se fan aná normalmén, y después maná fé saetes que tinguen la muesca diferén, y sol se puguen tirá be en estes cordes primes; y aixó convé féu tan secretamen que lo vostre adversari no u sápie, perque de un atra manera trobaríe un remey. Y la raó per la que tos dic aixó es ésta: después de que los arqués del vostre enemic haiguen tirat les seues saetes y los vostres les seues fleches, sabéu be que les fleches que los vostres arqués haiguen disparat les arreplegarán los vostres enemics, per a seguí la batalla, y los vostres arreplegarán les seues; pero los adversaris no podrán fé aná les saetes aviades per los vostres perque les muesques no entrarán a les cordes grosses, mentres als vostres los passará lo contrari en les saetes del enemic, perque a les cordes primes entrarán mol be les saetes que tinguen les muesques mes amples; y aixina los vostres tindrán gran acopio de saetes mentres los atres tindrán falta de elles. Al rey, que ere sabut, li va agradá lo consell de Martuccio y lo va seguí, y va guañá la guerra, en lo que Martuccio va conseguí la seua grássia y, per tan, un gran y ric estat. Va corre la fama de estes coses per lo país y va arribá a oíts de Costanza que Martuccio Gomito estabe viu, al que tan tems habíe cregut mort; per lo que l´amor per nell se va inflamá y se va fé mes gran y la morta esperansa va apareixe. Li va manifestá a la bona Siñora en la que vivíe tots los seus assuntos, y li va di que dessichabe aná a Túnez per a vore en los seus ulls alló que li arribáe pels oíts, y ella va alabá mol lo seu dessich, y com si haguere sigut sa mare, puján a una barca, sen va aná cap a Túnez les dos, aon van sé ressibides a casa de una parén seua. Carapresa va aná a escoltá lo que se sabíe de Martuccio; y sabén que estabe viu y en gran estat, va volé la noble Siñora significáli a Martuccio que allí estáe Costanza que veníe a trobál. Anán un día aon Martuccio estabe, li va di:
- Martuccio, a casa meua ha arribat un criat teu que ve de Lípari y voldríe en secret parlát; y per naixó, per no confiás als atres, tal com ell ha volgut, yo hay vingut a díteu. - Martuccio li va doná les grássies y la va seguí a casa. Cuan la jove lo va vore, prop va está de morís de alegría, y sense pugué aguantás, en los brassos uberts se li va aventá al coll y lo va abrassá, y per les penes passades y per la alegría presén, se va quedá encanada de tan plorá.
Martuccio, veén a la jove, se va quedá sense paraula de la sorpresa, y después, suspirán, va di: - ¡Oh, Costanza meua! ¿Estás viva? fa mol tems que vach sentí que habíes mort y al nostre país de tú res se sabíe.
Y dit aixó, plorán téndramen, la va abrassá y la va besá. Costanza li va contá totes les seues aventures y lo honor que habíe ressibit de la noble Siñora en qui habíe estat. Martuccio, después de mols raonaméns, separánse de ella, aon estáe lo seu siñó sen va aná y lay va contá tot, y li va di que volíe casás en ella. Lo rey se va maravillá de estes coses, y va fé víndre a la jove, y ella li va confirmá lo que Martuccio li habíe dit; y entonses li va di:
- Pos mol be tel has guañat per home.
Y va fé portá grandíssims y nobles regalos, una part per an ella y l´atra per a Martuccio, donánlos lissénsia per a fé lo que vullgueren los dos. Martuccio, honrada mol la noble Siñora en la que Costanza habíe viscut, y agraínli lo habíe fet per nella, li va doná mols regalos, y, no sense moltes llágrimes de Constanza, se van despedí; y después, puján a un barquet en lissénsia del rey, acompañánlos Carapresa, en bon ven van torná a Lípari, aon va ñabé tan gran festa com may habíe ñagut. Allí Martuccio se va casá en ella y se van fé mol grans y hermoses bodes, y en pas y descáns, mol tems van gosá del seu amor.


miércoles, 4 de marzo de 2020

JORNADA QUINTA. NOVELA TERSERA.


JORNADA QUINTA. NOVELA TERSERA.
Pietro Boccamazza se escape en Agnolella; se trobe en uns lladres, la jove fuch per un bosque y es portada a un castell, Pietro es apresat y se escape de mans dels lladres, y después de algúns acsidéns arribe al castell aon estabe Agnolella, se case en ella y tornen a Roma.

No va ñabé dingú que no alabare la história de Emilia. La reina se va girá cap a Elisa y li va maná que continuare; y ella, dessichosa de obeí, va escomensá:
A mí me se fique dabán, encantadores siñores, una roína nit que van passá dos jovenets poc prudéns; pero com se van seguí mols díes felisos, com pegue en lo nostre argumén, to la contaré.
A Roma, que avui es la coa pero abáns va sé lo cap del món, va ñabé un jove de nom Pietro Boccamazza, de familia mol honrada entre les romanes, que se va enamorá de una majíssima y atractiva jove de nom Agnolella, filla de un que se díe Gigliuozzo Saullo, home plebeyo pero mol volgut dels romanos. Y volénla, tan va fé, que la jove va escomensá a vóldrel no menos que ell la volíe. Pietro, espentat per la fiebre del amor, y pareixénli que no habíe de patí mes la dura pena que lo dessich de ella li donabe, la va demaná per dona; aixó, al sabéu sons paréns, van aná aon ell vivíe y li van reprochá mol lo que volíe fé; y per un atra part li van fé di a Gigliuozzo Saullo que de cap manera faiguere cas a les paraules de Pietro perque, si u fée, may mes lo tindríen com amic.
Pietro, veénse lo camí tancat, volíe morís de doló, y si Gigliuozzo u haguere consentit, contra lo gust de tots los paréns que teníe haguere pres per dona a la seua filla; pero com no va sé aixina, se li va ficá al cap que, si a la jove li apetíe, faríe que alló se portare abán, y en cuan va sabé que ella estáe de acuerdo en ell, van probá de fugí de Roma. Y planejat alló, Pietro, un matí, eixecánse mol pronte, jun en ella van montá a un caball y se van atansá cap a Anagni, aon Pietro teníe algúns amics en los que confiabe mol; y cabalgán aixina, no tenín tems de fé les bodes perque se temíen que los perseguiríen, parlán sobre lo seu amor, alguna vegada la un besabe al atre. Va passá que, no coneixén Pietro mol be lo camí, cuan estáen a unes vuit milles de Roma, debén tórse a la dreta, van girá cap a un camí a la zurda; y apenes habíen cabalgat dos milles cuan se van vore prop de un castell desde aon los habíen vist y habíen eixit prop de dotse hómens de armes; y cuan ya estáen bastán prop, la jove los va vore, y quirdán va di:
- ¡Pietro, salvémos, que mos assalten!
Y com va pugué, cap a un bosque grandíssim va girá lo caball, y apretánli les espoles, van aná al galop per aquella espesura. Pietro, que anáe mirán mes la cara de ella que al camí, no sen habíe acatat, com ella, de lo prop que estáen los hómens darmes, y va sé alcansat, aturat y obligat a baixá del caball; y preguntánli quí ere, van escomensá a charrá entre ells y a di:
- Éste es dels amics dels nostres enemics; ¿qué ham de fé mes que tráureli estes robes y péndreli este caball y, per a desagradá als Orsini, penjál de una de estes carrasques? Y están tots de acuerdo en esta dessisió, li habíen manat a Pietro que se despullare; y están ell despullánse, ya adivinán tot lo seu mal, va passá que una cuadrilla de uns vintissing hómens de armes que estaben esperánlos sels van tirá damún cridán:
- ¡Moriréu, hau de morí!
Ells, sorprenguts per alló, van dixá a Pietro y se van ficá a defensás, pero veén que eren mols menos que los assaltáns, van colá, y éstos los van acassá. Veén aixó Pietro, se va di esta es la meua, y rápidamen va arreplegá les seues coses, va saltá al caball y va arreá fugín tan a escape com va pugué per lo camí per aon habíe vist que la jove habíe escapat.
Pero no s´hi vee per aquella espesura, ni trobáe camí ni senda, ni atináe potades de caball. Cuan li va paréixe que se trobáe fora de les mans de aquells que lo habíen apresat y tamé de los atres que habíen atacat als seus assaltadós, com no trobabe a la seua jove, mes triste que cap home, va escomensá a plorá y a cridála per aquí y per allá; pero dingú li contestáe, y ell no se atrevíe a torná cap atrás, y va aná caminán cap abán sense sabé aón pararíe. Per un atra part, teníe temó de les fieres que solen habitá als bosques y de lo que li podíen fé a la seua jove, y se la imagináe estrangulada o escañada per un onso, o degollada per un llop.
Va aná, pos, este desventurat Pietro tot lo día per aquell bosque cridán y donán veus, a vegades anán cap atrás cuan creíe que avansáe; y ya entre lo quirdá y lo plorá y per la temó y per lo llarg dijú, estabe tan rendit, baldat, que no podíe mes. Y veén arribá la nit, no sabén qué fé, va trobá una grandíssima carrasca, va baixá del caball, lo va gigá an ella, y después, per a no sé devorat per les fieres per la nit, va pujá an ella, y poc después va eixí la lluna y se véen tots los estels. Com no se atrevíe a dormí per a no caure, encara que haguere tingut la ocasió, lo doló y los pensaméns que teníe de la jove no li hagueren dixat; per lo que, suspirán y plorán y maleín la seua desventura, velabe. La jove, fuchín com díem abáns, no sabén aón aná mes que aon lo seu caball volíe, se va adentrá tan al bosque que no podíe vore lo puesto per aon habíe entrat; per lo que va fé com Pietro, tot lo día (ara esperán y ara caminán), y plorán y bramán, y dolénse de la seua desgrássia, va aná voltán per aquella selva. Al final, veén que Pietro no veníe, sén ya fosc, va seguí una sendeta, y después de mes de dos milles, desde lluñ se va vore dabán de una caseta. Allí va trobá un bon home agüelet en la seua dona agüeleta, que, cuan la van vore sola, van di:
- Filla, ¿qué fas tú sola an estes hores per este puesto? La jove, plorán, va contestá que habíe perdut la seua compañía al bosque y va preguntá a quina distánsia estabe Anagni.
Lo bon home va contestá:
- Filla meua, este no es camí per a aná cap a Anagni, ñan mes de dotse milles desde aquí.
