Mostrando entradas con la etiqueta gruas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gruas. Mostrar todas las entradas

martes, 20 de octubre de 2026

Serveri, de Girona. A greu pot hom conoisser en la mar

Serveri, de Girona. (Guillem de Cervera, cerverí)

Serveri, de Girona. A greu pot hom conoisser en la mar



2701, 7226.

A greu pot hom conoisser en la mar 
Cami, si tot s'en passa linhs e naus, 
O si tot s'es la mar plan' e suaus
Pot greu l'aigua planamen mezurar;
Encaras mens ve ni conois ni sap 
L'engenh e'l mal qu'en falsa femna cap.

E qui l'auzel ve contra'l cel volar 
Greu pot saber lo loc on s'an ni s paus;
E las folhas d'un pin e de dos faus
Pot greu él cel las estelas comtar:
Encaras mens cre que ses dan escap 
Qui vil femna acolh dins en son trap.

E cel qui ve per una roc' anar
Una serpen, ab que'l ver dire n'aus,
Greu i ve pas, cami, tras ni esclaus,
On posc' aissi com la serpens passar;
Encaras mens, e non o dic à gap,
D'avols femna estors que non mescap.

A greu pot hom lo solelh atuzar,
E tant obrar que blasmes sia laus;
Et ors, anhels; e gals, gruas e paus;
E la luna quant es creissens mermar:
Encaras mens cre que nul ben acab
S'ab femna vil vol jazer sotz un drap.

E pot hom greu los quatre vens liar
Si que'ls tenha dins sa maison enclaus;
Et un leo, quant es esquius e braus,
Pot greu aissi com caval enfrenar:
Encaras mens pot venir à bon cap
Ab vil femna que tot be no l'arrap.

La domn' al Cartz e Sobrepretz an cap
D'ensenhamen e de laus ses tot gap.

Al rei Peire nul autre rei no sap,
Per qu'ab dieu tra totz sos faitz à bon cap.

PEDRO III, EN LAS JUSTAS DE BURDEOS (SIGLO XIII. BURDEOS)

domingo, 18 de octubre de 2026

Gaubert Amiels. Breu vers, per tal que mens y poing,

Gaubert Amiels.

Gaubert Amiels. Breu vers, per tal que mens y poing,



7225.

Gaubertz Amiels si fo de Gascoingna, paubres cavalliers e cortes e bons d'armas. E sap trobar; e non entendet mais en domna plus gentil de se; e fes los sieus vers plus mezuratz de hom que anc mais trobes.

7225, M.

Breu vers, per tal que mens y poing,
Fas, e que sia leu apres;
Qu'eu son trobaires, mas non ges
De cels rics que s fan auzir loing.
E s'anava mos cants tro lai
Don la razos ven à mi sai,
Ja no volria plus anes.

De trop ric' amor non ai soing,
Sol de mon paratge n'agues;
Que'l poders ni'l semblan non es
E mi, ni sui fatz, dieus el doing,
D'enquerre ric joi ni s'escai;
N'esdevenir que ben o sai,
Noi poiria quan bei poignes.

Mais dei donc amar é mon poing
Un bel auzelet qu'eu tengues,
Qu'eu no prengues; ni no somoing
Domna d'amar s'à far no fai.
Ja'l fol cabrier no semblarai
Qu'enques la reïna l'ames.

Las ricas cimas no caloing,
Lais las als domnadors cortes;
C'una conois que m'a conques,
Tal que de Paris troc' al Groing
Genser non es, ni miels no m vai
A nulla de fin pretz verai
Ab poder que la ten en pes.

Ad aquesta soplei e joing
Mas mans per referre merces,
Que la benanans' on m'a mes
Me va miels; e ges no m vergoing
Si trop rica domna non ai,
Que'l sen e la beutat l'estai
Tan aut que paucas li son pres.

De ma ricor, ni mens ni mai
Am; e conois que miels m'estai
Que si trop altament ames.