Mostrando las entradas para la consulta contracsió ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta contracsió ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de abril de 2026

Rampa, Rampne, Rana, rayna

Rampa, s. f., de l'all. Krampf, crampe, contraction convulsive des nerfs.
Si la gota torn' a rampa,
So es cant te l' arteil levat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si la goutte tourne en crampe, c'est quand il tient l'orteil levé.
CAT. ESP. Rampa. PORT. Cambra. (chap. Rampa, rampes : contracsió convulsiva dels ñirvis, nervis.)


Rampne, s. m., lat. rhamnus, nerprun, sorte d'arbuste.
Rampne es aybre mot dur... sos frugz... so rogz.
Eluc. de las propr., fol. 231.
Le nerprun est arbre moult dur... ses fruits... sont rouges.

Rampne es aybre mot dur... sos frugz... so rogz; Rampa


Rana, rayna, s. f., lat. rana, raine, grenouille.
La rana chant' el vivier.
Marcabrus: Al departir.
La grenouille chante dans le vivier.
D' una vert rana faitz vitailla.
Deudes de Prades, Auz. cass.
D'une raine verte faites victuaille.
Rayna... totz temps... es clamoza. Eluc. de las propr., fol. 257.
La raine... toujours... est criarde.
ANC. FR. Et il gist en cel fossé mors
Tot estendu con une raine.
Roman du Renart, t. 1, p. 221.
Encore que le bray d'un asne ou la chanson d'une importune rane ait beaucoup plus doux son. Œuvres de Dubellay, fol. 308.
ESP. Rana. PORT. Rã. IT. Rana. (chap. Rana, ranes; granota, granotes.)
2. Raineta, s. f. dim., petite raine, petite grenouille.
Soi pus gai que raineta en fons.
Guillaume de Berguedan: Amicx.
Je suis plus gai que petite grenouille en fontaine.
(chap. Yo estic mes alegre que una raneta a la fon.)
ESP. Ranilla (ranita). PORT. Raineta. IT. Ranocchia, ranella. 
(chap. Raneta, ranetes; granoteta, granotetes.)
3. Granolha, s. f., grenouille.
Las granolhas que son noiridas en l'aiga.
Liv. de Sydrac, fol. 48.
Les grenouilles qui sont nourries dans l'eau.
Peire d'Alvernhe a tal votz
Que chanta com granolh' en potz.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Pierre d'Auvergne a telle voix qu'il chante comme grenouille en puits.
CAT. Granota.
4. Renar, v., croasser, râler.
Part. prés. Rayna... toz temps renan es clamoza.
Eluc. de las propr., fol. 257.
La raine... toujours croassant est criarde.
(chap. La rana... tot lo tems croán es cridadora. V. croá: croo, croes, creo, croem o croam, croéu o croáu, croen; croat; croaré; croaría; si yo croara.)

rana, ranes, granota, granotes; raneta, ranetes; granoteta, granotetes



Ranc, s. m., écueil, rocher.
Naus en mar, quant a perdut sa barja,
Et a mals temps e vai urtar al ranc.
Bertrand de Born: Non estarai.
Navire en mer, quand il a perdu sa chaloupe, et qu'il a mauvais temps et va heurter à l'écueil.
Sercan rancx e vals e tertres.
Rambaud d'Orange: Era resplan.
Cherchant rochers et vallons et tertres.
(ESP. Escollo, escollos; chap. Escollo, escollos; roquissal, roquissals del mar.)

