Mostrando las entradas para la consulta topí ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta topí ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 7 de noviembre de 2017

Recapte

Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot, una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós.

Dissapte, fabes en recapte

Topí, tupí,recapte, formache, formatge, cocido


Extracte del DCVB

Allò que queda de menjar d'un dia per un altre, o d'una menjada per una altra (Penedès, Maestrat); més especialment, la part sobrera del dinar i que serveix per a sopar, quan el dinar ha estat d'olla, o sia, patata i llegums amb carn i botifarra (Benassal).

// Guardá a bon recapte

Recaptá = recaudá (de captare) : recapto, recaptes, recapte, recaptem o recaptam, recaptéu o recaptáu, recapten; recaptat, recaptats, recaptada, recaptades;
recaudo, recaudes, recaude, recaudem o recaudam, recaudéu o recaudáu, recauden; recaudat, 
recaudats, recaudada, recaudades.

viernes, 8 de enero de 2021

JORNADA NOVENA. NOVELA SEXTA.

JORNADA NOVENA. NOVELA SEXTA.

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.

Calandrino, que datres vegades habíe fet riure mol a la compañía, lo mateix va fé esta vegada: y después de que les dames dixaren de parlá de les seues coses, la reina li va maná a Pánfilo que parlare, y ell va di:
Loables siñores, lo nom de la Niccolosa amada per Calandrino me ha portat a la memoria una historia de un atra Niccolosa, y to la contaré perque en ella voréu cóm una súbita inspirassió de una bona dona va evitá un gran escándol.

A los plans del Muñone va ñabé, no fa mol tems, un home bo que donabe als viandáns, per dinés, de minjá y beure; y encara que ere bastán pobre y teníe una casa menuda, alguna vegada, en cas de gran nessessidat, no a tots pero an algún conegut albergabe. Ara be, teníe este una mol hermosa femella, de la que teníe una joveneta hermosa y agradable, de quinse o setse añs, que encara no teníe home; l´atre ere un chiquet que encara no habíe cumplit l´añet, al que la mare donabe de mamá.
A la jove li habíe ficat los ulls a damún un mosset pincho y noble de la nostra siudat, que anabe mol assobín pel barri y la volíe fogosamen; y ella, que de sé amada per un jove tal com aquell mol se gloriabe y dell tamé se va enamorá; y moltes vegades en gust de cada una de les parts haguere tingut efecte aquell amor si Pinuccio, que aixina se díe lo jove, no se haguere refrenat pera no causá la deshonra de la jove y dell. Pero de día en día multiplicánse la seua passió, li va vindre lo dessich irrefrenable a Pinuccio de ajuntás en ella, y li va vindre al pensamén trobá lo modo de albergás a casa de son pare, pensán, com coneixíe la divisió de la venteta de la jove, podríe está en ella sense que dingú sen acatare; y en cuan li va vindre al ánim, sense mes tardá u va ficá en obra.
Ell, en un fiel amic de nom Adriano, que este amor coneixíe, prenén un día al caure la nit dos rocíns de llogué y ficánlos damún dos valijes, potsé plenes de palla, van eixí de Florencia, y donán una volta, cabalgán, a les planes del Muñone van arribá sén ya de nit; y entonses, fen vore que tornaben de la Romaña, cap a la venta van aná y van cridá al bon home; este, com los coneixíe mol be als dos, los va obrí la porta enseguida.
Pinuccio li va di: - Mira, tens que donámos albergue esta nit: pensabem que podríem arribá a casa, pero no ham pogut apurámos tan.
A lo que lo possadé va contestá:

- Pinuccio, be saps quínes comodidats ting pera albergá a hómens nobles com vatros; pero com esta hora tos ha agarrat aquí y no ña tems pera que pugáu aná a un atre puesto, tos albergaré de bona gana tan be com puga.

Apeánse, pos, los dos jovens, y entrán a la venteta, primé van acomodá los seus rocíns y después van sopá. A la venteta sol ñabíe una alcobeta a la que ñabíen tres llitets colocats com milló se podíe; y sol habíe quedat espay pera móures en estretó.
De estos tres catres, va fé lo home preparán un, lo menos roín, per als dos compañs, y los va fé gitá; después, al cap de un rato, sense dormí cap dells encara que féen vore que dormíen, va fé lo possadé gitás a la seua filla a un dels dos llits que quedaben y al atre se van embutí ell y la seua dona, y a la vora del camastro aon dormíen van ficá lo bressol del chiquet. Y están les coses de esta guisa dispostes, y habénu vist tot Pinuccio, después de un rato, pareixénli que tots estaben adormits, se va eixecá sense fé soroll y se va colocá al llitet aon la jove estabe tombada. Ella lo va acullí be, encara que en temó, y allí van chalá tan com van pugué. Y están aixina Pinuccio en la jove, va passá que un gat va fé caure un topí, y la dona, despertánse, se va eixecá, pensánse que no foren lladres, aixina a la oscurina, y sen va aná allí aon habíe sentit lo soroll.
Adriano, poc después, per una nessessidat natural se va eixecá y anán a satisféla va entropessá en la cuna, y com no podíe passá sense eixecála, la va alsá de aon estabe y la va ficá a la vora del llit aon ell dormíe; y fet alló per a lo que se habíe eixecat, va torná, sense preocupássen mes del bressol, y se va torná a gitá.
La dona, habén trobat lo topí per enterra, después de renegáli al gat, va torná a la alcobeta, y a paupóns va aná dreta cap al llit aon dormíe lo seu home; pero no trobán allí la cuna, se va di:

- ¡Ay, desgrassiada de mí! Mira lo que anaba a fé, casi me embutixgo al llit dels meus cliéns. Y trobán la cuna una mica mes allá, se va gitá al llit aon estabe Adriano sol, creén que se gitabe en lo seu home. Adriano, que encara no se habíe adormit después de eixecás, al sentíla la va ressibí be y alegremen; y sense di ni chut va tensá la ballesta y la va descarregá en gran plaé de la dona.
Después, pensánse Pinuccio que lo podríen enchampá en la jove, va voldre torná al seu llit, se va eixecá, y a paupontes, trobán lo bressol, va pensá que aquell llit ere lo dels possadés; per lo que, avansán un poc mes, se va gitá al del possadé, que en la entrada de Pinuccio se va despertá. Pinuccio, creén que estáe a la vora de Adriano, va di:
- ¡Be te dic que may hay tingut una cosa tan dolsa com Niccolosa! Per lo cos de Cristo, hay tingut en ella lo plaé mes gran que may un home ha tingut en cap dona; y te dic que hay baixat sis vegades a la vila desde que men hay anat de aquí.

