Mostrando las entradas para la consulta antics ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta antics ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de agosto de 2026

Trapenar, Tras, Trassa, Estraissa, Retrah, Retrag, Atras, Detras, Trasmeliar, Trau, Travar - Tregan

Trapenar, v., s'évanouir, chanceler.
Al premier uc
Trapenar sa valensa.
Sordel: Non pueis mudar.
Au premier cri sa vaillance s'évanouir.
ANC. ESP. Traspellar. IT. Trapelar.

Tras, s. m., trace.
Voyez Denina, t. III, p. 83.
Greu i ve pas, cami, tras ni esclaus.
Serveri de Girone: A greu pot.
Difficilement y voit passage, chemin, trace ni vestige.

2. Trassa, s. f., trace.
Tot segrai trassa
Dels pus avinens.
G. Riquier: En re.
Entièrement je suivrai la trace des plus avenants.
Fig. Tant seguetz trassa 
D' aquest lengier chantars, 
G. Riquier: A Sant Pos, 
Tant vous suivez la trace de ce léger chanter.
CAT. Trassa. ESP. Traza. IT. Traccia. (chap. Trassa, trasses; trassada, trassades; trassa : maña. No tens trassa pera cuiná.)

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau

3. Estraissa, s. f., trace, vestige.
Ab grant trebalia, trobaras l' estraissa.
Segre las estraissas dels majors.
(chap. Seguí les trasses dels majós.)
Trad. de Bède, fol. 38 et 7.
Avec grand tourment, tu trouveras la trace.
Suivre les traces des plus grands.

4. Retrah, Retrag, s. m., du lat. retractus, récapitulation, récrimination, bavardage.
Apres venon retragz, quan l' us retras al autre sas vergonhas.
Mesclas e bregas, retrah, contensos et omicidis. 
V. et Vert., fol. 25 et 22.
Après viennent les récriminations, quand l'un reproche à l'autre ses vergognes. 
Brouilleries et rixes, récriminations, contestations et homicides.
CAT. ESP. (Retracto) PORT. Retrato. (chap. Retracte, retractes; recapitulassió, recapitulassions; recriminassió, recriminassions.)

5. Retrassar, v., récapituler, récriminer, reprocher, retracer, raconter.
Quan l' un retras al autre sas vergonhas. V. et Vert., fol. 25.
(chap. Cuan la un (li) reproche al atre ses (les seues) vergoñes.)
Quand l'un reproche à l'autre ses vergognes.
(chap. Retractá, retractás; recriminá; recapitulá; reprochá.)

Tras, prép., du lat. retro, derrière.
Ab aitan un nain issi,
Que estava tras un boison.
Roman de Jaufre, fol. 12.
En même temps un nain sortit, qui était derrière un buisson.
Li an sos huelhs bendatz,
E las mas tras lo dos estreytamen liatz.
Roman de Fierabras, v. 2962.
Lui ont ses yeux bandés, et les mains derrière le dos étroitement liées. 
Adv. comp. Avetz tan de mal pres
Aras e d' aissi en tras.
Garins d'Apchier: Cominal. 
Vous avez pris tant de mal maintenant et d'ici en arrière.
CAT. ESP. PORT. Tras. IT. Tra.

2. Atras, adv., arrière, en arrière.
Si per so vauc atras o avan.
P. Cardinal: Totz temps.
Si pour cela je vais arrière ou avant.
Vertatz es atras tirada,
E messonja enantida.
G. Riquier: Vertatz es.
Vérité est tirée en arrière, et mensonge honoré.
CAT. ESP. (Atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás.)

3. Detras, prép., derrière.
Detras l' autar de Nostra Dona. Philomena.
(chap. Detrás del altá de Nostra Dona.)
Derrière l'autel de Notre-Dame.
Adv. El lo portet detras. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 112.
(chap. Ell lo va portá detrás.)
Il le porta derrière.
Adv. comp. Dessus e dessotz, denan detras. V. et Vert., fol. 59.
(chap. Damún y daball, dabán detrás.)
Dessus et dessous, devant derrière.
Tal li det per detras qu' en terra l' a tombat. Roman de Fierabras, v. 4092.
Tel (coup) il lui donna par derrière qu'à terre il l'a tombé.
Loc. Quant er so denan detras.
Garins d'Apchier: Cominal.
Quand il sera ce devant derrière.
CAT. ESP. (Detrás) PORT. Detras. IT. Dietro. (chap. Detrás.)

4. Trasmeliar, v., troubler.
Part. pas. M' en vau trasmeliatz,
Pessieus, cossiros e marritz.
Amanieu des Escas: A vos qu' ieu. 
Je m'en vais troublé, pensif, soucieux et marri.

Trau, s. m. et f., lat. trabs, poutre, solive.
E 'n fon levatz el trau qu' er' en la fanha.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Et il en fut levé à la poutre qui était dans la fange.
Prov. En l' autrui oill sabon pel descobrir,
E non senton la trau qu' en lor oill an.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
En l'oeil d'autrui savent poil découvrir, et ne sentent pas la poutre que dans leur oeil ils ont.
ANC. FR. Porquoi vois-tu un festu en le oel toun frère, et ne veis un tréef en toen oel? Trad. de l'Évangile de S. Mathieu, ch. VII, vers. 3.
Alors les trabs et les chevrons de la maison et aussi les pierres se commencèrent incontinent à désassembler.
Hist. de Giglau et de Geoffroi.
ESP. Trabe. PORT. IT. Trave. (chap. Viga, vigues; barró, barrons; llumera, llumeres.)

esgorfa, algorfa, desván, buhardilla, tejado, teulada, tellat, pergola

2. Travar, v., entraver, attacher, unir.
Fig. Ges bos sens no us trava.
G. Riquier: D' Astarac.
Point bon sens ne vous attache.
CAT. ESP. Trabar. PORT. Travar. (chap. Trabá.)

3. Traut, Trahut, Trau, s. m., embarras, bagage. 
Remas ins el camp trastotz lo lor trautz.
Ditz lor que companho que defors son ichu
E mo senher Bochartz an perdu lor trau.
Guillaume de Tudela.
Reste dans le camp tout le leur bagage.
Leur dit que les compagnons qui dehors sont sortis et mon seigneur Bochard ont perdu leur bagage.
- Train, convoi.
Per aver companhia gran, 
Gran trahut e gran mazan.
Brev. d'amor, fol. 121.
Pour avoir compagnie grande, grand train et grande magnificence.

4. Entravar, v., entraver, enchaîner, mettre des entraves
Entravatz lo coma caval.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Entravez-le comme cheval.
Fig. Si m pren mi dons e m' entrava
Tot als sieus comans.
Rambaud d'Orange: Aras no siscla.
Ainsi me prend ma dame et m'enchaîne tout à ses ordres.
Le mot français entraves a été forme du roman Trau, qui a fourni entravar: 
on mettait les jambes des prisonniers dans des ouvertures faites à des poutres, Traus, qu'on resserrait et rapprochait de manière qu'ils ne pouvaient plus se déplacer.
Victi carceris... trabes illa quæ victorum pedes coarctabat, repulsis obicibus, scinditur media, confractisque catenis omnes pariter dissolvuntur.
Gregor. Turon. V. Patrum. - Vita S. Gregorii ep. ling. act. SS. 4 januarii, t. I, p. 169.

Trauc, s. m., trou.
Ieu non lur puesc lur traucs omplir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Je ne leur puis leurs trous remplir.
Compliro lo trauc de la coronda,... pueys clausero lo trauc. Philomena.
Ils remplirent le trou de la colonne... puis fermèrent le trou.
ANC. FR. Soris ki n'a c'un trau poi dure. Lai d'Ignaurès, p. 19.
ANC. CAT. Troc.

