Carlos Sancho Meix, lo parlar antic; Valdeltormo, La Vall

https://vilesigents.wordpress.com/2017/07/07/lo-parlar-antic/

(Publicada a La Comarca el 7 de juliol del 2017)

Moltes vegades conversem sobre les paraules que, a poc a poc, anem perdent en la nostra llengua perquè o bé ja han quedat en desús o perquè anem castellanitzant, de manera inconscient, el nostre vocabulari. Formatge s’ha convertit en ‘queso’, aixeta en ‘grifo’, gavinyet en ‘cutxillo’, (este imbécil no sabe escribir la CH de cuchillo?, o es un ignorante de la palabra coltell ?)
abans en ‘antes’, encodonyat en ‘membrillo’, amanida en ‘ensalada’, sopar en ‘cenar’, eixugamans en ‘toalla’, desembre en ‘diciembre’, paraula en ‘palabra’, frontera en ‘fatxada’, grossa en ‘gorda’, blau en ‘assul’, allavontes per ‘entonces’… 

La gent de més edat encara recordem l’evolució que mos ha portat cap al canvi d’algunes d’estes paraules però els més jóvens accepten estos barbarismes com a propis de la seua llengua perquè possiblement les més genuïnes poques vegades o mai les han escoltades.

Recordo que a casa de la meua dona a Vall-de-roures, com que durant un temps hi vam coincidir quatre generacions, lo tio Joaquin, d’una memòria privilegiada, que tenia més de noranta anys i havia estat de menut amb els masovers de la Torre la Maria i, més tard, a Vall-de-roures, parlava amb un vocabulari poc castellanitzat perquè mai va anar a l’escola. Les seues nétes, en sentir-lo parlar, argumentaven que son iaio parlava antic i que elles no utilitzaven algunes de les seues paraules perquè sonaven velles. Elles tenien un parlar modern, asseguraven orgulloses, però que, en resum, significava un parlar farcit de barbarismes impropis de la nostra llengua més autèntica.
Jo sempre defensava les paraules velles i sàvies de son iaio, rescatades del nostre ric patrimoni lingüístic. A Vall-de-roures, i suposo que a altres viles del Matarranya, això passava i encara deu passar entre el parlar de les diferents generacions dins d’una mateixa família. Amb la total escolarització, la globalització cultural i la desaparició dels treballs tradicionals cada vegada el nostre parlar serà més uniforme amb la pèrdua d’un vocabulari que forma part del nostre ric patrimoni immaterial.

Carlos Sancho Meix:

https://es.linkedin.com/in/carles-sancho-meix-b1b98ab7

Carlos Sancho Meix va nàixer a la Vall el 1952. Va estudiar a l’escola del poble i als catorze anys va començar el batxillerat a l’ Institut d’Alcanyís. Més tard va continuar els estudis de Magisteri a Teruel i, des de 1979, fa de mestre a Barcelona, agon es va matricular a la Universitat de Barcelona per licenciar-se en Geografia i Història. Mestre a l’escola de Cervelló durant dotze anys i, a continuació, va exercir com a professor de Secundària primer a l’Institut de Vallirana, agon ha viscut des de 1983 i ha consolidat la seua residència. Més tard obté la destinació a l’Institut Alt Penedès de Vilafranca del Penedès durant dotze anys i altra volta a l’Institut de Vallirana. Durant tota la seua vida ha estat molt vinculat a l’activisme cultural del territori. Primer en el Grup de Treball de la Vall del Tormo el 1979, a continuació a l’Associació Catalanista del Matarranya de la que va ser membre fundador el 1989 i, actualment, és lo vicepresident de l’entitat. Ha col·laborat en moltes publicacions i revistes: Sorolla’t, Temps de la Franja del meu cul,