Va di entonses la jove: - ¿Y aón ñan habitassións aon puguera albergám?
Lo bon home li va contestá:
- Habitassións no ñan a cap puesto aon pugueres arribá abáns de la matinada.
Va di entonses la jove:
- ¿Los aniríe be, ya que a datre puesto no puc aná, tíndrem aquí per l´amor de Deu esta nit?
Lo bon home va contestá:
- Joveneta, que te quedos en natros esta nit mos va be, pero sin embargo volém recordát que per estes comarques de día y de nit van moltes males brigades de amics y enemics que moltes vegades mos fan maleses y gran disgust; y si per desgrássia están tú aquí ne vinguere alguna, y veénte hermosa y jove com eres te molestaren y deshonraren, natros no podríem ajudát, volém díteu per a que después, si aixó passare, no pugues queixát de natros.
La jove, veén que la hora estáe abansada, encara que les paraules la assustaren, va di:
- Si Deu vol, mos guardará a vostés y a mí, y si algo roín me passare, preferixco sé desgarrada per los hómens que despedassada al bosque per les fieres. Y dit aixó, baixán del seu caball, va entrá a la casa dels agüelets, y allí en ells va sopá de lo poquet que teníen, y después se va gitá damún de una márfega; y en tota la nit no va pará de suspirá ni de plorá la seua desventura y la de Pietro, de qui no sabíe qué se podíe esperá.
Cuan va sé casi de día, va sentí un gran soroll de passes de gen; se va alsá y sen va aná a un gran pati que ñabíe detrás de la caseta, y veén allí molta palla, se va amagá entre los feixos, per si aquella gen veníe cap allí, no la trobare tan pronte. Y apenes acababe de amagás del tot cuan aquells, que eren una gran brigada de maleáns, van arribá a la porta de la caseta; y fen obrí y entrán a dins, com habíen trobat lo caball de la jove encara en la cadira ficada, van preguntá quí ñabíe allí.
Lo bon home, no veén a la jove, va contestá:
- No ña dingú mes que natros, pero este caball, que se li ha escapat an algú, va arribá ahí per la tarde y lo vam embutí a casa per a que los llops no sel minjaren.
- Pos - va di lo comandán de la compañía - bo sirá per a natros, ya que no té amo.

Se van escampá tots los rufiáns per la caseta, uns cap al pati, y van dixá an terra les llanses y los escuts de fusta. Va passá que un de ells, no sabén qué fé, va aviá la llansa cap al mun de palla, y va está a pun de matá a la jove amagada. La llansa la va tocá a la vora de la mamella esquerra, lo ferro li va esgarrá lo vestit y va está a pun de bramá de temó, pero enrecordánsen de aón estabe, se va quedá callada y coteta. La brigada habíe anat agarrán los cabridets y la carn, van minjá y beure, sen van aná a lo seu y se van emportá lo caball de la jove. Y cuan estáen ya bastán lluñ, lo bon home li va preguntá a la dona:
- ¿Qué ha sigut de la jove que ahí de nit va arribá aquí, que no la hay vist desde que mos ham eixecat?
La bona dona va contestá que no u sabíe, y van está buscánla. La jove, sentín que aquells sen habíen anat, va eixí de la palla, y lo bon home, mol contén, veén que no habíe caigut a les mans de aquells bandidos, cuan se fée de día, li va di:
- Ara que ve lo día, si vols te acompañarém hasta un castell que está a cinch milles de aquí, y estarás a un llochsegú; pero tindrás que víndre a peu, perque aquella gen roína
s´ha emportat lo teu caball.
La jove, sense preocupás per naixó, li va rogá que la portaren al castell; allí van arribá cap a la mitat de tercia. Ere lo castell de un dels Orsini que se díe Liello de Campodiflore, y estabe allí la seua dona, que ere una siñora boníssima y santa; y veén a la jove, rápidamen la va reconéixe y la va ressibí en festes, y va vóldre sabé cóm habíe arribat allí. La jove lay va contá tot.
La siñora, que coneixíe tamé a Pietro, com amic del seu home que ere, se va apená del cas, y sentín aón habíe sigut aturat, va pensá que lo hauríen matat allí. Li va di entonses a la jove.
- Ya que no saps res de Pietro, te quedarás aquí en mí hasta que puga enviát a Roma en seguridat.
Pietro, están damún de la carrasca, lo mes triste que pot estás, va vore víndre uns vin llops, y estos en cuan van vore lo caball lo van voltá. Sentínlos lo caball, eixecán lo cap, va trencá les riendes y va volé escapás, pero com estáe rodejat no podíe, y un bon rato en les dens y en les potes se va defensá. Al final va sé abatut, destripat y destrossat, y minján tots, no van dixá mes que los ossos, y sen van aná. Pietro, a qui li pareixíe tíndre en lo caball una compañía y un apoyo de les seues penes, mol se va acoquiná y se va imaginá que may mes podríe eixí de aquell bosque; y sén ya casi de día, carpidet, morínse de fret a la carrasca, com tot lo rato mirabe pels voltáns, va vore prop lo que pareixíe una gran foguera; per lo que, al fés de día cla, baixán no sense temó de la carrasca, se va adressá cap a allí, y al voltán del foc va trobá uns pastós que minjáen y se divertíen, per los que per compassió va sé arreplegat. Y después de habé minjat be y habés escofat, los va contá la seua desventura y cóm habíe arribat sol allí. Los va preguntá si an aquell puesto ñabíe alguna vila o castell aon puguere aná. Los pastós li van di que a unes tres milles de allí podríe trobá lo castell de Liello de Campodiflore, aon al presén estabe la seua dona. Pietro se va ficá mol contén, y los va demaná que algún de ells lo acompañare hasta lo castell, y dos de ells u van fé de bon grado. Arribat an ell Pietro, va trobá allí a un conegut seu, y com tratáe de buscá a la jove pel bosque, lo va maná cridá la siñora. Ell va aná enseguida cap an ella, y al vórela en Agnolella, se va ficá tan contén que may datre u ha estat tan com ell.
Volíe aná a abrassála, pero la vergoña per está allí la siñora no lo dixabe. Si ell se va alegrá mol, la alegría de la jove al vórel no va sé menos. La noble siñora, ressibínlo y escoltán lo que li habíe passat, lo va renegá mol per lo que volíe fé en contra del gust dels seus paréns; pero veén que estabe determinat an alló y que li agradabe a la jove, se va di:
- ¿De qué me preocupo yo? Éstos se volen, éstos se coneixen; cada un de ells es amic del meu home, y lo seu dessich es honrat, y crec que tamé u vol Deu, ya que un s´ha escapat de la forca y l´atre de la llansa, y los dos de les fieres salvaches; que se faigue aixina com volen.
Y giránse cap an ells los va di:
- Si aixó teníu al ánim, sé dona y home, que se faigue, y que les bodes aquí se preparon a expenses de Liello: la pas, después, entre vatros y los vostres paréns be sabré féla yo. Contentíssim Pietro, y mes Agnolella, se van casá allí, y tan be com se pot fé a la montaña, la noble Siñora va prepará les seues honrades bodes, y allí van tastá los primés fruits del seu amor. Al cap de uns díes, montán a caball, y ben acompañats, van torná cap a Roma, aon van trobá mol enfadats als paréns de Pietro per lo que habíe fet, pero se va fé la pas, y van viure mol descansats hasta que van sé agüelets.

