Mathematica - Maurela (morelle, Morella)

Mathematica, s. f., lat. mathematica, mathématiques.

Apres, senes maestre, totas las sciensas de mathematicas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 53.

Apprit, sans maître, toutes les sciences de mathématiques.

CAT. ESP. (matemática, matemáticas) Matematica. PORT. Mathematica. IT. Matematica. (chap. Matemática, matemátiques.)

2. Mathematic, adj., lat. mathematicus, mathématique.

Ses nombre no podem saber neguna mathematica sciencia.

(chap. Sense número no podem sabé cap siensia matemática.)

Eluc. de las propr., fol. 278. 

Sans nombre nous ne pouvons savoir nulle science mathématique.

CAT. Matematic (matemàtic). ESP. Matemático. PORT. Mathematico. IT. Matematico.

(chap. Matemátic, matematics, matemática, matemátiques)

Maturitat, s. f., lat. maturitatem, maturité.

Si alcus depopularia camps, vinhas o blat davant maturitat.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 133. 

Si aucun dépeuplerait champs, vignes ou blé avant maturité.

ANC. FR. On voit à meureté venir tous fruits. Bataille de Crécy.

ANC. CAT. Maturitat. IT. Maturità, maturitate, maturitade.

2. Maturacio, s. f., lat. maturatio, maturation.

Frugz veno a maturacio.

(chap. Los fruits venen a madurassió : maduren.)

Quan l' apostema es en maturacio. Eluc. de las propr., fol. 84.

Les fruits viennent à maturation.

Quand l'apostème est en maturation. 

ESP. Maduración. PORT. Maduraçao. IT. Maturazione. 

(chap. Madurassió, madurassions.)

3. Maduresa, Madureza, s. f., maturité.

Pueis qu' es vengutz a madureza, et es sas. V. et Vert., fol. 20.

Puisqu'il est venu à maturité, et qu'il est sain.

Fig. Sia facha ab sobeyrana maduresa e atrempansa.

Regla de S. Benezeg, fol. 53. 

Soit faite avec extrême maturité et modération.

CAT. Maduresa. ANC. ESP. PORT. Madureza. IT. Maturezza. 

(chap. Maduresa, madureses.)

4. Madurament, s. m., maturité.

Color et madurament.

Pren... madurament.

Eluc. de las propr., fol. 225 et 197.

Couleur et maturité.

Prend... maturité. 

CAT. Madurament. ESP. Maduramiento. IT. Maturamento. 

(chap. Maduramén, maduramens.)

5. Madur, adj., lat. maturus, mûr.

La fuelh' e 'l flors e 'l frugz madurs.

(chap. La fulla y la flo y lo fruit madú : la fruita madura.)

Pierre d'Auvergne: La fuelh' e 'l flors. 

La feuille et la fleur et le fruit mûr. 

Sa fruita, cant es madura.

(chap. Sa (la seua) fruita, cuan está madura.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Son fruit, quand il est mûr. 

Fig. Mas yeu par ybres,

Quan li dic so don sui madurs.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Mais je parais ivre, quand je lui dis ce dont je suis mûr.

Lo cellarier... sia elegutz... savis et madurs de costumas.

Regla de S. Benezeg, fol. 43.

Le cellérier... soit élu... sage et mûr de coutumes. 

Agut madur cosselh. Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 367. 

(chap. Hagut (tingut) madú consell.)

Eu mûr conseil.

Subst. loc. Quan n' ac pres lo vert e 'l madur.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

Quand il en eut pris le vert et le mûr. 

CAT. Madur. ESP. PORT. Maduro. IT. Maturo. 

(chap. Madú, madús, madura, madures.)

6. Maturatiu, adj., maturatif, hâtif, actif.

Mesclat ab sal, d'apostemas maturatiu.

De frugz maturativa.

Eluc. las propr., fol. 208 et 125. 

Mêlé avec sel, maturatif d' apostèmes. 

Maturative de fruits.

Ministra maturatius emplastres.

Collect. de recettes de médecine. 

Administre emplâtres maturatifs.

ESP. Madurativo. IT. Maturativo.

7. Madurar, v., lat. maturare, mûrir.

Frugz fa madurar.

Apostemas madura.

Eluc. de las propr., fol. 123 et 208. 

Fait mûrir les fruits. 

Mûrit les apostèmes. 

CAT. ESP. Madurar. PORT. Maturar, madurar. IT. Maturare.

(chap. madurá: maduro, madures, madure, madurem o maduram, maduréu o maduráu, maduren; madurat, madurats, madurada, madurades.)

 

Mauca, s. f., panse, bedaine, gros ventre.

El bras d'outra en outra trauca,

Mas l'ausberc li gueri la mauca.

Roman de Jaufre, fol. 90. 

Perce le bras d'outre en outre, mais le haubert lui garantit la panse.

2. Maucut, adj., ventru. 

Ieu t' agra dat caval maucut

Ab sela de Carcassona

Et entressenh et escut

De la cort de Narbona.

Raimond de Miraval: A Dieu me. 

Je t'aurais donné cheval ventru avec selle de Carcassonne et enseigne et écu de la cour de Narbonne.

(chap. Pancha com Sancho Pancha o lo sagal de la pancha de Valderrobres, panches. Panchut com lo presidén de la Ascuma, Juaquinico Monclús, panchuts, panchuda, panchudes.)

 

Maurela, s. f., morelle, sorte de plante.

Serpens que manja maurela 

Tot mantenen renovela.

Brev. d'amor, fol. 50.

Serpent qui mange morelle tout aussitôt se renouvelle.