2. Traucar, Trauquar, v., trouer, percer, ouvrir, pénétrer.
Escutz traucar e desguarnir.
Bertrand de Born: Be m play lo.
Écus trouer et dégarnir.
Traucar murs nous et anticx.
(chap. Foradá (trabucá, obrí, penetrá) muros nous y antics.)
Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.
Percer murs neufs et antiques.
Lo gran evesques, lo cal trauquet los cels.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Le grand évêque, lequel ouvrit les cieux.
Fig. Dolor lur traucava 'l cor. Passio de Maria.
La douleur leur pénétrait le coeur.
Part. pas. Per mas e per pes clavellatz,
Lo cap encli, traucatz lo latz.
Passio de Maria.
Par mains et par pieds cloué, le chef incliné, le côté percé.

3. Traucable, adj., incisif.
Fig. Paraula de Dieu es viva... e plus traucabla de tot glazi.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
La parole de Dieu est vive... et plus incisive que tout glaive.

4. Trauquilos, adj., plein de trous.
Fromage... sec, dur, trauquilos. Eluc. de las propr., fol. 275.
(chap. Formache... sec, du, foradat - ple de forats.)
Fromage... sec, dur, plein de trous.

  quera, querat, querada, carcoma, corcó, corcat

5. Trauquilhar, v., trouer, percer de trous.
Part. pas. Mens mal es fromagge be calcat qu' espongios o trauquilhat.
Eluc. de las propr., fol. 275.
Moins mauvais est fromage bien pressé que spongieux ou percé de trous.

6. Travel, s. m., tarière. 
Travels et autres istrumens de carpentaria. Eluc. de las propr., fol. 12.
Tarières et autres instruments de charpenterie.

Taravel, s. m., du lat. terebra, tarière, trépan.

7. Travelhar, v., transpercer, traverser, déborder.
Fig. Tant l' am q' el cors me travelha.
P. Bremond Ricas Novas: Pois lo bels.
Tant je l'aime que le coeur me transperce.

Trefas, adj., trompeur, perfide, moqueur, railleur.
Ab totz los reys de Crestias
Se combatra ab sos trefas
Andolozitz et Arabitz.
Gavaudan le Vieux: Senhors.
Avec tous les rois de Chrétiens il se combattra avec ses perfides Andalous et Arabes.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vous êtes fausse et perfide.
ESP. Trefe. 

Lo reguer, lo pena de Marcel, Markel Bringuè, Marcel Pena, pro etarra, Bildu, EH Bildu, catalaniste, aragonés, de La Litera, La Llitera

2. Trefanet, adj. dim., imposteur, trompeur, railleur, moqueur.
Subst. E 'ls trefanetz menut vestitz,
Que Dieu ni lei ni ben non an.
Giraud de Borneil: En honor Dieu.
Et les trompeurs vêtus menu, qui Dieu ni loi ni bien n'ont.

3. Trefart, adj., trompeur, traître, moqueur, railleur.
Om no deu appelar lo rei trefart.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.
On ne doit pas appeler le roi traître.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

4. Trefanar, v., railler, se moquer, trahir.
Jovens funei' e trefana. 
Marcabrus: El mes quan.
Jeunesse trompe et se moque.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

Trega, Tregua, Treva, Trev, s. f., trêve, repos.
Voyez Denina, t. I, p. 398; t. III, p. 85.
E m plai quan la trega es fracha.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Et me plaît quand la trêve est rompue.
Que n' esfrangna la tregua.
Sail de Scola: Gran esfortz.
Que j'en rompe la trêve.
La maire Deu nos en fetz patz e treva.
Aimeri de Bellinoy: Cant es d' amor.
La mère de Dieu nous en fit paix et trêve.
Loc. Non aura ni fi ni treva. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
N'aura ni fin ni trêve.
Ab mi non auretz trev ni fi.
Raimond l'Écrivain: Senhors l' autr' ier.
Avec moi vous n'aurez trêve ni fin.
CAT. ESP. Tregua. PORT. Tregoa. II. Tregua, triegua. (chap. Tregua, tregües.)

2. Trevar, v., avoir trêve, faire paix.
Val ben tan totz hom qu' ab elhas treva. 
Aimeri de Bellinoy: Cant es d' amor. 
Vaut bien autant tout homme qui avec elles fait paix.

3. Entregar, Entreguar, Entreugar, v., avoir trêve, faire paix.
Gerra m play ses jamais entreugar.
Blacasset: Gerra mi play.
Guerre me plaît sans jamais avoir trêve. 
Part. pas. Ab Franceis non an ges entregat.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Avec les Français ils n'ont point fait paix.
IT. Intreguare. 

4. Entregamen, s. m., trêve, paix, repos, suspension d'armes.
Cesta fai de las guerras fis et entregamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Celle-ci fait des guerres fins et trêves.
ANC. CAT. Entregament. ESP. Entregamiento. (chap. Entreguamén, entreguamens; pau o pas, paus.)

Tregan, s. m., goujon
Dels peisonetz c' om tot l' an pren,
Que an nom trochas o tregans.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des petits poissons qu'on prend toute l'année, qui ont nom loches ou goujons.

martes, 23 de junio de 2026

Stranguria, Stridor, Stupor, Suagra, Suau, Suberna, Suberstition, Sublimitat

Stranguria, s. f., lat. stranguria, rétrécissement du canal de l'urètre,
rétention d'urine.
Engendra si stranguria talment que hom urina dificilment.
Val contra calhau et stranguria. 
Eluc. de las propr., fol. 95 et 200. 
S'engendre rétention d'urine tellement qu'on urine difficilement. 
Vaut contre cailloux et rétention d'urine. 
IT. Stranguria. (chap. Estrangulassió del canal de la uretra.)

Stridor, s. f., lat. stridor, strideur, bruit aigre.
Fa stridor per razo de sa siccitat et dureza. Eluc. de las propr., fol. 183.
Fait strideur par raison de sa siccité et dureté.
ESP. PORT. Estridor. IT. Stridore. (chap. Estridó, estridós: classe de brugit o crit.)

Stupor, s. f., lat. stupor, stupeur, engourdissement, insensibilité.
Stupor,... es una sompnolencia aysshi que hom vol dormir.
Stupor, dizem que es admiracio de cauza novela.
Eluc. de las propr., fol. 81.
Stupeur,... c'est une somnolence ainsi qu'on veut dormir.
Stupeur, nous disons que c'est admiration de chose nouvelle.
Cauterizacio de stupor. Trad. d'Albucasis, fol. 11. 
Cautérisation d'engourdissement.
ESP. PORT. Estupor. IT. Stupore. (chap. Estupor, estupors.)

sompo, sompa, assompat, assompada, estupor, estupors

2. Stupefar, v., lat. stupefacere, stupéfier, engourdir.
Part. pas. La camba es stupefacta.
Las sieuas mas ja mollificadas e stupefaytas.
Trad. d'Albucasis, fol. 62.
La jambe est engourdie.
Les siennes mains déjà amollies et engourdies. 
IT. Stupefare. (chap. adj. estupefacto o estupefacte, estupefactos o estupefactes, estupefacta, estupefactes.)

Suagra, s, f., suagre, goutte aux mains.
Si las dolors so en las mas tam solament, es apelada suagra.
Trad. d'Albucasis, fol. 10.
Si les douleurs sont dans les mains tant seulement, elle est appelée suagre.
(chap. Suagra, suagres, la enfermedat de gota a les mans.)

