champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 13 de septiembre de 2017
Escarbá
escarbat, escarbats, escarbada, escarbades.
Esgarrapá, escarcotá (Tamarite ? )
ESCARBAR v. tr. (DCVB)
|| 1. Gratar; separar una cosa d'una altra per frotació (occ., val.); cast. escarbar. Terra movia quasi escarbant e escrodinyant, SVF Quar. 166. Escarbar el foc: furgar amb el burxó per avivar el foc. Escarbar les orelles: gratar les orelles per netejar-les. Escarbar les dents: burxar entre les dents per llevar-ne les partícules d'aliment o altres cossos estranys (val.).
|| 2. fig. Procurar diligentment de saber o d'obtenir una cosa secreta, difícil, etc.; cast. escarbar. Y encara que'l vell fenir se coneix, | no vol que u coneguen... ans pensa, fabrica, regira y escarba | per fer ab què's faça per jove tenir, Proc. olives 1901.
|| 3. Prendre, robar (en l'argot dels malfactors barcelonins). C. Vallmitjana Crimin. 59; Wagner Argot 56.
Fon.: əskəɾβá (Barc.); askaɾβá (Ll., Tortosa); eskaɾβáɾ (Val.).
Etim.: pres del cast. escarbar.
https://es.m.wiktionary.org/wiki/escarbar
viernes, 21 de febrero de 2020
Lo agüelo Sebeta: contestán a Ignacio Monreal
Por favor, ¿de dónde es?
Veo la forma "siat" para siete igual que en Valjunquera. Pero también la forma "guiarra". Esta manera de diptongar (en "ia") no la había visto nunca.
También me sorprende "milacro". Pasa como con otro sustantivo que leo a veces; "palaures".
Esto implica que es anterior al castellano (palabras y milagro) y al catalán (paraules y miracle).
Así en castellano
Parábolas - Palauras - Palavras - Palabras.
Miráculo - Miraglo - Milagro.
En catalán, algo parecido.

viernes, 29 de diciembre de 2017
esgarrapá, esgarrapás
esgarrapá, esgarrapás: yo me esgarrapo, esgarrapes, esgarrape, esgarrapem o esgarrapam, esgarrapéu o esgarrapáu, esgarrapen; esgarrapat, esgarrapats, esgarrapada, esgarrapades.
Arañar en castellá. Esgarrapar en aragonés.
rapinyar, rapiñá en mallorquí
escarbá: escarbo, escarbes, escarbe, escarbem o escarbam, escarbéu o escarbáu, escarben; escarbat, escarbats, escarbada, escarbades. Paregut a excavá.
Esgarrap, arañazo
Esgarrapá tamé pot sé esgarrapada acursat.
Arribe Carlos Rallo Badet a casa en la esquena esgarrapada y li diu a la dona:
Ham de matá al gat, mira com m'ha futut !
A lo que li conteste la dona:
Sí, mátal, mira quína chuclada m'ha fet al coll !

"Esgarrapaciones Tomás" : Excavaciones hermanos Guimerá, Tomás y Ángel. Son mis hermanos, y falta Mercedes, Merche.
lunes, 28 de diciembre de 2020
Los sans inossens, llibre quinto.
Llibre quinto.
Lo
acsidén.
Al arribá lo pas dels coloms, lo siñoret Iván se instalabe al cortijo durán dos semanes, pera nestes feches, Paco, lo Baixet, ya teníe preparats los coloms y los arreos y habíe engrassat lo balansí, de modo que tan pronte com se personabe lo siñoret, corríen en lo Land Rover de un puesto a un atre, de carril en carril, reconeixén les carrasques y les bellotes, pero tal com passáen los añs a Paco, lo Baixet, se li anabe fén mes difíssil pujá a les carrasques y lo siñoret Iván, al vórel abrassat torpemen a les soques, sen enríe, la edat no perdone, Paco, lo cul escomense a pesát, es ley de vida, pero Paco, lo Baixet, per amor propi, per no doná lo seu bras a torse, pujáe al alcornoque o a la carrasca, ajudanse de una maroma, encara que se pelare les mans y lligáe lo reclam a la part mes vissible del abre, a sé possible a la copa, y desde dal, enfocabe altivamen cap al siñoret Iván los grans forats del seu nas chato, com si mirare en ells, encara valgo, siñoret, ¿no li pareix? cridabe eufóric, y, a caball de un simal, ben assentat, estiráe del cordell amarrat al balansí pera que lo colom, al fallali les cames y pedre lo equilibri, aletejare, mentres lo siñoret Iván, amagat al esperadó, escudriñabe atentamen lo sel, los desplassamens dels bandos y li advertíe, dos dotsenes de surites, templa, Paco, o be una junta de turcassos, quédat cotet, Paco, o be, les bravíes están en dansa, ojo, Paco, y Paco, lo Baixet, pos a templá, o a pará, o a ficá lo ull a les bravíes, pero lo siñoret Iván rara vegada se quedabe conforme, mes suavet, maricón, ¿no veus que en eixos estiróns me les espantes? y Paco, lo Baixet, pos mes suavet, en mes tiento, hasta que, de pronte, mija dotsena de coloms se separaben del bando y lo siñoret Iván preparáe la escopeta y dolsificáe la veu, ojo, ya doblen, y, en estos casos, los estironets de Paco, lo Baixet, se féen secs, ritmics, per a que lo colom se moguere sense desplegá del tot les ales y, conforme se aproximaben planeján los atres coloms, lo siñoret Iván se armabe, agarráe los puns y ¡pim-pam!, ¡dos, la parella! se alegráe Paco entre les rames, y lo siñoret Iván, calla la boca, tú, ¡pam-pim! ¡atres dos! chillabe Paco a dal sense pugué aguantás, y lo siñoret Iván, tanca lo pic, tú, y ¡pom-pum! ¡una que sen va a criá! se lamentabe Paco, y lo siñoret Iván, ¿no pots dixá quieta la llengua, tros de maricón? pero, entre pim-pam y pam-pim, a Paco, lo Baixet, se li adormíen les cames enganchades damún del simal y al baixá del abre, u habíe de fé a pols perque moltes vegades no sentíe los peus y, si los sentíe, notáe com formigues y cusigañes, com si foren de gaseosa, absolutamen irresponsables, pero lo siñoret Iván no reparabe en alló y lo apremiabe pera buscá una nova atalaya, pos li agradáe cambiá de puesto cuatre o sing vegades per día, de forma que, al acabá la jornada, a Paco, lo Baixet, li féen mal los muscles, y li coíen les mans pelades, y notáe agulles a les garres y teníe tot lo cos baldat, de les agujetes, a vore, que sentíe los membres com a descojuntats fora del puesto, pero, en son demá, tórnay, que lo siñoret Iván ere insassiable en los coloms, una cosa fora de serie, que li apetíe este tipo de cassera tan o mes que la de perdius en batuda, o la de gangas a la espera, al aiguamoll, o la de turcassos a la Guita y lo cascabell, que no se fartáe lo home y, de matinet, entre dos llums, ya estabe en dansa, ¿estás cansat, Paco? sonreíe malissiosamen y afegíe, la edat no perdone, Paco, quí te u habíe de di a tú, en lo que tú has sigut, y a Paco, lo Baixet, li picabe lo orgull y pujabe als abres casi mes rápit que la vespra, encara en perill de desnucás, y amarrabe lo reclam a la copa de la carrasca o lo alcornoque, al pun mes alt, pero si los bandos se mostraben resselosos o desconfiats, pos aball, a un atra querensia, y de este modo, de abre en abre, Paco, lo Baixet, anabe agotán les seues energíes, pero dabán del siñoret Iván, que escomensabe a resselás de ell, ñabíe que fingí forsa y escaláe de pressa y cuan ya estabe casi a dal, lo siñoret Iván, ahí no, Paco, collóns, esta carrasca es mol menuda, ¿es que no u veus?, busca la atalaya com sempre has fet, no me sigues dropo, y Paco, lo Baixet, baixáe, buscabe la atalaya y un atra vegada cap a dal, hasta la copa, lo reclam a la ma, pero un matí, ara sí que la ham futut, siñoret Iván, me hay olvidat los capirots a casa, y lo siñoret Iván, que estáe aquell día llaminé, que lo sel negrejabe de coloms damún del carrascal de les Planes, va di imperiosamen, pos sega al reclam y no pergam mes tems, y Paco, lo Baixet, ¿lo sego, siñoret Iván, o li fach un capirot en lo mocadó? y lo siñoret Iván, ¿no me has sentit? y Paco, lo Baixet, sense fes de rogá, se va apretá al simal, va desplegá la navalla y en un dos per tres li va buidá los ulls al reclam y lo colom, veénse de repén sego, fée uns movimens torpes y destronats, pero eficasos, pos doblaben mes muixóns que de costum y lo siñoret Iván no se parabe en barres, Paco, has de segá a tots los coloms, ¿sens? en los dichosos capirots entre la llum y los animals no cumplixen, y aixina un día y un atre hasta que una tarde, después de semana y mija de eixí al monte, segóns baixáe Paco, lo Baixet, de una carrasca monumental, li va fallá la cama adormida y va caure, espatarrat, com un sac ple de coduls, dos metros dabán del siñoret Iván, y lo siñoret Iván, alarmat, va fotre un bot y va cridá, ¡sirás maricón, casi me aplanes! pero Paco, se retorsíe an terra, y lo siñoret Iván se va arrimá an ell y li va aguantá lo cap, ¿te has fet mal, Paco? pero Paco, lo Baixet, ni podíe contestá, que lo cop al pit lo habíe dixat sense esma, y sol se siñalabe la cama dreta en insistensia, ¡Ah, bueno, si no es mes que aixó...!, díe lo siñoret Iván, y tratabe de ajudá a Paco, lo Baixet, a ficás de peu, pero Paco, lo Baixet, cuan, al final va pugué articulá alguna paraula, va di, apoyat al trong de la carrasca, la cama esta no me aguante, siñoret Iván está com atontada, y lo siñoret Iván, ¿que no te aguante? ¡veus!, no me sigues ploramiques, Paco, si la dixes arrefredá sirá pijó, pero Paco, lo Baixet, va intentá fé una passa y va caure, no puc, siñoret, está trencada, yo mateix hay sentit cóm se tronsáe l´os, y lo siñoret Iván, tamé es mariconada, collóns y ¿quí me amarrará lo reclam ara en la junta de turcassos que ñan a les Planes? y Paco, lo Baixet, desde enterra, sentínse íntimamen culpable, va sugerí pera aplacál, igual lo Quirce, lo meu mosso, ell es habilidós, siñoret Iván, una mica tarugo pero pot servíli, y fée momos pel doló de la cama y lo siñoret Iván va doná unes passes en lo cap cacho, dudán, pero finalmen, se va arrimá una mica al cortijo, va fé bocina en les mans y va bramá una, dos, tres vegades, cada vegada mes fort, mes impassién, mes repodrit, y, com no acudíe dingú a les veus, se li va soltá la llengua y se va ficá a jurá y al remat, se va girá cap a Paco, lo Baixet, ¿segú que no te pots valdre, Paco? y Paco, lo Baixet, apoyat al trong de la carrasca, mal u vech, siñoret Iván, y, de repén, va assomá lo mosso gran de Facundo per la tanca de la corralada y lo siñoret Iván va traure de la burchaca un mocadó blang y lo va ventejá repetidamen y lo mosso de Facundo va contestá movén los brassos com aspes de molí y al cap de un cuart de hora, ya estabe bufán aon ells, que cuan lo siñoret Iván cridabe, ñabíe que donás pressa, ya se sabíe, sobre tot si anáe en la escopeta, y lo siñoret Iván li va ficá les mans als muscles y li va apretá pera que veiguere la importánsia de la seua misió y li va di, que ne vinguen dos, ¿sens?, los que siguen, pera ajudá a Paco que se ha fet mal, y lo Quirce pera acompañám a mí ¿u has entés? y segóns parlabe, lo mosso, de ulls vius y pell renegrida, assentíe y lo siñoret Iván va indicá en la barbilla a Paco, lo Baixet, y va di a modo de aclarassió, lo maricón dell se ha futut una costellada, ya veus qué oportú, y, al rato, ne van acudí dos del cortijo y se van emportá a Paco estés a una camilla y lo siñoret Iván se va embutí pel carrascal en lo Quirce, tratán de conectá en ell, pero lo Quirce, chitón, sí, no, pot sé, a lo milló, furo, reconsentrat, hermétic, que mes pareixíe mut pero, a cambi, lo tío teníe maña en lo reclam, que ere un virtuós, que sol calíe díli, fort, suavet, templa, sec, pera que acatare rigurosamen la orden, y los seus movimens eren tan pressisos, que les turcassos doblaben sense desconfiansa damún del reclam y lo siñoret Iván, ¡pim-pam!, ¡pam-pim!, disparáe sense pará, que no donabe abast, pero errabe una y un atra vegada y, a cada errada, soltáe sapos y serps per la boca, pero lo que mes li enrabiabe ere que, en justissia, no podíe fótreli les culpes a dingú y, ademés de aixó, li fastidiabe que lo Quirce fore testigo de les seues errades y li díe, lo cas de ton pare me ha ficat ñirviós, sagal, en tota la vida no hay fallat tan com avui y lo Quirce, camuflat entre les fulles, contestáe indiferén, pot sé, y lo siñoret Iván se desfée, no es que puga o dixa de pugué, collóns, es una verdat com un templo, lo que te estic dién va a missa, y ¡pim-pam! ¡pam-pim! ¡pom-pum!, ¡un atre maricón a criá! bramáe lo siñoret Iván, y lo Quirce, a dal, en silénsio, cotet y parat, com si no anare en ell y, en cuan van torná al cortijo, lo siñoret Iván va passá per casa de Paco, ¿cóm anem, Paco? ¿cóm te trobes? y Paco, lo Baixet, tirán, siñoret Iván, teníe la cama estesa damún de un taburet y lo turmell gros, unflat, com un bot, es una ferida roína, ¿no va sentí esbadocás l´os? pero lo siñoret Iván anáe a lo seu, en tota la vida no hay errat mes coloms que este matí, Paco, ¡quínes coses!, pareixía un prinsipián, ¿qué haurá pensat lo teu sagal? y Paco, lo Baixet, a vore, los ñirvis, natural, y lo siñoret Iván, natural, natural, no buscos excuses, ¿de verdat te pareix natural, Paco, en les hores de vol que yo ting, errá una surita atravessada, de aquí al geranio? ¿eh? dis, Paco, ¿es que me has vist errá alguna vegada un colom atravessat de aquí al geranio?, y lo Quirce detrás dell, encantat, aburrit, lo ram de coloms a una ma y la escopeta enfundada al atra, sompo, silensiós, y, en éstes, va apareixe a la porta de la casa, daball del emparrat, lo Azarías, descals, los peus bruts, los pantalóns caiguts, sonrién en les genives, remugán com un cachorro, y Paco, una mica alterat, lo va señalá en un dit formulariamen, aquí, lo meu cuñat, va di, y lo siñoret Iván va analisá atentamen al Azarías, sí que tens una familia apañada, va comentá, pero lo Azarías, com atragut per una forsa magnética, se anabe arrimán a la percha y mirabe golut cap als coloms morts y de pronte, los va tocá, y los examinabe un per un, los furgabe les potes y lo pic, pera comprobá si eren jóvens, o vells, mascles o femelles, y, al cap de un rato, va eixecá los seus ulls adormilats y los va encará en los del siñoret Iván, ¿vol que los hi desploma? va preguntá expectán, y lo siñoret Iván, ¿es que saps desplomá coloms? y va di Paco, lo Baixet, home, no ne ha de sabé, si en tota la vida no ha fet datra cosa, y, sense mes explicassións, lo siñoret Iván, va pendre la percha de mans del Quirce y lay va doná al Azarías, tin, va di, y, cuan los tingues, los hi portes a doña Purita, de la meua part, ¿ten enrecordarás?, en cuan a tú, Paco, dónat pressa, mon anem a Cordovilla, aon lo meche, no me agrade eixa cama y lo 22 tenim batuda, y entre lo siñoret Iván, lo Quirce y la Régula, van acomodá a Paco, lo Baixet, al Land Rover y, una vegada a Cordovilla, don Manuel, lo dotó, li va paupá lo turmell, va intentá móurel, li va fé dos radiografíes y, al acabá, va enarcá les selles, ni nessessito vóreles, lo peroné, va di, y lo siñoret Iván, ¿qué?, está tronsat, pero lo siñoret Iván, se resistíe a admití les paraules del meche, no me fótegues, Manolo, lo 22 tenim batuda a la finca, yo no puc pressindí de ell, y don Manuel, que teníe los ulls mol negres, mol juns y mol penetrans, com los de un inquisidó, y lo clatell recte, com si lay hagueren allisat en una plana, va alsá los muscles, yo te dic lo que ña, Iván, después tú fas lo que te dono la gana, tú eres lo amo de la burra y lo siñoret Iván va torse la boca, contrariat, no es aixó, Manolo, y lo dotó, de momén no puc fé datra cosa que ficáli una férula, aixó está mol inflamat y escayolán no adelantaríem res, dins de una semana lo tornes a portá aquí, y Paco, lo Baixet, callabe y mirabe ladinamen a un y al atre, estes fractures de maléolo no son graves, pero donen guerra, u séntigo, Vanet, pero tindrás que agensiát un atre secretari, y lo siñoret Iván, después de uns instans de encantamén, menuda mariconada, escolta, y lo cas es que encara estic de sort, va caure aixina de prop de mí, indicabe la vora de la alfombra, lo maricón no me ha desnucat de milagre, y, al cap de uns minuts de conversa, van torná al cortijo y, passada una semana, lo siñoret Iván va passá a replegá a Paco, lo Baixet, en lo Land Rover y van torná a Cordovilla, y antes de que lo dotó li traguere la férula, lo siñoret Iván li va di, ¿no podríes ingeniáteles, Manolo, pera que lo 22 puguere váldres?, pero lo dotó movíe enérgicamen lo seu clatell aplanat, negán, pero si lo 22 es después demá com qui diu, Iván, y este home té que está coranta sing díes en lo alchés, aixó sí, pots comprali un parell de gayates o muletes pera que dins de una semana escomenso a moures per dins de casa, y una vegada acabat lo engessá, Paco, lo Baixet, y lo siñoret Iván van empendre la tornada cap al cortijo y anaben en silensio, distansiats, com si algún llas fundamental acabare de trencás entre ells, y de cuan en cuan, Paco, lo Baixet, suspirabe, sentínse responsable de aquella quebra y intentabe diluí la tensió, créguem, que mes u séntigo yo, siñoret