jornada-quinta-novela-cuarta

domingo, 2 de diciembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, R

rabadá, pastó, mayoral (de vaques y bous) rabadán, pastor, mayoral
rabadilla, cóccix, osset del final del esquinás rabadilla, curcusilla, obispillo, cóccix
rabaneta, rabanetes, rabanet, rabanets rabanillo, rabanillos (rojo rosáceo)
rabiá rabiar
rabia, rabies, rabieta, rabietes rabia, rabias, rabieta - coraje, cólera, enojo, ira, furia, furor, exasperación, irritación, odio, resentimiento, rencor, inquina
rabino, rabinos rabino, rabinos
rabiós, rabiosos rabioso, rabiosos
rabiosa, rabioses rabiosa, rabiosas
rabosa, raboses, rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels zorra, zorro
raboseta, rabosetes - raboseta es tamé un mote de Beseit zorrita, zorrito, zorritas, zorritos
racha, raches racha, rachas
racó, racóns rincón, rincones
raconet, raconets rinconcito, rinconcitos
radé, radés último, últimos
radera, raderes última, últimas
raderamen últimamente
raderes últimas
rádio, radio, com radio Matarraña, la ràdio Matarranya es la catalanista de comarques nord Radio – de la rueda de la bicicleta, de una circunferencia
radioactividat radioactividad
radiografía radiografía
Rádios – de la bissicleta, de una sircunferénsia radios
ráfec, ráfecs alero del tejado
Ráfels Ráfales
ragó, raó razón
ragonán, raonán razonando
rai (aixó, ixo) esto no tiene importancia
Raíl – arraíl Raíl – raíz
Raíls – arraíls Raíles – raíces
raím, raíms uva, uvas
raína, ressina de un ábre resina
rajatabla (a) a rajatabla
ralla, ralles ralla, rallas
rallada, rallades rallada, ralladas
rallat, rallats rallado, rallados
ralleta rallita
ram, rams ramo, ramos
rama, rames rama, ramas
ramal, ramals ramal, ramales, bifurcación, desviación, derivación, ramificación - ronzal, cabestro, cabo, brida
ramás, ramássos, granera basta, granera feta en rames, bocha, brosquill escoba basta, de ramas
rambla, rambles del riu (árabe ramla) rambla, río seco
rames ramas
ramet, ramets ramito, ramitos
rameta, rametes ramita, ramitas
Rampa – pendén – eléctrica – rampes rampa, choque eléctrico, rampas
Rams – Domenge de rams Ramos – Domingo de ramos
ran (a) – tallá un simal a ran – lo cap (dels de Arran, CUP) a ran de coll cortar una rama por la junta con otra – la cabeza por la junta con el cuello
ranes ranas
ransi rancio
ránsia rancia
Raó, raóns razón, razones
Raoná – raóno, raónes, raóne, raoném o raonám, raonéu o raonáu, raónen – raonára – raonaré – raonaría razonar
raonabe razonaba
raonable, raonables razonable
raonablemen razonablemente
raonáe, raonabe razonaba
raonamén, raonaméns razonamiento, razonamientos
raonán (g) razonando
raónen razonan
raóno razono
raóns razones
rap, raps – peix – música Rape – rap
rápida rápida
rápidamen rápidamente
rapidés rapidez
rápides rápidas
rápit, rápits – coc rápit rápido, rápidos – tipo de pasta, como bizcocho
raptá raptar
raptánles raptándolas
rapto, rapte, raptos, raptes rapto, raptos
raqueta, raquetes raqueta, raquetas
raquític, raquítics raquítico, raquíticos
raquítica, raquítiques raquítica, raquíticas
rara, rares rara, raras
raramen raramente
rares raras
raresa rareza
raríssim rarísimo
raríssima rarísima
raríssimes rarísimas
raríssimes rarísimas
raro, raros raro, raros
ras, llis (sel) -  passá la nit al ras - lo ras de un corral es la part descuberta raso, liso (cielo) – pasar la noche al raso – el raso del corral es la parte descubierta
rasa : com un canal per aon sen va l´aigua, an ell poden acudí diferentes aigüeres – rases canales por donde se va el agua
rascá, rascás rascar, rascarse
rascabe rascaba
rascada, rascades rascada, rascadas
rascás rascarse
rascat, rascats rascado, rascados
rascle, rascles rastrillo, rastrillos
rasclechabe, rasclejabe, rasclejáe rastrillaba
rasclechál rastrillarlo
rasclechála (la era) rastrillarla (la era)
rasclechán, rascleján rastrillando
rascles rastrillos
rasclet, rasclets rastrillito, rastrillitos
rasé (buscá) cobijo, cubierto (buscar)
rasió, rasións, rassió, rassións ración, raciones
rasque rasca
rassa raza
rasses razas
rassional racional
rassionals racionales
rassionamén (cartilla de) racionamiento (cartilla de)
rastre, rastres rastro, rastros
rastrejadó rastreador
rastrejadós rastreadores
rasurá, rasurás, afeitá, afeitás, afaitá, afaitás rasurar, rasurarse
rata penada, “rata empanada”, rates penades murciélago, murciélagos
rata, rates rata, ratas
ratada, ratades (pataques) – moltes rates patatas mordidas por las ratas – muchas ratas
ratapená murciélago, murciélagos
ratera, rateres : trampa per a muixóns, ratolíns, hasta grosses per a jabalíns cepo, cepos, trampa, trampas
ratet, ratets ratito, ratitos
Rateta – animal – rateta de un chiquet Ratita – picha de un niño
ratetes ratitas
rato, ratos rato, ratos
ratolí, ratolíns – al ratoncito Pérez no li diém ratolí Pérez ratoncito, ratoncitos
ratolíns ratoncitos
ratos ratos
ravés, revés revés
ravioli, raviolis ravioli, raviolis
Rayá – rayo, rayes, raye, rayém o rayám, rayéu o rayáu, ráyen – rayára – rayaría – rayaré rayar
rayes rayas
rayo, rayos, rellámpec, rellámpecs rayo, rayos
rayo, rayos, rellámpec, rellámpeg, rellámpecs, rellámpegs – Rallo es un apellit, com Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, lo que no chapurrege res, parle chapurriau rayo, rayos
reacsió, reacsións reacción, reacciones
reacsioná reaccionar
reacsione reacciona
reacsiono reacciono
reagrupá reagrupar
reagrupamén reagrupamiento
real real
reala de gossos : tots los gossos que van a cassá juns reala de perros
realidat realidad
realidats realidades
realisá realizar
realisat, realisats realizado, realizados
realise realiza
realmen realmente
reals reales
Realsá – vore alsá : eixecá, pujá realzar
reanudá, continuá reanudar
reaparéixe reaparecer
rebaissáen, rebaixaben, rebaixáen rebajaban
rebaixá rebajar
rebaixá rebajar
rebaixaríe rebajaría
rebaixes rebajas
rebatí rebatir
rebelá, revelá revelar
rebele rebela
rebelió rebelión
rebelións rebeliones
rebelo rebelo
rebisyaya, rebisyayes bisabuela, bisabuelas
rebisyayo, rebisyayos bisabuelo, bisabuelos
rebombori, jaleo, abalot jaleo, alboroto
rebosán rebosante, rebosando
rebossá – rebosá l´aigua Rebozar – rebosar el agua
rebossabe – rebosabe Rebozaba – rebosaba
rebossán rebozando
rebost – A Beseit li díem pastera perque teníem la pastera allí despensa
rebufo rebufo
rebuscá rebuscar
rebuscabe, rebuscáe rebuscaba
rebuscaben, rebuscáen rebuscaban
recachá, fé mes cacho, rebaixá – recacho, recaches, recache, recachém o recachám, recachéu o recacháu, recáchen – recacharía – recacharé – recachára Rebajar, hacer más bajo
recadé recadero
recaderes recaderas
recado, recados, com lo que anáe a fé lo de safrá capsot recado, recados
recaiguda recaída
recalentá recalentar
recalentades recalentadas
recalentats recalentados
Recalento recaliento
recalsá los caballóns, plantes al hort echar tierra sobre las plantas que están plantadas en un caballón o montículo de tierra
recambi, recambis recambio, recambios
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot , una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. cocido
recargabe recargaba
recargades recargadas
Recárrega recarga
recarregá, recargá recargar
recato recato
rechás rechazo
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás rechazar
rechassáble, rechassábles, de destrío rechazable, rechazables
rechassán rechazando
rechassat, rechassats rechazado, rechazados
rechasso (yo) rechazo
rechauche, sobres, algo que no vol dingú – la Carmen del tort li diu aixina a un safarrancho Sobras – zafarrancho
rechirá de temps, regirá, regirada, girada, cambi cambio de tiempo
rechirá, regirá remover
rechirabe, rechiráe, regirabe, regiráe removía
rechirál, rechiráls removerlo, removerlos
rechirála, rechiránla removerla, removiéndola
rechirán (g) removiendo
rechistá rechistar
rechistre, rechistres registro, registros
rechite saca vástagos un árbol
rechola, reijola, recholes, reijoles baldosa
recholes, reijoles baldosas
rechonchet, rechonchets rechonchito, rechonchitos
rechoncho, rechonchos, com Moncho, que está de bon añ rechoncho, rechonchos
rechupete rechupete
reclám, recláms per a cassá muixóns, patos, etc reclamo, reclamos
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada reclamar
reclamál reclamarlo
reclamála, reclamáles reclamarla, reclamarlas
reclamáls reclamarlos
reclame reclama
reclames reclamas
Recliná, reclinás al reclinatori Reclinar, reclinarse (en el reclinatorio)
recobrá recobrar
recobrabe recobraba
recobrála, recobráles recobrarla, recobrarlas
recobrán (g) recobrando
recomaná, recomená recomendar
recomanada, recomanades recomendada, recomendadas
recomanán recomendando
recomanassió recomendación
recomanassións recomendaciones
recomanat, recomanats, recomenat, recomenats recomendado, recomendados
recomenaba recomendaba
recomene, recomane recomienda
recompensa, recompenses recompensa, recompensas
recompensánlo recompensándole
recompóndrem recomponerme
recóndita, amagada recóndita, escondida
reconeguda, reconegudes reconocida, reconocidas
reconéguen reconozcan
reconeguére reconociera, reconociese
reconeguérem reconociéramos, reconociésemos
reconegut, reconeguts reconocido, reconocidos
reconéis, reconeix reconoce
reconéisse, reconéixe reconocer
reconeissén, reconeixén reconociendo
reconéissen, reconéixen reconocen
reconeisséu, reconeixéu reconocéis
reconeissíen, reconeixíen reconocían
reconeix reconoce
reconeixco reconozco
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – reconegut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén – reconeixe les rateres es aná a buscá a vore si s´ha enganchat algún muixonet, alguna vegada ñan atres bichos reconocer
reconéixel reconocerlo
reconéixela reconocerla
reconéixem reconocerme
reconeixén reconociendo
reconeixénlo reconociéndole
reconeixénu reconociéndolo
reconeixerá reconocerá
reconeixes reconoces
reconéixeu reconocerlo
reconeixíe reconocía
reconeixíen reconocían
reconeiximén reconocimiento
reconfortám reconfortarme
reconfortánla reconfortándola
reconfortánlo reconfortándolo