CAT. IT. Morella. (ESP. hierba mora; solanum nigrum.
Uvas de perro, beninas, bleo negro, borrachera, cenizos, ceñiglos, ceñilos, chirinchos, ciñilos, diablos, gajo tomatero, genijo, guinda de perro, hierba negra, hierba negral, hierbamora, jajo borriquero, jajo caballar, jajo rastrero, pan de culiebra, pico de azada, pimenticos, planta mora, solano negro, tomate del diablo, tomatera, tomatera borde, tomatera morisca, tomatera negra, tomaterilla, tomaterilla borde, tomates del diablo, tomatico, tomaticos del diablo, tomatilla, tomatillo, tomatillo del diablo, tomatillo negro, tomatillo zorrero, tomatillos, tomatillos del diablo, tomatillos verdes, tomatina, tomatito, tomatitos, tomatitos del diablo, ugueros, uva de perro, uvas de culiebra, uvas de perro, uvas del diablo, venenos, yerba mora, yerba mora española, yerba mora italiana, yerba mora menor, yerba morisca, yerba-cotones, yerbos moros.)

raím

Raím

sep, viña, parra, vi, carroll

null

RAÏM m.
|| 1. Fruit del cep o de la parra (Vitis vinifera), format per un conjunt de baies sucoses rodones o rodonenques, pedicel·lades, agrupades al volt d'un eix ramificat; conjunt dels dits fruits, fruita del cep o de la parra; cast. racimo (cadascun dels fruits), uva (el conjunt dels fruits o cadascun dels grans o baies que el formen). En una vinya on havia molts raïms... ell anà fer penitència menjant tots jorns dels raïms, Llull Blanq. 52, 2. Reconta's que'l vent pujà un gra de raym en una alta montanya, Llull Arbre Sc. ii, 352. Adux bé XX bèsties carregades entre ciuada e cabrits e galines e raïms, e'ls raïms eren aytals que'ls adúyem en sachs e no's trencauen ni s'afolauen, Jaume I, Cròn. 71. E cell qui vol traure vin dels rayms, no'ls prem en lo temps de la primauera, Genebreda Cons. 52. Més ne penjavan | que de rahims, Spill 1757. I penjois de raïms i tota mena | de saborosos fruits, Alcover Poem. Bíbl. 55. Gra de raïm: cadascuna de les baies d'aquest fruit. Singló o aixingló de raïm: conjunt d'alguns grans arrancat d'un raïm amb el pedicel que els uneix. Rapa de raïm: el conjunt dels pedicels del raïm sense els grans. Raïm de taula: el que es menja, o sia, que no es destina a fer-ne vi. Raïm de penjar o de servar: el que es conserva molt de temps per a esser menjat durant l'hivern. Raïm de cup, o de vi, o de verema: el que es destina a fer-ne vi.
Raïm blanc i Raïm negre són les denominacions més generals del raïm segons el color dels grans. Hi ha moltes altres designacions específiques de cada varietat de raïm, de les quals indicarem només les principals. Raïm afartapobres: és blanc i molt gros, però poc exquisit (Calasseit). Raïm afartabellacos: és de gra gros, negre i bo; madura pel setembre (Alcoi). Raïm agramussa: és negre, de grans mitjancers, no gaire bo per a menjar, un poc millor per a fer-ne vi (Mall.). Raïm alacantí: és de grans negres i atapeïts (Mall.). Raïm alicambuixer: és llarguer, de grans negres i poc espessos; no és bo per a menjar i dóna molta negror al vi (Petra). Raïm aleluia: de grans negres i atapeïts, no és bo per a menjar i fa un vi ordinari i de poc grau (Petra). Raïm batista: és gros, de grans negres i grossos, bo per a menjar i per a fer-ne vi (Petra). Raïm d'assecar: raïm de pell dura, el gra del qual es conserva fins a assecar-se i té bon gust en menjar-se sec (Griera Tr.). Raïm de balança: el que es destina a la venda i a esser menjat a taula (Andratx, ap. Griera tr.). Raïm de botó de gall: és gros, vermell i bo; madura pel setembre (Alcoi). Raïm boval: és de grans grossos, negres, atapeïts, no gaire bo per a menjar, però sí per a fer-ne vi (val., mall.). Raïm cagat: de gra blanc, rodó, no gaire gros, poc agradable per a menjar, però bo i retent per a vi (Mall.). Raïm calop: n'hi ha de blanc i de vermell, té el gra gros, llarguer, de molta polpa, dolç, exquisit per a menjar, i es guarda bé durant mesos (Mall., Men.); cast. lairén. Raïm calop moscatell: és blanc groguenc, de gra gros i clar, molt dolç (Mall.). Raïm calop de malvasia: és més dolç que el calop comú (Manacor). Raïm calop aiguardenter: té un poc de gust d'aiguardent (Manacor). Raïm callet: és de gra negre, rodó, dur, de gust regular per a menjar i millor per a vi (Mall.). Raïm de cambril: és vermellet, menut, no tan dolç com el de garnatxa (Alcoi). Raïm carenyena: és negre i bo (Empordà, Camp de Tarr.). Raïm de casa en lluna: raïm blanc de grans grossos i rodons (Benassal, ap. Griera Tr.). Raïm de clotet: és gros, vermell, bo, i té un clotet a sota; madura entre el setembre i l'octubre (Alcoi). Raïm de cor d'àngel: és molt gros, tendre, de molt poc pinyol, vermell i molt bo (Albaida, Xàtiva, Gandia). Raïm cluixent: varietat de raïm molt dur (Val.). Raïm cua-tendra: és negre i abunda poc (Pla d'Urgell). Raïm de dolcivera: és negre, llarguet i grosset, i dolç (Vinaròs, Llucena). Raïm Escursac: no gaire gros, de gra mitjancer i no gaire atapeït, molt negre, no gaire bo per a menjar però boníssim per a fer vi de molt de grau (Mall.). Raïm d'esperó de gall: és blanc, de grans grossos i molt llarguers, semblant al calop blanc però no tan bo (Mall.). Raïm fogoneu: negre, gros, espès de grans, dolent per a menjar i no gaire bo per a vi, però en fa molta quantitat (Mall.). Raïm de forcallada: és vermell, mitjancer, prou bo (Alcoi). Raïm formigó: de color negre rogenc, dolent per a menjar i no gaire bo per a fer vi (Mall.). Raïm franceset: és menut, blanc, molt primerenc, no gaire bo (Xàtiva). Raïm de grans de jueu: és de color vermell terrós (Sancelles). Raïm giró: és de gra mitjancer, rogenc fosc, molt dolç, molt bo per a menjar i per a fer-ne vi; és primerenc, madura entre juliol i agost (Mall.). Raïm de garnatxa (val.) ogranatxa (mall.): és negre o vermell fosc, mitjancer, molt bo per a fer-ne vi. Raïm grec: és de gra petit, blanc, molt dolç, i té aplicacions medicinals sobretot per a guarir indigestions i reforçar la vista (Empordà, Camp de Tarr.). Raïm grumer: és gros, molt tendre, molt bo; n'hi ha de blancs i de negres (Xàtiva). Raïm jaumet: és primerenc, de gra vermell, no gaire gros, dolç (Freginals). Raïm de Jerusalem: és blanc, petit, de grans mitjancers, bo per a menjar i no tant per a fer vi (Mall.). Raïm joanenc: és blanc, molt primerenc, car madura pels volts de Sant Joan de juny (Empordà). Raïm joanillo: és blanc, petit, molt bo per a menjar i per a fer vi; és primerenc (Mall.). Raïm lloseta: negre, molt atapeït, de pell gruixada, poc comestible i no gaire bo per a fer vi (Mall.). Raïm macabeu: és blanc, atapeït, gros, de grans