Iván, pero lo siñoret Iván, los ulls fixos mes allá del vidre del parabrises, conduíe en les selles caches, sense di paraula, y Paco, lo Baixet, sonreíe, y fée un esfors pera moure la cama, ya pese este chisme, ya, afegíe, pero lo siñoret Iván seguíe inmóvil, pensatiu, sorteján los grasons y baches, hasta que a la cuarta tentativa de Paco, lo Baixet, se va dispará, mira, Paco, los meches poden di missa, pero lo que tú tens que fé, es no dixát, esforsát, caminá, ma yaya, que gloria tingue, se va dixá, y tú u saps, coixa pera sempre, en estos casos, en gayates o sense gayates, ña que móures, eixí al campo, encara que faigue mal, si te dixes ya estás sentensiat, te u dic yo, y, al franquejá la tanca del cortijo, se van topá al pati en lo Azarías, la gralleta al muscle, y lo Azarías, al escoltá lo motor, se va girá cap an ells y se va arrimá a la ventanilla o finestreta de dabán del Land Rover y sen enríe mostrán les genives, babeján, no va volé anássen en les milanes, ¿verdat, Quirce? díe, acarissián a la gralleta, pero lo Quirce callabe, mirán al siñoret Iván en les seues nines fosques, redones, com les de una pitorra, y lo siñoret Iván se va apeá del coche fascinat per lo muixó negre posat damún del muscle del Azarías, ¿es que tamé saps amaestrá muixóns? va preguntá, y va estendre lo bras en lo propósit de agarrá la gralleta, pero la muixona va soltá un «quiá» de temó y va volá hasta lo alero de la capella y lo Azarías sen enríe, movén cap als costats les barres, se acobarde, va di, y lo siñoret Iván, normal, soc extrañ, no me coneix, y eixecabe los ulls cap al muixó, y ¿ya no baixe de ahí? va inquirí, y lo Azarías, que no baixe, atento, y la seua gola va modulá un «quiá» avellutat, untuós, y la gralla va pendulejá uns instans, inquieta, damún de les seues potes, va ataullá la corralada y, finalmen, se va llansá al buit, les ales ubertes, planeján, describín dos sirculs al voltán del automóvil, se va posá damún del muscle del Azarías, y se va ficá a escarbá al seu clatell, embutín lo pic entre lo seu pel canós, com si lo despollare, y lo siñoret Iván, assombrat, aixó es collonut, vole y no cole, y Paco, lo Baixet se va arrimá renqueján cap al grupo y va di, dirigínse al siñoret Iván, a vore, la ha criat ell y está enseñada, vosté vorá, y lo siñoret Iván, cada vegada mes interessat y ¿qué fa este bicho durán lo día? y Paco, lo Baixet, miro, lo que tots, trau suro dels alcornoques, busque vidres o cristals, se afile lo bec a la pedra del abeuradó, fa una michdiada al oró, lo animalet passe lo tems com pot, y, conforme parlabe Paco, lo siñoret Iván observabe al Azarías, y, al cap de un rato, va mirá a Paco, lo Baixet, y li va di a mija veu, dixán rellissá les paraules per lo muscle, com si parlare en ell mateix, dic, Paco, que en estes mañes que se gaste, ¿no siríe ton cuñat un bon secretari? pero Paco, lo Baixet, va negá en lo cap, va descansá lo cos damún del peu esquerro pera siñalás la pulsera en la ma dreta y va di en lo colom podríe sé, pera la perdiu es curtet, y, a partí de eixe día, lo siñoret Iván visitabe cada matí a Paco, lo Baixet y lo insitabe, Paco, moute, collóns, no te dixos, que mes pareixes un paralític, no olvidos lo que te vach di, pero Paco, lo Baixet, lo mirabe en los seus melancólics ulls de perdigué dolentet, qué fássil se diu, siñoret Iván, y lo siñoret Iván, mira que lo 22 está damún, y Paco, lo Baixet, y ¿qué li ham de fé?, mes u séntigo yo, siñoret Iván, y lo siñoret Iván, mes u séntigo yo, mes u séntigo yo, mentira podrida, lo home es voluntat, Paco, collóns, que no vols enténdreu y, aon no ña voluntat, no ña home, Paco, desengáñat, que has de esforsát encara que te faigue mal, si no no farás may vida de tú, te quedarás inútil pera sempre, ¿sens?, y lo instabe, lo apremiabe, lo urgíe lo siñoret Iván, hasta que Paco, lo Baixet, farfullabe entre plos, en cuan apoyo lo peu es com si mel serraren en un serrucho, no veigue quín doló, siñoret Iván, y lo siñoret Iván, aprensións, Paco, aprensións, ¿es que no pots ajudát en les muletes? y Paco, lo Baixet, ya veu, a pas lento y per lo pla, pero va vindre lo día 22 y lo siñoret Iván, erre que erre, se va presentá al alba a la porta de Paco, lo Baixet, en lo Land Rover marrón, venga, amún, Paco, ya caminarem en cuidado, tú no te preocupos, y Paco, lo Baixet, que se va arrimá an ell en serta retissénsia, en cuan va aulorá lo sebo de les botes y lo timó y lo espígol dels baixos dels pantalóns del siñoret, se va olvidá de la seua cama y va montá al coche mentres la Régula ploriquejabe, a vore si aixó mos donará que parlá, siñoret Iván, y lo siñoret Iván, tranquila, Régula, tel tornaré sansé, y a la Casa Gran, exultaben los siñorets de Madrid en los preparatius, y lo siñó Ministre, y lo siñó Conde o Comte, y la siñoreta Miriam, que tamé li agradabe lo tiro en batuda, y tots, fumaben y eixecaben la veu mentres amorsaben café en migues y, conforme va entrá Paco al minjadó va pujá la euforia, que Paco, lo Baixet, pareixíe polarisá lo interés de la batuda, y cada un per lo seu costat, ¡home, Paco! ¿cóm va sé pera caure, Paco, collóns? claro que pijó haguere sigut trencát los nassos, y lo Embaixadó tratabe de exposá a mija veu al siñó Ministre les virtuts cinegétiques de Paco, lo Baixet, y Paco procurabe atendre a uns y als atres y subrayabe adelantán les muletes, com ficanles per testigos, disculpon que no me descubrixca, y ells, faltaríe mes, Paco, y la siñoreta Miriam, sonrién en aquella sonrissa uberta y lluén, ¿tindrem bon día, Paco? y dabán de la inminensia del vatissini, se va obrí un silénsio entre los invitats y Paco, lo Baixet, va sentensiá, diriginse a tots, lo matí está ras si les coses no se torsen yo me penso que entrarán pesses, y, en éstes, lo siñoret Iván, va traure de un caixonet de la arqueta florentina lo estuche de cuero, ennegrit per lo manosseo y lo tems, en les laminetes de nácar, com si fore una pitillera o sigarrera y algú va di, ha sonat la hora de la verdat, y, un a un, seremoniosamen, com cumplín una vella seremonia van agarrá una lamineta en lo número amagat a la punta, rotarem de dos en dos, va advertí lo siñoret Iván, y lo siñó Conde va sé lo primé en comprobá la seua lamineta y va exclamá en veu forta, ¡lo nou! y, sense doná explicassións, tontamen, va escomensá a palmotejá, y en tan entusiasme se aplaudíe y tanta satisfacsió irradiabe la seua cara, que lo siñó Ministre se va arrimá an ell, ¿tan bo es lo 9, Conde? y lo siñó Conde, ¿bo?, tú me dirás, Ministre, un roquissal, a la caiguda de un collet, a la valleta, se despenjen com a tontes y cuan se volen vore ni tems los done de eixecás, 43 ne vach despenjá lo añ passat an eixe puestet, y, mentrestán, lo siñoret Iván, anabe anotán a una agenda los noms de les escopetes en los números corresponéns, y una vegada que va apuntá lo radé, va guardá la agenda a la burchaca alta del chaleco-canana, arreém, que se fa tart va apremiá, y cadaú va montá al seu Land Rover en los secretaris y lo joc de escopetes bessones y los morrals dels cartuchos, mentres Crespo, lo Guarda Majó, acomodabe als esbarradós, los cornetes, y los abanderats, als remolques dels tractós y, al final, tots se van ficá en marcha, y lo siñoret Iván mostrabe en Paco, lo Baixet, tota serie de miraméns, que no es un di, que lo arrimabe a la pantalla en lo jeep encara que no ñagueren roderes, a campo través, pel erm, inclús, si ere pressís, vadeján corréns de aigua, en tot cuidado, tú, Paco, espérat aquí, no te mogues, vach a amagá lo coche detrás de eixes carrasques, o sigue, que tot anabe be, lo únic lo cobrá, pos Paco se desenvolvíe torpemen en les muletes, se atrasabe, y los secretaris dels puestos veíns, aprofitánse de la seua lentitut, li trincaben los muixóns morts, siñoret Iván, lo Ceferino se emporte dos perdius que no son seues, se lamentabe, y lo siñoret Iván, cabrejat, Ceferino, vinguen eixes dos perdius, me cago en la mare que te va parí, a vore si lo peu de Paco ha de serví pera que ton burléu de un pobre inútil, cridabe, pero, datres vegades, ere Facundo y, datres, Ezequiel, lo Gorriné, y lo siñoret Iván no podíe contra tots, impossible luchá en eficassia a tots los frentes, y cada vegada mes fart, de pijó humor, ¿no pots mouret una mica mes depressa, Paco, collóns? pareixes una apissonadora, si te descuides te robarán hasta los cansonsillos, y Paco, lo Baixet, procurabe fé un esfors, pero los collets en rostolls dificultaben los seus moviméns, no li permitíen apoyá pla lo peu, y, en una de éstes, ¡crac!, Paco, lo Baixet, an terra, com un sapo, ¡ay siñoret Iván, que me se ha tornat a tronsá l´os, que lay sentit!, y lo siñoret Iván, que per primera vegada a la historia del cortijo, portabe a la tersera batuda sing muixóns menos que lo siñó Conde, se va arrimá an ell fora de sí, traén pestes per la boca, ¿qué te passe ara, Paco, collóns? ya es molta mariconería aixó, ¿no te pareix? pero Paco, lo Baixet, insistíe desde enterra, la cama, siñoret, se ha tornat a tronsá l´os, y los juraméns del siñoret Iván se sentíen hasta a Cordovilla, ¿es que no pots meneját? intenta, al menos, ficát de peu, home, pero Paco, lo Baixet, ni u intentabe, tombat a una bocha, se aguantabe la cama esbadocada en les dos mans, sense atendre als juraméns del siñoret Iván, per lo que, al final, lo siñoret Iván, va claudicá, de acuerdo, Paco, ara te arrime Crespo a casa, te gites y, a la tarde, cuan acabem, te portaré aon don Manuel, y, hores mes tard, don Manuel, lo meche, se va incomodá al vórel, podríe vosté ficá mes cuidado, y Paco, lo Baixet, va intentá justificás, yo... pero lo siñoret Iván teníe pressa, lo va interrompre o interrumpí, aviva Manolo, ting sol al Ministre, y lo dotó enfadat, ha tornat a fracturá, lógic, una soldadura de brot verd, inmovilidat absoluta, y lo siñoret Iván, ¿y demá? ¿qué faré demá, Manolo? no es un capricho, te u juro, y lo dotó, mentres se traíe la bata, fes lo que vullgues, Vanet, si vols desgrassiá an este home pera lo que li quede de vida, allá tú, y ya al Land Rover marrón, lo siñoret Iván, pensatiu y silensiós, enseníe sigarros y algún caliqueño tot lo tems, sense mirál, tal que si Paco, lo Baixet, u haguere fet a posta, tamé es mariconada, repetíe, entre dens, de cuan en cuan y Paco, lo Baixet, callabe, y notabe la humitat de la nova escayola a la pantorrilla, y, al crusá lo de les Tapes, van eixí aullán los mastins detrás del coche, y, en los clapits, lo siñoret Iván va pareixe eixí del seu encantamén, va sacsá lo cap com si vullguere expulsá un fantasma y li va preguntá a Paco, lo Baixet, de sopetón, ¿quín dels teus dos chics es mes espabilat? y Paco, los dos van a una, y lo siñoret Iván, lo que me va acompañá en lo reclam al colom, ¿cóm se diu?, lo Quirce, siñoret Iván, es mes de monte, y lo siñoret Iván, después de una paussa, tampoc se pot di que sigue mol parladó, y Paco, pos, no siñó, aixina les gaste, coses de la juventut, y lo siñoret Iván, mentres enseníe un atre sigarro, ¿pots dim, Paco, qué vol la juventut de ara que no está a gust a cap puesto? y, al matí siguién, lo siñoret Iván, a la pantalla, se sentíe incómodo dabán del tenso hermetisme del Quirce, de la seua olímpica indiferensia, ¿es que te aburrixes? li preguntabe, y lo Quirce, miro, ni me aburrixco ni me dixo de aburrí, y tornabe a guardá silensio, com si estare lluñ de la batuda, pero carregabe rápidamen y en seguridat les escopetes bessones y localisabe sabiamen, sense cap error, les perdius derribades, pero, a la hora de cobrales, se mostrabe fluixet, condessendén dabán de la avidés insassiable dels secretaris veíns, y lo siñoret Iván bramabe, Ceferino, maricón, no te aprofitos de que lo chic es nou ¡venga, dónali eixe muixó! y, cuberts per la pantalla, que ere una situassió casi doméstica que invitabe a la confidensia, lo siñoret Iván intentabe guañás al Quirce, insuflali una miqueta de entusiasme, pero lo mosso, sí, no, pot sé, a lo milló, miro, cada vegada mes lluñá y aspre, y lo siñoret Iván anabe carreganse com de electrissidat, y aixina que va acabá la cassera, al ample minjadó de la Casa Gran, se va desahogá o desaufegá, los jovens, dic, Ministre, no saben ni lo que volen, que en esta beneita pas que disfrutam los ha resultat tot massa fássil, una guerra los donaba yo, tú me dirás, que may han viscut com viuen avui, que a dingú li falte sing duros a la burchaca, que es lo que yo penso, que lo tindre los fa orgullosos, que ¿qué diréu que me ha fet lo sagal de Paco esta tarde?, y lo Ministre lo mirabe sense girá lo cap, en la coeta del ull, mentres devorabe en ganeta lo solomillo, sol lo milló del llom, y se passabe cuidadosamen la servilleta blanca per los labios, tú dirás, y lo siñoret Iván, mol sensill, al acabá la cassera, li allargo un billet de sen, vin durets, ¿no?, y ell, dixo, no se molesto, que yo, te prens unes copes, home, y ell, grássies, li hay dit que no, bueno, pos no va ñabé manera, ¿qué te pareix?, que yo recordo abáns, bueno, fa cuatre díes, son pare, Paco, dic, grássies, siñoret Iván, o per moltes vegades, siñoret Iván, un atre respete, que se diríe que avui als jovens los moleste asseptá una jerarquía, pero es lo que yo dic, Ministre, que a lo milló estic equivocat, pero algúns mes y datres menos tots tenim que acatá una jerarquía, uns deball y datres damún, es ley de vida, ¿no? y la concurrensia se va quedá uns minuts en suspens, mentres lo Ministre assentíe y mastegabe, sense pugué parlá, y, una vegada que va tragá lo bossí, se va torcá los labios delicadamen en la servilleta blanca y va sentensiá, la crissis de autoridat afecte avui a tots los nivells, y los minjadós van aprobá les paraules del Ministre en cabotades adulatories y frasses de assentimén, mentres la Nieves cambiabe los plats, retirabe lo brut en la ma esquerra y ficáe lo llimpio en la dreta, la mirada discreta, los labios inmóvils, y lo siñoret Iván seguíe les evolussions de la chica en atensió, y, al arribá aon ell, la va mirá de ple, descaradamen, y la mosseta se va ensendre tota y va di, entonses, lo siñoret Iván, ton germá, dic, chiqueta, lo Quirce, ¿pots dim per qué es tan furo? y la Nieves, cada vegada mes sofocada, va alsá los muscles y va sonriure, y, finalmen, li va ficá lo plat llimpio per lo costat dret en ma tremolosa, y va aná despistada tota la sena y, a la nit, a la hora de gitás, lo siñoret Iván va torná a cridala, chiqueta, estira de esta bota, ¿vols?, ara li ha donat per di que no y no ña forma de tráuremela, y la chiqueta va estirá de la bota, primé de la punta y, después, del taló, punta-taló, punta-taló, com a la jota, basculán, hasta que la bota va eixí y entonses, lo siñoret Iván va eixecá en perea la atra cama hasta la descalsadora, ara l´atra, mosseta, ya fes lo favor sansé, y cuan la Nieves va traure l´atra bota, lo siñoret Iván va descansá los peus damún de la alfombra, va sonriure imperseptiblemen y va di, mirán a la mosseta, ¿saps, chiqueta, que te has fet dona de repén y te se ha ficat una figura mol maja? y la Nieves, avergoñida, roija, en un fil de veu, si lo siñoret no nessessite datra cosa... pero lo siñoret Iván va arrencá a riure, en la seua rissa franca, cap dels fills eixiu a ton pare, a Paco dic, chiqueta, ¿es que tamé te moleste que te comboya y elogia la teua figura? y la Nieves, no es aixó, siñoret Iván, y, entonses, lo siñoret Iván va traure la sigarrera del bolsico, va pegá un cop aun sigarro contra nella y lo va ensendre,

¿cuáns añs tens, chiqueta? y la Nieves, vach pera quinse, siñoret Iván, y lo siñoret Iván va apoyá lo clatell al respaldo de la butaca y va traure lo fum en tenues volutes, de esplay, recreanse, verdaderamen no ne son mols, pots retirát, va admití, pero cuan la Nieves alcansáe la porta la va cridá, ¡ah! y disli a ton germá que pera la próxima no sigue tan aspre, chiqueta, y va eixí la Nieves, pero a la cuina, fregán los cacharros, no podíe pará cota, esguelláe algún plat, va fé trossets o añicos una fon, que la Leticia, la de Cordovilla, que pujáe al cortijo en ocasió de les batudes, li preguntabe ¿se pot sabé qué te passe esta nit, chiqueta? pero la Nieves callabe, que no ixíe del seu desconsert, y cuan va acabá, tocades ya les dotse, al atravesá lo jardí, camí de casa seua, va descubrí al siñoret Iván y a doña Purita casi minjanse a la llum de la lluna daball de la pérgola del sopadó.
