Mostrando las entradas para la consulta Rosselló ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Rosselló ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Biographies, Guillems de Capestaing + Peire Vidals + Bertrans de Born

Biographies des troubadours. 

I.

Guillem de Cabestaing. Li dous consire que m don’ amors soven,

Guillems de Capestaing si fo us cavalliers de l'encontrada de Rossilhon que confinava con Cataloigna e con Narbones. Mout fo avinenz hom de la persona e prezatz d'armas e de servir e de cortesia. Et avia en la soa encontrada una dompna que avia nom ma dompna Sermonda, moilher d'en Raimon de Castel-Rossilhon, qu'era mot rics e gentils e mals e braus e fers et orgoillos. E'n Guillems de Capestaing si amava la dompna per amor, e cantava de lieis e'n fazia sas cansons. E la dompna qu'era joves e gentils e bella e plaissenz si ll volia ben maior que a ren del mon. 
E fon dich a'n Raimon de Castel-Rossilhon. Et el, cum hom iratz e jelos, enqueric lo faich e saup que vers era, e fetz gardar la moilher fort. 
E quand venc un dia, Raimons de Castel-Rossilhon trobet passan Guillem de Capestaing ses gran compaignia, et aucis lo, e trais li lo cor del cors e 
fetz lo portar a un escudier a son alberc, e fetz lo raustir e far pebrada e fetz lo dar a manjar a la moilher. E quand la dompna l'ac manjat, en Raimons li dis aque el fo. Et ella, quand o auzi, perdet lo vezer e l'auzir; e quand ella revenc si dis: “Seigner, ben m'avetz dat si bon manjar que ja mais no n manjarai d'autre.” E qand el auzi so qu'ella dis, el correc 
sobre lieis ab l'espaza e volc li dar sus en la testa. Et ella s'en anet al balcon e se laisset cazer jos, e fon morta. La novella cors per Rossilhon e per tota Cataloigna qu'en Guillems de Capestaing e la dompna eran enaissi malamen mort, e qu'en Raimons de Castel-Rossilhon avia dat lo cor d'en Guillem a manjar a la dompna. Mout en fo grans dols e grans tristezza per totas las encontradas, e l reclams venc davan lo rei d'Aragon que era seigner d'en Raimon de Castel-Rossilhon e d'en Guillem de Capestaing. E venc s'en a Perpignan en Rossilhon, e fetz venir Raimon de Castel-Rossilhon denan si. E quan fo vengutz, si l prendre fetz e tolc li totz sos chastels e ls fetz desfar, e tolc li tot quant el avia, e lui en menet en preisson. Guillem de Capestaing e la dompna fetz penre e fetz los portar a Perpignan e metre en un monumen denan l'uis de la gleiza, e fetz desseignar desobre l monumen cum ill erant estat mort; et ordenet per tot lo comtat de Rossillon que tuit li cavalier e las dompnas lor venguesson far anoal chascun an; e'n Raimons de Castel-Rossilhon moric dolorosamen en la preison del rei d'Aragon.

(Vore Lo Decamerón en chapurriau, Guiglielmo Guardastagno + Guiglielmo del Rosselló)

COR DE MARE, noviala, Luis Arrufat Jarque, Vallchunquera, Valjunquera

II. 

