Mostrando las entradas para la consulta olives ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta olives ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 10 de octubre de 2026

Bernat de Ventadorn, Non es meravelha s'ieu can (++)

Bernat de Ventadorn.
2701, 7225, 7614.

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena se fa a ma.

Bernat de Ventadorn fo de Limozi, del castel de Ventadorn. Hom fo de paubra generatio, filh d'un sirven del castel que era forniers de cozer pa. Bels hom era ez adreg, e cantet be e trobet; e venc cortes e ensenhatz. El vescoms, lo sieu senher, de Ventadorn s'abelic de lui e de son trobar, e fes li gran honor. El vescoms avia molher, mot gentil domna e gaia, et abelic se mot de sas cansos d'en Bernat; et enamoret se de lui, et el de la domna, si que de ela fes sas cansos, per la valor que era en ela. 
Don duret lonc tems lor amor ans que el vescoms ni home s'en aperceubes; e quan lo vescoms s'en aperceup, el s'estranhet de lui e fe fort serrar e gardar la domna. E la domna fes dar comiat à 'n Bernat, que s partis de tota aquela encontrada. Et el s'en parti et anet s'en à la dugessa de Normandia, que era joves e de gran valor, et entendia en pretz et en honor, et en ben dig de lauzor: e plazian li fort sas cansos d'en Bernat e'ls verses. Ela lo receup e l'aculhi mot fort. Lonc temps estet en sa cort, et enamoret se d'ela et ela de lui; e 'n fes motas bonas cansos. Et estan ab ela, lo reis Anric d'Angleterra la pres per molher, e la trais de Normandia e la 'n menet. En Bernat remas de sai tristz e marritz: et anet s'en al bon comte Raimon de Toloza, et ab el estet entro qu'el coms mori. Et en Bernat, per aquela dolor, si s'en rendet à l'orde de Dalon; e là definet. E lo coms n Ebles de Ventadorn, que fo filh de la Vescomtessa qu'en Bernat amet, comtet à mi 'n Uc de San Circ so que ieu ai fac escriure d'en Bernat.

Non es meravelha s'ieu can; Bernat de Ventadorn




3794, 7225-6, M.

Non es meravelha s'ieu can
Quar plus trai mos cors ves amor
E meils sui faitz a son coman.
Cor e cors, e saber e sen,
E fors 'e poder i ai mes. (fors' e)
Si m tira ves amors lo fres
Qu'à null' autra part no m'aten.

Ben es mortz qui d'amor no sen 
Al cor qualque doussa sabor. 
E que val viure ses amor 
Mas per far enueg à la gen? 
Ja dombredieus no m'azir tan 
Que ja pois viva jorn ni mes, 
Pos que d'enueg serai repres
Ni d'amor non aurai talan.

Per bona fes e ses engan 
Am la plus bel' e la melhor. 
Del cor sospir e dels olhs plor, 
Quar trop l'am eu per qu'i ai dan. 
Ieu qu'en posc als s'amor mi pren? 
E las carcers ont ilh m'a mes 
No pot claus obrir mas merces; 
E d'aquella noi trob nien.

Al cor d'una doussa sabor, 
Cen vetz mor lo jorn de dolor 
E reviu de joi autras cen. 
Tant es mos mals de dous semblan, 
Que val mais mos mals qu'autre bes: 
E pos lo mals aitan bos m'es, 
Bos er lo bes apres l'afan.

Ai! dieus, ara fosson trian
Li fals drut e'l fin amador,
Tot l'aur del mon e tot l'argen
I volgr' aver dat, s'ieu l'agues,
Sol que ma domna conogues
Aissi com ieu l'am finamen.

Quant ieu la vei be m'es parven 
Als olhs, al vis, à la color 
Qu'eissamen tremble de paor 
Com fa la folha contra 'l ven. 
Non ai de sen per un enfan, 
Aissi soi d'amor entrepres: 
E d'ome qu' es aissi conques 
Pot domn' aver almosna gran.

Bona domna, plus nous deman 
Mas que m prendatz per servidor; 
Queus servirai com bo senhor, 
Cossi que del gazardo m'an. 
Veus m'al vostre comandamen; 
Franc cors, humils, gai e cortes, 
Ors ni leos non etz vos ges 
Que m'aucizatz s' à vos mi ren.

A mon cortes, lai ont ilh es, 
Tramet lo vers: e ja no l pes 
Quar n'ai estat tan longamen.



2701, 3794, 7226, M.

Quan la douss' aura venta
De ves nostre païs
M'es vejaire qu'ieu senta
Odor de paradis,
Per amor de la genta
Ves cui ieu son aclis,
En cui ai mes m'ententa
E mon coratj' assis;
Quar de totas partis
Per lieis, tan m'atalenta.

Sol lo be que m presenta
Sos esguart él clar vis,
Que ja plus no m cossenta,
Cre dieus aver conquis.
No sai per queus en menta,
Quar de re no sui fis,
Mas greu m'es que m repenta.
Per una vetz me dis
Que prozom s'afortis
E malvatz s'espaventa.

