Mostrando las entradas para la consulta Roger Torrent ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Roger Torrent ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de abril de 2018

Roger

Roger es un antropónimo masculino que se puede encontrar en varios idiomas, como el dialecto catalán, ​el inglés o el francés.

Roger Torrent

Proviene de la composición de palabras germanas hrod (fama) y ger (lanza), con lo que su significado vendría a ser «famoso con la lanza». Su forma latina sería Rogerius y era muy habitual en la Edad Media.

En español, este nombre es Rogelio.

Rogelio Torrent, president,
Rogelio Torrente, presidente.

Si buscabas un torrent para descargar "Torrente, presidente" y te toca ver a este payaso catalanista, lo siento mucho, visita Tabarnia independent si estás en contra del separatismo catalán. Si estás a favor, sólo decirte que te vas a morir siendo rey Felipe VI o sus descendientes, Leonor (como la primera esposa de Jaime I), Sofía, etc.
Viva el rey y viva Cataluña española!

dolça Catalunya alucinante video del verdadero Roger Torrent lloverán hostias

Roger Torrent és el nou president del parlament, dicen que porque nadie quería serlo. Normal: es muy probable que antes de 1 año hayan sido inhabilitados y/o entrullados Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Artur Mas, Marta Rovira, Carme Forcadell, Carles Puigdemont y varios más.

Muchos se han tragado el discurso “conciliador” que Torrent nos soltó al asumir el cargo. Pues mire el vídeo, sepa lo que contaba Torrent en la intimidad el 11 de junio de 2017 (53ª edición del grupo de la ANC Piuladesalafresca) y piense que por cosas similares está hoy Junqueras en prisión. Sí, tenim un altre fanàtic al parlament.

Pase, vea y disfrute de Torrent “ahora que estamos en familia”.


Dolça i fanàtica Catalunya…

Torrente presidente !

http://heraldica.levante-emv.com/torrent/

  • Varios personas tienen el nombre de Roger:
    • Roger Federer, jugador de tenis suizo.
    • Roger Torres, futbolista colombiano.
    • Roger Waters, integrante de Pink Floyd.
    • Roger Schutz, fundador de la Comunidad de Taizé.
    • Roger Grimau, jugador de baloncesto.
    • Roger Lemerre, entrenador de fútbol.
    • Roger D. Kornberg, premio Nobel de Química.
    • Roger Gual, director de cine español.
    • Roger Guerreiro, un futbolista brasileño nacionalizado polaco.
    • Roger Field, inventor
    • Roger Moore, actor de cine británico (conocido especialmente por su papel de James Bond 007).
    • Róger Sánchez Flores, caricaturista y dibujante nicaragüense.
    • Roger Soyer, excelente bajo barítono francés nacido el 1 de septiembre de 1939 en Thiais (París)
    • Roger Berruezo, actor y cantante catalán.
  • Nombre de varios nobles:
    • Roger de Flor
    • Roger de Lauria
    • Roger III de Carcasona
    • Roger Bernardo III de Castellbó
    • Varios condes de Foix:
      • Bernardo I Roger
      • Raimundo Roger I
      • Roger Bernardo I el Gordo
      • Roger Bernardo II el Grande
      • Roger Bernardo III de Foix
      • Roger I de Foix
      • Roger I el Viejo
      • Roger II de Foix
      • Roger III de Foix
      • Roger IV
  • Varios personajes de ficción:
    • Roger, un personaje de la serie American Dad.
    • Roger, un personaje corrupto de partida Dungeons & Dragons Rol Game.
    • Roger el Homunculo, un personaje del cómic Hellboy.
    • Roger (Tekken) personaje ficticio de la saga de videojuegos Tekken.
  • Puede referirse a la Jolly Roger, la bandera de la piratería.
  • Roger Rabbit, personaje de dibujos animados principal de la película ¿Quién engañó a Roger Rabbit?
  • En el mundo anglosajón, y en ámbitos tanto militares como de aviación, también se utiliza la palabra Roger en el sentido de "recibido" (received), para confirmar que se ha recibido la última transmisión.

Roger Torrent i Ramió, Sarria de Ter, Gerona, 19 de julio de 1979, es un politólogo y político español, presidente del Parlamento de Cataluña desde el 17 de enero de 2018 y diputado en la X, XI y XII legislaturas del Parlamento de Cataluña,

Licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y máster en estudios territoriales y urbanísticos por la Universidad Politécnica de Cataluña y la Universidad Pompeu Fabra .

Ha trabajado como técnico en la administración local. En 1998 entró en Juventudes de Esquerra Republicana de Cataluña y en Esquerra Republicana de Cataluña. Desde el año 1999 es concejal en el ayuntamiento de Sarriá de Ter y en el año 2007 pasó a la alcaldía. Entre el año 2011 y el 2012 fue diputado portavoz de su partido en la Diputación de Gerona.

En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2012 fue elegido diputado por Esquerra Republicana de Cataluña. En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2015 vuelve a ser elegido en la candidatura Junts pel Sí y fue nombrado portavoz adjunto de su grupo parlamentario.