Lo venté, sentín estes notissies y no agradánli massa, se va pensá:
- ¿Qué dimonis fa este aquí?-.

Después, mes enfadat que prudén, va di:

- Pinuccio, la teua ha sigut una gran villanía y no sé per qué tens que fém aixó; pero per lo cos de Cristo me la pagarás.
Pinuccio, que no ere lo jove mes sabut del món, al acatássen del seu error no va corre a enmendál com milló haguere pogut sino que va di:

- ¿Qué te hay de pagá? ¿Qué me podríes fé?

La dona del venté, que creíe que estabe en lo seu home, li va di a Adriano:
- ¡Escolta, los nostres cliéns están reñín per no sé qué!
Adriano, rién, va contestá: - Díxals en pas, van beure massa anit.
La dona, pareixénli que habíe sentit al seu home quirdá y sentín ara a Adriano, en seguida va vore aón estabe y en quí; per lo que, discretamen, sense di res, se va eixecá, y prenén la cuna del seu fillet, com la alcoba estabe encara a fosques, la va portá jun al llit aon dormíe la seua filla y a la vora della se va tombá; y, fén vore que se despertabe pel abalot del home, lo va cridá y li va preguntá qué passabe en Pinuccio.
Lo home va contestá:

- ¿No has sentit lo que diu que ha fet esta nit en Niccolosa?
La dona va di: - Mentix en tota la boca, que en Niccolosa no se ha gitat; que yo me hay tombat aquí en cuan no hay pogut dormí mes; y tú eres un animal per créuretu.
Bebéu tan per la nit que después ensomiéu y anéu de aquí cap allá sense enteráton y tos pareix que feu algo gran; ¡gran llástima es que no tos trenquéu lo coll! ¿Pero qué fa al teu llit Pinuccio? ¿Per qué no está al seu catre?
Adriano, veén que la dona discretamen la seua deshonra y la de la seua filla tapabe, va di:
- Pinuccio, te u hay dit mes de sen vegades, que no vaigues donán voltes, que este vissi teu de eixecát adormit, sonámbul, y contá fábules que ensomies te portará alguna vegada una desgrássia; ¡Tórna cap aquí!

Lo venté, sentín lo que díe la seua dona y lo que díe Adriano, va escomensá a créures que Pinuccio caminabe adormit; per lo que, agarránlo dels muscles, lo va escomensá a sacsá y a cridál, dién:

- Pinuccio, despértat, entórnaten al teu llit.

Pinuccio, habén sentit lo que se habíe dit, va escomensá, com si ensomiare, a di datres dessatinos; de lo que lo venté sen enríe mol. Al final, com encara lo sacsabe, va fé vore que se despertabe, y cridán a Adriano va di: - ¿Es ya de día, que me crides?

Adriano va di: - Sí, víne aquí.

Ell, fen vore que teníe molta son, se va eixecá del llit del venté y sen va entorná al llit en Adriano; y vingut lo día y eixecánse lo possadé, va escomensá a enríuressen y a enfótressen dell y dels seus somnis. Y aixina, bromeján, preparán los dos jovens los seus rocíns y ficánlos damún les valijes y habén begut en lo venté, puján a caball van acudí a Florencia, no menos conténs del modo en que la cosa habíe passat que de los efectes de la cosa. Y después, trobán atres víes, Pinuccio se va trobá en Niccolosa, que li afirmabe a sa mare que este verdaderamen ensomiabe; per lo que la dona, enrecordánsen de los abrassos de Adriano y de la ballestada, se creíe que ere la única que habíe velat.

Dos joves se alberguen a casa de un. En la seua filla sen va un a gitás, y la seua dona se gite en l´atre. Lo que estabe en la filla se gite en son pare y lay conte tot, creén que parláe en lo seu compañ. Se arme un gran abalot, la dona, donánsen cuenta, se embutix al llit de la filla y después en algunes paraules los passifique a tots.



sábado, 25 de julio de 2026

Tom, Tum, Tomba, Timol, Tombar, Tom, Tombaire, Tombador, Tunbador, etc.

Tom, Tum, s. m., lat. tumulus, coteau, colline.
Bos albres nay ades a sselh tum.
Guillaume de Durfort: Quar say petit.
Bon arbre naît incessamment sur cette colline.
- Tombeau.
Cant el veyria lo nom
De Enemia sobr' el tom.
(chap. Cuan ell voríe (veiguere) lo nom de Enimia sobre - damún de - la tumba.)
V. de Sainte Énimie, fol. 74.
Quand il verrait le nom d'Énimie sur le tombeau.

Perg. n. 220. fol. 41. 28 jun. 1321. Sancho I de Mallorca

2. Tomba, s. f., tombe, tombeau.
Segrai tant c' om me port' a la tomba.
A. Daniel: Si m fors' Amors.
Je suivrai tant (jusqu'à ce) qu'on me porte à la tombe.
CAT. Tomba. ESP. PORT. Tumba. IT. Tomba. (chap. Tumba, tumbes; nincho, ninchos.)