lunes, 23 de octubre de 2017
Llista de paraules en chapurriau (A - Z)
a cascarrulles, acostes, ancostes, a la esquena, a les costelles, |
a cuestas |
a la volta / a la vegada / volta, voltes, vegada, vegades; barrang de les voltes a Beseit |
a la vez / vuelta, vueltas |
a palpó // a paupons, paupontes |
a tientas |
Ababol, ruella |
Amapola |
abarca, albarca, abarques, albarques |
abarca, calzado suela de goma |
| abatut, abatuda, abatuts, abatudes | sinónimo de tonto, abatido también |
abella, abelles |
abeja |
abentá, aventá; ventá |
tirar, echar algo (al viento, ventar) |
abeurá, abeurás : abeuro, abeures, abeure, abeurem o abeuram, abeuréu o abeuráu, abeuren |
abrevar |
abeuradó, abeuradós |
abrevadero, abrevaderos |
abogot, abogots |
zángano |
abrás, abrassos |
abrazo, abrazos |
abrasá, abrasás (de brasa, brases) : abraso, abrases, abrase, abrasem o abrasam, abraséu o abrasáu, abrasen; abrasat, abrasats, abrasada, abrasades abrassá, abrassás: abrasso, abrasses, abrasse, abrassem o abrassam, abrasséu o abrassáu, abrassen; abrassat, abrassats, abrassada, abrassades |
abrazar |
| abre, abres; albre, albres; abre vell y trasplantat, antes mort que arrailat | árbol viejo y trasplantado, antes muerto que arraigado. |
abrecoc, abrecocs, albercoc, albercocs; abrecoqué, abrecoqués |
albaricoque, albaricoquero |
| abres, abre, abret, abrets; albre, albres, albret, albrets | árboles, árbol, arbolito, arbolitos, arbustos |
| acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acaben, - acabat, acabada | acabar, terminar |
Achuntamén / ajuntamén a Beseit / casa de la vila / ña untamén |
Ayuntamiento / hay untamiento |
ací, açí, aquí, astí (Litera, Llitera y mes puestos) |
aquí |
aclarí, aclarís; despejá, despejás (lo cap, lo tems) |
despejarse (cabeza, tiempo) |
acontentat, acontentats, acontentada, acontentades; fart, farts, farta, fartes |
Lleno, harto, haíto |
acordá : acordo, acordes, acorde, acordem, acordéu, acorden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordassen : yo men enrecordo, tú ten enrecordes, enrecorde, enrecordem, enrecordéu, enrecorden | acordar |
acostumbrá, acostumbrás; acostumá, acostumás : acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrem o acostumbram, acostumbréu o acostumbráu, acostumbren; acostumbrán (g); acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrarem, acostumbrareu, acostumbraren – costum, costums |
Acostumbrar, acostumbrado, acostumbrada, costumbre, costumbres |
acotolá, acotolás : acabás algo (quedás coto, tranquil) |
acabar con algo, terminar |
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém, actuéu, actúen – actuát, actuada, actuassió |
actuar, actuado, actuación |
acursá, acursás, fé algo mes curt : acurso, acurses, acurse, acursem o acursam, acurséu o acursáu, acursen; acursán (g) ; acursat, acursada, acursats, acursades; acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen; acursaré; si yo acursara |
acortar, acortado, acortada, más corto |
adependre (dependre) : adepreng, adeprens, adeprén, adeprenem, adeprenéu, adeprenen; adeprés, adepresa |
aprender, aprendido, aprendida |
administrá, administro, administres, administre, administrem o administram, administréu o administráu, administren – administrat, administrada, administrassió |
Administrar, administrado, administración |
admití (admetre), admitixgo, admitixes, admitix, admitim, admitiu, admitixen; admitit, admitits, admitida, admitides; admisió, admisions |
Admitir – admisión, admitido |
adquirí : adquirixgo, adquirixes, adquirix, adquirim, adquiriu, adquirixen – adquissisió, adquissisions; adquirit, adquirida, adquirits, adquirides |
Adquirir – adquisición, adquirido |
advertí : advertixgo, advertixes, advertix, advertim, advertiu, advertixen – advertit, advertida, advertits, advertides ; advertensia, advertensies |
Advertir, advertencia, advertido |
afectá, afectás : afecto, afectes, afecte, afectem o afectam, afectéu o afectáu, afecten; afecsió, afecsions ; afectat, afectada, afectats, afectades |
Afectar, afección, afectado |
afirmá, afirmás : afirmo, afirmes, afirme, afirmem o afirmam, afirméu o afirmáu, afirmen; afirmassió, afirmassions; afirmat, afirmada, afirmats, afirmades (firmá se conjugue igual, ha firmat) |
Afirmar – firmar – afirmado, afirmación |
aflamá, aflamás (flama); s'han aflamat les primentoneres |
secarse una planta por calor y sed |
afoná, afonás (fondo) : afono, afones, afone, afonem o afonam, afonen |
hundirse |
aforrá, aforrás : aforro, aforres, aforre, aforrem o aforram, aforréu o aforráu, aforren; aforrat, aforrats, aforrada, aforrades |
ahorrar |
| agarrá, agarrás : agarro, agarres, agarre, agarrem o agarram, agarréu o agarráu, agarren; agarrat, agarrats, agarrada, agarrades; agarraré; agarraría; si yo agarrara | Agarrar, coger; agarrado, agarrada |
ágil, ágils o agils; agilidat, agilidats; a Beseit, cuan se beu una mica massa, se diu: quína agilidat portam! |
ágiles, ágil |
| agosté (agost), agostés, agostera, agosteres | Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost) |
agostejat, agostejats, agostejada, agostejades (caló, agost) |
seco por el calor, plantas |
agra, agre (vi agre, vinagre), agres (ássit; italiá aceto) |
agria, agrio, agrios, agrias (ácido) |
| Agradá: agrado, agrades, agrade, agradem o agradam, agradéu o agradáu, agraden; aixó no me agrade; agradán (g); si yo te agradara, agradares, agradare, agradárem, agradáreu, agradaren – agradat, agradada, agradats, agradades | agradar, gustar, esto no me agrada, agradado, agradada, agradando |
agraí: agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída; agraimén, agraimens (Grat, gratitut, grassies) |
agradecer, agradecimiento, agradecido |
ágramen (adv., de forma agra, aspra, áspramen) |
agriamente |
aguardá, esperá |
aguardar, esperar |
agüelo, agüela, agüelos, agüeles; agüelo sebeta (seba minuda) : personache de Luis Arrufat, de Vallchunquera |
abuelo, abuela, viejo, vieja |
aigua, aigües (antic aygua); aigüera, aigüeres |
Agua, aguas |
aiguardén, aigua ardén |
aguardiente |
aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, chaiques, etc |
saludo a una persona |
Airegaz, ventolina (ven mol fort, racha o ráfaga de ven) |
Viento fuerte |
Aisá, eisá : eixada, aixada; cavegueta |
Azada |
Aiva d´ay (de ahí) // fuch !, úspen ! |
Apártate, quítate de ahí |
ajudá, achudá : ajudo, ajudes, ajude, ajudem o ajudam, ajudéu o ajudáu, ajuden – ajudat, ajudada, ajudats, ajudades; ajuda, ajudes; si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudaren |
ayudar, ayudado, ayudada, ayuda |
ajuntá, achuntá (jun, chun, juns, chuns) : ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntem o ajuntam, ajuntéu o ajuntáu, ajunten – ajuntán (g) – ajuntara, ajuntares, ajuntare, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntaren |
ajuntar, juntar |
ajuntamén, casa de la vila, achuntamén |
ayuntamiento |
ajustá (just, justa; chust, chusta, achustá) : ajusto, ajustes, ajuste, ajustem o ajustam, ajustéu o ajustáu, ajusten – ajustat, ajustada, ajustats, ajustades; justet, justets, justeta, justetes; ajustán (g); ajustara, ajustares, ajustare, ajustarem, ajustáreu, ajustaren |
ajustar, ajustado, justo, ajustando |
al tardet, al acabás la tarde (vesprada) |
Fin de la tarde |
aladre, aladres |
arado |
albarca, abarca, abarques, albarques : calsat en sola de goma, fet de cuero |
Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias / |
albre, albres, abre, abres |
árboles, árbol |
alcansá : alcanso, alcanses, alcanse, alcansem o alcansam, alcanséu o alcansáu, alcansen – alcansat, alcansada, alcansats, alcansades |
alcanzar, alcance, alcanzado |
Alcañís |
Alcañiz |
Alchez, alchés, ges |
yeso |
alfalz, fals, aufals; falsejá; corbella |
Hoz, alfalfa |
alforja, alforges |
alforja, alforjas |
alifara (y jubiléu), alimara, alimares |
Merienda, banquete extraordinario, fiesta, alegría, jubileo |
áliga o águila, áligues o águiles |
águila |
alimentá, alimentás : yo alimento, alimentes, alimente, alimentem o alimentam, alimentéu o alimentáu, alimenten – alimentat, alimentada, alimentats, alimentades; alimén, alimens – alimentán (g) (vore minjá o minchá) |
alimentar, alimento, alimentado, alimentando |
Aljezó, alchezó (tros de ges, alchez, alchés) |
Casco de yeso, desprendido de una pared |
allacuanta, allavonses, llavonses, llavores, entonses |
entonces, hace tiempo |
| alsa la garra, eixeca la garra, les cames, les garres | Levanta la pierna, las piernas |
áltamen (adv., de manera alta, áltamen saboc) |
altamente |
amagá, amagás – yo m'amago, tú t'amagues, ell s'amague, natros mos amagam o amaguem, tos amaguéu o amagáu, ells s'amaguen – amagat, amagada, amagats, amagades; de amagatontes, amagatons |
ocultar, esconder, escondido, escondida, a escondidas |
amagatall, amagatalls |
Espacio pequeño para esconderse; escondrijo |
amansá, amansás (amansí, amansís; manso) : yo me amanso, amanses, amanse, amansem o amansam, amanséu o amansáu, amansen; amansixco o amansixgo, amansixes, amansix, amansim, amansiu, amansixen; amansit, amansits, amansida, amansides |
amansar |
amela, armela, ameles, armeles; amelé, armelé, amelés, armelés |
almendra; almendro |
amelat, amelats; armelat, armelats |
almendrado (pasta) |
amolá, esmolá (esmolet) : esmolo, esmoles, esmole, esmolem o esmolam, esmoléu o esmoláu, esmolen; esmolat, esmolada, esmolats, esmolades |
amolar, afilar; afilado, afilada |
amostrá, enseñá : amostro, amostres, amostre, amostrem o amostram, amostréu o amostráu, amostren; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades |
mostrar, enseñar |
ampliá, ampliás, fé, fés ample : amplío, amplíes, amplíe, ampliem o ampliam, ampliéu o ampliáu, amplíen; ample, ampla, amples, amples; ampliat, ampliats, ampliada, ampliades |
ampliar, ampliado, ampliada, amplio (ancho), amplia (ancha) |
aná : vach, vas, va, anem o anam, anéu o anáu, van; anat, anada , anats, anades; si yo aniguera, anigueres, aniguere, aniguerem, aniguereu, anigueren – yo haguera anat – anán – anada (contrari: tornada) |
ir, ido, ida, yendo |
| Anán (g) (aná) | Yendo (ir) |
ángel, angels; angelet, angelets |
ángeles |
Ángul, anguls (racó, racons) |
Ángulo, ángulos |
Ánim, anims |
ánimo, ánimos |
ansia, ansies; afanós, afanosa, ansiós, ansiosa |
ansia, con mucho afán, afanoso, afanosa, ansioso, ansiosa |
anterra, a enterra, an terra, an tiarra, antiarra; vull un trosset de terra |
en el suelo, tierra |
antes : abans |
antes (de) |
apareixe, apareixes (vore assemellá, assemellás) : apareixco, apareixes, apareix, apareixem, apareixéu, apareixen – ha aparegut, apareguda (vore paregut, pareguda, de pareixe, apareixes, assemellás) |
aparecer, aparecido, aparecida |
Aparent (Torrevelilla) |
Apropiado |
Apiazá, apedassá (pedás) |
Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. |
ápit, apits (antic saletz) |
apio, apios |
aplaná, aplanás (apllaná) : aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanada, aplanats, aplanades; pla, plans; planet, planets; plano (dibuixat a un papé), planos |
allanar, allanado, allanada, plano, llano |
aplicá, aplicás : aplico, apliques, aplique, apliquem o aplicam, apliquéu o aplicáu, apliquen; aplicat, aplicats, aplicada, aplicades |
aplicar |
apuntá, apuntás : apunto, apuntes, apunte, apuntem o apuntam, apuntéu o apuntáu, apunten; apuntat, apuntats, apuntada, apuntades; en lo cas del vi, apuntat es que se está fén vinagre. |
apuntar |
| Ara / ara mateix | Ahora / ahora mismo |
árabe, árabes, de Arabia (ara ve, ara no ve) |
árabe (ahora viene, ahora no viene) |
arbre, arbres; albre, albres; abre, abres |
Árbol, árboles |
arcada, de arco o arc, acursat arcá, golada, golades |
arcada, arco de piedra |
arco (flecha) |
arco (flecha) |
Areñs de Lledó |
Arens de Lledó |
argadells, sistella, sistelles de vime, banastes |
cestas de mimbre para llevar con equinos |
Argila, argiles, terra roija pera pastá fang |
arcilla |
argilaga, argilagues; archilaga, archilagues |
aliaga |
| arguellat, arguellada, arguellats, arguellades; arguelladet, arguelladeta, arguelladets, arguelladetes | flaco y débil, argüello en aragonés, arguellado, arguelladico, arguellada |
armá, armás : armo, armes, arme, armem o armam, arméu o armáu, armen; armat, armats, armada, armades; armaré; armaría; si yo armara un escándol o abalot |
armar |
Armari, armaris; almari, almaris |
armario, armarios |
Armela, amela, ameles, armeles |
almendra, almendras |
arpioc, arpiocs; arpiot; detrás té un CAS de ferro |
herramienta, forma u delante |
Arreglá, arreglás: arreglo, arregles, arregle, arreglem o arreglam, arregléu o arregláu, arreglen; arreglán (g); arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arreglaren; haguera arreglat; arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen; aixó no té arreglo, arreglos; apañá, apañás |
arreglar, arreglado, arreglada, arreglo |
Arribá (de Riba, Ripa) : arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribada, arribats, arribades; si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribaren; arribán (g) |
llegar a algún sitio, llegando, llegado, llegada |
arriero, arrieros, arriera, arrieres |
arriero, transporte con caballerías |
arrós de Vinarós, arrossos; arrosset, arrossets |
arroz, arroces |
arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixem o arruixam, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada |
echar agua (sobre el suelo), generalmente antes de barrer |
ascles, riscles; riscla, ascla; v. asclá, chafá, trencá (lleña) |
astillas de madera |
aspra, aspre, aspres; mes aspra que una serba verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen |
áspera, áspero, astringente – ásperamente |
assemellá, assemellás (símil) - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellem o assemellam, tos assemelléu o assemelláu, se assemellen; assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) |
parecerse a, parecido a, parecida a, pareciéndose a, semejante, pareciendo |
assentá, assentás : me assento, te assentes, se assente, mos assentem, tos assentéu o assentáu, se assenten (s'assenten) ; assentat, assentats, assentada, assentades; assenteutos! asséntat aquí. |
sentar, sentarse / siéntate, sentaos |
asseptá, asseptás : assepto, asseptes, assepte, asseptem o asseptam, asseptéu, assepten – asseptat, asseptada, asseptats, asseptades; asseptaré; asseptaría; si yo asseptara sé miembro o membre de la Ascuma, me dixaría penjá. |
Aceptar – aceptado, aceptada |
assobín, a sobín, frecuénmen, moltes vegades |
a menudo, con frecuencia |
atacá : ataco, ataques, ataque, ataquem o atacam, ataquéu o atacáu, ataquen; atacaría; atacaré; si yo atacara; ataque o atac, ataques o atacs; atacat, atacats, atacada, atacades. Vore a tacá. |
atacar |
Ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo (Senén, Seneca) |
Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada |
Atiborrá / empapussá |
Empapuzar, hacer comer mucho |
| atrapá, enchampá, agarrá | atrapar |
aturá, aturás; pará, parás : yo me aturo, te atures, se ature, mos aturem o aturam, tos aturéu o aturáu, se aturen; aturat, aturada, aturats, aturades; aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen; aturara, aturares, aturare, aturárem, aturáreu, aturaren – aturán (g) |
Parar, aturar en aragonés, parándose, parado, parada |
| au ! | se acabó, hasta luego, adiós, etc. |
aubarda, aubardes, albarda, albardes |
albarda para las caballerías |
| auberginga, aubergingues, auberginia, oberginga, oberginia, obergínies, etc | berenjena, berenjena, berengenas, berenjenas |
aufádega, alfábrega, etc |
albahaca |
Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufegues, aufegue, aufeguem o aufegam, aufegáu o aufeguéu, aufeguen – aufegán (g), aufegánse (g) – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegara, aufegares, aufegare, aufegárem, aufegáreu, aufegaren |
ahogar, ahogarse, ahogado, ahogada, ahogándose |
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta |
lo que cabe en las dos manos, almosta |
avariento |
Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia. |
aventá, aviá, tirá |
echar |
avespa, avespes; avespé, avespés |
avispa, avispas, avispero |
avuy, avui, hui en valensiá, huy (ab huy) |
hoy |