Ranc, adj., rancidus, rance, gâté. 
A son cor tort
E magre, sec e vel e cloc e ranc.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Il a son corps tors et maigre, sec et vieux et éclopé et rance.
Pel froncida e ransa.
P. Vidal: Car' amiga.
Peau froncée et rance.
CAT. Ranci. ESP. Rancio. PORT. Rançoso. IT. Rancido. 
(chap. Ransi, ransis, ransia, ransies.)
- Contrefait, boiteux.
L' us si pezetz lo bras, l' autre esdevenc rancs.
V. de S. Honorat.
L'un se brisa le bras, l'autre devint contrefait.
Ben es dreg que la part ranca
Bais son orguelh.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Il est bien juste que la partie contrefaite abaisse son orgueil.
Subst. Cant faras gran covit, apella los paures e los freols, los orbs, los rancs.
V. et Vert., fol. 77.
Quand tu feras grand festin, appelle les pauvres et les faibles, les aveugles, les contrefaits.
(chap. Cuan farás gran convit, crida als pobres y als débils, als segos, als rencos : renquejans - contrafets.)
CAT. Ranco, renco. ESP. Renco. IT. Ranco. (chap. Renco, rencos, renca, renques; renqueján, renquejans; contrafet, contrafets, contrafeta, contrafetes; coix o coixo, coixos, coixa, coixes.)
2. Ranqueiar, Ranquejar, v., boiter. 
Volp... totz temps ranqueia, quar las cueyshas drechas ha plus breus que las esquerras.
(chap. La rabosa... tot lo tems (sempre) ranquege, ya que les cuixes dretes té mes curtes que les esquerres.)
Lop e vuolp... totz temps van ranquejan.
(chap. Lo llop y la rabosa... sempre van ranqueján.)
Eluc. de las propr., fol. 262 et 61.
Le renard... en tout temps boite, car les cuisses droites il a plus courtes que les gauches.
Le loup et le renard... en tout temps vont boitant.
CAT. Ranquejar. ESP. Ranquear, renquear. (chap. Ranquejá: ranquejo, ranqueges, Carlos Sancho Meix ranquege, ranquegem o ranquejam, ranquegéu o ranquejáu, ranquegen; ranquejaré; ranquejaría; si yo ranquejara, ranqueján.)

Rancor, s. m., lat. rancor, rancune, ressentiment.
Gitar de son cor rancor et ira e malvolensa. V. et Vert., fol. 44.
Rejeter de son coeur rancune et colère et malveillance.
Non cug ni sai
Que visques ses rancor.
(chap. No penso ni sé que vixquere sense rencor, ressentimén.)
P. Cardinal: Tals cuia.
Je ne pense ni sais qu'il vécût sans ressentiment.
ANC. FR. Un seul, Neptun convoit an fonds du cueur 
Contre Ilion une vieille rancueur.
Ronsard, t. 1. p. 611. 
Qui plus allume en elle une juste rancoeur.
Scévole de Sainte-Marthe, p. 24.
Arrières vaines chimères
De haines et de rancueurs.
Malherbe, liv. II.
CAT. Rancor, rencor. ANC. ESP. Rancor. ESP. MOD. Rencor. PORT. Rancor. 
IT. Rancore. (chap. Rencor, rencors; rencó, rencós; ressentimén, ressentimens.)
2. Rancura, s. f., récrimination, plainte, chagrin, peine, affliction.
Per lo mon fan l' us dels autres rancura.
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
Par le monde ils font les uns des autres plainte.
Ieu n' ai rancura.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol en.
J'en ai peine.
Me trais a una part...
E dis me sa rancura.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Me tire à une part... et me dit son chagrin.
Causa pecuniaria, so es causa en rancura d' onor o d' aver.
Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Cause pécuniaire, c'est-à-dire cause en récrimination de domaine ou d'avoir.
ANC. ESP. Rencura. IT. Rancura. (chap. Rancura, rancures: recriminassió, recriminassions, queixa, queixes, pena, penes, aflicsió, aflicsions.)
3. Rancuros, adj., rancuneux, soucieux.
Senher prior, lo sans es rancuros.
T. de Guillalmet et d'un Prieur: Senher.
Seigneur prieur, le saint est rancuneux.
Senher, autz hom viu sai aunidamen,
Quan pert lo sieu e non es rancuros.
Granet: Comte Karle.
Seigneur, puissant homme vit ici honteusement, quand il perd le sien, et n'est pas soucieux.
ESP. Rencoroso. (chap. Rencorós, rencorosos, rencorosa, rencoroses; ressentit, ressentits, ressentida, ressentides.)
4. Rancurar, v., reprocher, plaindre, se plaindre.
Totz los forfaitz e totas las clamors
Qu'en mi podetz rancurar e retraire.
Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.
Tous les forfaits et toutes les clameurs qu'en moi vous pouvez reprocher et rappeler.
Tot rancur 
Sos malvatz faitz.
Bertrand de Born: Pus lo gens.
Tout reproche ses mauvais faits.
Dona, s' ieu m' auzes rancurar
De vos, ploran mi clamera.
Rambaud d'Orange: Dona.
Dame, si j'osais me plaindre de vous, en pleurant je me récrierais.
Si el esta per dos ans que no s'en rancuret.
Trad. du Code de Justinien, fol. 8.
S'il demeure pendant deux ans qu'il ne s'en plaignit.
Que fassatz una canso rancuran d' ela cortesamen. 
V. de Gaucelm Faidit.
Que vous fassiez une chanson vous plaignant d'elle courtoisement.
Subst. No m'en tanh clams ni rancurars.
Raimond de Miraval: Loncs temps ai.
Ne m'en convient cri ni se plaindre.
IT. Rancurare. (chap. Rancurá : reprochá, queixás.)
5. Ranquillar, v., chagriner, affliger.
Qui a maistrill cortesia ab cor leiau,
Que no s ranquill.
(chap. Qui té maestra cortesía en cor leal, que no se queixo.)
Marcabrus: Lo vers comens.
Qui a supérieure courtoisie avec coeur loyal, qu'il ne se chagrine pas.
6. Ranquejar, v., grogner, être fâché, chagriner.
Tant qu'era us fan ranquejar.
Ramon de Miraval: Baiona.
Tant que maintenant ils vous font chagriner.
Amics, per que ranquejatz?
Marcoat: Una ren.
Ami, pourquoi grognez-vous? 
- Ruminer.
O 'l buous ranqueja. Leys d'amors, fol. 3.
Ou le boeuf rumine.
(chap. En este cas: rumiá; O lo bou (buey) rumie.)
7. Arancura, s. f., affliction, peine.
Ab dan et ab arancura.
Cout. de Condom.
Avec dommage et avec affliction.