La Comarca, Kalat-Zeyd, Gaceta del Matarraña, Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses, Plana Rasa, Lo Portal, Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica... Forma part del col·lectiu d’articulistes
"Viles i Gents" a La Comarca des de fa disset anys.
És membre del Consell Científic del Instituto de Estudios Turolenses i del Consell Redactor de la seua col·lecció "Lo trinquet".
És autor, amb Enric Puch, de l’estudi Toponímia de Vall-de-Roures (2000), amb Juan Luís Camps, de Toni Llerda, terra i llengua (2006) i Jocs tradicionals del Matarranya per a xiquets i xiquetes (2009) i editor 

del segon volum de Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 2 Cançoner (1996) i de Deu anys de "Viles i Gents" (2007).

http://valdeltormo.com/wp-content/uploads/2012/08/Carlos-Sancho-Meix.pdf

fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses

Qui tos digue que lo chapurriau, mallorquí, valensiá són dialectes y lo catalá idioma es fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses.

Com, per ejemple, Ignacico Sorolla Vidal, sociolingüista, doctor, Arturico Quintanica y Fuentecica, Héctorcico Moret Coso, Ramón Sistac, Juaquinico Monclús de la Ascuma, Ludovico Raxadel, Carlitos Terés Bellés, lo pena de Marcel, Octavio Serret, Carlos Sancho Meix, etc ... 

La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades, en general se poden entendre. 

IV.

Quan lo rius de la fontana
S' esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E 'l rossinholet el ram
Volt, e refranh, et aplana
Son dous chantar, e l' afina,
Dregz es qu' ieu lo mieu refranha.

Amors, de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol;
E non puesc trobar metzina,
Tro venga 'l vostre reclam,
Ab maltrait d' amor doussana,
Dins vergier, o sotz cortina,
Ab dezirada companha.

Pus tot jorn m' en falh aizina,
No m meravilh s' ieu m' aflam;
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni dieus non o vol,
Judea, ni Sarrazina.
Et es ben paisutz de manna
Qui de s' amor ren guazanha.

De dezir mos cors non fina
Vas selha res qu' ieu pus am,
E cre qu' el volers m' enguana
Si cobezeza la m tol.
Quar plus es ponhens d' espina
La dolors que per joy sana;
Don ja no vuelh qu' om mi planha.

Quan pensar m' en fai aizina
Adoncs la bays e l' acol;
Mas pueis torn en revolina,
Per que m n' espert e n' aflam;
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n' atayna
Tot mos cujatz afaitanha.

Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia

Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.

Arturico Quintanica y Fuentecica

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Natxo Sorolla Amela
xarxesperasompos.wordpress.com y lafranjadelmeucul.net

Mes Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix.

Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté, alguna vegada pert la radera o del seu nom.

Ramón Sistac y Visentet

Carlos Sancho Meix, de Valdeltormo

Francisco Serés de Saidí

Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José

Lo alusinat de Ramonet

Alberto Sánchez Piñol

Tomás Bosque de La Codoñera

Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan

Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 

un idiota universitari, Virgili Ortiga

AVL, lo IEC a Valensia, Antonio Ferrando Francés

Luis Raxadel (Rajadell, catarro de Valderrobres)

Pompeyo Fabra

lo pena de Marcel, Marcel Pena, de lo reguer (proetarra dels bons).

Temps de franchistes, Mario Sasot Escuer.

Echenique lo argentino, motoretta per als amics.

Lo neurótic de Fabregat

Jordi Pujol y José María Aznar, pacte del Majestic

Lo grillat de Manuel Riu Fillat, de lo cacao de la facao

ASCUMA y algúns dels ascumites com Francisco Celma Tafalla

Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense

Héctor Moret Coso, porte boina com Arturo Quintana perque es funda mental.

Académic de la Academia aragonesa del dialecto occitan catalan

Carlos Terés Bellés, llibre licantropía

Carlos Rallo Badet, Celia Badet

baturro com ell sol, Carlos Rallo Badet de Calaseit

Clarió

http://clariomatarranya.blogspot.com/ 

José Antonio Carrégalo Sancho

José Antonio Carrégalo Sancho, de Monroch, alguna vegada voréu que li diuen Josep Antoni, per a que paregue catalá, encara que se ha mort sén aragonés y español.

https://www.facebook.com/joseantonio.carregalosancho (R. I. P. y D. E. P.)