mitjancers, no gaire bo per a menjar ni per a fer vi. Raïm magdalena: és de grans blancs, mitjancers i poc espessos, bo per a menjar i per a vi, i primerenc, madurant a la darreria de juliol (Mall.). Raïm malvasia: blanc, de grans petits i clars, bo per a menjar i sobretot per a fer vi. Raïm de mamella de vaca: és de grans blancs, molt llarguers, saborós, i madura pel setembre (val., mall.). Raïm mansés: de grans negres, atapeïts, de pell gruixada, no gaire bo per a menjar i de gust regular per a fer vi (Mall.). Raïm de marseguera: és blanc, mitjancer i aspre, però fa bon vi, i madura pel setembre (Alcoi). Raïm massacà: de gra petitó molt espès, negre i no gaire bo (Mall.). Raïm mateu: blanc, de gra rodó i petitet, però de gust exquisit (Empordà). Raïm mollinc: és molt sucós però poc saborós, només serveix per a fer vi; n'hi ha de blancs i de negres (Empordà). Raïm monastell (Xàtiva, Alcoi) o monestrell (Empordà, Urgell, Mall.) o morastell (Calasseit, Maestrat): varietat de raïm negre moradenc, de gra petit, bo per a vi però no gaire per a menjar. Raïm moscatell: n'hi ha de blanc i de negre, és molt saborós i té un gust com de canyella, aromàtic. Raïm pansa o panser: és molt dolç, però més bo per a assecar-lo i fer-ne panses que per a menjar-lo quan és fresc. Raïm pansal: és de gra negre, grosset, de pell gruixada, bo per a menjar i per a fer vi (Mall.). Raïm pascari: és negre i de pell prima (Alg.). Raïm de penjar: el que es penja per guardar-lo fins a l'hivern. Raïm picapoll: és blanc, de gra petitet, poc recomanat per a vi, però bo per a penjar i menjar-se d'hivern. Raïm de planta: és gros, blanc, bo; madura pel setembre (val., mall.); hi ha subvarietats anomenades raïm de planta nova (Xàtiva), de planta fina (val.), de planta vermella (mall.), etc. Raïm de pobre: el de gra gros i que dóna molt de vi (Espluga de F., ap. Griera Tr.). Raïm ribot: és negre i gros, no bo per a menjar, però sí per a fer vi (Urgell). Raïm roig (Empordà), o roget (val.), o rojal (Massalcoreig): és vermellós, de gra rodonet, primerenc, saborós. Raïm sabater: és negre, gros, de grans atapeïts, no comestible, però bo per a fer vi (Mall.). Raïm salzenc: és negre i gros (Urgell). Raïm de Sant Jaume: és blanc, rodó, de pell fina (Espluga de F., ap. Griera Tr.). Raïm de sarró: és petit, blanc i bo; madura per l'agost (Alcoi). Raïm senyal de gall: és blanc, de grans poc espessos, llargueruts, mitjancers, bo per a menjar i fluix per a fer vi (Mall.). Raïm sumoll: és de gra llarguerut, negre, de pell prima, molt sucós, no gaire bo per a menjar ni per a fer vi. Raïm tintorer: de grans mitjancers, poc espessos, negres, amb el suc vermell; no gaire bo per a menjar, fluix per a fer vi, però el fa de bon color (Mall.). Raïm trobat: de gra negre, rodó, molt dolç (Urgell). Raïm ull de llebre: és de color blanc groguenc amb un pic negre a l'ull, regular per a menjar i per a fer vi (val., mall.). Raïm valent: n'hi ha de negre i de blanc, és de gra gros i bo (Mall.). Raïm verdil: és blanc, menudet, bonet, molt primerenc (Val., Xàtiva, Alcoi). Raïm vidriell: és menut, blanc, primerenc, molt dolç (Valls, Maestrat). Raïm vernatxa: el de garnatxa (Calasseit, Maestrat). Raïm vinater: és de gra blanc groguenc o rogenc, mitjancer, molt dolç i molt bo també per a fer vi (Mall.). Raïm xarel·lo: és de gra blanc, llarguer, molt saborós, i molt primerenc (Empordà, Mallorca).
|| 2. Inflorescència formada per un eix principal que en tota la seva llargària té eixos secundaris o peduncles acabats cada un en una flor; cast. racimo.
|| 3. Conjunt de qualssevol altres fruits agrupats al volt d'un eix ramificat, a la manera del fruit del cep o parra; cast. racimo. «Un raïm d'ametlles, de cireres, de dàtils, de plàtans», etc. Raim de eura: Corymbus: Razimo de yedra, Nebrija Dict. Gronxant-hi entre lianes..., la palma escabellada, son ensucrat raïm, Atlàntida ii. Raïms de saüquera: el fruit de què es fa el vi de saüc, usat com a remei contra el mal de coll. a) L'espiga de la civada i de la cugula (Mall.).
|| 4. Element ornamental format per un conjunt de peces rodonenques agrupades entorn d'un eix ramificat; cast. racimo. Pregà'l que se'n brodàs unes calses de rayms e los grans fossen de perles, Tirant, c. 249.
|| 5. fig. Conjunt de coses o de persones agrupades d'una manera semblant als grans d'un raïm; cast. racimo. «A cada plataforma hi havia un raïm de persones» (Fabra Dicc. Gen.).
|| 6. Nom que, acompanyat d'un complement, forma la denominació de diverses plantes. a) Raïms de guineu: planta esmilàcia de l'espècie Paris quadrifolia, que es cria per llocs humits del Ripollès i la Garrotxa; cast. uvas de zorra o de oso.
—b) Raïms de llop: planta crassulàcia de les espècies Sedum album i Sedum acre (V. crespinell || || 2 i 3). El Sedum album s'anomena també raïm de galàpat, i el Sedum acre a Mallorca té el nom de rém de moix.
—c) Raïm de moro, o raïm de guilla, o raïm de Sant Salvi, o raïm de l'escopeta: planta fitolacàcia de l'espècie Phytolacca decandra; cast. hierba carmín.
—d) Raïm d'óssa: planta ericàcia de l'espècie Arctostaphylos uva-ursi de fulles petites, fruit esfèric i flors rosades (Vall Ferrera); cast. gayuba.
—e) Raïm de pastor: planta vacciniàcia de l'espècie Vaccinium myrtillus, de fulles ovades i finament serrades, flors d'un blanc rosat o verdós, i baies globuloses d'un negre blavós; cast. arándano.
—f) Raïms de sapo: planta crassulàcia de l'espècie Sempervivum tectorum (val.); cast. hierba puntera. (V. consolda || 4).
—g) Raïm de mar: planta efedràcia de l'espècie Ephedra fragilis (V. ginesta || 3 c).
|| 7. Raïms de la mar: hidrozou sifonòfor de l'espècie Apolemia uvaria (Boscà Fauna Val. 440).
    Var. dial.: reim, rim, rém (Dues tovalloles ab réms vermells, doc. a. 1478, ap. Hist. Sóller, ii, 1002).
    Loc.
—Mig figa mig raïm: així així, ni bé ni malament (or., bal.). Son pare tot lo dia mitj figa i mitj rém, Aguiló Rond. de R. 13.
    Refr.
—a) «La vinya de Sant Joatxim, molta planta i poc raïm»: es diu referint-se a una cosa de molt bon aspecte però d'escassa valor (Vinaròs).
—b) «Quan no són figues, són raïms»: es diu d'una successió de molèsties o preocupacions de divers caràcter, però que totes fan patir.
—c) «No té vinya, i ven raïms»: es refereix a les persones que gasten més diners dels que el seu estat o posició social els permet.
—d) «Cada cosa a son temps, i d'estiu réms» (Mall.).
—e) «El raïm li diu al vi: Vine cap ací, cosí»: es diu referint-se a coses que són anàlogues o que lògicament han d'anar plegades (val.).