Suau, adj., lat. suavis, suave, agréable, doux, tranquille.
Dolz e suaus es plus que bresca.
(chap. Dols y suau es mes que bresca - mel en la sera.)
Est doux et suave plus que gaufre.
Fig. Degran estar suau.
Bertrand de Born: Ges de disnar.
Devraient être tranquilles.
Esdeveno suau e pasible. Liv. de Sydrac, fol. 42.
Ils deviennent doux et paisibles.
Tan m' es l' espers per vos dous e suaus.
Arnaud de Marueil: Us joys.
Tant m'est l'espoir par vous doux et suave.
Adv. El gent parlar ab que suau m' atrays.
B. de Ventadour: Quan la.
Le gentil parler avec quoi elle m'attire agréablement.
ANC. FR. Tost fu li gorpil endormiz,
Car moult estoit soef ses liz.
Roman du Renart, t. III, p. 301. 
Choisissent... les belles et odorantes fleurs et herbes, en tissent et composent un ouvrage qui est bien souef à sentir. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. I, p. 165. 
Tot belement et tot soef.
Roman du Renart, t. III, p. 286.
CAT. Suau. ESP. PORT. Suave. IT. Soave. (chap. Suau, suaus; suave, suaves; suavet, suavets, suaveta, suavetes; Brandy Suau, de Mallorca.)

OBRAS RIMADAS DE  RAMON LULL,  ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, PUBLICADAS POR PRIMERA VEZ CON UN ARTÍCULO BIOGRÁFICO, ILUSTRACIONES Y VARIANTES, Y SEGUIDAS DE UN GLOSARIO DE VOCES ANTICUADAS POR GERÓNIMO ROSSELLÓ.  PALMA.  IMPRENTA DE PEDRO JOSÉ GELABERT. AÑO 1859.

2. Suavet, adv. dim., suavement, agréablement, doucement, tranquillement. 
Mais vueill aver jauzimen
Tot suavet e ses bruda.
T. de Blacas et de Rambaud: Raymbaut.
Davantage je veux avoir jouissance tout tranquillement et sans bruit.
ANC. FR. Alons-nos ent le petit pas
Tout bielement et souavet.
Roman du Renart, t. IV, p. 78.
Tout souavet que nel bleciez.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 190.
Tot soavet et tot le pas
Por ce que ne fusions trop las.
Roman du Renart, t. III, p. 301.
(chap. Suaumen, suavemen; agradablemen, dolsamen, tranquilamen, delissiosamen.)

3. Suavetamens, adv., suavement, doucement, délicieusement.
Mentre qu' el dormia mot suavetamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tandis qu'il dormait moult délicieusement.
(chap. Suavetamen.)

4. Suaveza, s. f., douceur, aménité, bonté.
Fencha suaveza
Remanra e falseza.
P. Cardinal: Quals aventura. 
Feinte douceur restera et fausseté.
Chastedaz, es fruz de suaveza. Trad. de Bède, fol. 32.
Chasteté, c'est fruit de douceur.
(chap. Suavesa, suaveses; suavidat, suavidats.)

5. Suaument, adv., doucement, modérément.
Cove que sia tractada suaument. Trad. d'Albucasis, fol. 48.
(chap. Convé que sigue tratada suaumen o suavemen : dolsamen, moderadamen.)
Il convient qu'elle soit traitée modérément.

6. Suavetat, s. f., lat. suavitatem, suavité, aménité, bonté, douceur.
Aquel es sabis predicaire que sap comdar la suavetat del regne de Dieu.
Qui essenia lo covers ses suavetat plus lo pot desesperar que chastiar.
Trad. de Bède, fol. 57 et 30.
Celui-là est savant prédicateur qui sait assaisonner la suavité du règne de Dieu.
Qui enseigne le converti sans aménité peut plus le désespérer que châtier.
CAT. Suavitat. ESP. Suavidad. PORT. Suavidade. IT. Suavità, suavitate, suavitade. (chap. Suavedat, suavedats; suavidat, suavidats.)

7. Suausar, Suauzar, v., adoucir, apaiser, calmer, délecter.
Ges non o puesc durar,
Si la dolor no m suausa.
B. de Ventadour: Amors e que.
Point je ne le puis endurer, si la douleur il ne me calme.
Com suauza
Sel joi qu' ieu azor.
Un Troubadour Anonyme: Si 'l dous jois.
Comme délecte cette joie que j'adore.
CAT. Suavisar. ESP. PORT. Suavizar. (chap. Suavisá : suaviso, suavises, suavise, suavisem o suavisam, suaviséu o suavisáu, suavisen; suavisat, suavisats, suavisada, suavisades; suavisaré; suavisaría; si yo suavisara.) 

8. Assuauzar, Assuavar, Assuaviar, Asuaviar, v., adoucir, apaiser, calmer.
Sec tal senhor
Qu' els dans m' assuauza.
Un Troubadour Anonyme: Si 'l dous jois.
Je suis tel seigneur qui les dommages m'adoucit.
Parlar dossamens
Assuavia enemicx mal volens.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Le parler doucement adoucit ennemis malveillants.
Fig. Lo peril m' assuava e m daura
Lo bon esper qu' ai en vos fermamens. 
Le Moine de Foissan: Be m' a lonc.
Le péril m'adoucit et me dore le bon espoir que j'ai en vous fermement.
Lo vens atressi e la mars, car ilh fan la tempesta, et, a son comandamen, s'  asuauzo. Liv. de Sydrac, fol. 9.
Le vent pareillement et la mer, car ils font la tempête, et, à son commandement, s'apaisent.
ANC. FR. Moult m'assoaga l'ointure. Roman de la Rose, v. 1886.
Bone espérance m'assouage. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 144.
ANC. CAT. Asuavar.

9. Mansuet, adj., lat. mansuetus, doux, apprivoisé.
Bestia lanoza... mansueta. Eluc. de las propr., fol. 234.
(chap. Bestia llanuda... manseta.)
Bête laineuse... douce.
CAT. Mansuet. ESP. IT. Mansueto. (chap. Manset, mansets, manseta, mansetes; dim. de manso, mansos, mansa, manses.)
10. Mansueza, s. f. mansuétude, douceur.
Ovelha es de granda mansueza. Eluc. de las propr., fol. 229.
La brebis est de grande douceur.

11. Persuasiu, adj., persuasif.
Aquestas razos no so demostrativas, mas persuazivas.
Eluc. de las propr., fol. 3.
Ces raisons ne sont pas démonstratives, mais persuasives.
CAT. Persuasiu. ESP. PORT. IT. Persuasivo. (chap. Persuasiu, persuasius, persuasiva, persuasives.)
12. Persuasio, s. f., lat. persuasio, persuasion.
Ab falsa persuasio. Brev. d'amor, fol. 72.
(chap. En falsa persuasió.)
Avec fausse persuasion. 
CAT. Persuasió. ESP. Persuasión. PORT. Persuasão. IT. Persuasione. 
(chap. persuasió, persuasions.)

Suberna, s. f., débordement.
Tan sai qu' el cors fas restar de suberna.
A. Daniel: Ans qu' els sims.
Tant je sais que je fais arrêter le cours de débordement.
La lebre ab lo buou casset,
E contra suberna nadet.
(chap. La llebre en lo bou va cassá y contra desbordamén o inundassió va nadá.)
Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.
Le lièvre avec le boeuf il chassa, et contre débordement il nagea.

