Premer, v., lat. premere, presser, comprimer, serrer, tendre.
Part. pas. Semblon razains prems en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull; comprimits, apretats; se prensen a la prensa, y después lo mosto va al trull.)
Lantelm: Lanfran qu' ill.
Semblent raisins pressés en pressoir.
Eras l' a si prem e gros.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes. Var.
Maintenant il l'a si tendu et gros.
Fig. Chascus vices es prems per paor.
Trad. de Bède, fol. 44.
Chaque vice est comprimé par peur.
ANC. CAT. Premer. IT. Premere. (chap. prensá, apretá, comprimí : prenso, prenses, prense, prensem o prensam, prenséu o prensáu, prensen; raím prensat, raíms prensats, brisa prensada, panses prensades; prensaría; prensaré; si yo prensara.)
2. Pressa, Preissa, s. f., presse, foule.
Bella m' es pressa de blezos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Belle m'est presse de bliaux.
Per que la preissa fo tan grans. V. de S. Alexis.
C'est pourquoi la presse fut si grande.
CAT. Pressa. ESP. Priesa (prisa). PORT. IT. Pressa.
(chap. Pressa, presses; ting pressa, me hay de apressurá pera arribá a un puesto al hora, hay de acabá aixó enseguida, me toquen los talons al cul.)
3. Prezurar., v., pressurer, comprimer.
Part. prés. Per actio de freg prezurant et indurzent.
Eluc. de las propr., fol. 183.
Par action de froid comprimant et endurcissant.
- Figer, coaguler, cailler.
Ha so suc virtut de prezurar layt en formagge.
(chap. Lo seu suc té la virtut de collá la lleit en formache; per ejemple, pels de carchofa, de la carchofera, no los de una dona; suc de llimó.)
Sanc tauri soptament si prezura quan es fora 'l corrs.
Eluc. de las propr., fol. 207 et 29.
Son suc a vertu de cailler lait en fromage.
Sang de taureau subitement se fige quand il est hors du corps.
Part. pas. Materia prezurada.
Eluc. de las propr., fol. 68.
Matière coagulée.
(chap. Fé presió, apretá, comprimí; collá: collo, colles, colle, collem o collam, colléu o colláu, collen; collada, collades; collaría; collaré; si yo collara.)
4. Prezura, s. f., lat. pressura, pression, froissement, souffrance.
Can ha enfentat, no li membra de sa prezura.
Frag. de trad. de la Passion.
Quand elle a enfanté, il ne lui souvient de sa souffrance.
Fig. En aquest mon auretz presura, mas aiatz ferma cofizansa.
Frag. de trad. de la Passion.
En ce monde vous aurez froissement, mais ayez ferme confiance.
ANC. CAT. Pressura. ANC. ESP. Presura. IT. Pressura.
(chap. Presió, presions.)
5. Prezurament, s. m., présure, caillement.
Mollifica popas per prezurament de layt endurzidas.
(chap. Amolle mamelles per collamén de lleit endurides.)
Eluc. de las propr., fol. 215.
Amollit mamelles par caillement de lait endurcies.
6. Apremer, v., presser, opprimer, froisser, comprimer.
Dux fols aprem mots homes per calumpnia.
Trad. de Bède, fol. 78.
Chef fou opprime de nombreux hommes par calomnie.
Part. pas. Cel que essercha mal, er aprems.
Trad. de Bède, fol. 77.
Celui qui cherche le mal, sera froissé.
Dieus sostrais lo drechurier Lot apremut dels escumenegatz.
Trad. des Actes des apôtres, Épître de S. Pierre.
Dieu délivra le juste Loth opprimé par les excommuniés.
Per gaug et per alegrier son mant cocirier apremegut.
Leys d'amors, fol. 2.
Par joie et par allégresse sont maints soucis comprimés.
Fig. Tant cant sem aprems de la grandeza de las charnals cogitacios.
Trad. de Bède, fol. 27.
Autant que nous sommes pressés de l'étendue des pensées charnelles.
(chap. Oprimí : oprimixgo u oprimixco, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen; oprimit, oprimits, oprimida, oprimides.
Los catalanistes sempre se troben oprimits, sempre troben la culpa fora de la seua comunidat autónoma.)
7. Apreissar, v., presser, tourmenter.
Mas apreissavatz me tan fort que eu, per aquela temensa o paor que aic de vos, si vos vendei.
Trad. du Code de Justinien, fol. 8.
Mais vous me pressiez si fort que moi, par cette crainte ou peur que j'eus de vous, ainsi je vous vendis.