    Fon.: rəím (or.); raím (occ.); reím (Isavarri, Sort, Vilaller); rə́јm (Mall., Eiv.); rém (Palma, Santanyí, Sóller, Alcúdia, Men.); rím (pir-or., Blanes); rəɣím (Angostrina).

    Intens.:
— a) Augm.: raïmàs, raïmarro.
— b) Dim.: raïmet, raïmetxo, raïmel·lo, raïmeu, raïmiu, raïmó.
— c) Pejor.: raïmot.
    Var. ant.: rasim (doc. a. 1310, ap. RLR, x, 65); reym (doc. a. 1290, ap. BABL, xi, 301; Palladi 152).
    Sinòn.:— || 6a, herba de la creu, panses de guineu;
— || 6b, crespinell, arròs de bruixa, arròs de pardal;
— || 6c, arbre de tinta, escopetes;
— || 6d, boixerola;
— || 6e, avajonera;
— || 6f, consolda, matafocs, herba de foc, orellana;
— || 6g, ginesta borda.

    Etim.: del llatí racēmu, mat. sign. ||1.

2. RAÏM f. ant.
Matriu, úter. La sua decocçió... torna la mare en son loc quan és exida de fora e val a la umiditat que corre de la rrahim, Medic. Part. 73. Quan és donat a beure estreyn e talla la corrença de la rrahim, Medic. Part. 84.
    Etim.: de l'àrab raḥim, mat. sign.

Trei, Trey, 3, Trois, Tres, Ters, Tern, Terna, Ternari, Tersa, Terza, Tercia, Tertia - Trigal

Trei, Trey, suj. m.; tres, rég, m. adj. num., lat. tres, trois.

Dona, nos trei, vos et ieu et Amor.

(chap. Dona, natros tres, vos y yo y Amor.)

Arnaud de Marueil: L' ensenhamens.

Dame, nous trois, vous et moi et Amour.

Ieu ti pregue que tu mi digas cossi son trei. Liv. de Sydrac, fol. 6.

Je te prie que tu me dises comment ils sont trois.

Tres enemicx e dos mals senhors ai.

Hugues de Saint-Cyr: Tres enemicx.

Trois ennemis et deux méchants seigneurs j'ai.

Gaucelm, tres jocx enamoratz

Partisc a vos et a 'N Ugo.

T. de Savari de Mauleon, de Hugues de la Bachelerie et de G. Faidit: Gaucelm.

Gaucelm, trois jeux enamourés je dépars avec vous et avec le seigneur Hugues.

