Mostrando las entradas para la consulta Bellmún ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Bellmún ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 28 de diciembre de 2017

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún.

Este matí del 28 de Desembre de 2017, a les 11:35, ha ñagut un atraco a la sucursal de la Caja Rural, menos mal que tenim La Rural, de Bellmún, Belmonte de San José, comarca del Mezquín, Mesquí, provinsia de Teruel, Aragó.

La Guardia Sivil ha intervingut un móvil prepago del lladre, que li va caure a la escapada, aon eixíe este selfie.

Se rogue colaborassió per a fotre'l a la gábia, garjola, o presó.

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José

sábado, 1 de diciembre de 2018

fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses

Qui tos digue que lo chapurriau, mallorquí, valensiá són dialectes y lo catalá idioma es fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses.

Com, per ejemple, Ignacico Sorolla Vidal, sociolingüista, doctor, Arturico Quintanica y Fuentecica, Hectorcico Moret Coso, Ramón Sistac, Juaquinico Monclús de la Ascuma, Ludovico Raxadel, Carlitos Terés Bellés, lo pena de Marcel, Octavio Serret, Carlos Sancho Meix, etc ... 

Qui tos digue que lo chapurriau es dialecte y lo catalá idioma es fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses. Com, per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista , doctor y tot.
 
La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades, en general se poden entendre. 
 
dialectes occitans, catalan comprés, Loís Alibèrt
 

IV.

Quan lo rius de la fontana
S' esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E 'l rossinholet el ram
Volt, e refranh, et aplana
Son dous chantar, e l' afina,
Dregz es qu' ieu lo mieu refranha.

Amors, de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol;
E non puesc trobar metzina,
Tro venga 'l vostre reclam,
Ab maltrait d' amor doussana,
Dins vergier, o sotz cortina,
Ab dezirada companha.

Pus tot jorn m' en falh aizina,
No m meravilh s' ieu m' aflam;
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni dieus non o vol,
Judea, ni Sarrazina.
Et es ben paisutz de manna
Qui de s' amor ren guazanha.

De dezir mos cors non fina
Vas selha res qu' ieu pus am,
E cre qu' el volers m' enguana
Si cobezeza la m tol.
Quar plus es ponhens d' espina
La dolors que per joy sana;
Don ja no vuelh qu' om mi planha.

Quan pensar m' en fai aizina
Adoncs la bays e l' acol;
Mas pueis torn en revolina,
Per que m n' espert e n' aflam;
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n' atayna
Tot mos cujatz afaitanha.


Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En
plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia

Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.

 
Arturo Quintana Font
 

 

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela
 

 

Mes Ascuma
 
Mes Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix.
 
Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté
 
Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté, alguna vegada pert la radera o del seu nom.
 
Ramón Sistac
 

 

Carlos Sancho Meix, de Valdeltormo
 

 

Francisco Serés
 

 

Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José
 
Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José

 

Alberto Sánchez Piñol
 

 

Tomás Bosque de La Codoñera
 




Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan
 



Javier Giralt Latorre, professó investigadó universidat Saragossa
 
Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 

 

un idiota universitari, Virgili Ortiga
 
un idiota universitari, com lo de dal, Virgili Ortiga

 

AVL, Antonio Ferrando Francés
 

 

Luis Raxadel
 
 
Pompeyo
 

 

lo pena de Marcel
 
 
raza, catalana, vasca



Temps de franja, Mario Sasot Escuer
 

 

Echenique lo argentino, motoretta per als amics
 
Echenique lo argentino, motoretta per als amics.
 
Lo neurótic de Fabregat
 
Lo neurótic de Máximo Fabregat

 

Jordi Pujol y José María Aznar, pacte del Majestic
 
 
Lo volat del cacao de la facao
 

 

ASCUMA y algúns dels ascumites
 



Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense
 
Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense.

 

Héctor Moret Coso
 
 
Héctor Moret Coso, Mequinenza, Mequinensa, Miquinensa

 

Carlos Terés Bellés
 
 
Carlos Rallo, Celia Badet
 
Carlos Rallo Badet, Celia Badet y san germana la coheta.
 
baturro com ell sol, Carlos Rallo Badet de Calaseit

 

Clarió
 

jueves, 11 de enero de 2018

Noms propis, dialecte ocsitá català

Si al teu DNI fique Carlos, no eres Carles. A España Carlos V, que se díe Karl - Karle al seu país, se díe Carlos, en latín Carolus.

Si al teu DNI fique Carlos, no eres Carles. A España Carlos V, que se díe Karl - Karle al seu país, se díe Carlos, en latín Carolus.