De domnas m'es vejaire
Que gran fallimen fan, 
Per so que no son gaire 
Amat li fin aman.
Ieu no deu ges retraire
Mas so qu'elas voldran;
Mas greu m'es q'uns trichaire
D'amor ai' ab engan
O plus o atrestan
Com cel qu'es fins amaire.

Domna, que cuidatz faire 
De mi que vos am tan, 
Qu'aissi m vezets maltraire 
E morir de talan? 
A! franca de bon aire, 
Fessetz m'un bel semblan, 
Tal dont mon cors s'esclaire, 
Que mout trac gran afan! 
E noi dei aver dan, 
Quar no m'en posc estraire.

Si no fos gens vilana
E lauzengier savai,
Ieu agr' amor certana:
Mas aisso m'en retrai.

De solatz m'es humana
Quan locs es ni s'escai:
Per qu'ieu sai que sotz mana
N'aurai enquera mai:
Qu'astrucs sojorn' e jai
E malastrucs s'afana.

Cel sui que no soana
Lo ben que dieus li fai:
Qu'en aquela setmana
Quant ieu parti de lai,
Me dis en razon plana
Que mos cantars li plai.
Tot' arma crestiana,
Quez es de sotz lo rai,
Volgr'agues aital jai
Com ieu, ses fencha vana.

Si d'aisso m'es certana
Autra vetz la creirai;
O si que no, jamai
No creirai crestiana.


3794, 7226, M.

Tant ai mon cor plen de joia
Tot me desnatura;
Flors blanca, vermelh' e bloia
Me sembla freidura;
Qu'ab lo vent et ab la plueja
Me creis ma ventura,
Per que mon pretz mont' e pueja
E mon cant melhura.

Tant ai al cor d'amor,
De joi e de doussor,
Per que'l gel me sembla flor
Et la neus verdura.

Anar posc ses vestidura
Nutz é ma camiza,
Que fin' amor m'asegura
De la fera biza.
Mas tot hom se desmezura
Si no s ten de guiza:
Per qu'ieu ai pres de mi cura
Pos agui enquiza
La plus bella d'amor,
Don aten gran honor, 
Quar en loc de sa ricor 
No volh aver Friza.

De s'amistat me ressiza;
Mas ieu n'ai fiansa
Que sivals ieu n'ai conquiza
La bella semblansa;
Et ai à la mi deviza
Tan de benanansa,
Que ja'l jorn que l'aurai viza
Non aurai pezansa.
Lo cor ai pres d'amor,
Que l'esperit lai cor
Et lo cors estai alhor
Lonh de leis en Fransa.

Ieu n'ai la bon' esperansa,
Mas petit m'aonda,
Qu'atressi soi en balansa
Com la naus en l'onda.
Del maltrag que m dezenansa

Tota noch me vir e m lansa
De sobre l'esponda.
Plus trac pena d'amor
De Tristan l'amador,
Que sofri manta dolor
Per Yseut la blonda.

Ai! dieus, ar sembles irunda
Que voles per l'aire,
E vengues de noch prionda
Lai dins son repaire!
Bella domna jauzionda,
Vostre fin amaire
A paor que'l cor li fonda
S'aissi l dura gaire.
Domna, per vostr'amor
Junh las mas et ador.
Gen cors ab fresca color
Gran mal me fatz traire.

Él mon non es nul afaire
Don ieu tan cossire,
Ni tant am de la retraire
Que de joi no m vire
E mon semblan no s'esclaire
Cui que l'auja dire,
Si qu'ades mi es vejaire
Qu'ai talen del dire.
Tam l'am de fin' amor
Que mantas vetz en plor,
Pero que melhor sabor
M'en an li sospire.

Messatgier vai e cor,
Digas à la gensor
La pena e la dolor
Qu'ieu trac e'l martire.

viernes, 2 de octubre de 2026

12. Bernardo di Ventadorn. Quan vei la laudeta mover

12. Bernardo di Ventadorn. *

Secondo il testo ricostituito dal Bartsch (Chrest. prov. p. 64).

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena se fa a ma.

