jueves, 24 de septiembre de 2026

Vola, Volar, Vol, Volada, Volitar, Volatejar, Volateiar, Volatil, Volatilia, Volatiria, Volateria, Volatizia, Volatge, Volatgier, Volatjer, Envolar, Convolar

Vola, s. f., lat. vola, paume, dedans, creux de la main.
La vola, so es le clot de la palma.
Las volas de las mas.
Eluc. de las propr., fol. 48 et 17.
Le dedans, cela est le creux de la paume.
Les paumes des mains.

raguarria, cribasses

Volar, v., lat. volare, voler, se mouvoir en l'air par le moyen d'ailes.
Nuils auzels volar non auza
Sotz lui can vola.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Nul oiseau voler n'ose sous lui quand il vole.
- Sauter en l'air.
Que vas cel no volon tronso.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Que vers le ciel ne volent tronçons.
- Substantiv. Aile.
E 'ls volars loncx que 'l sobrebaton
De mieg pe, e la coa 'l passon.
Roman de Jaufre, fol. 89.
Et les ailes longues qui lui sur-battent de demi-pied, et la queue lui passent.
Part. prés. Si era auzels volans. Liv. de Sydrac, fol. 49.
S'il était oiseau volant.
CAT. ESP. Volar. PORT. Voar. IT. Volare. (chap. Volá : volo, voles, vole, volem o volam, voléu o voláu, volen; volat, volats, volada, volades; volaré; volaría; si yo volara.)

Oronetes van y venen, oronetes venen, van; enlocades de alegría, del seu vol no paren may.  Revolten los oms fullosos, volen per l´antic casal, y baixen a la fonteta, y pujen als campanás...  Oronetes, mes amigues, que la estiuada alegrau, ¡Oh! ¡quí puguere com vatres viure a plaé an esta Vall.

2. Vol, s. m., vol.
Loc. Las abelhas han majors les pes darries qu' els autres, per que plus apertament si levo de terra, quan prendo lor vol.
Eluc. de las propr., fol. 61.
Les abeilles ont plus grands les pieds derniers (de derrière) que les autres, pour que plus facilement elles se lèvent de terre, quand elles prennent leur 
vol.
CAT. Vol. ESP. Vuelo. PORT. Vôo. IT. Volo. (chap. Vol, vols.)

3. Volada, s. f., volée.
Volada d' austor.
Bertrand de Born: Rassa una jove.
Volée d'autour.
Loc. Estornelh, cuelh ta volada.
Marcabrus: Estornelh.
Étourneau, prends ta volée.
CAT. ANC. ESP. Volada. IT. Volata. (chap. Volada, volades.)

4. Volitar, v., lat. volitare, voleter, voltiger, voler.
Ayshi volita per l' ayre. Eluc. de las propr., fol. 250.
Ainsi voltige dans l'air.

5. Volatejar, Volateiar, v., voltiger, voleter, voler.
Un petit auzel... volateja... denant el. Eluc. de las propr., fol. 247.
Un petit oiseau... voltige... devant lui.
(chap. Volatejá, volatechá.)

6. Volatil, adj., lat. volatilis, volatile.
Substantiv. No sen brugir ni oler
Aquest malvais volatil. 
Marcabrus: Pus la.
Je ne sens bourdonner ni puer ce mauvais volatile.
CAT. ESP. (Volátil) PORT. Volatil. IT. Volatile. (chap. Volátil, volatils.)

7. Volatilia, Volatiria, Volateria, Volatizia, s. f., lat. volatilia, volatile, volaille.
Cantas manieyras son de volaterias?
El dimecres fes los peyssos e las volatizias.
Declaramens de motas demandas.
Combien sont de manières de volatiles? 
Le mercredi il fit les poissons et les volatiles.
Manta volatiria e peis de mar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.
Mainte volaille et poisson de mer.
Bel senher Dieus, per meravilla,
T' es sotz tos pes ta volatilia.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Beau seigneur Dieu, par merveille, t'est sous tes pieds ta volatile.
CAT. ESP. (Volatería) Volateria. (chap. Volatería, volateríes : muixons.)

Les olives 2, Los torts 1, ratera, trampa, ferro, cuc, oliva

8. Volatge, adj., volage, léger, changeant.
Fals, fenhedor, e de voler volatge.
Peyrols: D' un bon vers.
Faux, dissimulé, et en vouloir changeant.
Tro qu' ac ves mi cor volatge.
B. de Ventadour: La dossa votz.
Jusqu'à ce qu'elle eut envers moi coeur volage.

9. Volatgier, Volatjer, adj., volage, inconstant.
Engans es e cor volatgiers...
D' amic, quan sopart (se part) ni s desdui
De celui que l' es plus verais.
Gausserand de Saint-Leidier: Domna ieu vos.
C'est tromperie et coeur volage... d'ami, quand il se sépare et se détourne de celui qui lui est plus vrai.
Fora m capdels e guitz,
Si no fos tan volatjeira.
Giraud de Borneil: L' autr' ier.
Elle me serait chef et guide, si elle n'était pas si volage.

10. Envolar, v., lat. involare, dérober, enlever.
Li fraires d' ella si la feiren envolar al comte a sier Sordel. V. de Sordel.
Les frères d'elle ainsi la firent enlever au comte par le sieur Sordel.
La moiller d' un barbier, bella e jove, la qual envolet. 
La femme d'un barbier, belle et jeune, laquelle il enleva.
IT. Involare.

11. Convolar, v., lat. convolare, convoler, terme de jurisprudence.
Convola a segondas nossas. Fors de Béarn, p. 1087.
Convole à secondes noces.