Mostrando las entradas para la consulta reys ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta reys ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de octubre de 2023

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIII.


Al bon rey qu' es reys de pretz car,

Reys de Castella e de Leo,

Reys d' aculhir e reys d' onrar,

Reys de rendre bon guiardo,

Reys de valor e reys de cortezia,

Reys a cui platz joys e solatz tot l' an

Qui vol saber de far bos faitz s' en an,

Qu' en luec del mon tan be no 'ls apenria.


Quar el ten cort on fadiar

No s pot nulhs hom bos en son do,

E cort ses tolr' e ses forsar

E cort on escot' om razo;

Cort ses erguelh e cort ses vilania,

E cort on a cent donadors que fan

D' aitan ricx dos mantas vetz ses deman,

Cum de tals reys qu' ieu sai qui 'l lor queria.


Mais un rey no 'l sai contrapar

De largueza, s' agues tan bo

Poder cum elh a de donar,

So es lo franc rey d' Arago

Qu' a tan son cor en valor qu' elh faria

Pauc tot lo mon accomplir lo talan

Qu' a en donar, e dari' atretan

Cum hom del mon Don Peire, s' o avia.


Mas d' aisso m fan meravilhar

L' eligidor qu' eligit so,

Qui puescon emperador far,

Cum no 'l meto en tenezo

De l' emperi selh a cuy tanheria,

Lo valen rey 'N Anfos qu' a pretz prezan,

Qu' om del mon miels non tenc cort ab boban,

Creyssen de pretz e d' onor tota via.


Qu' entre 'ls Lombartz auzi contar

Que l' Alaman e 'l Bramanso

E 'l Roman, ses tot contrastar,

Volon a lui la lectio

Del emperi, e Milan e Pavia,

Cremona et Ast e Ginoes an gran

Cor, qu' el bon rey castellan recebran

A gran honor, si ven en Lombardia.


E qui 'l papa pogues citar

A maior de se fora bo,

Quar del rey 'N Anfos no vol far

E del rey Carle bon perdo,

E qu' om rendes N Enric qu' ora seria,

E l' emperi non estes pus vacan;

E pueis, ab totz los reys que baptism' an,

Anes venjar Ihesu Crist en Suria.


Reis castellas, vostra valor se tria

Part las valors que tug l' autre rey an,

E miels sabetz gardar home de dan,

Que venh' a vos, qu' autre reys qu' el mun sia.


Mon sirventesc, Bernat, leu ses fadia

En Castella portatz a Don Ferran,

E digatz li que s tenh' ades denan

Qui es ni don, e fara bona via.


Folquet de Lunel.

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LV.


Francx reys frances, per cuy son Angevi,

Picart, Norman, Breto d' una companha,

E Leones et aquels de Campanha,

E mans d' autres qu' ieu no sai dire qui,

Senher, fontaina de tot be,

Si del pros Guillem vos sove

De Lodeva, gay, gen parlan,

Pus viu l' an pres, no y aura dan.


Reys de vertut, reys que cassa et auci

Deslialtat, et ab drechura s banha,

Etz vos doncx reys drechuriers; no 'lh sofranha 

La vostr' amors, senhers, cum li falhi

La falsa gens, senes merce,

Judas dieu, beuen e manjan,

Don planc, sitot no fas semblan.


Sobiran reys dels autres reys, aissi

Cum vos cassatz malvestatz, que cre us tanha

Que fassatz drech d' aquels que dieus contranha,

Quar falhiro, ab vil cor flac mesqui,

Al pro Guillem, qu' a pretz ab se;

Senher, faitz d' els so que s cove,

Que si 'n prendetz venjamen gran,

Tug l' autre mellor vo' 'n seran.


Tug li autre vos n' auran cor pus fi,

Si faitz d' aquels tal fag que quecx s' en planha,

Quar de vers es, qui son jornal gazanha,

Que om lo 'n pac, segon qu' el jorn servi;

Doncx, lials reys, pagatz los ne,

Si co n' an gazanhat dese,

Qu' en perdo 'l cors e so que an,

E segra vo' 'n laus derenan.


Honorat reys part totas honors, si

La vostr' amor no 'l valh lay, crey remanha

Lo pro Guillem, et er dolors estranha

Del franc cortes per cuy paratges ri,

Que siey amic no 'lh valon re;

Doncx, lials reys, faitz vos per que

Lo cobrem, no y anetz tarzan,

Qu' el jorn que no 'l vey m' es un an.