Substantiv.

Dos jorns estem ses beure, ses manjar,

Can ven al tres, que nos cugem anar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Deux jours nous fûmes sans boire, sans manger, quand vint au troisième, que nous pensâmes nous (en) aller.

Subst. indét. Loc. No sabran ja dui ni trei,

Quals es celha que m' a conquis.

Arnaud de Marueil: Cui que fin' amors.

Ne sauront jamais deux ni trois (aucuns), quelle est celle qui m'a conquis.

Non es de mar en sai...

Sarrazis ni Crestians

Qu' ieu no venques tres o dos.

Rambaud d'Orange: Amors com er.

Il n'est de la mer en çà... Sarrasin ni Chrétien que je ne vainquisse trois ou deux (tous).

Adv. comp. Gieta las de tres en tres.

P. Cardinal: Anc no vi.

Les jette de trois en trois.

Adonc mi fai piegz per un tres. 

G. Hugues d'Albi: Quan lo braus.

Alors me fait pire pour un trois (trois fois pour une).

ANC. FR. O lui estoient trei vilein. Roman du Renart, t. I, p. 126.

A Dieu s'en vont clamer tuit troi. Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 117.

2. Tres, suj. et rég. f. adj. num., trois.

Gaug n' auran, segon lo mieu albire,

Las tres domnas a cui ieu te prezen,

Car elhas tres valon mais d' autras cen.

Folquet de Marseille: Tant m' abellis.

Joie en auront, selon le mien avis, les trois dames à qui je te présente, car elles trois valent davantage que cent autres.

Una, doas, tres e quatre,... 

M' avenc l' autr' ier a combatre.

Guillaume de la Tour: Una doas.

Une, deux, trois et quatre,... il m'advint l'autre jour à combattre.

Lo solelhs a tres causas. Liv. de Sydrac, fol. 6.

Le soleil a trois choses.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Tres. IT. Tre. 

3. Ters, adj. num., lat. tertius, tiers, troisième.

Apelam ters regardament. Eluc. de las propr., fol. 110.

Nous appelons troisième vue.

Femna o ama o ira, non i a ren terz. Trad. de Bède, fol. 3.

Femme ou aime ou hait, il n'y a rien de tiers.

La terssa vetz dis. Declaramens de motas demandas.

La troisième fois dit.

Subst. Quer lo ters que 'l plec l' esquina.

Marcabrus: Dirai vos.

Cherche le troisième qui lui plie l'échine.

La tersa ven per grat.

Nat de Mons: Si Nat de Mons.

La troisième vient par gré.

Mas ters ni tersa no.

G. Riquier: Als subtils.

Mais tiers ni tierce non.

- Terset, terme de poésie. 

De tersses, es mestiers

Que sian tug engals.

G. Riquier: Als subtils.

Touchant les tersets, il est besoin qu'ils soient tous égaux.

- Troisième partie.

La mitat o 'l ters o 'l quart.

Guillaume de la Tour: Canson ab guais.

La moitié ou le tiers ou le quart.

Loc.  

De vostr' amor perdretz lo tertz e 'l quart.

E. Cairels: Pus chai la.

De votre amour vous perdrez le tiers et le quart.

Conoissetz ters e prim

Al penre et al donar.

B. Martin: A senhors qui.

Vous connaissez tierce et prime au prendre et au donner.

Adv. comp. Tirar de ters en ters.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tirer de tiers en tiers.

A lieys on pretz pueia de ters en quart.

Deudes de Prades: El temps.

A celle où mérite monte de tiers en quart.

- Sorte de droit qui consistait dans la troisième partie des fruits.

Tertz, quartz, quints, seysens... de fruits, de blat.

Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 32.

Tiers, quart, quint, sixain.. de fruits, de blé.

CAT. Ters. ESP. Tercio (tercero). IT. Terzo. (chap. Tersé, tersés, tersera, terseres. Una servesa de tercio es una mijana, la de 0,20 litros un quinto, es la quinta part del litro.)

4. Tern, s. m., triple, tiers.

D' un' ora lo quart, non ges lo tern.

Serveri de Girone: Un vers farai.

D'une heure le quart, non point le tiers.

Adj. La vostra terna paria

Prec que m defenda de dan.

Geneys, le jongleur de Lucas: Dieus verays. 

La votre tierce compagnie je prie qu'elle me défende de dommage. 

Coblas ternas,.. quar en ayssi quo las doblas s' acordo de doas en doas, en ayssi las ternas s' acordo de tres en tres. Leys d'amors, fol. 33.

Couplets triples,.… car de même comme les doubles s'accordent de deux en deux, de même les triples s'accordent de trois en trois.

CAT. ESP. PORT. IT. Terno. (chap. Terno, ternos; triple, triples.)

5. Terna, s. f., terne, terme de jeu.

Allusiv. Puois la regina d' amor

M' a pres per entendedor,

Ben puesc far cinq et ill terna.

Bertrand de Born: Greu m' es.

Depuis que la reine d'amour m'a pris pour confident, bien je puis faire cinq et elle terne.

CAT. ESP. Terna. (chap. Terna, ternes.)

6. Ternari, adj., lat. ternarius, ternaire, de trois.

No saubriam que es triangle ses nombre ternari. Eluc. de las propr., fol. 278.

Nous ne saurions (ce) qu'est triangle sans nombre ternaire.

Substantiv. En las proprietatz

Qu' an, fan IIII ternaris.

Brev. d'amor, fol. 29.

Dans les propriétés qu'ils ont, ils font quatre ternaires.

CAT. Ternari. ESP. PORT. IT. Ternario. (chap. Ternari, ternaris, ternaria, ternaries.) 

7. Tersa, Terza, Tercia, Tertia, s. f., tierce, une des heures du jour.

E 'l pap', entre terz' e nona,

S' endorm' aissi planamen.

Giraud de Borneil: Tals gen prezi.

Et que le pape, entre tierce et none, s'endorme ainsi complétement.