En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2017 fue elegido diputado por Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí donde iba como número dos de la candidatura por Gerona.

El 17 de enero de 2018 fue elegido Presidente del Parlamento de Cataluña.

  1.  «Los diputados del Parlament». El Periódico. 26 de noviembre de 2012.
  2.  «30-21-11: Así se reparten las fuerzas entre los diputados de Junts pel Sí». La Vanguardia. 29 de septiembre de 2015.
  3. «Los 135 diputados del Parlament de Catalunya tras el 21-D». 
    La Vanguardia. 22 de diciembre de 2017.

domingo, 11 de octubre de 2026

Peire Rotgier. Senh' en Raïmbaut, per vezer

7225, 7614, 7698.

Peire Rotgier si fo d'Alvernhe, canorgues de Clermon, bels hom et avinens, e savis, e de sen natural.

Peire Rotgier si fo d'Alvernhe, canorgues de Clermon, bels hom et avinens, e savis, e de sen natural. E trobava e cantava be. E laisset la canorga e fes se joglar, et anet per cortz; e foron grazit li sieu cantar. 
E venc s'en à Narbona en la cort de madona na Esmengarda, qu'era de gran valor e de gran pretz; et ela l'aculhit fort et onret, e l fes gran be.
Et el s'enamoret d'ela e'n fes sos vers e sas cansos; et ela lo pres en grat: e la clamava Tort-n'avetz.
Lonc temps estec ab ela en cort; e fon cregut qu'el agues d'ela joi d'amor, don ela fo blasmada de las gens d'aquela encontrada: e per temor del dit de la gen si l det comiat. Et el parti de si e s'en anet dolens e pensieus, e consiros e marritz, à 'n Raymbaut d'Aurenca, si com el dis el sirventes que fetz de lui:
Senh' en Raïmbaut, per vezer
De vos lo conort e'l solatz.
Lonc temps estec ab el; et estet en Espanha ab lo bon rei 'n Anfos de Castela, et ab lo rei n' Anfos d'Arago, et ab lo bon comte Ramon de Toloza. Gran onor ac él mon tan com el i estec; mas pois se rendet à l'orde de Gran mon, e lai definet.

2701, 7225-6, 7698, C.

Rambaud d' Orange, Raimbaut d’Aurenga

Senh' en Raïmbaut, per vezer
De vos lo conort e'l solatz
Soi sai vengutz tost e viatz,
Mais que no son per vostr'aver;
Que sapcha dir quan m'en partrai
Com es de vos ni com vos vai,
Qu' enqueron m'en mans entre nos.

Tant ai de sen e de saber,
E tan soi savis e membratz, 
Quant aurai vostres faitz guardatz, 
Qu'al partir en sabrai lo ver;
Si ta's lo gabs com hom retrai, 
O si n'es tant, o mens o mai, 
Com aug dir ni comtar de vos.

Gardatz que sapchatz mantener
Aqo qez eras comensatz;
Quar hom on plus aut es pujatz
Plus bas cai, si s laissa cazer.
Pos dizon tug que mal estai,
Pos que fes, pos eras no fai,
Qu'eras no te condug ni dos.

Qu'ab pro manjar et ab jazer
Pot hom estar suau malvatz;
Mas de grans afans es cargatz
Cel que bon pretz vol mantener:
Ops l'es que s percas sai e lai
E tolha do, si co s'escai,
Quan veira qu'es loc e sazos.

D'aisso volh que digatz lo ver
S'auretz nom drutz o molheratz,
O per qual seretz apelatz,
O'ls volretz amdos retener.
Vejaire m'es, al sen qu'ieu ai,
Segon que cug, mas non o sai,
Qu'adreg los auretz ambedos.

Si voletz el segle parer,
Siatz en loc fols ab los fatz;
Et aqui meteis vos sapchatz
Ab los savis gent captener:
Qu'aissi cove qu'om los assai,
Ab ira'ls us, autres ab jai,
Ab mal los mals, ab be los bos.

Nous fassatz de sen trop temer,
Per qu'om diga: trop es menbratz;
Qu'en tal loc vos valdra foldatz
On sen no poiria valer.
Tan quant auretz pel saur ni bai,
E'l cor aissi fresquet e gai,
Gran sen nous er honor ni pros.

Senh' en Raïmbaut, ie m n'irai,
Mas vostre respost auzirai,
Sius platz, ans que parta de vos.

Note. Dans le manuscrit 7226, cette pièce est la dernière de celles du poète. Comme il y est constamment nommé P. Rotgier da Mirapeys, peut-être a-t-il existé deux troubadours du nom de Roger.