Francx reys, valha 'l la bona fe

Qu' elh vos a portada ancse;

Breumen, si us platz, faitz per elh tan

Que n' aion gaug cylh que dol n' an.


Jean Esteve.

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

X.


Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat 

A l' auzen de mon menassat

De l' afar d' aquesta guerra, 

D' aquest juec que vey entaulat, 

E sabrem, quan l' auran joguat, 

Dels quals dels filhs er la terra.


Tost l' agra 'l Reys joves matat,

Si 'l coms no 'l n' agues essenhat,

Mas aissi 'ls clau e 'ls enserra

Qu' Engolmes a per fort cobrat,

E tot Centonge desliurat

Tro lai part finibus terra.


Si 'l coms pot far sa voluntat

Que no 'l vendon cyst afiat,

Ni del tot si dezenferra;

Qu' anc cynglar no vim pus irat,

Quan l' an brocat ni l' an cassat,

Qu' elh er mai sos cors non l' erra.


De mos senher lo Rey annat

Conosc que an siey filh peccat,

Que del sojorn d' Anglaterra

L' an ahoras dos ans lunhat,

Del tot lo 'n tenh per enguanat

Mai quan de Johan Ses Terra.


Li guazan si son acordat

Entr' elhs e ves lui revelat,

Com aissilh de Lombardia;

Mai volon esser be menat

Per rey que per comte forsat,

D' aitan lur en trac guarentia.


Aquest juec tenc per guazanhat

Deves vos e per envidat,

Que dels pezos de valia

Avem l' estachier desliurat,

Que tug n' aneron esfredat

Ses comjat, q' us non prendia.


En Lemozi fon comensat,

Mas de sai lur es afinat,

Qu' entre Fransa e Normandia,

Ves Giortz e ves Nuovmercat,

Vuelh qu' en auion cridar: “Arrat 

E Monjoy e deus aia.”

 

Lo sen venserem ab foudat

Nos Lemozin et envezat

Que volem qu' om do e ria;

Qu' els Normans en son enviat,

E dizon, si s n' eron tornat,

Q' uns mais d' elhs sai non venria.


Lo Rey tenc per mal cosselhat

De Fransa e per piegz guizat,

Car vey que sos fagz estanha

Que 'l valrion mais daurat;

E si no val a son conhat,

Sens e pretz tem que 'l sofranha.


Frances, si com es abdurat

Sobre totz e li plus prezat,

Paresca q' us non remanha

Companh qu' el Reys aia mandat; 

Que jamais no seretz prezat, 

Si non etz en la mesclanha.


Lo dux de Berguonh' a mandat

Qu' el nos ajudara l' estat

Ab lo secors de Campanha,

On venran tals cinc cens armat

Que, quan tug serem ajustat,

Non er Peitieus no s' en planha.


Reys qui per son dreg si combat

A mielhs dreg en sa eretat;

E quar conqueret Espanha

Karles, n' a hom tos temps parlat,

Qu' ab trebalh et ab larguetat

Conquier Reys pretz e 'l guazanha.


Senhe' 'N Rassa, aquest comtat

Vos cresca 'l Reys ab Bretanha.


Lo Reys joves s' a pretz donat

De Burcx tro qu' en Alamanha.


Bertrand de Born.

sábado, 24 de noviembre de 2018

Los reys cataláns eren uns faches

Los reys cataláns eren uns faches, mira que titulás reys de ARAGÓ y datres com reys de MALLORCA (Majorice)...  Regis Aragonum
* Bofarull y de Sartorio; Proceso contra el Rey de Mallorca Jaime III, 1866 (añ com un brandy de Larios)

Montispesulani = Montpellier, Rossilionis = Rosellón, Ceritanie = Cerdaña, karissimo, com en italiá "caro", cariño, mol volgut, Rex Aragonum Valentie (Valénsia) Sardinie (Cerdeña), Corsice (Córcega), comes Barchinone = conde de Barcelona, allacuanta se díe Barchinona, y mol abáns, Barcino.