3. Timol, s. m., lat. tumulus, tombeau.
Sobre son timol a una aytal escriptura. Cat. dels apost. de Roma, fol. 137.
Sur son tombeau il (y) a une telle écriture.
CAT. Tumul. ESP. (Túmulo) PORT. IT. Tumulo. (chap. Túmul, tumuls.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)


Tombar, v., tomber, renverser, abattre, jeter.
Voyez Denina, t. III, p. 82; Aldrete, p. 271; Leibnitz, Coll. étym., p. 65.
Tombero de cel en abisme. Liv. de Sydrac, fol. 113.
Tombèrent de ciel en enfer.
Fig. De sostener valor qu' a pauc non tomba.
Guillaume de Durfort: Quar say petit.
De soutenir valeur qui peu s'en faut si elle ne tombe.
Tombar en peccat mortal. L' Arbre de Batalhas, fol. 220.
Tomber en péché mortel.
- Culbuter, faire la cabriole.
Sapchas trobar
E gen tombar.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Saches trouver et bien faire la cabriole.
Sailh en aut e pueys aval jos tomba. 
Bertrand de Born: Non estarai.
Saute en haut et puis en bas dessous culbute.
Part. pas. Del mur aval tombat.
Un Troubadour Anonyme: El nom de Dieu.
Du mur en bas tombé.
Pretz avetz tombat el faing.
Bertrand de Born: Quan vei.
Le mérite vous avez abattu en la fange.
Tal li det per detras qu' en terra l' a tombat. Roman de Fierabras, v. 4092.
Tel (coup) lui donna par derrière qu'en terre il l'a renversé.
ANC. FR. Abbatoient et tumboient tout ce qu'ils trouvoient à eulx contraire.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 46.
La tomba à terre et la descoiffa en la trainans par les cheveux.
Arrests d'amours, p. 837.
ANC. IT. E tomi giù nell' amorosa selva.
Petrarca, Sest. I: A qualunque.
Tassoni dit dans son commentaire:
La voce tomo e tomare è della provenzale.
CAT. Tombar. ESP. PORT. Tumbar. IT. MOD. Tomare. (chap. Tombá, tombás : yo me tombo, tombes, tombe, tombem o tombam, tombéu o tombáu, tomben; tombat, tombats, tombada, tombades; tombaré; tombaría; si yo tombara.)

Tombá, tombás : yo me tombo, tombes, tombe, tombem o tombam, tombéu o tombáu, tomben; tombat, tombats, tombada, tombades; tombaré; tombaría; si yo tombara

2. Tom, s. m., chute, culbute, élan en bas.
Trop gran tom
Pren can davala.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Trop grand élan il prend quand il descend.
La gensers par qu' aya pres un tom
Plus bas de lieys.
A. Daniel: Si m fos Amors.
La plus gentille il paraît qu'elle ait pris un élan plus bas qu'elle.
Loc. Be us menon de tom en tom,
E no sabetz qui ni com.
Cominal: Comtor d'Apchier. 
Bien ils vous mènent de chute en chute, et vous ne savez qui ni comment.
L' autr' el tenon per dessenat,
E menon lo de tom en vil.
P. Cardinal: Una cieutat.
Les autres le tiennent pour insensé, et le mènent de chute en humiliation.
CAT. Tomb. ESP. Tumbo. PORT. Tombo. IT. Tomo. (chap. Tom, toms; tomb, tombs.) 

3. Tombaire, Tombador, Tunbador, s. m., sauteur, danseur, voltigeur, faiseur de tours.
Tug li trobador 
E tug li tunbador.
G. Riquier: Sitot s' es.
Tous les troubadours et lous les sauteurs. 
(chap. Tombadó, tombadós, tombadora, tombadores; saltadó, saltadós, saltadora, saltadores; saltarín, saltarins, saltarina, saltarines; qui fa curumbeles, saltos, bots, voltes al aire.)

4. Retombar, v., tomber, s'abattre. 
Al gran request que sia fortz cum retomba.
Guillaume de Durfort: Quar say petit.
Au grain il demande qu'il soit fort lorsqu'il tombe.
ESP. PORT. Retumbar. (chap. Retumbá no té lo mateix sentit que re + tombá, sino de ressoná; pera retombá fem aná redolá.)

5. Retomba, Retumba, s. f., siphon, cycloïde.
Ses muiol e ses retomba.
A. Daniel: Lancan son.
Sans moyeux et sans cycloïde.
- Pot, bouteille, ampoule, fiole.
Atressi cum la retumba
Franh leu e fai maynta lesca,
Franh amors.
E. Cairels: Era no vei.
Ainsi comme la fiole se brise facilement et fait maint morceau, (se) brise amour.
Amors d' aital hom non dura,
Ans fraing plus leu d' una retomba.
Roman de Jaufre, fol. 94.
L'amour de pareil homme ne dure pas, mais se brise plus vite qu'une ampoule.

6. Trastombar, v., culbuter, renverser, abattre, abaisser, délaisser.
Fig. Us rics savais, qui trastomba 
Fin' amor e l' entrebesca,
Se met ab donas en tresca.
E. Cairels: Era no vei.
Un puissant perfide, qui culbute fidèle amour et l'entortille, se met avec les dames en danse.
ESP. Trastumbar.

7. Trastomba, s. f., détour, tergiversation.
Per que no vuelh lais Caortz ni Caiarc,
Mon Oc e No, pus tan sap de trastomba.
Bertrand de Born: Non estarai.
C'est pourquoi je ne veux pas que laisse Cahors ni Caiarc, mon Oui et Non, puisqu'il sait tant de détour.

8. Tombarel, adj., à chute, à rime répétées, en parlant des vers.
Rims multiplicatius, o en autra maniera digz tombarels o enpeutatz.
Cobla multiplicativa, en autra maniera dicha per alcus tombarela o enpeutada.
Leys d'amors, fol. 22 et 31.
Rimes multiplicatives, ou en autre manière dites à chute ou entées.
Couplet multiplicatif, en autre manière dit par aucuns à chute ou enté.

Ton, s. m., lat. tonus, ton, son de la voix.
Chansos ai auzidas ab long so
E 'ls motz d' amdos d' un gran e 'l chan d' un to.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
J'ai entendu des chansons avec long son et les mots des deux de même grain et le chant de même ton.
Pueion s' en per tons e per semi tons.
Pierre de Corbiac: El nom de.
S'en élèvent par tons et par semi-tons.
CAT. To. ESP. Ton, tono. PORT. Tom. IT. Tuono. (chap. To o tono, tons.)