viernes, 10 de julio de 2026

Sus, Dessus, Desus, Suscitar, Sutura, Suzor, Suor, Suzar, Suar, Suzari, Sylempsis, Symphonia, Synagoga, Syncresis

Sus, prép., lat. susum, sursum, sur, dessus.
Voyez Aldrete, p. 271; Juste Lipse, epist. 44, ad Belgas.
Las femnas annavan sus la mar sens navey. V. de S. Honorat.
Les femmes allaient sur la mer sans navire.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

ANC. FR.
Encores avez-vous mal sus mal amassé.
Ta benigne faveur veuille sus moi s'étendre.
Scévole de Sainte-Marthe, p. 19 et 30.
- Adv. Sus, là-haut, en haut.
Leva sus so que degra chazer.
H. Brunet: Pus lo dos.
Lève en haut ce qui devrait tomber.
Podem be saber que l' angel sus
Son de sa mort alegre e jauzen.
Pons de Capdueil: De totz caitius.
Nous pouvons bien savoir que les anges là-haut sont de sa mort contents et joyeux.
Loc. Sai o lai, o sus o jos.
Giraud de Borneil: Alegrar.
Çà ou là, ou en haut ou en bas.
Adv. comp. Mi tornas mon joi sus desos.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Vous me tournez ma joie dessus dessous.
Tornat de sus en jos.
Bertrand de Born: Gent fai.
Tourné de haut en bas.
Un pauc de sus en sus non ges preondamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Un peu de sus en sus (superficiellement) non point profondément.
Cette préposition se contractait avec l'article EL:
Qui 'l det lo colp sul pe ab lo cotel.
Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo.
Qui lui donna le coup sur le pied avec le couteau.
ANC. CAT. ANC. ESP. Sus. ESP. MOD. Suso. PORT. Sus. IT. Suso.

