

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc


EL 25 D'OCTUBRE
1349.
https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lluchmayor
Asseguda dins la cambra,
La cambra de mes endins,
Dona Costança, l'esposa
D'en Ramon de Sant Martí,
Demunt un coxí molt rich,
S'aguantava el front, enveja
Dels llíris de son jardí.
Deu del cel! qui l' hagués vista
Aquell vespre malehit,
En que li estavan devora
Trists com ella els seus dos fills!
EL 25 DE OCTUBRE
1349.
Sentada junto a una mesa, en su más apartado retrete, Doña Constanza, la esposa de Ramón de Sant Martí.
Apoyado el codo en riquísima almohada, sosteníase la frente, cuya blancura envidiaran los lirios de su jardín.
Dios del cielo! quién la viera aquella malhadada noche, cuando, como ella tristes, rodeábanla sus dos hijos!
A tres anys un no arribava,
No arribava l'altre a cinch,
Y per cert que tots dos eran
Com dos ángels de garrits.
El mes grandet la tenia
Agafada p'el vestit,
Esglayat la se mirava
Demunt sa falda el petit.
¡Pobre mare que no feya
Jochs y festes als seus nins,
Perque plena d'amargura
Sols pensava en son marit!
Pensava qu'en aquella hora
Se trobava en gran perill,
Y ja a dolses esperançes
No gosava doná' abrig.
Els seus ulls li espiretjavan,
De son cor treya suspirs,
Y per molt que fés esfòrsos
No 'l tenia gens tranquil.
De ciutat havia exit,
Y en son estol, gent valenta,
S'hi contavan molts de mils.
En los tres años frisaba el uno, el otro no llegaba a cinco, y eran los dos tan bellos que semejaban dos ángeles.
Teníala el mayorcito cogida de la falda de su brial, y en su regazo el pequeño mirábala aturdido.
¡Pobre madre, que no hacía mimos ni fiestas a los hijos de su amor, porque llena de amargura pensaba sólo en su marido!
Pensaba que en aquellos instantes hallábase en terrible riesgo, y no osaba dar albergue a lisonjeras esperanzas.
Asomó el llanto a sus ojos, exhalaba dolientes gemidos, y a pesar de sus esfuerzos no conseguía recobrar el perdido sosiego.
Gilaberto de Centellas había salido de la ciudad, y componíase su mesnada de muchos millares de valientes.
La llum del sol apagada,
S'anava el cel enfosquint,
Y a la cambra un esclau mòro
Ab un ciri entra summís.
- No guaytavas a la torre?
- En vench, senyora.- ¿Y qu'has vist?
- Ran de mar fòchs que servexen
Per doná' a ciutat avís.
- ¿Y res mes?- Fayes enceses
De Lluchmajor p'el camí.
- Y dius ver? Mon còr s'esclata,
Mon còr no'm cab dins el pit.
- De pols una nigulada
S'hi veya abans, y ferits
Del sòl los férros de llansa
Hi llambretjavan sovint.
- Ah! son ells, son ells que tornan,
Son els nostres inimichs;
¿Es que venen victoriosos
O s'en venen fugitius.
Y, digués, ¿son lluny encara?
- A retronar fins aquí
No 's tardará moltes hores
La remor del seus clarins.
Apagada ya la luz del sol, ennegrecíase el cielo; y con una vela en la mano entró humildemente en la cámara un esclavo moro.
- ¿No velabas en la torre? - De allí vengo señora. - ¿Y qué viste? - Orillas del mar grandes hogueras que deben ser aviso para los de la ciudad.
- ¿Nada más? - Antorchas encendidas camino de Lluchmayor. -
¿Es cierto? Se me rompe el corazón que no cabe, no, dentro mi pecho.
- Descubríase antes espesa nube de polvo, y los hierros de las lanzas reflejaban los rayos del sol poniente.
- Ah! son ellos los que vuelven; son sin duda nuestros enemigos: mas ¿es que vienen victoriosos o es que huyen derrotados?
Y, di, ¿están lejos todavía? - Dentro de breves horas se oirá desde aquí el sonido atronador de sus clarines.
- Vés, puja, puja a la torre,
Y si 's cumpleix mon desitj,
Si mon plant el cel escolta,
No serás ja mes catiu. -
D'exir lo esclau acabava,
Quant la dama exhala un crit,
Perque 's veu devant un frare
Que l'abrassa ab frenesí.
De fèrro una cervellera,
Un arnés mitj desguarnit,
Uns esperons sanguinosos,
Cubria el ropatje humil.