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

noms catalanissims

Si yo me vull di Moncho, m'hay de cambiá lo nom al DNI, mentrestán siré Ramón, en tilde a la o, encara que tot deu me conegue com Moncho, en ch. Guimerá, en tilde a la á. (no sempre va sé aixina)

Si yo me vull di Moncho, m'hay de cambiá lo nom al DNI, mentrestán siré Ramón, en tilde a la o, encara que tot deu me conegue com Moncho, en ch. Guimerá, en tilde a la á.

Toponimia mozárabe balear

Toponimia Matarraña

Si escrius en castellá, España, Cataluña, Logroño, van en ñ. Lo Gronyo
Si escrius en dialecte ocsitá catalá, en ny,
la llengua valensiana fée aná la ñ
si escrius en chapurriau, en ñ. 
Antigamén, la ñ ere nn, y después se va ficá la virgulilla.

Barcelona en chapurriau es Barselona, antigamén, Barcino, Barcinona, Barchinona, etc.
No conserven Barcino ni Barcinona, pero Valderrobres en catalá te que sé Vall-de-Roures.

Tot mol democrátic y sientífic, com sempre diuen. Uall de Roures ix an algún texto. 

Alguns ejemples de catalanistes que se cambien lo nom per a pareixe mes catalans:

Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla Vidal

Carles Sancho Meix, Carlos

Carles Terès, Carlos Terés

Hèctor Moret, Héctor

Ramon Mur, Ramón Mur (lo mes cafre de Bellmún)

Tomàs Bosque, Tomás Bosque Peñarroya (lo mes membrillo de La Codoñera)

Josep Miquel Gràcia Zapater, José Miguel Gracia Zapater

Joan Lluïs Camps Juan, Juan Luis Camps Juan, ell no se cambie lo nom, atres lay cambien.

Màrio Sasot Escuer, Mario lo capsot.

Desideri Lombarte, pot sé que lo batejaren en o sense o, Desiderio

Octavi Serret, Octavio


Fermí, Fermín

Quim Arrufat, Joaquín o Juaquín

Joaquim Montclús i Esteban, Joaquín o Juaquín Monclús Esteban

Hipòlit Solé Llop, Hipólito, Pólit

Francesc Josep Celma Tafalla, Francisco José, de momén no se cambie lo nom.

Celia Antolín Bellés, no Bellès.

Javier Arrufat Molinos no se cambie lo nom. Es de Monroch.


Josep Antoni Carrégalo Sancho, José Antonio

Francesc Xavier, Francisco Javier, Escudero y algún atre.

Aragonés (fablilla : castellano baturro):
 
Chuse Inazio Nabarro, José Ignacio Navarro o Nabarro


Viccionari, Llista de noms propis en català

http://www.idescat.cat/cat/poblacio/poblonomast.html

http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/cercador_de_noms

lunes, 8 de julio de 2024

Mur


Mur, s. m., lat. murus, mur, muraille.

La ciutat s' ajosta 

Per far murs e fossatz.

(chap. La siudat se ajunte per a fé muros y fossos.)

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

La cité s'assemble pour faire murs et fossés.

Las tors eron autas e los murs dentelhatz.

(chap. Les torres eren altes y los muros dentellats.)

Lo mur batalhier. Guillaume de Tudela. 

(chap. Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

Les tours étaient hautes et les murs crénelés.

Le mur défenseur.

ANC. CAT. Mur. ESP. PORT. IT. Muro.

(chap. Muro, muros. Per ejemple, a Valderrobres ña una costa después del pon de ferro que se diu “la costa del muro”. Yo no li hay sentit may a dingú di mur, ni als catalans que veníen a Valderrobres. Un atra cosa es que lo sompo de Luis Rajadell digue mur y Vall-de-Roures, pero estos imbessils se troben a tots los pobles, per ejemple a La Vall: Carlitos Sancho Meix.)

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

2. Mura, s. f., mur, muraille.

Li un an els fundamens lur cura

E l'altre en bastir la mura.

V. de Sainte Énimie, fol. 38.

Les uns ont leur sollicitude aus fondements, et les autres à bâtir la muraille.

(chap. Muralla, muralles.)

3. Muralh, s. m., muraille, mur.

A Peiraguers, pres del muralh... 

Venrai armat sobre Bayart.

Bertrand de Born: Un sirventes on motz. 

A Périgueux, près de la muraille.... je viendrai armé sur Bayard. 

ANC. FR. Dunt li murail erent versé.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 31.

4. Muralha, s. f., muraille. 

Torneiada de vallatz e.... muralhas.

