sábado, 24 de octubre de 2026

Biographies, Guillems de Capestaing + Peire Vidals + Bertrans de Born

Biographies des troubadours. 

I.

Guillem de Cabestaing. Li dous consire que m don’ amors soven,

Guillems de Capestaing si fo us cavalliers de l'encontrada de Rossilhon que confinava con Cataloigna e con Narbones. Mout fo avinenz hom de la persona e prezatz d'armas e de servir e de cortesia. Et avia en la soa encontrada una dompna que avia nom ma dompna Sermonda, moilher d'en Raimon de Castel-Rossilhon, qu'era mot rics e gentils e mals e braus e fers et orgoillos. E'n Guillems de Capestaing si amava la dompna per amor, e cantava de lieis e'n fazia sas cansons. E la dompna qu'era joves e gentils e bella e plaissenz si ll volia ben maior que a ren del mon. 
E fon dich a'n Raimon de Castel-Rossilhon. Et el, cum hom iratz e jelos, enqueric lo faich e saup que vers era, e fetz gardar la moilher fort. 
E quand venc un dia, Raimons de Castel-Rossilhon trobet passan Guillem de Capestaing ses gran compaignia, et aucis lo, e trais li lo cor del cors e 
fetz lo portar a un escudier a son alberc, e fetz lo raustir e far pebrada e fetz lo dar a manjar a la moilher. E quand la dompna l'ac manjat, en Raimons li dis aque el fo. Et ella, quand o auzi, perdet lo vezer e l'auzir; e quand ella revenc si dis: “Seigner, ben m'avetz dat si bon manjar que ja mais no n manjarai d'autre.” E qand el auzi so qu'ella dis, el correc 
sobre lieis ab l'espaza e volc li dar sus en la testa. Et ella s'en anet al balcon e se laisset cazer jos, e fon morta. La novella cors per Rossilhon e per tota Cataloigna qu'en Guillems de Capestaing e la dompna eran enaissi malamen mort, e qu'en Raimons de Castel-Rossilhon avia dat lo cor d'en Guillem a manjar a la dompna. Mout en fo grans dols e grans tristezza per totas las encontradas, e l reclams venc davan lo rei d'Aragon que era seigner d'en Raimon de Castel-Rossilhon e d'en Guillem de Capestaing. E venc s'en a Perpignan en Rossilhon, e fetz venir Raimon de Castel-Rossilhon denan si. E quan fo vengutz, si l prendre fetz e tolc li totz sos chastels e ls fetz desfar, e tolc li tot quant el avia, e lui en menet en preisson. Guillem de Capestaing e la dompna fetz penre e fetz los portar a Perpignan e metre en un monumen denan l'uis de la gleiza, e fetz desseignar desobre l monumen cum ill erant estat mort; et ordenet per tot lo comtat de Rossillon que tuit li cavalier e las dompnas lor venguesson far anoal chascun an; e'n Raimons de Castel-Rossilhon moric dolorosamen en la preison del rei d'Aragon.

(Vore Lo Decamerón en chapurriau, Guardastagno)

II. 