reconfortat, reconfortats reconfortado, reconfortados
reconsiliá reconciliar
reconsiliá reconciliar
reconsilián reconciliando
reconsiliánla, reconsiliánles reconciliándola, reconciliándolas
reconsiliánlo reconciliándole
reconsiliánlo, reconsiliánlos reconciliándolo, reconciliándolos
reconvertida, reconvertides reconvertida, reconvertidas
reconvertit reconvertido, reconvertidos
record, records recuerdo, recuerdos
récord, récords, puntuassió mes alta, temperatura, hassaña, etc récord, récords
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada recordar
recordabe, recordáe recordaba
recordáen, recordaben – sen enrecordaben recordaban
recordáli recordarle
recordámos recordarnos
Recordán (g) recordando
recordánli recordándole
Recordarás – ten enrecordarás recordarás
recordat, recordats recordado, recordados
Recordáu – ton enrecordáu recordarlo
Recorde – sen enrecorde recuerda
Recorden – sen enrecorden recuerdan
Recordes – ten enrecordes recuerdas
recordéu, ton enrecordéu recordáis
recordo, men enrecordo recuerdo
recórre, se conjugue com córre, corre recorrer
recórrego recorro
recorregut recorrido
recorreguts recorridos
recorrén (g) recorriendo
recorríe recorría
recreá, recreás recrear, recrearse
recreabe recreaba
recreánse recreándose
recreatiu, recreatius recreativo, recreativos
recremada, recremades requemada, requemadas
recremat, recremats requemado, requemados
recreo, recreos recreo, recreos
recriminat, recriminats recriminado, recriminados
recta, rectes recta, rectas
rectamen rectamente
rectángul, rectánguls rectángulo, rectángulos
rectangulá rectangular
rectangularmen rectangularmente
recte, rectes - dret, seguit, directe, pla, llis, rectilíneo, vertical, perpendiculá, just, íntegre, honesto, honrat, imparsial, equitatiu, severo, inflexible, dissiplinat recto, rectos, derecho, seguido, directo, llano, liso, rectilíneo, vertical, perpendicular, justo, íntegro, honesto, honrado, imparcial, equitativo, severo, inflexible, disciplinado
rectificá es de sabios o sabuts, com Pedro Saputo. rectificar es de sabios
rectificassió rectificación
rectitut rectitud
recubert, recuberts recubierto, recubiertos
recuberta, recubertes recubierta, recubertas
recubríen recubrían
recubriguere recubriera
recubrigueren recubriesen
recubrín (g) recubriendo
recuerdo, record, recuerdos, records recuerdo, recuerdos
recuit recocido
reculá, fes cap atrás, reblá, retrossedí, retorná, desfé lo camí, torná recular, tirar hacia atrás, retroceder, retornar, desandar, volver
reculán (g) reculando
reculat reculado
reculáu, reculéu reculáis
recuperá recuperar
recuperada, recuperades recuperada, recuperadas
recuperál, recuperáls recuperarlo, recuperarlos, recuperarle, recuperarles
recuperála, recuperáles recuperarla, recuperarlas
recuperán (g) recuperando
recuperánse recuperándose
recuperassió, reparassió, restaurassió, rescate, redensió, compensassió, ressarsimén recuperación, reparación, restauración, rescate, redención, compensación, resarcimiento
recuperassións recuperaciones
recuperat recuperado
recuperats recuperados
recuperáu, recuperéu recuperáis
recupere recupera
recuperen recuperan
recurrí recurrir
recurs, recursos recurso, recursos
recusá, vore decliná recusar
recusida, recusides recosida, recosidas
recusit, recusits recosido, recosidos
red, reds red, redes
redacto redacto
redensió redención
redéu rediez, rediós
redimí redimir
redimiríes redimirías
redistribuí redistribuir
redistribuixco redistribuyo
rédit, rédits rédito, réditos
redó, redóns redondo, redondos
Redolá : girá redolán cap aball – rodá - rodar (hacia abajo) – rodar
Redolán – rodán rodando
Redolare – rodare rodara, rodase
redona, redones redonda, redondas
redones redondas
redonet, redonets redondito, redonditos
redoneta, redonetes redondita, redonditas
reduí, reduís - reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió reducir
reduíe reducía
reduíen reducían
reduín (g) reduciendo
reduínlos reduciéndolos
reduít reducido
reduíx reduce
reduíxco reduzco
reduíxen reducen
reedissió, reedissións, re + edissió, re + edissións, torná a editá reedición, reediciones
reempéndre reemprender
reemplás reemplazo
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso reemplazar
reemplásson reemplacen
reencuentro, retrobada reencuentro
Refaldá - seguí lo peu de una montaña - talláli a un ábre les branques baixes per a que creixquen milló les de dal costear, enfaldar
refectori, refectorio, refectoris, refectorios, minjadó, minjadós de un convén o monasteri refectorio, refectorios, comedor, comedores
referénsia, referénsies referencia, referencias
referí referir
referida, referides referida, referidas
referíe refería
referiguere refiriera
referíli referirle
referínse refiriéndose
referís, referíx refiere
referit, referits – no se fa aná referit com dos vegades ferit, ferits, en alguna ferida referido, referidos – herido, heridos, con alguna herida
referítos referiros
referix, referíx refiere
referíxco refiero
referíxen refieren
refet rehecho
reféu rehacéis
refiló refilón
reflejá reflejar
reflejada, reflejades reflejada, reflejadas
reflejáen, reflejaben reflejaban
reflejánse reflejándose
reflejat, reflejats reflejado, reflejados
refleje refleja
reflejen reflejan
reflejo, reflejos – yo me reflejo – lo reflejo del aigua reflejo, reflejos
reflexió, reflexións reflexión, reflexiones
reflexioná, meditá, cavilá, calculá, considerá, deliberá, discurrí, especulá, observá, pensá, raoná, recapassitá reflexionar, meditar, cavilar, calcular, considerar, deliberar, discurrir, especular, observar, pensar, razonar, recapacitar
reflexionán reflexionando
reflexiono reflexiono
reflexións reflexiones
reflexiu, reflexius reflexivo, reflexivos
reforma reforma
reformán reformando
reformes reformas
refors refuerzo
reforsat, reforsats reforzado, reforzados
refórsen refuerzan
refórson refuercen
reforsos refuerzos
refrán, refráns refrán, refranes
refrané, refranero refranero
refráns refranes
refredá, refredás, arrefredá, arrefredás enfriar, enfriarse
refredán enfriando
refredará enfriará
refredare enfriara
refredat, refredats, catarro, catarros, com Luisico Raxadel de Valderrobres, catarrina, catarrines enfriado, catarro, enfriados, catarros
Refregá – vore fregá restregar
refregabe refregaba
refregánlo, refregánlos restregándolo, restregándolos
refregás refregarse
refresc, refresco, refrescs, refrescos refresco, refrescos
refugi, refugis refugio, refugios
refugiá, refugiás refugiar, refugiarse
refugiám refugiarme
refugiat, refugiats refugiado, refugiados
refunfuñá refunfuñar
refunfuñán refunfuñando
rega (cuan yo) riegue
regá, regán (g) – rego, regues, regue, reguém o regám, reguéu o regáu, réguen regára regaré regat, regada regaría regar
regabe regaba
regaben regaban
Regadora per a regá - regué - lo pena de Marcel está com una regadora y escriu al blog lo reguer regadera, reguero
regalá regalar
regalabe regalaba
regaláen, regalaben regalaban
regalála regalarla
regaláles regalarlas
regaláli regalarle
regalaríe regalaría
regalaríen regalarían
regalat, regalats regalado, regalados
regalíssia, com la que té Petro al mas de Estupiñá, al pantano de pena regaliz
regall, regalls, bada, bades a un camí fetes per l´aigua. La aigüera, les aigüeres los eviten. grieta en un camino hecha por el agua
regallada, regallades agrietada, agrietadas
regallat, regallats agrietado, agrietados
regalo, regalos regalo, regalos
regañadéns (a) a regañadientes
regat, regats regado, regados
regata, porta o finestra entreuberta, bada - regata en canoes – regates abertura, grieta
regatejá regatear
regatejáli regateándole
regateján regateando
regí, dirigí, goberná, regentá, administrá, guiá, conduí, funsioná, marchá, actuá, obrá regir, dirigir, gobernar, regentar, administrar, guiar, conducir, funcionar, marchar, actuar, obrar
regidó regidor
regidós regidores
régim, régims régimen, regímenes
regimén regimiento
regínla rigiéndola
regínlo rigiéndolo
regió región
regións regiones
Regirá – re + girá Remover – re + girar
regirán removiendo
regiren remueven
regiro remuevo
registrá registrar
registrán registrando
registre, registres registro, registros – registra, registras
régle, regle (construcsió), regla gran regla grande
regleta (electrissidat) regleta
reglot, rot, reglots, rots eructo, reglote, eructos, reglotes
regne, reino, regnes, reinos, reyno, reynos reino, reinos
rego riego
regressaben, regressáen, tornáen, reculáen regrasaban
regressám, regressém, regresám, regresém regresamos
regue riega
regué, regués – canalet per a regá, regadora – loreguer a wordpress es lo blog del pena de Marsel, Marcelo Pena, Mar + Sel reguero, regueros
reguen riegan
Regueret – A Beseit, la zona del clot de Eutropio (Tropio), prop del portal de vilanova reguerito, reguero pequeño
regulá, regulás regular, regularse
regularmen regularmente
Regulás, regulars regulares
rehabilitaré rehabilitaré
rehabilitassió, rehabilitassións rehabilitación, rehabilitaciones
rehusá, no volé algo, di que no rehusar
rehusabe rehusaba
rehusán rehusando
rehuséu rehusáis
reíen reían
reinabe, reináe reinaba
reinat, reinats reinado, reinados
reine (lo rey, la reina) reina
reinsersió, reinsersións reinserción, reinserciones
reinterpretada, reinterpretades reinterpretada, reinterpretadas
réissa, reixa reja
réisses, reixes rejas
reixa reja
reixes rejas
reixeta, reixetes – rejilla, rejilles rejilla, rejillas
rel, moneda antiga - no ting un rel, no tením un duro real
relajá relajar
relajás relajarse
relajat, relajats relajado, relajados
relasió, relassió, relasións, relassións relación, relaciones
relasionada, relassionada, relasionades, relassionades relacionada, relacionadas
relasionat, relasionats relacionado, relacionados
relassió relación
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada relacionar
relassionable relacionable
relassionades relacionadas
relassionán relacionando
relassións relaciones
relatá, contá relatar
relataríe relataría
relataríen relatarían
relatiu, relatius relativo, relativos
relativa, relatives relativa, relativas
relativamen relativamente
relato, relatos relato, relatos