Roger Torrent

jueves, 16 de julio de 2026

Tengner, Tenher, Tenchar, Tenh, Tencha, Tinheyre, Tentura, Tencheire, Tencharia, Tenchurier, Destengner, Tenta

Tengner, Tenher, v., lat. tingere, teindre, colorer.
Tenher en grana. Cartulaire de Montpellier, fol. 114.
(chap. Teñí en grana o escarlata.)
Teindre en écarlate.
Que lo tenha d' un pauc de sanc
D' una galina.
(chap. Que lo teñixque de un poc de sang de una gallina.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il le teigne d'un peu de sang d'une poule.
Part. pas. De lor armas portar son tenh e ner. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 67. 
De leurs armes porter ils sont teints et noirs.
Fig. E 'l mons escurs e tenhs e tenebros.
Bertrand de Born: Si tut li.
Et le monde obscur et teint et ténébreux.
CAT. Tenyir. ESP. Teñir. PORT. Tingir. IT. Tingere, tignere. (chap. Teñí, teñís; tintá, pintá, colorejá : yo no me teñixco o teñixgo, teñixes, teñix, teñim, teñiu, teñixen; teñit, teñits, teñida, teñides; teñiré; teñiría; si yo me teñira o teñiguera.)

Roger Torrent

2. Tenchar, v., teindre, colorer.
Tenchar... draps.
Tota la tencharian.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Teindre... draps.
Ils la teindraient toute.

3. Tenh, s. m., teint, teinte, teinture, couleur, fard.
D' aquest meteis tenh
On l' escut sera penh.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
De cette même couleur où l'écu sera peint.
D' elhas qu' an fach lo tench carzir
Ab que s fan la cara luzir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
D'elles qui ont fait la teinture renchérir avec laquelle elles se font luire la face.
CAT. Tint. ESP. Tinte. IT. Tinto. (chap. Tinte del pel, tintes dels pels.)

4. Tencha, s. f., teinture, couleur, encre.
Tant faitz un bel carbo trusar
Com si 'n deviatz tencha far.
Deudes de Prades, Aus, cass.
Faites piler un beau charbon tant comme si vous en deviez faire teinture.
Totas las tenchas a mescladas. Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
(chap. Totes les tintes ha mesclades.)
Toutes les couleurs il a mêlées.
Par extens. Tencha, pena e pargami. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. Tinta, ploma (pluma) y pergamino.)
Encre, plume et parchemin.

Fray Cipolla (Seba, Sebeta en honor al agüelo de les charrades) prometix an algúns llauradós amostráls la pluma o ploma del ángel Gabriel; al trobá al puesto de ella només carbó, los diu que són de aquells que van rostí a San Lorenzo (Lloréns).

5. Tinheyre, s. m., teinturier.
Tropas colors,... quals uzo pinheyres et tinheyres.... So ditz tinheyres quar coloro les draps. Eluc. de las propr., fol. 267.
Nombreuses couleurs,... lesquelles usent peintres et teinturiers.... Ils sont dits teinturiers parce qu'ils colorent les draps.
(chap. Teñidó, teñidós, teñidora, teñidores; tintorero o tintoré, tintoreros o tintorés, tintorera, tintoreres.)

6. Tentura, s. f., teinture.
La tentura osta al drap o a la lana la color natural. Doctrine des Vaudois.
(chap. La tintura li trau al drap o a la llana lo coló natural.)
La teinture ôte au drap ou à la laine la couleur naturelle.
CAT. ESP. PORT. IT. Tintura. (chap. Tintura, tintures; tinte, tintes; pintura, pintures.)

7. Tencheire, s. m., teinturier.
Respon lo mestre tencheire.
Lo mancip tencheire vai dir.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Le maître teinturier répond.
Le garçon teinturier va dire.

8. Tencharia, s. f., teinturerie, boutique de teinturier.
Al mestre de la tencharia.
S' en anet en la tencharia.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Au maître de la teinturerie.
S'en alla dans la teinturerie.
ESP. Tintorería. PORT. Tinturaria. IT. Tintoria. (chap. Tintorería, tintoreríes.)

9. Tenchurier, s. m., teinturier.
Qu' els tenchuriers... lial tenh fasson. Cartulaire de Montpellier, fol. 192.
Que les teinturiers... loyale teinture fassent.
CAT. Tintorer. ESP. Tintorero. PORT. Tintureiro. IT. Tintore. (chap. Teñidó, teñidós, teñidora, teñidores; tintorero o tintoré, tintoreros o tintorés, tintorera, tintoreres.)

10. Destengner, v., déteindre.
Part. pas. Sera tota destencha. Leys d'amors, fol. 28.
(chap. Sirá tota desteñida.)
Elle sera toute déteinte.
CAT. Destenyir. ESP. Desteñir. PORT. Destingir. (chap. Desteñí, desteñís.)

11. Tenta, s. f., teinte, teinture.
Signa aquel loc am tenta. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Signale ce lieu avec teinture.
CAT. ESP. PORT. IT. Tinta. (chap. Tinta, tintes; tintura, tintures.)
- Sonde de chirurgien.
Tenta subtil de plom o de pels de caval.
(chap. Sonda sutil de plom o de pels de caball.)
La extremitat de la tenta.
Trad. d'Albucasis, fol. 2 et 6.
Sonde subtile de plomb ou de poils de cheval.
L'extrémité de la sonde.
(chap. Sonda, sondes.)

miércoles, 17 de enero de 2018

Charnegos catalanistes

Charnegos catalanistes

Fico este post que acabo de lligí. Me pareix una magnífica explicassió a bona part de lo que passe a Cataluña. Igual passe en andalusos com en gen de Aragó y datres racons de España.