bachoca, bachoques, bajoca, bajoques; fesol vert o la vaina de datres llegums. San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se minjon les bajoques. |
Judía verde |
bada, bades; badat, badats, badada, badades; esbadocat, esbadocats, esbadocada, esbadocades |
Grieta, agrietado, agrietada |
badallá - badallo, badalles, badalle, badallem o badallam, badalléu o badalláu, badallen – badallán (g) – badallara, badallares, badallare, badallárem, badalláreu, badallaren – badallaría, badallaríes, badallaríe, badallaríem, badallaríeu, badallaríen – badallat, badallats, badallada, badallades; badall, badalls |
bostezar, bostezo, bostezado |
badina, badina negra del Parrissal de Beseit |
poza en el río |
badoc, flo de la carbassera |
flor de la calabaza, batueco ? |
balagosto, pelmodo, biga o viga de fusta al ráfec |
mamperlán, balaustre?, canecillo, alero del tejado |
ballá – ballo, balles, balle, ballem o ballam, balléu o balláu, ballen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladós, balladora, balladores – ballat, ballats, ballada, ballades; ball, balls |
bailar, bailador, bailadora, bailado, bailada, baile |
bambá / aná bambán com Lambán |
tener tiempo, vaguear, hacer el vago |
bambolla, bambolles; clofa, clofes; a la pell, cuan reventen les bambolles o bufes, se fan durissies. |
Burbuja, burbujas |
banc, bang, bancs, bangs |
banco, bancos |
bancada, bancades |
bancada, banco |
bandechá les campanes - se poden encaná (encantá) cuan van tan depressa que lo batall o badall se quede apegat a la campana y no toque |
Bandear, voltear las campanas |
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañem o bañam, bañéu o bañáu, bañen – bañat, bañats, bañada, bañades – bañet, bañets (a l´assut de Beseit) |
bañar, bañarse, bañado, baño |
barrang, barranc, barrangs, barrancs, com lo barrang fondo |
barranco, barrancos |
barres, mandíbules / si només calguere obrí les barres y caigueren butifarres ! |
mandíbula, mandíbulas, dientes |
barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntem o barruntam, barruntéu o barruntáu, barrunten; a La Portellada está Barrunta, mote. |
barruntar, aragonés, temerse algo, prever algo |
barullo, confussió |
Bulla, confusión, desconcierto, barullo. |
bassia o vassia (de ges, alchez) |
vacija, recipiente para yeso |
| Baturro, baturra, baturros, baturres | vestido de baturro, maño, aragonés, traje típico |
Beseit |
Beceite |
| Beta, betes, veta, vetes (de carbó); lletra ß; nom en latín de la bleda, bledes | Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela. También de mineral como el carbón. |
(A partí de aquí NO edito mes, u dixo com u vach escriure, ya fa bastán tems) |
|
Beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen |
beber, bebiendo, bebido, bebida |
| Bezó , bessó (los Bujets de Beseit, los Pratdecompte son bessons), bessonada | gemelo, tener gemelos |
| Bicho, bichos | Guindilla, animal (bicho) |
| bislay, de bislai, de reúll | De reojo |
| blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré | golpear, ablandar |
| blat, bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat | trigo |
| bleda, bledes | acelga, acelgas |
| bocha, boches | planta para encender el fuego, puede rodar como las del oeste. |
| boina (funda mental), boines | boina, boinas |
| bolicha (aiguanéu) | Medio agua y medio nieve, aguanieve |
| borinot, abatut, dessustansiat, tonto, badoc, casot, cap de soca, | destalentado, desustanciado, tonto, etc |
| Borraco | Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente |
| borraina, borraines | borraja, borrajas |
| borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses | tela para recoger las almendras y olivas |
| bort, borda (árbol) | no injertado, borde (hijo) |
| bort, fill no legítim, rechito de un abre que no está empeltat | hijo ilegítimo, bastardo |
| bossá, bossás, atascá, atascás | atascarse, bozarse |
| bossí / ovella que bele, pert lo bossí | bocado / oveja que bala, pierde el bocado |
| Botella, botelles | botella, botellas |
| Botiga , tenda | Tienda (de ropa) |
| branca | parte de un árbol, rama gruesa |
| brancal | en una portalada, piedra |
| brancal de una porta (de pedra) | piedra que está en la parte de abajo de la entrada de casa |
| bras, brassos | brazo, brazos |
| brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen (casi com la siudat dels músics a Alemania) | vendimia, vendimiar |
| berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára | merienda / en Mallorca es desayuno |
| brut, bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra | sucio, araña, guarro, sucia, guarra |
| Bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada | soplar, soplado, soplada, soplando |
| Bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) | Ventosidad silenciosa / sopla el fuego que se apaga / vejiga |
| Bufadó (De bufá) / furigañ a Lledó | Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. / topillo en Lledó |
bufetada, bufetá, te fotré un bufeteo |
bofetada, dar bofetadas |
| buitre | buitre |
| buñol (Mas de Buñol) | buñuelo |
| burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, | escarbar, excavar |
| burchaca, buchaca, borchaca, bolsico, faldriquera, faltriquera, etc | bolsillo |
| burro, burra, burros, burres | burro, burra |
| butano | butano |
| butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós | morcilla de sangre |
| ca, can, casa de (balear perro, cà) | casa de fulano (perro) |
| caballó, caballons, cavalló, cavallons, (antic cauallons, caualló) | caballones de tierra |
| Cabaz , cabás, cabassos | Capazo, capazos |
| Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut , tossut, tossuda, cap du | Tozudo, cabezudo |
| cabra, cabres, cabrit, cabreta, cabridet | cabra, cabras, cabrito, cabrilla, cabritillo |
| cachap, cachaps, conill minut, mote de Valjunquera, cachapera | gazapo, conejo pequeño, mote de Valjunquera, madriguera de conejos |
| Cachurro , cachurros | en una planta, se pega a la ropa, sobre todo en los calcetines |
| cadira, cadires / cadiera es una taula de fusta en bang, y paraula aragonesa | silla, sillas, cadiera |
| cagarnera, cadernera, cardelina, cardolina, cardalina (Fringilla carduelis) | jilguero |
| cagarníu de una pollada, lo muixó mes minudet y escarransit, arguellat de una pollada | el pájaro más pequeño de una nidada |
| caixé de la séquia | forma de U de la acequia, cajón, caja |
| Calcañá, calcañás, taló, talons | talón, talones |
| Calcé, calsé / calsat / calsá / recalsá (caballons, plantes) | Calzado/ estar calzado / calzar / recalzar? echar tierra sobre una planta, caballones |
| caliqueño, puret, puro retortigat que fot una corrompina insoportable, porte LSD | Caliqueño, purito |
| Caló / fa una caló que vade les roques | Calor / hace un calor que agrieta las rocas |
| Calorina (Carolina no) / basca, calina, | Calor fuerte |
| cama, cames | pierna, piernas |
| cambiá, cambio, cambies, cambie, cambiem, cambiéu o cambiáu, cambien | cambiar |
| camí, camins | camino, caminos |
| caminá | caminar |
| caminá, camino, camines, camine, caminem, caminéu o camináu, caminen | caminar |
| canalobre, canalobres | témpano de hielo |
| cánio | palabra inventada ? Por José Ramón Zorrilla de Valjunquera |
| cansá, cansás : me canso, te canses, se canse, mos cansem o cansam, tos canséu o cansáu, se cansen | cansarse |
| cantá | cantar |
| cantá : canto, cantes, cante, cantem o cantam, cantéu o cantáu, canten | cantar |
| cante | cántaro, unos 12 litros ? |
| Cante / ell o ella cante (cantá) | Cántaro / él canta |
| Cantrella, pichella, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms | Botijo |
| cañís (de caña, dos metros per mich metro y atres medides) | cañizo, de cañas |
| Cap / cap damún del coll / no ña cap misto | Cabeza / ningún, ninguna cerilla |
| cap a | hacia, para |
| capa, capes, roba | capa, capas, ropa |
| capá : capo, capes, cape, capem o capam, capéu o capáu, capen (collons) | capar, vasectomía |
| Caparra | Garrapata |
| carantoñes, mimos | mimos, carantoñas |
| carbassa, carbasses; badoc es la flo de la carbassera | calabaza, calabazas |
| Carbaza, carbassa / de carbassa, en poca ña massa | Calabaza |
| Cariñá / añorá, añorás | Añorar |
| carquiñol, carquiñols | Carquiñolis ? Pastas con almendras enteras, muy duras. |
| Carrechá; carrechadós, carrejadós | Acarrear (apero para) |
| carregá | cargar |
| cart, carts; cart de tres punches | cardo |
| cartó (papé); cartó, cartró de vime, com un cabás | cartón, parecido a un capazo |
| cas de un ferramén | parte de metal trasera de una herramienta, azada |
| casá, casás : caso, cases, case, casem o casam, caséu o casáu, casen | casarse |
| castañoles | castañuelas |
| Cataluña | Cataluña |
| Cataluña | Cataluña |
| Caterva | Multitud de personas o animales |
| catre, llit | catre, cama |
| cau, cachapera (conill) | refugio, madriguera |
| caure | caer |
| caure, caigo, caus, cau, caém, caéu, cáuen – caiga, caigues, caigue, caiguém, caigáu, cáiguen – caigut, caiguda | Caer – caído, caída |
| caussá | causar |
| cavá, cavo, caves, cave, cavém, cavéu, cáven – cavat, cavada | cavar, cavado, cavada |
| cavegueta, eixada, aixada, eixadella, aixadella | azada |
| Chambergo | Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) |
| Chambra | Blusa |
| Chandre , gendre | Yerno |
| chapotejá | Revolver en el agua salpicando alrededor / chapotear |
| Chau , jau | Yugo para uncir el par de la junta |
| chauchá, aixó me chauche, no me chauche | gustar |
| chauche, no me chauche, no me agrade, o me apetix | no me gusta |
| Cheminera , Chaminera , enchumenera | Chimenea (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. |
| Chens , gens | Nada, ni siquiera un poco |
| Chermá, chermana , Germá, Germana | Hermano, hermana |
| Chinoll , ginoll / a ginollons cullía codoñs | Rodilla / de rodillas cogía membrillos |
| chirigol | pisto, verdura, comida |
| Chirnet | Pequeña herida o corte |
| Chisquero (mechero) | Encendedor de mecha |
| Chit , rechito | Tallo nuevo, retoño. |
| Chorrá , chorradeta, chorret, chorrada | Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinague o de cualquier otro es liquido |
| Chová | Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores |
| chufa, chufes, horchata | chufa, s, horchata |
| Chuflá , chulá | Silbar (y también copular). |
| chulá, chulo, chules, chule, chulem, chuleu o chulau, chulen | silbar, también follar |
| chulet | silbato |
| chulit | silbido |
| chulla de carn | chuleta de carne |
| churís, churíssos, chorís, choríssos | chorizo, chorizos |
| Chusticia , justíssia | Justicia |
| Cibá , sibá, sibada | Cebada |
| Ciduricha, saduricha | Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. |
| Cigüeña, cigüeñes | cigüeña |
| Cingle , single | Montaña de roca (peñasco) |
| classificá | clasificar |
| clatellada | golpe en la nuca |
| Coa | Cola, rabo |
| Cobertera | Tapadera de una vasija |
| Cobertó (llit) | Manta para la cama, muy basta y hecha a mano |
| cobertora, tapa | tapa de ollas, tapadera |
| cobrá | cobrar |
| Coca , coc | Torta, dulce o salada |
| Coci | Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" |
| codoñ, codoñat | membrillo, dulce de membrillo |
| col en pataca | col con patata |
| colá, colo, coles, cole, colem, colau o coleu, colen | colar un líquido, marcharse |
| colifló, coliflós | coliflor |
| collons, ostia, joder, jodó | Exclamación de sorpresa |
| colocá | colocar |
| colom | paloma |
| colse | codo |
| colse | codo |
| cométre | cometer |
| compará, comparo, compares, compare, comparém o comparám, comparéu o comparáu, compáren – comparat, comparada, acomparat, acomparada, vore assemellá | comparar, comparado, comparación, parecido a (acomparat) |
| compartí, compartixgo, compartíxes, compartíx, compartím, compartíu, compartíxen – compartit, compartida, compartimén, comparassió | compartir, compartido, compartimento |
| completá, completo, completes, complete, completém o completám, completéu o completáu, compléten – complet, completat, completada | completar, completo, completado |
| comprá, crompá – compro, compres, compre, comprém o comprám, compréu o compráu, cómpren, crompo, crompes, crompe, crompém, crompéu, crómpen | comprar |
| comprobá, comprobo, comprobes, comprobe, comprobém o comprobám, comprobéu o comprobáu, compróben – comprobat, comprobada, comprobassió | comprobar |
| cona, Ulldecona, Uyldecona valensiá antic | corteza, Ojo de corteza, Ulldecona en Tarragona |
| Conca | Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada |
| concarás, enfrentás | concararse, enfrentarse |
| conectá, conecto, conectes, conecte, conectém o conectám, conectéu o conectáu, conécten – conectat, conectada, conecsió | conectar, conectado, conexión |
| conéixe, coneixco, conéixes, conéix, coneixém, coneixéu, conéixen – conegut, condeguda, coneiximén (quixal del coneiximén) | conocer, conocido, conocida, conocimiento |
| confirmá, confirmo, confirmes, confirme, confirmám o confirmém, confirmáu o confirméu (tos confirméu), confírmen – confirmat, confirmada, confirmassió | confirmar, confirmado, confirmación |
| Conill , Cunill , cachap | Conejo, gazapo |
| conill, cachap | conejo, gazapo |
| conseguí, conseguíxco, consegíxes, conseguíx, conseguím, conseguíu, conseguíxen – conseguit, conseguida, consecussió | conseguir, conseguido, consecución |
| considerá, considero, consideres, considere, considerém o considerám, consideréu o consideráu, considéren – considerat, considerada, considerassió | considerar, consideración, considerado |
| consistí | consistir |
| construí (fé obra, obrá) | construir (obrar, hacer una obra) |
| consumís, solsís es caure una casa | Reducirse, disminuir, consumirse |
| Contá – contat, contada, cuento, cuenta | contar, contado, cuento, cuenta |
| Contactá – contactat, contactada, contacte | contactar, contacto, contactado |
| Contíndre, contensió - aguantá - aguante | contener (aguantar) aguante, contención |
| Continuá – continuassió | Continuar, continuación |
| continuá, continúo, continúes, continúe, continuém o continuám, continuéu o continuá, continúen – continuát, continuáda | continuar, continuado, continuada |
| Contribuí - contribussió, contribuít, contribuída | Contribuir, contribución |
| controlá, controlo, controles, controle, controlém o controlám, controléu o controláu, contrólen – controlat, controlada, control | controlar, control, controlado |
| Convertí, convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen | convertir |
| Convidá – convido, convides, convide, convidém o convidám, convidéu o convidáu, convíden – convidat, convidada – convit | invitar, convite, invitado, invitada |
| Convoyá | Hacer mucho agasajo a los visitantes |
| cop | golpe |
| copiá, copio, copies, copie, copiém o copiám, copiéu o copiáu, cópien – copiat, copiada, cópia | copiar, copia, copiado |
| coranta | cuarenta |
| corbata, corbates | corbata, s |
| corda, cordes | cuerda, s |
| Cordé | Cordero |
| cordé, cordés | cordero, s |
| cormull, omplí algo a cormull | colmo, lleno del todo |
| cormull, a cormull, ple hasta dal, caramullo en aragonés | lleno hasta el borde |
| Corp , corb | Cuervo |
| corre, córrego, corres, corre, correm, correu, corren | correr |
| Córre, córres – (me) córrego, córres, córre, corrém, corréu, córren – corrén (gerundio) – corregut, correguda (tamé carrera), corregudes de sacs, de bous, - si yo correguéra, correguéres, correguére, correguérem, correguéreu, correguéren – yo haguera corregut, tú hagueres corregut, - yo correría, correríes, correríe, correríem, correríeu, correríen | correr, corrido, corrida, corriendo, si yo corriera o corriese |
| Corregí, corrigí – corregixco, corregíxes, corregíx, corregím, corregíu, corregíxen – correcsió, corregit, corrigit, corregida, corrigida | corregir, corrección |
| Coscurro , Un coscurro de pa y olives | Trozo de pan, normalmente el canto |
| Cosí, Cosina, cusí, cusina / contra mes cusins, mes a dins | Primo, prima / cuanto más primos, más adentro |
| costá, váldre – aixó val 10 euros, aixó coste 10 euros – ha costat 5€, me coste 10€, cuán val este magre? 15€/kilo - | costar (valer) |
| cotó ( de minuts diem cotón) | algodón |