Suberstition, s. f., lat. superstitionem, superstition.
Error de suberstition. Doctrine des Vaudois.
(chap. Error de superstisió. Los textos en chapurriau antic del Vaud, Suiza, se entenen prou be, aixó que són mol antics, sobre l'añ 1100.)
Erreur de superstition.
CAT. Superstició. ESP. Superstición. PORT. Superstição. IT. Superstizione.
(chap. superstisió, superstisions; superstissió, superstissions.)

Los textos en chapurriau antic del Vaud, Suiza, se entenen prou be, aixó que són mol antics, sobre l'añ 1100.

Sublimitat, s. f., lat. sublimitatem, sublimité, élévation, hauteur, excellence.
Es sobre totz de major sublimitat.
Mont... de major sublimitat. 
Eluc. de las propr., fol. 131 et 160. 
Est sur tous de plus grande excellence.
Mont... de plus grande élévation.
Foc, per la sua sublimitat. 
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Feu, par la sienne sublimité.
CAT. Sublimitat. ESP. Sublimidad. PORT. Sublimidade. IT. Sublimità, sublimitate, sublimitade. (chap. Sublimidat, sublimidats.)

2. Sublimatiu, adj, sublimatif, propre à sublimer.
Calor... es... sublimativa,... quar resol e convertish en ayga. 
Eluc. de las propr., fol. 24.
Chaleur... est... sublimative,... car elle résout et convertit en eau.
(chap. Sublimatiu, sublimatius, sublimativa, sublimatives.)

3. Sublimar, v., lat. sublimare, élever, porter en haut.
Sublimar o establir el regne. Cat. dels apost. de Roma, fol. 123.
Élever ou établir au royaume.
- Sublimer, terme de chimie.
Part. pas. subst. Sublimat, arsenic.
(chap. Sublimat, arsénic o arsénico.)
Fors de Béarn, p. 1078.
Sublimé, arsenic.
CAT. ESP. PORT. Sublimar. IT. Sublimare. (chap. Sublimá: sublimo, sublimes, sublime, sublimem o sublimam, subliméu o sublimáu, sublimen; sublimat, sublimats, sublimada, sublimades; sublimaré; sublimaría; si yo sublimara.)

miércoles, 27 de mayo de 2026

Sicomor, Sicamaur - Signe

Sicomor, Sicamaur, s. m., lat. sycomorus, sycomore.
Plus que serps de sicomor
M' en deslong.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Plus que serpent de sycomore je m'en éloigne. 
Ac fer en sa lansa de sicamaur.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 75.
Eut fer en sa lance de sycomore.
ANC. FR. Qui gist mors lès le sicamor.
Roman du comte de Poitiers, v. 639.
CAT. ESP. Sicomoro. PORT. Sycomoro. IT. Sicomoro. (chap. Sicomoro,  ficus sycomorus, abre o albre de la familia dels morés o moreres y del género de la figuera, figueres. Va sé mol importán a Egipto o Egipte, pero ya no sen trobe casi cap allí.)

Sicomor, Sicamaur, Sicomoro, Sycomoro, sycomorus, sycomore



Signe, s. m., lat. signum, signe, marque, indice.
En signe de victoria e d' absolution. 
Signe li fes
Aissi com raire si volgues.
V. de S. Honorat.
En signe de victoire et d'absolution. 
Il lui fit signe ainsi comme s'il voulût se raser.
Ni parlo mas ab signes. Eluc. de las propr., fol. 250.
Ni (ne) parlent excepté avec signes.
Loc. Signes de croz el front. Trad. de Bède, fol. 79.
Signes de croix au front.
(chap. La siñal de la creu al fron.)
- Miracle, phénomène.
Nos trobam escrich 
C' oms pecayres non fai tals signes
Ni miracles.
Trad. d'un Évang. apocr.
Nous trouvons écrit qu'homme pécheur ne fait tels signes ni miracles.
Gran signe en vi antan un dia
Que ploc terra e sanc verayamen.
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Grand signe j'en vis l'an dernier un jour qu'il plut vraiment de la terre et du sang.
- Insigne, marque de distinction.
Los signes que hom portava
Denant Pilat, cora jutjava,
S' enclinero tug al intrar. 
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Les insignes qu'on portait devant Pilate, lorsqu'il jugeait, s'inclinèrent tous à l'entrer.
- Constellation.
Lo sol e' ls signes del cel.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Le soleil et les signes du ciel.
Al movemen dels signes e de las planetas. Liv. de Sydrac, fol. 42.
Au mouvement des signes et des planètes.
CAT. Signe. ESP. PORT. Signo. IT. Segno. (chap. Siñal, siñals; signo, signos, com los del zodiaco o la llengua de signos; insignia, insignies; sello, sellos; cuño, sig+num, firma.)

STOP  - y per qué dius que la siñal está escrita en chapurriau ? - Perque son les sigles de : Si Tens Ous Passa.

2. Seing, Seng, s. m., signe, marque.
Si que dos mes hi paregra lo seings.
B. de Ventadour: Quant erba.
Tellement que deux mois y paraîtra le signe.
Loc. Lo seng de la crotz al peit. Doctrine des Vaudois.
(chap. La siñal de la creu al pit. Lo de dal es chapurriau de Suiza, del Vaud.)
Le signe de la croix à la poitrine.
ANC. CAT. Seny.

3. Signaso, s. f., lat. signatio, signe, marque.
Pos Dieus t' en a mostrat la signaso.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Puisque Dieu t'en a montré la marque.

4. Signa, Segna, Seinha, Seynha, Senha, s. f., signe, marque, indice.
Per lieys que m fa de desgrat senha.
T. d'un Marquis et de G. Riquier: Guiraut.
Pour celle qui me fait de mauvais gré marque.
Las signas del mieu apostolat son faches en vos.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Les signes du mien apostolat sont faits en vous.
- Enseigne, étendard.
Si no vezem vostra seinha destorta
Contra Frances.
Montant Sartre: Coms de.
Si nous ne voyons votre enseigne déployée contre Français.
Vei de senhas bruelha.
G. de Montagnagout: Bel m' es.
Je vois d'enseignes une forêt.
Loc. Aqui auzim vas manthas partz sonar
Manh corn, manh grayle, manta senha criar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Là nous entendîmes vers maints côtés sonner maint cor, maint clairon, mainte enseigne crier.
Comensec a cridar autament sa seynha. Philomena.
Il commença à crier hautement son enseigne.
CAT. Senya. ESP. Seña. PORT. Senha. (chap. Siñal, com la del rey d'Aragó, la Siñal real; insignia; estandart; bandera.)

5. Signet, s. m., seing, signature, signet.
Signada de mon signet acostumat.
Tit. de 1361. DOAT, t. XIII, fol. 298.
Signée de mon seing accoutumé.
IT. Segnetto. (chap. Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.)

Lo agüelo y lo Mar. Ernest Hemingway; Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.

6. Senet, s. m., concile, assemblée convoquée par des lettres closes scellées d'un sceau.
Devetz saber qu' el senet que papa Esteve avia fah contra papa Formos, fo en aquest senet revocat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 124.
Vous devez savoir que le concile que le pape Étienne avait fait contre le pape Formose, fut en ce concile révoqué.

7. Senh, Sen, Cen, s. m., bas. lat. signum, seing, cloche.
Daus la basse latinité le mot signum fut employé pour désigner la cloche qui appelait les fidèles aux églises.
Signum ecclesiæ, statuta hora, sicut mos erat pulsare coepit... nullam ad pulsantis nisum, signum reddidit sonum.
V. S. Eligii. Spicil., t. II, p. 108.
Duas turres ad signa dependenda in fronte ecclesiæ.
Hist. mon. nov. pict. Martenne, Th. nov. anecd., t. II, col. 1212.
Van s' en a la gleiza, e fan los senhs sonar. Guillaume de Tudela.
(chap. Sen van a la iglesia, y fan les campanes soná; campana : señ.)