De pare andalús y mare extremeña, son pare descarregáe camions a Mercabarna en turnos de dotse hores y sa mare llimpiabe aon podíe.
Lo mes gran de tres germans, no va acabá la FPI y se avergoñix dels seus origens. Creu que cambianse de nom y nassionalidat (no pot) podrá amagá lo seu passat. Se creu que pot escupiñá a la cara a datres que com sons pares van vindre o venen a buscás la vida a Cataluña. Es un pringat en problemes de autoestima, pero ell encara no u sap, ha dixat que uns atres li inculcaren que ere de baixa casta, al mateix tems que despertaben en ell dessichos de pertenensia a algo que lo fará gran y lo permitirá aná en lo cap ben alt. Com li falte pedigrí per a pugué parlá de superioridat de rassa, l'han convensut de que la superioridat está a la cultura y llengua catalanes, que suposadamen ell ha adquirit y que lo fa milló que aquells arguellats y roñosos masovés del sur, com sons pares.

Catalá de pura rassa en barretina:

Charnegos catalanistes


Hasta fa poc ben just parlabe be lo dialecte catalá, mes be catañol, pero uns añs de inmersió lingüística y los michans de comunicassió han fet milagres, y ara lo parle fluidamen, depurán paraules que se pareixen al castellá per unes atres diferentes, barco vaixell, alcalde batlle, ha conseguit que pareixque catalá vell, de varies generassions. 
Pero seguix sentinse inferió als seus compañs, los apellits lo delaten, no es un catalá vell, aixina que té que demostráu, té que guañás lo dret a perteneixe a la tribu.

Sap que es un manat, un llepaculs, está ansiós per contentá als compañs indepes, demostrals que ell tamé es digne, per lo que dessidix sé mes papista que lo papa, va dabán a les manifestassions, cride mes que ningú, insulte inclús a sons cusins y tíos cridanlos españols de merda, faches, extrangés, y consevol atra tontada en chulería, botiflers, creme banderes españoles, (vull di banderes de España, perque la senyera tamé es española, y la estelada igual), trau la llengua sentat al costat dels seus amos catalans esperán que li passon la má pel llom (espala en lo cas de Dani Vives de Fondespala) en señal de aprobassió y agraimén. Lo resultat justifique los mijans.


Charnegos, catalanistes, Jordi Pujol, il capo, estelada, Don Vito


En algúns matisos diferens en cada cas, este es lo retrato robot de mols charnegos que apoyen lo prossés. Lo que no saben es que los seus amos los utilisen perque saben que no los ixen los números, saben que nessessiten apoyo de tersés, los dels vuit apellits (cognome en italiá o catalá cognom) catalans ni ne son prous ni tots están al mateix barco. 

Los ideólogos del procés toleren temporalmen a mestisos, charnegos, gen de sang bruta, a los que utilisen com a carn de cañó. Lo que tampoc saben es que tenen planejat desfés de ells en cuan conseguixquen la independensia. Los seus amos los tirarán a la cuneta com un juguet (no joguina) chafat en cuan ya no los nessessiton, com fée Luisico lo males compañíes. 

Artur Mas, estelada, procés, república, adeu pringats

Adeu, pringats! Diu Arturico Mas.


Una proba de aixó es per ejemple la poca alarma que ha provocat la fuga de empreses, no tenen temó de pedre la faena perque saben que cuan arribo lo momén sol tindrán que enseñá lo seu carnet en pedigrí (Pelegrí no), y segóns lo carnet los colocarán.

Les empreses que se negon sirán castigades y ñan moltes formes de féu, inspecsions de treball, retrás en permisos, etc. 

Tampoc es de extrañá que, encara dissimulán en algún diputat marroquí, negre o charneguillo útil com Rufián, la inmensa mayoría dels alts carrecs dels partits independentistes y empreses afins tenen apellits y noms catalans, o que sonen a catalá, com Torrent, nom que ve del latín, Roger, Rogelio en castellá, Roger Rabbit, Roger Moore.

Estos són los 20 apellits mes comuns a Cataluña:

García
Martínez
López
Sánchez
Rodríguez
Fernández
Pérez
González
Gómez
Ruíz
Martín
Jiménez
Moreno
Hernández
Muñoz
Díaz
Romero
Navarro
Torres
Álvarez…

Miréu estos apellits. Hay constatat que cap de ells figure a cap dels apellits de consellés de la Generalidat desde 1978 hasta 2018, 40 añs.
Ni cuan lo gobern tripartito de Montilla, aon se haguere pugut colá algún sossialista de origen dudós com lo mateix Montilla.

Este fenómeno es algo mol extrañ al món ocsidental, inclús a datres paísos. Cóm es possible que los gobernans de un país no compartixquen los apellits de les persones a les que gobernen, ni una vegada per casualidat?