2. Dessus, Desus, prép., dessus, sur.
Desus un destrier vaire.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Dessus un destrier gris-pommelé.
Adv. Per qu' es desus quan l' autre son desotz.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot.
C'est pourquoi il est dessus quand les autres sont dessous.
Subst. En la fi los Romas vengron al dessus. L'Arbre de Batalhas, fol. 51.
En la fin les Romains vinrent au-dessus.
Adv. comp. Que 'l roda no s vire
So dessus desotz.
Folquet de Romans: Far vuel.
Que la roue ne se tourne c'en dessus dessous.
Prép. comp. Seretz al desus de totz. Liv. de Sydrac, fol. 4.
Vous serez au-dessus de tous.
Cette préposition se contractait avec l'article EL:
Desul plus haut logar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. Var.
Dessus le plus haut lieu.
CAT. Dessus. ESP. De sus, de suso. PORT. De suso. IT. Di suso. (chap. Damún.)

3. En sus, adv., en sus, en haut, de plus.
Ditz qu' ieu am tan aut com puesc en sus
La melhor domna.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.
Je dis que j'aime aussi haut comme je puis en sus la meilleure dame. 
Adv. comp.
Passa per los Alps de Pueymont a en sus. V. de S. Honorat.
Passe par les Alpes de Piémont par en sus.
CAT. En sus.

4. Suscitar, v., lat. suscitare, susciter, ressusciter.
Soven suscita los mortz. Trad. d'un Évang. apocr.
Souvent ressuscite les morts.
Senher, que suscitiest lo filh del petit rey. V. de S. Honorat.
Seigneur, qui ressuscitâtes le fils du petit roi.
Glorificatz suscitarai. Passio de Maria.
Glorifié je ressusciterai.
Part. pas. subst. Totz tremolava de paor
Lo suscitatz de costa lor.
V. de S. Honorat.
Tout tremblait de peur le ressuscité à côté d'eux.
CAT. ESP. PORT. Suscitar. IT. Suscitare. (chap. Suscitá; ressusitá : ressusito, ressusites, ressusite, ressusitem o ressusitam, ressusitéu o ressusitáu, ressusiten; ressusitat, ressusitats, ressusitada, ressusitades; ressusitaré; ressusitaría; si yo ressusitara.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)

Sutura, s. f., lat. sutura, suture, couture.
Layssa la plagua ses sutura.
(chap. Dixe la ferida (llaga) sense sutura : sense cusí.)
Tu, l' ajusta am sutura.
Trad. d'Albucasis, fol. 16 et 15.
Il laisse la plaie sans suture.
Toi, ajuste-le avec suture.
ESP. PORT. IT. Sutura. (chap. Sutura, sutures; v. suturá; cusí.)

Suzor, Suor, s. f., lat. sudor, sueur, transpiration.
Non avem mas polvera e la suzor. Guillaume de Tudela.
Nous n'avons que poussière et la sueur.
Tota la suors que le cors sua. Liv. de Sydrac, fol. 81.
Toute la sueur que le corps sue.
ANC. FR. Chescun i ont la char moillie de suor.
N'i a Normant tant pros qui en suor ne fut.
Roman de Rou, v. 4626 et 4598.
CAT. Suor. ESP. Sudor. PORT. Suor. IT. Sudore. (chap. Suó, suós; transpirassió, transpirassions; si es molta: suadina, suadines.)

2. Suzar, Suar, v., lat. sudare, suer, transpirer.
Tota la suors que lo cors sua.
Fai fort suzar.
Sel que no pot suar.
Liv. de Sydrac, fol. 81, 112 et 101. 
Toute la sueur que le corps sue.
Fait fortement suer.
Celui qui ne peut suer.
ANC. CAT. Sudar. CAT. MOD. Suar. ESP. Sudar. PORT. Suar. IT. Sudare.
(chap. Suá: súo, súes, súe, suém o suám, suéu o suáu, súen; suát, suáts, suáda, suádes; suaré; suaría; si yo suara o suára.)

3. Suzari, Susari, Suari, s. m., suaire, linceul.
Avia fach aportar candelas e susari. V. de S. Honorat.
Avait fait apporter chandelles et suaire.
Las armas aia Dieus, los cors suari. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 43.
Que Dieu ait les âmes, le suaire, les corps.
ANC. CAT. Suari. CAT. MOD. Sudari. ESP. PORT. IT. Sudario. (chap. Suari, suaris - suári, suáris; sudari, sudaris; llansol, llansolet.)

