champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
lunes, 4 de mayo de 2026
Salmo (salmó, salmons)
lunes, 12 de agosto de 2024
Outra, Oltra, Otra - Oxizacra
Outra, Oltra, Otra, prép., lat. ultra, outre.
Van outra mar, e son en mieia via.
T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Arnaud.
Vont outre mer, et sont en mi-chemin.
Adv. comp. En ayssi co vezem del ray,
Que d' otra per lo veyre vay,
Ses tot dan al veyre tener.
Los VII Gaugs de la Mayre.
Par ainsi comme nous voyons du rayon, qui va en outre par le verre, sans nul dommage faire au verre.
E 'l bras d' outra en outra trauca. Roman de Jaufre, fol. 103.
Et le bras d'outre en outre il perce.
CAT. Oltra. IT. Oltre. (chap. Ultra : mes allá; ultramar : mes allá del mar, a l' atra part del mar. Atra, datra ve de altera.)
Ov, uov, ueu, s. m., lat. ovum, oeuf.
Dieus, per son poder, fetz lo mon a la semblansa del uov.
L' escorssa del uov si es lo firmamens que environa la terra, qu' es environada e assiza sobre l' aiga, ayssi coma lo blancxs e 'l jaunes del uov. Liv. de Sydrac, fol. 45.
Dieu, par son pouvoir, fit le monde à la ressemblance de l' oeuf.
L' écorce de l' oeuf est le firmament qui environne la terre, qui est environnée et assise sur l'eau, ainsi comme le blanc et le jaune de l'oeuf.
Padeladas de luec en luec
Li deu hom dar d' ueus cueitz en fuec.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Poëlonnées de temps en temps on lui doit donner d' oeufs cuits en feu. Loc. Ieu 'lh part l' uov e la mealha.
Bertrand de Born: Un sirventes on.
Je lui partage l'oeuf et la moelle.
Nég. expl. No saup de tracion un ov.
Rambaud de Vaqueiras: Ar vei escur.
Ne sut de trahison un oeuf.
ANC. FR. Ke la lei de Mahun de un of ne volt le quartier.
Roman de Horn, fol. 11.
CAT. Ou. ESP. Huevo. PORT. Ovo. IT. Uovo. (chap. Ou, ous; ovet, ovets.)
2. Ovar, v., produire, faire des oeufs.
Part. prés. Bestias... ovans o pondens.
(chap. Besties... ovans o ponens : que oven o ponen; v. ová, pondre; contrari: desová, com fan los peixos com lo salmó, trucha o les tortugues)
Eluc. de las propr., fol. 231.
Bêtes... faisant des oeufs ou pondantes.
(chap. Falten paraules com oval, ovals, ovalat, ovalats, ovalada, ovalades; sinónim de ou, ous: colló, collons.)
Ovella, Ovelha, Oveilla, Oelha, s. f., lat. ovicula, ouaille, brebis.
(N. E. sinónimo: feda, plural fedas.)
Ni modo subvenias, morior tua, pastor, ovilla.
V. S. Romani. Martenne, Thes., t. III, col. 1663.
Plus glotz es de pelha
Non es lop d' ovella.
Bernard de Rovenac: Una sirventesca.
Est plus avide de peille que n'est loup de brebis.
Son drap nou camja per peilla,
E son caval per oveilla.
Augier: Era quan.
Change son drap neuf pour peille, et son cheval pour brebis.
Fig. et mystiq. A las suas ovelhas m' a donat per pastor.
Guillaume de Tudela.
Aux siennes ouailles il m'a donné pour pasteur.
Demandara la perda de sas oelhas al malvat pastor.
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 4.
Demandera (compte de) la perte de ses ouailles au mauvais pasteur. ANC. FR. Si cum li agnel des oeilles.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 113.
Encontre un grand trope d'oeilles. Fables et cont. anc., t. IV, p. 4.
Pas ne douta à habandonner son cors à martyre pour la délivrance de ses oueilles.
Gest. de Louis le Déb., Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 167.
CAT. Ovella. ESP. Oveja. PORT. Ovelha.
(chap. Ovella, ovelles; ovelleta, ovelletes; la cría es lo cordé, cordés, cordera, corderes; corderet, corderets, cordereta, corderetes; lo mascle es lo borrego, borregos, mardá, mardans; alguns tenen cuernos y datres no, com los de la Ascuma.)
2. Ovili, s. m., lat. ovile, bergerie.
Esparsa eviro de ovili o parc. Eluc. de las propr., fol. 188.
Répandue à l' entour de bergerie ou parc.