Espassada la sorpresa:
- Ramon! Esposa! qu'estim...
- ¿Y el Rey? - Amor de ma vida,
¿No estavas pensant en mí?
- El Rey?... Callas, y a la boca
l'' acòstas plorant el dit?
- En Centellas comandava
No soldats, sino botxins.
- ¿Qué vols dir? - Caygut en terra...
- ¡Pobre Don Jaume! Felis,
Qu'entre el desterro o l'afronta
No ha tengut temps d'elegir.
- Ve, sube, sube a la torre, y si mis anhelos se cumplen, si escucha el cielo mis suspiros, no seras ya cautivo. -
Acababa de salir el esclavo cuando lanzó la dama un grito de terror, al ver entre sus brazos a un fraile que la estrechaba con frenesí.
Cubría el humilde ropaje un acerado yelmo, un arnés desguarnecido y unas espuelas mojadas en sangre.
- Ramón! exclamó la dama, desvanecida su sorpresa. - Esposa adorada!.... - ¿Y el rey? - Amor de mi vida, ¿no estabas pensando en mí?
- El rey... Callas y llorando me impones silencio? - Los de Centellas no eran soldados sino verdugos.
- ¿Qué dices?- Caído en tierra... - Pobre Don Jaime! - Feliz, pues no pudo escoger entre el destierro y la afrenta.
- Deu etern! ¿y la justicia
Consent tan horrible crim?
- ¿Y ha de viure sens corona
Qui en son cap corona ha vist?
- Ingrata, ingrata Mallorca!
Y l'infant? - Está ferit.
- Tot perdut! - Tot, fòra l'honra
Guanyada aquex dematí.
- Els traydors tan valerosos!
Y els faels...- Mes qu'ells ardits,
Y per cada tres dels nostres
Ne duya en Centellas vint!
Tres llansades he rebudes...
- Ah!... - Mon cavall mes de sis.
Còps d'espasa, ¿quí los conta?
Sols sé que masell n'estich.
De la sang qu'ara 'm degota
N'está aquex trispol homit;
Ja 'l veurás com vermeyetja,
Ja 'l veurás demá matí.
Venturós si a les galeres
Viu encara jo hi arrib,
Y un poch de terra sagrada
Pot esser mon derrer llit. -
- Dios eterno! ¿y tu justicia consiente tan horrible crimen? - ¿Y puede vivir sin corona quién la llevó en su cabeza?
- Ingrata, ingrata Mallorca! ¿Y el infante? - Está herido. - Perdióse todo! - Todo, menos la honra alcanzada en este día.
- Los traidores tan valientes! y los leales... - Más esforzados que ellos; por cada uno de los nuestros llevaba Centellas veinte!
Tres lanzadas recibí... - Ah! - Mi caballo más de seis. Golpes de espada, ¿quién pudo contarlos?
Con la sangre que mana mi cuerpo humedécese el pavimento, a la luz de la mañana le verás todo enrojecido.
Dichoso si puedo llegar con vida a las galeras, y cubre mis huesos un puñado de tierra bendecida! -
Dona Costança esmortida
No sent ja lo que li diu,
Y als nins, Don Ramon abrassa
Plorant també com un nin.
El front gelat de sa esposa
Besa ja p'el derrer pich,
Y sortint d'aquella cambra
De sang dexa un regalim.
___
Desvanécese Doña Constanza y no oye ya la voz de su marido. Don Ramón estrecha contra su corazón a sus hijos llorando como un niño.
Besa por última vez la frente helada de su esposa, y al salir de aquella cámara deja en el suelo un reguero de sangre.
Capitol (falte LXI). Com la senyora visita sa cosina germana Elisabeth.
Restant la senyora molt alegra apres totes les festes:
recordas sa senyoria del que langel hauia dit de la sua cara cosina
germana qui era de sis mesos prenyada: e delibera anar la a visitar:
e comunica los seu delliber ab les sues amades donzelles. E respos
vna de aquelles diligencia nomenada: e dix. ¶ Bonum opus nunquam
(nunqp)
differendum est. Volent dir. O ma senyora ja sab vostra merce que la
bona obra e sancts pensaments nos deuen differir: ans posarse tantost
en obra: perque supplich vostra altesa execute prest lo delliberat. E
leuantse la pus amada de ses donzelles qui hauia nom sancta caritat:
dix a sa senyoria. Senyora yo ire (jre) ab vostra merce per seruir
Helizabeth
en lo seu part e en totes les altres necessitats sues: car so certa
vostra senyoria aturara en companyia sua tots los tres mesos que
resten fins al parir deu ¶ E la senyora volent seguir son viatge
ixque
de la cambra hon staua tancada e passa a la cambra hon staua Joseph
per demanarli licencia de la partida: car puix nostre senyor loy
hauia donat en spos volia star a la hobediencia
sua en totes coses. (Menos
portá tot lo sel a la seua cambreta, que no sé cóm hi cabíen
encara sén tots espíritu, ballán, cantán, etc; y lo de asseptá
quedás preñada en un “mira este farolet“ no lay va consultá a
Pepet, com se vorá al capítul LXIII: 63 pera los espabilats).