Quan vei la laudeta mover
de joi sas alas contral rai,
que s' oblid' es laissa cazer
per la doussor qu'al cor li vai,
ailas, quals enveja m'en ve
de cui qu'eu veja jauzion!
meravilhas ai, quar desse
lo cors de dezirier nom fon.
d'amor, e tan petit en sai!
quar eu d'amar nom posc tener
celleis don ja pro non aurai;
tout m'a mon cor e tout m'a se
e mi mezeis e tot lo mon;
e quan sim tolc, nom laisset re
mas dezirier e cor volon.
Anc non agui de mi poder 
ni no fui meus deslor en sai, 
quem laisset en sos olhs vezer 
en un miralh que mout mi plai. 
miralhs, pos me mirei en te, 
m'an mort li sospir de preon; 
qu'aissim perdei cum perdet se
lo bels Narcisus en la fon.
De las domnas mi dezesper, 
jamais en lor nom fiarai, 
qu'aissi cum las solh captener, 
enaissi los descaptenrai:
pos vei que nulha pro nom te 
ves leis quem destrui em cofon, 
totas las dopt e las mescre, 
que ben sai qu'atretals se son.
D'aissos fai ben femna parer 
ma domna, per qu'eu l'o retrai, 
quar vol so qu'om no deu voler, 
e so qu'om li deveda fai.
cazutz sui en mala merce
et ai ben fait cum fols en pon, 
e no sai per que m'esdeve, 
mas quar trop pogei contra mon.
Merces es perduda per ver,
et eu non o saubi ancmai, 
quar cil que plus en degr' aver
non a ges, et on la querrai?
a, quan mal sembla, qui la ve, 
que aquest caitiu deziron, 
que ja ses leis non aura be, 
laisse morir que no l'aon.
Pos ab mi dons nom pot valer 
precs ni merces nil dreitz qu'eu ai, 
ni a leis no ven a plazer 
qu'eu l'am, jamais no loi dirai. 
aissim part de leis em recre: 
mort m'a e per mort li respon, 
e vau m'en, pos ilh nom rete,
faiditz en eissilh, no sai on.
Tristans, ges non auretz de me, 
qu'eu m'en vau caitius, no sai on:
de chantar me gic em recre,
e de joi e d'amor m'escon.

alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 11): Bernartz de Ventador si fo de Lemosin, del chastel de Ventador, de paubra generation, fils d'un sirven e d'una fornyeira, si con dis Peire d'Alvergne... mas de qui qu'el fos fils, Dieus li det bella persona & avinen, e gentil cor, don fo el comensamen gentilessa; e det li sen e saber e cortesia e gen parlar; & avia sotilessa & art de trobar bos motz e gais sons. et enamoret se de la vescomtessa de Ventador, moiller de son seignor. e Dieus li det tant de venturas per son bel captenement e per son gai trobar, qu'ella li volc ben outra mesura, que noi gardet sen ni gentilessa ni honor ni valor ni blasme, mas fugi son sen e seguet sa voluntat, si con dis n' Arnautz de Maruoill... mout duret lor amors longa sason enans quel vescoms s'en aperceubes. e quan s'en fo aperceubutz, mout fo dolens e tritz, e mes la vescomtessa soa moillier en gran tristessa & en gran dolor, e fez dar cumjat a Bernart de Ventador, qu'el issis de la sua encontrada. et el s'en issi e s'en anet en Normandia, a la dukessa, qu'era adonc domna dels Normans, & era joves e gaia e de gran valor... et ella lo receub con gran plaser e con grant honor, e fo mout alegra de la soa venguda e fetz lo seignor e maistre de tota la soa cort. et en aissi con el s'enamoret de la moillier de so seignor, en aissi s'enamoret de la duchessa, & ella de lui. lonc temps ac gran joia d'ella e gran benanansa, entro qu'ella tolc lo rei Enric d'Anglaterra per marit, e que lan mena outra lo bras de mar d'Angleterra, si qu'el no la vi mai ni so mesage; don el puois, de duol e de tristessa que ac de lei, si se fetz monges en l'abadia de Dalon & aqui persevera tro a la fin.
si se fetz monges en l'abadia de Dalon & aqui persevera tro a la fin.

jueves, 24 de septiembre de 2026

Vola, Volar, Vol, Volada, Volitar, Volatejar, Volateiar, Volatil, Volatilia, Volatiria, Volateria, Volatizia, Volatge, Volatgier, Volatjer, Envolar, Convolar

Vola, s. f., lat. vola, paume, dedans, creux de la main.
La vola, so es le clot de la palma.
Las volas de las mas.
Eluc. de las propr., fol. 48 et 17.
Le dedans, cela est le creux de la paume.
Les paumes des mains.

raguarria, cribasses

Volar, v., lat. volare, voler, se mouvoir en l'air par le moyen d'ailes.
Nuils auzels volar non auza
Sotz lui can vola.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Nul oiseau voler n'ose sous lui quand il vole.
- Sauter en l'air.
Que vas cel no volon tronso.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Que vers le ciel ne volent tronçons.
- Substantiv. Aile.
E 'ls volars loncx que 'l sobrebaton
De mieg pe, e la coa 'l passon.
Roman de Jaufre, fol. 89.
Et les ailes longues qui lui sur-battent de demi-pied, et la queue lui passent.
Part. prés. Si era auzels volans. Liv. de Sydrac, fol. 49.
S'il était oiseau volant.
CAT. ESP. Volar. PORT. Voar. IT. Volare. (chap. Volá : volo, voles, vole, volem o volam, voléu o voláu, volen; volat, volats, volada, volades; volaré; volaría; si yo volara.)