| coure, coc, cous, cou, coem, coeu, couen | cocer |
| cóvec (carré de Ráfels) | ? |
| creá, fé – creo, crées, crée, creém, creéu, créen – creat, creada, creán (gerundio) – si yo creára, creáres, creáre, creárem, creáreu, creáren – si yo haguera creát – yo crearía, crearíes, crearíe, crearíem, crearíeu, crearíen - | crear (hacer), creado, creada, creando, creara o crease etc |
| Creixe - creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen – creixco, creixes, creix, creixém, creixéu, créixen | crecer |
| Créixe – yo creixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen – creixcut (un chiquet, lo pa), creixcuda (del riu, una mosseta) – si yo creixquera, creixqueres, creixquere, creixquérem, creixquéreu, creixquéren – yo creixería, creixeríes, creixeríe, creixeríem, creixeríeu, creixeríen – creixén (gerundio) | crecer, creciendo, crecido, crecida |
| cremá, cremo, cremes, creme, cremem o cremam, cremeu o cremau, cremen | quemar, cremar antiguo |
| cremá, cremás – yo (me) cremo, cremes, creme, cremém o cremám, creméu o cremáu, crémen – cremat, cremada | Quemar, quemado, quemada, quemazo |
| Crestá la mel del eixám, de la bresca (sera de les abelles) | sacar la miel del enjambre (cera de las abejas) |
| Créure – crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – cregut, creguda – si yo creguera, cregueres, creguere, creguérem, creguéreu, creguéren – yo creuría, creuríes, creuríe, creuríem, creuríeu, creuríen – yo mu haguera cregut - creén (gerundio) | creer, creído, creída, creyendo |
| creure, crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – crega, cregues, cregue, cregám, cregáu, créguen – cregut, creguda | Creer – creído, creída |
| criba, aré, sedás, porgadora | criba, cedazo, |
| cridá | gritar |
| Cridá – crido (quirdo), crides (quirdes), cridém o cridám (quirdém o quirdám), cridéu o quirdáu, críden o quírden – cridat, quirdat, cridada, quirdada – si yo cridára, cridáres, cridáre, cridárem, cridáreu, cridáren – te hauría cridat – si me hagueres cridat - | llamar a alguien (por teléfono también) |
| Crusá – cruso, crúses, crúse, crusém o crusám, cruséu o crusáu, crúsen – crusat, crusada – si yo crusara, crusares, crusare, crusárem, crusáreu, crusáren – yo haguera crusat – yo crusaría, crusaríes, crusaríe, crusaríem, crusaríeu, crusaríen – CREU (cruz) | cruzar, cruce, cruz, cruzada, cruzado, cruzaría, cruzarías, cruzara o cruzase |
| cuatre | cuatro |
| Cubrí – cubrixco, cubríxes, cubríx, cubrím, cubríu, cubríxen – cubert, cuberta – si yo cubriguera, cubrigueres, cubriguere, cubriguérem, cubriguéreu, cubriguéren – cubrín (g) | cubrir, cubierto, cubierta, cubriendo |
| cuc, cucs / cagá lo cuc | gusano / sanar de una enfermedad (digestiva) |
| cuerno, cuernos, baña, bañes | cuerno, cuernos |
| cuina | cocina |
| cuiná | cocinar |
| cuiná, cuino, cuines, cuine, cuinem, cuineu o cuinau, cuinen | cocinar |
| Cuisa, Cuixa, cuissa | Muslo |
| cuixí | almohada |
| cullerot | renacuajo |
| cullí la cullita o cullida, cullgo, culls, cull, cullim, cullíu, cullen – cullit, cullida | recolectar |
| cuñat, cuñada | cuñado, cuñada |
| cuquet | gusanillo |
| cusí, cusgo, cuses, cus, cusim, cusiu, cusen | coser |
| cusigañes, cusigolles, pesiguañes, pesigolles, gochet (La Fresneda), Cussigañes, Pessiguañes, Pessigolles, Cosiguañes, Cosigues, cosiguetes, cossigoletes, cosigoletes | cosquillas |
| Dalla, dalles | guadaña |
| Denegá – t´hay dit que no | denegar |
| depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, | depender |
| desaparéixe | desaparecer |
| desarrollá | desarrollar |
| descansá de no fé res | descansar |
| DESCORCHOLÍ, despullat, en pilotes, en piloteta (Litera) | desnudo, en pelotas, en cueros |
| descriure | describir |
| descubrí | descubrir |
| desleí, dissoldre, desfé | deshacer, disolver |
| desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) | deshecho, cansado, destartalado |
| después | después |
| dessichá, dessich | desear |
| dessidí | decidir |
| Dessustansiat, dessustansiada | Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia. |
| destruí, assolá, solsí, etc | destruir |
| desullá la viña | quitar los “ojos” de la vid, viña, |
| detestá no se diu, me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, etc | detestar |
| deu, Déu | diez, Dios |
| Deu, diau | diez |
| Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres | deber |
| Devall, davall, deball, daball | debajo |
| di | decir |
| di, dic, dius, diu, diem, dieu, diuen | decir |
| día, díes | dìa, días |
| Dibuixá – dibuix | dibujar |
| Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte, dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge | días de la semana |
| dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje | dicho con los dias de la semana y las habas |
| dirigí | dirigir |
| Disabde , dissapte | Sábado |
| discuti | discutir |
| disfrutá, chalá, passáu be, | disfrutar |
| dispará (fótre una escopetada) | disparar |
| disseñá | diseñar |
| dit (de la má), dits, dit del verbo di, dites | Dedo, dedos - dicho, verbo decir, dichos |
| Diviandres , divendres | Viernes |
| dividí | dividir |
| dixá | dejar |
| Dixá - dixás, yo me dixo, dixes, dixe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixat, dixada | dejarse, dejar, dejado, dejada |
| doblegá | doblar |
| dolén, dolenta, dolens | enfermo, enferma |
| Dols, dolsa, dolsaina | Dulce, golosina |
| Doná – dono, dones, done, doném o donám, donéu o donáu, dónen - donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren | dar |
| Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) | dar, dando, dado, dada |
| Dona, dones | mujer, mujeres, esposa, esposas |
| donás cuenta, acatás | darse cuenta |
| dormí | dormir |
| dormí, dórmigo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen | dormir |
| dorondón, paora, broma, niebla, boira | escarcha helada en los árboles |
| dos | dos |
| dotse, dotsena, dotze, dotzena | doce, docena |
| dragó | dragón |
| Drap, los draps | Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña. |
| Dret , dreta | derecho, derecha, de pie, derecho legal |
| dropina | vagancia, ser vago |
| dropo, dropa, dropos, dropes | vago, vaga |
| dropina | pereza |
| dú – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguera, dugueres, duguere, duguerem, duguereu, dugueren - vore verbo portá – DU sense tilde, dura | llevar algo a algún sitio – duro, dura |
| Dumenche , domenge | Domingo (día del Sol) |
| durá | durar |
| églogues | églogas |
| éissa | esa |
| éisse | ese |
| eixam de abelles, abella | enjambre de abejas, abeja |
| eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - | levantar, alzar |
| eixecá, eixecás - me eixeco, te eixeques, se eixeque, mos eixecám, tos eixequéu, se eixéquen – eixecat, eixecada – eixecán (g) – eixecara, eixecáres, eixecáre, eixecárem, eixecáreu, eixecáren | levantar, levantarse, levantando, levantado, levantada |
| eixérrit, fem, femé | estiércol, estercolero |
| éixos, eixes, eixos, eixes | esos, esas |
| eleméns, elemén | elementos, elemento |
| Embassadó , embut | Embudo |
| Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu) | Embrollar, confundir, liar |
| embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) | atragantado, atragantada, mordisco de algo |
| embustero, embustera, mentirós, mentira (embuste) | mentiroso, embuste, mentirosa, embustero, embustera |
| empalagá, empalagós, empalagosa | difícil de tragar, empalagoso |
| Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren - | empastrar, golpear, romper, etc |
| empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren - | Injertar, injertado, injerto |
| En tú / en ell / en mí / en ella / en vatros / en ells / en elles / en natros / en coche | Contigo, conmigo, con ellos, con ellas, con vosotros, con nosotros / en coche, con coche |
| encará, concará, encarás | encarar |
| encrusa y martell per a picá la dalla | instrumento para repicar la hoja de la guadaña junto con el martillo |
| Endeñat | Herida infectada |
| Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren | Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea... |
| enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen – enfilat, enfilada | trepar, subir, dirigirse a |
| enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) | enfadarse, enfadándose, enfadado, enfadada |
| Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. | enganchar, engancharse, pelearse |
| enriure, men enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enriuen (vore riure) – enriénsen - | reirse, reir, riendo |
| enrollá | enrollar |
| ensanginada, ensaginada, sagí | pasta con manteca (sagí) de cerdo, mantecado con anís, anissette |
| enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés | encender, encendido, encendida, encendiendo |
| enseñá, mostrá, amostrá | enseñar |
| Ensobiná , ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat, me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám | Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse |
| ensumá, aulorá - auloro, aulores, aulore, aulorém o aulorám, auloréu o auloráu, aulóren – aulorat, aulorada – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada | oler |
| enténdre | entender |
| entregá | entregar |
| entrená | entrenar |
| Entropessá, tropessá – yo (me) entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) | tropezar, tropezando, tropiezo, tropezado, tropezón |
| Época, époques | época, épocas |
| Erm , erma | Yermo, yerma |
| esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren | espantar |
| esbarrapardals, esbarrá pardals, estaquirot – espantapájaros | espantapájaros, estaquirote ? |
| esbordá la viña, desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbodém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren | quitar de la vid ramitas, junto a podar |
| escadors, d'escadors, escudors | sin pareja, desparejado, que sobra de una suma |
| Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada | Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea, sobre todo los conejos |
| escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren | abrirse de piernas, despatarrarse |
| Escaparrá | Echar de mala forma |
| escarransit, escarransida | flaco y débil |
| Esclafá , esclafás – esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren | Romper, escachar |
| Esclafitá , esclafí, esclafitada | Bofetada / sonar fuerte |
| escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) | oir, escuchar, oído, escuchado |
| escomensá | comenzar |
| escomensá | empezar |
| escriure | escribir |
| Escudella , escudelles | Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. |
| Escurzó , escursó, escursóns | víbora, víboras |
| esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen | espeluznar, espeluznante |
| esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades | casi helado de frío o con mucho miedo |
| esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa | desván |
| esmolá, esmolet, home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen | afilar, afilador |
| esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols | milano (ave), cernícalo ? |
| espavilat, espavilada, espabilat, espabilada, espabil | espabilado, espabilada, avispado, avispada |
| espentá | empujar |
| espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) | empujón, empujar, empujado, empujando |
| esperá, aguardá | esperar |
| Espessá - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán | espesar, espeso, espesado, espesa, espesada, espesando |
| Espígol, espigolá (buscá espígol) – espigolejá es buscá les ameles, olives de una cullita que han quedat al monte. | lavanda, espliego |
| Espill, espills – espejismo | Espejo, espejos – espejismo |
| espinac, espinacs, espinall, espinai, etc | espinaca, espinacas |
| esplanissada (a la esquena), esplanissades | manotazo (en la espalda), manotazos |
| espolsá (pols) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat | Sacudir el polvo u otra cosa, polvo |
| Esportó , cartó de vime | Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías |
| espullissá, despullissá, traure pullíssos | podar, quitar chupones |
| esquella, esquelles, esquellotada, esquellot | campana para vacas, esquila, esquilada (en una boda) |
| esquena, espala, Fondespala, Fuentespalda | espalda, lomo, Fuentespalda |
| Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) | estar, estando, estado, estada |
| establís | establecerse |
| estall, a estall, a destall | estajo, destajo, a destajo |
| estamordit, estamordida | casi sin conocimiento (puede usarse a casi helado de frío) |
| Estenazes , tenasses, mordasses | Tenazas |
| esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere | tender (la ropa) – caerse |
| éstes, éstos | estas, pronombre demostrativo, estos |
| estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió | Amar, estimar, estimado, estimada, estimación |
| estisores, estirores, tisores, tirores | tijera, tijeras |
| estolladó, estanca (que no dixe passá l'aigua) | tajadera en una acequia |
| estopeng, estopenc, estopenca (carn) | difícil de tragar, carne con fibras (jasco en aragonés) |
| estossolá, tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) | Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo, estozolarse, darse un gran golpe cayendo |
| estral, destral, estraleta, destraleta, astral, estrals, destrals, estraletes, destraletes, astrals | Hacha, hachas |
| estrapalussi | mucho ruido al caerse algo, vajilla, etc |
| estretí, fé mes estret | estrechar |
| Estronchiná (troncho = trong de la col) | Hacer o hacerse trizas |
| estudiá (adepéndre) | estudiar |
| evitá | evitar |
| examiná | examinar |
| exigí | exigir |
| existí | existir |
| Éxit, éxits | éxito, éxitos |
| exitá, excitá | excitar |
| experimentá | experimentar |
| explicá | explicar |
| expresá | expresar |
| extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extragera, estrangera | extranjero, extranjera |
| extrañá | extrañar |
| faba, fabes, fava, faves | haba, habas |
| fach, fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) | haya, hayedo / qué hago padre, sego o arranco ? |
| Falaguera, falagueres | helecho, helechos |
| falcá, falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat, falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) | acuñar, poner una cuña, tope / acuñando, poniendo una cuña |
| Falcó , falcóns | Halcón, halcones |
| fam, gana / chiquet que badallae, tens son ? No, ting fam ! | hambre |
| Fardacho , esfardacho (sargantana = lagartija) | lagarto (lagartija = sargantana) |
| Farfallós , farfallosa | Tartamudo, tartamuda |
| Farina , farines | Harina, harinas |
| Fart | Harto. (De comida o entre otros conceptos). |
| fart, farta, acontentat | harto, harta, lleno de comida |
| fasí, farsí, farsimenta | embutir, embutido |
| fé aná | usar, utilizar, emplear |
| fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen | dañar, hacer daño |
| fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen | hacer |
| feche, feches, fechet, fechets | hígado, hígados, higadillo |
| Feis o Feix | Fajo de ramas o de mies. |
| Fem | Estiercol, fiemo |
| Fem, aná fén fem, femé, femera | estiércol, fiemo, ir haciendo fiemo, estercolero |
| Femé | Estercolero |
| femella | fémina, hembra |
| Fenaz , fenás | Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. |
| feo, fea | feo, a |
| ferí | herir |
| Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida | herir, herirse - herido, herida |
| ferro | hierro |
| festa, festes | fiesta, s |
| feste fotre | jódete |
| Figa | Mujer sosa y también higo, fruto de la higuera. / vagina, vulva |
| Figuera | Higuera |
| fill, filla, fills, filles | hijo, hija, hijos, hijas |
| fill, filla, fills, filles | hijo, hija, hijos, hijas |
| Finestra | Ventana |
| fito fito, poc a poc | poco a poco |
| flama, flames | llama |
| flare, flares | monje, s, |
| flat | olfato |
| flat, auló, tuf (mala auló), tufarrina, corrompina, pudina (del verbo putí) | olor, sentido del olor, mal olor, hedor, tufo |
| fluix, fluixa, fluixos, fluixes | flojo, floja, flojos, flojas |
| Foc , foguera | fuego, hoguera |