Ils s'en vont à l'église, et font sonner les seings.
Sonan clocas e sens. V. de S. Honorat.
Sonnent cloches et seings.
A la cloca del sen meian venrai.
A la cloca del cen major.
(chap. Al toc del señ majó : campana mes gran.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 119.
Je viendrai à la cloche du seing moyen.
À la cloche du seing majeur.
Fig. Om es lo senhs del batalh.
(chap. L'home es lo señ del batall. Suposo que no se referix a que lo home es la campana del batall, que li penge.)
Gavaudan le Vieux: Lo vers.
L'homme est le seing du battani.
ANC. FR. Les sains tot avant soneras,
Car on ne doit messe chanter
Devant qu'ait fet les sains soner.
Roman du Renart, t. I. p. 126.
Le mot tocsin a été formé en français de toc, racine de tocar, toucher, et de sin, cloche.
ANC. CAT. Seny. PORT. Sino. ANC. IT. Segno. (chap. Señ, señs, campana, campanes; no confondre o confundí en lo señ : raó, coneiximén.)

La campana de Huesca, políticos catalanes


8. Segnal, Senhal, Seynal, s. m., signe, marque, sceau.
Il n' ai mostrat maint seignal.
Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.
Je lui en ai montré mainte marque.
Aquo fo senhal que sos peccatz li eron perdonatz. V. et Vert., fol. 78.
(chap. Aixó va sé una siñal de que sons pecats li eren perdonats : se li perdonaben.)
Cela fut signe que ses péchés lui étaient pardonnés.
Desliar los VII senhals d' aquel. Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 5.
Délier les sept sceaux de celui-là.
Loc. Lo segnal de la crotz.
Fetz lo seynal de Crist, non vol autra armadura.
V. de S. Honorat.
Le signe de la croix.
Il fit le signe du Christ, il ne veut pas autre armure.
- Enseigne, bannière, étendard.
Portaretz armas de mon segnal.
(chap. Portaréu armes de mon (o ma) siñal.)
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Vous porterez armes de mon enseigne.
Non es mieus lo senhal ni 'l ranson.
Bertrand de Born: Non estarai.
N'est mien l'étendard ni la troupe.
CAT. Senyal. ESP. Señal. PORT. Sinal. IT. Segnale. (chap. Siñal, siñals, per ejemple lo real, del rey d'Aragó.)



9. Seigneira, Seinhera, Seynhieira, Senheira, s. f., bannière, enseigne.
Seigneiras e cavals armatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Enseignes et chevaux armés.
Trompas, tabors, seinheras e penos.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Trompettes, tambours, enseignes et pennons.
Fig. Tort porta la senheira,
Et Erguelh la guia.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Tort porte l'enseigne, et Orgueil la guide.
Quan ma seynhieira despley.
(chap. Cuan ma señera desplego.)
Un Troubadour Anonyme: Ar el mes.
Quand mon enseigne je déploie.
Voyez Levar.
ANC. CAT. Senyera. ESP. Señera. (chap. señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts.)

CORONA DE ARAGÓN; señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts

10. Signar, Sinhar, Seignar, Segnar, Senhar, Senar, Cenar, v., lat. signare, signer.
Amors lo lor ha sagellat...
E segnet lo de sa man destra.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Amour le leur a scellé... et le signa de sa main droite.
- Faire signe, appeler.
Senet c' om mot no i sones. Roman de Jaufre, fol. 123.
Il fit signe qu'on n'y sonnât mot.
La reina cenet un comte Bertalais. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
La reine appela un comte Bertalais.
Fig. Dirai vos d' amor cum sinha;
De sai guarda, de lai guinha.
Marcabrus: Dirai vos.
Je vous dirai d'amour comme il fait signe, de çà il regarde, de là il guigne.
- Faire le signe de la croix, bénir par un signe de croix.
Ab tant Folquetz l' avesques los a pres a senhar. Guillaume de Tudela.
En même temps Folquet l'évêque les a pris à signer.
L' ermitas lo senh e 'l beneditz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 85.
(chap. L'ermitaño lo signe y lo beneíx.)
L'ermite le signe et le bénit.
No us poiretz adreg segnar. 
Bertrand de Born le Fils: Pos sai es.
Vous ne vous pourrez droitement signer.
Loc. Genser dona no s senh.
A. Catalan: Amors ricx.
Plus belle dame ne se signe.
Be m seignei ab bona ma,
Lo jorn qu' eu venc al bon prebost, son oncle.
Guillaume de Saint-Gregori: Ben grans.
Bien je me signai avec bonne main, le jour que je vins au bon prévôt, son oncle.
Part. pas. Escricha aquesta polissia e senhada de ma propra man.
(chap. Escrita esta pólissa y firmada de ma propia ma : sig+num se solíe trobá als textos antics, lo + es una creu.)

Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, Alfonso II, el casto, rey de Aragón, casa real, casa de Aragón

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Cette police écrite et signée de ma propre main.
Me donero de l' ayga senhada.
(chap. Me van doná (de l') aigua beneita.)

Matapaelles, Sardina, Curiós insidén,  misa,  San Bartolomé , Beseit

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Me donnèrent de l'eau signée (bénite).
Monge senhatz.
T. de Gui et de Falco: Falco en.
Moine signé (profès).
Loc. Dissi 'l: D' on venetz?
- Senher, tan senhada
Sui de Compostella
Que vos o conoissetz.
G. Riquier: D' Astarac.
Je lui dis: D'où venez-vous? - Seigneur, je suis si signée de Compostelle que vous le connaissez.
ANC. FR. Puis commanda qu'on le segnast du signe de la sainte croix.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 169.
Adoncques ses mains esleva,
Et les seigne, et es cieulx s'en va.
Jehan de Meung, Test., v. 1058.
Ele segna son cief, si se laissa glacier aval le fossé.
Réclamez Dieu, si vos seigniez.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 396, et t. IV, p. 402.
Voyez Crotz.
ANC. CAT. Senyar. CAT. MOD. Signar. ANC. ESP. Señar. ESP. MOD. Signar (firmar). IT. Segnare. (chap. Señá, señás; signá, signás : fé, fés la siñal de la creu; firmá, cuñá en lo signo sig+num; siñalá : ficá una siñal : apuntá en lo dit : marcá.)

11. Assenhal, s. m., bannière, étendard.
No m part de l' assenhal. 
Giraud de Borneil: Jois e chans.
Je ne me sépare pas de la bannière.
Loc. fig. Si m mes al sieu assenhal
Que del sieu colp no m puosc mover.
Giraud de Borneil: Nuilla res.
Tellement elle me mit à sa bannière que du sien coup je ne me puis mouvoir.

12. Assignar, Asignar, v., lat. assignare, assigner, exposer, déterminer.
L' autra razon pot hom assignar. V. et Vert., fol. 47.
L'autre raison on peut assigner.
Assignet li lo jorn que vengues. V. de G. Faidit.
Elle lui assigna le jour pour qu'il vint.
Part. pas. Per lur offici, ells son propriamens assignatz al servizi de Dieu en son 
temple et en son autar. V. et Vert., fol. 96.
Par leur office, ils sont proprement assignés au service de Dieu dans son temple et à son autel.
Deu hom dejunar los divenres assignatz. Declaratio de motas demandas.
(chap. Se deu dijuná (dejuná) los divendres assignats. Declarassió de moltes preguntes : demandes.)
On doit jeûner les vendredis assignés.
La pensio annual a nos assignada.
Hist. de la maison de Turenne, 1482, Justel, p. 227.
La pension annuelle à nous assignée.
CAT. Assignar. ESP. Asignar. PORT. Assignar. IT. Assegnare. (chap. Assigná : assigno, assignes, assigne, assignem o assignam, assignéu o assignáu, assignen; assignat, assignats, assignada, assignades; assignaré; assignaría; si yo assignara.)