2. Entonar, v., lat. intonare, entonner.
Entonar seculori.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Entonner seculori (secula seculorum).
La primairessa corda s' entona jotz greumens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La première corde s'entonne dessous gravement.
CAT. ESP. Entonar. PORT. Entoar. IT. Intonare. (chap. Entoná : entono, entones, entone, entonem o entonam, entonéu o entonáu, entonen; entonat, entonats, entonada, entonades; entonaré; entonaría; si yo entonara.)

Tondre, v., lat. tondere, tondre, couper.
Ja no 'l cal tondre ni raire. (N. E. Ver Raire.)
Pons de Capdueil: En honor.
Désormais il ne le faut tondre ni raser.
A vostras berbitz
Tondetz trop la lana.
(chap. A vostres ovelles talléu (esquiléu, rapéu) massa la llana.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
À vos brebis vous tondez trop la laine.
Fig. Al comte que ton
Los Frances, e 'ls escorsa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Au comte qui tond les Français, et les écorche.
Loc. fig. Anc no vistes un tal duc a tondre.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 63.
Oncques vous ne vîtes un tel duc à tondre.
Prov. Sel qu' una vetz escorja autra non ton.
P. Cardinal: Tos temps.
Celui qui une fois écorche autre ne tond.
Qualque semensa qu' espanda,
Aital frug coven que tonda. 
P. Cardinal: Tot farai.
Quelque semence qu'il épande, pareil fruit il convient qu'il tonde (recueille).
Subst. Am lo tondres per lo raire.
Marcabrus: Dirai vos en.
Avec le tondre pour le raser. 
Part. pas. Monges tondutz.
(chap. Monjos tonsurats : pelats, afeitats, esquilats.)
Ramond de Miraval: Forniers per.
Moines tondus.
Subst. et loc. Atrestan vos es del ras
Com dels tondutz. 
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Autant vous est du rasé comme des tondus.
CAT. Tondrer. ESP. Tundir. IT. Tondere. (chap. Esquilá, afeitá, rapá, tonsurá.)

esquilá a estisora; Raire, Rayre, Raure, Reire

2. Tois, Toisos, Toysos, s. f., toison.
La toisos de la lana.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
La toison de la laine.
Non aman las feas sinon per la toyson. La nobla Leycson.
(chap. No amen (volen) a les ovelles mes que per la llana.)
Ils n'aiment les brebis sinon pour la toison.
Loc. Ans que agues pel de gren ni barba en tois.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.
Avant qu'il eut poil de grenon et barbe en toison.
ANC. CAT. Tuso. ESP. Tusón, toisón. PORT. Tozão, tuzão. IT. Tosone.

3. Tondeire, Tondedor, s. m., tondeur.
Com anhel davant lo tondedor. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 8.
(chap. Com cordé dabán del esquiladó.)
Comme agneau devant le tondeur.
ESP. Tundidor. (chap. Esquiladó, esquiladós, esquiladora, esquiladores; rapadó, rapadós, rapadora, rapadores; peluquero, peluqueros, peluquera, peluqueres.)

4. Tosoyra, s. f., ciseau, cisoire.
Inscindeys las extremitats am las forceps o tosoyras. Trad. d'Albucasis, fol. 22.
(chap. Talléu les extremidats en les forceps o estisores.)
Coupez les extrémités avec les forceps ou cisoires.
(chap. Estisora, estisores. ESP. Tijera, tijeras.)

Forsa, force, ciseau, cisailles. Estisora, Estisores, sissalla, sissalles; Tijera, cizalla

5. Tozoza, s. f., ciseau, cisoire.
Yrundas... lor coas so a forma de tozozas. Eluc. de las propr., fol. 147.
(chap. Oronetes... les seues coes tenen forma de estisora.)
Hirondelles... leurs queues sont en forme de ciseaux.

6. Tozoirier, s. m., tondeur.
Del dimecres son tozoiriers. 
A tozoiriers,.… lo portal.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.
Du mercredi sont les tondeurs.
Aux tondeurs,... le portail.

7. Tonsurar, v., tonsurer, 
Part. pas. Que era... tonsuratz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 88.
Qui était... tonsuré.
CAT. ESP. PORT. Tonsurar. IT. Tonsurare. (chap. Tonsurá, tonsurás : tonsuro, tonsures, tonsure, tonsurem o tonsuram, tonsuréu o tonsuráu, tonsuren; tonsurat, tonsurats, tonsurada, tonsurades; tonsuraré; tonsuraría; si yo me tonsurara.)

8. Tonsura, s. f., lat. tonsura, tonsure.
No porton plus de morgues mas tan solamen la tonsura.
Regla de S. Benezeg, fol. 7.
Ne portent plus de moines excepté tant seulement la tonsure.
CAT. ESP. PORT. IT. Tonsura. (chap. Tonsura, tonsures.) 

9. Retondre, v., retondre, tondre de nouveau.
Tondre, retondre. Leys d'amors, fol. 98.
Tondre, retondre.
(chap. Retallá, retallás : yo me retallo la barba, retalles, retalle, retallem o retallam, retalléu o retalláu, retallen; retallat, retallats, retallada, retallades; retallaré; retallaría; si yo me retallara les pulseres o patilles.)

Topazi, Thopazi, s. m., lat. topazius, topaze, sorte de pierre précieuse.
Thopazi et mantas autras peyras preciozas.
Topazi... siec la dispozitio de la luna.
Eluc. de las propr., fol. 168 et 190.
Topaze et maintes autres pierres précieuses.
Topase... suit la disposition de la lune.
CAT. Topaci. ESP. Topacio. PORT. IT. Topazio. (chap. Topacio, topacios.)