ESP. Ovillo (paridera, corral). (chap. corral de bestiá; corrals; corralada, corralades; la part blanca de la foto es lo ras, tamé está tancat.)
Oxizacra, s. f., oxyzacrat, sorte de boisson.
Oxizacra de pomas salvaggas. Eluc. de las propr., fol. 271.
Oxyzacrat de pommes sauvages.
ESP. Oxizacre (bebida hecha con zumo de granadas agrias y azúcar).
(chap. Crec que pot sé la sidra, feta de pomes bordes o salvaches, agres, en poc sucre, y se li afegíe sucre per a que fermentare milló.)
https://es.wikipedia.org/wiki/Sidra
domingo, 16 de abril de 2017
truita
Truita, tortilla, truites, tortillas

Truita f.
Peix de la família dels salmònids, de l'espècie Salmo fario, que habita en els rius i llacs de muntanya, es fa de 15 fins a 40 cm. de llarg i és comestible i molt saborós (pir-or., or., occ.); cast. trucha. Si li trobats truytes e esturió e altres viandes delicades, lexats-lo defora, Eximplis, i, 276.
Refr.
—«La truita, per esser bona, ha de tenir quatre efes: franca, fresca, fregida i del Freser»: es diu perquè les truites que es crien en el riu Freser tenen molta fama de saboroses.
Fon.: tɾúјtə (pir-or., or.); tɾúјta (Vall d'Àneu, Pobla de S.); tɾúјtɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll.).
Var. form.: troita (aquesta forma apareix com formant part d'un topònim, el riu de les Troytes, en Jaume I Cròn. 183).
Intens.:—a) Augm.: truitassa.—b) Dim.: truiteta.—c) Pejor.: truitota.
Etim.: del llatí tardà tructa, mat. sign.
2. TRUITA f.
|| 1. Ou o ous debatuts fregits a la paella i formant una massa circular o oblonga
cast. tortilla.
Dinaren-se de pa e de vi e de truyta e d'ous,Desclot Cròn., c. 5. Un ou en truyta, Spill 8157. Fes una truyta que sia ben cuyta,Robert Coch 20. Sopa d'una truyta amb jonquillo, Aguiló Poes. 166.
|| 2. El sol que en sortir apareix esgrogueït, pàl·lid, cosa que es considera senyal de mal temps (St. Pol de Mar).
|| 3. Bunyol, cosa mal feta, que ha sortit malament (Vallès); cast. pifia.
|| 4. Embull, embolic (Forcall); cast. lío.
|| 5. Desorde, conjunt de coses confuses (Mall.). La mare se'n va, i al punt, quina truital, Caimari Edif. 53.
Loc.—a) Fer truita: no anar a escola (Eiv.); cast. hacer novillos.—b) Fer-se una truita: esclafar-se per efecte d'un gran cop, topada o caiguda.—c) Girar la truita: vendre doble partida de la que es té comprada o comprar doble de la que s'havia venut, quan el canvi de valors oscil·la contràriament al que un desitja o esperava (Barc.). Forçar la baixa dels Vilanius i, un cop sota la par, girar la truita, Oller Febre, ii,297.—d) Girar-se la truita: canviar radicalment una situació política, enconòmica, etc. No és excessiu pensar que hauria donat tot un cop d'Estat, girant d'una vegada la truita, Vidal Mirall 44. Des d'aquell dia se va girar la truita: tothom tornà a fer-li jochs y festes, Penya Mos. iii, 18.—e) Somiar truites: somiar coses que un desitja però que són impossibles d'obtenir.
Refr.
—«Qui té fam, somia truites»: vol dir que el qui necessita o desitja una cosa, sol veure possible d'obtenir-la encara que no ho sigui.
Fon.: tɾúјtə (or., bal.); tɾúјtɛ, tɾúјta (occ., val.).
Intens.:—a) Augm.: truitassa, truitarra.—b) Dim.: truiteta, truitetxa, truitel·la, truitona, truitoia.—c) Pejor.: truitota, truitot.