Oronetes van y venen, oronetes venen, van; enlocades de alegría, del seu vol no paren may.  Revolten los oms fullosos, volen per l´antic casal, y baixen a la fonteta, y pujen als campanás...  Oronetes, mes amigues, que la estiuada alegrau, ¡Oh! ¡quí puguere com vatres viure a plaé an esta Vall.

2. Vol, s. m., vol.
Loc. Las abelhas han majors les pes darries qu' els autres, per que plus apertament si levo de terra, quan prendo lor vol.
Eluc. de las propr., fol. 61.
Les abeilles ont plus grands les pieds derniers (de derrière) que les autres, pour que plus facilement elles se lèvent de terre, quand elles prennent leur 
vol.
CAT. Vol. ESP. Vuelo. PORT. Vôo. IT. Volo. (chap. Vol, vols.)

3. Volada, s. f., volée.
Volada d' austor.
Bertrand de Born: Rassa una jove.
Volée d'autour.
Loc. Estornelh, cuelh ta volada.
Marcabrus: Estornelh.
Étourneau, prends ta volée.
CAT. ANC. ESP. Volada. IT. Volata. (chap. Volada, volades.)

4. Volitar, v., lat. volitare, voleter, voltiger, voler.
Ayshi volita per l' ayre. Eluc. de las propr., fol. 250.
Ainsi voltige dans l'air.

5. Volatejar, Volateiar, v., voltiger, voleter, voler.
Un petit auzel... volateja... denant el. Eluc. de las propr., fol. 247.
Un petit oiseau... voltige... devant lui.
(chap. Volatejá, volatechá.)

6. Volatil, adj., lat. volatilis, volatile.
Substantiv. No sen brugir ni oler
Aquest malvais volatil. 
Marcabrus: Pus la.
Je ne sens bourdonner ni puer ce mauvais volatile.
CAT. ESP. (Volátil) PORT. Volatil. IT. Volatile. (chap. Volátil, volatils.)

7. Volatilia, Volatiria, Volateria, Volatizia, s. f., lat. volatilia, volatile, volaille.
Cantas manieyras son de volaterias?
El dimecres fes los peyssos e las volatizias.
Declaramens de motas demandas.
Combien sont de manières de volatiles? 
Le mercredi il fit les poissons et les volatiles.
Manta volatiria e peis de mar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.
Mainte volaille et poisson de mer.
Bel senher Dieus, per meravilla,
T' es sotz tos pes ta volatilia.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Beau seigneur Dieu, par merveille, t'est sous tes pieds ta volatile.
CAT. ESP. (Volatería) Volateria. (chap. Volatería, volateríes : muixons.)

Les olives 2, Los torts 1, ratera, trampa, ferro, cuc, oliva

8. Volatge, adj., volage, léger, changeant.
Fals, fenhedor, e de voler volatge.
Peyrols: D' un bon vers.
Faux, dissimulé, et en vouloir changeant.
Tro qu' ac ves mi cor volatge.
B. de Ventadour: La dossa votz.
Jusqu'à ce qu'elle eut envers moi coeur volage.

9. Volatgier, Volatjer, adj., volage, inconstant.
Engans es e cor volatgiers...
D' amic, quan sopart (se part) ni s desdui
De celui que l' es plus verais.
Gausserand de Saint-Leidier: Domna ieu vos.
C'est tromperie et coeur volage... d'ami, quand il se sépare et se détourne de celui qui lui est plus vrai.
Fora m capdels e guitz,
Si no fos tan volatjeira.
Giraud de Borneil: L' autr' ier.
Elle me serait chef et guide, si elle n'était pas si volage.

10. Envolar, v., lat. involare, dérober, enlever.
Li fraires d' ella si la feiren envolar al comte a sier Sordel. V. de Sordel.
Les frères d'elle ainsi la firent enlever au comte par le sieur Sordel.
La moiller d' un barbier, bella e jove, la qual envolet. 
La femme d'un barbier, belle et jeune, laquelle il enleva.
IT. Involare.

11. Convolar, v., lat. convolare, convoler, terme de jurisprudence.
Convola a segondas nossas. Fors de Béarn, p. 1087.
Convole à secondes noces.

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Venre, Vendre, divendres, Divenres, Vent, Ven, Ventada - Sobrevent, Sobreven

Venre, Vendre, s. m., lat. veneris, vendredi.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Jeudi, vendredi et samedi qui par les Juifs est célébrant (célébré). 
Sel c' al lairo perdonet, al saint vendre.
(chap. Aquell que al lladre va perdoná, lo divendres san.)
Un Troubadour Anonyme: Flors de paradis.
Celui qui au larron pardonna, au saint vendredi.
ESP. Viernes.