| follanius | persona que hurta los nidos, los huevos |
| Fondespala | Fuentespalda |
| fondo, al fondo | hondo, en lo hondo, en el fondo |
| fonoll | hinojo |
| Forat | agujero |
| forca | horca, herramienta |
| forcó (per a tallá romigueres en fals) | pequeña horca hecha con una rama, forma de u delante, para cortar zarzas con hoz |
| formá | formar |
| Fórnols | Fórnoles |
| forro, forra (buit, buida) | vacío, vacía |
| forrollat | cerrojo, ferrojo antiguo |
| forsá | forzar |
| forsut, forsuda | forzudo, a |
| fort, forta, forts, fortes | fuerte |
| fortins, Cabrera a Beseit | fortines |
| fotre, fótego, fots, fot, fotem, foteu, foten | joder, pegar, meter, muchos significados |
| fregí, frixgo, fregixes, fregix, fregim, fregiu, frixen | freir |
| fregits, La Fresneda | fritos, mote de La Fresneda |
| fréstec, furo | huraño, el que huyedel trato con la gente, desaborío |
| Fuchí , fugí | huir |
| fulla, fulles | hoja |
| Fumarro , sigaro | Cigarro |
| furo, fiera, fréstec | animal no domado, salvaje, fiera, persona huraña |
| gabarrera, picaesquenes, picá esquena, gavarrera, | rosa canina, escaramujo |
| gacho | alcaudón, pegarrebordas |
| galet, beure al galet, beure en porró o cantrella sense chupá, desde una distansia | beber en porrón o botijo desde una distancia |
| galipán | ? |
| Gallarofa , ballarofa | Envoltura de la mazorca del maiz |
| gamuños | cojones como puños, es broma |
| gancho, qué enganche mes que un gancho ? Los collons de un mico, que enganchen com mil y pico | gancho |
| Gañolá , gañolo, gañoles, gañole, gañolém o gañolám, gañoléu o gañoláu, gañólen – gañol | llorar, quejarse, gimotear, lloriquear / gañir, aullar (perro, lobo) |
| garbí, garbinada (en núgols) | Uno de los vientos |
| Garganchó | Garganta; todo el conducto de la tráquea |
| garnacha | garnacha, tipo de uva |
| Garranchal | Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. |
| Garrós | Persona o animal con las piernas torcidas |
| garsa (urraca) | urraca |
| Garza , garsa | Urraca |
| Gat, gata | gato |
| gatera | hueco para el gato en una puerta |
| gatina, gatera a Balears | borrachera |
| gaviñet (no digau cuchillo) – gabiñet | cuchillo |
| gemegá, gemego, gemegues, gemegue, gemeguém o gemegám, gemeguéu o gemegáu, geméguen – gemeg o gemec | quejarse, gemir |
| gen (la) | gente |
| gendre | yerno |
| gens (gens ni mica) | nada (de nada) |
| Gínjol, chínchol | azufaifo, azofeifa, azofaifo, Jujube, Chichindra, azufaifa, azofeifa, jínjol, guínjol, jíjol (jíjoles en plural) |
| Ginoll, chinoll, ginolls, a ginollóns cullía codoñs | rodilla |
| ginollada | rodillazo |
| girá, giro, gires, gire, girém o girám, giréu o giráu, gíren – girat, girada, giro | girar, giro, girado |
| gitam, dictamnus albus | dictamo real, fresnillo |
| glera (riu, roca), riu sec ple de pedres | cauce seco del río con pedegal |
| golpejá, colpejá, fótre cops, pegá cops | golpear |
| golpejá, fótre cops | golpear |
| Golut, goluda - laminero - llaminé, llaminera | Goloso, golosa |
| Gorrino , gorrina, tossino, tossina, marrano, marrana, guarro, guarra, gorrindongo, guarrindongo, - porc, porca | Cerdo, guarro, marrano, asqueroso |
| gos, goz a La Codoñera, Torrevelilla | perro |
| Goz , gos | Perro |
| gra (sereal o de la pell) | grano (cereal o piel) |
| grabá | grabar |
| grabá, grabo, grabes, grabe, grabém o grabám, grabéu o grabáu, gráben – grabassió | grabar |
| Grané , granés | Granero, sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván. |
| grapissos (de gra, grans) | en el grano de cereal, trozos inservibles mezclados |
| grasiosa (de paperet, de papé, litines, soda, seltz) | gaseosa (soda) |
| grava | grava |
| grave | grave |
| gualla, codorniu | codorniz |
| guañá | ganar |
| guardá | guardar |
| gueña, gueñes | embutido hecho con partes de la cabeza del cerdo |
| Guit | Que tira coces |
| guitarra (pa en oli de oliva, redó, aplanat) | pan con aceite de oliva, forma redonda plana |
| guixes, guixa, guixera, farinetes, lo tramús es algo diferén // pataques, pataques, guixes y sigrons, qué bones, qué bones, qué bones que son. Viva la comare, viva lo balladó, viva la trompeta del siñó retó, (que minge xxx y cague meló) | almorta, como un haba, gachas se hacen con harina de esta legumbre |
| gust | gusto |
| habilitá | habilitar |
| hasta | hasta |
| home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) | hombre, hombrecillo y cagabandurrias |
| identificá | identificar |
| imaginá | imaginar |
| importá | importar |
| importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) | concernir, importar, importante, importado |
| incluí | incluir |
| incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - | incrementar |
| Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat | indicar, indicado, indicada, si yo indicara o indicase |
| Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia | influenciar, influir, influencia |
| Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren | informar, informado, informada, si yo informara o informase |
| íngles, íngle, “entrecuix” | íngle, íngles |
| Insensall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, | Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras. |
| íntegramen | íntegramente |
| Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - | intentar, intentado, intentada, intentaría, hubiese intentado |
| íntimamen | íntimamente |
| introduí, embutí, farsí (rellená) | introducir, embutir, rellenar |
| Ís, ix | sale, verbo salir |
| íssen | salen |
| ísses | sales |
| íxe | ese |
| íxen | salen |
| íxes | sales |
| ixí, eixí, ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen | salir |
| íxques | salgas |
| jabalí | jabalí |
| jalá, minjá, fartás, empapussá, | jalar, comer, “empapuzar”, hartarse |
| jónec, bou jove mol gort | ternero muy gordo |
| Jopá | Marchar deprisa o sin decir nada |
| jugá, chugá – jugo, jugues, jugue, juguém o jugám, juguéu o jugáu, júguen – jugat, jugada – si yo jugára, jugáres, jugáre, jugárem, jugáreu, jugáreu - | jugar, jugado, jugada, si yo jugara |
| jugá, jugo, jugues, jugue, juguek, jugueu o jugau, juguen | jugar |
| jugadó | aficionado al juego |
| La Fresneda | La Fresneda / de fresno |
| ladruñán, Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. | ladruñán, Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. |
| liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada | liberar, libre, liberar |
| limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. | limitar |
| Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillons, dilloné | almez, latonero, latón |
| lladre (de lladrá un gos) | ladrón (ladra un pero) |
| llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos | un árbol, sacar rechitos, flores. |
| llaó, llaós | simiente, sembrar |
| Llaurá | Labrar |
| llavá, castellá, llavo, llaves, llave (rente) ?, llavem, llaveu, llaven | lavar |
| llavadó, rentadó, llavadora, rentadora | lavadero, lavadora |
| llegum, llegums | legumbre, s |
| lleit (llet an algún poble) | leche |
| llenguañissa, llonganissa, a Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa | longaniza |
| llepá . Llaminé, golut, goluda | lamer |
| llépol, llépola, llépols | goloso, golosa |
| Llesca | Rebanada de pan |
| lleus | pulmones, casquería |
| lligí – lligixco o llegixco o llixco o llixgo, lliges (lliches), llich, lligim, lligíu, lligen (llichen) – apichat, Vallchunquera : yo llechisco, lliches, llich, llechim, llechiu, llichen – lligit, lligida, lligits, lligides – si yo llixguera o llisquera, llixgueres o llixqueres, llixguere o llixquere, llixguerem o llixquerem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixqueren o llixgueren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit abans en chapurriau. | leer, leído, leída, si yo leyese o leyera, etc |
| Llimpiá, rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem o llimpiam, llimpiéu o llimpiáu, llimpien – rento, rentes, rente, rentem o rentam, rentéu o rentáu, renten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc | Limpiar, lavar |
| llimpiá, llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem, llimpieu, llimpien | limpiar |
| llimpiesa | limpieza |
| llimpio, llimpia, llimpios, llimpies | limpio, a, os, as |
| Llit, llits / a la taula y al llit al primé crit | Cama |
| Llodo , fang | Lodo, barro |
| Llop , lloba | lobo, loba |
| llop, lloba, llops, llobes, llobet, llobeta, llobets, llobetes | lobo, loba, lobos, lobas, lobezno, lobezna |
| Llum / está com un llum | Luz / estar loco |
| Llumera, travessé, viga, barró, | viga de madera |
| Lluminaria | Luz intensa y brillante |
| lluñ, llun, alluñá, alluñás | lejos, alejarse |
| Lo Papa de Roma parle chapurriau, cardenal Omella, de Queretes | El Papa de Roma habla chapurriau |
| má | mano |
| má o ma, mans, maneta, manetes | mano, manos, manita, manecilla |
| ma (possessiu, ma mare, man germana, man germanes) | mi, mi madre, mi hermana |
| madalap, madalaps | colchón |
| Maestre, Mestre, maestres, mestres | Maestro, profesor |
| Malcriat, mal criat; malcriada, mal criada; malcriats, mal criats, malcriades, mal criades, | malcriado |
| Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat | Contrahecho, desgarbado, tipo deformado. |
| Malfurrá | Malgastar o desaprovechar |
| mall // massa | mazo |
| Maná – mano, manes, mane, manem o manam, manéu o manáu, manen – manat, manada - mando – si yo manara a casa meua, manares, manare, manárem, manáreu, manaren | mandar, mandado, mandada, mando, si yo mandara, mandaras, etc |
| mánec, mánecs | mango, mangos |
| Manejá – manejo, maneges, manege, manegem o manejam, manegéu o manejáu, manegen – manejat, manejada – si yo manejara, manejares, manejare, manejárem, manejáreu, manejaren | manejar, manejado, manejada |
| Mangrana, mangranes; mangrané, mangranés, mangranera, mangraneres | Granada, granado |
| manotada, manotades | manotazo |
| mansanilla, camomila | manzanilla, camomila |
| mantecat, mantecats, manteca | mantecado |
| Mantindre – yo manting o mantinc, mantens, manté, mantenim, manteníu, mantenen – mantingut, mantinguda – mantenimén | mantener, mantenimiento, mantenido, mantenida |
| Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora, | marcar, marcado, marcada, marcador |
| Mardá | Borrego para cubrir las ovejas |
| Mare , mama | Madre |
| márfega, llit fet en barrallofes o ballarofes de panís | cama hecha con restos de maíz |
| márfega, madalap ple de fullarasca de panís | colchón de hojas de maíz |
| marge / fita es la pedra que separe dos finques, tres pedres normalmén | Margen de las fincas. |
| Marmita, caldera, alambique si es per a destilá | Pozal de cinc. |
| Mascle (vs femella) | Semental, macho (vs hembra) |
| Matá, matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matem o matam, matéu o matáu, maten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla mateula – matara, matares, matare, matarem, matareu, mataren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matansa del gorrino (vore mondongo), | matar, matado, matada, matarife, matadero, matanza del cerdo |
| matá, mato, mates, mate, matem, matéu o matáu, maten | matar |
| Matacabra | Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. |
| Matarraña, riu, comarca | Matarraña, río, comarca |
| Matraca , carraca, carrau | Persona que habla mucho / instrumento de madera que se tocaba en Semana santa |
me fach agüelo |
me hago viejo |
| mecha, mechero | mecha, mechero, encendedor |
| meche, dotó, mechesa | médico, doctor, médica |
| meche, mechesa, dotó, dotora | médico, doctor |
| Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá) | medir, medida, medido, talla |
| menejá, (me) menejo, meneges, menege, menegem, menegeu o menejau, menegen | mover, moverse |
| menejá, menejá's | menear, menearse |
| menescal | veterinario |
| Mensioná – mensiono, mensiones, mensione, mensioném o mensionám, mensionéu o mensionáu, mensiónen – mensionat, mensionada, mensió | mencionar, mención, mencionada, mencionado |
| mentí, di mentires – mentixco, mentíxes, mentíx, mentím, mentíu, mentíxen – yo dic mentires, dius, diu, diém, diéu, díuen – mentit | mentir, mentido, mentira, mentiras |
| Menut , minut | Entrañas del animal, pequeño, minuto |
| meu, meua, meus, meues | mi, mis |
| michdía, michdiada | mediodía, siesta |
| Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles ! | Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne. |
| mico, mono | mico, mono, primate |
| mil, milé | mil, millar |
| Milló | Mejor. También millón |
| milló | mejor, millón |
| millorá, millorás – milloro, millores, millore, millorém o millorám, milloréu o milloráu, millóren – millorat, millorada – lo contrari, empijorá, pijó, pichó | mejorar, mejorado, mejorada, contrario empeorar, empeorado, empeorada |
| minjá | comer |
| minjá, minjo, minjes, minje, mingem o minjam, mingeu o minjau, mingen | comer |
| minjá, minjo, minges, minge, mingém o minjám, mingéu o minjáu, míngen – que yo minja, minjos, minjo, mingém, mingéu, mínjon | comer |
| minjat, minjada | comido, comida |
| Mirá – miro, mires, mire, mirém, miréu, míren – mirat, mirada – si yo mirara, mirares, mirare, mirárem, miráreu, miráren – Míra ! Guaita ! | mirar, mirado, mirada – mira ! (guaita es de guaitar, mirar) |
| Mocho, mocha | Cualquier astado al que le falta la cornamenta |
| Modorro | Lunático |
| Mol pito | Inteligente, listo |
| mol, molta | mucho |
| molá, aixó me mole | molar, gustar algo, me mola |
| mola, moles | muela de moler |
| mon, món | mundo |
| mon pare no te nas, ma mare es chata, y un germanet que ting te un nas de pataca / mons germans | mi padre no tiene nariz ... |
| mon pare, mon germá, mons germans | mi padre, mi hermano, mis hermanos |
| Mondonguilla | Albóndiga |
| monflorito | hermafrodita |
| monjo, monjos | monje, s |
| Monroch | Monroyo |
| Moñiga , Boñiga | Excremento de asno, mulo, caballo |
| morena (del cul, almorrana), morenes | morena, almorrana |
| morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen | morir, morirse, muerto, muerta, si yo me mueriese, murieses, etc |
| morís, yo me mórigo, mors, mor, morím, moríu, móren | morirse |
| mos (mossegá), natres mos fem vells | mordisco / nosotros NOS hacemos viejos |
| mos / mos fem vells | mordisco / nos hacemos viejos |
| moscatell | moscatel |
| moure, moure's, moc, mous, mou, movem, moveu, mouen | mover, moverse |
| Móure, móures – (me) moc, mous, mou, movém, movéu, móuen – mogut (un choto es sel tamé está mogut), moguda (una femella en sel va moguda) – movimén | mover, moverse, movido, movida, movimiento |
| movimén | movimiento |
| Muermo | Torrevelilla: Persona que marea o que habla mucho? / persona muy parada, callada |
| Muixó, muixóns | pájaro, pájaros |
| Muñí | Ordeñar |
| muñica | muñeca de la mano |
| muscle | hombro |
| múscul | músculo |
| Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren | Nacer – nacido, nacida – naciera, nacieses, naciese, naciéramos, naciéseis, naciéran |
| nas, nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ | nariz, narices |
| natres, natros | nosotros |
| Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada | necesitar, necesidad, necesitado, necesitada |
| net, neta | nieto, nieta |
| nevá, neve, neu, nevada | nevar, nieve, nieva, nevada |
| Nina - nino – ninot | Muñeca para jugar las niñas. - muñeco |
| Niquitós, niquitosa, neguitós, neguitosa | Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa / nervioso, nerviosa |
| nit, anit, s'ha fet de nit | noche, anoche |
| Niu, follanius | Nido / el que deshace los nidos es “lo follanius”. |
| No cal y no caldrá | No hace o no hará falta |
| no cale patir, no cal patí, no patixques | no hace falta sufrir |
| No me fa goch , no me chauche | No me apetece |
| Nora / gendre | Nuera / yerno |
| noranta | noventa |
| Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota | notar, nota, notado, notada, anotar |
| nou, nau | nueve |
| núgol, núgols, nugolada, se anugole | nube, nubes, se nubla, nublado |
| ña, ñan, ñabé | hay, haber |
| ñabén | habiendo |
| ñabénne | habiendo |
| ñabíe | había |
| ñabíen | había (plural) |
| ñabut | habido |
| ñaclada | mordisco |
| ñague | haya (haber) |