13. Assignament, s. f., assignation, indication.
El assignament, empero el do que es faitz.
Tit. de 1278, maison de Courcèle.
A l'assignation, pour cela au don qui est fait.
ANC. FR.
Que se venir poois par nul assenement. Roman de Berte, p. 70.
IT. Assignamento. (chap. Assignamén, assignamens; assignassió, assignassions.)

14. Assignadamen, Asignadamens, adv., ponctuellement, exactement.
Deu se rendre et emendar assignadamen a aquel de cuy fo.
V. et Vert., fol. 3.
Doit se rendre et s'acquitter ponctuellement à celui de qui il fut.
Deu se rendre asignadamens ad aquel de qui es estat.
Les dix Commandements de Dieu.
(chap. Los deu manamens de Deu.)
Doit se rendre exactement à celui de qui il a été.
IT. Assegnatamente. (chap. Assignadamen o assignádamen : puntualmen, exactamen o exáctamen.)

15. Assignation, s. f., lat. assignationem, assignation.
Per assignation a me facha.
(chap. Per assignassió a mí feta. Lo chapurriau actual s'assemelle mol al de Nîmes del añ 1428; facha es feta, no vol di fascista, que ve de feix.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Par assignation à moi faite.
CAT. Assignació. ESP. Asignación. PORT. Assignação. IT. Assegnazione.
(chap. Assignassió, assignassions.)

16. Consignar, v., lat. consignare, contre-signer, contre-sceller.
Sagellem et consignem aquesta carta.
(chap. Sellem y consignem esta carta; consigná : contrassellá : contra + sellá, cuñá, ficá lo contrassello; sig+num. Lo chapurriau actual no se diferensie mol en lo del añ 1268, no sé de quín puesto.)
Tit. de 1268. DOAT, t. CXXVI, fol. 82.
Nous scellons et contre-signons cette charte.
CAT. ESP. PORT. Consignar. IT. Consegnare. (chap. Consigná, contrassellá : consigno, consignes, consigne, consignem o consignam, consignéu o consignáu, consignen; consignat, consignats, consignada, consignades; consignaré; consignaría; si yo consignara una carta y la dividira o dividiguera per alfabeto, la faría mol mes segura, mol difíssil de falsificá, cosa que los agrade mol als catalanistes desde fa siglos.)

17. Dezignacio, s. f., lat. designatio, désignation, signe.
Sompnis..., algus escurs et ab figural dezignagio.
Eluc. de las propr., fol. 77.
Songes..., aucuns obscurs et avec figurative désignation.
CAT. Designació. ESP. Designación. PORT. Designação. IT. Designazione. 
(chap. Designassió, designassions; dessignassió, dessignassions.)

18. Designatiu, adj., indicatif.
O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
(chap. O són... dessignatives o dessignans.)
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
(chap. designatiu, designatius, designativa, designatives; designán, designans, designanta, designantes; en ss: dessignatiu, dessignatius, dessignativa, dessignatives; dessignán, dessignans, dessignanta, dessignantes; indicatiu, indicatius, indicativa, indicatives.)

19. Deseingnaire, s. m., dessinateur.
Era laboraire d' or e d' argen e deseingnaire d' armas. (N. E. fabre, or fabre : órfebre; or : oro; argen : argentum : plata, AG.)
V. d'E. Cairels.
Il était travailleur d'or et d'argent et dessinateur d'armes.
IT. Disegnatore. (chap. Disseñadó, com Carlos Rallo Badet, que fa cochets que no corren, pero són mol majos, Pininfarinetes; disseñadós, disseñadora, disseñadores.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

20. Designar, Dezignar, Desegnar, v., lat. designare, désigner, indiquer.
Lo pairos pot desegnar son libertin, ad un de sos filhs, en son testamen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
Le patron peut désigner son affranchi, à un de ses fils, dans son testament.
Lor designet per rey Henric.
Designan que aquel devia venir.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 127 et 5.
Leur désigna pour roi Henri.
Désignant que celui-là devait venir.
Part. prés. O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
Part. pas. Mas que certa persona no sia nomnada ni dezignada. 
Leys d'amors, fol. 118.
Pourvu que certaine personne ne soit nommée ni désignée.
CAT. ESP. PORT. Designar. IT. Designare. (chap. Designá, dessigná : dessigno, dessignes, dessigne, dessignem o dessignam, dessignéu o dessignáu, dessignen; dessignat, dessignats, dessignada, dessignades; dessignaré; dessignaría; si yo dessignara lo meu criat afranquit a un de mons fills al testamén, cap de ells lo ressibiríe, perque no ting cap fill ni cap criat o siervo.)

21. Enseigna, Ensegna, Enseyna, Ensenha, Essenha, s. f., marque, indice. 
Tro qu' en trop ensenha.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Jusqu'à ce qu'il en trouve indice.
Non trobero degun' enseyna. V. de S. Honorat.
Ne trouvèrent nul indice.
Sagel commu... et altras enseignas de universitat.
Charte de Gréalou, p. 64.
Sceau commun... et autres marques d'universalité.
- Signe, constellation.
Esgardatz las ensenhas del cel.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Regardez les signes du ciel.
Quant a regardat las ensegnas del cel. V. de S. Honorat.
Quand il a regardé les signes du ciel.
- Enseigne, bannière.
Quan trob tornei ni cembel,
Volontiers desplei m' enseigna.
P. Vidal: Pois ubert.
Quand je trouve tournoi et joûte, volontiers je déploie mon enseigne.
Loc. Escridan lor essenhas tuh a un clas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.
Crient leurs enseignes tous à un cri.
Loc. fig. Fai bobans ab enseigna destorta.
B. Calvo: S' ieu dirai.
Fait ostentation à enseigne déployée.
ANC. FR. Et lui sembla bien que tous ses amis l'abandonneroient aux enseignes qu'il avoit veues déjà à sa première perte de Granson.
Comines, liv. 1, p. 270.
CAT. Insignia. ANC. ESP. Enseña. ESP. MOD. PORT. Insignia. IT. Insegna. 
(chap. Insignia, com lo Opel, insignies.)

22. Ensenhiera, s. f., enseigne, bannière.
Davant XII ensenhieras de diversas colors per significensa dels XII trips d' Israel. Hist. de la Bibl. en prov., fol. 63.
Devant, douze enseignes de diverses couleurs par signification des douze tribus d'Israël.

23. Ensegnamen, Ensenhamen, Enseignamen, Essegnamen, Essenhamen, 
s. m., enseignement, instruction, éducation, politesse.
La lauzor
E 'ls bos enseignamens
Que Dieus vos a donat.
Arnaud de Marueil: Aissi cum.
La louange et les bons enseignements que Dieu vous a donnés.
Aurion pro de vostr' essenhamen.
Richard de Barbezieux: Tug demandon.
Auraient assez de votre éducation. 
Essenhamen e pretz e cortesia
Trobon ab vos lur ops e lur vianda.
Perdigons: Aissi cum selh.
Éducation et mérite et courtoisie trouvent avec vous leur profit et leur nourriture.
ANC. CAT. Enseignament. ESP. Enseñamiento. IT. Insegnamento.
(chap. Enseñamén, enseñamens; amostramén, amostramens; educassió, educassions; instrucsió, instrucsions; bons modos o modals.)