Sol hay trobat un país aon passo aixó, la Sudáfrica del Apartheid.
Es mol simple. Per a votá tots som bons, pero per a que te trion, no. 
Tenín los puestos de direcsió y poder podrán después ejecutá lo verdadé plan, la llimpiesa étnica de Cataluña. Dit aixina sone mol mal, pero no tos alarméu, la llimpiesa no se faríe a cams de extermini, simplemén te dixaríen sense faena per a que ten vaigues tú solet después de malvendre lo que tingueres. Tampoc u faríen de golpe, u faríen poc a poc, perque encara mos nessessiten, pero cada vegada menos, y total, per a fregá escales y tallá lo césped algú se té que quedá, no? (Veigáu a USA qué passe en los esquenes bañades).
Per a dirigí bangs, consells de administrassió de empreses, conselleríes, etc, ya se encarregaben ells de triá a dit a quí sí y quí no. Hasta van fe llistes per al referéndum y van vore quí va votá y quí no.
Penséu en aixó y si coneixéu an algún charnego indepe pregunteuli:
Cuan Cataluña sigue independén, quí los impedirá féu?


_____________

Pongo aquí este post que acabo de leer. Me parece una magnífica explicación a buena parte de lo que sucede en Cataluña...
-------------------------------------------------------------------------------
De padre andaluz y madre extremeña, su padre descargaba camiones en Mercabarna en turnos de 12 horas y su madre fregaba suelos donde podía, él, el mayor de tres hermanos no llegó a terminar la FP1 y se avergüenza de sus orígenes, cree que cambiándose de nombre y de nacionalidad podrá esconder su pasado al tiempo que se ve autolegitimado para escupir en la cara a otros que como sus padres vienen aquí a buscarse la vida.

Es un pringado con problemas de autoestima, pero él aun no lo sabe, ha dejado que otros le inculcaran que era de baja casta al tiempo que despertaban en él deseos de pertenencia a algo que le haga grande y le permita caminar con la cabeza alta.

Ante la falta de pedigrí para poder hablar de superioridad de la raza, le han convencido que la superioridad está en la cultura, la cultura catalana que supuestamente él ha adquirido y que le hace mejor que esos mugrientos pueblerinos del sur...como sus padres.

Hasta hace poco apenas si hablaba bien el catalán, más bien “catañol”, pero unos años de inmersión lingüística y los medios de comunicación han obrado milagros, y ahora lo habla fluidamente y tras depurar palabras que se asemejan al castellano por otras diferentes (Barco-Vaixell, Alcalde-Batlle, etc.), ha logrado que parezca catalán de varias generaciones. Pero sigue sintiéndose inferior a sus compañeros, los apellidos le delatan, no es un catalán a la antigua usanza, así que debe demostrarlo, debe ganarse el derecho a pertenecer a la tribu, porque en el fondo sabe que es un “mandao”, un lameculos paniaguado, está ansioso por contentar a sus compañeros “indepes”, de demostrarles que él también es digno, por lo que decide ser más papista que el papa, va delante en las manifestaciones, grita más que nadie, insulta incluso a sus primos y tíos llamándoles españoles de mierda, fachas y extranjeros o cualquier otra sandez altisonante , quema banderas españolas y saca la lengua sentado al lado de sus amos catalanes esperando que le pasen la mano por el lomo en señal de aprobación y agradecimiento tras ello......el fin justifica los medios.

Con algunos matices diferentes en cada caso, este es el retrato robot de muchos charnegos que apoyan el Proces. Lo que no saben es que sus amos les utilizan porque saben que no tienen los números, saben que necesitan apoyo de terceros por que los de los 8 apellidos catalanes ni son suficientes ni están todos por la labor, así que muy a su pesar, los ideólogos del Proces toleran temporalmente a mestizos, charnegos o gente de "sangre sucia", a los que utilizan de carne de cañón. Lo que tampoco saben es que tienen planeado deshacerse de ellos en cuanto alcancen la independencia.

Sus amos les tirarán a la cuneta cual juguete roto en cuanto ya no le necesiten. Prueba de esto es por ejemplo la poca alarma suscitada por la fuga de empresas, no temen perder sus empleos porque saben que cuando llegue el momento solo tendrán que mostrar su carnet de pedigrí, y en función de él serán más rápidamente colocados Las empresas que se nieguen serán castigadas y hay muchas formas de hacerlo, inspecciones de trabajo, retraso en permisos, etc. Tampoco es de extrañar que pese a disimular con algún diputado marroquí, o algún charneguillo útil como Rufián, la inmensa mayoría de los altos cargos de los partidos tengan todos los apellidos catalanes (en los partidos indepes me refiero) estos son los 20 apellidos más comunes en Cataluña: 

Observad estos 20 apellidos. He constatado que ninguno de ellos figura en ninguno de los pellidos de ningún consejero de la Generalitat desde 1978 hasta 2018 (40 años), ni siquiera en el lapso de gobierno del tripartito de Montilla, donde se podía haber colado algún socialista de origen dudoso como el mismo Montilla. 