2. Divenres, s. m., vendredi.
Del benezeh divenres qu' el filh de Dieu sera mortz.
(chap. Del beneit divendres que lo fill de Deu sirá mort; divendres san.) 
Sera en terra lo divenres e 'l dissapte.
Liv. de Sydrac, fol. 136.
Du vendredi béni que le fils de Dieu sera mort.
Sera en terre le vendredi et le samedi.
ANC. FR. Et tant c'à un quaresme avint
Tout droit au jour du bon devenres.
Fabl. et cont. anc., t. I, p. 210.
Voyez Dia.
(chap. Divendres : día de Venus, veneris. Es un bon día pera enchampá alguna enfermedat venérea si se ix a rondá los pubs y discoteques.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

Vent, Ven, s. m., lat. ventus, vent.
Belh m' es quan lo vens m' alena
En abril, ans qu' intre mays.
Arnaud de Marueil: Bel m' es quan.
Il m'est beau quand le vent souffle vers moi en avril, avant qu'entre mai.
Falha m vens, quan serai sobre mar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 
Que le vent me manque, quand je serai sur mer.
Fig. El vens d' ergoil. Trad. de Bède, fol. 65.
(chap. Lo ven d'orgull; lo ven del nort, de Raimon, lo catalaniste dels pocs collons.)  
Le vent d'orgueil.
So son los XII vens de vana gloria. V. et Vert., fol. 9.
Ce sont les douze vents de vaine gloire.
Loc. Vogan a forza, et an bon vent. V. de S. Honorat.
Ils voguent à force, et ont bon vent.
Lor cenres gitad' al vent.
(chap. La seua sendra (gitada, tirada) aventada al ven.)
Le Comte de Foix: Frances a.
Leur cendre jetée au vent.
Trastotz los penderon al vent. V. de S. Honorat.
Tous ils les pendirent au vent.
Elh segles non es mas vent.
P. Vidal: Si m laissava.
Le siècle n'est que vent.
Flacs, avars, cor de ven.
P. Vidal: Dieus en sia.
Flasque, avare, coeur de vent.
Escars de fag e larcs de ven.
Alegret: Ara pareisson.
Avares de faits et généreux de vent.
Tot atressi com fortuna de ven
Que torba 'l mar, e fa 'ls peyssos gandir.
P. Cardinal: Tot atressi.
Tout pareillement comme coup de vent qui trouble la mer, et fait les poissons fuir.
- Gaz renfermé dans le corps, pet.
(chap. Gas tancat dins del cos, pet.)
Vol passar tan gen cors avinen
Ab vent de cul, en terra de Suria.
Le Comte de Provence: Amics.
Veut passer si gentil corps avenant avec vent de cul, en terre de Syrie.
Voyez Canon, Cor, Pols.
CAT. Vent. ESP. Viento. PORT. IT. Vento. (chap. Ven, vens.)

2. Ventada, s. f., ventée, coup de vent.
Aiga ni ventada de vens. Trad. de la règle de Ss. Benoît, fol. 2.
Eau et ventée de vent.
CAT. Ventada. (chap. Ventada, ventades; ventolina, ventolines; airegaz.)

Airegaz = Viento fuerte , en Torrevelilla  ven, ventolina a Beseit

3. Ventos, Ventuos, s. m., lat. ventosus, venteux.
Primavera humida et autom ventos... fai yvern ventos. Calendrier provençal.
(chap. Primavera humida y otoño ventós... fa hivern (o ivern) ventós.)
Printemps humide et automne venteux... fait hiver venteux.
- Qui cause des vents dans le corps.
Mel,... sa substancia,... quan es cruza,... es mot ventuoza et inflativa.
Eluc. de las propr., fol. 272.
Miel,... sa substance,... quand elle est crue,... est moult venteuse et gonflative. 
ANC. FR. Comme un venteux ballon de vague en vague saute.
Du Bartas, p. 398.
Non les fiers aquilons de leur venteuse haleine. Bertaut, p. 16.
CAT. Ventos. ESP. PORT. IT. Ventoso. (chap. Ventós, ventosos, ventosa, ventoses.)

4. Ventositat, Ventozitat, s. f., lat. ventositatem, ventosité.
Si de la plaga yeys ventositat. Trad. d'Albucasis, fol. 42.
(chap. Si de la llaga (ferida) ix ventosidat.)
Si de la plaie sort ventosité.
Ventozitat d' estomach. Eluc. de las propr., fol. 146.
(chap. Ventosidat d'estómec.) 
Ventosité d'estomac.
CAT. Ventositat. ESP. Ventosidad. PORT. Ventosidade. IT. Ventosità, ventositate, ventositade. (chap. Ventosidat, ventosidats; pet, pets; petera, peteres. Els pets o los pets va sé un grup de música catalá. Los integrans seguramen enteníen lo ocsitá, pero a escola no lo deuríen adependre.)