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Peire Vidals, si com ieu vos ai dig, s'entendia en totas las bonas domnas e crezia que totas li volguesson be per amor. E si s'entendia en ma domna n'Alazais, qu'era molher d'en Barral, lo senhor de Marselha, lo quals volia melhs a Peire Vidal qu'az ome del mon, per lo ric trobar e per las ricas folias que Peire Vidals dizia e fazia; e clamavan se abdui Rainier. E Peire Vidals si era privatz de cort e de cambra d'en Barral plus qu'ome del mon. E'n Barrals si sabia be que Peire Vidals se entendia en la molher, e tenia lo i a solatz e tuit aquilh qu'o sabion e si s'alegrava de las folias qu'el fazia ni dizia. E la domna o prendia en solatz, si com fazian totas las autras domnas, en que Peire Vidals s'entendia, e cascuna li dizia plazer e lh prometia tot so que lh plagues e qu'el demandava; et el era si savis que tot o crezia. E quan Peire Vidals se corrossava ab ela, en Barrals fazia ades la patz e lh fazia prometre tot so qu'el demandava. 
E quan venc un dia, Peire Vidals si saup qu'en Barrals s'era levatz e que la domna era tota sola en la cambra. Peire Vidals intra en la cambra e venc s'en al leit de ma domna n'Alazais e troba la dormen, et aginolha se davan ella e baizet li la boca. Et ela sentit lo baizar e crezet que fos en Barrals, e rizen ella se levet, e vit qu'el era l fols de Peire Vidal e comenset a cridar et a far gran rumor. E vengron las donzelas de lains, 
quant o auziron, e demanderon: "Quez es aisso?" E Peire Vidals s'en issit 
fugen, e la domna mandet per en Barral, e fetz li gran reclam de Peire Vidal, que la avia baizada; e ploran l'en preguet qu'el en degues penre venjansa. Et en Barrals, si com valens hom et adregz, si pres lo fait a solatz e comenset a rire et a repenre la molher, car ela avia faita rumor d'aisso que l fols avia fait: mas non la poc castiar qu'ela non mezes en gran rumor lo fait e cercan et enqueren lo mal de Peire Vidal, e grans menassas fazia de lui. Peire Vidals per paor d'aquest fait montet en una nau et anet s'en en Genoa. E lai estet tro que pueis passet outra mar ab 
lo rei Richart, que lh fo mes en paor que ma domna n'Alazais li volia far 
perdre la persona. Lai estet longa sazo, e lai fetz maintas bonas chansos, recordan del baizar qu'el avia emblat. E dis en una chanso que dis
"Ajostar e lassar,"
que de leis non avia agut negun guizardo: 
"mas un petit cordo;
si aigui, qu'un mati
intrei dins sa maizo
e lh baizei a lairo
la boca e l mento."
Et en autre loc el dis:
"Plus honratz fora qu'om natz,
si l bais emblatz mi fos datz
o neis autreiatz."
Et en autra chanso el dis:
"Be m bat amors ab las vergas qu'eu colh,
car una vetz en son reial capdolh
l'emblei un bais, don tan fort mi sove.
Ai! Tan mal viu qui so qu'ama no ve."
Aissi estet longa sazo outra mar, que non auzava venir ni tornar en Proensa. E'n Barrals que li volia aitan de be, com avetz auzit, si preguet tan sa molher, qu'ela li perdonet lo fait del baizar e lo i autreget en do. E'n Barrals si mandet per Peire Vidal e si l fes mandar gracia e bona volontat de sa molher, e que vengues a sa molher. Et el venc ab gran alegreza a Marselha, et ab gran alegreza fo receubutz per en Barral e 
per ma domna n'Alazais. E autreget li lo baizar en do qu'el li avia emblat, 
[e fo li tot perdonat.] don Peire Vidals fetz esta chanso que ditz:
[la qual vos auziretz.]

III. 