Los reys cataláns eren uns faches, mira que titulás reys de ARAGÓ y datres com reys de MALLORCA...  Regis Aragonum  * Bofarull y de Sartorio; Proceso contra el Rey de Mallorca Jaime III, 1866



Petronila, Petrvs, reina, Aragón, Aragó, testamento

El 18 de junio del año 1164 la reina Petronila transfirió a su hijo Alfonso sus derechos sobre el reino de Aragón. Alfonso I “el Batallador” era un gran militar, un guerrero que conquistó ni más ni menos que Saraqusta –Zaragoza- . Pero todo lo que ganaba en la guerra lo perdía en la diplomacia. Así perdió, por ejemplo, Soria, que aunque conquistada por él acabó en manos castellanas. No tuvo descendencia y poco antes de morir, en un acto más de ceguera política, decidió legar el Reino de Aragón a las órdenes militares.
Como era de esperar no se respetó el testamento de Alfonso I y se nombró rey a su hermano Ramiro II “el Monje”, que en ese momento era obispo de Roda. Ramiro ejerció como rey tan sólo el tiempo justo para dar un heredero al trono. De esta manera salió del convento y se casó con Inés de Poitou. Fruto de este matrimonio nació en 1136 Petronila.
En Barbastro, tan solo un año después, se firmaron las capitulaciones matrimoniales entre Petronila y Ramón Berenguer IVconde de Barcelona. Pero la boda no se celebró hasta el año 1150 en Lérida, ya que el Derecho Canónico marcaba que hasta los catorce años no se podía consumar el matrimonio. De este enlace nació en Huesca en 1157  Alfonso II.
El matrimonio de Petronila con Ramón Berenguer IV supuso la unión dinástica del Reino de Aragón con Barcelona. A consecuencia de esto, algunos, bien por desconocimiento o bien con fines torticeros, utilizan términos como Corona Catalano-Aragonesa, Confederación Catalano-Aragonesa o Corona Catalana y llaman a Ramón Berenguer IV rey de Aragón.
Signum Regis -firma de Petronila
Signum Regis -firma de Petronila-.
La realidad es que Ramón Berenguer IV antes de casarse con Petronila tenía el título de conde de Barcelona y como tal murió. Nunca jamás ostentó el título de rey, aunque también es cierto que fue él quien realmente gobernó Aragón en este período como príncipe, ya que Ramiro II , una vez cumplió su función de dotar al reino de un heredero y después de casar a su hija Petronila con Ramón Berenguer, se retiró al monasterio de San Pedro el Viejo de Huesca y su mujer Inés de Poitou volvió a Francia. Sin embargo, a pesar de delegar el gobierno en Ramón Berenguer y de vivir retirado en un monasterio, conservó su título de rey hasta su muerte en el año 1157.
Una vez muerto Ramiro “el Monje”, quien seguía gobernando era Ramón Berenguer, pero el título real lo ostentaba Petronila que para eso era hija del rey de Aragón. Al morir Ramón Berenguer en el año 1162, Petronila abdicó en su hijo Alfonso II, que heredó el reino de Aragón por parte de madre y el condado de Barcelona por parte de padre.
A partir de entonces los reyes de Aragón van a hacerse nombrar en los documentos reyes de Aragón y condes de Barcelona, nunca jamás reyes de Cataluña, reyes de los catalano-aragoneses o demás términos que el nacionalismo catalán quiera inventar. Transcurridas unas cuantas centurias, ya en el siglo XV, se consolidó el término Corona de Aragón para nombrar al conglomerado de territorios gobernados por los reyes de la Casa de Aragón.
Santiago Navascués Alcay
Lcdo. en Historia por la Univ. de Zaragoza

lunes, 6 de enero de 2020

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones. 

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Nota:
cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vegada que apareix Despaña, en ñ, de España, als textos de Pere IV lo seremoniós.

viernes, 13 de octubre de 2023

IV. Fortz chauza es, que tot lo maior dan

IV.


Fortz chauza es, que tot lo maior dan

E 'l maior dol, las! qu' ieu ancmais agues,

E so don dei totz temps plaigner ploran,

M' aven a dir en chantan e retraire;

Que selh qu' era de valor caps e paire

Lo rics valens, Richartz, reys dels Engles,

Es mortz, ai dieus! quals perd' e quals dans es!

Quant estrang mot, e quant greu per auzir!

Ben a dur cor totz hom qui 'l pot suffrir.


Mortz es lo reys, e son passat mil an

Qu' anc tan pros hom no fo; ni no vi res,

Ni ja non fo mais hom del sieu semblan,

Tan larcs, tan pros, tan arditz, tals donaire;

Qu' Alixandres, lo reys que venquet Daire,

No cre que tan dones ni tan messes;

Ni anc Charles ni Artus tan valgues;

Qu' a tot lo mon se fes, qui 'n vol ver dir,

Als us doptar et als autres grazir.