8. Enpremar, v., lat. imprimere, imprimer, empreindre.
Que enprema... fort enprecio.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Qui imprime... forte impression.
CAT. ESP. PORT. Imprimir. IT. Imprimere. (chap. Imprimí : imprimixco o imprimixgo, imprimixes, imprimix, imprimim, imprimiu, imprimixen; imprimit, imprimits, imprimida, imprimides; encara no parle de la imprenta de Gutenberg (circa 1440); Albucasis o Abulcasis va morí com a tart al 1013, va escriure lo manual de cirugía al siglo X, y la traducsió al ocsitá es del siglo 14, XIV.)
9. Empressio, Enpressio, s. f., lat. impressio, impression, empreinte.
Trameten sas empressios.
Brev. d'amor, fol. 32.
Transmettant ses impressions.
Ayssi co 1 miralh recep totas las formas e las enprecios que li venon davant. V. et Vert., fol. 61.
(chap. Aixina com un espill ressibix totes les formes y les impressions que li venen dabán; podría escriure davant, claro, pero u fach com los fablistes de la fabla, que fan aná les b de burro y borraines, que són mol bones.)
Ainsi comme un miroir reçoit toutes les formes et les impressions qui lui viennent devant.
CAT. Impressió. ESP. Impresión. PORT. Impressão. IT. Impressione.
(chap. Impressió, impressions.)
10. Emprenta, s. f., empreinte.
Per la forma que ti mostra l' emprenta que ensec.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. Ire, ch. 36.
Par la forme que te montre l'empreinte qui ensuit.
(ESP. Impronta : reproducción de imágenes en hueco o de relieve, en cualquier materia blanda o dúctil, como papel humedecido, cera, lacre, escayola, etc.);
11. Espremer, Exprimir, v., lat. exprimere, exprimer, presser.
La grana madura
Faretz espremer.
(chap. La mangrana madura faréu exprimí. Mansana (poma) + grana = mangrana; mangrané, mangranera. La grana en castellá són llaós, gra, grans, que es lo que té la mangrana a dins, roijos, rochos, cuan están madús. Conec uns cuans rochos madús.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine mûre vous ferez presser.
- Articuler, énoncer.
No la poden exprimir per 1 vocable, per so la cove exprimir per trops.
Leys d'amors, fol. 145.
Ne la pouvant exprimer par un mot, pour cela il convient de l'exprimer par beaucoup.
CAT. Espremer, exprimir. ANC. ESP. Expremir. ESP. MOD. Exprimir.
PORT. Exprimer. IT. Esprimere. (chap. Exprimí : exprimixco o exprimixgo, exprimixes, exprimix, exprimim, exprimiu, exprimixen; exprimit, exprimits, exprimida, exprimides; varián esprimí.)
12. Exprimar, v., exprimer, énoncer, articuler.
Per exprimar pluz complidamen so qu' om vol dire.
Leys d'amors, fol. 101.
Pour exprimer plus complétement ce qu'on veut dire.
13. Expremesos, s. f., oppression.
Dont se va congruar dis lo dit castel ung mal de expremesos.
Lo dit vesconte fouc fort malaud de expremesos.
Chronique des Albigeois, col. 58 et 20.
Dont va s'amasser dans ledit château un mal d'oppression.
Ledit vicomte fut fort malade d'oppression.
14. Expressiu, adj., expressif.
Pots so... de dolor et tristor expressius.
(chap. Los labios són... de doló y tristesa (tristó) expressius; los labios expressen la tristesa, lo doló, la alegría, la set, són mol expressius.)
Eluc. de las propr., fol. 42.
Lèvres sont... de douleur et tristesse expressives.
CAT. Expressiu. ESP. Expresivo. PORT. Expressivo. IT. Espressivo.
(chap. Expressiu, expressius, expressiva, expressives.)
15. Espriu, Esprieu, adj., expressif, clair.
Adv. comp.
Conoyssensa a tant de mestiers bos
Que de bos faitz demostra 'l pus espriu.
G. Riquier: Be m meravelh.
Le savoir a tant de bons métiers que de bons faits il démontre le plus clair.
(N. E. Salvador Espriu.)
16. Expres, adj., lat. expressus, exprès.
L' expressa scriptura. Doctrine des Vaudois.
L'expresse écriture.
CAT. Expres. ESP. Expreso. PORT. Expresso. IT. Espresso.
(chap. Exprés, expresos, expresa, expreses.)