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Peire Vidals, si com ieu vos ai dig, s'entendia en totas las bonas domnas e crezia que totas li volguesson be per amor. E si s'entendia en ma domna n'Alazais, qu'era molher d'en Barral, lo senhor de Marselha, lo quals volia melhs a Peire Vidal qu'az ome del mon, per lo ric trobar e per las ricas folias que Peire Vidals dizia e fazia; e clamavan se abdui Rainier. E Peire Vidals si era privatz de cort e de cambra d'en Barral plus qu'ome del mon. E'n Barrals si sabia be que Peire Vidals se entendia en la molher, e tenia lo i a solatz e tuit aquilh qu'o sabion e si s'alegrava de las folias qu'el fazia ni dizia. E la domna o prendia en solatz, si com fazian totas las autras domnas, en que Peire Vidals s'entendia, e cascuna li dizia plazer e lh prometia tot so que lh plagues e qu'el demandava; et el era si savis que tot o crezia. E quan Peire Vidals se corrossava ab ela, en Barrals fazia ades la patz e lh fazia prometre tot so qu'el demandava. 
E quan venc un dia, Peire Vidals si saup qu'en Barrals s'era levatz e que la domna era tota sola en la cambra. Peire Vidals intra en la cambra e venc s'en al leit de ma domna n'Alazais e troba la dormen, et aginolha se davan ella e baizet li la boca. Et ela sentit lo baizar e crezet que fos en Barrals, e rizen ella se levet, e vit qu'el era l fols de Peire Vidal e comenset a cridar et a far gran rumor. E vengron las donzelas de lains, 
quant o auziron, e demanderon: "Quez es aisso?" E Peire Vidals s'en issit 
fugen, e la domna mandet per en Barral, e fetz li gran reclam de Peire Vidal, que la avia baizada; e ploran l'en preguet qu'el en degues penre venjansa. Et en Barrals, si com valens hom et adregz, si pres lo fait a solatz e comenset a rire et a repenre la molher, car ela avia faita rumor d'aisso que l fols avia fait: mas non la poc castiar qu'ela non mezes en gran rumor lo fait e cercan et enqueren lo mal de Peire Vidal, e grans menassas fazia de lui. Peire Vidals per paor d'aquest fait montet en una nau et anet s'en en Genoa. E lai estet tro que pueis passet outra mar ab 
lo rei Richart, que lh fo mes en paor que ma domna n'Alazais li volia far 
perdre la persona. Lai estet longa sazo, e lai fetz maintas bonas chansos, recordan del baizar qu'el avia emblat. E dis en una chanso que dis
"Ajostar e lassar,"
que de leis non avia agut negun guizardo: 
"mas un petit cordo;
si aigui, qu'un mati
intrei dins sa maizo
e lh baizei a lairo
la boca e l mento."
Et en autre loc el dis:
"Plus honratz fora qu'om natz,
si l bais emblatz mi fos datz
o neis autreiatz."
Et en autra chanso el dis:
"Be m bat amors ab las vergas qu'eu colh,
car una vetz en son reial capdolh
l'emblei un bais, don tan fort mi sove.
Ai! Tan mal viu qui so qu'ama no ve."
Aissi estet longa sazo outra mar, que non auzava venir ni tornar en Proensa. E'n Barrals que li volia aitan de be, com avetz auzit, si preguet tan sa molher, qu'ela li perdonet lo fait del baizar e lo i autreget en do. E'n Barrals si mandet per Peire Vidal e si l fes mandar gracia e bona volontat de sa molher, e que vengues a sa molher. Et el venc ab gran alegreza a Marselha, et ab gran alegreza fo receubutz per en Barral e 
per ma domna n'Alazais. E autreget li lo baizar en do qu'el li avia emblat, 
[e fo li tot perdonat.] don Peire Vidals fetz esta chanso que ditz:
[la qual vos auziretz.]

III. 