5. Ventar, v., venter, souffler.
Quan la doss' aura venta
De ves vostre pais.
B. de Ventadour: Quan la.
Quand la douce aure souffle devers votre pays.
(N. E. Este pais no se refería a los ficticios países catalanes. Ventadour o Ventadorn hablaba y escribía en plana lengua romana, occitano, chapurriau antiguo. Por supuesto, cualquier catalanoparlante podrá todavía comprender su lengua materna, la lengua de òc, Languedoc.)
Platz me...
... Dormir, quan venta ni trona.
(chap. M'agrade dormí cuan vente (fa ven) y trone. A mí, Moncho, tamé, com al monjo de Montaudon.)
Le Moine de Montaudon: Mout.
Me plaît... dormir, quand il vente et tonne.
- Jeter au vent.
(chap. Ventá; vore Ventadó.)
Que fon ars, e fos cenres, c' om lo pogues ventar.
Izarn: Diguas me tu.
Qui fût brûlé, et fût cendre, qu'on le pût jeter au vent.
Loc. O cremar o ventar el vent. V. et Vert., fol. 80.
(chap. O cremá o ventá al ven.)
Ou brûler ou jeter au vent.
- Vanner.
Ab las quals hom venta lo blat. Cartulaire de Montpellier, fol. 115.
(chap. En les cuals se vente lo blat : forca, forques.)
Avec lesquelles on vente le blé.
- Agiter l'air, battre des ailes.
Fig. Joan, l' aigla que tan fort ventava,
Es gran tesaur que mena en Lombardia
L' emperaire.
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Jean, l'aigle qui si fort battait des ailes, c'est grand trésor que mène en Lombardie l'empereur.
Part. pas. Cant es batut, se deu ventar, e ventat, belament porgar.
Leys d'amors, fol. 36.
(chap. Cuan es batut, se deu ventá, y ventat, bellamen porgá : purgá : llimpiá de grapisos o grapissos, tochets, etc.)
Quand il est battu, il se doit venter, et venté, bellement purifier.
ANC. FR. Li vent à venter si forment que il arrachoit les paveillons.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 192.
Et arder en feu, é poiz venter en cendre. Roman de Rou, v. 4228.
CAT. ESP. PORT. Ventar. IT. Ventare. (chap. Ventá : vento, ventes, vente, ventem o ventam, ventéu o ventáu, venten; ventat, ventats, ventada, ventades; ventaré en lo ventadó (les olives); ventaría; si yo ventara lo pallús mesclat en lo gra.)

6. Ventalh, Ventaylh, s. m., ventilateur, éventail.
Pulmo es ventalh del cor.
Eventar... com un ventaylh per mitigar sa granda calor.
Eluc. de las propr., fol. 51 et 105.
Le poumon est le ventilateur du coeur.
Éventer... comme un ventilateur pour mitiger sa grande chaleur.
CAT. Ventall. ESP. Ventalle (abanico). IT. Ventaglio. (chap. Ventall pera avivá lo foc, ventalls; abanico, abanicos, v. abanicá, abanicás; ventiladó, ventiladós.)

batre 3

7. Ventalha, s. f., ventaille, visière, espèce de soupape placée devant la bouche, et qu'on relevait pour respirer.
Desarmatz, fo de peior merce
Que quant el cap ac la ventalha mesa.
Bertrand de Born le fils: Pois sai.
Désarmé, il fut de pire merci que quand au chef il eut la ventaille mise.
Ab ventalha
Ampla pels muscles sus.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Avec ventaille ample par dessus les épaules.
ANC. FR. Il mit le heaume ou chief sans lasser la ventaille.
Hist. de Gérard de Nevers, part. II, p. 60.
CAT. ESP. Ventalla. IT. Ventaglia. (chap. Ventalla, ventalles de una armadura; com una visera, viseres pera la boca.)

8. Ventilar, v., lat. ventilare, agiter, débattre.
Fig. Las causas et questions que si ventilan en las cors.
(chap. Les coses y cuestions que se ventilen a les corts.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 11.
Les causes et questions qui se débattent dans les cours.
ANC. FR. Et les enseignes de cendal venteler.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 58.
CAT. ESP. PORT. Ventilar. IT. Ventilare. (chap. Ventilá : ventilo, ventiles, ventile, ventilem o ventilam, ventiléu o ventiláu, ventilen; ventilat, ventilats, ventilada, ventilades; ventilaré; ventilaría; si yo ventilara. Dixá entrá aire o ven a una habitassió, casa; ventilá una cuestió a la cort, a un juissi.) 

9. Ventosa, Ventoza, s. f., ventouse.
Las ventosas atyro 'l sanc. Eluc. de las propr., fol. 51.
(chap. Les ventoses atrauen la sang o sanc.)
Les ventouses attirent le sang.
L' art de surgaria et de fleuvatomia et de ventosas.
Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 437.
L'art de chirurgie et de phlébotomie et des ventouses.
CAT. ESP. PORT. IT. Ventosa. (chap. Ventosa, ventoses.)

10. Ventozaire, Ventozador, s. m., ventouseur, celui qui applique les 
ventouses.
Cove que comandes al ventozador que no prema la sua ma.
Trad. d'Albucasis, fol. 54.
Il convient que tu commandes au ventouseur qu'il ne comprime pas la sienne main.
(chap. Ventosadó : aquell que aplique les ventoses, ventosadós, ventosadora, ventosadores.)