17. Expressament, Espressamens, adv., expressément.
Aco esdeven tacitament o expressament.
(chap. Aixó esdevé tácitamen o expressamen; esdevindre, esdevindres; advindre : advén, adviento; vindre.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Cela advient tacitement ou expressément.
Aysso mostret espressamens Jhesu Crist. V. et Vert., fol. 79.
Ceci montra expressément Jésus-Christ.
CAT. Expressament. ESP. Expresamente. PORT. Expressamente.
IT. Espressamente. (chap. Expressamen; lo primé acento está a la segona e, per lo que se pot escriure expréssamen.)
18. Espressar, v., spécifier, dire expressément.
Mas per so no volc espressar
Dieus, que hom se degues amar.
Brev. d'amor, fol. 134.
Mais pour cela Dieu ne voulut spécifier qu'on se dût aimer.
Part. pas. Aital coma es de jos contenguda et expressada.
Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci, J. 334.
Telle comme elle est dessous contenue et spécifiée.
CAT. Expressar. ESP. Expresar. PORT. Expressar.
(chap. Expressá, expressás; expresá, expresás : yo me expresso, expresses, expresse, expressem o expressam, expresséu o expressáu, expressen; expressat, expressats, expressada, expressades; expressaría; expressaré; si yo me expressara milló.)
19. Depremer, v., lat. deprimere, comprimer, étouffer.
Fig. Lo qual folava e depremia Ytalia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.
Lequel foulait et comprimait l'Italie.
Part. pas. Si que la heretguia fos depremida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.
De sorte que l'hérésie fut étouffée.
CAT. ESP. PORT. Deprimir. IT. Deprimere, depremere.
(chap. Deprimí, deprimís : yo me deprimixco o deprimixgo, deprimixes, deprimix, deprimim, deprimiu, deprimixen; deprimit, deprimits, deprimida, deprimides; deprimiré; deprimiría; si yo me deprimiguera o deprimira.)
20. Depressio, s. f., lat. depressio, dépression.
Aytals maniera de pronunciar ab elevatio o am depressio.
Leys d'amors, fol. 7.
Pareille manière de prononcer avec élévation ou avec dépression.
CAT. Depressió. ESP. Depresión. IT. Depressione.
(chap. Depressió, depressions; depresió, depresions.)
21. Opprimer, v., lat. opprimere, opprimer.
Opprimens las moylhers per forssa.
(chap. Oprimín les mullés (dones) per la forsa.)
Priv. acc. par les R. d'Angl., p. 17.
Opprimant les femmes par force.
ANC. CAT. Oppremer. CAT. MOD. ESP. Oprimir. PORT. Opprimir.
IT. Opprimere. (chap. Oprimí : oprimixco u oprimixgo, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen, oprimit, oprimits, oprimida, oprimides; oprimiría; oprimiré; si yo oprimiguera u oprimira.)
22. Oppression, s. f., lat. oppressionem, oppression.
En oppression... de la... gent.
(chap. En opressió... de la... gen - chen.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 224.
En oppression... de la... gent.
CAT. Opressió. ESP. Opresión. PORT. Oppressão. IT. Oppressione.
(chap. Opressió, opressions; v. oprimí.)
23. Compremer, v., lat. comprimere, comprimer.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. ESP. PORT. Comprimir. IT. Comprimere. (chap. Comprimí.)
24. Compressio, s. f., lat. compressio, compression.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. Compressió. ESP. Compresión. PORT. Compressão.
IT. Compressione. (chap. Compressió, compressions.)
25. Conpressiu, adj., compressif.
De venas et arterias conpressiva.
Eluc. de las propr., fol. 65.
De veines et artères compressive.
ESP. Compresivo. PORT. Compressivo. (chap. Compressiu, compressius, compressiva, compressives : que aprete, comprimix, com una compressa o compresa pera una ferida.)
26. Reprimer, v., lat. reprimere, réprimer, contenir.
Personna ben adordenada deu tantost reprimer... aytals folls pessamens.
Deu los hom... reprimer.
V. et Vert., fol. 18 et 3.
Personne bien organisée doit aussitôt réprimer... pareilles folles pensées.
On les doit... réprimer.
CAT. ESP. PORT. Reprimir. IT. Reprimere. (chap. Reprimí, reprimís: yo me reprimixco o reprimixgo, reprimixes, reprimix, reprimim, reprimiu, reprimixen; reprimit, reprimits, reprimida, reprimides; reprimiría; reprimiré; si yo me reprimiguera o reprimira.)