Bertran de Born. Ieu m’escondisc, dompna, que mal non mier ++


Ben avetz entendutz los mals qu'en Bertrans de Born remembret que l reis d'Arago avia fachs de lui e d'autrui. Et a chap d'una gran sazo, qu'el n'ac apres d'autres mals qu'el avia fachs, si lo lh volc retraire en un autre sirventes. E fo dich a'n Bertran qu'un chavalier avia en Arago, que avia nom (nEspanhols) n'Espanhols, et avia un bo chastel mout fort que avia nom Castellot et era proprietatz d'en Espanhol et era en la frontereza dels Sarazis, don el fazia gran guerra als Sarazis. E l reis si entendia mout en aquel chastel, e venc un jorn en aquela encontrada, e nEspaingnols si lh venc encontra per servir lo e per envidar lo al sieu chastel, e menet lo charamen, lui ab tota soa gen. E l reis, quan fo dedintz lo chastel, lo fetz penre et menar deforas e tolc li lo chastel. -
E fo vertatz que, quan lo reis venc al servizi del rei Henric, lo coms de Tolosa si l desconfis en Guasconha e tolc li be cinquanta chavaliers; e l reis Henrics li det tot l'aver que lh chavalier devian pagar per la reenzo, et el no l paguet, l'aver, als chavaliers, anz l'en portet en Arago. E lh chavalier eissiron de preiso e pagueron l'aver. - E fo vertatz qu'us joglars, que avia nom Artusetz, li prestet dos cens marabotis, e menet lo ben un an ab se e no lh en det denier. E quan venc un dia, Artusetz joglars si si mesclet ab un Juzieu, e lh Juzieu li vengron sobre e nafreron 
Artuset malamen, lui et un son conpanho. Et Artusetz e l companhs auciseron un Juzieu, don li Juzieu aneron e reclam al rei e pregueron lo qu'el en fezes vendeta e que lor des Artuset e l conpanho per aucire, e qu'ilh li darian dos cens marabotis. E l reis los lor donet amdos e pres los dos cens marabotis. E lh Juzieu los feiron ardre lo jorn de la Nativitat de Crist, si com dis Guilhems de Bergueda en un sieu serventes dizen en el mal del rei:
“E fetz una mespreiso
don hom no l deu razonar,
que l jorn de la naissio
fetz dos crestias brusar:
Artus ab autre son par,
e no degra aissi jutjar
a mort ni a passio
dos per un Juzieu fello."
Don us autre, que avia nom Peire joglars, li prestet deniers e chavals, et aquel Peire joglars si avia grans mals dichs de la vielha reina d'Englaterra, la quals tenia Font-Ebrau, que es una abadia, on se rendon totas las vielhas richas. Et ela lo fetz aucire per paraula del rei d'Arago.
E totz aquestz laitz fachs remembret en Bertrans de Born al rei d'Arago en aquest sirventes que dis:
los cendatz grocs, indis" et cetera.
___
Lo reis Henrics d'Englaterra si tenia assis en Bertran de Born dedintz Autafort e l combatia ab sos edificis, que mout li volia gran mal, quar el crezia que tota la guerra que l reis joves, sos filhs, l'avia facha, qu'en Bertrans la lh agues facha far, e per so era vengutz denan Autafort per lui deseretar. E l reis d'Arago venc en l'ost del rei Henric denan Autafort. E quan Bertrans o saup, si fo mout alegres que l reis d'Arago era en l'ost, per so qu'el era sos amics especials. E l reis d'Arago si mandet sos messatges dintz lo chastel, qu'en Bertrans li mandes pa e vi e charn, et 
el si l'en mandet assatz. E per lo messatge per cui el mandet los presens, el li mandet pregan qu'el fezes si qu'el fezes mudar los edifizis e far traire en autra part, que l murs on ilh ferian era tot rotz. Et el, per gran aver del rei Enric, el li dis tot so qu'en Bertrans l'avia mandat a dir. E l reis Henrics si fetz metre dels edifizis plus en aquela part on saup que l murs era rotz, e fo lo murs ades per terra e l chastels pres.
E'n Bertrans ab tota sa gen fo menatz al pavilho del rei Henric, e l reis lo 
receup mout mal, e l reis Henrics si lh dis: "Bertrans, Bertrans, vos avetz dich que anc la meitatz del vostre sen no us ac mestier nuls temps; mas sapchatz qu'ara vos a el be mestier totz." "Senher," dis en Bertrans, 
“el es be vers qu'ieu o dissi, e dissi be vertat." E l reis dis: "Ieu cre be qu'el vos sia aras falhitz." "Senher" dis en Bertrans, “be m'es falhitz."
"E com?" dis lo reis. "Senher," dis en Bertrans, “lo jorn que l valens joves reis, vostre filhs, morit, ieu perdei lo sen e l saber e la connoissensa."
E l reis, quant auzit so qu'en Bertrans li dis en ploran del filh, venc li grans dolors al cor de pietat et als uolhs, si que no's poc tener qu'el no 
pasmes de dolor. E quan el revenc de pasmazo, el crida e dis en ploran: "En Bertrans, en Bertrans, vos avetz be drech et es be razos, si vos avetz perdut lo sen per mo filh, qu'el vos volia mielhs que ad home del mon. Et ieu, per amor de lui, vos quit la persona e l'aver e l vostre castel, e vos ren la mia amor e la mia gracia, e vos do cinc cens marcs d'argen per los dans que vos avetz receubutz." E'n Bertrans si lh chazet als pes, referen li gracias e merces. E l reis ab tota la soa host s'en anet.

domingo, 11 de octubre de 2026

Guillem de Cabestanh. Lo dos cossire Que m don' amor soven,

Guillem de Cabestanh.

2701, 7225, 7614.

Guillem de Cabestanh.