relegat, relegats relegado, relegados
relevám relevarme
relevo relevo
relicari, relicaris – balla morena, balla en garbo ... relicario, relicarios
relichiosos, religiosos religiosos
religió, religións religión, religiones
religiós religioso
religiosamen religiosamente
religioses religiosas
religiosos religiosos
religiosos religiosos
relinchá relinchar
relíquies reliquias
rella, relles (aladre) Parte del arado
rellámpec, rellámpecs rayo, rayos
rellámpec, rellámpecs relámpago, relámpagos
rellampegá relampaguear
rellena, farsida rellena, rellenas
rellenán (g) rellenando
relleno, rellenos relleno, rellenos
relleno, rellenos, farsit, farsits relleno, rellenos
relligí releer
rellissá resbalar
rellissada, relliscada resbalón
rellissades, relliscades resbalones
rellissáe, rellissabe resbalaba
rellissáren resbalaran
Rellixgo releo
rellonge, rellonges reloj, relojes
relluén, relluenta, relluéns, relluentes reluciente, relucientes
relluí relucir
relluíe relucía
relluíen relucían
relluín (g) reluciendo
relluís, relluíx reluce
relluíxen relucen
reloche, rellonge, reloches, rellonges reloj, relojes
Remangada, arremangada, remangades, arremangades (de mánega) remangada, remangada, arremangada
remangat, remangat, arremangat, arremangats arremangado, remangado
remanso, remansos remanso, remansos, balsa, meandro, recodo, poza, charca, vado
remat, al remat, acabamén, final. Lo remat de la festa va sé lo milló – remat de remo, a una barca remate, al final, como remate – remado
rematada, rematades rematada, rematadas
rematán rematando
rematat, rematats rematado, rematados
remáu, reméu remad
remediáu remediarlo
remei, remey, reméi, reméy remedio
remeis, remeys, reméis, reméys remedios
remená remover
remitén de una carta remitente
remiténs remitentes
remití remitir
remitíe remitía
remitíen remitían
remitínme als fets remiténdome a los hechos
remoguda, remogudes removida, removidas
remogue remueva
remogues remuevas
remogut, remoguts – vore mogut removido, removidos
remolcá remolcar
remolcá remolcar
remolcabe remolcaba
remoliná remolinar
remolino (yo) remolino
remolino, remolí, remolinos, remolíns remolino, remolinos
remolonejá remolonear
Remolque – ell remolque Remolque – remolca
remolquen remolcan
Remolques – tú remolques Remolques – tú remolcas
remontá, remontás remontar, remontarse
remordimén, remordiméns remordimiento, remordimientos
Remos – cuan tú remos Remos – cuando tú remes
Remossegat – mossegat Remordido – mordido
remostróns, sobres, restos en los que se prepare una minjada Sobras, restos con los que se prepara una comida – en extremeño https://www.iventia.com/destacaus/descargues/izionariu.pdf significa cariñoso, zalamero, etc
remota, remotes remota, remotas
remoto, remotos remoto, remotos
remouen remueven
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual remover
remoúrel removerlo
remóurela removerla
removén removiendo
removíe removía
removíen removían
remugá una cabra, rumiá un camello, remastegá – parlá entre dens. Qué remugues ? Rumiar – hablar entre dientes
remugán rumiando
remullaren (per a que se) para que se remojaran, remojasen
renáis, renáix renace
renaisserá, renaixerá renacerá
renáixe, renáisse renacer
renc, rengle, reng de amelés, ringlera de sebes, renglera, línia recta linea recta, fila, hilera
rencor rencor
rencorós, rencorosos rencoroso, rencorosos
rencorosa, rencoroses rencorosa, rencorosas
rendí, rendís - yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió rendir, rendirse
rendíen rendían
rendimén, rendiméns, lo de les ameles cuan se venen, se calcule la part de gallo y clasca que ña. Rendimiento – el de las almendras cuando se venden, se calcula la parte de gajo y cáscara que hay
Rendit - estic rendit, baldat, mol cansat – m´hay rendit, no podía en ells : rendissió a una guerra, pelea, riña rendido
rendits rendidos
rendíx (se) rinde (se) – se agota
renéc, renécs reprimenda, riña, reprimendas, riñas
renegá, fótre la bronca – renegá de los teus orígens reñir, dar una reprimenda – renegar
renegál – renegála – renegáls – renegáles reñirle, reñirlo – reñirla – reñirles – reñirlas
renegán Riñendo – renegando
renegánla riñéndola
renegánlo riñéndolo, riñéndole
renegat renegado, reñido
Renego – te renego perque eres un pesolaga Reniego – te riño porque eres un travieso
renegue, renégue Riñe – reniega
reneguen, renéguen Riñen – reniegan
reneguéu, renegueu Reñís – renegáis
rengle, renglera, filera, linea Hilera, línea
rengló, renglóns – Déu escriu al dret (recte) en renglóns torsuts renglón, renglones – Dios escribe recto con renglones torcidos
reno, renos, animal de USA y Canadá, no sen veuen per la zona dels chapurriaus, ara, los cuernos sí reno, renos
renová renovar
renováen, renovaben renovaban
renovála renovarla
renován renovando
renovaren renovaran
renovat renovado
renoven renuevan
rentá la roba al rentadó de la séquia lavar la ropa en el lavadero de la acequia
rentá, rentás – yo me rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – rentára – rentaría – rentaré – rentá una inversió Lavar – rentar una inversión
rentabe lavaba
rentaben lavaban
rentabilidat rentabilidad
rentades lavadas
rentadó, llavadó de la séquia, safarech lavadero (de ropa)
rentadora, llavadora, normalmén lo electrodoméstic, pero tamé una dona que se guañabe la vida rentán roba de atres, com sa mare de Pedro Saputo al escomensamén del llibre lavadora, normalmente el electrodoméstico, pero también una mujer que se ganaba la vida lavando ropa de otros, como la madre de Pedro Saputo al principio del libro
rentáe, rentabe lavaba
rentáen, rentaben lavaban
rentál, rentála lavarlo, lavarla
réntal, réntala lávalo, lávala
rentám lavamos
réntam estos pantalóns que demá mels hay de ficá o posá lávame
rentán lavando
rentánse lavándose
rentaplats lavaplatos
rentare lavara, lavase
rentarém lavaremos
rentaren lavaran, lavasen
rentás lavarse
rentat lavado
rentátos lavaros
rentats lavados
rente lava
renten lavan
rentéutos lavaos
rento lavo
renunsiá renunciar
renúnsia, renunsia, renúnsies, renunsies renuncia, renuncias
renunsián renunciando
renunsiat renunciado
renúnsio, renunsio renuncio
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea o riña mol reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) – reñir castellá es renegá pelear, discutir, pelearse
reñíem peleábamos
reñíen peleaban
reñín (g) peleando
reñiríen pelearían
reñit peleado
reñits peleados
reñíu peleáis
reomplí, re + omplí, umplí, torná a omplí, omplí mes rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
reómpligo relleno
repará en algo – repará : arreglá reparar en algo, darse cuenta de – reparar : arreglar
reparaben reparaban
Reparada Reparada
reparára reparara, reparase
reparassió, reparassións reparación, reparaciones
reparat reparado
reparat, tipo de pa de Tamarite : Lo reparat he mol gran. Ya casi no se fa, lo recuit mes petit.
Lo reparat lo compraben los pachesos, ne posaben 8 o 10 a un sac u capa defora, y lis aguantabe lo menos 15 díes. Pagaben en una llibreta. Primé entregaben un sac o dos de farina, y después anaben prenguén pa.
tipo de pan de Tamarite – reparado
reparats reparados
reparéu reparáis
repartí repartir
repartí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió repartir
repartida, repartides repartida, repartidas
repartides repartidas
repartidó, repartidós repartidor, repartidores
repartíen repartían
repartíla repartirla
repartín (g) repartiendo
repartirá bufetades en les dos máns repartirá bodetones con las dos manos
repartíssen, repartíxen reparten
repartit, repartits, com lo gros de Nadal, que ha eixit mol repartidet per tota España repartido, repartidos
Repartíx – Al Matarraña: Pascual repartíe lo correu, Álvaro de Ráfels, Jesús de Queretes, Bernardo de Monroch, la Marisa del pequeño (ella es Micolau de La Fresneda), la dona de Senill, Alicia de Penarroija, un estiu lo vach repartí yo a Ráfels, La Cerollera, Fórnols y La Portellada, después anaba a La Fresneda y li portaba unes cartes a la dona de Tigel, la Rosa. reparte
reparto del correu – yo repartixco o repartixgo lo correu reparto del correo
repás, repassos repaso, repasos
repassá repasar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
repassáe, repassabe repasaba
repassán repasando
repassaré repasaré
repasséu repasad, repasáis
repasséutosu repasáoslo
repatriassió, repatriassións – Una repatriassió ilegal es per ejemple : fótreli una cassada a Carlitos Puigdemont, aviál a dins de una furgoneta (com la del equipo A) y baixál a la frontera de Fransa en Huesca, hasta la porta de un cuartel de la Guardia Sivil; a la frontera de Cataluña no perque los mossos lo tornaríen a Bélgica, que ne ñan mols que són com la gestapo dels catanazis. Lo mateix en Valtonyc, Marta Rovira, y atres fugats de la justíssia, no sol catalanistes, ne ñan que no u són. repatriación, repatriaciones
repén (de) - Es la caussa de mort mes frecuén entre los chapurriaus. - De qué s´ha mort? - De repén. repente (de)
Repéndre – torná a empéndre – renegá an algú reprender, volver a emprender
repetí, repetís – yo me repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. repetir
repetida, repetides repetida, repetidas
repetidó, repetidós – a escola - de tele, telecomunicassións repetidor, repetidores
repetíe repetía
repetíen repetían
repetíli repetirle
repetín (g) repitiendo
repetínli repitiéndole
repetínse repitiéndose
repetís, repetíx repite
repetissió, repetissións repetición, repeticiones
repetit, repetits repetido, repetidos
repetits repetidos
repetixga repita
repetixgo repito
replá, repláns rellano, rellanos
replantá replantar
replantáles replantarlas
replega, arreplega recoja
replegá, arreplegá recoger
replegaba recogía
replegades, arreplegades recogidas
replegaé, replegabe recogía
replegáen, replegaben recogían
replegál, replegáls recogerlo, recogerlos
replegáles recogerlas
replégales recógelas
replegámos recogernos
replegán, arreplegán (g) recogiendo
replegarán recogerán
replegaríen recogerían
replegás recogerse
replegat recogido
replegats, arreplegats recogidos
replegue recoge