Etim.: incerta, però sembla possible que vingui del llatí torta, ‘coca’, amb metàtesi *trota o *trotta, potser amb influència del nom de peix tructa que en català ha donat truita homònim de la truita ‘fritada d'ous’.
lunes, 8 de diciembre de 2025
Prozopopeya - Psalteri, Salteri, Sauteri
Quintil., Institut., orat. IX, 2.
martes, 7 de marzo de 2017
Chapurriau, Beseit, Beceite
Ací, así, aquí, astí (Litera)
A la vegada = A la vez.
ruella, roella,
|| 1. adj. Pertanyent al mes d'Agost; cast. agostizo.—V. agostenc.
|| 2. m. i f. i adj. Nadiu o propi del poble d'Agost (val.).
aigua als alls !
aixada, cavegueta, aixadella, eixadella, eixada
Aladre, arado
Aljezó o alchezó = Casco de yeso, desprendido de una pared / neab
Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch, fugí, apartat, apartás, fuig, fugir en català
Allacuanta
Amagatall = Espacio pequeño para esconderse
Anan = Yendo (del verbo aná, ir), anant en català
hay de aná, tengo que ir
yo vach
tú vas
ell va
natros anem
vatros aneu
ells van
Aparent = Apropiado / neab
Apiazá = Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. / apedassá
Ara = Ahora
Armela = Almendra // amela (Natxo Sorolla Amela :)
Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer
Asobin = A menudo, con frecuencia
Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho
vore empapussá
Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente
Au = Se acabó o hasta luego
Aufegarse = Ahogarse // aufegás
Aufádega, = albahaca
Bada = Grieta
Badoc
Bambollas = Burbujas, ampollas / bambolles, bambolla
Bandechá = Bandear, voltear las campanas / doblá les campanes, bandejá
Barallofa,
Barrala, vore cantrella
Beta = Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela
Bezó = Gemelo / bessó (los Bujets per ejemple, los Falgás)
Blat = Trigo , no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat
Bolicha = Medio agua y medio nieve / aiguaneu, vore matacabra
Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente / barroco, barroc
Brema, bremá, bremadó = Vendimia, vendimiar, vendimiador
Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda) / verena, berena / berenà a Mallorca es amorsá, desayunar, pa amb oli
Bufá = Soplar
bufo, bufes, bufe, bufem, bufeu, bufen
Bufa = Ventosidad silenciosa / bufa, llufa, pet
Bufadó = Util en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)
Cabaz = Capazo / cabás
Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / tossut
Cacique, CACIQUEJAR v. intr.
Fer actes de cacic. Caciqueja en un poble i parla en un cafè, Carner Bonh. 178.
Calcé = Calzado / calsé,
calsás, calzarse, cálsat, cálzate
(yo) me calso, te calses, se calse, mos calsem, tos calseu, se calsen
Caló = Calor
Cante = Cántaro / canti = cantrella
Cantrella = Botijo, a Beseit cantrella tamé, a datres pobles cambie lo nom. Barrala, chorrillo, pichella, etc, vore lo enllás
Caparra = Garrapata
Cap = Cabeza
Carbaza = Calabaza / carbassa
Cariñá = Añorar / añorá
Carrechá = Acarrear / paraula perduda desde que no se fan aná animals
Cosí, Cosina = Primo, prima / cusí, cusina
Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) / no sé si algú u diu encara a Beseit
Chambra = Blusa / neab
Chandre = Yerno / gendre
Chirigol
Chitón, callat, mutis y a la gábia, callado
Chermá, chermana / Germá, Germana = Hermano, hermana
Chinoll = Rodilla / ginoll
Chirnet = Pequeña herida o corte / neab ni al dcvb
Chisquero = Encendedor de mecha / no u sé
Chit = Tallo nuevo, retoño. / rechito
Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro liquido // chorrada, chorradeta, chorret
Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores / neab
Chuflá = Silbar (y también copular). // chulá
Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / justísia
Cibá = Cebada / sibada
Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. / saduricha
Cingle = Montaña de roca (peñasco) / single
Coa = Cola, rabo
Cobertera = Tapadera de una vasija / tapa
Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano / no u sé
Coca = Torta
Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" / neab
Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada / neab
Conill o Cunill = Conejo / conill
Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes / neab
Cordé , cordés = Cordero, corderos
Cordera, corderes
Corp = Cuervo, corv
Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")
Cuisa o Cuixa = Muslo / cuixa
Cusigañes, cosquillas, pesigolles, gochet a La Fresneda (goch, gozo)
Dalla = Guadaña
Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia , desustansiat
Dies de la semana: = Días de la semana:
Drap = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.
Los Draps a la wikipedia en aragonés
Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).
Embolicá = Embrollar, confundir.
Embossiná, atragantarse
En tú = Contigo
Endeñat = Herida infectada / neab
Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...
Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse / neab
Erm = Yermo
Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerias
Escagarzat = Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea / escagarsat (mol típic dels conills y animals)
Esclafá = Romper, escachar... / neab
Esclafitá = Bofetada / no u sé
Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. / no u sé
Escurzó = Serpiente de agua / escursó, pot sé víbora
Esparvé = Milano
Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa
Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías / no u sé
Estás com una cabra = Estás loco / estás grillat
Estenazes = Tenazas / tenasses
Estirores = Tijeras
Estral = Hacha / destral
Estronchiná = Hacer o hacerse trizas
Fals
Falcó = Halcón , esparvé cernícalo
Fardacho o esfardacho = Lagarto
Farfallós = Tartamudo
Farina = Harina
Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).
Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.
Fem = Estiercol, fiemo
Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. / fenás
Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera), chocho, vagina, vulva
Qué es mes dols que la mel?
Una figa en pel.
Figuera = Higuera
Finestra = Ventana
Foc = Fuego
Forat = Agujero
Fuchí = Huir. / fugí, fuch (huye, vete)
Gabarrera, picaesquenes lo fruit
En alemán, Hagebute, bebem té
Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maiz / panís, barallofa
Galinassa , fem de les gallines, guano
Galliné , gallinero
Gañolá = Quejarse, llorar. Una gañola es un atra cosa 😁
Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea
Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. / neab
bancal, bancals, gaya, gaia, marge, paret, ribás,
Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas / garrancho
Garza = Urraca / garsa
Gitam (planta)
Golut = Goloso / llépol, golut
Gorrino o Porc = Cerdo
Goz = Perro / gos
Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales. Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.
Guit = Que tira coces / no se si se diu a Beseit
Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada / neab
Llaurá = Labrar
Llodo = Lodo, barro / fang // yodo, I
Llop = Lobo
Llum = Luz
Lluminaria = Luz intensa y brillante
Lorza = Plieges ondulados en la carne gorda o en ropas
Maestre o Mestre = Maestro
Malcriat = Mal educado.
Malfurrá = Malgastar o desaprovechar / neab, malgastá
Mangrana = Granada
Mardá = Borrego para cubrir las ovejas / mardá, borrego
Mare = Madre
Mascle = Semental, macho, enchufe mascle o femella (hembra)
Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. Granís
Matraca = Persona que habla mucho / instrumento de madera para semana santa / matraca, carraca, carrau, carraques
Milló = Mejor. También millón de euros
Modorro = Lunático / ovella modorra, borrego modorro, que va en lo cap cacho per una pujada de sang, ictus, embolia. Modorra te pot doná la caló.
Mol pito = Inteligente, listo . Pito, silbato, pito,
verbo
pitá
pito, pites, pite, pitem, piteu, piten
Mondonguilla , mondonguilles = Albóndiga
Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo / pasterada
Muermo = Persona que marea o que habla mucho / a Beseit yo diría que es lo contrari
Muñí = Ordeñar
muñgo, muñs, muñ, muñim, muñiu, muñen
muñiré, muñirás, muñirá, muñirem, muñireu, muñirán
Nina = Muñeca para jugar las niñas.
Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillos
No cal , no caldrá = No hace falta, no hará falta / "no cale patir" es una castellanisasió de "no cal patí", no hace falta sufrir.
gochet son cusigañes, cosquillas (La Fresneda)
Pa = Pan
Pare = Padre
Poble = Pueblo
Oli = Aceite
Ovella = Oveja
Ou = Huevo
Paniz = Maíz / panís
Paraigues = Paraguas / paraigües
Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. vor vilero
Parlá = Hablar
Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad
Pellizc = Pellizco / pellisc, no me pelliscos, pelliscá
Pentiná = Peinar
Peó = Peón
Perdiu = Perdiz
Pet = Ventosidad sonora
Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo
Piau = Pié / peu ( tamé es una medida)
Pichó = Peor y también polluelo de la paloma / pijó
picho = canica
Pisá = Orinar / pixá
Polde = Dedo pulgar de las manos / dit gros, pulgar
Poll, polls, pollo o piojo
lo ball del poll de Torredarques
Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)
Porta = Puerta
Portá, traer, llevar
Présec = Melocotón / bresquilla es lo présec blang
Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.
Puncha = Pincha clavada en la carne
Purna = Chispa que salta del fuego, purnes
Pussa , pusses, pulsa, pulses / pulga , bona nit, totes les pusses al teu llit, y la mes grossa al teu melic, / com un cabrit /
Refredat = Constipado / catarro, refredat, catarrina
Reglot = Erupto / rot
Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro o de una vereda, carretera y un campo / ribás
Singlot, hipo
Sostobá = Menear repetidamente
Tarquín = Cieno, Barro sucio / tarquí
Torrá = Asar, quemar
menos samba, y mes traballá
tronsadó
Trucha, trucha, salmo fario, salmo trutta
Truita, tortilla
Viquiari o Vicari = Cura párroco. (De la palabra Vicario).
Vila = Villa, poble
Zaboc = Memo, iluso / saboc
Zapo = Sapo / sapo
Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio / sárrio