Guillem de Cabestanh fo un gentils castelas del comtat de Rossilhon, que confinava con Cataloingna e con Narbones. Mot fo avinens hom de la persona, e presatz d'armas, e de servir e de cortesia; e bos trobaires. 

Et avia en la soa encontrada una domna que avia nom madomna Sermonda, moiller d'en Raimon de Castel-Rossilho, qu'era mot ric e gentils, e braus, e mals et orgoillos. Longamen l'amet en G. de Cabestanh, e'n fet motas bonas cansos; e la domna l volc tan de be que l fey son cavayer, et esteron ab gran joi essems lonc temps. E fon dic al marit d'ela, don el n'ac gran gelosia; et enserret la en una tor, e li foron faitz man desplazer, don G. de Cabestanh ac gran dolor; don fes una canso:

Lo dos cossire

Que m don' amor soven.

E quan R. entendet la canso crezet que fos de sa moiller, quar dis en una cobla:

Tot quan fas per temensa

Devetz en bona fei

Penre, neis quan nous vei.

Et aquest mot entendet: e mandet lo marit à 'n G. que vengues à parlamen. E menet lo ab si foras lonh del castel, et à trassio el li tolc la testa e mes la en un cavayrol; e trais li lo cor del ventre, e fes lo portar à un escudier à son alberc. Et intret s'en él castel, e fes lo cor raustir e far pevrada, per so la domna s'agradava fort de cor de salvaizina, e fes lo manjar à sa molher en semblan qu'el ne manjes. E quan l'ac manjat, el li dis que so que avia manjat era 'l cor d'en G. de Cabestanh, e mostret li la testa, e demandet si l'era estat bos. E la domna conoc la testa, e dis que tan bos li era estat, que jamais autre manjar ni autre beure no l tolria la sabor. El marit, quant o auzi, correc li dessus ab l'espaza; e la domna ac paor e fugi al balcon, e se laisset cazer jos e fo morta.

Et aquest mal fo sauputz per tota la terra, don fo mot gran tristeza de la domna e d'en G. de Cabestanh. Et ajusteron se los parens d'en G. e de la domna, e totz los cortes cavayers d'aquela encontrada, e guerrejeron R. de Castel-Rossilhon. El rei Amfos d'Arago venc en la terra, quan saup lo fag, e pres R de Castel-Rossilho, e fes metr' en G. de Cabestanh denan l'us de la gleiza de San Joan à Perpinhan, e la domna ab el. 

E fon una longa sazo que tug li cortes cavayer e las domnas gentils de Cataluenha e de Rossilho, e de Sardanha e de Narbones, venian far cascun an anoal per lur armas aital jorn quan moriro, pregan nostre senhor que lur agues merce.

Aissi com avetz auzit lo rei pres R. de Castel-Rossilho e l deseretet, e l tolc totz sos castels, e l fes morir en sas preisos, e donet totz sos bes als parens d'en G. e de la domna.

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,


2701, 7225-6, 7614, 7698, C.


Lo dos cossire

Que m don' amor soven,

Domna, m fai dire

De vos mans vers plazen.

Pessan remire

Vostre cors car e gen,

Qu'am e dezire

Mais que no fas parven.

E si tot me delei,

Ges per tan nous abnei,

Anceis vas vos soplei

Ab franca bevolensa.

Domn' en cui beutatz gensa,

Mantas vetz oblit mei

Que laus vos e mercei.


Tot jorn m'azire

L'amor queus mi defen,

S'ieu ja'l cor vire

Ves autr'entendemen.

Tout m'avetz rire

E donat pessamen.

Plus greu martire

Nuls hom de mi no sen;

Quar vos qu'ieu plus envei

De re qu' él mon estei

Desautorc e mescrei,

E dezam en parvensa.

Tot quan fas per temensa

Devetz en bona fei

Penre, neis quan nous vei.


En sovinensa

Tenc la car' e'l dous ris,

Vostra valensa

E'l bel cors blanc e lis.

S'ieu per crezensa 

Estes vas dieus tan fis,

Viu ses faillensa

Intres en paradis. 

Qu'aissi soi ses totz cutz 

A vos de cor rendutz, 

Qu'autra jois no m'adutz; 

Q'una no porta benda 

Qu'ie'n prezes per esmenda 

Baizar, ni fos sos drutz, 

Per las vostras salutz.


Ades comensa

L'amor, e m'abelis

La captenensa

De vos cui soi aclis.

