viernes, 28 de noviembre de 2025

Pregar, Preguar, Preyar

Pregar, Preguar, Preyar, v., lat. precari, prier, supplier, adresser des prières.

L'irai pregar a sos pes.

(chap. La aniré a pregá a sons peus; sons : los seus; suplicá, demaná per favor.)

G. Faidit: No m'alegra. 

J'irai la prier à ses pieds. 

Tot jorn e tota nueyt pregavan Dieu.

(chap. Tot lo día y tota la nit li pregaben a Deu; (li) resaben.)

Philomena.

Tout jour et toute nuit ils priaient Dieu.

Tos temps serai de preyar temeros.

Gui d'Uisel: Ges de chantar.

Toujours je serai pour prier timide.

Mielhs ama selh que pregua temen,

Que no fai selh que pregua ardidamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum.

Mieux aime celui qui prie en craignant, que ne fait celui qui prie hardiment.

Totas las domnas pregava d' amor.

V. de P. Vidal. (N. E. No confundir con Natxo S. Vidal ni con Nacho Vidal.)

Toutes les dames il priait d'amour.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Substantiv. No fo lo preiars mas folhors. 

G. Faidit: Gen fora.

Le prier ne fut que folie. 

CAT. Pregar. IT. Pregare. (chap. Resá; pregá : prego, pregues, pregue, preguem o pregam, preguéu o pregáu, preguen; pregat, pregats, pregada, pregades; pregaría; pregaré; si yo pregara; reso, reses, rese, resem o resam, reséu o resáu, resen; resat, resats, resada, resades; resaré; si yo resara; resaría.)

2. Prec, s. m., lat. precem, prière, supplication.

Mos precx no val re ses te.

(chap. Mon prec no val res sense tú; a tú Virgen - verge.)

Gui Folquet: A te Verge.

Ma prière ne vaut rien sans toi.

E 'ls auzells qu' en lur latin fan precs,

Quecs a sa par.

A. Daniel: Mout brails. 

Et les oiseaux qui, dans leur langage, font supplication chacun à sa compagne.

CAT. Pregs. IT. Prego. (chap. Prec, precs; suplicassió, súplica, suplicassions, súpliques; resá : orassió, orassions.)

3. Preguiera, Pregaira, Pregairia, s. f., prière, supplication.

Ab bellas preguieras

En diversas manieras.

Arnaud de Marueil: Tan m'abellis.

Avec de belles prières de diverses manières.

Exaucida es la tua pregaira devant Dieu. Philomena. 

Est exaucée la tienne prière devant Dieu. 

ANC. CAT. Preguiera. CAT. MOD. Pregaria (ESP. plegaria). IT. Preghiera, pregueria, pregaria. (chap. Pregaria, pregaries; plegaria, plegaries.)

4. Precation, s. f., lat. precationem, prière.

Longa e devota precation am lo cor contrit e humiliat.

Carya Magalon., p. 33.

Longue et dévote prière avec le coeur contrit et humilié. 

IT. Pregagione.

5. Preiaire, Preyador, Pregador, s. m., suppliant, solliciteur, amoureux. 

De genoills 

Li sui leial preiaire.

(chap. De ginolls li soc leal suplicadó - solisitadó ; aginollat, a ginollons.)

G. Faidit: L' onratz.

A genoux je lui suis loyal suppliant.

No vol mas sol un preyador.

Bertrand de Born: Rassa. 

Elle ne veut que seulement un amant. 

Motz pregadors demandon e no son pas yssauzitz.

V. et Vert., fol. 87.

Beaucoup de solliciteurs demandent et ne sont pas exaucés.

CAT. Pregador. IT. Pregatore. (chap. suplicadó, suplicadós - solisitadó - solisitadós; suplicadora, suplicadores; solisitadora, solisitadores; solisitán, solisitans, solisitanta, solisitantes.)

6. Apregar, Apreyar, v., prier, supplier.

Fai s' ades plus apreyar

On plus la destrenh sos talans.

Deudes de Prades: Ab lo dous.

Se fait incessamment plus prier, où plus la presse son désir.

Non son per batalhar, mas per Dieus apregar.

- Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 19. 

Ne sont pas pour batailler, mais pour prier Dieu.

7. Precari, s. m., lat. precarius, précaire, possesseur à titre de précaire.

Cals causa pot esser donada e laissada ad autre precari, so es per precs o per amor. Trad. du Code de Justinien, fol. 86.

Quelle chose peut être donnée et laissée à autre possesseur à titre de précaire, c'est-à-dire par prière ou par amour.

La revocation dels precaris.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 493. 

La révocation des précaires. 

CAT. Precari. ESP. PORT. IT. Precario. (chap. Precari, precaris, precaria, precaries.)

8. Precaria, s. f., précaire.

Maniera de possecios que nos apelam precaria.

Arbre de Batalhas, fol. 112.

Manière de possession que nous appelons précaire.

(chap. Manera de possessió que natros (natres) diém precaria; esta se obté per precs o per amor.)

 

Pregonessa, s. f., du lat. praeconium, publication, promulgation.

Per la pregonessa grant 

Non podian atrobar l' enfant.

V. de S. Honorat.

Pour (malgré) la grande publication ils ne pouvaient trouver l'enfant.

2. Preconisatio, s. f., préconisation, publication.

Las preconisatios que toco totz.

(chap. Los pregons que toquen a tots; que se diuen pera tots.)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 39.

Les publications qui touchent tous.

CAT. Preconisació. ESP. Preconización (pregón). PORT. Preconisação. 

(chap. Pregó, pregons; bando, bandos, com lo famós de Pedro II de 1196, als presentz, o mols atres que escomensen “ara hojats”.)
(fique aragonés medieval, Pedro II ere Rey de Aragó; lo catalá sempre va sé un dialecte mes del ocsitá. Inclús después de Pompeyo Fabra.)

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.