2. Estopassy, Estopaci, s. m., topaze.
Ganre y a de peiras pressiosas que an ganre de vertutz... so so li nom: Sardi, estopassy, etc. Liv. de Sydrac, fol. 139.
Beaucoup il y a de pierres précieuses qui ont beaucoup de vertus... ce sont les noms: Sarde, topaze, etc.
Estopacis verai per cert
Val mot ad home que sanc pert.
Brev. d'amor, fol. 40.
Topaze vraie pour sûr vaut moult à homme qui perd sang.

Topi, s. m., pot, marmite.
Qu' el topis sia fort cubert.
Ab un pauc d' aiga las cosetz
Totas ensemps en un topi. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que le pot soit fortement couvert.
Avec un peu d'eau vous les cuisez toutes ensemble dans une marmite.
CAT. Topi. (chap. Topí, topins; topinet, topinets. Topinada, topinades.)

Topí, tupí,recapte, formache, formatge, cocido

2. Topina, s. f., marmite, pot.
Anc per oste non crec vostra topina.
T. de Thomas et de Bernado: Bernado.
Oncques pour hôte n'augmenta votre marmite.

3. Tomplina, s. f., bassin, réservoir, pièce d'eau.
Sorzian si dins la marina
Tro al sol de la gran tomplina.
Segur vay sobre la tomplina. 
V. de S. Honorat.
S'élevaient dans la mer jusqu'au sol du grand réservoir. 
Il va sûrement sur le bassin.


Tor, s. f., lat. turris, tour.
Murs fondre e cazer autas tors.
Bernard de Rovenac: Ja no vuelh.
Murs s'écrouler et tomber hautes tours.
Manta tor e manh castel.
(chap. Molta torre y mol castell : moltes torres y mols castells.)
P. Vidal: Lai on cobra.
Mainte tour et maint château.

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

Fig. Il m' es de joi tors e palais e cambra.
A. Daniel: Lo ferm voler.
Elle m'est de joie tour et palais et chambre.
La tor del cor non pot esser preza, si las portas no son ubertas a la ost del diable. V. et Vert., fol. 85.
La tour du coeur ne peut être prise, si les portes ne sont ouvertes à l'armée du diable.

2. Torre, s. f., lat. turrem, tour.
De la torre del jayan. V. de S. Honorat.
De la tour du géant.
ESP. PORT. IT. Torre. (chap. Torre, torres; torreta, torretes.)

La Torreta, calle Diputación, lo planet

3. Torrer, s. m., tourier, gardien de tour.
E 'l torrers brama e crida mot fort. Guillaume de Tudela.
Et le tourier braille et crie moult fort.

4. Torrat, adj., tourelé, en forme de tour.
Era mot fortment torrada et castelada. Eluc. de las propr., fol. 166.
Elle était moult fortement tourelée et fortifiée.
(chap. Torrat, torrats, torrada, torrades; torrificat, torrificats, torrificada, torrificades; té diferens significats: torrat, de La Torre; torrat com Quim Torra.)

Torre del Compte, Comte; torrat, torrats, torrada, torrades

5. Torrelat, adj., tourelé, en forme de tour.
De corona castelada et torrelada. Eluc. de las propr., fol. 157.
De couronne en forme de château et tourelée.

6. Toreilhar, v., barricader, fermer, verrouiller.
Intret s' en el castel desotz un teilh,
No i ac porta neguna que no toreilh. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5.
Il s'en entra au château dessous un tilleul, il n'y eut nulle porte qu'il ne barricade.

7. Bestor, s. f., tourelle, bastion.
Fan portals e bestors 
De caus e d' arena ab caire.
Bertrand de Born: S' abrils.
Ils font portails et tourelles de chaux et de sable avec pierre de taille.
En un' escala salhi
E puiet en una bestor,
E pueis gitet l' escala por.
Sur une échelle il sauta et monta dans une tourelle, et puis il jeta l'échelle hors.

Pont de Besalú

Torcar, Torquar, v., torcher, nettoyer, frotter, bouchonner.
Lur torcara las lagremas, e lur yssugara lurs huels. V. et Vert., fol. 63.
(chap. Los torcará les llágrimes, y los eixugará los ulls.)
Leur torchera les larmes, et leur essuiera leurs yeux.
Qu' els escudiers
Torcon et encelon destriers.
Roman de Jaufre, fol. 92.
Que les écuyers bouchonnent et ensellent les destriers.
Loc. Be us gari Deus per semblan,
Car no us torques en carn nuda.
Garins d'Apchier: Veillz Comunal.
Dieu vous garantit bien par apparence (apparemment), parce que vous ne vous frottâtes pas en chair nue.
Substantiv. Vermeillz del torcar. Roman de Jaufre, fol. 80.
Vermeil du torcher.
CAT. Torcar. (chap. Torcá, torcás : yo me torco, torques, Ignacio Sorolla Vidal se torque los mocs, torquem o torcam, torquéu o torcáu, los ascumites se torquen la franja del cul en una argilaga; torcat, torcats, torcada, torcades; torcaré; torcaría; si yo me torcara en un códul o barrócul del Tastavins.)

martes, 29 de agosto de 2017

La tía María Del coco Miquel

La tía María
Del coco Miquel
Ballán a la plasa
Se va trová un rel.

En un rel de pá,
En un rel de ví,
La tía María
Fa bullí lo topí.

Luis de Sobrestán , Valderrobres , lay va cantá a Enrique Segurana Celma , y éste la ha ficat al grupo.

viernes, 16 de junio de 2017

swahili, catalá, súa gili

Cada vez más apoyo internacional al independentismo catalán

Texto en chapurriau

Els segadors ,el cant de la senyera, Catalunya, himne, segadores,Cataluña


Lo swahili té origen a la expresió catalana súa gili, (súa gilipolles, jo descanso).

Un comersián catalá de barretines va pensá que siríe bona idea vendre barretines per África, ya que toque bastán lo sol.

barretina



Y va triunfá.

Va baixá en barco desde Palafrugell hasta Dar Es Salam, Tanzania.

Lo barco portae bandera portuguesa, y se enteníe be en la tripulasió.