Este fenómeno es algo inaudito en el mundo occidental e incluso en otros países. Cómo es posible que los gobernantes de un país no compartan los apellidos de las personas a quienes gobiernan....ni siquiera una vez por casualidad?

Solo he encontrado un país donde se diera este fenómeno: La Sudáfrica del apartheid. Y es que es muy simple, para votar todos somos buenos, pero para ser elegidos no. 
Solo copando los puestos de dirección y acotando el poder podrían después ejecutar su verdadero plan: la limpieza étnica de Cataluña. Dicho así suena muy mal, pero no os alarmeis, la limpieza no iba a hacerse en campos de exterminio, simplemente te iban a dejar sin trabajo para que te fueras tu solito tras malvender lo que tuvieses. 
Tampoco lo iban a hacer de golpe, sino paulatinamente, ya que nos siguen necesitando, pero poco a poco menos, y total, para fregar suelos y cortarles el césped alguno se tendría que quedar no? 

Para dirigir bancos, consejos de administración de empresas, consellerias (consejerías), etc. ya se encargaban ellos de elegir a dedo quien sí y quién no. Pensad en esto y si conocéis a algún charnego “indepe” preguntadle, cuando Cataluña sea independiente, quien les impedirá llevar esto que describo a cabo?

Enlace a un artículo escrito en el padre del catalán, el francés

(el catalán es sólo uno más de los dialectos occitanos, de la lengua de oc, òc, hoc, och : sí)

el catalán es sólo uno más de los dialectos occitanos, de la lengua de oc, òc, hoc, och : sí

Bonpreu, esclat, si us plau, en català

baleares-cataluna-valencia-enviaran-europa-cumplimiento-carta-lenguas

 
Espai Òmnium cultural 😂
 

Com está lo teléfono, cridéu a preguntá per Roger unes deu persones.

A la número onse, dieu:
- Hola, sòc En Roger, ha preguntat algú per mí? -
 
Saltiró , llar d'infants , Omnium, escola en català
 
Jordi de Òmnium, qué be que estás a la garjola. Te falte la compañía de Óscar Adamuz, franjolí de Gramanet de Besòs 😂
 

Federico, l'amiguet dels catalanistes, Jiménez Losantos, García Lorca no

jueves, 23 de marzo de 2017

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera (mes tonto que una sabata)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera (mes tonto que una sabata)


José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera, mes tonto que una sabata y casi tan membrillo com Tomás Bosque Peñarroya, del lloc
En () com se diu a La Codoñera, algunes paraules en cursiva són catalanades de Pep Miquel.

Nascut (o naixcut) a la Codoñera (la Franja del meu cul, Teruel) —a la vall del Mesquí, afluent del Guadalop i aquest (este) de l’Ebre, a dues (dos) passes del Matarraña— l’any 1941, a la carrera anomenada lo Carreró, rebatejada com Calle Oriente, núm. 5 (avui és la farmàcia), una hora abans de començar els (los) Despertadors de la Verge (Virgen) de Loreto (cants tradicionals molt matiners al voltant de la vila).
Els (los) meus pares, lo Pascual i la Felisa, ja (ya) eren grans quan vaig arribar a aquest món (an este). Mon pare (va) treballà de mosso de ferrer fins (hasta) que es (se) va casar, després (después) al camp, com gairebé (casi) tothom a una vila menuda d’oliveres, de blat i de vinya. Ma mare va cosir molts i molts de pantalons, camises, bates, xambres i vestits, durant més de quaranta anys.
Fins (hasta los) als tretze anys vaig anar a l’escola de la Codoñera.
En començar el primer dia, ja sabia llegir: me n’havien ensenyat ma germana i mon germà, amb (en) guix (alchés) i sobre una petita (menuda) pissarra que penjava (penjáe) a la vora de la llar de foc, sotjada per un ben fumat Sant Miquel matant el drac. Només deixava (dixava) d’anar a escola un dia a l’any, lo dia de matar lo gorrino. 
A les vacances (vacassións) ajudava una mica en els (los) treballs del camp, però sense gaire entusiasme. Tenia assignada una tasca (faena), per a mi molt important, en aquells temps: tenir cura (cuidado de) que no hi faltés (faltare) palla a la pallera de les bèsties, a dins de casa. L’esmentada tasca (la dita faena) comportava (comportae) haver de baixar un sac de palla, des de la palliça a la pallera, cada dos dies. A voltes, acompanyant-me algun amic i aprofitant els últims raigs de sol de les tardes hivernenques (d'hivern), asseguts (assentats) damunt del sac de palla, a la porta de la palliça, calculàvem arrels segones i, fins i tot, (hasta) cúbiques. L’endemà (en son demá) el (lo) mestre ens (mos) felicitava (felissitae).
L’estiu de l’any 1955, ajudat per en Blas Sancho, advocat (abogat) i músic de la Codoñera, vaig preparar el primer curs del batxillerat. Els cursos següents (los cursos siguiéns) els vaig fer al col·legi (colegio) San Valero dels Escolapios d’Alcanyís, treballant com a fàmul, fins el curs (quinto) 5è. El 6è (lo sexto) i preuniversitari, barrejant ciències i lletres, a los Píos (Escola Pia) de Logroño i sota (en lo) el mateix règim de treball.
En trencar els estudis, entre els 20 i 21 anys, vaig treballar com a secretari accidental dels ajuntaments de Cascante del Río i Valacloche, província de Teruel. 