Dessus la muralha son montats per se defendre.

Chronique des Albigeois, col. 49 et 11. 

Entourée de fossés et... murailles. 

Dessus la muraille ils sont montés pour se défendre.

CAT. ESP. Muralla. PORT. Muralha. IT. Muraglia. (chap. Muralla, muralles.)

5. Muramen, s. m., murement, action de murer.

Las despensas del muramen del eretque.

Cartulaire de Montpellier, fol. 54. 

Les dépenses du murement de l' hérétique.

IT. Muramento. (chap. Muramén, acsió de fé muro o murá : paredá.)

6. Murador, adj., condamné à être muré, mis entre quatre murailles, claquemuré.

Empero sera muradors. Cartulaire de Montpellier, fol. 54.

Pour cela il sera claquemuré.

(chap. Muradó : condenat a sé murat : paredat : emparedat : ficat entre cuatre muralles o parets.)

7. Murar, v., du lat. muratus, murer, clore, bâtir un mur.

Ben er mal' aventura, 

S' el legatz ve, si no 'l crema o no 'l mura.

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Bien sera funeste aventure, si le légat vient, s'il ne le brûle ou ne le mure pas.

Say ben de peira murar.

(chap. Sé be de pedra murá : fé muro : paredá.)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais bien avec pierre murer.

Fig. Proeza franh et avoleza s mura,

E no vol joi tener dins sa clauzura.

Marcabrus: Auiatz de chan. Var. 

Prouesse se brise et lâcheté se mure, et ne veut pas tenir joie dans sa clôture. 

Part. pas. Que no sia crematz

E muratz, ni destrug.

Izarn: Diguas me tu. 

Que je ne sois pas brûlé et muré, ni détruit. 

Que la vila de Monpeslier sia murada. 

(chap. Que la vila de Montpellier sigue murada : emparedada : que se faiguen muros. Pedro II de Aragó y son fill Jaume I parlaben y escribíen o féen escriure la llengua ocsitana, per ejemple la de Montpellier, Monpeslier; Montis Pessulani.)

Que la vila de Montpellier sigue murada : emparedada : que se faiguen muros. Pedro II de Aragó y son fill Jaume I parlaben y escribíen o féen escriure la llengua ocsitana, per ejemple la de Montpellier, Monpeslier; Montis Pessulani

Statuts de Montpellier, fol. 13.

Que la ville de Montpellier soit murée.

ANC. CAT. ESP. PORT. Murar. IT. Murare.

(chap. Murá : muro, mures, mure, murem o muram, muréu o muráu, muren; murat, murats, murada, murades; fé muro: emparedá; protegí, fortificá.)

8. Enmurar, Emurar, v., emmurer, fortifier. 

Fig. Be transparent cristalh entorn l' enmura. Palaytz de Savieza. 

Bien transparent cristal autour l' emmure. 

Foc tot eviro l' enmura. Eluc. de las propr., fol. 176. 

Feu tout à l'entour l' emmure.

Part. pas. Son fermatz et enmuratz los fortz castells. V. et Vert., fol. 102. Sont fermés et emmurés les forts châteaux.

Aquels que so jutgats per heretgias, e emurats.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XXXII, fol. 258. 

Ceux qui sont jugés pour hérésies, et emmurés. 

ANC. FR. Gens qui si vous ont emmurées. Roman de la Rose, v. 5276.

C'est une longue vallée emmurée de costé et d'autre de grandes et hautes montagnes. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Flaminius. 

Car ce fol dangier enmurer

Devoit un amoureux loyal.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 701.

domingo, 11 de marzo de 2018

Primavera (Juan Carlos Abella)

Primavera (Juan Carlos Abella)