Bertran de Born. Ieu m’escondisc, dompna, que mal non mier ++


Ben avetz entendutz los mals qu'en Bertrans de Born remembret que l reis d'Arago avia fachs de lui e d'autrui. Et a chap d'una gran sazo, qu'el n'ac apres d'autres mals qu'el avia fachs, si lo lh volc retraire en un autre sirventes. E fo dich a'n Bertran qu'un chavalier avia en Arago, que avia nom (nEspanhols) n'Espanhols, et avia un bo chastel mout fort que avia nom Castellot et era proprietatz d'en Espanhol et era en la frontereza dels Sarazis, don el fazia gran guerra als Sarazis. E l reis si entendia mout en aquel chastel, e venc un jorn en aquela encontrada, e nEspaingnols si lh venc encontra per servir lo e per envidar lo al sieu chastel, e menet lo charamen, lui ab tota soa gen. E l reis, quan fo dedintz lo chastel, lo fetz penre et menar deforas e tolc li lo chastel. -
E fo vertatz que, quan lo reis venc al servizi del rei Henric, lo coms de Tolosa si l desconfis en Guasconha e tolc li be cinquanta chavaliers; e l reis Henrics li det tot l'aver que lh chavalier devian pagar per la reenzo, et el no l paguet, l'aver, als chavaliers, anz l'en portet en Arago. E lh chavalier eissiron de preiso e pagueron l'aver. - E fo vertatz qu'us joglars, que avia nom Artusetz, li prestet dos cens marabotis, e menet lo ben un an ab se e no lh en det denier. E quan venc un dia, Artusetz joglars si si mesclet ab un Juzieu, e lh Juzieu li vengron sobre e nafreron 
Artuset malamen, lui et un son conpanho. Et Artusetz e l companhs auciseron un Juzieu, don li Juzieu aneron e reclam al rei e pregueron lo qu'el en fezes vendeta e que lor des Artuset e l conpanho per aucire, e qu'ilh li darian dos cens marabotis. E l reis los lor donet amdos e pres los dos cens marabotis. E lh Juzieu los feiron ardre lo jorn de la Nativitat de Crist, si com dis Guilhems de Bergueda en un sieu serventes dizen en el mal del rei:
“E fetz una mespreiso
don hom no l deu razonar,
que l jorn de la naissio
fetz dos crestias brusar:
Artus ab autre son par,
e no degra aissi jutjar
a mort ni a passio
dos per un Juzieu fello."
Don us autre, que avia nom Peire joglars, li prestet deniers e chavals, et aquel Peire joglars si avia grans mals dichs de la vielha reina d'Englaterra, la quals tenia Font-Ebrau, que es una abadia, on se rendon totas las vielhas richas. Et ela lo fetz aucire per paraula del rei d'Arago.
E totz aquestz laitz fachs remembret en Bertrans de Born al rei d'Arago en aquest sirventes que dis:
los cendatz grocs, indis" et cetera.
___
Lo reis Henrics d'Englaterra si tenia assis en Bertran de Born dedintz Autafort e l combatia ab sos edificis, que mout li volia gran mal, quar el crezia que tota la guerra que l reis joves, sos filhs, l'avia facha, qu'en Bertrans la lh agues facha far, e per so era vengutz denan Autafort per lui deseretar. E l reis d'Arago venc en l'ost del rei Henric denan Autafort. E quan Bertrans o saup, si fo mout alegres que l reis d'Arago era en l'ost, per so qu'el era sos amics especials. E l reis d'Arago si mandet sos messatges dintz lo chastel, qu'en Bertrans li mandes pa e vi e charn, et 
el si l'en mandet assatz. E per lo messatge per cui el mandet los presens, el li mandet pregan qu'el fezes si qu'el fezes mudar los edifizis e far traire en autra part, que l murs on ilh ferian era tot rotz. Et el, per gran aver del rei Enric, el li dis tot so qu'en Bertrans l'avia mandat a dir. E l reis Henrics si fetz metre dels edifizis plus en aquela part on saup que l murs era rotz, e fo lo murs ades per terra e l chastels pres.
E'n Bertrans ab tota sa gen fo menatz al pavilho del rei Henric, e l reis lo 
receup mout mal, e l reis Henrics si lh dis: "Bertrans, Bertrans, vos avetz dich que anc la meitatz del vostre sen no us ac mestier nuls temps; mas sapchatz qu'ara vos a el be mestier totz." "Senher," dis en Bertrans, 
“el es be vers qu'ieu o dissi, e dissi be vertat." E l reis dis: "Ieu cre be qu'el vos sia aras falhitz." "Senher" dis en Bertrans, “be m'es falhitz."
"E com?" dis lo reis. "Senher," dis en Bertrans, “lo jorn que l valens joves reis, vostre filhs, morit, ieu perdei lo sen e l saber e la connoissensa."
E l reis, quant auzit so qu'en Bertrans li dis en ploran del filh, venc li grans dolors al cor de pietat et als uolhs, si que no's poc tener qu'el no 
pasmes de dolor. E quan el revenc de pasmazo, el crida e dis en ploran: "En Bertrans, en Bertrans, vos avetz be drech et es be razos, si vos avetz perdut lo sen per mo filh, qu'el vos volia mielhs que ad home del mon. Et ieu, per amor de lui, vos quit la persona e l'aver e l vostre castel, e vos ren la mia amor e la mia gracia, e vos do cinc cens marcs d'argen per los dans que vos avetz receubutz." E'n Bertrans si lh chazet als pes, referen li gracias e merces. E l reis ab tota la soa host s'en anet.