repleguen recogen
replená, reumplí, reomplí rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
replenán rellenando
replenat, rellenat, reomplit, reumplit rellenado
replene rellena
repleta, pleneta, a cormull, de gom a gom repleta
replicá – fé una réplica, copiá - no me replicos ! - contestá, contradí, criticá, protestá, alegá, argumentá replicar, contestar, objetar, contradecir, criticar, protestar, alegar, argüir, argumentar – hacer una réplica
replique replica
repliquen replican
repondré, ficaré un atra vegada lo que falte an algún puesto repondré
reportache, reportaches reportaje, reportajes
reportaje, reportajes reportaje, reportajes
repós reposo
reposabe reposaba
reposada, reposades, descansada, descansades reposada, reposades
reposadamen, descansadamen reposadamente
repost, repostos de pesses de una máquina, recambis José Mari a Alcañís, López , son pare de Jorge López Esteban repuesto, repuestos
reprén reprende, vuelve a emprender
repreng, reprenc reprendo
repréns reprendes
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán representar
representabe representaba
representán representante
representáns representantes
representasió, representassió, representasións, representassións representación, representaciones
representassió, representassións representación, representaciones
representat, representats representado, representados
represente representa
representen representan
reprimíe reprimía
reprimín reprimiendo
Reprobá – reprobat, reprobada - censurá, desaprobá, criticá, reprochá, condená reprobar, censurar, desaprobar, criticar, reprochar, condenar, vituperar
reprobabe reprobaba
reprobassió reprobación
reprobat reprobado
reprobatoriamen reprobatoriamente
reprobats reprobados
reproben reprueban
reprochá, censurá, criticá, condená, recriminá, reprobá, afeá, reconvíndre, renegá, repéndre, empéndre reprochar, censurar, criticar, condenar, recriminar, reprobar, afear, reconvenir, regañar, reprender
reprochabe reprochaba
reprochaben reprochaban
Reprocháls – reprocháles Reprocharles – (reprocharlas)
reprochánse reprochándose
reprochás reprocharse
reproductó, reproductós reproductor, reproductores
reproduí reproducir
reptán reptando
república, repúbliques, com la que va espentolá Luisico Companys, y ara ne volen un atra. No volen rey pero diuen que los reys aragonesos eren catalano aragonesos :) Esta gen son mes sompos a les dotse que a les onse del mateix día. república, repúblicas
repudiá repudiar
repugná, fé fástic, fé escrúpol repugnar
repugnabe repugnaba
repugnán repugnante
repugnáns repugnantes
repugnánsia repugnancia
repugne repugna
repulsa, repudio – vore repudiá, repugná repulsa, repudio
reputá, jusgá, estimá, calificá, conseptuá, considerá, ponderá, valorá, evaluá reputar, juzgar, estimar, calificar, conceptuar, considerar, ponderar, valorar, evaluar
reputabe reputaba
reputaben reputaban
reputada, reputades reputada, reputadas
reputaríen reputarían
reputassió reputación
reputat reputado
reputats reputados
reputém reputamos
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida requerir
requeríe requería
requeríen requerían
requerit requerido
requerits requeridos
requeríu requerís, requirirlo
requerix requiere
requeríxen requieren
requerixque requiera
requesta, demanda – latín request (inglés request) es solissitut, solisitut demanda, solicitud
requiem per un llauradó español, novela de Ramón J. Sender (no Sénder) – missa de difuns, morts; requiem
requiescat in pace, RIP, que en pau descanso, QEPD RIP, QEPD
Res – no tenim res Nada – no tenemos nada
res (animal), reses, cap, caps de bestiá res, cabeza de ganado
resá rezar
resada, resades rezada, rezadas
resáe, resabe rezaba
resáen, resaben rezaban
resám, resém rezamos
resán (g) rezando
resare rezara, rezase
resaren rezaran, rezasen
resaríe rezaría
resat, resats rezado, rezados
rese reza
resecs resecos
resém o resám rezamos
résen rezan
reses rezas
reséu rezáis
reséu o resáu rezáis
resguardo, resguardos de compra resguardo, resguardos
resma, risma, rayma, raima, conjún de vin máns (500 fulles) de papé. - Caxa de paper en què ha XVI raymes, Reua Perp. 1287, p. 372. Nou raymes de paper stimades a rahó de II dobles la rayma, diuyt dobles, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 213). Per una rayma de paper per fer imatges, doc. a. 1514 (BSAL, iv, 304). - de l'árabe rizma resma
reso rezo
resóldre resolver
Resolt de resóldre (un cas, Sherlock Holmes) – dessidit, valén, audás, atrevit, intrépit, osat, diligén, llansat resuelto, decidido, valiente, audaz, atrevido, intrépido, osado, diligente, lanzado
resolta, resoltes resuelta, resueltas
resoltamen resueltamente
resolts resueltos
resos reces
respecte a respecto a
respecte, respectes respeto, respetos
respectiu, respectius respectivo, respectivos
respectiva, respectives respectiva, respectivas
respectivamen respectivamente
respetá respetar
respetabe respetaba
respetable, respetables respetable, respetables
respetáen, respetaben respetaban
respetál, respetáls respetarlo, respetarlos
Respetála, respetáles respetarla, respetarlas
respetat, respetats respetado, respetados
respeto (yo) respeto
respeton respeten
respetuosa, respetuoses respetuosa, respetuosas
respiacte respeto
respiate respeto
Respigá – espigá, traure espiga (latín spīcare) – espigás una lletuga de ensiám : créixe massa y fes malbé respigar, espigar, sacar espiga
respigabe respigaba
respirá respirar
respirabe, respiráe respiraba
respirada respirada
respirán respirando
respiraré respiraré
respirasió, respirassió respiración
respirat respirado
respiros (tú) respires
resplandó, llumenária resplandor
resplandós, llumenáries resplandores
respón responde
respondrá responderá
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen responder, contestar
respóndreli responderle
respóndrels responderles
responíe, contestabe respondía
responsabilidat, responsabilidats responsabilidad, responsabilidades
responsable, responsables responsable, responsables
resposta, respostes, contesta, contestes respuesta, respuestas
ressaca resaca
ressagats rezagados
ressecá resecar
ressecá, ressecás resecar, resecarse
ressecat, ressec resecado, reseco
ressecats, ressecs resecados, resecos
ressel recelo
ressel recelo
resselat recelado
ressembrá resembrar
ressembrán resembrando
ressená recenar
ressená, ressopá recenar
resséns (te) de una caiguda te resientes de una caída
ressentíx resiente
ressepsió, ressepsións – A Mallorca vach treballá a la ressepsió del hotel Viva Blue, a Playa de Muro, de nit, de vigilán tenía a Xisco, que vivíe a Inca. Ell parlabe en mallorquí y yo en chapurriau. A Raimundo Lulio, Ramón Llull, tamé l´haguera entés, si haguera naixcut al seu tems. Lo mallorquí de abáns no es tan fássil de enténdre. recepción, recepciones
ressepsionista, ressepsionistes recepcionista, recepsionistas
ressepsioniste, ressepsionistes recepcionista, recepsionistas
resseptada recetada
resseptat recetado
resseptat recetado
resseptes recetas
resserva, resserves – vi resserva – resserva de cassa, coto, veda reserva, reservas
resservada, resservades reservada, reservadas
resserváe, resservabe reservaba
resserváen, resservaben reservaban
resservám reservarme
ressérvam resérvame
resservánse reservándose
resservat, resservats reservado, reservados
resseta, ressetes, ressepta, resseptes receta, recetas
ressetabe recetaba
resseto receto
ressial recelo
ressiapta, ressiaptes Receta, recetas
ressibí recibir
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás recibir
ressibida recibida
ressibides recibidas
ressibides recibidas
ressibidó recibidor
ressibíe recibía
ressibíen recibían
ressibiguéren recibieran, recibiesen
ressibíl recibirlo
ressibíl recibirlo, recibirle
ressibíla recibirla
ressibíls recibirlos
ressibimén recibimiento
ressibín recibiendo
ressibín (g) recibiendo
ressibínla recibiéndola
ressibínlo recibiéndole, recibiéndolo
ressibirá recibirá
ressibirá recibirá
ressibiréu recibiréis
ressibiríe recibiría
ressibiríe recibiría
ressibísquen reciban
ressibísquen, ressibíxquen reciban
ressibísquen, ressibíxquen reciban
ressibit recibido
ressibítos recibiros
ressibits recibidos
ressibits recibidos
ressibíu recibís, recibirlo
ressibíx recibe
ressibixco, ressibíxco recibo
ressibíxen reciben
ressibíxla recíbela
ressibíxles recíbelas
ressibíxme recíbeme
ressibíxquen reciban
ressibo recibo
ressibo, ressibos recibo, recibos, recibí
ressibos recibos
ressidánsia residencia
ressidánsia, ressidánsies residencia, residencias
ressidánsies residencias
ressidén residente
ressidén, ressidéns residente, residentes
ressidéns residentes
ressidénsia, ressidénsies residencia, residencias
ressidenta, ressidentes residenta, residentas
ressiduos, bassura, enruna, brossa, etc residuos
ressién reciente
ressienmen recientemente
ressiéns recientes
ressigná, ressignás resignar, resignarse
ressignassió, ressignassións resignación, resignaciones
ressignat, ressignats resignado, resignados
ressignes resignas
ressina, raína resina
ressinosa resinosa
ressinoses resinosas
réssio recio
ressistánsia, ressisténsia, ressistánsies, ressisténsies resistencia, resistencias
ressistén, ressisténs resistente, resistentes
ressistenta, ressistentes (ella, elles) resistente, resistentes
ressistí resistir
ressistíe resistía
ressistiríe resistiría
ressistiríen resistirían
ressistís resistirse
ressistit resistido
ressistixco, ressistixgo resisto
ressó, eco, sonido que ressone eco, sonido que resuena
ressol de ressóldre resuelve
ressol de sol, solana, solá, solanera, calina, bochorno, caló, calorina resol, solanera, bochorno, calor
ressoldrá resolverá
ressóldre resolver
ressoll, resoll, ressolls, resolls - rebufit, jadeo, alé, aliento, hálit, ronquit, sofoco resuello, resuellos, resoplido, jadeo, aliento, hálito, ronquido, sofoco
ressolusió resolución
ressolut, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templat resoluto
ressoluta, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templada resoluta
ressolvíe resolvía
ressonán resonando
ressonánsia, ressonánsies (magnética) resonancia, resonancias