AGRAIMENS

Ya fa uns dos mesos que vach escomensá a escriure una poesía cada divendres, mai me podía imaginá les moltes mostres de cariño que ai resibit en este temps per part vostra, de la gen de este grupo, cada día ne sou mes los que me demostreu lo vostre cariño, es per aixó que avui vull donatos les grasies a tots, grasies de tot cor per los vostres comentaris, per la vostra comprensió,  per dedicá un poc del vostre tems a lligim, y grasies per lo cariño que me feu arribá, aixó es energía pera seguí. Tame vull doná les grasies a los creadós de este muro, pos sí, per que grasies a Ramón, Fernando... natros podem expresamos aquí en la nostra llengua, grasies per crea este espai del chapurriau que esta sen mol importan, y mes que u será encara en lo futuro pos cada día som mes gen los que partisipem, grasies a tota eixa gen que partisipe uns escribin, atres comentan, atres lligin, teniu que save que tots fem CHAPURRIAU. Tamé vull doná les grasies a lo primé valén que va escriure aquí Luis Arrufat, ell va perde la po y mos va marcá lo camí a datres que mos ham animat después, y espero que cada día ne ixquen mes com Enrique, o la Olga. Tenim que está mol orgullosos de lo que fem aquí, pos estem demostrán que lo chapurriau, la nostra llengua está viva, ben viva, pos no sol la parlem, sino que tamé la escribim y la lligim tal y com la parlem, sense tindre que adoptá cap paraula ni expresió de fora de les nostres fronteres, som autosufisiens, aixó es un primé pas pa demostrá a los nostres polítics que no nessesitem cap llengua de fora, que natros ya tenim la nostra llengua que está mol viva, y que sol nessesitem que al Aragó li faiguen lo reconeissimén que se mereix, doneuton cuenta si es importán este primé pas que estem donán aquí entre tots,
ANIM Y A SEGUÍ.

Ya escomense a fe bon tems, ya escomense a fe tems de:

"PRIMAVERA"

Esta ple de flo de amelé
una mica pronte, potsé
es lo anunsi de una primavera
que diuen que la sang "altera"

al racó del ribás
comense la vida a donás pás
poc a poc anira eixín
tot alló que está dormín

a la primavera brote la vida
espléndida, mol esclafida
es tems de procreá
animals y plantes si van aplicá

ya escomense lo perdigot a cantá
a una perdiu se vol camelá
y pel terme de Queretes
corren enamorades dos llebretes

cuan cante lo figotero
hai de escomensá a buscá lo sombrero
per un mas de Valchunquera
cantae mol galán per una era

han dit que a La Codoñera
han sentit cantá una cagarnera
es un can tan embelesedó
que per a mols es lo milló

una nutria al riu de Beseit 
ha fet lo niu a un raconet
a una madrilla vol peiscá
pos lo seu fill vol alimentá

Primavera (Juan Carlos Abella)
Nutria al Ulldemó, Bulldemó, Beseit, Beceite, foto de Jaime Giner Guimerá

 

lo buitre vole per Valderrobres
y mostre orgullós les seues plomes
es un animal tan elegán
que brille mol si lo veus volán

Maella está plena de fló
de presegué, que fa bona auló
ña que aprofitá este momén
pos en uns díes anirán caen

tamé han dit que a Tamarit
lo aufals fa díes que ha eixit
y ara ya lo podrán segá
en ilusió u fan per primera vegá

a La Fresneda y Torre del Compte 
no se si es una mica pronte
espárrecs vull aná a buscá
ojalá ne puga trová

per les roques del Masmut
la cabra parle en lo seu menut
y Penarroija li enseñe orgullosa
mira quina vila tan maravillosa

Monroch está tan vert
que per lo horizonte se pert
a Fórnols la basas sa omplit
conténs están los patos, man dit

a Fondespala lo mussol vole pa amún
vole y vole hasta Bellmún
disfrute de un paissaje de coló
de tot lo añ es lo milló

a Calaseit florix la olivera
un atre símbol de la primavera
a Lledó no tenen cap pó
pos ara lo tems sirá milló

Olivo, mandarina, mandarino, injerto, empeltá, empelt, olivera, olivé

 

a la Vall a la vora del riu
la gen espere lo estiu
y en los de Massalió van quedá
que estos díes volen disfrutá

són postals de la primavera
de totes les estassións, la primera
es la que mes goch
pos tot torne a escomensá.

domingo, 8 de septiembre de 2024

Peing, Pein, Peng - Sobrepelitz

Peing, Pein, Peng, s. m., lat. pignus, gage, nantissement, assurance.

Ja no i s deu hom fiar

Mais en bella semblansa,

Ses peing.

Aimeri de Peguilain: Qui sofrir.

Jamais on ne s'y doit fier en belle apparence, sans assurance.

Non an peins ni gatge.

Rambaud de Vaqueiras: Si eu sui. 

N'ont nantissements ni gage.

ESP. Peño (empeñar, pignorar, etc.). PORT. Penhor. IT. Pegno.

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José


2. Pegnora, Penhora, Pignora, s. f., gage, assurance, saisie.

Pero 'l senhers coms, ducs, marques 

N' a ben pegnora traicha.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Pourtant le seigneur comte, duc, marquis en a bien tiré gage.

Ara digam de la causa que us hom met en penhora ad autre.

Me sera obligat per penhora tacitament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 30 et 87.

Maintenant disons de la chose qu'un homme met en nantissement à autre.

Me sera obligé par gage tacitement.