24. Ensegnaire, Essenhaire, Enseinhaire, Enseignador, Essenhador, s. m., maître, instituteur, précepteur.
Vils enseinhaires d' enjans.
(chap. Vil enseñadó d' engañs : lo maestre o mestre dels engañs : Artur Quintana Font, co-fundadó de la Ascuma a Calaseit. Un cohet al cul li fa falta desde lo 1989.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Cadenet: Ben volgra.
Vil maître de fourberie.
Mov del mal enseignador.
T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Provient du mauvais maître. 
Pro ai del chan essenhadors 
Entorn mi.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi.
ANC. FR. Il vous a baillez enseigneurs par quoy vous cognoissiés quant vous faites le bien et quant vous faites le mal. Joinville, p. 94.
Fut maistre et enseigneur de ceux qui aimoient la vérité.
Contes d'Eutrapel, fol. 209.
Puisqu'il vous plaist tant m'estre enseigneur. Cretin, p. 134.
De tes sentes et adresses
Veuilles moi estre enseigneur.
Cl. Marot, t. IV, p. 266.
ESP. Enseñador. IT. Insegnatore. (chap. Enseñadó, enseñadós, enseñadora, enseñadores; amostradó, amostradós, amostradora, amostradores; maestre, maestres, maestra; mestre, mestres, mestra.)

25. Ensenayrier, s. m., porte-enseigne. 
Campions et ensenayriers
De la Gleysa de Roma.
V. de S. Honorat.
Champions et porte-enseigne de l'Église de Rome.
(chap. Siñalé, siñalés, siñalera, siñaleres; portainsignia, portainsignies. 
Als textos antics podréu trobá: senyaler real.)

26. Ensenhairitz, s. f, maîtresse, institutrice.
Pro ai del chan essenhadors
Entorn mi et ensenhairitz.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi et de maîtresses.
IT. Insegnatrice. (chap. Institutrís, enseñadora, maestra, mestra. ESP. Institutriz.)

Silvia Dilla Vidal; enseñadora, maestra, mestra, professora, ensenhairitz

27. Ensenhable, Enseignable, Esseniable, Esseignable, adj., enseignable, 
capable d'être enseigné, digne d'être instruit.
Aquel es esseniables qu' es suaus a apenre. Trad. de Bède, fol. 78.
Celui-là est digne d'être instruit qui est docile à apprendre.
Seran li home ensenhable de Dieu. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 6.
(chap. Sirán los homens enseñables de (per) Deu; Deu los podrá enseñá, amostrá, instruí; dignes de sé instruits, enseñats, amostrats per Deu.)
Les hommes seront dignes d'être instruits par Dieu.
ANC. ESP. Enseñable. (chap. enseñable, enseñables.)

28. Enseignar, Enseynar, Ensenhar, Esseignar, Essenhar, v., enseigner,
instruire, apprendre.
Avia tres enfans entre mans,
Qu' els enseynava de clergia.
V. de S. Honorat.
Il avait trois enfants entre les mains, de sorte qu'il les instruisait dans la science.
Mesura essenh' a faire
So per que bos pretz pot durar.
Pons Fabre d'Uzès: Luecx es.
Mesure apprend à faire ce par quoi bon mérite peut durer.
Qu' om no li puesca essenhar
Petit o pro.
Marcabrus: Cortezamens.
Qu'on ne lui puisse enseigner peu ou prou.
Non cre genser s' enseigna.
G. Rudel: Quant lo.
Je ne crois pas que plus belle s'instruise.
Part. pas. Coms, si voletz esser prezatz,
Siatz adreitz et enseignatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Comte, si vous voulez être prisé, soyez juste et enseigné.
Plus franc e plus essegnat.
Rambaud de Vaqueiras: Ges om pres.
Plus franc et plus enseigné.
- Indiquer.
A lur enseynat los deniers aplatatz. V. de S. Honorat.
(chap. Los ha enseñat los dinés amagats.)
Il leur à enseigné les deniers cachés.
Subst. Ieu ai vist en domnas ponhar
D' ensenhatz e de ben apres.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
J'ai vu auprès des dames s'efforcer des enseignés et des bien appris.
CAT. Ensenyar. ESP. Enseñar. PORT. Ensinar. IT. Insegnare. (chap. Enseñá, amostrá, educá, instruí : enseño, enseñes, enseñe, enseñem o enseñam, enseñéu o enseñáu, enseñen; enseñat, enseñats, enseñada, enseñades; enséñam la mostra; enseñaré; enseñaría; si yo enseñara; amostro, amostres, amostre, amostrem o amostram, amostréu o amostráu, amostren; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades; amostraré; amostraría; si yo amostrara; vols dependre chapurriau? natros te l' amostrem (penya pork de Fórnols); adependre (aprehendere) se diu a Beseit, a Fórnols dependre.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc


29. Essenhadamens, adv., savamment, en homme bien appris.
Parli essenhadamens
A mos enemics mortals.
(chap. Yo parlo enseñadamen (sabiamen, educádamen) a mons enemics mortals.)
Raimond de Miraval: S' adreg fos.
Je parle en homme bien appris à mes ennemis mortels.

30. Adessenhar, v., apprendre, instruire.
Per nos adessenhar a fugir la lauzor e la favor del pobol e tot movement de vana gloria. V. et Vert., fol. 55.
Pour nous apprendre à fuir la louange et la faveur du peuple et tout mouvement de vaine gloire.

31. Desensenhar, v., désapprendre, ignorer.
Part. pas. Lauzengier fals, enoios, fradel,
Desensenhatz, vilas e malapres.
Bertrand de Born: Quan la novelha. Var.
Faux médisants, ennuyeux, infâmes, ignorants, vilains et mal-appris.
ANC. FR. Maistre qui désensaigne
Son aprenant, mehaigne.
Les Proverbes au comte de Bretagne, p. 174.
CAT. Desensenyar. ESP. Desenseñar. PORT. Desensinar. (chap. Desenseñá, ignorá; adj. desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes.)

Javier Giralt Latorre; desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes

32. Entresenh, Entreseinh, s. f., signe, marque, indice, geste.
Que, s' il plai, de s' amor me denh
Far alque novel entresenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Que, s'il lui plaît, de son amour elle daigne me faire quelque nouveau signe.
Parlar pogram ab cubertz entreseinhs.
B. de Ventadour: Quant erba.
Nous pourrions parler avec des signes cachés.
ANC. FR. Par fois y disnoit de ce qui se trouvoit au pot, sans souffrir que la broche tournast, intersignes de grande familiarité. Contes d'Eutrapel, fol. 18.
- Bannière, enseigne, banderole.
D' entreseingz e de gonfanos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
De bannières et de gonfanons.
Molt m' am entresenh et auberc.
Hameus de la Broquerie: Quan reverdejon (N. E. reverdeion anteriormente).
J'aime moult banderole et haubert.
(chap. Entreseñ, entreseñs : señera, siñal, bandera.)