ressopá recenar
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada resultar
ressultáe, ressultabe resultaba
ressumen resumen
ressúmen, ressúmens resumen, resúmenes
ressumides resumidas
ressusitá resucitar
ressusitada resucitada
ressusitaréu resucitaréis
ressusitat resucitado
ressusitéu resucitáis
resta, restes resta, restas
restán restando, restante
restaurá restaurar
restaurán restaurante, restaurando
restauráns restaurantes
restaurassió - de restaurán per a minjá - de mobles antics restauración
restaurassións restauraciones
restaurat, restaurats restaurado, restaurados
restituída, restituídes restituída, restituídas
restituíli restituirle
restituínla restituyéndola
restituínlos redtituyéndolos, redtituyéndoles
restituít, restituíts restituído, restituídos
resto y sumo resto y sumo
restregó, restregóns, restregá restriego, restriegos, restregar
restringida restringida
restringides restringidas
resultá, ressultá resultar
resultabe, resultáe resultaba
resultáe, resultabe resultaba
resultám resultamos, resultarme
resultán (g) resultando
resultaría resultaría
resultaríe resultaría
resultat, resultats resultado, resultados
resulte resulta
resultes resultas
resultón, que choque, que cride la atensió resultón
resumín, ressumín resumiendo
resumit, ressumit resumido
resumítu resumírtelo
retall de roba retal, corte de ropa
Retallá – tallá Recortar – cortar
retallades recortadas
retallán recortando
retallarém recortaremos
retallat, retallats recortado
retalls retales, cortes de ropa
retardán retardante, retardando
retardat, retrasat, arretrasat retardado, retrasado
retardáu retardáis, retardarlo
retat retado
retén del foc – retén l´aigua retén del fuego – retiene el agua
reteníe retenía
reteníen retenían
retensió, retensións retención, retenciones
retina, retines retina, retinas
retíndre retener
retinguts retenidos
retintá, torná a tintá (roba) teñí retintar, volver a tintar o teñir
retintaba retintaba
retirá, retirás retirar, retirarse
retiraben, retiráen retiraban
retirada, retirades retirada, retiradas
retíral retíralo
retírala retírala
retirám retirarme
retirán retirando
retiránse retirándose
retirás retirarse
retirat retirado
retirats retirados
retire retira
Retiro – a retiro ! Retiro – a retiro : vámonos hacia casa, al retiro
retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten - lo siñó retó engañe a les criades cura, rector, mosén
reto, retos reto, retos
retocá retocar
retocán retocando
retorn retorno
retorná, torná, retrossedí, reculá, reintegrás, reingresá, restituí, reintegrá, reembolsá retornar, regresar, volver, retroceder, tornar, reintegrarse, reingresar, restituir, devolver, reintegrar, reembolsar
retórse, retórses – vore retortigá retorcer, retorcerse
retorsíe retorcía
retorsudes retorcidas
retortigá, retortigás - retortigat, retortigada - yo me retortigo lo turmell, tú te retortígues, retortígue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen retorcer, retorcerse (un tobillo)
retortigáe, retortigabe retorcía
retortigat retorcido
retortigats retorcidos
retortigó, retortigóns retortijón, dolor, pinchazo, contorsión, retorcimiento, contracción, convulsión
retortigóns retortijones
retós rectores, curas
retrás retraso
retrasá retrasar
retrasada, retrasades retrasada, retrasadas
retrasat, retrasats retrasado, retrasados
retrasos retrasos
Retratá : fé retratos, pintures y tamé fé fotos en una cámara de retratá retratar
retratán retratando, haciendo fotos
Retratat – m´han retratat, m´han fet un retrato o una foto Retratado
retratats Retratados
retratiste, fotógrafo, pintó - A Beseit, Elías Gil, Arsenio Giró Abella, Bruno Durán Goffard retratista, fotógrafo, pintor
retribuída, retribuídes retribuída, retribuídas
retribuít, retribuíts retribuído, retribuídos
retró, retróns – tro, trons retrueno, retruenos – trueno, truenos
retronabe, retronáe retronaba
retronen retruenan
reuca, filera de machos o mules lligats la un a la coa del atre – reuques hilera de mulos o mulas atados uno a la cola del otro
reúll (de) reojo (de)
reullada, reullades mirada de reojo, miradas
reuma, enfermedat dels óssos y juntes, articulassións - Emilio Giner Serret de Beseit es reumatólogo a Saragossa reuma
reumatoide reumatoide
reumplí rellenar
reuní reunir
reunida, reunides reunida, reunidas
reuníe reunía
reuníem reuníamos
reuníen reunían
reuniguérem reuniéramos, reuniésemos
reuniguéren reunieran, reuniesen
Reuním – Vull reuním en tú – mos reuním demá Quiero reunirme contigo – nos reunimos mañana
reunín (g) reuniendo
reunió reunión
reunións reuniones
reuniré reuniré
reunísco, reuníxco reuno
reuníssen, reuníxen reúnen
reunit, reunits reunido, reunidos
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada revelar
reveladora, reveladores reveladora, reveladoras
revelassió, revelassións revelación, revelaciones
revelat, revelats revelado, revelados
revelátu revelártelo
revele revela
revelen revelan
reveléu o reveláu reveláis
reventá, reventás – yo me revento, reventes, revente, reventém o reventám, reventéu o reventáu, revénten - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó reventar
reventat, reventats reventado, reventados
revente revienta
revento reviento
reventó, reventóns reventón, reventones
reveránsia reverencia
reverendo, reverendos reverendo, reverendos
reverenmen reverentemente
reverensiá reverenciar
reverénsia reverencia
reverensiat reverenciado
revés revés
revesos reveses
revíndre, revíndres – revíndres la neu : desgel deshelar, deshelarse, derretir – deshielo
revínguen (se) derritan, deshielen
revisá revisar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
reviscolá, rebiscolá, re + viure, reviure recuperarse, revivir
reviscolada revivida
reviscolál revivirlo
Reviscolál , reviscolá, torná a una persona, animal, planta a la vida revivirlo
revisió, revisións revisión, revisiones
reviso reviso
revista, revistes revista, revistas
Revíure, reviví, reviscolá, rebrotá, rechitá, renáixe, ressusitá, reaparéixe, reavivá, evocá, rememorá, recordá, invocá, reconstruí revivir, rebrotar, renacer, resucitar, resurgir, reaparecer, reavivar, evocar, rememorar, recordar, invocar, reconstruir
revíurel (revivíl) Reanimarlo, revivirlo
revíurela (revivíla) Reanimarla, revivirla
revivíe revivía
revivíen revivían
Revocá, anulá, ressindí o rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá revocar, anular, rescindir, derogar, cancelar, disolver, abolir, cesar, invalidar
revocat, revocats, revocá: anulá, rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá revocado, revocados, revocar
revolcá, revolcás per enterra, refregás, tirás, embrutás revolcar, revolcarse por el suelo, echarse, restregarse, tirarse, ensuciarse, rozarse, revolverse
revolcaben, revolcáen revolcaban
revolcadó, revolcadós : puesto aon se revolquen los jabalíns o atres animals salvaches lugares para revolcarse jabalíes u otros animales
revolcánme revolcándome
revolcánse revolcándose
revolcaríe revolcaría
revolcaríen revolcarían
revolotechá, revolotejá revolotear
revolotechaben, rebolotecháen, revolotejaben, revolotejáen revoloteaban
revolotechán, revoloteján revoloteando
revolotechat, revolotejat revoloteado
revolotechen, revolotegen revolotean
revolotegen revolotean
revolotejá revolotear
revolotejaben, revolotejáen revoloteaban
revolotochen revolotean
revolt, revolts - trastocat, turbulén, alterat, confús, embolicat, intrincat, embrollat revuelto, revueltos, trastocado, turbulento, agitado, alterado, confuso, embrollado, intrincado
revolta, revoltes revuelta, revueltas
revolussió, revolusió revolución
revolussionari, revolussionaris, com Fidel Castro, que una vegada assessinat Batista y pujat al poder ya se va acabá la revolussió cubana revolucionario, revolucionarios
revora – a la revora de la tassa se veu la marca de pintalabios en el borde de la taza se ve la marca de pintalabios
revores bordes
revulsiu revulsivo
rey, reys – als reys magos sels diu los reixos rey, reyes – reyes magos
rezagat, rezagats (Mezquín), a la zaga, ressagat, ressagats rezagado, rezagados, atrasado
riada, riades, creixcuda de un riu riada, riadas, crecida de un rio
Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, Ribagorza, antic Ripacurtia Ribagorza
ribás, ribássos, ribaz (Mezquín) – lo márge, márgens solen sé de pedra ribazo, separación de dos bancales a diferente altura, los márgenes suelen ser de piedra
ribell, ribells, llibrell (latín labrĕllu) : ressipién de fang cuit, com un plat gran, de forma troncocónica invertida, mes ample que alt, y que servíx per a escurá los plats, rentás los peus, posá coses en remull, etc lebrillo, barreño
ribera, riberes de un riu (latín rīparĭa), riba, cuenca - Ribera del Tastavins: subcomarca del Matarraña que atravesse lo riu Tastavins y comprén los munissipis de La Portellada, Fórnols, Ráfels, Fondespala, Penarroija, Monroch y Torredarques - Ribera del Ebre: comarca atravessada de NO a SE pel riu Ebro y situada entre lo Camp de Tarragona, la Terra Alta, lo Baix Aragó, lo Maestrat y lo Mar Mediterráneo; la seua capital es Tortosa, aon se parle valensiá dialecte tortosí ribera de un río, cuenca
riberes, ribes riberas
ric, rics – lo ric de Queretes rico, ricos – el rico de Cretas
rica, riques rica, ricas
rictus, contracsió, crispamén, espasmo, gesto rictus, contracción, crispamiento, espasmo, gesto
ricura (es una) es una ricura
ridícul, ridícula ridículo, ridícula
ridículs, ridícules ridículos, ridículas
rién riendo
riesgo, risc riesgo
riesgos, riscos riesgos
rifá rifar
rifa, rifes rifa, rifas
rifáen rifaban
rifaríen rifarían
rifle, rifles rifle, rifles
rígid, du, endurit, agarrotat, almidonat, áspre, tenso, tiesso, réssio, erecte, ressistén, sólit, ert rígido, duro, endurecido, agarrotado, almidonado, áspero, tenso, tieso, recio, erecto, resistente, sólido, yerto
rígida, rígides rígida, rígidas
rigidés rigidez
rígids rígidos
Riglos, poble, vore mallos (los mallos de) Riglos
rigó, rigor rigor
rigurós, rigurosos riguroso, rigurosos
rigurosa, riguroses rigurosa, rigurosas
Rindiela ! Redéu ! Rediela ! Rediós !