Meravil me qu' el fals secgle truan

Auza estar savis hom ni cortes,

Pus ren no i val belh ditz ni fait prezan;

E doncs per que s' esfors' om pauc ni guayre?

Qu' era nos a mostrat mortz que pot faire,

Qu' a un sol colp a lo mielh del mon pres,

Tota l' onor, tot lo pretz, tot lo bes;

E pus vezem que res no i pot guandir,

Ben deuriam meins duptar al murir.


Ai! senher reys valens, e que faran

Hueimais armas ni gran tornei espes,

Ni ricas cortz, ni belh donar ni gran,

Pus vos no i etz qu' en eras capdelaire?

Ni que faran li liurat a maltraire,

Silh que s' eran en vostre servir mes, 

Qu' atendion qu' el guazardon vengues? 

Ni que faran sels que s degran aucir 

Qu' aviatz faitz en gran ricor venir?


Avol vida e piez de mort auran

E tos temps dol, qu' en aissi lor es pres;

E Sarrazi, Turc, Payan e Persan,

Que us duptavon mais que hom nat de maire,

Creisseran tan d' orguelh tot lor afaire

Que plus greu n' er lo sepulcres conques;

Et dieus o vol, quar si 'l non o volgues,

E vos, senher, visquessetz, ses mentir

De Suria los avengra a fugir.


Jamais non ai esperansa que i an

Reys ni princeps qui cobrar lo pogues;

Pero tug silh qu' el vostre loc seran

Degran saber cum fos de pretz amaire,

E qual foron vostre dui valen fraire,

Lo joves reys e 'l cortes coms Jaufres;

E qui en loc remanra de vos tres

Ben deu aver fin cor e ferm cossir

De totz bos aips enansar e grandir.


Bel senher dieus, vos qu' etz vers perdonaire,

Vers dieus, vers hom, vera vida, merces,

Perdona li, que ops e cocha l' es;

E non gardetz, senher, al sieu falhir,

E membre vos com vos anet servir.


Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.


miércoles, 18 de octubre de 2023

XII, Pus lo gens terminis floritz

XII.


Pus lo gens terminis floritz

S' espandis jauzions et gais,

M' es vengut en cor que m' eslais

De far un novel sirventes

On sapchon li Araguones

Qu' ab mal agur,

D' aquo sion ben tug segur,

Sai venc lo reys dont es aunitz

E siei soudadier loguaditz.


Sos bas paratges sobreyssitz

Sai que fenira coma lais,

E s tornara lai don es trais

A Meillau et en Carlades;

Quan quecx n' aura son dreg conques,

An s' en ves Sur;

Greu er que en mar no 'l debur

L' aura, quar tant es pauc arditz,

Flacx e vans e sojornaditz.


Proensa pert dont es issitz,

Que son frair Sancho prezon mais,

Qu' el non a suenh mas que s' engrais

E beua per Rossilhones,

On fo dezeretatz Jaufres,

Qu' a Vilamur

E 'n Tolza 'l tenon per perjur

Tuit cill ab cui s' era plevitz,

Quar los a per paor gequitz.


Lo reys cui es Castrassoritz

E ten de Toleda 'l palais

Lau que mostre de sos essais

Say al fill del Barsalones,

Quar per dreg sos malvatz hom es;

Del rey tafur

Mais am sa cort e son atur,

Non fauc selha don fui trahitz

Lo jorn qu' el fon per mi servitz.


Lo bos reys Gartsia Ramitz

Cobrera, quan vida 'l sofrais,

Aragon qu' el monges l' estrais;

E 'l bos reys navars, cui dreitz es,

Cobrara ab sos Alanes,

Sol s' i atur:

Qu' aitan cum aurs val mais d' azur,

Val mil tans et es plus complitz

Sos pretz que del rey apostitz.


Per selha de cui es maritz,

Per la bona reina m lais;

E des que m dis so don m' apais,

Berenguier de Bezaudunes

Li retraissera, s' il plagues;

Mas tot rencur

Sos malvatz faigz que son tafur,

Quar per el fo mortz e trahitz,

Don es sos linhatges aunitz.


Mout trahic lag l' emperairitz

Com fals reys perjurs e savais,

Quan pres a quintals et a fais

L' aver que Manuels trames,

E det l' a son frair' En Jacmes;

Pueys ab cor dur,

Quan n' ac pres lo vert e 'l madur,

El ne menet per mar marritz

La domna e 'ls Grecx qu' el ac trahitz.


Bertrand de Born.

Sirventes historiques. I, En aquest guai sonet leugier (+ Index)

Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,