E
com Jpseph
(o
Ipseph; errada de Ioseph o Joseph)
lagues
hoyda dix li que era molt content que anas: e que ell la volia
acompanyar. e axi ixque
la senyora de sa posada portant la per lo braç humilitat e pobrea e
sancta vergonya anaua primera per mostrarli los camins apartats:
perque sa senyoria no fos vista per les gents: e axi peruengue sa
merce a la casa de zacharies (Zacarías) sens trobar nengu per lo
cami. Lo qual zacharies passejaua en aquella hora per la entrada de
casa sua. E vehent la senyora axi descuydadament
entrar per la posada sua fon molt marauellat e hague singular goig e
feta reuerencia a sa senyoria cuyta a la cambra per dir la bona noua
a sa muller en
signes
car
parlar
no podia.
La qual cuytadament ixque de la cambra: e vehent la senyora cosina
germana sua: qui tant carament amaua son axi recomplida de gran
alegria e consolacio que nos pogue moure de alla hon era. E la
humilissima senyora mare de deu cuyta lo pas per acostarse a
Elizabeth e ab cara molt alegra saluda la: dient. ¶ Gaudium tibi sit
semper cognata
(cosina
germana; cognata sone a cunyada, cuñada, co+g+nata)
dilectissima. Volent dir. O cosina germana molt amada goig sia a vos
per a tostemps que haueu meritat concebre hun tal fill com es aqueix
del qual ha sis mesos sou prenyada: car siau certa lo fill de deu lo
ve a visitar: volent lo sanctificar dins lo vostre ventre e purgar
del original peccat: perque dell se puga dir per excellencia. ¶ Ante
sanctus quem natus: prius plenus deo qp (este
qp en rayeta a dal)
natus ex matre: prius noscens
deum qp notus
in mundo. Volent dir. Que aquest glorios fill vostre sera de tanta
excellencia: que ans sera sanct que no ixqua
del vostre ventre: e primer sera ple de la gracia e amor de nostre
senyor que nat de vos mare sua: e primer coneixera e amara deu en
singular grau que no sia en lo mon nat ne per ell conegut. ¶ Et
factum est vt audiuit salutationem marie elizabet exultauit infans in
vtero eius. Car axi com Elizabet senti la melodia e suauitat de
aquella dolça veu de la senyora Maria verge lo fillet seu se alegra
de singular goig dins lo ventre de la dita mare (coma
, mol gran?)
coneixent esser en si tot lo que la senyora tia
sua dit hauia (si
es lo fill de sa cusina o cosina germana, no es sa tía, sino sa
cusina).
E axi closet
(clos,
tancat, tancadet)
dins lo ventre vehent dauant si la magestat diuina vestida de carn
humana se agenolla per adorar aquella regraciant ab infinida alegria
e goig les gracies tant singulars a ell donades. E sentint Elisabet
la gran alegria e festa quel seu fillet feya dins lo seu ventre. ¶
Repleta est spiritu sancto helizabeth. Car fon plena la dita
Helizabeth de aquell singular goig del sanct sperit: qui dir ni
rahonar nos pot: lo qual cor huma longament sostenir no pot: perque
helizabeth fon forçada de cridar vn gran crit mesclat ab gran
habundancia de lagrimes procehints de singular alegria: e dix. ¶
Benedicta tu in mulieribus et benedictus fructus ventris tui. Volent
dir. O beneyta sou vos senyora de singular benedictio entre totes les
dones creades e per crear: e beneyt sia lo fruyt excellent del vostre
glorios ventre qui es vengut en lo mon per fartar la fam de natura
humana. ¶ Et vnde hoc michi vt veniat mater domini mei ad me: E de
hon ve a mi senyora tanta gracia e misericordia: que vostra senyoria
qui sou mare del senyor e redemptor siau venguda a mi indigna de tan
singular benefici: O senyora y beneyta sou vos e digna de tota lahor:
car haueu cregut fermament lo misteri diuinal a vostra merce per
langel denunciat: e per ço senyora en vostra senyoria seran
complides e acabades totes les coses a vostra merce dites de part de
nostre senyor deu. E la senyora gumilissima vehent la sua cosina
germana axi plena del sanct sperit parlar coses tan altes en gloria e
lahor sua volent referir e tornar tota aquella lahor e magnificencia
a la magestat diuina: fica los genolls en terra ab los vlls al cel e
les mans junctes: e dix ab grandissima deuocio. ¶ Magnificat anima