Traduction du Liber Scintillarum de Bède. Fugez los deleiz del mont (fragment)


Traduction du Liber Scintillarum de Bède (occitan)



Ms. de Paris, fr. 1747 (anc. 7694), fol. 19c. - Grdr. § 38, p. 59. St. p. 61. 

Fugez los deleiz del mont, que negus deleiz non es ses pena. A altre perdona, mas te non perdonar ja, quant faras que fols. L'oil no forfant re celui que a son coratge em poder. Deus di a home: "Chastia te"; mas no li promet ges l'endema. A toz homes sias profeitos e a petiz privaz. 
Li tres primier pechat dels set principals, so es ergoils, eveia e ira, sunt apellat esperital, quar movunt d'esperit d'ome o de diable. Altre dui apres, tristicia et avaricia, movunt del mont. Li altre dui, gola e luxuria, movent de la charn.
De charitat prima. Nostre Segner dis en l'evangeli: "Negus hom non a maior charitat que aquel que met s'arma per sos amics." Peire l'apostols dis: “Aiaz continuosa charitat en vos davan totas chausas, car charitaz cobre la grandesa dels pechaz.” Pauls l'apostols dis: "Charitaz es paciens e benigna," e "Amat ades la charitat de fraternitat." Johans l'apostols dis: "Deus es charitatz," e "Qui istai en charitat estai en Deu e Deus en lui." "En aisso apparec li charitaz de Deu e nos, car el liuret s'arma per nos, e nos devem atressi nostras armas liurar per nostres fraires."
Salamos dis: "Odis mou tenso, e charitaz cobre trastoz deleiz". 
Augustis dis: "Si volem anar per la via de charitat, nos podem venir a la durabla vida, e tot aquo que nos fam ses charitat no nos profeita, e laboram vanament si non avem charitat, li quals es Deus; car li charnals cobeeza regna aqui ont non es li charitaz de Deu. Adonc es hom perfeiz, cant es ples de charitat; e ja sia so que chascus hom crea be, non pot pas pervenir a bonauretat ses l'amor de charitat; car tan grans es li virtuz de charitat que ses leis non es tengut a re profecia ni martiris, e si li virtuz de charitat defail, las altras virtuz sont vanas, e s'il i es, las altras sunt bonas. E aquel que ten charitat en sas cosdumnas sap tot aquo que es escur ni es apert en las divinas paraulas. Seguet donc charitat, li quals es dolsa vianda e saludables dos, ses la qual lo ricx es 
paubres e l paubres ricx. Aquil que clauzont lor oils contra charitat dormont en lor cobeezas e el deleit de lor charn. Estendet charitat per tot lo mont, si volez Deu amar, car li membre de Deu jazunt per lo mont. Car enaissi cum lo cors de l'home es morz, cant es ses esperit, enaissi es morta li arma, cant es ses charitat, e aquil que sunt ses charitat non podunt pas istar essems ni permaner en Deu, mas solament aquil podunt istar essems e permaner en Deu, que ant charitat. Ara sia so que aquil que non ant perfeita charitat estegont essems, il sunt ades murmuros e moleste e turbolent e plen d'aissa." Ambrosius dis: "Si cum hom non pot pervenir lai unt vai ses via, atressi non pot anar ses charitat, mas marrir; et aquels que li charitaz de Deu dona forsa per sufrir las grans passios, non pot corrumpre negus deleiz de charn ni nenguna mala volontaz." Gregorius dis: "Una sobeirana proansa es de charitat, cant es amaz aquel que fai mal: car sos proimes deu hom amar, e deu hom aver charitat ab toz homes, ab los estrains e ab los privaz. Nequedonc per aquela charitat no si deu hom pas flechezir de l'amor de Deu; car atressi co molt ram eissunt de la raiz d'un arbre, enaissi charitaz engenra las altras virtuz, ni l rams del bon arbre non a ges de verdura, si non istai en la raiz de charitat. Aquel a veraia charitat que ama son amic en Deu e ama son enemic per Deu. Re non quer per son enemic qui de charitat non preia per lui. Charitaz d'unitat es li leis Deu. Totas nostras obras no  