Be par que m vensa

Vostr' amor, qu'ans queus vis

Fon m'entendensa

Queus ames e servis;

Qu'ab vos soi remazutz

Sols e ses tot ajutz;

E n'ai d'autres perduts

Mans dos: qui s vol los prenda,

Qu'à mi platz mot qu'atenda,

Ses totz covens saubutz,

Vos don m'es jois vengutz.


Dieus! co seria

Qu'ieu merce no trobes

Ab vos amia,

La genser qu'anc nasques!

Qu'ieu noich e dia,

Ginolhos e de pes,

Sancta Maria

Prec vostr' amor mi des.

Qu'ieu foi noiritz enfans

Per far vostres comans;

E ja dieus no m'enans

S'ieu ja m'en voill estraire.

Pros domna de bon aire

Sufretz qu'ieu bais los gans,

Que del plus soi duptans.


Ans que s'estenda

En mon cor la dolor,

Merce descenda

En vos, domn', et amor.


Joi vos mi renda

E m lonh sospir e plor; 

Nous o defenda

Paratge ni ricor:

Qu'oblidatz m'es totz bes 

S'ab vos no m val merces. 

Ai! bella dossa res, 

Ben feratz que corteza

S'al prim queus aic conqueza

M'amassetz, o non ges, 

Qu'eras no sai com s'es.


No trob contenda

Contra vostra valor;

Merces vo'n prenda

Tal qu'à vos si' honor.

Ja no m'entenda

Dieus mest siei pregador,

S'ieu vol la renda

Dels quatre reis major, 

Per qu'ab vos no m valgues 

Merces e bona fes;

Que partir no m posc ges

De vos, en qui s'es meza 

M'amor: e si fos preza 

En baizar, eus plagues, 

Ja no volgra solves.


Anc res qu'à vos plagues, 

Franca domna corteza,

No m'estet tan defeza

Que ieu no la fezes, 

Ab que far o saupes.


En Raimons, la beleza 

E'l bes qu'en midons es

M'an sai lassat e pres.



Micer Guiglielmo del Rosselló done a minjá a la seua dona lo cor de micer Guiglielmo Guardastagno, mort per nell y amat per nella; lo que sabénu ella después, se avíe de una finestra alta y se mate, y es enterrada en lo seu amán. //

martes, 2 de junio de 2026

Solatri, Solatz, Solassar, Solacier, Consolation, Cossolansa

Solatri, s. m., solandre, sorte de plante. (N. E. liane trompette)
Cum so... portulaca, solatri e semlans.
Eluc. de las propr., fol. 104.
Comme sont... pourpier, solandre et semblables.
CAT. IT. Solatro. (ESP. Solandra, como la grandiflora, campana de montaña, bolsa de Judas, floripondo de monte, copa de oro, copa de ángel, guayacán, perilla, flor de san José, hueipatli, kanibakache, kiéri, quieri nanáari, queli, tecomaxochitl, hueytlacatzintli, tima wits (México); colibrí, papaturro, papamiel, manzana de monte (Honduras a Panamá), baján, bejuco chamico (Cuba); copa de ángel (Venezuela); bejuco manzana, bejuco de trompeta (Antillas); Injerto de montaña (Guatemala) y flor de san José - Nicaragua).

Solatri, s. m., solandre, sorte de plante. (N. E. liane trompette)

Solatz, s. m., lat. solatium, soulas, plaisir, agrément, familiarité, entretien, badinage.
Tan cum solatz d' amor valen.
G. Rudel: Pro ai del.
Autant comme soulas d'amour valant.
Enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz.
V. de Sordel.
Il s'amouracha de la femme du comte par forme de badinage.
E 'l gen solatz e 'l franc respos
E 'l ben semblan que m fetz.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Et la gentille familiarité et la franche réponse et le bien semblant que vous me fîtes.
El sieus solatz era guays e chauzitz.
Aimeri de Peguilain: De tot en.
Le sien entretien était gai et choisi.
Si pres lo fag a solatz, e comenset a rire.
V. de P. Vidal.
Il prît le fait en badinage, et commença à rire.
Loc. Ben soi entrepres
S' ieu non chant e no m' a solatz.
E. Cairels: Estat ai dos.
Je suis bien entrepris si je ne chante et ne me possède pas soulas.
ANC. FR. Qu'ele fet par sa cortoisie
Solaz et bele compaignie.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 184.
Laissons ces soulas et ces jeux.
Coquillart, p. 144.
Quant par ta desloyauté
M'as osté 
Tout le soulas de ma vie. 
Œuvres d'Alain Chartier, p. 797.
Ne trouvant en ce monde plus grand solas et plaisir que m'entretenir en grâce avec mes amis anciens.
F. P. Crespet, Vie de sainte Catherine.
Voyez Menar.
CAT. Solas. ESP. Solaz. (chap. Solás, plaé, diversió, familiaridat, entretenimén, passá lo tems.)