Esteve Betrià sobre José Antonio, Josep Antoni fique, com Durán y Lérida JA JA.

http://www.ceddar.org/mases-masoveros_publicacion_en_255.html

Mases y masoveros:

https://vilesigents.wordpress.com/2015/10/02/jose-antonio-carregalo/

(Publicat a La Comarca lo 2 de octubre del añ 2015)

Des d’abril del 1995 hem tingut la satisfacció de col·laborar a la columna de Viles i gents amb José Antonio Carrégalo de manera ininterrompudament durant més de vint anys.

Un projecte, el nostre, innovador i engrescador a La Comarca, únic en aquells anys a la premsa aragonesa de col·laborar per fer possible la publicació cada setmana d’una columna en català, la llengua d’una part molt important de la població del Baix Aragó. Però José Antonio ja publicava en este mitjà escrit molt abans d’iniciar-nos en Viles i gents, principalment, històries i contalles de la seua vila d’origen, Monroch i, a la vegada, col·laborava en aquells anys com un dels més actius informadors en el projecte de recollida de materials per al “Molinar”(1996), recopilació de la qual es van publicar tres volums. I també escrivia, i encara hi escriu, en la revista local “Plana Rasa” promoguda per l’Associació Cultural Sucarrats de la que va ser un dels seus impulsors, entre altres publicacions en què col·laborava. Moltes de les narracions de tradició popular per ell recreades que aportava en els seus articles, les va recollir, seleccionar i publicar en dos volums: “Espurnes”(2002) i “A soca d’orella”(2002). També va ser l’autor de dos obres d’investigació interessantíssimes sobre la seua vila: “Monroyo. El hàbitat disperso (las masías)”(2003) i “Mont-roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral)”(2007). A més, és un dels socis més actius de l’Associació catalanista del Matarranya, entitat que ha estat col·laborant en les quatre publicacions de l’escriptor mont-rogí.

Implicat en la defensa de la nostra llengua y cultura, que intensificà a partir de l’inici de la dècada dels noranta del segle passat, José Antonio Carrégalo és un dels escriptors més reconeguts i valorats del nostre territori i un gran apassionat del Matarraña i de les seues gents. I un extraordinari amic i company.

https://www.rutasconhistoria.es/loc/monroyo

Espurnes Amazon España  alguns llibres a Casa del Llibre

Asociación cultural sucarrats, en U, no socarrats

MONROCH. LO PATRIMONI IMMATERIAL , LA LITERATURA ORAL, En papé

Des del punt de vista musical ens interessa, sobretot, la part de l'obra que dedica José Antonio Carrégalo al cançoner de Monroch, concretament de la pàgina 135 a la 236. En la classificació que fa l'autor de estes composicions tenim: albades, folies, jota dels segadors, cançons, la cercavila de Monroch, cançonetes, moixaines i jocs per a canalla, altres jocs, tirallongues toponímiques, jaculatòries i oracions, dites populars, la festa de carnestoltes i els balls populars. 

Carrégalo va ser un dels principals informadors que va participar també en el projecte d'investigació del Molinar aportant els materials recollits a la seua vila. En el seu cançoner de Monroch hi trobem 43 transcripcions musicals de temàtica diversa a càrrec de José Miguel Roig i Cristina Saura. Especialment interessant és l'apartat que dedica l'autor a les albades i el dels balls populars per la gran quantitat de composicions recollides en aquesta vila en comparació a altres poblacions del Matarraña. A diferència del Molinar Carrégalo recull tots els textos, també els transmesos en castellà. Ha tingut com a informadors i comunicadors més d'una vuitantena de veïns, alguns ja morts. En una vila de només 364 habitants, segons el cens del 2014, el percentatge d'enquestats és molt significatiu.

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/monroyo.htm

En las primeras partes del libro se explican conceptos antropológicos, topológicos, etnológicos geográficos y etnográficos de una vida dispersa, pero que, en aquellos días, y a su manera estaba más que integrada en todo y por todo…

Amigo, ¿de dónde salió la idea de realizar un libro sobre las Masadas de Monroyo?