4. Suzolent, Suzolen, Sigolent, adj., surge, crasseux.
Un mantelh suzolen.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Un manteau crasseux.
De lana suzolenta.
(chap. De llana en suncha, sunchosa, grassosa, en lanolina.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
De laine surge.
En lana sigolenta de berbitz. Liv. de Sydrac, fol. 77.
(chap. En llana sunchosa d'ovella o cordera.)
En laine surge de brebis.
ESP. Sudoriento. (chap. Sunchós, sunchosos, sunchosa, sunchoses.)

La chiqueta María teníe un corderet; Sunchós, sunchosos, sunchosa, sunchoses


5. Trassuzar, Trassuar, v., transsuder, transpirer, couvrir de sueur.
Trassuza, mas no de caut. Roman de Jaufre, fol. 42.
(chap. Transúe o entressúe o transpire, pero no de caló.)
Transpire, mais non de chaud.
Podetz o proar a ma color, 
Quan vos remir, que s trassua e s cambia.
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
Vous pouvez l'éprouver à ma couleur, quand je vous contemple, vu qu'elle se couvre de sueur et se change.
Part. pas.
S' espasa vic a terra, d' ira fo trasuzatz.
Roman de Fierabras, v. 1493.
Son épée il vit à terre, de colère il fut couvert de sueur.
ANC. FR. Et la pel dou dos li tressue. Roman du Renart, t. II, p. 370.
Que j'ai si caut que je tressu. Roman de la Violette, p. 165.
ESP. Trasudar. IT. Trasudare. (chap. Entressuá, transuá, transpirá : entressúo, entressúes, entressúe, entressuém o entressuám, entressuéu o entressuáu, entressúen; entressuát, entressuáts, entressuáda, entressuádes; entressuaré; entressuaría; si yo entressuara.)

6. Resudar, Rezudar, v., lat. resudare, ressuer.
Exces de calor fazent rezudar sanc fora las venas.
Eluc. de las propr., fol. 86.
Excès de chaleur faisant ressuer le sang hors des veines.
Per so que alcuna aigua resuda. Trad. d'Albucasis, fol. 18.
Parce qu'aucune eau ressue.
Si depart del sanc rezudan. Eluc. de las propr., fol. 32.
Se sépare du sang en ressuant.
ESP. PORT. Resudar. IT. Risudare. (chap. Ressuá.)

Paco Escudero; Resudar, Rezudar, v., lat. resudare, ressuer.

7. Resudacio, s. f., ressuage.
Entro que sia abdida la resudacio. Trad. d'Albucasis, fol. 50.
Jusqu'à ce que soit disparu le ressuage.
ESP. Resudación. PORT. Resudação. (chap. Ressuó, ressuós; no cal que faigue caló pera ressuá o entressuá, tamé se pot suá per ñirvis, temó, etc.)

Sylempsis, s. f., lat. syllepsis, syllepse, figure de rhétorique.
*gr, est cum singularis dictio plurali verbo concluditur ut: Sunt nobis mitia poma, castaneae molles, et pressi copia lactis.
Sosipat. Charisii (Charissi) Instit. Gram., lib. IV, col. 250. Ed. Putsch.
Sylempsis, es ajustamen de diversas clauzas per 1 verb; sylempsis als non es sino conceptios. Leys d'amors, fol. 122.
Syllepse, c'est réunion de divers régimes pour un verbe; la syllepse n'est autre chose sinon conception.
CAT. ESP. Silepsis. PORT. Sylepse. (chap. Silepsis.)