11. Ventozacio, s. f., ventousation, action de poser des ventouses.
De ventozacio, et de las qualitatz de uzar de aquelas. Trad. d'Albucasis, fol. 54.
De ventousation, et des qualités d'user de celles-là.
(chap. Ventosassió, ventosassions : acsió de ficá o posá les ventoses.)

12. Ventozar, v., ventouser, appliquer des ventouses.
Part. pas. Una ventoza am la qual es ventozat. Trad. d'Albucasis, fol. 54.
(chap. Una ventosa en la cual es ventosat.)
Une ventouse avec laquelle il est ventousé.
(chap. Ventosá : ficá o posá ventoses; ventosat, ventosats, ventosada, ventosades; no confondre o confundí en ben tossat, cuan te tosse un borrego com Juaquín Monclús per detrás, a traissió.)

13. Ventailli, s. m., du lat. ventilabrum, van.
Lo ventailli, lo qual es en la soa man. Doctrine des Vaudois.
Le van, lequel est en la sienne main.
(chap. Pala de ventá o aventá al ven la palla pera separá lo gra, que pese mes.)

14. Eventament, s. m., ventilation. 
Per eventament sa complexio pren bona dispozicio. Eluc. de las propr., fol. 53.
Par ventilation sa complexion prend bonne disposition.

15. Esventar, Eventar, v., rafraîchir, éventer, faire du vent, souffler.
No t' esventar pas a tot vent. Trad. de Bède, fol. 73.
Ne pas t'éventer à tout vent.
La cordial calor si eventa.
Vent boreal... eventan, dona freior.
Eluc. de las propr., fol. 53 et 133.
La cordiale chaleur s'évente.
Vent boréal... en soufflant, donne froidure.
ANC. FR.
Un doux zéphyre esvante noz beaux champs. 
Scévole de Sainte-Marthe, fol. 64.
ANC. CAT. Esventar. IT. Sventare. (chap. Bufá lo ven, fé ven.)

16. Sobrevent, Sobreven, s. m., sur-vent, vent-arrière.
Be m' a lonc temps menat ab fort aura
Ma bon' amors, co fai naus sobrevens.
Le Moine de Foissan: Be m' a lonc.
Bien m'a longtemps mené avec forte aure mon bon amour, comme fait vaisseau le vent-arrière.
CAT. Sobrevent. IT. Sopravvento. (chap. Sobrevén, sobrevens : ven de popa.)

Lo agüelo y lo Mar.

viernes, 7 de agosto de 2026

Traititz, Trama, Tranquillitat, Tranquilitat, Trantol, Trap, Destrapar, Trapa, Atrapar

Traititz, adj., bien fait, régulier.
Quan vei vostre bel nas traititz
E 'ls cils gignosetz e petitz.
Folquet de Romans: Domna ieu.
Quand je vois votre beau nez bien fait et les cils délicats et minces.
ANC. FR. Et si n'ot pas nés d'Orlenois,
Ainçois l'avoit lonc et traitis,
Iex vairs, rians, soreis votis.
Roman de la Rose, v. 1201.

Silvia Dilla Vidal; Quan vei vostre bel nas traititz E 'ls cils gignosetz e petitz.

Trama, s. f., lat. trama, trame.
Voyez Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.
Aiatz an fil dins remenat
De trama, e d' aital mezura
Qu' en poscatz far al col sentura.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ayez un fil de trame ramené dedans, et de telle mesure que vous en puissiez faire ceinture au cou.
CAT. ESP. PORT. IT. Trama. (chap. Trama, trames.)

Biblioteca valenciana, tomo 2, Gregorio Mayans Siscar

Tranquillitat, Tranquilitat, s. f., lat. tranquillitatem, tranquillité.
De la tranquilitat de nostre ryalme. Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
(chap. De la tranquilidat de nostre regne o reino.)
De la tranquillité de notre royaume.
Fos hom de gran tranquillitat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 32.
Fut homme de grande tranquillité.
CAT. Tranquilitat. ESP. Tranquilidad. PORT. Tranquilidade. IT. Tranquilità, tranquilitate, tranquilitade. (chap. Tranquilidat, tranquilidats; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles; v. tranquilisá, tranquilisás : yo me tranquiliso, tranquilises, tranquilise, tranquilisem o tranquilisam, tranquiliséu o tranquilisáu, tranquilisen; tranquilisat, tranquilisats, tranquilisada, tranquilisades; tranquilisaré; tranquilisaría; si yo me tranquilisara.)