ANC. FR. Lesquels débats commencèrent pour la pigneure de certaines bestes prinses. Tit. de 1447. Carpentier, t. III, col. 277.

CAT. Penyora. PORT. Penhora.


3. Penhoramen, s. m., gage, nantissement.

D' aquella forza ni d'aquel penhoramen. Statuts de Montpellier, de 1204. De cette violence et de ce nantissement.


4. Pignorar, Penhorar, v., lat. pignerare, nantir, gager, appeler en garantie, mettre à l'amende.

Si no o fasia pignorar degudamen.

Puescan pignorar... o destringer aquel. Charte de Gréalou, p. 82.

S'ils ne le faisaient gager dûment. 

Puissent appeler en garantie... ou contraindre celui-là.

Penhoras ne En Pons de Capdueil.

T. de Gui de Cavaillon et de Richard de Tarascon: Cabrit.

Nantissez-en le seigneur Pons de Capdueil.

Part. pas. Aquel que sera defailhens sera penhorat de XII deners. 

Ord. pour Carcassonne. Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 607.

Celui qui sera faisant défaut sera mis à l'amende de douze deniers.

ANC. CAT. Penyorar. PORT. Penhorar. IT. Pegnorare. 

(ESP. Pignorar. Chap. Pignorá : empeñá : hipotecá.)


5. Empenhar, v., hypothéquer, engager.

Si res si vendia o si empenhava. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17. 

Si rien se vendait ou s' hypothéquait.

Loc. fig. Bel joc no vent ni empenha.

P. Vidal: Pus ubert.

Beau jeu elle ne vend ni engage.

CAT. Empenyar. ESP. Empeñar. PORT. Empenhar. IT. Impegnare.

(chap. Empeñá, empeñás: yo m' empeño, empeñes, empeñe, empeñem o empeñam, empeñéu o empeñáu, empeñen; empeñat, empeñats, empeñada, empeñades.)


6. Empeinhorahura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.

Vendas, empeinhoraduras et acaptas.

Tit. de 1239. DOAT, t. CXXIV, fol. 302.

Ventes, droits d' hypothèque et acaptes.


7. Impignoratio, s. f., gage, hypothèque.

Lo ces, l' acapta e sas impignoratios. Charte de Gréalou, p. 90.

Le cens, l' acapte et ses hypothèques.

8. Empenhadura, s. f., droit de gage, d' hypothèque.

Mos acaptes e mas empenhaduras, si res se vendia o si empenhava.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.

Mes acaptes et mes droits d' hypothèque, si rien se vendait ou s' hypothéquait.


9. Impignorar, Empeinnorar, Empenhorar, v., engager, hypothéquer, donner en nantissement.

La volria impignorar. Tit. de 1222. Arch. du Roy., Toulouse, J. 329. 

La voudrait engager.

Per tal que el no lla poscha tolre a lui ni a sos hereters, o empeinnorar.

Trad. du Code de Justinien, fol. 1. 

Afin qu'il ne la puisse ôter à lui ni à ses héritiers, ou donner en nantissement. 

Part. pas. Demandar la causa empenhorada. 

Trad. du Code de Justinien, fol. 30. 

Demander la chose engagée.

ANC. CAT. Empenyorar.


10. Sobrepignora, s. f., surgage, surhypothèque.

De totas las pignoras e de las sobrepignoras. 

Tit. de 1224. Arch. du Roy., J. 323.

De tous les gages et des surgages.


Peis, Peys, Peiz, Peyz, Peisso, Peysso, s. m., lat. piscis, poisson. 

Res, mas bestia o peys.

No lur es obediens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Rien, excepté bête ou poisson, ne leur est obéissant. 

Si cum li peiz an en l'aigua lor vida.

Arnaud de Marueil: Si cum li.

Ainsi comme les poissons ont dans l'eau leur vie.

Aitan pauc col peissos 

Viu ses l' aigua, viurai, s'il platz mos dans. 

Pons de Capdueil: Astrucx es selh. 

Aussi peu comme le poisson vit sans eau, je vivrai, si lui plaît mon dommage.

Ha cors de femna e coa de peysso. V. et Vert., fol. 23.

A corps de femme et queue de poisson.

(chap. Té cos de femella y coa de peix : sirena.)

Trasalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.

Saute comme le poisson.

- Signe du zodiaque.

Lo derriers signe es peisso. Brev. d'amor, fot. 28.

Le dernier signe est poissons.

CAT. Pèx. ANC. ESP. Pesce, pece. ESP. MOD. Pez. PORT. Peixe. IT. Pesce.

(chap. Peix, peixos.)