rinoceronte, rinocerontes (rino : nas) rinoceronte, rinocerontes
riñó, riñóns, riñonada - fon del riñó del Pantano de Pena riñón, riñones
riques, ríques ricas
riquesa riqueza
riqueses riquezas
riquíssim, riquíssims riquísimo, riquísimos
riquíssimamen vestit riquisimamente vestido
riquíssimes riquísimas
risá rizar
risáe, risabe rizaba
risáen, risaben rizaban
risat, risats rizado, rizados
riscla, riscles (fusta) que se enclaven a la pell. Mon yayo díe : ya la traurém cuan nevo astilla, astillas
riscles astillas
risco, riscos, single, singles, tall, talls risco, tajo, despeñaperros, cortado
rissa risa
risses risas
risseta, rissetes risita, risitas
rissotada, rissotades risotada, risotadas
rissotades risotadas
ritme, ritmo, ritmes, ritmos ritmo, ritmos
rito religiós rito
Riu - a la vora del riu no te fáigues lo niu Río – a la vera del río no te hagas el nido
ríu, sen enriu, de riure o enríuressen ríe
riuada, riuades, riada, riades riada, riadas, crecida de un rio
riuen ríen
riuet, riuets riachuelo, río pequeño, riachuelos, ríos pequeños
riurás reirás
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit reír, reírse
rius ríos
rius ríes
rival, rivals rival, rivales
rivalidat rivalidad
rivalisen rivalizan
rivals rivales
Robá – robo, robes, robe, robém o robám, robéu o roabáu, róben – robára – robaré – robaría robar
roba, robes ropa, ropas
robabe, robáe robaba
robades robadas
robála robarla
robáles robarlas
robáli robarle
Robám – robém robarme, robamos
robámos robarnos
robán robando
robaren robaran, robasen
robaríe robaría
robaríen robarían
robat, robats robado, robados
robell, rovell – robell o rovell del ou, la yema Óxido – yema del huevo
robellat, rovellat oxidado
robelló, rovelló, lactarius deliciosus níscalo, lactarius (deliciosus)
robellóns níscalos
robém, robám robamos
Robes – tú robes Ropas – robas
robes (tú) robas
robeta, robetes ropita, ropitas
roble, rore, robre roble (quercus)
robo robo
róbon

robot (ve del checo o eslavo /rábota/ : trabajo) 
roben
robot
robota, robotes per a fé draps ropajo, ropajos
roca, roques roca, rocas
roch, roijos – Monroch rojo, rojos
rocha, roches roja, rojas
rochos rojos
rocós rocoso
rocosa rocosa
rocoses rocosas
rocosos rocosos
rodáe, rodabe rodaba
rodamén, rodaméns rodamiento, rodamientos
Rodán – vore redolá rodando
rodare rodara, rodase
rodarém rodaremos
Rodat – un “canto rodado” es un bolo de riu, canto rodat no se diu rodado
rode rueda
rodech, rodeo, rodechos, rodeos rodeo, rodeos
rodechá, rodejá rodear
rodechaba, rodejaba rodeaba
rodechabe rodeaba
rodechaben, rodejaben, rodecháen, rodejáen rodeaban
rodechada, rodechades rodeada, rodeadas
rodecháe rodeaba
rodechán rodeando
rodechat, rodechats rodeado, rodeados
rodeche, rodege rodea
rodege rodea
rodegen rodean
rodegen rodean
rodejá rodear
rodejabe, rodejáe rodeaba
rodeján rodeando
rodéjat de gen bona rodéate de gente buena
rodejat, rodejats rodeado, rodeados
roden ruedan
rodense, de Rodas (Decamerón), rodenses rodense, de Rodas
rodera, marca de roda marca de rueda
roderes, marques de rodes marcas de ruedas
rodes ruedas
rodillo, rodillos rodillo, rodillos
rog, ruego, rogs, ruegos ruego, ruegos
Rogá – rogo, rogues, rogue, roguém o rogám, roguéu o rogáu, róguen – rogaría – rogaré – rogára rogar
rogabe, rogáe rogaba
rogaben, rogáen rogaban
rogáli rogarle
Rogán – a Déu rogán y en la massa aná picán Rogando – a Dios rogando y con el mazo dando
rogánla rogándola
rogánlay rogándoselo
rogánli rogándole
rogánlos rogándoles
rogánme rogándome
rogarás rogarás
rogat rogado
rogats rogados
Rogelio, Roger, Ruggiero, en catalá /rugé/ en inglés /róger/ - Rogelio Guimerá Urquizú, germá de mon yayo Tomás del rufo Rogelio
roglada, roglades, rogle, rogles – a una roglada hay trobat sis rovellóns y dos babosos círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogle, rogles - en un rogle (roglada) hay trobat sis rovellóns y dos babosos círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogo ruego
rogue ruega
roguém rogamos
roiges, roches rojas
roija, roiges – Penarroija de Tastavins, per les seues peñes roiges, no les seues penes roiges, encara que tenen a un pena roch roja, rojas
roín, ruín, roíns, ruíns, roínes, ruínes malo, ruín, malos, ruines, mala, malas
roll, rolls (vore trucol) rulo, rulos
rollá, passá lo roll allanar el suelo con un rulo
rollo, rollos, tabarra, tabarres rollo, rollos
romana : balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana


balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana

balanza romana, báscula
románic románico
romániques románicas
romanos, románs romanos
romansé, que sol conte romanses (per a no picá) romancero, que cuenta romances (para no picar)
romansechá, romansejá romancear, contar romances
romansechán, romanseján romanceando
romansechat, romansejat romanceado
romansera romancera
romántic, romántics romántico, románticos
romántica, romántiques romántica, románticas
romé, romés romero, romeros
romeret, romerets Romero, romerito, romeritos


romiguera, garrabera, gabarrera, garravera, gabarrera - vore picaesquenes zarza, zarzamora
rompeguére rompiera, rompiese
rómpre – rómpego, roms, rom, rompém, rompéu, rómpen – rompría – rompeguéra – rompré romper, empezar
ron ron
roncá roncar
ronca (veu), ronques ronca (voz)
roncáe, roncabe roncaba
roncán (g) roncando
Roncarás – ronca que roncarás roncarás
rondá rondar, salir de fiesta
ronda, rondes ronda, rondas
rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres que ronda mucho
rong, ronc (sonido) ronco (sonido)
ronque ronca
ronquit ronquido
ronquits ronquidos
ronroneo, sonido que fa lo gat ronroneo de un gato
roquerol, mote de Beseit, de roca, roquerola la dona mote de Beceite, de roca
roquerut, roqueruts roquizo, pedregoso
roques rocas
roqueta, roquetes / Roquetes a Tarragona roquita, roquitas
roquissal, roquissals terreno rocoso
rosa, roses rosa, rosas
rosada, rosades – cuan se gele : gebra, escarcha rocío, rocíos – cuando se hiela : escarcha
rosada, rosades (coló) rosada, rosadas
rosadet (vi) vino rosado
rosadeta, rosadetes rocío ligero
rosari, rosaris - Va acabá com lo rosari de la aurora rosario, rosarios
rosat (vi) rosado (vino)
Rosca, rosques, en forma de rosco 0, com la rosca de Pascua (la mona es un pastel) rosca, roscas, rosco, rosca de Pascua (la mona es un pastel)
rosé, rosés rosal, rosales
rosse, rose - lo rosse fa lo cariño, rosses El roce hace el cariño – roces
rossegá fusta – en les dens arrastrar (madera) – roer con los dientes
rossegadós , rossegá , arrossegá https://chapurriau.blogspot.com/2017/09/rossegados.html personas que arrastraban madera desde el monte hasta donde se cargaba
rossegál arrastrarlo, roerlo
rossegán (g) arrastrando, royendo
rossego arrastro, roo
rossegó, rossegóns – de pa (cuscurro) Arrastres – coscurro, cuscurro de pan
rosseguém arrastramos, roemos
rossí, rossíns - jamelgo, penco, burro, cabalgadura, jaco, caball – torpe, rudo, tosco, sáfio, ignorán – Rossinán de Don Quijote Rocín, rocines - jamelgo, penco, asno, cabalgadura, jaco, caballo, matalón, torpe, rudo, tosco, zafio, ignorante
rossigá, vore rossegá roer, arrastrar
Rostí - rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen – rostiría – rostiguéra – rostiré asar
rostoll, rostolls : bancal aon s´ha cossechat o segat y sol quede una mica de palla rastrojo, rastrojos
rostro, cara rostro, cara
rot eructo
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten (de rot) – girá sobre lo seu eje (la terra) Eructar – girar sobre su eje
rotet – lo chiquet ha fet lo rotet después de mamá eructito, regüeldito – el niño ha eructado después de mamar.
rots eructos, regüeldo
rótul, rotuls rótulo, rótulos
rótula, rótules (del ginoll, genoll) rótula, rótulas (rodilla)
rotuladó rotulador
rovellán (g) oxidando
rovellare oxidara, oxidase
rovellat, rovellada oxidado, oxidada
rovelló, rovellóns (bolet) – de rovell, rovellat, pel coló verdós que sels fa níscalo, lactarius (deliciosus)
rovellonera, rovelloneres, aon íxen bastáns rovellóns en rogle o en poquet tros donde salen rovellones, níscalos, en círculo o en poco trozo
rubia, rubies rubia, rubias
ruc, antic ruch, burro, rucs, antic ruchs, burros – A Beseit un home li va enseñá lo verdang a una dona y ella va cridá : Aixó no es un home, aixó es un ruc ! - Com un ruch (ruc) ple de caparres, Martí G., Tip. mod. Ii, 161. rucio, burro – En Beceite un hombre le enseñó la verga a una mujer y ella exclamó : esto no es un hombre, esto es un rucio (burro) !
Ruda, herba que put, fa una auló mol forta (ve de ruta – arraíl ?), es abortiva, aclaríx la sang. ruda (hierba) http://www.botanical-online.com/efectos_secundarios_ruda.htm
rudamen rudamente
rudesa rudeza
rudo, tosco, bruto, ordinari, áspre, basto, zote,sopenco, descortés, grossero, obtús, romo, torpe, sáfio rudo, tosco, brusco, ordinario, áspero, basto, zote, zopenco, descortés, grosero, obtuso, romo, torpe, zafio
ruella, roella, ababol, ruelles, roelles, ababols amapola
ruén, mol calén, que creme mol muy caliente, ardiente
ruéns muy calientes, ardientes
ruénta, mol calenta, que creme muy caliente, ardiente, que quema
ruentíssim extremadamente caliente, ardiente, que quema
ruentó calor extremo
ruentós calores extremos
rugit rugido
rugits rugidos
rugós rugoso
rugosa, rugoses rugosa, rugosas
rugosos rugosos
ruidera, sorollina mucho ruido
ruido, soroll ruido
ruidos, sorolls ruidos
ruín, roín malo, ruín
ruina ruina
ruines ruinas
ruíns, roíns malos, ruines
rumbo, rumbos rumbo, rumbos
rumiá (una cabra) rumiar (una cabra)
rumor, rumó - A Beseit ña una casa que se diu Rumó rumor
rumors, rumós rumores
rural, rurals rural, rurales
ruralissassió ruralización
rústic rústico
rustíes, rostíes asabas
rustisses, rustixes, rostixes asas (de asar)
rutinari, rutinaris rutinario, rutinarios