mea dominum. Et exultauit spuns meus in deo salutari meo. Volent dir,
vos cosina germana lohau a mi de boca e de cor: e lo vostre fillet ab
demostracions de singular alegria se mou dins lo vostre ventre
festejant la mia venguda: e la anima mia magnifica e exalça e loha e
glorifica lo creador e senyor meu e lo meu sperit se alegra e se
adelita en sol qui es salut y vida mia E acabat aquest deuotissim
cantich leuas la senyora de peus: e sa cosina germana Elizabeth pres
la per la ma ab molta reuerencia e portala en vna secreta cambra
supplicant la reposas
(repo+
salte página+tas)
alli del treball del cami. ¶ E zasaries
pres lo glorios Joseph e portal (porcal)
ab molta alegria ab tot que fos mut mostraua la consolacio que tenia
dins la sua anima de la presencia del senyor e de la sua mare e de
aquell excellent vell lo qual dignament entre tots los mortals era
elet per a spos e custodia de la serenissima senyora reyna mare del
rey eternal. E axi stigueren aquelles sanctes persones ab molta amor
e caritat en casa de zacaries
fins fon vengut lo temps del part de Elizabeth.
En 1609, a pesar d'haver estudiat en Tarragona, el catedràtic Vicente Gómez tenia clar que escrivia en Llengua Valenciana.
Als molt reverends e pare en Christ egregis nobles e magnifichs senyors
diputats e concell residents en Barchinona.
Molt reverends e pares en Christ egregis nobles e magnifichs senyors. Be cert sotz (occitano; sou; sois) certificats de les novitats e insults qui en aquesta terra se fan per los pagesos e homens de remença los quals son molt innormes car dimarts a XXVII del present mes de abril los dits pagesos en nombre de XX en XXV son anats a la casa de mossen Berenguer Barutell senyor de la baronia de Bestraca e li son entrats en la casa prenent lo dit mossen Barutell matent li una cadena per lo coll stacant lo aqui axi com un presoner dins la sua casa mateixa fahents li molts anugs e no volents se atentar de ferli tals vexacions li son entrats en la cambra hora que la senyora sa muller no era levada fahents en la dita cambra molts arramiments (arrimaments) contra ella de ballestes parades e altres diverses armes e la faheren exir de la cambra ella e tots sos infants. E apres li han portats tots los bens que tenia en la casa axi robes de vestir com moble de casa que portar sen han pogut de que es stada molt cruel cosa e squiva. E so certa per dit de ells mateixos faran semblant novitat a mi e altres circumvehins e per la molta enveya (envidia; enveja) que ells han de pendre aquesta força que yo tinch per retraures e fer sa forts axi com sia clau del plan (plano, llano; pla) de la montanya. E per tant com so dona viuda (no siempre
escriben vidua) no he modo de guardarme de semblants inconvenients e per (falta aço, so he) deliberat scriure a vosaltres pregant vos me vullau donar aquell concell e ajuda que de vosaltras sper car fins aci jom tenia altrament segura fins ara que la Senyora Reyna ma trames a dir per lo veguer e fisch de Camprodon menantme que yo nom empatxas de neguns malificis que los dits homens de remença hajan fets a Sant Pau si en altres parts ans de aquells me inhabeix (inhibeix; inhibe) que nom puga coneixer ni contra los vassalls meus ni altres. E de totes aquestes poreu esser pus largament informats per lo portador qui es En Miquel Merques de Besalu lo era aci present al qual donats (occitano; doneu, donéu; dad) fe e creença en tot lo que de part mia vos dira. E so presta mossenyors a la ordinacio vostra. Scrita a Castellfolit a XXVIII de abril. - Mossenyors qui a vosaltres me coman Beatriu de Cruilles.
Junto con la carta que precede, iba también la que sigue.
A la molt honorable la Senyora a Castellfolit sia dada.
A la molt honorable senyora. Yo Francesch de Verntallat vos prech que torneu les penyores En Hualguer de Sangles de aqui diumenge per tot lo dia e de aço me fereu gran plaer com mossen Barutell prech vos que no vos haja fer anugs. Feta a XXVII de abril. - Francesch de Verntallat.