Lo agüelo y lo Mar.


2. Peissonet, Peisonet, s. m. dim., petit poisson.

Vezer

Un peissonet nadar 

En aigua.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Voir un petit poisson nager en eau.

Dels peisonetz c' om tot l' an pren, 

Que an nom trochas o tregans.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Des petits poissons qu'on prend toute l'année, qui ont nom loches ou goujons.

ANC. FR. Maint poissonet, mainte vandoise. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 596.

CAT. Pexet. ESP. Pececico, pececillo. PORT. Peixinho. IT. Pesciolino. 

(chap. peixet, peixets.)


3. Pisses, s. m. pl., lat. pisces, poissons, l'un des signes du zodiaque.

Renha en un signe que a nom pisses. Liv. de Sydrac, fol. 54.

Règne en un signe qui a nom poissons.

CAT. ESP. (chap.) Piscis. PORT. Pisces. IT. Pesce.


4. Peissonier, Peyssonier, Peissoneir, Peychonier, adj., poissonnier, en parlant d'un des signes du zodiaque.

En lo dig signe peyssonier

Entra lo solelhs en febrier. 

Brev. d'amor, fol. 28.

Dans ledit signe poissonnier entre le soleil en février.

- Substantiv. Marchand de poisson.

Us peisoneirs, III d. l'an. Charte de Besse en Auvergne, de 1270. 

Un marchand de poisson, trois deniers l'an.

IT. Pesciaiuolo. (chap. Peixcaté, peixcatés, peixcatera, peixcateres.)


5. Peyssonaria, Peichonaria, s. f., poissonnerie, commerce du poisson, lieu où il se vend.

Yeu, hom establitz garda de la peyssonaria.

Los usatges de la peichonaria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 194 et 108.

Moi, homme établi garde de la poissonnerie. 

Les usages de la poissonnerie.

(chap. Peixcatería, peixcateríes.)


6. Pesquier, Peschier, s. m., étang, vivier.

Un gran vergier 

Ont avia trop bel pesquier.

Das mi de l' aiga del peschier.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Un grand verger où il y avait fort beau vivier. 

Donnez-moi dé l'eau de l' étang.

(chap. Peixquera, peixqueres, com les de Beseit, tolls aon abundaben los peixos; vivero, viveros; estanque, estanques, com la estanca de Alcañís.)


7. Pesquiu, Pesquieu, s. m., droit de pêche.

Lo ters de totz los frugz e de pesquiu. 

Tit. de 1235. Arch. du Roy., Toulouse, J. 4.

Le tiers de tous les fruits et du droit de pêche.

Passius, cassius, pesquius. Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 4.

Droit de pacage, droit de chasse, droit de pêche.


8. Pesca, s. f., pêche.

La pesca entro el lac. Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17. 

La pêche jusqu'au lac.

Gent... donada a cassa et a pesca. Eluc. de las propr., fol. 183. 

Gent... adonnée à chasse et à pêche.

CAT. ESP. PORT. IT. Pesca. (chap. Peixca.)


9. Pescaire, Pescayre, Pescador, s. m., lat. piscator, pêcheur.

Quo 'l pescaire que plumba

En la mar, e pren, ab l' esca,

Lo peisso que sauta.

E. Cairel: Era no vey.

Comme le pêcheur qui jette plomb en la mer, et prend, avec l'appât, le poisson qui saute. 

1 pescayre, cant pren 1 gran salmo. V. et Vert., fol. 98.

Un pêcheur, quand il prend un grand saumon. 

En aissi m pren cum fai al pescador, 

Que non auza son peys manjar ni vendre 

Entro que l' a mostrat a son senhor.

G. Magret: En aissi m pren. 

Par ainsi il me prend comme il fait au pêcheur, qui n'ose manger ni vendre son poisson jusqu'à ce qu'il l'ait montré à son seigneur.

ANC. FR. Grim le peschere est mon piere.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, p. 541. 

CAT. ESP. PORT. Pescador. IT. Pescatore. (chap. Peixcadó, com lo del llibre en chapurriau Lo agüelo y lo mar, de Hemingway; peixcadós, peixcadora, peixcadores.)


10. Pescaria, s. f., pêcherie.

En una ret de pescaria.

(chap. A una ret de peixcá o de peixca.)

Una barca de pescaria.

(chap. Una barca de peixca o de peixcá.)

V. de S. Honorat.

En un filet de pêcherie.

Une barque de pêcherie.

CAT. ESP. (pesquería) Pesqueria. IT. Pescheria.


11. Pesquieira, s. f., pêcherie.

Ac la pesquieira aquela virtut. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 17. 