| ñaguere | hubiera o hubiese |
| ñagueren | hubiera o hubiese (plural) |
| ñagut | habido |
| ñaulá | gritar un perro, gemir |
| ñaurá | habrá |
| ñaure | haber |
| ñauríe | habría |
| ñavíe | había |
| ñervi | nervio |
| ñervis | nervios |
| ñirvi | nervio |
| ñirviós | nervioso |
| ñirviosa | nervisosa |
| ñirviossisme | nerviosismo |
| ñirvis | nervios |
| ñisclets | petardos valencianos muy fuertes |
| obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, óbrin – ubert, uberta | abrir, abierto, abierta |
| obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, obrin – ubert, uberta, óbrim la porta, - aubrí, ubrí | abrir |
| óbrigue | que abra (abrir) |
| óbriguen | abran |
| óbrili | ábrele |
| óbrin | abren |
| óbris | abres |
| obtíndre, yo obting, obténs, obté, obtením, obteníu, obténen – obtingut, obtinguda – si yo obtinguera, obtingueres, obtinguere, obtinguérem, obtinguéreu, obtinguéren | obtener, obtenido, obtenida, si yo obtuviese, si tú obtuvieses … |
| Ocurrí – me ha ocurrit, ni te se ocurríxque, si a mí me ocurriguére, ocurrénsia | ocurrir (pasar) y cavilar, pensar, ocurrencia |
| Odiá - ódio, ódies, ódie, odiém u odiám, odiéu u odiáu, ódien – ódio - odiát, odiada – si yo odiára, odiáres, odiáre, odiárem, odiáreu, odiáren | odiar, odiado, odiada, odio, odiara, odiases, odiase, odiásemos, odiáseis, odiásen |
| oferí, oferixco, oferíxes, oferíx, oferím, oferíu, oferíxen – oferit, oferida – oferimén, ofrenda | ofrecer oferir, ofrenda, ofrecido |
| oít | oído |
| Oli, olis | Aceite |
| oliva, olives | oliva, aceituna |
| oliva, olives, olivera, olivé | oliva, olivo |
| olivé, olivera | olivo |
| Olvidá - olvido, olvides, olvide, olvidém u olvidám, olvidéu u olvidáu, olvíden – olvidat, olvidada, olvit, ovlit | olvidar, olvido, olvidado, olvidada |
| Omplí – ómpligo, omplis, ompli, omplím, omplíu, ómplen – omplit, omplida (vore verbo plená) – si yo ompliguera, ompligueres, ompliguera, ompliguérem, ompliguéreu, ompliguéren | llenar/rellenar |
| omplí (plená es castellanisme pero se fa aná mol), ómpligo, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin | llenar |
| omplí (plená, pllená), omplixgo, omplíxes, omplíx, omplím, omplíu, omplíxen, - omplit (plenat, pllenat) | llenar |
| ómplis | llenas (tú, llenar) |
| Onso, onsos | oso, osos |
| óptimamen | óptimamente |
| órbites | órbitas |
| órden | orden |
| ordená (desá se diu?) - ordeno, ordenes, ordene, ordeném u ordenám, ordenéu u ordenáu, ordénen – ordenat, ordenada, órden, órde | ordenar, orden, ordenado, ordenada |
| órdens | órdenes |
| orella | oreja |
| orella, orelles | oreja, s |
| ós | hueso |
| óssos | huesos |
| Ou | huevo |
| ovella, mardá | oveja, carnero |
| Ovella, cordé, borrego | Oveja, cordero, ternasco, carnero |
| pá | pan |
| Pa, per a | para |
| pa (pa sopá, farem sopes) | para cenar haremos sopas |
| Pá de pintadó, barra de pá, guitarra (en oli de oliva) | pan de hogaza, barra de pan |
| pachorra, tindre pachorra | tener pachorra, desgana |
| pagá, pago, pagues, pague, paguém o pagám, paguéu o pagáu, páguen – pagat, pagada, pago | pagar, pago, pagada, pagado |
| pala | pala |
| palla, pallissa | paja, pajar |
| Palliza , pallissa | Almacén para guardar la paja del trigo |
| Pam, pams | Palmo, palmos |
| Panís, paníssos | Maíz, plural |
| papa, pare, pares | padre, padres, papá |
| papé, papés | papel, papeles |
| Paraigües | Paraguas |
| Pardal , pardals, pardalet, pardalets | Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. |
| Paréixe – pareixco, paréixes, paréix, pareixém, pareixéu, paréixen (aparéixe casi igual) – paregut, pareguda | parecer, parecerse, parecido |
| parlá | hablar parlar |
| parlá, parlo, parles, parle, parlem, parleu, parlen | hablar |
| pas, pásses | paso, pasos |
| passá - pásso, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada (si es una fruita, podrida) – passa, pásses | pasar, pasado, pasada, paso, pasos |
| passá, passo, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada, pas, passa, passes – ha passat – passára, passáres, passáre, passárem, passáreu, passáren | pasar, paso, pasos – ocurrir, suceder |
| Passia | Contagio de gripe u otra enfermedad |
| pataca, pataques, pataquera, pataqueral | patata, s, planta, plantación de papas |
| patejá, potejá, - patejo, pateges, patege, pategém o pategám, pategéu o pategáu, patégen – apichat: patecho, pateches, pateche, patechém o patechám, patechéu o patecháu, patéchen | patear (en el culo, si es un balón es chutá – chutar – de shoot inglés), pisar |
| patí - patixco o patixgo, patíxes, patíx, patím, patíu, patíxen – no vull patí, díe un chiquet de Beseit cuan li van regalá un patí y ell volíe una bissicleta. Pos no patíxques o patíxgues li va di son yayo. Pati (patio) | sufrir, patinete, patio |
| Pato, patos | pato, ánade |
| Pebre, primentó, primentóns | pimienta, pimiento, pimientos |
| pebre roch | pimentón |
| Pedra, pedres | Piedra, piedras |
| Pédre - perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen – perg o perc, perds o perts, perd o pert, perdém, perdéu, pérden – perdut, perduda | Perder – perdido, perdida |
| Pedrís, pedríssos, pub Pedris de Valderrobres | pedrizo, piedra para sentarse junto a una casa |
| Peix, peixos | pescado, pez, peces, pescados |
| pelleric, columna de pedra en una argolla per a gigá als lladres, delincuéns | columna de piedra con argolla |
| Pellizc, pessic, pessigá | Pellizco, pellizcar |
| péndre, preng, prens, pren, preném, prenéu, prénen – pres, presa | tomar (y prender) |
| Pentiná, pentinás – pentino, pentines, pentine, pentiném o pentinám, pentinéu o pentináu, pentínen – pentinat, pentinada – pentinára, pentináres – pentinaría, pentinaríes | Peinar, peinarse |
| Peñarroija, Penarroija de Tastavins, Pena-Roja | Peñarroya de Tastavins |
| Peó, peóns | Peón, peones |
| perdigó, perdigonera | escopeta de perdigones |
| perdiu, perdigacho, perdigana | perdiz, macho, cría |
| Permanéixe – permaneixco, permanéixes, permanéix, permaneixém, permaneixéu, permanéixen – permaneixcut, permaneixcuda | permanecer |
| permití, permétre – permitixco o permitixgo, permitíxes, permitíx, permitím, permitíu, permitíxen – permetut, permitit, permetuda, permitida | permitir, permitido, permitida |
| pertenéixe - pertenéixco, pertenéixes, pertenéix, perteneixém, perteneixéu, pertenéixen – si yo perteneixquera, perteneixqueres, perteneixquere, perteneixquerem, perteneixquéreu, perteneixquéren | pertenecer |
| pesá, peso, peses, pese, pesek, peseu o pesau, pesen | pesar |
| pésol, pésols | guisante, guisantes |
| pesolaga, pesolagues, chiquets roins | niños malos |
| Pessa, pesses | pieza, piezas |
| pessigá, pessigo, pessigues, pessigue, pessiguém o pessigám, pessiguéu o pessigáu, pessíguen – pessic, pessigat, pessigada | pellizcar, pellizco, pellizcado |
| Pet , llufa (sense soroll) | Ventosidad, pedo, cuesco |
| Petoste | Persona o cosa que sólo sirve para estorbo |
| Piau , peu, piaus, peus | Pié, pies |
| pic y pala | pico y pala |
| picá, pico, piques, pique, piquem, piquéu o picáu, píquen – picara, picares, picare, picárem, picáreu, picáren – picat, picada – picára – picaría | picar |
| Pichó, pijó | Peor , polluelo de la paloma, pichón |
| picho, pichos | canica, canicas |
| Pichorret, pichorro | en la boina, lo que sobresale |
| Pilá | Pilar, virgen del Pilar, pilar de una casa |
| Pillá – pillo, pilles, pille, pillém o pillám, pilléu o pilláu, píllen – pillat, pillada – pillaría – pillára, pilláres - | pillar |
| pillo, pilla | pillo, pilla |
| pincho, pincha | persona de buen ver |
| pipá, fumá | fumar |
| pixá, pixo, pixes, pix, pixem, pixeu o pixau, pixen / me pixo | mear, orinar / me meo |
| Pla, plana, les planes, los plans, lo planet (carré de Beseit, Constitussió) | Llano, llana, llanura, llanito |
| planejá, planechá, fé un plan o un avión sense motor, planejo, planejes, planeje, planegém o planejám, planegéu o planejáu, planégen – planegat, planegada, planechat, planechada | Planear, plan, planeado |
| plansó, abre que naix | árbol que nace, para plantar |
| planté, abre, arbre | árbol pequeño para trasplantar |
| ple, plena, plens, plenes | lleno, llena, llenos, llenas |
| plená, pleno, plenes, plene, plenem, pleneu o plenau, plenen | llenar |
| Plená, pleno, plenes, plene, pleném o plenám, plenéu o plenáu, plénen, - ple, plena, plenet, pleneta | Llenar – lleno – llena |
| plorá | llorar |
| Plorá – ploro, plores, plore, plorém o plorám, ploréu o ploráu, plóren – plorat, plorada – si yo plorára, ploráres, ploráre, plorárem, ploráreu, ploráren – haguera plorat | llorar, llorado, llorada, si yo llorara, hubiese llorado |
| Poble, vila, lloc | Pueblo |
| poc, poca | poco |
| poc, poca | poco, poca |
| podá, podo, podes, pode, podém o podám, podéu o podáu, póden – podat, podada | podar un árbol |
| podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden | podar un árbol |
| podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden | podar |
| podé | poder |
| pódre, pugué, - puc, pots, pot, podém, podéu, póden – pogut, pugut, si yo puguéra, puguéres, puguére, puguérem, puguéreu, puguéren – podría, podríes, podríe, podríem, podríeu, podríen – lo poder o lo podé | poder, podido |
| podre, puc, pots, pot, podem, podeu, poden | poder, verbo |
| Polde | Dedo pulgar de las manos |
| Pollastre | Pollo grande de corral (de gallina) |
| polligana, llaurá a polligana, fa falta lo jau | labrar con dos animales, con yugo |
| poma, mansana | manzana, poma es castellano antiguo |
| poma, pomera | manzana, manzano |
| pon | puente |
| porgá, porgo, pórgues, pórgue, porguém o porgám, porguéu o porgáu, pórguen – porgadora | pasar el grano por el cedazo para separar los “grapissos” y otras materias desechables |
| porro | puerro, porro de fumar |
| porró | porrón |
| Porró | Porrón para el vino u otra bebida |
| Porta | Puerta |
| porta | puerta |
| Portá – porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portara, portares, portare, portárem, portáreu, portáren – portaría, portaríes, portaríe, portaríem, portaríeu, portaríen – portada | traer, llevar - portá como portada es un puertazo |
| Porta, portes | puerta, puertas |
| portá, porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portada, portat, port, ports | portar (llevar, traer algo), traído, traída, llevado, llevada, portes (correos) |
| portell, La Portellada (Matarraña, Teruel, Aragó) | portillo, La Portellada |
| pos / idò en balear | pues |
| posá, ficá, colocá | poner, colocar |
| poste, pi, trong | Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta. |
| Pot | bote |
| pota | pata, pierna |
| potá, verbo vomitá, potada, patada, poto, potes, pote, potem, poteu, poten | patada, vomitar |
| preferí, preferixgo o preferixco, preferixes, preferix, preferím, preferíu, preferíxen – preferit, preferida, preferénsia | preferir, preferencia, preferido |
| Preguntá – pregunto, preguntes, pregunte, preguntém o preguntám, preguntéu o preguntáu, pregúnten – preguntat, preguntada, pregunta, preguntón | preguntar, preguntado, preguntón |
| preocupá, yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupám o preocupém, preocupáu o preocupéu, preocúpen – preocupat, preocupada, preocupassió | preocupar, preocupado, preocupación |
| prepará, preparo, prepares, prepare, preparém o preparám, preparéu o preparáu, prepáren – preparat, preparada, preparassió | preparar, preparado, preparación |
| presentá, presento, presentes, presente, presentém o presentám, presentéu o presentáu, presénten – presentat, presentada, presentassió (de la reina de festes) | presentar, presentado, presentación |
| presioná, apretá, presiono, apreto, presiones, apretes, presione, aprete, presioném o presionám, apretém o apretám, presionéu o presionáu, apretéu o apretáu, presiónen, apréten – presionat, presionada – apretat, apretada (se pot pronunsiá la SS doble, pressioná) | presionar |
| préssec, bresquilla, mullarero (Fraga) | melocotón |
| Préssec , mullarero, bresquilla | Melocotón |
| prestá, dixá dinés, fé un préstamo | prestar (dejar dinero) |
| Preto | Tacaño y también fuertemente sujeto. |
| Prevíndre - preving o previnc, prevéns, prevé, prevením, preveníu, preveníxen – previngut, previnguda | Prevenir, prevenido, prevenida |
| primé, primera | primero, primera |
| primentó, primentoneres, primentonera | pimiento, planta |
| primentó, primentons, primentonera | pimiento, s, planta del pimiento |
| Probá – probo, probes, probe, probém o probám, probéu o probáu, próben – probat, probada (aprobá es igual) | probar, probado, probada, aprobado, aprobada |
| produí | producir produir |
| prométre, prometí – prometixco, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen – promés, prometut, promesa, prometuda | prometer, promesa, prometido |
| protegí, protegixco, | proteger |
| proví, proveí – províxco o proveíxco, províxes, províx, provím, províu, províxen (proveíxen) | proveer |
| pruna | ciruela |
| pruna, prunera | ciruela, ciruelo |
| pruna, prunera | ciruela, ciruelo |
| publicá, publico, publiques, publique, publiquém o publicám, publiquéu o publicáu, pubíquen – publicat, publicada, públic | publicar, público, publicado |
| pujá, pujo, pujes, puje, pujem, pujeu o pujau, pujen | subir |
| pujá, puchá, pujo, pucho, pujes, puches, puje, puches, pugém, puchém, pugéu, puchéu, púgen, púchen – que yo puja, pujos, pujo, pugém, pugéu, pújon | subir |
| pullís (rama), chupons, chit, rechito | chupón de un árbol |
| pullís, pullísssos | chupones de un árbol |
| Puncha | Pincha clavada en la carne |
| puñ | puño |
| puñada | puñetazo |
| puñetes, puñeta, Los de Queretes son gen de puñetes | en la manga, muñeca, ropa |
| Purna | Chispa que salta del fuego |
| put put, puput (put, fa pudó), poput | abubilla |
| put put, poput, puput | abubilla |
| putí, aixó put y corróm, corrompina | heder, corromper |
| que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen | que yo venga, vengas, etc |
| quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedém o quedám, quedéu o quedáu, quéden – quedat, quedada | quedar |
| queixás, yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen | quejarse |
| Queretes | Cretas |
| quixal, quixals | muela, muelas (dientes) |
| rabosa (mote de Ráfels) | zorra, zorro |
| rabosí (mote Valderrobres) | zorro, mote del pueblo |
| radé, radera (últim es castellanisassió), radés, raderes | último |
| Raim | Uva o racimo de uva |
| raím, raíms | uva, s |
| rama, branca | rama |
| rascle | rastrillo |
| ratera | tampa para aves o ratones, cepo |
| recalsá | poner tierra a las plantas |
| Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot, una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. | cocido (comida) |
| rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás | rechazar, rechazado, rechazo, rechazada |
| Rechirá de temps , regirá | cambio brusco del tiempo |
| reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada | reclamar, reclamado, reclamada |
| reconeixe, les rateres | reconocer, buscar los cepos |
| reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – recongeut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén | reconocer, reconocido, reconocimiento |
| recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada – record | recordar, recordado, recuerdo |
| reduí, reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió | reducir, reducción, reducido, reducida |
| reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso | reemplazar, reemplazo, reemplazado |
| referí | referir |
| reflejá | reflejar |
| reflexioná | reflexionar |
| Refredat , catarro | Constipado |
| regá, rego, regues, regue, reguem, regau, reguen | regar |
| Regalá (Torrevelilla) | Derretirse el hielo, la nieve |
| regata | grieta |
| regué, regadora | reguero |
| relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada | relacionar, relacionado, relacionada |
| rella, aladre | arado, parte del |
| rellonge | reloj |
| remoure los tissons, tissoná ? | Remover los tizones del fuego. |
| remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual | remover, removido, removida |
| remugá, ovella, remastegá, parlá entre dens | rumiar, hablar entre dientes |