Symphonia, Sinphonia, s. f., lat. symphonia, symphonie, sorte d'instrument de musique.
Far sinphonia brugir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Faire retentir la symphonie.
- Accord de sons, concert.
Que symphonia generalment sia acort de totz sos, cum chorus es acort de totas votz. Eluc. de las propr., fol. 282.
Que symphonie généralement soit accord de tous sons, comme choeur est accord de toutes voix.
CAT. Simfonia, sinfonia. ESP. Sinfonía. PORT. Symphonia. IT. Sinfonia. 
(chap. Sinfonía, sinfoníes.)

coral, Beceite, Alberto Moragrega

2. Dyaphonia, s. f., du grec *, dissonance.
E 'l contrari dezacort sia dyaphonia. Eluc. de las propr., fol. 281.
Et qu'au contraire dissonance soit désaccord.
(chap. Diafonía, diafoníes; discordansia, discordansies; dissonansia, dissonansies.)

Synagoga, Sinagoga, s. f., lat. synagoga, synagogue.
Ai esenhat publicamen (ensenhat)
En la synagoga tot l' an.
Brev. d'amor, fol. 162.
J'ai enseigné publiquement dans la synagogue toute l'année.
Sinagogas, so es las escolas dels Judeus.
(chap. Sinagogues, aixó es les escoles dels judíos.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Synagogues, c'est-à-dire les écoles des Juifs.
ANC. CAT. Synaguoga. CAT. MOD. ESP. Sinagoga. PORT. Synagoga. IT. Sinagoga. (chap. Sinagoga, sinagogues.)

Syncresis, Syncrezis, s. f., lat. syncrisis, syncrèse, figure de mots.
Es syncrezis confusios de sentencia per razo de la transpositio de las dictios.
Leys d'amors, fol. 132.
La syncrèse est confusion de phrase par raison de la transposition des mots.
La syncrèse était aussi une espèce de syncope:
Syncresis fai de doas sillabas una. Leys d'amors, fol. 121.
La syncrèse fait de deux syllabes une.

Synthezis, s. f., lat. synthesis, synthèse, méthode opposée à l'analyse.
Synthesis, est ubi ex omni parte confusa sunt verba.
Isidor., Orig., I, 36.
Synthezis, en autra maniera dicha synthosis, es pauzamens de dictios contra lo dig orde que naturalmen devon haver. Leys d'amors, fol. 127.
La synthèse, en autre manière appelée synthose, est placement de mots contre ledit ordre qu'ils doivent naturellement avoir.
CAT. ESP. (Sintesis) Síntesis. PORT. Synthese. (chap. Síntesis.)

2. Synthosis, s. f., synthose, synthèse.
Synthesis, en autra maniera dicha synthosis. Leys d'amors, fol. 127.
Synthèse, en autre manière dite synthose.

Systole, s. f., lat. systole, systole, contraction, figure de mots.
*gr (griego)… fit autem cum longa syllaba contra rationem corripitur, aliqua necessitate cogente. Diom. part. de orat., lib. II, col. 437. Ed. Putsch.
(chap. Sístole, sístoles; contracsió; se fa aná a la gramática y als batecs del cor; contrari: diástole.)

COR DE MARE, noviala, Luis Arrufat Jarque, Vallchunquera, Valjunquera

miércoles, 12 de abril de 2017

Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, léxic, Chapurriau; se va actualisán poc a poc.
(Copia al blog de Wordpress.)

chapurriau, champouirau, champoiral, Mistral, Felibrige

Dicsionari chapurriau castellá

algunes-diferensies-catala-valencia-chapurriau

 
Gramática, ortografía, Chapurriau
 
Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.
 
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_oficial

http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm
 
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau.

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ
 
Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 
 
ñ alt + 164
Ñ alt + 165
 
NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra
 
NO fem aná lo puntet dels collons, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.
 
NO existix la tilde grave, è, à , totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú
 
NO fem aná los grupos de consonáns siguiéns:
tg tj ts tx tz
Grupos consonántics que representen sonidos africats 
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 
mitja, mija,
pitjor, pijó,
dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho,
Montxo, Moncho
 
NO fem aná los apellits (cognoms, cognome en italiá) en i, Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Artur Quintana Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell, yo Ramón Guimerá Lorente, no Ramon Guimerà i Lorente en dialecte ocsitá català modern.

NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi.

Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l'aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d'escriure, y als textos antics casi no se trobabe.

Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals:
cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc

Roch, no roig, coló. (Roig apellit sí)
Mach, no maig, mes de l'añ (lo ).

Alfabeto.

lletra, com se pronúnsie:
 
a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, ese
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega
z, zeta, ceta

Pronoms:

yo parlo chapurriau
tú parles chapurriau
ell, ella, vosté parle chapurriau
natros, natres parlem chapurriau
vatros, vatres parleu chapurriau
ells, elles, vostés parlen chapurriau

Los números  

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao

números-en-chapurriau-de-torrevelilla

un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantasing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dos sens sincuanta nou 259 dossens 
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Artícul definit 

Mascle (masculino):
LO, LOS ,
lo carro, los carros

FEMELLA (femenino):

LA, LES
la lleit, les vaques que donen lleit

Artícul indefinit

un, uns
un llop, uns llops

una, unes
una lloba, unes llobes

interrogatius

quín, quína, quíns, quínes

Pronoms

Per a les persones:
qui; qui no beu vi no cave la viña

Per a les coses:
qué: qué collons hau fet?

possessius

Un sol posseedó:
lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues. TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, 

plural

lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres

los demostratius

 

De proximidat
este, esta
estos, estes
aixó
De lluñanía
aquell, aquella
aquells, aquelles
alló

 

 

 

 

 

numerals ordinals

primé, primera
segón, segona
tersé, tersera
cuart, cuarta
quinto, quinta
sexto, sexta
séptim, séptima
octavo, octava
noveno, novena

Los cuantitatius

Invariables

massa, prou,  mes, menos.

Variables

cuan, cuanta, cuans, cuantes;
tan, tanta, tans, tantes;
mol, molta, mols, moltes;
poc, poca, pocs, poques;
bastán, bastans, bastanta, bastantes.

Conjugassions:
Primera Segona Tersera
-re / -é
trobá pérdre, pédre  volé dormí
serví

 

Formes no personals
Infinitiu Gerundio Partissipi
cantá cantán cantat, cantada,
cantats, cantades

 

Indicatiu
Presén Imperfecte Futuro Condissional
canto cantaba cantaré cantaría
cantes cantabes cantarás cantaríes
cante cantabe cantará cantaríe
cantem, cantem cantabem cantarem cantaríem
cantéu, cantáu cantabeu cantareu cantaríeu
canten cantaben cantarán cantaríen

 

 

 

 

 

 

 

 

Subjuntiu
Presén Imperfecte
canta cantara
cantos cantareu
canto cantare
cantem cantárem
cantéu cantareu
canton cantaren

 

 

 

 

 

 

 

 

Imperatiu (maná)
Presén
canta (tú)
canto (vosté)
cantem (natros) la cansoneta que mos han dit
cantéu (vatros)
canton (vostés)

 

 

 

 

 

 

 

Modelo de la primera conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
trobá
trobo
trobán
trobat
 
trobes
 
 
 
trobe
 
 
 
trobém
 
 
 
trobéu

Modelo de la segona conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
pérdre - pédre
pérgo
perdén
perdut
 
perts
 
 
 
pert
 
 
 
perdém
 
 
 
perdéu
 
 
 
pérden
 
 
 
Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
prendre
preng
prenén
pres
 
prens
 
 
 
pren
 
 
 
prenem
   
 
preneu
 



 

Model de la tersera conjugació

Infinitiu Presén Gerundio Partissipi

dormí dórmigo dormín dormit
dórmigo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio Partissipi

serví servixco servín servit
servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulás

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
aná
vach
anán
anat
 
vas
   
 
va
   
 
anem
   
 
aneu
   
 
van
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
está
estic
están
estat
 
estás
   
 
está
   
 
estem
   
 
esteu
   
 
están
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
se
soc
sen
estat
 
eres
   
 
es
   
 
som
   
 
sou
   
 
son
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
habé
hai
habén
hagut
 
has
   
 
ha
   
 
ham
   
 
hau
   
 
han
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
poder
puc
podent
pogut
 
pots
   
 
pots
   
 
podem
   
 
podeu
   
 
poden
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
volé (voldre)
vull
volén
volgut
 
vols
   
 
vol
   
 
volem
   
 
voleu
   
 
volen
   

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
sabé
se
sabén
sabut
 
saps
   
 
sap
   
 
sabem
   
 
sabeu
   
 
saben
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
fe
fach
fen
fet
 
fas
   
 
fa
   
 
fem
   
 
feu
   
 
fan
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
di
dic
dién
dit
 
dius
   
 
diu
   
 
diem
   
 
dieu
   
 
diuen
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
tindre
ting
tenín
tingut
 
tens
   
 
te
   
 
tenim
   
 
teniu
   
 
tenen
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
vindre
ving
venín
vingut
 
vens
   
 
ve
   
 
venim
   
 
veniu
   
 
venen
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
viure
vic
vivín
viscut
 
vius
   
 
viu
   
 
vivim
   
 
viviu
   
 
viuen
   

 

 

 

 

 

 

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte Pretérit indefinit
 
vach + infinitiu
vas + infinitiu
va + infinitiu
vam + infinitiu
vau + infinitiu
van + infinitiu
 

 

hay - hai + Partissipi
has + Partissipi
ha + Partissipi
ham + Partissipi
hau +  Partissipi
han + Partissipi
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les prepossisions

a
en
de
per, per a
contra
entre
segóns
sense
cap a
desde, 
 
hasta, daball,devall

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Contracsió de prepossisions 

a, de y per seguides de l'artícul LO o LOS se contrauen:

  Singular Plural
a + lo = al a + los = als
de de + lo = del de + los= dels
per  per + lo= pel per + los = pels

 

 

 

 

 

Men vach al poble

Als pobles se viu mol tranquil
 
Los tolls dels estrets
 
Pel camí del Parrissal 
Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.
 

Adverbios de manera

com
be,  ben (dabán del verbo)
malamén, mal (dabán del verbo)
milló
pijó
així
al menos
sol 
solamen (solamén es cimiento)
només
sobretot
de cap a cap
 de verdat
de pressa, depressa  
etc.
 

Adverbios de cantidat

massa
mol
bastán
prou
poc
gens
(gens ni mica)
tan
massa poc 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de lloc, puesto

aon, aón
aquí, ací, astí, assí
allá
allí
cap aquí
cap allá
dins  (cap a dins)
detrás
dabán
damún
deball, daball
amún
aball
a dal
a baix, abaix,
a prop  , prop
lluñ
a la dreta
a la esquerra
a má dreta
a má esquerra
a la zurda, a la esquerra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de tems

cuan
ara
(llavors, llavores), allabonses, entonses
sempre
mai
assobín, sobín
(de tan en tan)
a vegades, a vegaes
mentrestán
abáns, antes
después
pronte
de seguida, enseguida
tart
ya
encara
  com mes pronte milló

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de afirmassió

(al antic ocsitá, oc, òc, hoc, och)

pos claro

 

 

 

 

 

Adverbios de duda

quí sap
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí
 
alomilló (a lo llomillo no)

 

 

 

 

Adverbios de negassió

no
tampoc
de cap manera

 

 

 

 

ni de coña

ni u ensomios (ni lo sueñes)
sí, pels collons o sí, los collons
 
 

Les conjunsions

y
ni
que
o
pero
sino
perque
ya que
si
com
encara que 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Mesos de l' añ
 
giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
 
Estassions del añ
 
primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern o ivern
 
Colós:
 
groc, grocs; groga, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarillos, amarilla, amarillas
blau, blaus; blavet, blavets; blava, blaves; blaveta, blavetes / azul, azules
roch, roijos; roijet, roigets / rojo, (Monroch, Monroyo)
roija, roiges / roja, rojas
vert, verts, verd, verds, verda, verdes / verde, verdes
marrón, marrons
violeta, lila, violetes, liles
blang o blanc, blangs o blancs, blanca, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas
negre, negres; negra, negres / negro, negra
rosa, roses, rosat, rosats, rosada, rosades; rosadet, rosadets, rosadeta, rosadetes (lo vi pot se clarete)