La pêcherie eut cette vertu.

CAT. ESP. Pesquera. (Chap. Peixquera, peixqueres.)

control de acceso la Pesquera, Peixquera, toll del Caje 2

12. Pescadoira, s. f., lat. piscatoria, pêcherie.

A una pescadoira de Saina ven. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.

A une pêcherie de Seine il vint.

CAT. Pescateria. ESP. Pescadería. PORT. Pescadaria. 

(chap. Peixcatería, peixcateríes.)


13. Pescada, s. f., droit de pêche.

La pescada del poiar e del deissendre.

Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 307.

Le droit de pêche du monter et du descendre.


14. Pescar, v., lat. piscari, pêcher.

Si us mena pescar al lac.

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.

S'il vous mène pêcher au lac.

Car leu troba qui pesca en estanc.

Guillaume de Durfort: Quar sai.

Car facilement trouve qui pêche en étang.

Fig. Mon cor que ses aigua pesca.

Rambaud d'Orange: Un vers. 

Mon coeur qui sans eau pêche.

Prov. Sobre totz cols gen fols pesc.

Rambaud d'Orange: Ben s'eschai. 

Sur toutes collines le fou gentiment pêche. 

Part. pas. Subst. Las venazos, los pescatz, las aiguas.

Tit. de 1221. DOAT, t. XXVII, fol. 226.

Les venaisons, les pêches, les eaux.

CAT. ESP. PORT. Pescar. IT. Pescare.

(chap. Peixcá: peixco, peixques, peixque, peixquem o peixcam, peixquéu o peixcáu, peixquen; peixcat, peixcats, peixcada, peixcades.)


15. Paisseira, Paisera, Paichera, s. f., barrage, estacade, pêcherie.

Lo moli de la Begonia e 'l molinar e la paisseira.

Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac. 

Le moulin de la Begonie et la vanne et l' estacade.

Entre la paisera del moli. Tit. de 1203. Arch. du Roy., J. 323.

Entre le barrage du moulin.

Els deismes de las paicheras e dels molis.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J. 310. 

Les dîmes des pêcheries et des moulins. 

Tot lo peis que penran en la paisseira. 

Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 325.

Tout le poisson qu'ils prendront en la pêcherie.


16. Piscina, s. f., lat. piscina, piscine, réservoir.

Fon sorna la piscina. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Fut trouble la piscine.

Piscina, es ajustament d' aygua per noyrir peishos.

Eluc. de las propr., fol. 152.

Piscine, c'est ajustement d'eaux pour nourrir poissons.

- Dans les églises, c'est le lieu où l' on jette l' eau qui a servi à laver les vases sacrés.

Van pesseiar los sanctuaris, 

Claustras, piscinas et armaris.

V. de S. Honorat. 

Vont briser les sanctuaires, clôtures, piscines et armoires. 

CAT. ESP. PORT. IT. Piscina. (chap. Pistina, pistines.)

Alquilo casa con piscina, San Valentín, sorprende a tu churri dándole un día de relax y placer, interesados, escribid sólo personas serias, por favor, no me dañen el negocio


Pel, Pelh, s. f., pellis, peau, cuir.

Tot en premier, en una pel

Bona e prima d'un anhel, 

Vostr' auzel enmaillotaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tout d'abord, dans une peau d'un agneau bonne et fine, votre oiseau vous emmailloterez.

El XX dia escorgaria la malvasa pel, et al conplimen de XXV jorns, lhi mudaria un' autra pels. Liv. de Sydrac, fol. 43. 

Au vingtième jour dépouillerait la mauvaise peau, et au complément de vingt-cinq jours, une autre peau lui muerait.

Dedins sion folratz

Ab pels de lebre o de catz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Que dedans ils soient fourrés avec peaux de lièvre ou de chats.

ANC. FR. De l' aignel a vestu la pel. Fables et cont. anc., t. II, p. 41.

CAT. Pell. ANC. ESP. Pel. ESP. MOD. Piel. PORT. IT. Pelle.

(chap. Pell, pells; v. pelá, despellotá; pellaranca, pellaranques.)


2. Peleta, s. f. dim., petite peau.

Es la gola vestida de semlans peletas que la lengua e 'l paladar.

Eluc. de las propr., fol. 46.

La gorge est revêtue de semblables petites peaux que la langue et le palais.

CAT. Pelleta. (chap. pelleta, pelletes.)


3. Pellicula, s. f. dim., lat. pellicula, pellicule.

Tot so que es remas de aquela pellicula. Trad. d'Albucasis, fol. 25.

Tout ce qui est resté de cette pellicule.