Quant ven lendema envays tertia, fero aqui gran batalha. Philomena.

Quand vint le lendemain vers tierce, ils firent là grande bataille.

Entro que tercia passa. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 24.

Jusqu'à ce que tierce passe.

CAT. Tersa, tercia. ESP. Tercia. PORT. Terça. IT. Terza. (chap. Tersia hora.)

8. Tersier, Tercier, adj., tercier, troisième.

Es apelat... tercier, quar te la tersa partida del cel. Eluc. de las propr., fol. 110.

Est appelé... tercier, parce qu'il tient la troisième partie du ciel.

Substantiv.

Si 'l coms es segons, ieu serai lo tersiers. Guillaume de Tudela.

(chap. Si lo conde es (lo) segón, yo siré lo tersé.)

Si le comte est second, je serai le troisième.

CAT. Tercer. ESP. Tercer, tercero. PORT. Terceiro. (chap. Tersé, tersés, tersera, terseres.) 

9. Tersament, Terzament, adv., troisièmement.

Segondament e tersament. Trad. d'Albucasis, Vol. 25.

(chap. Segonamen y terseramen.)

Secondement et troisièmement.

Terzament per, etc. Doctrine des Vaudois.

Troisièmement par, etc.

ANC. FR. Tiercement il est son vassal. Monstrelet, t. 1, fol. 35.

IT. Terzamente. (chap. terseramen.)

10. Tersar, v., lat. tertiare, tiercer, tripler.

Fig. Quar no m' aidatz, 

Mos dobles mals se tersa.

G. Riquier: Amors m' auci.

Parce que vous ne m'aidez pas, mon double mal se tierce.

Part. pas. Car ters d' un fag tersat

Non pot hom dir menor.

G. Riquier: Als subtils.

Car le tiers d'un fait tiercé on ne peut dire mineur.

IT. Terzare. (chap. Triplicá.)

11. Tersan, adj., tiers.

Dieus m' a dada febre tersana dobla.

R. Gaucelm de Beziers: Dieus.

Dieu m'a donné fièvre tierce double.

ANC. FR. Substantiv. Car il avoit double tierceine et menoison moult fort.

Joinville, p. 2.

Comme l'ANC. FR., les autres langues de l'Europe latine ont employé ce mot 

substantivement.

ANC. CAT. Tersana. CAT. MOD. ESP. Terciana. PORT. Tersã. IT. Terzana. 

(chap. Tersiana, fiebre; tersianes, fiebres.)

12. Tersol, Tresol, adj., tiercelet, terme de fauconnerie.

Tug li mascle son tersol.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tous les mâles sont tiercelets. 

Subst. Son tresol lanier.

G. Rainols d'Apt: Quant aug.

Sont tiercelets laniers.

Lo prim de mula mange 'l sanc,

E 'l tersol de mul ben .v. (5) vetz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que le premier mange le sang de mule, et le tiercelet bien cinq fois de mulet.

IT. Terzuolo.

13. Trinitat, s. f., lat. trinitatem, trinité.

Qui tan se fien e sancta Trinitat. Poëme sur Boèce.

Qui tant se fient en sainte trinité.

A sel cui es unitz et unitatz,

E trinables e tres en trinitatz.

A. Brancaleon: Pessius pessans.

A celui qui est uni et unité, et triple et trois en trinité.

CAT. Trinitat. ESP. Trinidad. PORT. Trindade. IT. Trinità, trinitate, trinitade. 

(chap. Trinidat.)

14. Trinitz, s. f., trinité.

Ieu prec sel qu' es visibles trinitz, 

Vers Dieus, vers hom e vers Sant Esperitz.

Olivier le Templier: Estat.

Je prie celui qui est visible trinité, vrai Dieu, vrai homme et vrai Saint-Esprit.

15. Trin, adj. lat. trinus, triple.

En personas es trina. Brev. d'amor, fol. 9.

En personnes est triple.

ANC. FR. Celi qui est trines et uns seus Dieux.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 181.

Comme une trine essence,

Ung seul cueur en trois corps.

J. Marot, t. V, p. 275.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Trino.

16. Trinable, adj., triple.

A sel cui es unitz et unitatz,

E trinables e tres en trinitatz.

A. Brancaleon: Pessius pessans.

A celui qui est uni et unité, et triple et trois en trinité.

17. Trieu, adj, triple.

Per amor de Dieu 

Trieu.

G. Riquier: Si m fos tan.

Par amour de Dieu triple.

18. Trenta, adj. num., lat. triginta, trente.

Us sols jorns mi sembla trenta.

Bertrand de Born: Al dous.

Un seul jour me semble trente.

Trenta castels ten de sa seingnoria.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei.

Trente châteaux il tient de sa seigneurie.

CAT. Trenta. ESP. Treinta. PORT. Trinta. IT. Trenta. (chap. Trenta; de dotse, dotsena y de trenta, trentena, trentenes.)

19. Trentenar, s. m., trentenaire, fondation de trente messes.

Mo gadi e mo trentenars. Tit. de 1234. Arch. du Roy., J, 307.

Mon testament et mon trentenaire.

20. Trentanari, s. m., trentenaire.

De t, trentanaris. Leys d'amors, fol. 151.

Par t, trentenaire.

CAT. Trentanari. ESP. Treintanario, treintenario. (chap. Trentanari, trentanaris, trenta misses pera un mort.)

21. Trentanier, s. m., trentaine.

D' aquest sai ieu un trentanier.

P. Cardinal: Anc no vi.

De ceux-ci je sais une trentaine.

22. Trenten, s. m., trentième, sorte d'impôt.

Resvas, vintens... e trentens de blads.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 336.

Rèves, vingtièmes... et trentièmes de blés.

CAT. Trenté. ESP. Treinteno.

23. Triplicitat, s. f., lat. triplicitatem, triplicité. 

Aquels senhals... fan una triplicitat.