sunt res, si non avem charitat, li cals ten l'auteza dels comandamens de Deu." En altre loc di que "charitaz es li amors de Deu e del prosme de tot lo cor e de tota la pessa," e "que nos fassam a toz homes aquo que volriam que il feessunt a nos; car aisso es lo comandamens de la lei e de las prophetas." E apres di que "a tot home que a charitat es plus donat; car aquel que a charitat, a totas altras virtuz; e cel que non a charitat, si el a alcuna altra bona vertut, el la perdra. Grant mesteir nos a donc que velliem vers lo liam de charitat; car un plus tost lo cors del pechador leva per l'entalantament de charitat, tant es plus tost gastaz lo ruils del pechat. Cant hom s'umilia e a charitat vas son prosme, adonc se esalsa 
vers Deu. Li virtuz de vera orazo es li alteza de charitat. Lada es li charitaz que prent l'amor dels enemix. Li fraternals charitaz sofre los mals lonjament; car vera charitaz es amar son amic en Deu e son enemic per amor de Deu. Qui non a charitat pert tot lo ben que a. Charitaz aministra lo be que non poders tol. Charitaz es a la veiada d'alcunas ocupacios empaitada, e ja sia so que non poscha esser mostrada per obra, il a bona odor el coratge. E si co lo soleils que luz ades non pot luzir sobre terra, cant li nubles lo cobre, atressi charitaz non pert pas sa vertut, cant es occupada de non poder, e a bon coratge, si tot non o pot mostrar per obra. Anquara es charitaz maistra de toz bes e no sap neguna maleza ni alcuna mala aspredat ni alcuna confusio.
E qui se planta en la raiz de charitat, non perdra ja sa verdura ni non er ses frut; car ila proz non pot perdre l'obra de plantat." 
Ieronimus: "Li longesa de la terra non part pas aquels que charitaz ajostet." Isidorus: “Ja sia so que alcun home siunt vegut partendeir de la fe e de las obras dels sains, car il non ant la charitat de la fraternal amor, non ant negun creissement de vertut, car non aesmunt la virtut de charitat; car charitaz a la segnoria de totas altras virtuz." De rechap dis: 
"Tuit home devunt cuminalment tener charitat, e tant cum chascus se sostra del mont li a mesteir que s'ajoste ab la compania dels bos. Charitaz es perfeita amors en Deu e al prosme. Aquel guarda l'amor de Deu que a charitat vers son prosme. Qui se depart de fraternal compania es partiz de la compania de Deu. Aquel se part del regne de Deu que si depart de charitat. Charitaz es li amors de Deu e del prosme; car tota bontaz mou de charitat e d'umilitat." Ciprianus: "Cel que conois et ama lo liam de charitat deu chaptener sa lengua de mal dire." Basilius: "Cel que es ples de charitat vai am pazible coratge e ab alegra faz, e homs que es ples d'ira vai felonessament." Cesarius: "Aiam vera charitat e 
obediensa e esperansa en la misericordia de Deu, non pas e nostras forsas. Aitals es dejuns ses charitat cals es lampeza ses oli. Si non avem charitat, re no ns profeita lo trabails de veliar ni de laborar. Re no val, cant hom trabalia son cors, cant non a charitat e son cor. Si non avem veraia charitat, re no ns profeita l'abites de religio.” Effrem: “Charitaz es columna e fortaleza en la sainta arma.” E per aisso seguet e amat charitat!