ESP. Película. PORT. Pellicula. IT. Pellicula, pellicola.

(chap. Película, películes : pelleta, pelletes.)


4. Pelalha, s. f., pelure, écorce.

Las pelalhas e 'ls gras remanens, quan le vi n' es fora, las quals manjo porcs. Eluc. de las propr., fol. 228.

Les pelures et les grains restant, quand le vin en est dehors, lesquelles les porcs mangent.

(chap. Brisa : pells y grans del raím que queden al prensá. Tamé ñan tronchos dels carrolls. La brisa se pot fé aná per a destilá orujo, aiguardén.)


5. Pelhier, Pelier, s. m., pelletier, peaussier.

D' aquels V rutlons donon als pelhiers 1 rutlon lo segon an.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

De ces cinq boules ils donnent aux pelletiers une boule la seconde année.

CAT. Peller. (chap. Pelleté, pelletés, pelletera, pelleteres.)


6. Pellicier, Pellecier, s. m., pelletier, peaussier, apprêteur, marchand de peaux.

Que non foras bos pelliciers.

Giraud de Borneil: Cardalhac.

Que tu ne serais bon peaussier. 

Al vilan qu' er' un pellicier.

Le moine de Montaudon: Pus Peyre.

Au vilain qui était un pelletier.

Fui mareschals de cavals... 

E fabres e pelleciers.

Raimond d'Avignon: Sirvens sui.

Je fus maréchal pour les chevaux... et forgeron et pelletier.

CAT. Pellisser. ESP. Pelletero. PORT. Pelleiro. IT. Pellicciere.

(chap. Pellissé, pellissés, pellissera, pellisseres; pelleté.)


7. Pelissa, s. f., pelisse, fourrure.

Cap' e gonel' e pelissa.

(chap. Capa y gonella y pellissa.)

Marcabrus: L'autr'ier.

Cape et gonelle et pelisse.

Era cenhs de pelissa. 

Brev. d'amor, fol. 151. 

Était ceint de fourrure.

Las pelissas de conils e las pelissas de lebre.

(chap. Les pellisses de conills y les pellisses de llebre o liebre.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 113.

Les fourrures de lapins et les fourrures de lièvre.

ANC. CAT. Pelissa. PORT. Pellissa. IT. Pelliccia.

(chap. Pellissa, pellisses.)


8. Pelharia, s. f., pelleterie.

La draparia vermelha: Aion V rutlos per un cosol, e d' aquels V rutlos donon 1 lo premier an, a la pelharia. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

La draperie vermeille: Qu'ils aient cinq boules pour un consul, et de ces cinq boules qu'ils (en) donnent une, la première année, à la pelleterie.

(chap. Pelletería, pelleteríes.)


9. Pellissaria, Pellisaria, s. f., pelleterie, commerce de peaux, de fourrures.

A pellisaria vaira. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.

A pelleterie de vair.

De pellissaria, dona hom, del C d' anhinas, 1 d.

Cartulaire de Montpellier, fol. 116.

De pelleterie, on donne, du cent (de peaux) d'agneau un denier. 

IT. Pellicceria.


10. Pellacilh, Pelacilh, s. m., pelisse, fourrure.

Greu veiretz ja juec cominau

Ab pellacilh.

Marcabrus: Lo vers comens.

Difficilement vous verrez jamais jeu commun avec pelisse.


11. Pelar, Pellar, v., peler, ôter la peau.

De figas a pellar 

Lo vencerai.

(chap. Yo lo venseré a pelá figues.)

Marcoat: Mentre m'obri.

A peler des figues je le vaincrai.

Ni ben figas no pelaretz.

Le Dauphin d'Auvergne: Puois sai.

Ni bien vous ne pèlerez figues.

Part. pas. Pilat tenc en la ma un basto pelat.

(chap. Pilatos teníe a la ma una gayata pelada; un garrot pelat.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8 bis.

Pilate tint en la main un bâton pelé.

De lenga de porc ben pelada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De langue de porc bien pelée.

CAT. ESP. PORT. Pelar. IT. Pelare. 

(chap. Pelá, pelás: yo me pelo, peles, pele, pelem o pelam, peléu o peláu, pelen; pelat, pelats, pelada, pelades.)


12. Sobrepelitz, s. m., lat. superpelliceum, surplis.

Us frevols pobols petitz

Armatz de sobrepelitz.

G. Rainols d'Apt: Laissatz m'era.

Un frivole petit peuple revêtu de surplis.

CAT. Sobrepellis. ESP. PORT. Sobrepelliz. (chap. Sobrepellís.)