33. Entreseigna, Entresenha, Entressenha, s. f., signe, marque, indice.
De voler patz no fan entreseigna.
Lanfranc Cigala: Mos chans. 
De vouloir paix ils ne font signe.
Per qual razo ni per quals entressenhas pot hom conoisser bona manieira ni avol de la gen.
La poma que Adams manget... porta sas entresenhas de la morsura que Adams y fetz.
(chap. La poma que Adán se va minjá... porte les entreseñes (mostres, marques) del mos que Adán hi va fé. Si se la haguere minjat tota, no les portaríe.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 95.
Par quelle raison et par quels indices peut-on connaître la bonne ou la mauvaise manière de la gent.
La pomme qu'Adam mangea... porte ses marques de la morsure qu'Adam y fit. 
ANC. CAT. Entresegna. CAT. MOD. Entresenya. ANC. ESP. Entreseña. ANC. IT. Intrasegna. (chap. Entreseña, entreseñes : marca, marques; mostra, mostres;  indissi, indissis.)

34. Signalar, v., signaler, signer, marquer.
Part. pas. Un escrint signalat del senhal de la cros.
Tit. de 1283. DOAT, t. X, fol. 286.
Un écrin marqué du signe de la croix.
CAT. Senyalar. ESP. Señalar. PORT. Sinalar. IT. Segnalare. (chap. Siñalá, señalá : siñalo, siñales, siñale, siñalem o siñalam, siñaléu o siñaláu, siñalen; siñalat, siñalats, siñalada, siñalades; siñalaré; siñalaría; si yo siñalara. Marcá, apuntá.)

amics del chapurriau, Y Saragossa va respóndre

35. Significamen, s. m., signification.
Entorn los XII signes ab se mescladamens,
D' aquels say yeu los bes e 'ls significamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Autour les douze signes avec lui ensemble, de ceux-là je sais les biens et les significations.
Sos noms es significamens.
(chap. Son nom es significamén : significat.)
Guillaume de Durfort: Quar say.
Son nom est signification.
ANC. FR.
Les perres ont en soi gran signifiement. Bekker, p. 182.
ANC. CAT. Significament. ESP. Significamiento (significado). IT. Significamento. 
(chap. Significamén, significamens : significat, significats; significada, significades.)

36. Significatio, Signification, s. f., lat. significationem, signification.
Transformatios d' una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130.
(chap. Transformassió d'una significassió a datra; de un significat a datre.)
Transformation d'une signification en autre.
Loc. Si pren en bona signification. Regla de S. Benezeg, fol. 2.
Se prend en bonne signification.
CAT. Significació. ESP. Significación. PORT. Significação. IT. Significazione.
(chap. significassió, significassions : significat, significats; significamén, significamens.)

37. Signifianza, s. f., signification.
Qui a las aurelhas grans, es signifianza de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
Qui a les oreilles grandes, c'est signification de rudesse.
ANC. FR. Plein est de figure et de signefiance.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 2.
Des choses que véu avez
Vus dirrons la sénéfiance.
Marie de France, t. II, p. 476.
Et cornes en sénéfiance
K'il doivent hurter durement.
Hélinand ou Thibaud de Mally (Marly anteriormente), Vers sur la Mort.
Lorsque nous destournons une diction de sa propre et naïfve signifiance pour l'usurper en une esloignée de sa nature.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 189.

38. Significansa, Significanza, s. f., signification.
De neguna significanza. V. de S. Honorat.
De nulle signification.
Los frayres de Joseph foron mot dolens d' aquesta significansa.
Hist. de la Bible en prov., fol. 9.
Les frères de Joseph furent moult dolents de cette signification.
ESP. IT. Significanza.

39. Significatiu, adj., lat. significativus, significatif.
Entendem de votz significativa que s puesca escriure. Leys d'amors, fol. 2.
(chap. Entenem de veu significativa que se pugue escriure.)
Nous entendons de voix significative qui se puisse écrire.
CAT. Significatiu. ESP. PORT. IT. Significativo. (chap. Significatiu, significatius, significativa, significatives.)

40. Signifiar, v., signifier, marquer, désigner.
Per signifiar son poder. Brev. d'amor, fol. 8.
Pour marquer son pouvoir.
E 'lh IIII cornh signifio los IIII evangilistas. Liv. de Sydrac, fol. 8.
(chap. Y los cuatre racons signifiquen los cuatre evangelistes : Mateo, Marcos, Lucas, Juan.)
Et les quatre coins signifient les quatre évangélistes.

41. Significar, v., lat. significare, signifier, marquer, désigner.
Zo significa del cel la dreita lei. Poëme sur Boèce.
Cela signifie du ciel la juste loi.
Part. pas. Aysso nos fon trop be significat el segon libre de la ley.
(chap. Aixó mos va sé mol be significat al segón llibre de la ley.)
V. et Vert., fol. 77.
Ceci nous fut fort bien signifié au second livre de la loi.
Subst. Per mudamen del accen mudo lur significat. Leys d'amors, fol. 7.
Par mutation de l'accent changent leur signification.
CAT. ESP. PORT. Significar. IT. Significare. (chap. Significá: significo, signifiques, signifique, signifiquem o significam, signifiquéu o significáu, signifiquen; significat, significats, significada, significades; significaré; significaría; si yo significara.)

42. Significativamen, adv., significativement.
Presens del infinitiu... pauzat significativamen, so es am significat..., te loc de nominatiu. Leys d'amors, fol. 66.
(chap. Lo presén del infinitiu... posat significativamen, aixó es en significat..., té puesto o lloc de nominatiu. Les Leys d'amors se podríen considerá la gramática escrita mes antiga del chapurriau. Después de tans siglos encara se entén prou be.)
Le présent de l'infinitif... posé significativement, c'est-à-dire avec signification..., tient lieu de nominatif.
ESP. Significativamente. (chap. Significativamen.)

43. Resignament, s. m., résignation, renonciation.
Ratifiament, resignament.
(chap. Ratificamén, resignamén o ressignamén : ratificassió, ressignassió.)
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 230.
Ratification, résignation.
IT. Rassegnamento. (chap. resignamén o ressignamén, resignamens o ressignamens.)

44. Resignatio, Resignacio, Resignacion, s. f., résignation, abandonnement.
De sa electio fo gran meravilha e major de sa resignatio.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204.
De son élection il fut grande merveille et plus grande de sa résignation.
Las quals donacion, cession, resignacion.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr, col. 37.
Lesquelles donation, cession, resignation.
CAT. Resignació. ESP. Resignación. PORT. Resignação. IT. Rassegnazione. 
(chap. Resignassió o ressignassió, resignassions o ressignassions.)

45. Resignar, v., lat. resignare, résigner, renoncer.
Fetz una constitutio qu' el papa de Roma pogues resignar al papat.
Contra la volontat de la clercia resignet al papat.
(chap. Contra la voluntat del clero va resigná o ressigná (renunsiá) al Papat.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204 et 24.
Fit une constitution que le pape de Rome pût renoncer à la papauté.
Contre la volonté du clergé il renonça à la papauté.
Part. pas. Donat... resignat e transportat per las presens.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr. col. 37.
Donné... résigné et transporté par les présentes.
- Marquer, réprouver.
Sers resignatz d' avols maires.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Serfs réprouvés de mauvaises mères.
CAT. ESP. PORT. Resignar. IT. Rassegnare. (chap. resigná o ressigná; renunsiá : ressigno, ressignes, ressigne, ressignem o ressignam, ressignéu o ressignáu, ressignen; ressignat, ressignats, ressignada, ressignades; ressignaré; ressignaría; si yo ressignara.)

46. Sobreseinal, s. m., plumet, panache, aigrette.
E se garni
D' alberc e de sobreseinal
E d' elme.
Roman de Jaufre, fol. 112.
Il s'équipe de haubert et de panache et de heaume.
ESP. Sobreseñal. IT. Soprassegnale. (chap. Sobresiñal, sobresiñals; penacho, penachos; vore Pena : Ploma, com lo rat penat o rata penada o "empanada".)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,