La señera que due a la maleta la podeu vore a la foto de baix, está com a nova, ya que la renten sempre en sauló.

Los espetecs que portae li van durá poc, y un topí de escudella que portae se va abocá y sel van fotre les gaviotes (gavines), així que als pocs díes passáe mes gana que Carracuca, lo Carpanta de Solsona.

Com lo viache ere llarg, los va enseñá a fé castells, u habíe adeprés a Valls y los u habíe enseñat als de Vilafranca del Penedés. En lo vaivén del barco ere mes complicat que a la plassa del poble, pero sen van eixí en la seua.

Un gallego baixet de Mondariz, que ere la enxaneta, va caure al océano Passífic per una girada de ven a la punta de baix de África. Tems de di "mare mía que me moro", y un tiburón blang sel va fotre de un mos. Sense enxeneta ya no van pugué fé mes castells.

Tems de di "mare mía que me moro", y un tiburón blang sel va fotre de un mos.

Una vegada a Tanzania se va acomodá, va trobá dona enseguida perque teníe bon verdang y ere ben plantat.
No habíen vist may una cámara de fotos, pero li dien lo trípode.

Los nets y rebisnets encara viuen allí, tots són negres perque sa yaya ere negra com un tió, pero parlen catalá en acento swahili. Lo tió encara lo fan cagá a Nadal, encara que la mayoría son animistes, fan aná totems, ballen voltán lo foc (sigue juñ o no).

A la foto mostren que están orgullosos de les seues arraíls catalanes.
Alguns de los mes jovens volen independisás de Tanzania y creá los països del trípode, en honor a son rebisyayo, que se diebe Ramón Puchol Ferrusola.
Igual te raó Jordi Puchol cuan diu que son pare ere mol ric, podríe se herensia de les barretines del trípode. Ya no se porten, pero uns añs van sé la moda africana.

Cada vez más apoyo internacional al independentismo catalán


suajilí, swahili, suahelí, kiswahili, es una lengua africana hablada sobre todo en Tanzania y Kenia, y en zonas limítrofes de Uganda, Mozambique, Congo (Rep. Dem.), Ruanda, Burundi, Somalia y Zimbabue.
Pertenece al grupo de las lenguas bantúes, que forman parte de la familia de lenguas Níger-Congo.
A pesar de su condición de lengua africana, ha recibido una fuerte influencia del árabe y, en los últimos dos siglos, del inglés y del portugués; este último en menor medida (mvinyo, bendera, meza, limau, por vino, bandera, mesa y limón). Estas influencias se reducen, sin embargo, al vocabulario, pues la gramática sigue siendo absolutamente bantú. Durante los siglos el suajili ha perdido la distinción de tonos. Se trata de una lengua con una gramática (sistema de clases) muy regular y una equivalencia absoluta entre grafía y pronunciación, casi como el dialecto occitano catalán. La pronunciación de las vocales y casi todas las consonantes es muy similar a la del español.

http://swahili.colmex.mx/ curso de swahili en México, yepa yepa, arriba, arriba !!!

Frases útiles

Neologismos

  • hoteli: hotel (del inglés hotel)
  • baisikeli: bicicleta (del inglés bicycle)
  • polisi: policía (del inglés police)
  • kadi: tarjeta (del inglés card)
  • picha: fotografía (del inglés picture)
  • maji: agua (del árabe mā´)
  • safi: limpio (del árabe sāfī 'puro')
  • krismasi: navidad (del inglés Christmas)
  • daktari: médico (del inglés doctor)
  • askari: guardia (del árabe `askarī 'soldado')
  • kondom: condón (del inglés condom)
  • vinyo: vino (del portugués vinho)
  • meza: mesa (del portugués mesa)
  • bendera: bandera (del portugués bandeira)
  • limau: limón (del portugués limão)

Nota: una gran parte del vocabulario proviene del árabe, inglés y portugués por razones históricas, económicas y colonizadoras. La mayor parte de los extranjerismos, no todos, terminan en I, lo cual los hace fácilmente identificables. También hay lenguas que han tomado palabras del suajili, por ejemplo, en portugués, francés y español rioplatense ananás (piña).

Comida/útil

  • Baridi: frío (del árabe bārid)
  • chumvi: sal
  • kahawa: café (del árabe qahwa)
  • chai: té (del árabe shāy)
  • sukari: azúcar (del árabe sukkar)
  • chakula: comida
  • Nyama: carne
  • limau: limón (del portugués)
  • vinyio: vino (del portugués)
  • ananas: piña

Animales

  • jogoo: gallo
  • simba: león
  • popo: murciélago
  • pweza: pulpo
  • tembo: elefante
  • kiboko: hipopótamo
  • chui: leopardo
  • duma: guepardo
  • nugu: babuino
  • sokwe: chimpancé

Gramaticales

  • sasa: ahora
  • zaidi: más (del árabe ziyāda)
  • chache zaidi: menos

Útiles

  • meza: mesa
  • jua kali: mucho sol
  • mtoto: niño
  • hoteli ya chakula: restaurante
  • dala dala: autobús
  • chumba: habitación
  • choo: aseo
  • rafiki: amigo (del árabe rafīq, 'compañero')

Colores

  • nyeupe: blanco
  • nyeusi: negro
  • blu: azul (del inglés blue)
Nota: en suajili se diría rangi ya blu; color de azul

Diversas

  • Pole pole: Más despacio
  • Bendera, mabendera: Bandera, banderas
  • Hakuna Matata/Hakuna matatizo/Hamna matatizo: No hay problema
  • Nairobi: Agua fresca


Números

  • cero : sifuri (del árabe sifar)
  • Uno: moja
  • Dos: mbili
  • Tres: tatu
  • Cuatro: Nne
  • Cinco: Tano
  • Seis: Sita (del árabe sitta)
  • Siete: Saba (del árabe saba`a)
  • Ocho: Nane
  • Nueve: Tisa (del árabe tisa`)
  • Diez: Kumi
  • Once: Kumi na moja
  • Veinte: Ishihirini (del árabe `ishrīn)
  • Primero: a kwanza
  • Segundo : a pili

Nota: los números procedentes del árabe se usan con artículo, a pesar de que no existe el artículo en el suajili.