Una curiositat (curiosidat): en arribar a Cascante em sorprengué (me va sorpendre) que no hi havia edifici de l’Ajuntament, l’havien enderrocat (tombat), i les pedres i teules repartides entre tots els veïns; una torrentada se’ls havia endut mig fossar i la guàrdia civil em demanà (me va demaná) consell per (a) canviar l’alcalde de Valacloche (encara era lluny la democràcia). / Pero no dieu los catalanistes que NO ña democrássia a España? Aclarixte, Pep Miquel /
Com era jove, era prop de la capital —Teruel— i una mica més eixerit que la resta dels sol·licitants, l’Organización Sindical Española em va atorgar (otorgá) una beca de Col·legi (colegio mayor) Major, l’única que es donava (se donae) en tota la província. 

Cinc anys a Madrid estudiant ciències econòmiques, els anys 1963-68 a l’antiga Facultat de la Carrera de San Bernardo, anys de revolta d’estudiants a l’España franquista (maig del 68). Com a residència: el Col·legi major San Juan Evangelista, el col·legi més progressista de l’España d’aquells temps (així se’n deia). 
Amb (en) classes i algunes hores d’estudi, enmig (al mich) de conferències, vagues, (huelgues) manifestacions, teatre, protestes i unos vinos, transcorregueren (van passá o van transcorre) els anys de la llicenciatura.
Des de l’any 1969 he (hay) treballat a l’empresa privada com a economista, gairebé (casi) sempre en (a) multinacionals. Primer en una holandesa, després en una anglesa (inglesa) i quasi (casi) vint anys en una francesa, com a cap del Departament Financer (finansié)-Administratiu. Tres o quatre anys a Madrid i la resta a Barcelona. Ara sóc un jubilat dels treballs administratius remunerats.
Unes festes de Sant Cosme i Sant Damián a la Codoñera, vaig conèixer (a) la María del Carmen, la meua dona —ara psiquiatra infantil—, vivia (vivíe) a Esplugues de Llobregat.

Al cap d’un temps ens vàrem (mos vam) casar a Sant Just Desvern. Casualment, encara estem vivint a la vila d’Esplugues, tocant a Sant Just, on (aon) els garrofers veuen el mar. Hem (ham) tingut una filla i un fill, els quals (los cuals) (van passá) passaren per l’Escola de l’Ateneu i després per la del Montseny de Sant Just. Des del 2002 tenim un nét que es (se) diu Damià (hauria de demanar als de l’Ajuntament de la Codoñera que el facin (lo faiguen) fill adoptiu de la vila: mai, que (se recordo) es recordi, no ha hagut (ñagut) cap Damián a la Codoñera, malgrat (i aixó) que és un dels sants patrons). Hem (ham) viatjat pel món i hem gaudit (disfrutat) raonablement de la vida. 
(A) l’any 1.995 vàrem (vam) comprar una casa a la Codoñera —casa gran— per (a) omplir-la de mobles, eines (ferramentes) del camp, claus, ribots, discs (discos) de vinil, música i d’estades quan arriba (arribe lo) el bon temps. 

He (hay) passat moltes estones (mols ratos) restaurant mobles vells i objectes diversos. La meua afició per la restauració no ha estat (sigut) impediment perquè (per a que) m’interessés (me interessara) per la pintura contemporània i les arts plàstiques en general, com a espectador encuriosit.
L’agost del 2016 va morí mon germà a la Codoñera que (va) treballà al camp fins (hasta los) els 83 anys. 

Vivia (vivíe) al Carreró, tenia (teníe) sempre un bon vi de raïm (garnacha) garnatxa i els millors (los millós primentóns) pebrots. La germana va morir fa uns quants anys. A un avi (yayo) meu li deien (díen) lo Roig, també (tamé) a mon pare, però (natres) nosaltres vam perdre el malnom (/creutu). L’avi per part de mare (va) treballà de pelaire i li deien l’oncle (lo tío) Manolet (un any va anar a treballar a Barcelona i, com no tenia diners ni coneixia el camí, ho va fer a peu seguint la via del tren).
L’any 1999, fi de segle (siglo) per a alguns, m’esclatà el desig i la necessitat d’escriure poesies, no sé pas per què, ni com; i a (ademés) més, en català de la Codoñera, cosa que mai havia fet abans; tampoc no ho havia fet, per (a enténdremos)  entendre’ns, en català convencional, ni tan sols en castellà. En tinc (ne ting) unes quantes recopilades sota els següents títols:

Fets i temps de la Codoñera (publicat el 2005)
Davall d’una olivera em rascava els collons (publicat el 2002)
Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers (publicat el 2011): un bandoler ben famós a l’època.
I uns altres poemaris més, en català estàndard:
Finestrons i finestretes, espío a les veïnetes (publicat el 2004)
Vers a vers a Barchinona (publicat el 2005): Premi Guillermo Nicolau 2004 del Govern d’Aragó.
XXXIII poemes. Reflexions i abstraccions mentre em rasco els collons (publicat el 2005)
Dietari en groc per la llibertat dels presos polítics (publicat el 2008 ): Premi Guillermo Nicolau 2007 del Govern d’Aragó.
Si les pedres parlaren…/Si las piedras hablasen… (publicat el 2008).
Obra col·lectiva/Antologies/Revistes
Seleccions Histocat. Publicació periódica d’història i pensament nazional (núm. 1, setembre 2008)
Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog (2009)
Galeria ebrenca. Autors i autores de l’Ebre (2009) 
Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua cagalana dels orígens als nostres dies (2010)
L’Arbreda ebrenca. Recull de relats (2010)
VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
VII Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
Part del temps lliure dels anys 2003 i 2004 el vaig dedicar a arranjar finestres velles de la Codoñera, plenes de pols, brutícia i anys. El resultat va ser el conjunt d’obres plàstiques on es barregen enjogassadament els sentiments, la fusta vella, la fotografia i els poemes, sota el títol “Finestrons i finestretes”. L’exposició ha estat presentada a la Codoñera, Fraga (Palau Montcada-Biblioteca), Vall-de-roures (Casa de la Cultura), Saragossa (Biblioteca de Aragón i Fira de Mostres), Tortosa (Museu de l’Ebre), a algunes petites viles de la Franja del meu cul com Bellmunt de Mesquí i a Barcelona (Biblioteca Jaume Fuster de la Vila de Gràcia). També estar exposada a Sant Just Desvern (Can Ginestar).

En tot allò que he escrit m’ha ajudat força l’amic Artur Quintana i Font

En tot allò que he escrit m’ha ajudat força l’amic Arturet Quintaneta y Fuentecica —president d’Iniciativa Cultural de la Franja, filòleg i investigador i, des de fa uns anys, membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans— i l’Associació Catalanista del Matarranya, amb seu a Calaceit, de la qual vaig ser president d’ençà el mes de gener de 2007 fins febrer del 2011. Aquesta associació té com a objectiu la defensa de la cultura i la llengua catalana a la Franja d’Aragó. Sóc soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Col·laboro regularment en la revista Temps de la Franja del meu cul i en la columna “Lo Cresol” al Diario de Teruel des del gener de 2006. Aquesta i “Viles i Gents” de La Comarca d’Alcanyís són les úniques que es publiquen, per ara, en dialècte occitan catalan en tot l’Aragó. També escric en castellà a La Comarca d’Alcanyís i al Diario de Teruel. El dia 26 de desembre del 2007 vaig obrir el bloc, a Internet: Lo Finestró, el qual ha rebut més de 160.000 vistes fins el 31 de desembre del 2016.

dialèctes occitans, catalan comprés
I tinc acabades quatre col·leccions d’obres plàstiques (tècnica mixta d’acrílica i altres sobre fusta): “Versos en color” —presentada a la Torrocella /Torrecilla de Alcañiz, juliol 2011—, “De la cuina al marc”, “Evolucions i pedassos”, “Vencills” i “Marcs vells”. Treballo en noves obres de pintura.
No voldria acabar sense manifestar una altra de les meues grans aficions: escoltar música. Sóc un vinilòfon, més audiòfil que melòman i valvuler recalcitrant. “Com els tríodes no hi ha res i entre tots, el 300 B” acostumo a dir, encara que no hi tinc els 300 B. Jazz, folklòrica sud-americana, clàssica, experimental i gairebé totes les altres, per aquest ordre. Per a la clàssica m’agrada més l’Auditori de Barcelona i també el Palau de la Música.


I encara una cosa més: el meu esperit en gaudeix força cada dia, de Barcelona, de la cultura catalana i de la nostra llengua. Tanmateix, em sento plenament aragonès, amb profundes arrels i per necessitat vivificant, tot i que cada dia un xic més català. / No cal que u juros /
Afegitó:
Ara al 2016, amb la Maricarme, freqüentem força els teatres de Barcelona, per sobre de tots, el Lliure i viatgem tan com podem. També vull dir que amb el transcurs del temps he perdut interès per l’Aragó —no per les seues llengües— i l’he guanyat per Catalunya.

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

Soc soci d’Òmnium Cultural i de l’ANC. 



Soc soci d’Òmnium Cultural i de l’ANC.

La música, el teatre, els viatges i el blog són les activitats a les que hi dedico més de temps. He fet i faré lectures recitades del meu llibre Pasqual Andreu, lo Florit a instituts d’Esplugues. 
Molt de quan en quan anem a La Codoñera.