| rendí, yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió | rendir, rendido, rendida, rendición |
| rentá, rento, rentes, rente, rentem, renteu o rentau, renten | lavar |
| reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) | pelear, reñir a alguien, peleado, reñido |
| repatí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió | repartir, repartido, repartición |
| repetí, repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. | repetir, repetición, repetido, repetida |
| representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán | representar, representado, representante |
| Reprobá – reprobat, reprobada | reprobar, reprobado, reprobada |
| requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida | requerir, requerido, requerida |
| Res | Nada, cabeza de ganado |
| respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen | responder, respuesta, respondido |
| ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás | recibir, recibido, recibida, recibo, recibí |
| ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada | resultar, resultado |
| retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten | rector, cura, mosén |
| retortigá, retortigat, retortigada, yo me retortigo lo turmell, tú te retortigues, retortigue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen | Retorcer, retorcerse el tobillo |
| revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada | revelar, revelado, revelada |
| reventá, revento, reventes, - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó | reventar, reventado, reventón, reventada |
| Revindre | Volver a manar agua los manantiales / deshelarse |
| ribás | ribazo |
| Ribaz , ribás | Separación de dos bancales, uno más alto que otro o de una vereda, carretera y un campo |
| riñó, fon del riñó del Pantano de Pena | riñón, fuente del riñón |
| riu, rius, riuet, riuada, a la vora delriu no te faigues lo niu | río / junto al río no te hagas el nido |
| riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit | reir, reído, reída |
| roba | ropa |
| robá | hurtar, robar |
| robá, robo, robes, robe, robem, robeu, roben | robar |
| Robell | Óxido |
| Robellat | Oxidado |
| Roch , roija | Rojo |
| roín, roína | malo, mala |
| romé | romero |
| romiguera, garrabera, gabarrera | zarza |
| Rosigá , rossegá | Hablar con disconformidad y sin parar |
| rosquilla, rosquilles | rosquilla, rosquillas |
| rossegadós, rossegá, arrossegá | Arrastrar – madera con caballos, percherones |
| rostí, rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen | asar al fuego |
| rot, rotá, reglot | Eructo, regüeldo |
| rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten | eructar |
| ruella, roella, ababol | amapola |
| sabata, sabates | zapato, s |
| sabé, sé, saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda | Saber – sabut = sabio, sabia |
| sabé, sábre – sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben – sabut, sapigut, sabigut, sabuda, sapiguda, sabiguda | saber, sabido, sabida, sabio, sabia |
| sacsejá, sacsá – sacso, sacses, sacse, sacsém, sacséu, sácsen – sacsát, sacsáda (tamé es una trompada) | sacudir, sacudido, sacudida |
| saduricha | ajedrea |
| safarech, depósit, rentadó, llavadó, pica, bassa | alberca, estanque |
| safrá (capsot), alguns diuen pebre roch, capsot | azafrán (capsot es cabeza hueca) |
| Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera, zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet, sagaleta | chaval, chavala, muchacho, niño |
| sagí, ensanginada, ensaginada | sebo, pasta con manteca y anís |
| saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada | saldar, saldado, saldada |
| salt | salto |
| saltá, salto, saltes, salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada | Saltar, saltado, saltada |
| San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, etc | https://chapurriau.blogspot.com/2018/10/Samalamdran.html |
| sanfaina, | chafaina |
| sanguango, singuango | zanguango, desmañado, patoso, torpe |
| sarabastall ? | alboroto sin órden ni concierto |
| Sargantaña , sargantana | Lagartija |
| sarguera (vime) | sargus, planta |
| sarmén, sarmens | sarmiento, sarmientos, vid, viña, María Sarmiento se fue a cagar y se la llevó el viento |
| sarmén, sarméns, María Sarmén | sarmiento, sarmientos, María Sarmiento |
| sarpada | Lo que se puede coger con una mano. |
| sat, siat | siete |
| sauló | tipo de arena de roca caliza |
| seba, sebes, sebollot, sebeta, sebota | cebolla, cebollas, cebollón; sebollot es el mote de Peñarroya de Tastavins |
| sebollot, sebollots, sebollota, sebollotes, mote de Peñarroija de Tastavins, Penarroija | cebolla grande, mote de Peñarroya de Tastavins |
| sedás / aré es mes gran / criba | Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar. |
| seguí, seguixco, seguixes, seguix, seguim, seguíu, seguixen – seguit, seguida (de una seguida, de una tongada) | seguir, seguido, seguida (de una vez) |
| sel, sels | celo, celos |
| sembrá: sembro, sembres, sembre, sembrem, sembréu o sembráu, sembren | sembrar |
| sen, sentená | cien, centenar |
| sená, sopá | cenar |
| sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentem o assentam, assentéu o assentáu, assenten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta | sentar, sentado, sentada |
| sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida | sentir (de sentimiento) oír, escuchar |
| señal, de tráfic | señal, de tráfico |
| separá, separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió | separar, separación, separado, separada |
| séquia | acequia |
| séquia | acequia |
| sequía, falta de aigua | sequía |
| sera | cera |
| serp, serps | serpiente, culebra |
| sers | cierzo |
| Serva | Fruto del azarollo (acerolo, serval) |
| servesa | cerveza |
| Serví, servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen - servissi | Servir – servicio |
| serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi | servir, servicio, servido, servida |
| setanta | setenta |
| sibada | cebada |
| sigarro, fumarro | cigarro |
| significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique | significar |
| simén | cemento |
| sincuanta | cincuenta |
| síndria, sandía | sandía |
| sing | cinco |
| sis | seis |
| sistellé, sistellera, sistella | cestero, cestería, cesta, cesto de mimbre |
| sixanta | sesenta |
| sobreviure, sobrevivixco, sobrevíus o sobrevivíxes, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevivíxen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda | sobrevivir, sobrevivido |
| sogra | suegra |
| soll del gorrino, eau de la soll (colonia) | cuadra del cerdo |
| soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada | Soltar, aflojar |
| soltá, solto, soltes, solte, soltém o soltám, soltéu o soltáu, sólten, que yo solta, soltos, solto, soltém, soltéu, sólton – solt, solta, solts, soltes | soltar (también soltar – sacar las ovejas) – suelto, suelta, sueltos, sueltas |
| sombrero | sombrero |
| soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen | sonar |
| sonriure - sonreixco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen - riure | sonreir |
| Soqueta // guan de fusta per a segá en fals, falz / soc (zueco) | Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz. |
| sorollá, yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) | agitar, mover, moverse |
| sort, sorda | sordo |
| Sostobá | menear repetidamente |
| suc, suquet | jugo, zumo |
| sucarrat (mote de Monroch) | socarrado, tostado, quemado |
| Sucre, sucrera | Azúcar, azucarero |
| sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida | sugerir |
| sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma | sumar, suma, sumado |
| Suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada | suministrar |
| suposá, suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen – supost, suposta, suposat, suposada | suponer, supuesto, supuesta |
| Surrac, serrucho, serra (vore tronsadó per a dos persones) | sierra, serrucho |
| tacat, taca | con heridas internas, manchado |
| taleca, talega | Saco de lana para llevar o guardar cosas. |
| Tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen - | cortar, cortado, cortada, cortando |
| tallá, tallo, talles, talle, tallem, talleu o tallau, tallen / tall, tallada, tallá | cortar / corte, tajo (tb de trabajo), tajada (carne) |
| tan, tanta | tanto |
| tancá, tanco, tanquew, tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen | cerrar |
| tancá, tanco, tanquew, tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen | cerrar |
| Taragaña | telaraña |
| taronja, taronges | naranja, naranjas |
| Tarquín | Cieno, Barro sucio |
| tartí | Chistar, respirar. |
| tascó | cuña para partir leña |
| tassa | vaso |
| taula, taules | mesa, mesas |
| Teix, fon del teix | tejo, fuente del tejo |
| tellat, teulada | tejado |
| temó, po, yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat | miedo, temor |
| tenedó | tenedor |
| terra, tiarra a Valjunquera | tierra |
| Teruel | Teruel |
| timó | tomillo |
| Timó | Tomillo |
| tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener |
| tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar (alguna cosa) |
| tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada (la una ben tocada) | tocar, tocado, (la una, hace rato que ya ha sonado la campana O una (mujer) bien tocada) |
| Tocadura , llaga | herida en un caballo por roce, llaga |
| toll, al riu, pou de aigua mes o menos fondo | poza del río |
| tomata | tomate |
| tomata, tomates, tomatera | tomate, s, planta |
| tombás, revolcás | tumbarse, revolcarse |
| Tongada, fe algo a un tems | Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo. |
| tonto, borinot | tonto |
| Toquitiá , toquetejá | Sobar, manosear |
| torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | retornar, devolver, devuelto, devuelta |
| torná, torno, tornes, torne, torném o tornám, tornéu o tornáu, tórnen – tornat, tornada | volver (tornar en aragonés y castellano antiguo), vuelta, vuelto |
| torpe | Poco diestro o habilidoso en un oficio. |
| torpe, zapo (Torrevelilla etc) | Sapo, persona torpe, desmañada. |
| torpe, patós, encantat | Persona desmañada, torpe |
| Torrá, torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, tostada, tostado, mote de Torre del Compte o Comte |
| Torsó, cólic | Cólico a personas y animales. |
| tort, torta | tuerto (con un solo ojo funcional) |
| tortella, tortelles | tortas (pastas) |
| Torterol, torterols, turmell, turmells | tobillo, tobillos |
| tosca, roca calissa, cals, tosquera, toscá | tipo de roca caliza, típica en Beceite |
| Tozoló, tossoló, tossolada | Golpe contra la frente, tozolón |
| traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada | trabajar |
| trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | mover, trasbalsar, trajinar, traficar, trajín, trajinado |
| tramús, tramussos, llegúm | altramuz (legumbre) |
| trascolá, vi, trafegá | trasbalsar el vino |
| tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar, trato, tratado, tratada |
| traure, trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – tret, treta | sacar, sacado, sacada |
| Treball, traball | Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio). |
| trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper, roto, rota |
| trenta | treinta |
| tres, tresena | tres, grupo de tres personas |
| triá | Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado. |
| Triá | Separar, elegir |
| Triá | elegir |
| Triá | escoger |
| tripons, collons, tripó, triponet | testículos, casquería |
| trit, tridet | pulverizado, fino |
| Trobá | Encontrar |
| Trobá | Encontrar |
| Troná | Tormenta |
| troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta |
| tronca | Parte del tronco de un árbol cortado. |
| Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble | Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas. |
| Tronzadó , tronsadó, pa tú pa mí | Sierra grande para cortar troncos |
| trucha | trucha |
| truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas, tía revientatortillas |
| tubo, tubería | tubo, tubería |
| Tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina | tufo, Olor fuerte y molesto en el ambiente |
| turmell | tobillo |
| ull, ulls | ojo, ojos |
| úlseres | úlceras |
| últimamen | últimamente |
| umbría, mas de la umbría Beseit, umbrieta (Antolí Tello) | Umbría, ladera orientada al Norte. |
| un, una | Uno, una, un |
| unflá, unflo, unfles, unfle, unflem o unflam, unfleu o unflau, unflen | hinchar |
| Ungla, ungles | uña, uñas |
| uní, ajuntá, chuñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajunten – ajuntat, ajuntada | unir, juntar, ajuntar, cierra la puerta (ajunta la porta) |
| únic | único |
| únics | únicos |
| úspen | fuera de ahí! Vete! |
| utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada | usar, utilizar, utilizado, usado |
| útilmen | útilmente |
| Útils – inútils | Útiles – inútiles |
| Valderrobres, Valdarrores a Beseit | Valderrobres |
| valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes |
| Valénsia | Valencia |
| Vara, vares | vara, varas |
| Vatres , vatros | Vosotros, vosotras |
| ven, vens | viento, vientos |
| véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender, venta, vendido, vendida |
| vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer, vencido, vencida |
| ventá, vento, ventes, vente, ventem, venteu o ventau, venten | tirar paja con grano al aire, viento |
| ventadó, ventá les olives | instrumento para separar las olivas de hojas y ramitas |
| ventallot, mastegot | golpe, sopapo |
| ventolina | mucho viento |
| verdang | vara para golpear (pene) |
| vesprá, vesprada, tarde, al tardet | tarde |
| vestí, vestís, yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida | Vestir, vestirse, vestido, vestida |
| Vi / si estos barrangs de aquí, baixaren tots plens de vi ! | vino / barrancos, llenos |
| viachá, viacho, viaches, viache, viachém o viachám, viachéu o viacháu, viáchen – viachat, viachada, viachán, viache | viajar, viaje, viajado, viajante (mercader) |
| Vidre, vidres, toll del vidre | cristal |
| Vila, lloc, poble | Villa |
| vilero, classe de muixó que habite a les viles | gorrión |
| Vin, vintena (20) | Veinte, veintena |
| vinagre, vi agre | vinagre, vino agrio |
| vingut, vinguts, vinguda, vingudes | venido, venidos, venida, venidas |
| vindre : ving o vinc, vens, ve, venim, veníu, venen | venir |
| Viquiari o Vicari | Cura párroco. (De la palabra Vicario). |
| visitá : visito, visites, visite, visitem o visitam, visitéu o visitáu, visiten – visitat, visitada, visita | visitar, visitado, visita |
| vista; vore : yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, veuen | vista, ver |
| Viu, viva, vivet, viveta | vivo, viva (avispado, avispada, inteligente) |
| viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir |
| volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar, volado, vuelo |
| vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer (amar) |
| vomitá, traure los feches, potá, bossá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar |
| vore, vech, veus, veu, veem, veeu, veuen | ver |
| votá, voto, votes, vote, votem o votam, votéu o votáu, voten – votat, votats, votada, votades; vot o voto, vots o votos. | votar, voto, votado, votada |
| vuit, 8, 2 vuits (forro, forros) | ocho (vacío) |
| vuitanta | ochenta |
| yayo, yaya (agüelo, agüela) | abuelo, abuela (viejo, vieja) |
| yo, tú, ell, ella, natros, natres, vatros, vatres, ells, elles / mosatros, mosaltros | pronombres personales, mosatros = nosotros |
| Zaboc, saboc | Memo, iluso |
| Zapo, sapo | sapo |
| Zarrio, sarrio | Trasto, Cacharro, Trapo sucio |
| Zoquet a Torrevelilla, soca, soquet, soquete | Zoquete, poco inteligente |
| Zurriaca, suriaca, surriaca, correrá la suriaca; suriaco es lo mote de Roda de Valderrobres | Látigo para estimular a las caballerías (zurriaga) Zurriaga cast., xurriaca cat. De surriyác, "funis" en R. Martín. (Pone en https://dle.rae.es/zurriaga Del ár. hisp. surriyáqa, quizá de or. prerromano; cf. vasco zurra 'paliza' y aga 'palo'. |