En la triplicitat occidental senhoreio Saturnus, Mercuri et Jupiter.

Eluc. de las propr., fol. 109.

Ces signes... font une triplicité.

En la triplicité occidentale dominent Saturne, Mercure et Jupiter.

ESP. Triplicidad. PORT. Triplicidade. IT. Triplicità, triplicitate, triplicitade. 

(chap. Triplissidat, triplissidats.)

24. Triplar, v., lat. triplicare, tripler.

Triplar sons et aguus.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Tripler sons et aguus.

CAT. ESP. PORT. Triplicar. IT. Triplicare. (chap. Triplicá : triplico, tripliques, triplique, tripliquem o triplicam, tripliquéu o triplicáu, tripliquen; triplicat, triplicats, triplicada, triplicades; triplicaré; triplicaría; si yo triplicara.) 

25. Tresent, Trezent, s. m. adj. num., trois cents.

De boissas e de sacs tresens

Ensems liatz.

Le Moine de Montaudon: Quant tuit.

De boîtes et de sacs trois cents ensemble liés.

ESP. Trecientos (Trescientos). PORT. Trezentos. 

(chap. Tressens, tres sens, 300.)

26. Trezen, Treizen, adj. num., lat. tredecimus, treizième.

Al treizen jorn trastug moran. Passio de Maria.

Au treizième jour tous ils mourront.

Er lo trezens jornz entieramenz complitz. V. de S. Honorat.

Sera le treizième jour entièrement accompli.

CAT. Tretsé. ESP. Treceno.

27. Tretze, adj, num., treizième.

Lo tretze jorn de mars. Tit. de 1268. DOAT, t. CXXXI, fol. 24.

Le treizième jour de mars.

CAT. Tretse. ESP. Trece. PORT. Treze. (chap. Tretse.) 

28. Trefueil (Trefueill), s. n., lat. trifolium, trèfle. 

Fols serai si del trefueill

Vau queren lu carta fueilla.

Giraud de Calanson: Ara s' es.

Fou je serai si du trèfle je vais cherchant la quatrième feuille.

ESP. Trifolio (trébol). IT. Trifoglio. (chap. Trébol, trebols : tres fulles. Tonto siría si aniguera buscán la cuarta fulla del trébol.)

29. Tresier, adv., le jour d'avant-hier.

Aqui es us messatges tresier passatz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 86.

Là un message est passé le jour d'avant-hier.

30. Trigal, adj., trige.

Cavals trigals, so es a dire deputatz a tyrar car qui requier tres cavals.

Eluc. de las propr., fol. 246.

Chevaux triges, c'est-à-dire destinés à tirer char qui requiert trois chevaux. 

Vull un trosset de terra

Vull un trosset de terra

Desideri Lombarte Arrufat

Manen les ordenances i els més vells
costums del nostre territori, que tenim
cadascú un tros de terra per a viure,
cadascú un tros de terra quan morim.

Jo que he tingut la meua terra en vida,
que no me'n falto per a després de mort.
Guardeu-me-la davall d'una olivera
o bé davall del ribasset de l'hort.

Amb tres passes de llarg i tres pams d'ample,
tres vares de fondària, ja en tinc prou;
que sigue terra fina, sense pedres,
ben repartida damunt del meu cos.

Si tos convé de plantar-hi algun arbre,
que sigue presseguer, cirer o prunera.
I del meu cos colgat i consumit
voreu com faran flors per primavera.

I quins préssecs més grocs maduraran,
i que roges s'hi faran les cireres,
i les prunes, quines prunes hi hauran!
Que quan maduraran se faran negres.

No tingueu aprensió, que seran bones;
la terra purifique i tot ho escou.
I si n'hi vaig donar bons fruits en vida,
per què no els puc donar després de mort?

Y ara escrit en Chapurriau

Manen les ordenanses y los més vells
costums del nostre territori, que tenim
cadaú un tros de terra per a viure,
cadaú un tros de terra cuan morim.

Yo que hay tingut la meua terra en vida,
que no men falto per a después de mort.
Guardéumela davall de una olivera
o bé davall del ribasset del hort.

En tres passes de llarg y tres pams de ample,
tres vares de fondaria, ya ne ting prou; *yan
que sigue terra fina, sense pedres,
ben repartida damún del meu cos.

Si tos convé (de) plantay algún abre, *abre, arbre, segos cadaú
que sigue pressegué, siré o prunera.
Y del meu cos colgat y consumit
voreu com farán flos per primavera.

Y quins préssecs més grocs madurarán,
y qué roiges si farán les sireres,
y les prunes, quines prunes ñaurán!
Que cuan madurarán se farán negres.

No tingueu aprensió, que sirán bones;
la terra purifique y tot u escou.  * tot u paix
Y si ni vach doná bons fruits en vida,
per qué nols puc doná después de mort?  * no los

Seis, Sex (sis, 6, setse, 16)

Seis, Sex, n. de nomb., lat. sex, six.

Una, doas, tres e quatre,

Cinc e seis e set e ueich.

(chap. Una, dos, tres y cuatre, sing y sis y set y vuit; 8, huit, huyt; 7 : set, sat, siat.)

Guillaume de la Tour: Una, doas.

Une, deux, trois et quatre, cinq et six et sept et huit.

ANC. CAT. ESP. PORT. Seis. IT. Sei. (chap. Sis, 6).

2. Sext, adj. num., lat. sextus, sixième.

La sexta partida del cel. Eluc. de las propr., fol. 110.

La sixième partie du ciel.

ANC. FR. La siste leçon conmença.

(chap. La sexta llissó escomense.)

Roman du Renart, t. III, p. 345.

CAT. ESP. PORT. Sexto. IT. Sesto. (chap. Sexto, sextos, sexta, sextes; la hora sexta, la de la michdiada.)

3. Sextament, adv., sixièmement.

Sextament, per alcunas paraulas de Crist. Doctrine des Vaudois.

Sixièmement, par aucunes paroles de Christ.