Direcciones

  • kulia: derecha
  • kushoto: izquierda
  • kilometri: kilómetro

Vehículos

  • gari: coche (del inglés car)
  • pikipiki: moto
  • mafuta: gasolina
  • forbaifor: todoterreno (del inglés four by four: 4x4)
  • Dala dala: autobús / furgoneta de transporte de viajeros

Verbos

  • Kusema: hablar
  • Kuwika: saludar
  • Kuhitaji: necesitar (nahitaji: necesito, sihitaji: no necesito)

nota: como se explicará más adelante, el KU indica que el verbo está en infinitivo

Meses

  • Januari : enero
  • februari : febrero
  • machi : marzo
  • aprili : abril
  • mei : mayo
  • juni : junio
  • julai : julio
  • agostai : agosto
  • septemba : septiembre
  • octoba : octubre
  • novemba : noviembre
  • desemba : diciembre

nota: todos los meses son extranjerismos provenientes del inglés, también existe una forma alternativa de llamar a los meses, p. ej.: mwezi ya pili, segundo mes, literalmente.

sábado, 3 de noviembre de 2018

LA FRONTERA

Algú ha escrit ultimamen sobre fronteres, pos bé la poesía de avui está pensada pera intentá reflejá lo que natros pensém sobre la frontera, y sobre lo que está pasan tan a un com a lo atre costat, aixo sí es sol una opinió y un dessich.

Juan Carlos Abella, Valderrobres (Helix Teruel

" LA FRONTERA "
Orgullós pel monte Refalgarí 
puge desde Beseit a la carrera
un gros y pressiós jabalí
segú que no ha vist cap frontera
los animals se mouen en llibertat
no se fiquen cap impedimen
pasen per aon sempre han passat
paréixen mes listos que natros, la gen
comarques que sempre han estat juntes
de fronteres mai ne volien sabé
ara pareix que se vullguen tancá les portes
aixó es señal de que algo no va bé
natros observem passienmen
los moviméns del atre cantó
lo camí empres per la seua gen
y u observem en preocupassió
pareix que volen ficá una frontera
a la partissió han ficat unes marques
mol ben pintades a la carretera
res que vore en com estáem antes
natros sol volem defensa lo nostre parlá
no volem trencá en dingú
sol volem femos respetá
y si no traurem lo nostre genio mes dú
tenim la nostra llengua y identidat
y per res les volem cambiá
son les de sempre, les de verdat
orgullosos les volem conservá
algo volem dí als nostres germans
que los nessessitém, y que los volem
que sempre que ajuntem totes les mans
es cuan mes y milló avansém
tenim que fé com lo jabalí
podé pasá de aquí capa allá
sense que dingú tingue que patí
si a la atra banda podrá torná
dixem a la política de racó
que sol mos portará odio y rencor
y retorném a la nostra germanó
que es de verdat, pos mos ix del cor
la política no mos omplirá lo topí
¿per qué volen separamos?
sol volen femos patí
y per lo seu interés, enfrentamos
siguém listos com los animals
pensem per natros mateixos
que seguixquen les coses com avans
conservém una convivencia de siglos.

domingo, 19 de julio de 2026

Testa, Test, Tet, Testor, Testiera, Tastug - Intestato

Testa, s. f., lat. testa, tête (ANC. FR. Teste), crâne.
Mant bratz, manta testa fracha.
(chap. Mols brassos, mols caps - moltes testes - trencades - fracturades, fracturats.)
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Maint bras, mainte tête brisée.
Tailla testas e brisa bratz.
E 'ls cabels de sa testa tira et escoyssent. V. de S. Honorat.
Coupe têtes et brise bras.
Et les cheveux de sa tête tire et arrache.
Loc. A totz fi las testas virar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
A tous je fis tourner les têtes.
Aissi m' o tenc en la testa 
Amors.
L' am cum los huelhs de ma testa.
Per esta mia testa,
De totas es la bellaire.
D' on quascus en auta testa
Esdevenguesson chantaire.
G. Adhemar: Be m' agr' ops.
Ainsi me le tient dans la tête Amour.
Je l'aime comme les yeux de ma tête. 
Par cette mienne tête, de toutes elle est la plus belle.
D'où chacun avec tête haute ils devinssent chanteur.
Als cabelhs par c' aiatz daurada
La testa, tan son bel e bloy.
Amanieu des Escas: A vos qu' ieu.
Aux cheveux il paraît que vous ayez la tête dorée, tant ils sont beaux et blonds.
Loc. fig. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat.
(chap. Sen vegades li hay llavat la testa - rentat lo cap.)
Cent fois je lui ai lavé la tête.
Lo pros Richartz oy er testa partida.
G. Anelier de Toulouse: El nom de.
Le preux Richard aujourd'hui sera tête partie.
CAT. ESP. PORT. IT. Testa. (chap. Testa, testes; cap, caps.)