2. Solassar, v., réjouir, récréer, divertir, se divertir. 
Coma filh Joan, to nebotz,
Que te solassara per totz.
Trad. d'un Évang. apocr. 
Comme le fils Jean, ton neveu, qui te réjouira partout.
Tornejar e solassar. 
E 'l reis s' en rit e s solasset.
V. de Bertrand de Born. 
Suivre les tournois et se divertir.
Et le roi s'en rit et se divertit.
Subst. En luec de solassar
Aug en las cortz los critz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
En place du divertir j'entends dans les cours les cris.
ANC. FR. Li cors où envie s'embat
Ne se solace ni esbat
Toz jors est ses viaires pales.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 121.
Je chant et deport 
Pour moi solasier.
Le Roi de Navarre, chanson 23.
ESP. Solazar. (chap. Solassá, solassás.)

3. Solacier, adj., alerte, joyeux.
Quar me vezetz solaciera,
Senher, vos pessatz engan.
Leys d'amors, fol. 32.
Parce que vous me voyez joyeuse, seigneur, vous pensez tromperie.
4. Assolassar, Assolazar, v., réjouir, divertir, récréer.
Fay me, mos filh, assolassar. Passio de Maria.
Fais-moi, mon fils, réjouir.
- Consoler, soulager. 
Visita e assolassa los malaudes. 
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 6.
Visite et console les malades.
Subst. Al assolassar.
G. Pierre de Cazals: Ab lo.
Au réjouir.
Part. pas. Ni m tenh per assolassat. 
Giraud de Borneil: Si 'l cor.
Et je me tiens pour égayé.
ANC. ESP. Asolazar. (chap. Assolassá, assolassás; chalá, disfrutá, divertís.)

5. Consolation, s. f., lat. consolationem, consolation.
Que pregues lo sant baron
Li dones consolation.
V. de S. Honorat.
Qu'il priât le saint homme qu'il lui donnât consolation.
CAT. Consolació. ESP. Consolación. PORT. Consolação. IT. Consolazione.
(chap. Consolassió, consolassions.)  

6. Cossolansa, s. f., consolation.
Cossolansa dels fis descossolatz.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Consolation des fidèles affligés.
IT. Consolanza.

7. Consolament, Cossolamen, s. m., consolation.
Don fetz Eva sa femna, que 'l fos consolamentz.
Que la vertut del cel mi sia cossolamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dont il fit Ève sa femme, qui lui fût consolation.
Que la vertu du ciel me soit consolation.
IT. Consolamento. (chap. Consolamén, consolamens.)

8. Consolaire, Consolador, s. m., lat. consolator, consolateur.
Aycel Sant Esperit consolaire.
Dara vos autre consolador.
Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 14.
Ce Saint-Esprit consolateur.
Il vous donnera autre consolateur.
CAT. ESP. PORT. Consolador. IT. Consolatore. (chap. Consoladó, consoladós, consoladora, consoladores.)

9. Desconsolar, Descossolar, v., désoler, affliger, abandonner.
Part. pas. Quan lo rey vi que sa razon non podia esser devesida per sos savis, el fon mot desconsolat. Hist. de la Bibl. en prov., fol. 15.
Quand le roi vit que son argument ne pouvait être expliqué par ses savants, il fut moult affligé.
Femnas maridadas seran desconsoladas. V. de S. Honorat.
Femmes mariées seront désolées.
Voyez Cossolansa.
CAT. ESP. PORT. Desconsolar. IT. Disconsolare. (chap. Desconsolá, desconsolás : desconsolo, desconsoles, desconsole, desconsolem o desconsolam, desconsoléu o desconsoláu, desconsolen; desconsolat, desconsolats, desconsolada, desconsolades; vore desconort, per ejemple, lo de Ramón Lull.)

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del añ 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html