Como puede verse la editora del libro fue la Asociación Cultural Sucarrats de Monroyo; ya en el momento de su constitución, en marzo del 1993, se puso sobre la mesa la necesidad de preservar la cultura masovera. En aquel momento, yo tenía hecha una parte del trabajo que había de coordinar yo y que había de ir impulsando y desarrollando desde diferentes tareas.

Leer toda la entrevista en la web de Cazabaret


//


http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/masias/colaboradores.htm

Colaboradores
Textos y coordinación José Antonio Carrégalo Sancho Fotografías y trabajo de campo Antonio Abad García Federico Albesa Ruiz Juan Artigas Antolín Tomás Benito Pombal Familia Bosque-Riba Rubén Carrégalo Gil Sergi Carrégalo Gil Dori Carrégalo Sancho María Pilar Carrégalo Sancho José Antonio Carrégalo Sancho Emeterio Cros Andreu Andrés Cros Gil Luis Cros Gil David Guarc Mestres José Ramón Guarc Milián Pedro Guarc Milián José Lombarte Cardona Maite Lombarte Omella Alfonso Lombarte Senli Carlos Marzo Conesa José Manuel Padilla Bustos Gonzalo Sanz Antolín Raquel Saura Albesa Corrección de textos Carlos Marzo Conesa Detalles sobre técnica constructiva y planos José Manuel Padilla Bustos Apuntes sobre geología Mari Carmen Arrufat Maraver Ilustraciones Nuria Angosto Celma Teresa María Ballester Bielsa José Ramón Guarc Milián Bibliografía y documentación José Antonio Carrégalo Sancho Encuestadores María José Agud Latorre Susana Agud Pallarés Tere Albesa Bel Nuria Angosto Celma (era digital) Gema Andreu Blanc María José Andreu Blanc Nacho Andreu Blanc Amadeo Antolín Rallo María Jesús Arrufat Barberán Teresa Maria Ballester Bielsa César Blanc Ciprés Gloria Blanc Ciprés María Pilar Blanc Latorre María Pilar Carrégalo Sancho José Antonio Carrégalo Sancho Juan Manuel Estopiñán Prats Rebeca Gil Blasco Pedro Guarc Milián María Luz Riva Andreu	Encuestados José Agud Agud Ramón Agud Bellés Luís Agud Siurana Emilio Albesa José Albesa Gil Federico Albesa Ruiz Celestino Andreu Arrufat Agustín Andreu Belles Joaquina Andreu Gargallo Alfredo Andreu Gil Julia Andreu Riva Juan José Andreu Segarra José Antonio Andreu Segurana Alejandro Antolín Andreu Francisco Antolín Cros Ramón Antolín Lombarte Amadeo Antolín Rallo Antonio Artigas Portolés. Emilio Arrufat Pallarés Leoncio Barberán Latorre Eduardo Blanc Blasco Julia Blanc Estopiñán José Blanc Gil María Pilar Blanc Latorre Familia Bosque-Riba Luís Centelles Antolín Montserrat Centelles Arrufat Emilio Centelles Estopiñán Manuel Centelles Gil Honoria Celma Andreu José Ferrás Siurana Pura Ferrer Peris José Luis Gascón Mora Pedro Gil Albesa Emilio Gil Barberán Joaquín Gil Esteve Pilar Gil Gasulla María Jesús Gil Mir José Gil Pitarch Emilio Gil Ruiz Ramiro Guarc Lombarte Enrique Latorre Molinos Emilio Lombarte Antolín José Lombarte Cardona Juan Antonio Martín Manuela Mora Riva Ramón Morera Blasco Joaquín Pallarés Gasulla José Pallarés Villoro Juan Prats Lombarte Manuel Prats Lombarte Juan Ignacio Prats Manuela Prats Peris Manuel Peris Gil Elías Rallo Ramón Rallo Barberán Pilar Riba Vicente Elías Sanz Consolación Saura Meseguer José Segura Lombarte María Segura Andreu María Siurana Gracia
Lamentamos no haber podido incluir en la lista de encuestadores el nombre de las personas que realizaron las de las masías de Bernardino, Caldú, Cartagena, Cros, Gavarnera y Lelo debido a que no lo dejaron anotado en los cuestionarios. Agradecimientos Siendo imposible nombrarlos a todos, queremos mostrar nuestro agradecimiento a quienes de alguna manera, en diferentes medios y circunstancias, han hecho posible con su desinteresada ayuda la elaboración de esta obra. Solicitud Esperamos de la amabilidad de los lectores que sepan disculpar los más que posibles errores en que habremos incurrido.