Trantol, s. m., balancement, agitation.
Amors en ayssi, tot dia,
En aquest trantol me te. 
Leys d'amors, fol. 27.
Amour par ainsi, tout le jour, dans ce balancement me tient.
(N. E. Raynouard no encontró trontollar)
//
TRONTOLLAR v. (DCVB)
|| 1. intr. Moure's d'un costat a l'altre una cosa poc segura, que no s'aguanta bé; cast. oscilar, traquear, traquetear. I sota els peus trontolla lo món d'on som pubills, Atlàntida iii. La porta de l'escala trontollà una estona, Pons Com an. 17. Alguns borratxons de la vigilia van alçar-se trontollant amb les cames poc segures, Caselles Mult. 138. El sostre trontolla y el mur s'estremeix, Ruyra País pler 63.
a) fig. Que vulla exalsar la ley chrestiana | qui va trontollant per desordes grans, Jaume d'Olesa (ap Bover Bibl. ii, 15). El sansimonianisme trontolla d'aquest fet, Oliver Obres, i, 197.

|| 2. intr. Fer soroll com de cosa remoguda violentament; cast. retemblar. L'esquerdat trontollar dels trons, Pous Empordà 35.

|| 3. tr. Atordir amb excés de soroll o de moviment repetit; cast. aturdir, marear. Mentres la terra trontollen | vents y pluja, llamps y trons, Llorente Versos 152. La tartana... a tombollons fa cap al Port, a on baixen los trontollats passatjés, Moreira Folkl. 220.
Fon.: tɾuntuʎá, tɾuntuјá (or.); tɾontoʎá (occ.); tɾontoʎáɾ (val.); tɾantoʎá (Tortosa, Maestrat).
Var. form.: atrontollar. Aquesta forma l'hem vista usada només per Joaquim Ruyra, amb un significat que sembla esser ‘oprimir’: El cor se li atrontollava i se li omplia d'una angúnia estranya, Ruyra Pinya, ii, 157; Atrontollant-se-li l'alè, va rompre a plorar a mars desfetes, ibid. 229.
Etim.: onomatopeia del soroll de cosa que oscil·la violentament.
//


Trap, s. m., tente, pavillon, baraque.
Quan lay aura son trap tendut.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Quand là il aura son pavillon tendu.
Tendas e traps desplegar.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Tentes et pavillons déployer.
Loc. Ades tendes vostre trap 
Lai on sentes taverna.
T. de G. Rainols d'Apt et de G. Magret: Maigret.
Incessamment vous tendez votre tente là où vous sentez taverne.
- Demeure, habitation.
Ja per negu no m partrai de son trap.
Raimond de Miraval: Selh que joys.
Jamais pour nul je ne me départirai de sa demeure.
Encaras mens cre que ses dan escap
Qui vil femna acolh dins en son trap.
Serveri de Girone: A greu pot.
Encore moins je crois qu'il échappe sans dommage celui qui accueille vile femme dans sa demeure.
ANC. FR. Maint riche tref et maint paveillon. Villehardouin, p. 30.
Dedenz le tref fu la pucele. Marie de France, t. I, p. 210.
(chap. Tenda, tendes (de campaña, campamén, acampá); barraca, barraques; pabelló, pabellons.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

2. Destrapar, v., détendre, reployer.
Si fan destrapar los traps e 'ls pabalhos. Guillaume de Tudela.
Ils font détendre les tentes et les pavillons.
- Débander. 
Piereras far destrapar e destendre.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Pierriers faire débander et détendre.
ANC. FR. Ceste passion est tellement entrée et enclavée en rostre âme, que nous ne nous en pouvons destrapper.
(chap. Despará, una tenda, la taula; arreplegá; arretirá.)
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 184.
3. Trapela, s. f., tente, pavillon.
Anem tendre la trapela. Leys d'amors, fol. 32.
Allons tendre la tente.

Trapa, s. f., trappe, piége, trébuchet.
Aissi tendon lur trapa.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Ainsi ils tendent leur piége.
Fig. A mala trapa
Es lo mons cazutz.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
En mauvaise trappe est le monde tombé.
CAT. Trapa. ESP. Trampa. PORT. Trapa. (chap. Trapa, trapes; trampa, trampes.)

Les olives 2, Los torts 1, ratera, trampa, ferro, cuc, oliva

2. Atrapar, v., attraper, saisir, prendre.
Quar es tan arditz, prec Dieu que no m' atrap.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Parce qu'il est si hardi, je prie Dieu qu'il ne m'attrape pas.
ANC. FR. Et li rendu l'ont atrapé
Qui l'ont moult durement frapé.
Roman du Renart, t. 1, p. 258.
Euripide fut mangé des chiens, Milon Crotoniate des bestes sauvages, ayant les mains attrapées dans les éclats d'un arbre qu'il s'estoit esforcé de rompre.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 158.
CAT. Atrapar. ESP. Atrampar (Atrapar). IT. Attrapare. (chap. Atrapá, pessigá, enchampá, agarrá, pendre, ficá trampes, cassá en una ratera, o en la lloseta y culla. Yo atrapo, atrapes, atrape, atrapem o atrapam, atrapéu o atrapáu, atrapen; atrapat, atrapats, atrapada, atrapades; atraparé; atraparía; si yo atrapara un onso en un llas.)

lloseta, culla