4. Seizen, Seysen, Seyzen, Seize, Seyze, adj. num., sixième.

Ora seizena. Cat. dels apost. de Roma, fol. 160.

(chap. Hora sexta : hora de la michdiada : siesta en castellá.)

Heure sixième.

Lo seyze mandamen de la ley. V. et Vert., fol. 3.

(chap. Lo sexto manamén de la ley : no cometrás actes impuros o impurs.)

Le sixième commandement de la loi.

Cant venc a l' hora seyzena. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Quand vint à l'heure sixième.

Substantiv. El seizen, N Elias Gasmars.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Le sixième, le seigneur Élias Gasmard.

(N. E. Raynouard no ha citado ningún texto hasta ahora de Elias Gasmars, Élias Gasmard, o Elías, que tuvo que ser uno de los trobadores o trovadores contemporáneos a Peire, Peyre, Pere, Pierre d'Auvergne, donde se da el dialecto occitano Auvergnat y variantes.)

Per que retrairai co

Entendi la seizena.

G. Riquier: Als subtils.

C'est pourquoi je retracerai comment j'entends la sixième.

- Sixain, sorte de droit qui consistait dans la sixième partie des fruits.

Quartz, quints, seysens.

Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.

Quart, quint, sixain.

(chap. Cuart, quin, sexto; la cuarta part, la quinta, sexta; 1/6 dels fruits, de les cullites, un mes dels drets que se teníen que pagá als siñós.)

5. Seizena, Seyzena, Sheyzena, s. f., sixaine.

CC LXXVI dias, lo qual nombre conte XLVI sheyzenas de jorns.

Eluc. de las propr., fol. 68.

Deux cent soixante-seize jours, lequel nombre contient quarante-six sixaines de jours.

- Strophe de six vers.

En ayssi poyria hom dire seizenas.

En tres bordos de seyzena.

Leys d'amors, fol. 33 et 15.

Par ainsi on pourrait dire sixaines.

En trois vers de sixaine.

(chap. Sisena, sisenes; sexteto o sextet, sextetos o sextets : estrofa de sis versos.

ESP. Sexteto, sextetos, estrofa de seis versos.)

6. Sextil, adj. num., sextil, sixième.

Regardament sextil, quar te la sexta partida del cel.

Eluc. de las propr., fol. 110.

Regard sextil, car il tient la sixième partie du ciel.

ESP. PORT. Sextil. IT. Sestile.

7. Bissextil, adj., lat. bissextilis, bissextil.

L' an a CCCLXV dias et un quadrant, qui fa VI horas..., las quals... no so comptadas en l' an comu, mas so reservadas entro l' an bissextil.

(chap. L'añ té 365 díes y un cuart, que fa 6 hores..., les cuals... no són contades o computades al añ comú, sino que són resservades hasta l'añ bissiesto - que es cada cuatre añs, y se afegix un día al mes de Febré.)

Eluc. de las propr., fol. 123.

L'année a trois cent soixante-cinq jours et un quart, qui fait six heures..., lesquelles... ne sont pas comptées en l'année commune, mais sont réservées jusqu'à l'an bissextil.

Intra 'l taur, l' an bissextil,

Tot dreg lo treze jorn d' abril.

Brev. d'amor, fol. 27.

Il entre dans le taureau, l'an bissextil, tout juste le treizième jour d'avril.

ESP. Bisextil (Bisiesto). PORT. Bissextil. IT. Bisestile. (chap. Bissiesto, bissiestos.)

8. Bissext, Bisest, s. m., lat. bissextus, bissexte.

An bissextil... apelat bissext. Eluc. de las propr., fol. 122.

An bissextil... appelé bissexte.

Lo bisest se fay

Tos temps de III en IIII ans. (IV en IV, 4 en 4.)

Brev. d'amor, fol. 29.

Le bissexte se fait toujours de quatre en quatre ans.

Al quinzeisme jorn sex oras en son mentz;

D' aquellas es un jorn el quart an acreissentz,

Q' hom apella bisest.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Au quinzième jour, six heures en sont moins; de celles-là est un jour au quatrième an accroissant, qu'on appelle bissexte.

ANC. FR.

De partir les ans et trouver les bisextes. 

Eustache Deschamps, p. 263.

CAT. Bixest (sic). ESP. Bisiesto. PORT. Bissexto. IT. Bisesto.

(chap. Bissiesto, bissiestos.)

9. Bissestar, v., retarder.

Per que mon jois on mielhs floris, bissesta.

Bertrand de Born: Non estarai.

C'est pourquoi mon bonheur où mieux il fleurit, retarde.

(chap. Bissiestá, retardá, com fem 4 añs en les 6 hores que no se conten de cada añ, y se acumulen al añ bissiesto. Quín verbo mes majo pera recuperá.)

10. Sedze, adj. num., seize.

La lhieura deu esser de sedze onsas.

Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 142.

La livre doit être de seize onces.
(chap. Setse, 16.)

11. Setzen, Sedzen, adj. num., seizième.

L' an setzen de nostre regne.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 9.

L'an seizième de notre règne.

Subst. La sedzena d' auzels an figurada. Palaitz de Savieza.

La seizième d'oiseaux ils ont figuré.

12. Setzena, s. f., seizaine, sorte de poids.

Esgardarai las mezuras e las setzenas que sian bonas e lials.

Cartulaire de Montpellier, fol. 46.

Je regarderai les mesures et les seizaines qu'elles soient bonnes et loyales.

(chap. Setsena, setsenes.)

13. Sexagezima, s. f., lat. sexagesima, sexagésime. 

Sexagezima commensa la dominica apres la septuagezima.

Eluc. de las propr., fol. 128.

Sexagésime commence le dimanche après la septuagésime.

CAT. Sexagessima. ESP. (sexagésima) PORT. Sexagesima. IT. Sessagesima.

(chap. Sexagéssima, sexagéssimes : escomensen la dominica (domenge o domenche) después de la septuagéssima.)