///

https://books.google.es/books?id=0ejkGPdxLcQC&pg=PA42&lpg=PA42&dq=josep+antoni+carregalo&source=bl&ots=lSlQrxt30-&sig=bK78Z6ZOkHNwU2Os-Ac6DAQc2CE&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwj8oo_k3fbZAhUmhaYKHdJ3BN4Q6AEwB3oECAMQAQ#v=onepage&q&f=false

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/carregalo-sancho-josep-anton

http://www.enciclopedia.cat/EC-DLC-500815.xml

http://www.ascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/02/cat%25C3%25A0leg-dexist%25C3%25A8ncies-2015.doc

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/jose-antonio-carregalo-sancho-al-setmanari-la-comarca-dimarts-8-de-gener

http://www.dipta.cat/RBIV/actes-del-xxxiii-col·loqui-de-la-societat-donomàstica-montblanc-21-i-22-doctubre-de-2006

lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya

Tos penséu que sou democratics y moderns, pero només sou uns catalibans, catanazis, catabatasunos, y en general sou exactamén lo que dieu de atres, fascistes; vatros dieu feixistes.

Tan los nazis alemans com Mussolini eren sossialistes.
NAZI = NAtionalsoZIalismus.

Lo pena de Marcel, Marcel Pena, Markel Bringuè o Bringué, de La Llitera.

Lo grillat de Manuel Riu Fillat, de lo cacao de la facao

Carlos Rallo Badet, de Calaseit, Pininfarinetes.

Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientifics' lingüistes, de la siensia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.

Arturico Quintanica y Fuentecica (Este es catalá, es lo gos rabiós que ha contagiat a mols aragonesos, desde los tems de Desideri Lombarte.
Cuan se mórigue este ca, no se acabará la rabia.)

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Natxo Sorolla Amela

xarxesperasompos.wordpress.com y lafranjadelmeucul.net

Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix. Después lo presidén es Juaquinico Monclús, sense t al apellit. Tamé ix José Miguel Gracia Zapater (lo del finestró).

Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades escriu lo seu apellit en T y datres sense, aixina de atontat está.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja.

Héctor Moret Coso, porte boina perque es funda mental. Académic de la Academia aragonesa del dialècte occitan catalan. 

Aquí teniu unes cuantes franjes:

A vore si trobéu o trobáu lo mullarero. (A melocotón li falte la tilde)

Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 

Luis Raxadel (Rajadell, catarro de Valderrobres)

Carlos Terés Bellés, llibre licantropía. https://teresantolin.com/es/

Cachol ix al cuentet Lo burro mort. La seua dona, Josefina Nogués, es la protagonista.

https://www.diariodeteruel.es/bajoaragon/pepa-nogues-antropologa-y-etnologa-todo-lo-que-ayudo-a-mantener-la-lengua-durante-800-anos-ahora-ha-cambiado (mantener la lengua durante 800 años: 2024 - 800 = 1224. Me pregunto qué lengua se encuentra en estos documentos de Francia desde el 842. Qué lengua se encuentra en este documento del 2.2.1231? Esta catalanista es más burra de lo que parece. Ya os podéis imaginar en qué centro educativo trabaja impartiendo clases del dialecto occitano catalán. Pista: es un nido de ratas catalanistas en la capital de la comarca del Matarraña.)

La Diana está ficada:

//

5 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en ella se incluía, se envió también copia, con la dirección respectiva, a un gran número de diputados locales.

Al honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos aquella vista la present façau publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local. Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu exequutades. Aço empero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem se faça. Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos. Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue el pregón a que se refiere la carta anterior.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats (la lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya) per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e conçell en altra manera seria procehit contra los contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab los mijans deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

resposta de hoc o de no