Rasca, tiña, teigne

2. Test, s. m., tête, crâne.
Trenca cur e cabeilhs ab eis lo test. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.
Coupe peau et cheveux avec le crâne même.
Farai mi ampla corona
Aut sus el test.
Guillaume de Saint-Gregori: Razo e dreyt.
Je me ferai ample couronne haut sur le crâne.
ANC. FR. Et de son bec le pince et mort
Que jusques au test li embat.
Roman du Renart, t. III, p. 371.
Qui *faulsa de puissance
D'outre en outre le test de ce vaillant guerrier,
Ce grand test façonné pour porter un laurier.
Remi Belleau, t. 1, fol. 135.
- Coquille, coque, écaille.
Struci,... natura a pervezit que ponda grans uous et ab test sobredur.
Han corns mols,... et... las retrazo dins lors testz, dels quals uzo cum d' hostals.
Dura... cum test d' algus peysshos.
Eluc. de las propr., fol. 148, 230 et 65.
Autruche,... nature a pourvu qu'elle ponde de grands oeufs et avec coque sur-dure.
Ont cornes molles,… et... les retirent dans leurs coquilles, desquelles ils usent comme de logis.
Dure... comme écaille d'aucuns poissons.
ANC. FR. Une coquille, ou pour mieux dire un test sec et creux.
Hist. maccaronique, t. II, p. 343.
ANC. CAT. Test. PORT. IT. Testo. (chap. Clasca, clasques dels ous, per ejemple, los de la avestrús : struci : autruche : estrús : alemán Strauß o Strauss. Juaquinico Monclús se fotríe ell sol un ou de avestrús de La Portellada fregit al restaurán Matarraña de La Fresneda, y sucaríe en una barra de pa, o un pa de pintadó. Mentrestán, Julio Micolau li faríe ven en un pericón o paipai, y li diríe: jefe, no u pairás.)

Juaquinico Monclús se fotríe ell sol un ou de avestrús de La Portellada fregit al restaurán Matarraña de La Fresneda, y sucaríe en una barra de pa, o un pa de pintadó. Mentrestán, Julio Micolau li faríe ven en un pericón o paipai, y li diríe: jefe, no u pairás



3. Tet, s. m., têt, loque, tesson.
Qui ensenia fols es cum cel que ajosta tez. Trad. de Bède, fol. 43.
(chap. Qui enseñe als tontos es com aquell que ajunte (trossos de) topins - macetes. Esta frasse me recorde mol a Artur Quintana Font: tan va aná en la cantrella a la fon, que se li va trencá.)
Celui qui enseigne fou est comme celui qui ajuste des têts.
(chap. Maceta, macetes; tiesto, com lo DJ, tiestos.)

Topí, tupí,recapte, formache, formatge, cocido

4. Testor, s. f., extrémité, sommité, bout.
Alas tan longas que ill testor
De la coa tocon en lor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ailes si longues que les extrémités de la queue touchent en elles.

5. Testiera, s. f., têtière.
1 testiera e cropiera de caval. Cartulaire de Montpellier, fol. 149. 
Une têtière et croupière de cheval.
IT. Testiera. (chap. Cabestro, cabestros.)

6. Tastug, s. m., homme de tête, avisé.
Doncs dissero aquil tastugz:
Esperit l' a raubat.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Donc dirent ces hommes de tête: L'esprit l'a dérobé. 

7. Testart, adj., têtu, entêté. 
Grans despendeires e testartz. 
Mot son li aze testarte.
Brev. d'amor, fol. 55 et 52.
Grand dépensier et têtu. 
Moult sont les ânes têtus.
CAT. Tastart. (chap. Caborsut com un burro - ruc - ase, caborsuts com los burros de la Ascuma, caborsuda com la desmemoriada mula vella de Desideri Lombarte, caborsudes; tossut, tossuts, tossuda, tossudes.)

Desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte, Pedro Bel Caldú

8. Entestar, v., entêter, persécuter, tourmenter.
Ieu no m vuoill far entestar.
Raimond de Miraval: Aras no.
Je ne veux pas me faire entêter.
Tant bat la gent et entesta
Tro que denier no lur resta.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Tant il bat et tourmente la gent jusqu'à ce que denier ne leur reste.
(chap. Entestá, perseguí, atormentá; ficás algo al cap : entossudí, entossudís, encaborsí, encaborsís.)

9. Testudo, s. f., lat. testudo, tortue.
Testudo es dita, quar test es sa cuberta. Eluc. de las propr., fol. 260.
Tortue est dite, parce qu'écaille est sa couverture.
IT. Testuggine. (chap. Tortuga, tortugues.)
10. Testament, Testamen, s. m., lat. testamentum, testament.
Fals executors de testamens.
Cinq libras li layssava en son testament. 
V. et Vert., fol. 75.
Faux exécuteurs de testaments.
Cinq livres il lui laissait dans son testament.
- En terme de théologie.
Legit ai el Vieyll Testament. V. de S. Honorat.
(chap. Lligit hay al Vell Testamén.)
J'ai lu dans le Vieux-Testament.
En autra intencio sebellis hom los mortz el Novell Testamen.
V. et Vert., fol. 80.
Dans une autre intention on ensevelit les morts dans le Nouveau-Testament. 
CAT. Testament. ESP. PORT. IT. Testamento. (chap. Testamén, testamens. Vore lo del tío Gil Amor, al llibre Pedro Saputo en chapurriau.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

11. Testaire, Testador, s. m., lat. testator, testateur.
Ordonet l' avant dit noble... testaire. 
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. IX, fol. 30.
Ordonna l'avantdit noble... testateur.
Comte, testador desus dit.
Tit. de 1399. Hist. de la maison de Turenne, Justel, p. 134.
Le comte, testateur dessusdit.
CAT. ESP. PORT. Testador. IT. Testatore. (chap. Testadó, testadós, testadora, testadores.)

12. Testairitz, s, f., lat. testatrix, testatrice.
La dita testairitz. Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 17.
Ladite testatrice. (chap. Testatrís, testadora.)

13. Testamentari, adj., lat. testamentarius, testamentaire.
Qui fo... tutor testamentari. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 202.
Qui fut... tuteur testamentaire. 
CAT. Testamentari. ESP. PORT. IT. Testamentario. (chap. Testamentari, testamentaris, testamentaria, testamentaries.)

14. Intestatio, s. f., intestation, action de n'avoir pas testé.
De la intestatio. Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 152.
De l'intestation.
(chap. Intestassió, intestassions : acsió de no habé testat : fet testamén.)

15. Intestato, s. m., lat. intestato, intestat.
Loc. Alcuna de las personas es morta ab intestato.
(chap. Alguna de les persones se ha mort ab intestato : en intestassió.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 15.
Aucune des personnes est morte ab intestat.
CAT. Intestad. ESP. PORT. Intestado. IT. Intestato. (chap. Intestato.)